Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 6 gran guerra -2017-18

94 views

Published on

Gran Guerra

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Unitat 6 gran guerra -2017-18

  1. 1. UNITAT 6: LA GRAN GUERRA. IPM / HMC Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. El 1914 esclatà la Gran Guerra, després anomenada Primera Guerra Mundial. Primer va ser un conflicte europeu, després mundial. Fins aleshores només s’havien donat guerres locals. Participa gairebé tota Europa (amb les excepcions d’Espanya, Suïssa, Holanda, Dinamarca, Noruega i Suècia). Prenen part imperis, i així també hi participen les colònies (Canadà, Austràlia, africans…). El teatre d’operacions és molt ampli (Europa, Àfrica, Proper Orient, mar…).
  3. 3. Destacaven dues potències democràtiques: Europa a inicis del segle XX: Antecedents i causes de la guerra. Gran Bretanya: França: Tenia relacions tenses amb Alemanya per la qüestió d’Alsàcia i Lorena. Monarquia liberal, l’imperi més destacat del món i una potència econòmica. Tercera República. Es tractava d’una democràcia que impulsà la laïcització de l’Estat. L’Imperi Rus: Imperi endarrerit, de base agrícola i amb una industrialització molt localitzada. Estat autocràtic dirigit per Alexandre II Romanov.
  4. 4. II Reich alemany: Era una potència industrial que inicialment aspirava a ser la potència hegemònica a Europa. Més endavant Guillem II aspirava a convertir Alemanya en una potència mundial. Destacaven els ideals pangermanistes. Estat federal. Molt autoritari, no era una veritable democràcia (encara hi havia sufragi censatari).
  5. 5. Imperi Turc Otomà: Autocràcia en franca decadència. Havia anat perdent territoris en la zona dels Balcans (Sèrbia, Romania, Bulgària, Montenegro...). Imperi Àustro-Hongarès. No era una democràcia. L’emperador Francesc Josep tenia un poder gairebé absolut. El seu gran problema eren les pretensions nacionalistes dels territoris.
  6. 6. La Pau Armada (1870-1914). Es tracta d’un període de tensió diplomàtica i rivalitat entre les potències europees. Crisis diplomàtiques constants: Marroc, Balcans.... A Europa es va anant creant un complex sistema d’aliances internacionals. Creació i consolidació de les aliances. Triple Aliança (1882) entre Alemanya, Àustria- Hongria i Itàlia. Triple Entesa (1907) es creà la entre Gran Bretanya, França i Rússia.
  7. 7. Les crisis diplomàtiques són constants: L’Imperialisme significa la unió d’economia i política. Per això hi ha l’aflorament de rivalitats econòmiques. Especialment França i GB tenen por de la potència industrial d’Alemanya. Alemanya amenaça el domini del mar de GB, amb Guillem II (Weltpolitik). Creació de polítiques armamentístiques (PAU ARMADA). La guerra es comença a veure com a inevitable. Augmenta el pressupost en defensa i el tamany dels exèrcits, que milloren l’equipament.
  8. 8. Els governs crearen un clima de por i tensió, i així justifiquen el futur conflicte (just, necessari). Aquestes polítiques ultranacionalistes defensen que en la hipotètica guerra cal cercar la victòria total, la destrucció definitiva de l’enemic.
  9. 9. Les rivalitats estratègiques i colonials van augmentant la tensió. Destaquen les crisis marroquines i balcàniques. Crisis marroquines. Primera crisi marroquina (1905-1906). França i Espanya cobegen el Marroc. Conferència d'Algesires, 1906. Alemanya protesta i ofereix ajuda al soldà. França i Espanya obtindran un protectorat sobre el Marroc. Hi haurà la supervisió d’un inspector general suís. Es respectarà l’autoritat del soldà. Cal negociar.
  10. 10. Segona crisi marroquina o d’Agadir (1911). Es produí una insurrecció al sud Marroc. Alemanya acusa França d’excedir-se i envia un vaixell de guerra a Agadir. Alemanya vol colònies, per això demana o el sud del Marroc o el Congo. Finalment obtindrà l’ampliació del Camerun. El desig de revenja per part de França s’incrementa (Alsàcia, Lorena, part del Camerun).
  11. 11. Crisis balcàniques. Turquia (el gran malalt) és un imperi en crisi. Grècia, Montenegro, Sèrbia, Bulgària, aconsegueixen territoris. Els Balcans són un punt calent, car hi ha una gran confluència d’interessos: Àustria vol una sortida al Mediterrani. El 1908 s’annexiona Bòsnia-Herzegobina. Rússia vol també una sortida al mar. Signarà una aliança amb Sèrbia. Itàlia vol controlar Albània.
  12. 12. Les causes de l’esclat de la Gran Guerra van ser diverses. El detonat fou l’atemptat de Sarajevo. El 28 de juny de 1914 va ser assassinat l’arxiduc Francesc Ferran, hereu d’Àustria. L’atemptat de és només una excusa. L’assassí és Gavrilo Príncep (serbi anarquista). Entren en funcionament les aliances... Àustria dóna un ultimàtum a Sèrbia, 23/VII; Àustria declara la guerra a Sèrbia, 28/VII; Rússia decreta la mobilització general, 30/VII; Alemanya dóna un ultimàtum a Rússia i França.... L’agost del 1914 s’inicià la Gran Guerra
  13. 13. Alemanya Imperi Austríac Bulgària Imperi Turc Gran Bretanya França Rússia Itàlia Sèrbia Grècia Romania EE.UU. Japó
  14. 14. Arreu es crearen les Unions Sagrades: Totes les forces polítiques s’unien a cada país per afrontar la guerra. Els qui s’oposaven eren perseguits. Arreu Deliri Patriòtic La majoria de la població està a favor del conflicte.
  15. 15. La Gran Guerra (1914-1918). És una nova forma de fer la guerra: Economia de guerra: Mobilització massiva de recursos i efectius. Subordinació total a la guerra (planificació per part dels governs). Primera guerra industrial. Guerra econòmica per entorpir les actuacions dels enemics (guerra submarina). Utilització de la propaganda com a arma de guerra (guerra psicològica). Desenvolupament de noves i poderoses armes: Armes químiques, tancs, avions, metralladores ...
  16. 16. La combinació de mentalitat del XIX i armes del XX donarà una dimensió terrible a la guerra, autèntica carnisseria (milions de morts) mai vista. Despreci total per la vida humana (alguns parlen de 10 milions de víctimes civils. Cal afegir el Genocidi Armeni).
  17. 17. La guerra afectà a la població de manera generalitzada: Grans moviments de refugiats que fugen dels conflictes. Inicià la tendència actual a incrementar de manera brutal les víctimes civils en les conflagracions. Economia de guerra. Lleves massives de la població masculina. Bombardejos de ciutats. Després de la guerra, les noves fronteres ocasionaran diverses “neteges ètniques”
  18. 18. Les fases de la guerra. Els imperis centrals formaven un bloc més homogeni i tenien més força militar. El gran problema era haver de lluitar en dos fronts simultàniament. Aconseguir una ràpida victòria al front occidental per després acabar amb Rússia. Moltke ataca a través de la neutral Bèlgica i ràpidament arriba prop de París. Joffre atura els alemanys en la batalla del Marne. Alemanya queda atrapada entre dos fronts i Moltke és substituït per Falkenhayn. Pla Schlieffen Guerra de moviments (1914). La guerra de moviments s’atura.
  19. 19. Guerra de posicions (1915-1916). El fracàs de la guerra de moviments dóna pas a la guerra de posicions o de trinxeres (símbol de la guerra). Es demostra que el conflicte serà molt llarg. Al front oriental Alemanya es va veure sorpresa inicialment per l’ofensiva russa. Després es donaren grans victòries alemanyes (Tannenber, agost 1914).A la llarga Rússia quedarà paralitzada pels problemes interns.
  20. 20. Es donaren victòries dels aliats alemanys als Balcans. Amb tot, la victòria definitiva dependrà del front occidental. El front occidental era el més estable. Es va mantenir pràcticament inalterable durant gairebé 3 anys. Aquesta situació fa que sigui necessària una gran capacitat de resistència (econòmica, psicològica). Les potències centrals es troben envoltades i GB domina el mar, per això Alemanya inicià la guerra submarina. Per trencar aquesta dinàmica, grans batalles i ofensives (Verdún, Somne, 1916) que no aconsegueixen trencar l’equilibri de forces.
  21. 21. Durant la segona etapa del conflicte es produí la seva veritable mundialització. Els aliats demanaren prèstecs als EUA. Les colònies ajuden les metròpolis, estenent-se el conflicte a l’Àfrica, el Pròxim Orient i l’Extrem Orient. L’entrada de l’Imperi otomà (1914) i Bulgària (1915), traslladà el conflicte als Balcans. Japó entrà al costat dels aliats portant la lluita al Pacífic. La guerra s’estengué al mar. Batalles navals (Jutlàndia, 1916) i guerra submarina.
  22. 22. Crisi del 1917. És l’any clau de la guerra. Arreu es manifesta clarament el cansament, la qual cosa provoca problemes interns a diferents països. França: Les tropes es revolten, no volen anara al front. Petain substitueix Neville, imposant 600 penes de mort (60 execucions). Alemanya: Gran desmoralització, en gran part provocada pels greus problemes de subministrament. Rússia: Revolució, abdicació del Tsar. Rússia surt de la guerra (Pau de Brest-Litovsk, 1918)
  23. 23. La sortida de Rússia (Pau de Brest-Litovsk, 1918), podria significar la victòria alemanya. A banda de tancar el front oriental obté importants territoris (Ucraïna, Polònia, països bàltics...). Precipita l’entrada en el conflicte dels EUA. Tot i declarar-se neutrals, eren un aliat clau de l’Entesa (préstecs, material). El 2 d’Abril de 1917 declara la guerra.
  24. 24. El 2 d’Abril de 1917 els EUA declaren la guerra a Alemanya. L’afer del Lusitània (maig 1915). Telegrama Zimmerman (gener, 1917). Excuses. Realitat. Si guanya Alemanya, qui pagarà els crèdits?
  25. 25. Les grans ofensives (1918). El 1918 es produí el desenllaç definitiu del conflicte. Els aliats s’imposen al front dels Balcans (desfeta turca, búlgara i austríaca). Turcs i austíacs demanaren armisticis. Alemanya, debilitada, llença grans ofensives. De març a juliol es donaren 5 grans ofensives alemanyes, fracassades Vol la victòria abans de l’arribada de tropes dels EUA. Els exèrcits alemanys patiren la desfeta del Marne. Cal afegir els greus problemes interns (revoltes militars, vagues).
  26. 26. El 9 de novembre de 1918 Guillem II abdicà i el dia 11 es signà un armistici.
  27. 27. L’organització de la pau. L’any 1918, quan la guerra encara no havia acabat, Wilson publicà el 14 punts. Es tracta d’una declaració de com hauria de ser la pau: Rebuig a la diplomàcia secreta. Recolzament de la democràcia. Principi de les nacionalitats... En teoria aquests punts es consideraren a l’hora de redactar els tractats de pau.
  28. 28. Es signaren diversos tractats de pau, (Pau de París) el més destacat dels quals serà el de Versalles. En aquests tractats hi ha dues qüestions claus: Les reparacions de guerra. Les reivindicacions territorials. En realitat, no hi va haver negociacions de pau, van ser imposicions. Dificultat insalvable a l’hora de fixar les bases d’una pau duradora.
  29. 29. D’altra banda, han de considerar: La por a l’extensió del bolxeviquisme rus. L’esfondrament de l’Imperi Turc i Àustro-Hongarès. La força d’Alemanya (gairebé guanya, pràcticament en solitari). La necessitat d’evitar una nova guerra. La diversitat d’interessos dels guanyadors. Negociar la pau no és tasca fàcil. De fet, la creació de nous països marca un cinturó antibolxevic.
  30. 30. Canvis territorials després de la Gran Guerra: A llarg termini, desastrosos: No respecten les reivindicacions nacionals.
  31. 31. El Tractat de Versalles. Hi van prendre part: Clemenceau Lloyd GeorgeWilsonOrlando Tractat més destacat. Sobre Alemanya i la reconstrucció europea. Alemanya ho considerarà una imposició (diktat), car és humiliada, imposant-li duríssimes condicions. Cal recordar però, que Alemanya no va patir tant en els tractats de pau com ho va fer Àustria-Hongria. A la llarga generà greus problemes (IIGM).
  32. 32. Clàusula de la responsabilitat. No pot entrar en organitzacions internacionals. Pèrdues territorials i la prohibició de l’Anschluss. Alsàcia, Lorena, Prússia oriental, Eupen, Malmèdy, Schlesvig i totes les colònies. Limitació de la seva força militar: Desmilitarització marge esquerra del Rin (Renània), pèrdua de la força aèria, limitació de la flota, reducció exèrcit a cent mil homes. Ocupació del Sarre durant 15 anys. Pagament de reparacions de guerra (220M marc or). Exagerada i impossibles de fer front.
  33. 33. Les condicions són tan dures que provoquen tensió entre els mateixos guanyadors: GB no vol ser tan dura (vol mantenir el control del mar). Els EUA no volen tanta humiliació (són els més forts). Itàlia no obtindrà totes les seves demandes (protesta). Per la seva banda França vol encara ser més durs (és qui més ha patit la guerra). A la llarga generà greus problemes: Segona Guerra Mundial
  34. 34. Imperi queda esquartert. Saint Germain: Àustria-Hongria. Prohibició de l’Anschluss. Perdrà: Hongria, Iugoslàvia, Galitzia, Txecoslovàquia... Limitacions militars. Pèrdues territorials. La resta de tractats: Nevilly: Bulgària. Trianon: Hongria. Sèvres: Turquia. En general tenen dos punts fonamentals: Pèrdues territorials. Limitacions militars.
  35. 35. Les conseqüències de la Gran Guerra. Demogràfiques. 10M de morts, desapareguts, a més d’uns 6M de ferits i mutilats. Dèficit de joves, població activa, la qual cosa incidí en un elevat descens de la natalitat (generacions buides). Amb la pau arribaran desplaçaments massius de població i neteges ètniques (nous països, noves fronteres).
  36. 36. Econòmiques. Europa perdrà de manera definitiva l’hegemonia econòmica mundial. Patí una gran devastació, sobretot França. Es donà la subproducció, una gran inflació... Alemanya ho tindrà pitjor (reparacions de guerra). Endeutament d’Europa respecte els EUA. Els nordamericans són els grans beneficiats del conflicte (atorgaren crèdits, realitzaren grans vendes). El Japó també resultà molt beneficiat econòmicament, car augmentà la seva producció industrial. Per exemple, el 1921 serà un any catastròfic a tota Europa.
  37. 37. Polítiques i Geopolítiques. A Europa: Avenç de la democràcia: S’aplica el sufragi universal. La crisi d’entreguerres veurà com sorgiran els moviments totalitaris. Comença el vot femení. Aparició de les nacionalitats europees, afegida a una política fronterera nefasta. A la llarga ocasionarà multitud de conflictes. Moltes de les dinasties tradicionals (autoritàries) són enderrocades. Desapareixen imperis seculars.
  38. 38. Els tractats de pau modificaren els límits territorials i provocaren l’aparició de nous Estats Hongria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Polònia, Finlàndia, Estònia, Lituània i Letònia.
  39. 39. El declinar europeu és molt clar, mentre es produeix l’ascensió dels EUA i el Japó. La Revolució Russa significarà l’aparició de l’URSS. S’inicia el procés d’emancipació de les colònies.
  40. 40. Socials. La guerra significarà grans canvis en l’estructura social de molts països. Mentre la misèria afectava a una part de la població, “nous rics” feien ostentació de la seva riquesa. La crisi de la postguerra estimularà la tensió social. Augmentarà el racisme, la xenofòbia i el puritanisme. La crisi de consciència europea possibilità l’arribada influències orientals. Augmentà la tensió social. Dificultats d’integració dels excombatents. Es trencà el moviment obrer.
  41. 41. Hi haurà una clara presa de consciència femenina (sufragisme).
  42. 42. Les dificultats dels primers anys de postguerra provoquen una crisi política. Per tal de solucionar aquest problema es realitzà el Pacte de Locarno, 1925. Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i França ocupa el Ruhr (1923). La tensió augmenta. Teòrica reconciliació francoalemanya Alemanya accepta: Les seves fronteres occidentals. Pla Dawes, per afavorir el pagament de les reparacions de guerra. Milloren les relacions diplomàtiques, i això fa possible el Pacte Briand-Kellogg, 1928, sobre seguretat col·lectiva.
  43. 43. Creació de la Societat de Nacions. La Gran Guerra fou un conflicte sense precedents per la magnitud del desastre. Ja durant la guerra Wilson proposa crear una organització per preservar la pau mundial. SdN. Volia garantir la pau (negociació, transparència) i fomentar la cooperació internacional. La seva seu es trobava a Ginebra. Tenia dos organismes bàsics: Assemblea General (45 estats) Consell: F, EUA, GB, I, Japó, i 4 estats.
  44. 44. No tenia força moral, car els perdedors no hi ingressaren, com tampoc ho va fer l’URSS ni els mateixos EUA. Fracassarà. No evitarà la II GM. De fet, va esdevenir un instrument de repartiment del món al servei grans potències europees.

×