Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue

La UE.

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to comment

Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue

  1. 1. UNITAT 14. LES ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS: LA UE. IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. Una organització internacional és la que inclou membres de dos països o més que busquen una cooperació política, econòmica o d'un altre tipus. La globalització ha fet evolucionar molt aquestes organitzacions. Així, podem distingir: - Organitzacions internacionals públiques (o intergovernamentals), en les que els membres són Estats sobirans (ONU). - Organitzacions internacionals privades (o no governamentals, ONG), que tendeixen a enfocar-se més cap a qüestions mundials però en els àmbits particulars.
  3. 3. A més de l'ONU, al món hi ha moltes altres organitzacions supranacionals públiques. D'àmbit continental destaquen l'Organització d'Estats Americans (OEA), la Unió Africana (UA), la Lliga Àrab... També existeixen altres referides a aspectes polítics específics, com la defensa dels drets humans (Consell d'Europa) o la seguretat i la cooperació militar (Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa -OSCE-, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord -OTAN-). Organitzacions internacionals de cooperació política i militar.
  4. 4. El BM, FMI, l'OCDE, l’OMC, el G7 (G7+1), són organitzacions que els països del nord utilitzen per pressionar i defensar els seus interessos econòmics i polítics. Són titllades de lobbies neoimperialistes i neocolonialistes, car els acords acostumen a beneficiar als països més forts.
  5. 5. El G7 és un grup de països industrialitzats amb gran importància política, econòmica i militar a escala global. Està conformat per Alemanya, Canadà, EUA, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit. Formar part no es basa en un criteri únic, ja que no són ni els set països més industrialitzats, ni els de major renda per càpita, ni els de major PIB. Els representants d'aquests països es reuneixen anualment en la Cimera del G7. Aquestes reunions analitzen l'estat de la política i les economies internacionals i intentar unir posicions respecte a les decisions sobre el sistema econòmic i polític mundial. Amb la integració de Rússia, passà a G7+1 o G8.
  6. 6. El G20 es formà el 1999. G7 Rússia (G8). Onze països recentment industrialitzats de totes les regions del món Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia. La UE com a bloc. Itàlia, França, GB, Alemanya, Canadà. EUA i Japó. Espanya és un país convidat permanent. Vol ser un fòrum de cooperació i consultes entre els països en temes relacionats amb el sistema financer internacional. Vol mantenir l'estabilitat financera internacional.
  7. 7. El 1950 Robert Schuman presentà una proposta d’Europa unida. El 1951 Es crea la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), per RFA, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. El 1957 El Tractat de Roma crea la CEE i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM). La Unió Europea. La unió i millora econòmica allunyaria el perill de conflicte a Europa.
  8. 8. El 1957, amb el Tractat de Roma, es va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) Alemanya (RFA), França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Comparteixen mateixos valors fonamentals: La pau, la democràcia, l’Estat de dret i el respecte dels drets humans. Per ser membre de la CEE (UE) Ser una democràcia. Tenir una economia consolidada de base capitalista. Acceptar normes de la CEE (UE). Membres CEE.
  9. 9. El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) dependria d’un mercat interior únic (Mercat Comú). La CEE establí una sèrie de polítiques concretes sobre la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals (unió duanera). La CEE també fomentà la llibertat de competència i el desenvolupament d’unes lleis comunes per les quals es governarien els Estats membres. Amb el temps, la CEE es va anar ampliant i consolidant, transformant-se en l'actual UE. Actualment, té 28 membres i supera els 500 milions d’habitants. Són candidats a ingressar Turquia, Albània, Sèrbia, Macedònia, Montenegro i Bòsnia Herzegobina.
  10. 10. Alemanya Àustria Bèlgica Bulgària Croàcia Dinamarca Eslovàquia Eslovènia Espanya Estònia Finlàndia França Grècia Hongria Irlanda Itàlia Letònia Lituània Luxemburg Malta Països Baixos Polònia Portugal Regne Unit República Txeca Romania Suècia Xipre
  11. 11. França, Itàlia, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. 1957 1973 1981 1986 1995 2004 2007 2013 Dinamarca, R. Unit i Irlanda. Grècia. Espanya i Portugal. Finlàndia, Suècia i Àustria. Estònia, Lituània, Letònia, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre, Malta i Hongria. Romania i Bulgària Croàcia UE dels 28
  12. 12. L’Acta Única Europea de 1987 incorporà el principi de cohesió econòmica i social per fer possible un desenvolupament equilibrat de tots els membres Tractat de la Unió Europea (Maastricht), 1992. Per enfortir la CEE Anar més enllà d’una unió econòmica Es passa de la CEE a la UE. Impulsar el progrés econòmic i social. Afirmar la identitat europea (participació en els problemes comuns). Implantar la ciutadania europea (comporta drets i deures). Crear un espai de llibertat, seguretat i justícia. Mantenir i desenvolupar el sentiment comunitari. Objectius UE.
  13. 13. - Decidí la unió econòmica i monetària (UEM) - Creà mecanismes de participació ciutadana a través de les eleccions al Parlament Europeu - Establí nous drets per als ciutadans - Es creà la política exterior i de seguretat comunes (PESC). Maastricht: En vigor des de 1995, preveu la supressió dels controls a les fronteres interiors i una intensificació dels controls exteriors per a un major control de les migracions. Conveni de Schengen.
  14. 14. Irlanda i GB no en formen part. Suïssa, Noruega i Islàndia en formen part tot i no ser membres de la UE. Bulgària, Romania i Xipre l’apliquen amb restriccions. En determinades circumstàncies… La crisi dels refugiats i la immigració van fer que alguns països qüestionin Schengen.
  15. 15. Reforma de les institucions de la Unió amb vista a la seva futura ampliació cap a l’Europa de l’Est. Tractat constitucional de Roma, 2004. Projecte constitucional: Vol una major integració política. Havia de substituir tots els anteriors tractats. Calia que els estats el ratifiquessin. Alguns estats van optar per referèndums. Modernitzà les institucions i el funcionament de la UE. El rebuig de França i Països Baixos va fer fracassar els projecte. Tractat de Niça, 2001. Tractat de Lisboa, 2009.
  16. 16. https://es.slideshare.net/estherjulio/la-uni-europea-12604862 L’organització de la UE.
  17. 17. El Consell Europeu. El Consell Europeu està format pels caps d’Estat o de Govern dels estats membres, acompanyats dels seus ministres d’Afers Exteriors. També hi assisteixen el President del Consell Europeu, el de la Comissió Europea i el Mr. PESC . Defineix les orientacions generals d’actuació i de desenvolupament. Dota a la UE d’impuls polític en qüestions fonamentals. És el màxim organisme polític de la UE. La seva seu és a Brusel·les.
  18. 18. El Consell de la UE o Consell de Ministres. Format per representants dels Estats que integren la UE. Generalment, es reuneixen a Brussel·les els ministres d’Afers Exteriors dels països membres. Quan l'afer ho requereix, assisteixen a la reunió altres ministres. És el principal òrgan decisori de la UE Es prenen les decisions més importants i es coordinen les actuacions dels estats de la UE. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria. El nombre de vots de cada Estat depèn de la quantitat de població de cada país.
  19. 19. Majoria simple – la meitat més un dels vots- . Majoria qualificada – 55% dels vots, incloent 15 països i que representin el 65% de la població de la Unió -. Unanimitat (Modificació Tractats. Noves adhesions,...) Alemanya 29 vots Espanya 27 vots Bèlgica 12 vots Malta 3 vots Les seves funcions són: Funció legislativa i pressupostària, conjuntament amb el Parlament Europeu; Funcions de definició i coordinació polítiques, particularment en l'àmbit de la política exterior i de seguretat comuna, seguint les orientacions i prioritats establertes pel Consell Europeu. Segons la qüestió: La presidència és rotatòria i canvia cada sis mesos.
  20. 20. El Parlament Europeu o d’Estrasburg. Es reparteix les competències legislatives i pressupostàries amb el Consell de la Unió Europea. Cada Estat tria (sufragi universal) els seus eurodiputats, és a dir, als seus representants al Parlament Europeu. Per exemple, sobre un total de 766, Espanya en tria 54; Alemanya, 99; França, 74; Grècia, 22; Malta, 6. La circumscripció electoral per cada país és única. Els parlamentaris s’agrupen per ideologies, no pas per països. La legislatura és de cinc anys. Comparteix la funció legislativa i la de la realització del pressupost amb el Consell de la UE. També se li atribueix la funció de control polític de les altres institucions.
  21. 21. La Comissió Europea. Amb seu a Brusel·les, és el principal òrgan executiu de la UE. Vigila que les polítiques de la UE s’apliquin adequadament. Té dret a proposar legislació. Els comissaris (1 per cadascun dels estats membres) són escollits pels estats membres de comú acord i el seu nomenament (per 5 anys) està sotmès a l’aprovació del Parlament europeu. El President de la Comissió Europea és triat pel Parlament, prèvia recomanació del Consell Europeu. La Comissió ha de presentar la dimissió col·lectiva si el Parlament aprova moció de censura en contra. Té plena independència, i és la “garant” de l’interés comú (no pot sotmetre’s a cap govern nacional).
  22. 22. Ha de vetllar per l’aplicació en els Estats membre dels Tractats, Directives, Reglaments,.... Gestiona el pressupost d’aquestes polítiques És el braç executiu de la UE. La no aplicació pot implicar el fet de portar el país al Tribunal de Justícia per incompliment del Dret Comunitari. Té ampli poder sobre la gestió de polítiques comunes (agricultura, investigació, ajut exterior, desenvolupament regional,...
  23. 23. El Tribunal de Justícia. El Tribunal de Justícia de Luxemburg exerceix la funció judicial. Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada cinc anys. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries. Les seves sentències són vinculants.
  24. 24. Amb seu a Luxemburg, controla les despeses de la Unió. El Tribunal de Comptes. Comprova que el pressupost de la UE s'executa correctament, que ingressos i despeses són correctes. Altres institucions de la UE Òrgans especialitzats - El Defensor del Poble pot ser consultat pels ciutadans dels estats membres si consideren que han estat tractats injustament per alguna institució de la UE.
  25. 25. Òrgans consultius. 11 - El Banc Central Europeu (Frankfurt) gestiona l’euro i la política monetària de la UE, - El Comitè de les Regions representa a les autoritats regionals i locals. - El Comité Econòmic i Social Europeu representa a la societat civil organitzada (sindicats, empresaris, consumidors...). Òrgans financers. - El Banc Europeu d’Inversions fa préstecs a llarg termini per a projectes d'inversió. - El Fons Europeu d'inversions ajuda a les petites empreses.
  26. 26. Significà l’eliminació d’obstacles duaners, la creació de la moneda única, la creació del Banc Central Europeu i la creació del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). Criteris de Convergència: 1. Inflació: no pot superar en més d’un 1,5% la mitjana dels tres estats amb la taxa d’inflació més baixa. 2. Tipus d’interès a llarg termini no pot superar en més del 2% la mitjana dels tipus dels tres països amb menys inflació. 4. Dèficit públic: no pot excedir el 3% del PIB. 5. Tipus de canvi: S’havia de mantenir durant els 2 anys previs, dins dels marges de fluctuació autoritzats. La unió econòmica i monetària (l’Euro). 3. Deute Públic: no pot excedir el 60% del PIB. Requisits econòmics per tal de poder aconseguir l'euro.
  27. 27. L'1 de gener del 2002, després de 3 anys d'adaptació, l'euro començà a circular. 2002 Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Eslovènia.2007 Xipre i Malta.2008 Eslovàquia.2009 Estònia.2011 Eurozona 19 països. Letònia.2014 Lituània.2015 Inicialment provocà una forta pujada de preus. Comportà una agilització dels tràmits i una major fluïdesa comercial.
  28. 28. La crisi econòmica, a partir del 2008, evidencià els greus problemes econòmics de la UE. Grexit. Calen més mecanismes de control dels estats de l’eurozona (per exemple del dèficit o del deute públic). Sortida de Grècia de l’eurozona. La moneda única va córrer un seriós perill.
  29. 29. Els objectius són la defensa del valors i interessos de la UE i la defensa de la seva independència. Tot i així, la OTAN continua ocupant-se de la defensa europea. A Maastricht s’estableix també una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) La política exterior i de seguretat. Millorar o establir relacions amb determinats països “interessants” per a la UE. També es preveu la col·laboració activa en la defensa de la pau i la seguretat mundial. Àsia, Amèrica Llatina, els Balcans….
  30. 30. La ciutadania europea reconeix també el dret a participar de les eleccions municipals i europees en el país de destí. També es van aprovar algunes polítiques socials comunes: 1. Millora de condicions d’ocupació i protecció social 2. Cooperació en matèria sanitària 3. Cooperació en matèria d’educació 4. Protecció del patrimoni cultural europeu 5. Desenvolupament d’una xarxa trans- europea de transports i comunicacions 6. Protecció del medi ambient 7. Cooperació per al subdesenvolupament La unificació política i social. A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada de la llibertat de circulació i residència.
  31. 31. La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats. L’heterogeneïtat es manifesta tant en els seus nivells de desenvolupament com en la seva diversitat cultural. Cal reduir les diferències econòmiques regionals. Les ampliacions de la UE mostren l’existència de desequilibris entre països (graus de desenvolupament molt diferents). Política regional europea. La política regional europea. Els desequilibris regionals poden dificultar el procés d’integració. Cal planificar polítiques d’àmbit supranacional. Per corregir els desequilibris dintre dels països de la UE.
  32. 32. A Països PIB Per càpita % sobre mitjana UE 1 Luxemburg 92.800 € 310 2 Irlanda 61.700 € 206 3 Dinamarca 50.000 € 167 4 Suècia 47.400 € 158 5 Holanda 42.800 € 143 6 Àustria 42.000 € 140 7 Finlàndia 40.600 € 136 8 Alemanya 39.500 € 132 9 Bèlgica 38.600 € 129 10 Regne Unit 35.200 € 117 11 França 34.100 € 114 UE 28 29.962 € 100 12 Itàlia 28.300 € 94 13 Espanya 25.000 € 83 14 Malta 23.900 € 80 15 Xipre 22.400 € 75 16 Eslovènia 21.000 € 70 17 Portugal 18.700 € 62 18 Rep. Txeca 18.100 € 60 19 Estònia 17.500 € 58 20 Grècia 16.600 € 55 21 Rep. Eslovaca 15.600 € 52 22 Lituània 14.800 € 49 23 Letònia 13.900 € 46 24 Hongria 12.600 € 42 25 Polònia 12.100 € 40 26 Croàcia 11.700 € 39 27 Romania 9.500 € 32 28 Bulgària 7.100 € 24 B Països PIB per cápita en EPA 1 Luxemburg 266 2 Irlanda 134 3 Holanda 131 4 Àustria 130 5 Dinamarca 125 6 Alemanya 124 7 Suècia 123 8 Bèlgica 119 9 Finlàndia 110 10 Regne Unit 109 11 França 107 UE 100 12 Itàlia 96 13 Espanya 91 14 Rep. Txeca 85 15 Malta 84 16 Eslovènia 83 17 Grècia 83 18 Xipre 82 19 Portugal 78 20 Rep. Eslovaca 77 21 Estònia 76 22 Letònia 76 23 Lituània 75 24 Hongria 68 25 Polònia 68 26 Croàcia 59 27 Romania 55 28 Bulgària 47 A. PIB per càpita i percentatge sobre la mitjana de la UE (2016). Elaboració pròpia. Dades Eurostat. B. PIB per càpita en EPA – Estàndar poder adquisitiu (2016).
  33. 33. Per poder reduir les diferències una part important dels fons comunitaris es destinaran als nous països membres.
  34. 34. Econòmics. Una regió europea és un territori amb una dinàmica demogràfica i econòmicai uns trets geogràfics comuns, delimitada amb finalitats administratives i estadístiques. Partides del pressupost europeu que es destinen a diferents fins. Els principals instruments de la política regional europea són: Fons Estructurals i d’Inversió Europeus. Són uns fons (més de la meitat dels fons de la UE) que funcionen de manera conjunta per tal de donar suport a la cohesió econòmica, social i territorial. Volen aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.
  35. 35. - Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): fomenta el desenvolupament equilibrat en les diferents regions de la UE. - Fons Social Europeu (FSE): dóna suport a projectes relacionats amb l'ocupació a tot Europa i inverteix en el capital humà europeu (treballadors, joves i demandants d'ocupació). Es concentren principalment en cinc sectors: recerca i innovació, tecnologies digitals, economia hipocarbònica, gestió sostenible dels recursos naturals, i petites empreses Tots aquests fons es destinen a invertir en la creació d'ocupació i en una economia i un medi ambient europeus sostenibles i sans. Els cinc fons són: - Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER): se centra en la resolució de problemes específics de les zones rurals de la UE.
  36. 36. - Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP): ajuda als pescadors a practicar una pesca sostenible i a les comunitats costaneres a diversificar les seves economies, millorant la qualitat de vida a les zones litorals europees. - Fons de Cohesió (FC): per als membres amb els nivells de renda més baixos (amb un nivell de renda inferior al 90% de la mitjana europea). Els països més beneficiats durant molt temps, van ser Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia. En 2014-2020, aquests països són Bulgària, Txèquia, Xipre, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Grècia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Portugal i Romania. Aquest fons ajuden econòmicament als països per tal de desenvolupar projectes relacionats amb:
  37. 37. Medi ambient. Projectes relacionats amb l'energia o el transport, sempre que beneficiïn clarament al medi ambient en termes d'eficiència energètica, ús d'energies renovables, desenvolupament del transport ferroviari, reforç de la intermodalitat, enfortiment del transport públic, etc. Xarxes de transport transeuropees (projectes prioritaris d'interès europeu identificats per la UE). Dades referides al 2014 (Eurostat).
  38. 38. Consultius. Comité de les Regions. Ha de salvaguardar el principi de subsidiarietat. S’ha de consultar per qüestions com la política regional, sanitària, la xarxa de transports ... La UE intervé per ajudar al desenvolupament dels estats membres si pot actuar de manera més efectiva que els Estats o les regions. Els seus membres són els càrrecs públics més propers als ciutadans: Presidents regionals, alcaldes, governadors. El Comité demanda més poder per elaborar i decidir polítiques. De moment, la Comissió, el Consell i el Parlament l’han de consultar abans d’adoptar decisions europees en àmbits de repercusió local i regional.
  39. 39. La CEE (UE) ha augmentat el nivell de vida dels seus ciutadans. Ha creat un mercat comú sense fronteres interiors i una moneda única, l’euro. L’actual crisi planteja un futur incert. Euroescèptics La Unió no funciona, cal limitar-la. Europeïstes Cal ampliar i intensificar la Unió. El balanç de la Unió és positiu? Els estats han de recuperar sobirania Les ampliacions proven l’èxit de la Unió. Brexit.
  40. 40. El 2016, Gran Bretanya votà en referendum sortir de la UE: BREXIT. Actualment s’està negociant les condicions del Brexit S’executarà oficialment abans del 2020. Cal fer front a l’escepticisme de molts ciutadans respecte el projecte europeu.
  41. 41. El franquisme no va possibilitar l'ingrés espanyol en la UE. L'arribada de la democràcia va permetre començar les negociacions, que van concloure en la signatura de l'acta d'adhesió el 1985. L'ingrés es va fer efectiu l'1 de gener del 1986. Es volien assolir els nivells de riquesa i benestar de la resta d'Europa, molt allunyats de la mitjana espanyola. Objectiu aconseguir en bona mesura. Espanya i Catalunya dins la UE. El procés d'integració europeu ha contribuït de manera decisiva a la millora econòmica i social de l'estat.
  42. 42. La UE ha afavorit la modernització de molts àmbits i ha finançat moltes infraestructures i equipaments. Espanya s'ha beneficiat d'ajudes econòmiques comunitàries, que han permès incrementar notablement el nivell i la qualitat de vida de la població. El PIB per càpita espanyola, el 1986 era el 68% respecte la mitjana europea. Actualment es troba al voltant del 91%. Encara Espanya és lluny d'alguns països de la UE. Ara bé, si la comparem amb els països de recent incorporació, té una posició privilegiada.
  43. 43. Espanya està plenament integrada en el mercat europeu. Més del 90% de la inversió que Espanya rep de l'exterior prové de la UE. La UE és la destinació del 70% de les nostres exportacions i l'origen del 60% de les nostres importacions. Tot i les evidents diferències econòmiques entre les diferents comunitats autònomes, en conjunt s'ha donat una notable millora econòmica. Per això s'ha incrementat la convergència econòmica amb la UE. L'augment del nivell de vida de la població espanyola situa Espanya com un mercat òptim per a les empreses europees. Nombroses empreses europees s'han instal·lat, sobretot després de la generalització de l'ús de l'euro.
  44. 44. S'han rebut ajudes directes i subvencions. Han servit per finançar nombrosos projectes a Espanya. L’Estat espanyol ha rebut fons de la UE per valor del 0,8% del PIB cada any des de 1987. - S'han construït infraestructures, com el 40% dels trams d’autovia que travessen l’Estat espanyol, una part substancial de la xarxa d'AVE... - S'han finançat programes culturals, com la restauració del pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada. - S'han desenvolupat programes mediambientals - S'han desenvolupat polítiques socials, com programes d'ocupació, o la Targeta Sanitària Europea. - S'han desenvolupats programes educatius (Lingua o Erasmus).
  45. 45. Malgrat la crisi actual que viu la UE, caldria fer un balanç força positiu de la incorporació a la UE. Catalunya dins la UE, forma part: Catalunya té una economia molt desenvolupada, per sobre de la mitjana de la UE. Per exemple, la seva producció industrial. El seu PIB per capita es troba per sobre de la mitjana de la UE. del Comitè de les Regions. de l'Assemblea de Regions d'Europa. de la Comunitat de Treball dels Pirineus. de l'euroregió Pirineus-Mediterrània. dels Quatre Motors d'Europa (Catalunya, Llombardia, Rhône-Alpes i Baden-Württemberg).

×