Us basic lliurex

1,349 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • no me gusta
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,349
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
134
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Us basic lliurex

  1. 1. Sistemes Operatius ÚS BÀSIC DE LLIUREX
  2. 2. Connexió al sistema <ul><li>Quan l'usuari encén l'ordinador, la primera pantalla que apareix és la corresponent al tipus d'arrancada. </li></ul><ul><ul><li>1. Mode client estàndard: si l'usuari no tecleja res, passat un cert temps el sistema efectua una arrancada local. És a dir, arranca des del disc dur local. Este serà el sistema d'arrancada normal. </li></ul></ul><ul><ul><li>2. Mode arrancada des del servidor: es realitza una arrancada des de la xarxa sense la utilització del disc dur local. El sistema treballa directament sobre el servidor d'aula. </li></ul></ul><ul><ul><li>3. Altres sistemes operatius: des d'esta opció s'executen altres sistemes operatius, com ara Windows. </li></ul></ul>
  3. 3. Connexió al sistema <ul><li>Cada usuari s'autentica davant del sistema per mitjà d'un nom d'usuari (login) i una contrasenya (password). </li></ul>
  4. 4. Què és una distribució GNU/Linux? <ul><li>Una distribució GNU/Linux es definix com un conjunt de programes que permeten tant la instal·lació en l'ordinador del sistema operatiu Linux com el seu ús posterior. L'objectiu és facilitar la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema GNU/Linux. </li></ul><ul><li>En l'actualitat, les distribucions GNU/Linux més conegudes (RedHat, SuSE, Mandriva) són empreses que competixen entre si per incloure l'últim programari, a vegades també programari propietari, amb instal·lacions gràfiques capaces de detectar automàticament el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts sense a penes preguntes. </li></ul>
  5. 5. Què és una distribució GNU/Linux? <ul><li>Entre les distribucions GNU/Linux, destaca el projecte Debian . Debian naix com una iniciativa no comercial amb un model de treball de programació obert, finançada al principi per la Free Software Foundation (FSF), després se n'independitza i va més enllà del sistema GNU/Linux mateix. </li></ul><ul><li>És l'única de les grans distribucions que no té interessos comercials. Són els usuaris mateix, molt actius, els qui mantenen la distribució de manera comunitària. Un dels seus objectius és recopilar, difondre i promoure l'ús de programari lliure. Reunix el major catàleg de programari lliure, tots els seus paquets provats, mantinguts i documentats per programadors voluntaris. </li></ul>
  6. 6. Què és GNU? <ul><li>Als anys 60 quan els ordinadors eren cars i pesats, el negoci estava en el maquinari. El programari es compartia. Per exemple, el sistema operatiu UNIX (anys 70), distribuït (amb el seu codi font) per un preu simbòlic per la companyia AT&T. </li></ul><ul><li>Als anys 80 surt el PC, els equips es miniaturitzen i es popularitzen. </li></ul><ul><li>1984: La llei antimonopoli als EUA obligà a AT&T a dividir-se. UNIX va començar a comercialitzar-se. La llei que impedia explotar comercialment UNIX va desaparéixer, i la primera mesura que es va deixar notar fou la restricció en la distribució del codi font del sistema. </li></ul>
  7. 7. Què és GNU? <ul><li>Però eixe mateix any 1984 , Richard M. Stallman va decidir iniciar el projecte GNU (GNU's Not UNIX), un projecte la finalitat del qual era proporcionar un sistema operatiu semblant a UNIX, però amb una llicència que impedira una 'tornada a la foscor' com la que va patir el mateix UNIX. Esta llicència es va anomenar GPL (GNU Public License) i conferix al programari la propietat de ser lliure i romandre lliure. </li></ul>
  8. 8. Què és GNU? <ul><li>Stallman va començar a construir una ferramenta fonamental per al sistema: el compilador per al llenguatge C (gcc, de GNU C Compiler). Esta ferramenta s'ha convertit en el nexe d'unió més important de tot el programari lliure. </li></ul><ul><li>Al 1985 va publicar el ”Manifest GNU” i poc després va crear la Free Software Fundation. </li></ul><ul><li>A finals dels 80 s'havien desenvolupat quasi totes les ferramentes que necessitava un ordinador. Sols faltava el nucli. </li></ul><ul><li>Amb el temps el compilador gcc va ser utilitzat per Linus Torvalds per a desplegar el famós nucli Linux (1991) compatible amb UNIX. </li></ul><ul><li>El va desenvolupar a partir d'una versió reduïda de UNIX, el MINIX. </li></ul><ul><li>Al 1996 va sortir el Kernel 2.0, que ja venia associat amb la mascota del pingüí (anomenat Tux). </li></ul><ul><li>Un percentatge molt alt de tot el codi associat al programari lliure està escrit en C. I, gràcies a Stallman; el compilador gcc (i la resta del sistema) podem dir que és patrimoni de la humanitat. </li></ul>
  9. 9. Què és Linux? <ul><li>Linux és un sistema operatiu que actua com un servici de comunicació entre el maquinari (l'equipament físic de l'ordinador) i el programari (les aplicacions que utilitza el maquinari) d'un ordinador. </li></ul><ul><li>El nucli de Linux presenta totes les característiques d'un autèntic sistema operatiu. </li></ul><ul><ul><li>Multitasca. </li></ul></ul><ul><ul><li>Memòria virtual. </li></ul></ul><ul><ul><li>Controladors TCP/IP ràpids. </li></ul></ul><ul><ul><li>Biblioteques compartides. </li></ul></ul><ul><ul><li>Capacitat multiusuari. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mode protegit. </li></ul></ul>
  10. 10. Què és Linux? <ul><li>El nucli de Linux està subjecte als termes de la llicència pública general (GPL) http://es.gnu.org/licencias. </li></ul><ul><li>La llicència GPL establix que el codi font ha de ser lliurement distribuït i que qualsevol persona pot fer-ne còpies per al seu propi ús, vendre'l o distribuir-lo (amb algunes restriccions). </li></ul><ul><li>La major part del programari per a Linux està subjecte a la llicència GPL. Això no significa que tot el programari, o tot el que siga portat a Linux, haja de tindre esta llicència. </li></ul>
  11. 11. L'escriptori GNOME <ul><li>El GNOME és un escriptori de treball que permet als usuaris la utilització i configuració senzilla del sistema des d'una interfície gràfica. </li></ul><ul><li>Per defecte, l'escriptori inclou les icones següents: </li></ul><ul><li>La carpeta d'inici de l'usuari: quan s'obri s'accedix al directori on està emmagatzemada tota la informació relativa a l'usuari. </li></ul><ul><li>La paperera: on s'emmagatzemen els elements eliminats del sistema i que són susceptibles de recuperació. </li></ul><ul><li>Ordinador: permet accedir als diferents elements pertanyents al maquinari de l'ordinador, inclosa la xarxa si hi ha instal·lat un protocol adequat. </li></ul>
  12. 12. Components de l'escriptori GNOME <ul><li>La barra inferior de l'escriptori és un quadre del GNOME. </li></ul><ul><li>En l'angle esquerre hi ha el botó principal amb el ratolí de LliureX i el text Aplicacions , el qual permet accedir a un menú amb les aplicacions del sistema. Este botó s'anomena Menú LliureX o Menú Aplicacions. </li></ul><ul><li>El botó Llocs conté les entrades Carpeta d'inici, Escriptori, Ordinador, Xarxa, etc. </li></ul><ul><li>El botó Sistema mostra un menú amb diverses accions a executar, com ara Preferències, Administració, Ajuda o Ix. </li></ul>
  13. 13. Sortir de la sessió Ix : Sortirem de la sessió definitivament, no oblides guardar la feina. Canvia d'usuari : No sortim de la sessió definitivament, si ho desitgem podrem recuperar-la amb les aplicacions que hagueren quedat en execució.
  14. 14. Apagar l'ordinador
  15. 15. Els espais de treball de GNOME <ul><li>L'escriptori del GNOME disposa de diversos subescriptoris (workspaces). Només en pot estar actiu un al mateix temps. </li></ul><ul><li>És com tindre diverses taules de treball disponibles. En cada un dels espais de treball l'usuari pot tindre obertes finestres amb els seus treballs. Per defecte hi ha dos espais de treball. </li></ul><ul><li>Podem però jestablir el nombre dels espais de treball </li></ul>
  16. 16. Els espais de treball del GNOME <ul><li>Podem enviar una finestra en execució a altre escriptori per ocultar-lo... </li></ul>
  17. 17. Gestor de fitxers: Nautilus <ul><li>El gestor de fitxers Nautilus oferix una forma senzilla de veure, manipular i personalitzar els fitxers i les carpetes de l'usuari. </li></ul>
  18. 18. Gestor de fitxers: Nautilus Elements de la finestra
  19. 19. Gestor de fitxers: Nautilus Barra lateral
  20. 20. Gestor de fitxers: Nautilus Organitza els elements
  21. 21. Gestor de fitxers: Nautilus Navegar per fitxers i carpetes com a objectes <ul><li>En este mode de funcionament, quan s'obri un fitxer o carpeta, s'obri una finestra nova. </li></ul><ul><li>Per a activar el mode de navegació espacial, en el Nautilus , seleccioneu el menú Edita -> Preferències, pestanya Comportament , i desactiveu l'opció, Obri sempre en una finestra del navegador . </li></ul>
  22. 22. Gestor de fitxers: Nautilus Finestra de Propietats
  23. 23. Gestor de fitxers: Nautilus Crear carpetes
  24. 24. Gestor de fitxers: Nautilus Copiar fitxers o carpetes
  25. 25. Gestor de fitxers: Nautilus Copiar fitxers o carpetes <ul><li>Prem la tecla Ctrl mentre arrossegues </li></ul>
  26. 26. Gestor de fitxers: Nautilus Moure fitxers o carpetes
  27. 27. Gestor de fitxers: Nautilus Moure fitxers o carpetes <ul><li>Simplement arrosseguem </li></ul>
  28. 28. Gestor de fitxers: Nautilus Selecció múltiple de fitxers i carpetes <ul><li>També es poden seleccionar individualment fitxers o carpetes fent clic sobre l'element mentres es manté polsada la tecla Shift o Ctrl . </li></ul>
  29. 29. Gestor de fitxers: Nautilus Seleccionar tots els fitxers <ul><li>També es pot realitzar amb la combinació de tecles Ctrl+A . </li></ul>
  30. 30. Gestor de fitxers: Nautilus Reanomenar un fitxer o carpeta <ul><li>Per mitjà del teclat: premeu la tecla F2 . </li></ul>
  31. 31. Gestor de fitxers: Nautilus Suprimir un fitxer o carpeta <ul><li>Mitjançant el teclat: premeu la tecla Supr . </li></ul><ul><li>Si no es té permís d'escriptura sobre el fitxer o carpeta, l'opció de suprimir apareixerà inhabilitada. </li></ul><ul><li>No es demana confirmació en suprimir, directament s'envia a la paperera. </li></ul>
  32. 32. Gestor de fitxers: Nautilus Canviar els permisos dels fitxers i carpetes <ul><li>En GNU/Linux, cada fitxer i directori té una sèrie de permisos . </li></ul><ul><li>També es distingix l'usuari i el grup propietaris del fitxer o carpeta. </li></ul>
  33. 33. Gestor de fitxers: Nautilus Canviar els permisos dels fitxers i carpetes <ul><li>Els permisos determinen quin tipus d'accés pot tindre un usuari a un fitxer o carpeta. Hi ha tres tipus de permisos: </li></ul><ul><ul><li>Permís de lectura : permet llegir el contingut d'un fitxer o llistar el contingut d'una carpeta. </li></ul></ul><ul><ul><li>Permís d'escriptura : permet modificar el contingut d'un fitxer i crear o esborrar els fitxers d'una carpeta. </li></ul></ul><ul><ul><li>Permís d'execució : permet executar fitxers. </li></ul></ul>
  34. 34. Gestor de fitxers: Nautilus Canviar els permisos dels fitxers i carpetes <ul><li>Els permisos d'un fitxer o carpeta es poden establir per a diferents tipus d'usuaris. Els tipus d'usuaris que hi ha són: </li></ul><ul><ul><li>Propietari : és el propietari del fitxer. L'usuari que ha creat el fitxer o carpeta. </li></ul></ul><ul><ul><li>Grup : grup al qual pertany el propietari. </li></ul></ul><ul><ul><li>Altres : usuaris que no pertanyen al grup al què pertany el propietari del fitxer. </li></ul></ul>
  35. 35. Gestor de fitxers: Nautilus Canviar els permisos dels fitxers i carpetes
  36. 36. Llapis USB <ul><li>Automàticament serà detectat. </li></ul><ul><li>Per desconectar-lo Caldrà desmuntar el volum. L’unitat desapereixerà de l'escriptori i podrem retirar el llapis sense problemes. </li></ul>
  37. 37. Inserir un CD o DVD <ul><li>Quan inserim un CD o un DVD en la nostra unitat lectora, el volum es munta automàticament. </li></ul><ul><li>Si copiem arxius des d'un CD o DVD al disc dur podem veure l'arxiu amb un símbol de prohibit. Això es deu al fet que estos dispositius són de sols lectura. </li></ul>Caldrà canviar les propietats de l'arxiu.
  38. 38. Comprimir Arxius
  39. 39. Descomprimir Arxius <ul><li>Teniu un arxiu comprimit en format .RAR o .ZIP . </li></ul><ul><li>Descomprimir-los al disc dur serà molt fàcil. </li></ul>

×