Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Introducció a la formulacio i nomenclatura de quimica organica

17,346 views

Published on

Introducció a la formulació i nomenclatura de química orgànica

Published in: Education
  • Be the first to comment

Introducció a la formulacio i nomenclatura de quimica organica

  1. 1. Formulació i nomenclatura de química orgànica
  2. 2. • Introducció a la química del carboni • Formulació i nomenclatura de química orgànica
  3. 3. Introducció a la química del carboni La Química Orgànica o Química del Carboni estudia un gran nombre de compostos que contenen com a element bàsic l’àtom de carboni. La família de compostos del carboni és molt nombrosa degut a les característiques d’aquest element: Formació de 4 enllaços covalents Formació de cadenes d’àtoms de carboni Combinació amb altres elements ( H, O, N, P, S, halogens )
  4. 4. Formació de 4 enllaços covalents Configuració electrònica del carboni C ( Z=6 ): 1s2 2s2 2p2 ( 4 electrons de valència ) L’àtom de C tendeix a compartir 4 electrons ( a formar 4 enllaços covalents ) amb altres àtoms per aconseguir l’estructura de gas noble o d’octet ( 2s2 2p6 amb 8 electrons ) CH4 metà Introducció a la química del carboni
  5. 5. Formació de 4 enllaços covalents Aquests 4 enllaços poden aconseguir-se com a combinació d’enllaços senzills i/o múltiples ( dobles o triples ). Una insaturació és un enllaç múltiple entre dos carbonis ( C=C , C  C ) Introducció a la química del carboni
  6. 6. Segons el nombre d’àtoms de carboni amb els que estiguin enllaçats, els carbonis poden ser: C primari C secundari C terciari C quaternari Formació de 4 enllaços covalents Introducció a la química del carboni
  7. 7. Formació de cadenes d’àtoms de carboni Els àtoms de carboni són les baules de les cadenes carbonades i constitueixen l’esquelet dels compostos orgànics. Les cadenes carbonades poden ser lineals, ramificades o cícliques. Introducció a la química del carboni
  8. 8. Combinació amb altres elements ( H, O, N, P, S, halogens ) En la matèria viva podem trobar diferents elements químics acompanyant al carboni: Introducció a la química del carboni
  9. 9. Combinació amb altres elements Quan l’àtom de carboni s’enllaça amb determinats elements forma les denominades funcions orgàniques o grups funcionals: Grup carbonil Grup àcid carboxílic Grup amina Introducció a la química del carboni
  10. 10. Combinació amb altres elements Vitamina C ( àcid ascorbic ) Urea Els àtoms de carboni es poden combinar amb altres elements formant un nombre pràcticament il·limitat de compostos (es coneixen més de 10 milions ). Introducció a la química del carboni
  11. 11. Tipus de fórmules - Empírica - Molecular - Estructural (semidesenvolupada o desenvolupada) - Models moleculars Introducció a la química del carboni
  12. 12. Tipus de fórmules Fórmules planes Fórmules tridimensionals 1-bromopentà età Introducció a la química del carboni
  13. 13. Simulacions informàtiques de molècules orgàniques (3D) http://www.educaplus.org/moleculas3d/index.html Introducció a la química del carboni
  14. 14. Formulació i nomenclatura de química orgànica Orientacions PAU Química
  15. 15. Formulació i nomenclatura de química orgànica Orientacions PAU Química
  16. 16. Normes bàsiques (IUPAC) Nº carbonis Prefix Nº carbonis Prefix C1 met- C11 undec- C2 et- C12 dodec- C3 prop- C13 tridec- C4 but- C20 icos- C5 pent- C21 henicos- C6 hex- C22 docos- C7 hept- C23 tricos- C8 oct- C30 triacont- C9 non- C40 tetracont- C10 dec- S’utilitzen prefixos per indicar el nombre de carbonis de la molècula. Formulació i nomenclatura de química orgànica
  17. 17. Normes bàsiques (IUPAC) Alcans (C-C): …-à Alquens (C=C): …-è Alquins (CC): …-í butà etè 1-butí S’utilitzen sufixos per indicar el tipus d’enllaç entre els carbonis (senzill, doble o triple). Formulació i nomenclatura de química orgànica
  18. 18. Normes bàsiques (IUPAC) Els radicals provenen d’hidrocarburs que han perdut un àtom d’H. S’anomenen com l’hidrocarbur corresponent utilitzant el sufix –il. CH3 - radical metil CH3-CH2-CH2 - radical propil radical ciclobutil Formulació i nomenclatura de química orgànica
  19. 19. Normes bàsiques (IUPAC) dimetil èter (metoximetà) metanal propanona àcid etanoic etilamina 2-bromopentà CH3CH2 S’utilitzen sufixos per indicar el grup funcional que conté la molècula. Formulació i nomenclatura de química orgànica
  20. 20. Normes bàsiques (IUPAC) S’utilitzen nombres localitzadors per indicar, si escau, la posició en la molècula de diferents constituents (enllaços dobles o triples, radicals, grups funcionals). 1,2,3-propantriol 3-pentanona4-metil-2-pentí Formulació i nomenclatura de química orgànica
  21. 21. Normes bàsiques (IUPAC) Exemples d’hidrocarburs ramificats CH2 -CH3 CH3 -CH -CH -CH2 -CH2 -CH3 CH3 2-metilpropà 3-metil-6,6-dimetilnonà 3-etil-2-metilhexà Formulació i nomenclatura de química orgànica
  22. 22. Normes bàsiques (IUPAC) S’utilitza el prefix ciclo- per indicar la presència de cadenes tancades de carboni. 1,3-ciclopentadièciclobutàciclopentà Formulació i nomenclatura de química orgànica
  23. 23. Normes bàsiques (IUPAC) En molts casos s’utilitzen noms no normatius benzè (1,3,5-ciclohexatriè) toluè (metilbenzè) àcid pícric (2,4,6-trinitrofenol) àcid oxàlic (àcid etandioic) Formulació i nomenclatura de química orgànica
  24. 24. Normes bàsiques (IUPAC) En molts casos s’utilitzen noms no normatius 3,7-dimetil-9-(2,6,6-trimetil-1-ciclohexenil)-nona-2,4,6,8-tetraen-1-ol Vitamina A (retinol, C20H30O) Formulació i nomenclatura de química orgànica
  25. 25. Són compostos constituïts exclusivament per carboni i hidrogen. Es classifiquen en: 1. Hidrocarburs acíclics Alcans Alquens Alquins 2. Hidrocarburs cíclics 1-butí etè ciclopentà metà Hidrocarburs Formulació i nomenclatura de química orgànica
  26. 26. 3. Hidrocarburs aromàtics 4. Derivats halogenats 2-bromopentà benzè Hidrocarburs Formulació i nomenclatura de química orgànica
  27. 27. Compostos nitrogenats Formulació i nomenclatura de química orgànica
  28. 28. Compostos nitrogenats Formulació i nomenclatura de química orgànica Amines
  29. 29. Compostos nitrogenats Formulació i nomenclatura de química orgànica Amines CH3-NH2 metilamina CH3-CH2-NH2 etilamina CH3-NH-CH3 dimetilamina CH3-CH2-NH-CH2-CH2-CH3 etilpropilamina N (CH3)3 trimetilamina
  30. 30. Compostos nitrogenats Formulació i nomenclatura de química orgànica Amides metanamida etanamida propanamida butanamida
  31. 31. Compostos oxigenats Formulació i nomenclatura de química orgànica
  32. 32. Compostos oxigenats Formulació i nomenclatura de química orgànica Alcohols etanol 2-butanol CH3-CH2-OH ciclohexanol
  33. 33. Compostos oxigenats Formulació i nomenclatura de química orgànica Èters CH3-O-CH3 dimetil èter (metoximetà) CH3-O-CH2CH2CH3 metil propil èter (metoxipropà) ciclohexil propil èter (propoxiciclohexà) etil metil èter (metoxietà)
  34. 34. Compostos oxigenats Formulació i nomenclatura de química orgànica Aldehids Cetones metanal (formaldehid) propanona propanal butanona
  35. 35. Compostos oxigenats Formulació i nomenclatura de química orgànica Àcids carboxílics Èsters àcid metanoic àcid etanoic àcid butanoic metanoat de metil propanoat d’etil
  36. 36. Autor José Ángel Hernández Santadaría jherna24@xtec.cat Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

×