1. UNITAT 2:
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
IPM / HMC Batxillerat
Jordi Manero

2. Una revolució és un canvi ràpid i
en profunditat que afecta a les
estructures d’una societat.
Comporta una gran
acceleració en el ritme
de les transformacions
històriques.
Al segle XVIII es produí la doble
revolució,
la Industrial anglesa i la Francesa.
Profunda
transformació
econòmica, política i
social.
S’originà
el Món
Contemporani.

3. La Revolució Industrial suposà el trànsit d’una economia
agrària i artesanal a una altra significada per la indústria i la
producció mecanitzada.
Causes de la Revolució Industrial
El canvi s’inicià a Anglaterra a mitjans del segle
XVIII. Afectà altres indrets al llarg del segle XIX.
Diversos factors contribuïren
al sorgiment de la Revolució
Industrial anglesa.
Revolució Agrícola.
L’increment demogràfic.
Innovacions tècniques.
Revolució dels transports.
Expansió comercial.

4. L’agricultura augmentà significativament la seva producció,
gràcies a una sèrie de canvis legals i tècnics.
La revolució agrícola
Llei de tancaments
(Enclosure Act).
“Open fields” substituïts per
“enclosures”.
La privatització estimulà la introducció de millores
tècniques i l’augment de la producció.
Nous sistemes de conreu
(sistema Norfolk).
Primeres màquines agrícoles
(segadores i trilladores).
Estabulació dels
ramats i nous
conreus (blat de
moro, patata, plantes
forratgeres, etc).

5. Els canvis en
l’agricultura
resultaren
fonamentals.

6. Els canvis en l’agricultura resultaren fonamentals:
Augmentà la producció
d’aliments:
Es reduí la mà d’obra
necessària: Mà d’obra
abundant i barata
per a les noves
indústries.
Els grans propietaris
començaren a acumular
grans capitals:
Reinvertits en
la indústria.
Es pot mantenir una
població en expansió.
Molts camperols han
d’emigrar a les ciutats o a
d’altres països.

7. L’increment demogràfic.
Es passà de l’ARD a la TD, resultat
d’un elevat creixement demogràfic.
GB triplicà la seva
població al llarg
del segle XIX.
Primer a Gran
Bretanya, després
a Europa.
Elevades taxes de natalitat.
Reducció de la mortalitat.
Boom poblacional.
Augmenta l’esperança de vida.
Més disponibilitat d’aliments
(desapareixen les crisis de
subsistència).
Avenços higiènics, sanitaris
(asèpsia) i mèdics (vacuna).
Explosió Blanca.

8. 1700 575000
1750 675000
1801 959000
1851 2342000
Primer a Gran
Bretanya, després a
la resta d’Europa.
Evolució població
de Londres.

9. Les innovacions tècniques i en l’organització laboral
Es crearen
fàbriques:
Inicialment necessitaven poc capital.
Propietat familiar, amb capital procedent de
l’agricultura o del comerç.
Aconseguiren grans beneficis.
Aparegué la mentalitat capitalista (reinversió).
El canvi dels sistemes de producció es caracteritzà per:
L’agrupació dels anteriors elements
amb la mà d’obra en les fàbriques.
La utilització de maquinària.
La substitució de les fonts animades
d’energia per unes altres
d’inanimades.
Apareixia el
sistema fabril.
Producció en
sèrie.

10. Més demanda estimula innovacions per
augmentar l’oferta.
Les innovacions tècniques foren
aplicades al sistema productiu,
ocasionant un brutal increment dels
béns materials.
Creix tant la producció
com la productivitat.
Les transformacions
crearen crisis,
estrangulaments, que
estimularen noves
innovacions.

11. Les màquines necessitaven més energia, i per això s’incorporà
primer l’energia hidràulica, i posteriorment la màquina de vapor
(J. Watt, 1769, 1781).
Aplicada a la filatura i
després al transport.

12. L’expansió comercial.
Expansió
comercial fou
possible
gràcies a que:
A nivell exterior, les colònies eren
mercats exclusius i en expansió.
A nivell intern el mercat s’amplià,
gràcies al creixement de la
població.
Augmentà
la demanda
de béns.
Cal millorar
el transport.

13. Gran millora dels sistemes
de transports i les vies de
comunicació (canals
fluvials, carreteres i, més
tard, el ferrocarril).
Cal transportar grans
volums de mercaderies de
forma ràpida, segura i
barata.
La revolució dels transports.

14. Primera Revolució Industrial (fins el 1870)
Es pot dividir
en dues
fases:
Primera fase,
fins el 1830.
Segona fase,
fins el 1870.
Indústria tèxtil.
Indústria siderúrgica.
Indústria
tèxtil.
Indústria
cotonera.
Inicià la
mecanització.
Gran increment de
la demanda.
Producció massiva.

15. Les innovacions tècniques es donaren tant al filat com al
teixit.
Cal destacar:
Llançadora volant (Kay, 1773).
Spinning Jenny (Hargreaves, 1765).
Water Frame (Arkwright, 1767).
Mule Jenny (Crompton, 1779).
Teler Mecànic (Cartwright, 1785).

16. Carbó
Segon sector clau va ser el carbó i la siderúrgia.
Gran increment
de la demanda.
El carbó va ser el
combustible del segle XIX.
Màquines de vapor i
fabricació de ferro.
1732 Darby inicià la
substitució del carbó
vegetal pel mineral.

17. Siderúrgia Més demanda de ferro.
Cort, 1783, pudelació i laminatge de ferro.
Bessemer, 1856, convertidor, (transformar el
ferro en acer).
Innovacions:

18. El 1829 Stephenson
creà la locomotora.
1860, xarxa ferroviària anglesa
pràcticament acabada.
El vapor s’aplicà al
transport terrestre i marítim.
Revolució dels
transports.
És clau:
Permet integrar i ampliar el mercat.
És un lloc d’inversió.
Estimula la siderúrgia.
El ferro i l’acer
eren bàsics:
Servien per a la fabricació de
maquinària, per al transport, per a la
construcció…

19. El desenvolupament del tèxtil i de la siderúrgia no només
beneficià la mineria.
També es desenvoluparen
altres sectors, com ara la
química, la metal·lúrgia
(fabricació de maquinària) o
la construcció.

20. En l’Europa continental cal distingir entre els “First Comers” i
els països perifèrics “Late Comers”.
L’extensió de la primera revolució industrial.
Els First Comers van ser els primers
en arribar a la industrialització,
després de Gran Bretanya.
Bèlgica, França i
Alemanya.
Els “Late Comers”
arribaren més tard i
menys uniformement.
Dinamarca, Suècia, Rússia,
Espanya (Catalunya),
Itàlia(Piemont), Moràvia i
Bohèmia (Imperi Austríac).
Fora d’Europa:
EUA.
Japó.
A finals del segle XIX atrapa el Regne Unit.
Inicià la industrialització el darrer terç del XIX
(Era Meiji o de la Llum).

21. Conseqüències de la primera revolució industrial.
Conseqüències econòmiques: El liberalisme econòmic.
Els principis de la doctrina del liberalisme econòmics va ser
creats a finals del segle XVIII pels pensadors britànics de
l’escola liberal econòmica clàssica.
Adam Smith. David Ricardo. T.R. Malthus.

22. Adam Smith defensava
l’interès personal.
Els diversos interessos s’equilibraven gràcies a la llei de
l’oferta i la demanda.
Aquesta llei funcionava sola, i l’estat no havia d’intervenir en
matèria econòmica.
Assaig sobre la naturalesa
i les causes de la riquesa
de les nacions (1776).
David
Ricardo:
Llei del valor-treball (el treball és una
mercaderia com les altres).
Llei de bronze dels salaris (els salaris
no pujaran per sobre del mínim
imprescindible per a subsistir).
Thomas Robert Malthus parlà del desequilibri
entre la població i els recursos.

23. Conseqüències econòmiques: El capitalisme.
Sistema econòmic en què els instruments de producció (la
terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi produeix són
de propietat privada.
L’objectiu bàsic és aconseguir el màxim
benefici.
L’iniciativa econòmica és lliure.
Lliure competència, regulada per la llei de
l’oferta i demanda.
Capitalisme

24. És la burgesia la que posseeix els mitjans de producció,
mentre que la majoria dels treballadors són assalariats.
Els desajustos entre l’oferta i la demanda (sobreproducció)
provoquen crisis cícliques (atur).

25. Conseqüències socials: L’augment de població.
Es produí com a conseqüència del manteniment
d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les
de mortalitat.
Aquest increment
(explosió blanca) fou més
significatiu en les ciutats
que en l’àmbit rural.

26. Conseqüències socials: El procés d’urbanització.
Els canvis que es donaren en el camps econòmic tingueren
la seva correspondència en l’estructura social.
Les fàbriques es situaren a les ciutats, i cap allà emigraren
masses de camperols (èxode rural).
Les ciutats es van fer més
grans i complexes.
Clara
segregació urbana.
Barris separats
per a la burgesia
(barris residencials)
i per als obrers.
La població augmentà considerablement (explosió blanca).

27. Conseqüències socials: La societat capitalista.
Neix la societat
de classes.
Suposa, en principi, la igualtat de tots
els individus davant la llei.
Aquesta igualtat legal no significa
igualtat ni social ni econòmica.
Dues classes
bàsiques: Burgesia. Proletariat.

28. Nova classe dominant (poder
econòmic, polític i cultural).
Burgesia.
Controla els mitjans de
comunicació, i així pot
estendre seus valors.
Exaltava l’estalvi, la
propietat privada, la
feina, l’individualisme,
la família....
Model a imitar.

29. Cúspide social.
Alta
burgesia. Grup heterogeni format per
empresaris, banquers i grans
propietaris.
Propietària dels mitjans de
producció.
Guanyà rellevància socials en
detriment de l’aristocràcia.
Neix paulatinament.
Classe mitjana.
Bàsicament formada per
professionals liberals.
Marie Curie

30. Proletariat. Disminuí el nombre de
camperols i jornalers.
Molts artesans s’arruinaren.
Passaren a
ser
proletaris
Els assalariats eren el gruix de la societat.
Constituïen la força de treball.
Vivien en condicions molt miserables.
La precarietat laboral era la norma.
Salaris baixos, atur i jornades de 12 a 14
hores diàries....
La manca absoluta de regulació propiciava tota mena
d’abusos, com ara el treball infantil.

31. La societat industrial consolidà
una clara diferència per gèneres.
La dona ocupava la domèstica,
patint una clara marginació legal.
Les dones de classe alta i mitjana
eren educades per restar a la llar,
tenint cura de la casa i els fills.
L’home ocupava
l’esfera pública.
Les dones de classe baixa havien de
treballar i compaginar la feina amb la
vida domèstica, com tradicionalment
havien fet les camperoles.
La remuneració de les dones
era inferior a la dels homes.

32. Al segle XIX es donà un
moviment sufragista, que
demanava el vot per a les dones.
Clau per aconseguir
la igualtat de gènere.
Les conquestes
femenines seran
paulatines i molt
lentes.
La sufragista anglesa,
Emmeline Pankhurst
(1858-1928)