Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Governança oberta, mòbil i en xarxa

1,029 views

Published on

Sessió 'Una governança oberta, mòbil i en xarxa' dins el màster d’Administració i Govern Electrònic i d’Anàlisi Política. Al Barcelona Growth Center. Barcelona, 29 de gener de 2015

Published in: Government & Nonprofit
  • Be the first to comment

Governança oberta, mòbil i en xarxa

  1. 1. 1 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 GOVERNANÇA OBERTA, MÒBIL I EN XARXA Màster d’administració i govern electrònic i d’anàlisi política – UOC Jordi Graells i Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015
  2. 2. 2 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Massa governs oberts
  3. 3. 3 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Profusió del terme ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  4. 4. 4 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Ens calen pautes ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  5. 5. 5 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 youtube.com/watch?v=RPsVvbd80xU Estàndards de govern obert de la XIP
  6. 6. 6 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 xarxaip.cat @xarxaip facebook.com/xarxaip slideshare.net/xarxaip youtube.com/xarxaip flickr.com/xarxaip La Xarxa d’Innovació Pública incorpora el potencial de les xarxes socials a la cultura, operativa i estratègia de l’Administració, per fer-la més participativa i innovadora. Per això, a la XIP conviuen persones de moltes procedències, amb una missió conjunta (innovar i canviar l’Administració) i amb un ideari mínim comú. Els xipaires treballen en xarxa i per projectes. Què és la XIP
  7. 7. 7 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Per posar d’acord moltes persones al voltant d’uns objectius mínims Estovar conceptes, obrir les ments, relativitzar les veritats de sempre...
  8. 8. 8 http://bit.ly/INprendedoresESP http://bit.ly/INprenedors INprenedors: emprendre des de dins ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  9. 9. 9 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Canvi en totes les organitzacions. En la: 1.Cultura. Definir clarament l’objectiu i revolucionar l’actitud actual dels professionals i els directius. 2.Organització. Els processos s’han de dissenyar per servir l’objectiu. A l’Administració, si no ajuden el ciutadà, cal ser valents i canviar-los. 3.Lideratge. Més que jeràrquic, connector (Gary Hamel). El líder ha de construir l’entorn per col·laborar i innovar. 4.Entorn. Taules rodones en comptes de taulells, comptes de xarxes socials (i no burofaxs), espais d’innovació (i no compartiments tancats), programari en línia i col·laboratiu (més que correus electrònics i programes en local…). ! Noves organitzacions per al segle XXI
  10. 10. 10 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Open Government Standards www.opengovstandards.org
  11. 11. 11 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 OGP – Open Government Partnership www.opengovpartnership.org ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  12. 12. 12 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 OGP London Summit: Oct 30 to Nov 1
  13. 13. 13 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Open Government Guide www.opengovguide.com ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  14. 14. 14 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Guies de pautes i bones pràctiques Transparència, rendició de comptes i capacitació dels ciutadans. www.transparency-initiative.org ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  15. 15. 15 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 I a l’Estat espanyol? www.youtube.com/watch?v=8aW68_F9DtQ www.civio.es ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  16. 16. 16 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 La realitat...
  17. 17. 17 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 La governança en una situació límit
  18. 18. 18 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Una tecnologia que ho canvia tot
  19. 19. 19 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 >youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxU O cómo separar la yemade la clara de Però que també escampa coneixement
  20. 20. 20 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 I posa en entredit les velles pràctiques
  21. 21. 21 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Transparència
  22. 22. 22 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Control de les despeses dels governs http://bit.ly/golfmilitar ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  23. 23. 23 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 La Llei de transparència del Govern central
  24. 24. 24 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Transparència: web gencat
  25. 25. 25 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Transparència: infografies ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  26. 26. 26 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 >[...] Transparència: col·lecció ‘Govern Obert’ ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  27. 27. 27 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Amb la nova llei aprovada (publicada al BOPC): 1.Estan afectats per la Llei també els ens locals, les universitats i altres actors públics (persones físiques o jurídiques que exerceixen serveis d’interès general o universal o bé que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, fundacions del sector públic, col·legis professionals i corporacions de dret públic en el que afecta a les seves funcions públiques, consorcis i altres ens participats majoritàriament per administracions...). S’està treballant en l’evolució del web de transparència de gencat perquè sigui el portal de transparència de tot Catalunya. 2.El web de transparència de gencat incorporarà l’accés al formulari electrònic que permetrà sol·licitar i obtenir en un termini màxim d’un mes aquella informació que no s’estigui oferint en el web mateix. Llei 19/2014 de transparència catalana
  28. 28. 28 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 La Llei també preveu que des del portal de transparència s’ofereixi:: 1.Registre de grups d’interès (lobys) 2.Canals de participació ciutadana 3.Sistemes d’avaluació ciutadana dels serveis i de les polítiques públiques Principals novetats de la Llei catalana I també que la Generalitat dissenyi, desenvolupi i gestioni el portal de transparència de totes les administracions catalanes.
  29. 29. 29 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Transparency International Spain www.transparencia.org.es
  30. 30. 30 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Participació
  31. 31. 31 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 https://petitions.whitehouse.gov Noves portals: We The People ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  32. 32. 32 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 http://barcelonagovjam.wordpress.com Noves fórmules de participar
  33. 33. 33 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 http://ideesobertes.gencat.cat Open ideas: Idees obertes gencat http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2013/02/12/idees-obertes-per-millorar-els-serveis- mobils-i-proposar-ne-de-nous/
  34. 34. 34 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Aportacions socials: votades i comentades https://please.to/
  35. 35. 35 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Per preguntar als ciutadans allà on són I escoltar-ne la veu. Si ho fem des d’un sistema extern, ha d’estar justificat per a l’Administració (perquè n’obté avantatges) : 1. Simplificació del procés de suggeriments (feedback) i recepció de les idees de manera ordenada i ponderada socialment per la comunitat mateixa. 2. Integrable a qualsevol canal mòbil, web, codis QR... I adaptable amb mòduls multimèdia (Youtube...). 3. Gestionable des d’un sol lloc. 4. Personalitzable (web per gestionar-ne els continguts), interactiu (publicació per notificació push i correu electrònic als ciutadans que s’uneixin a la idea), social (compartició de les idees amb la comunitat pròpia) i mesurable (veure impacte de les idees i poder-les comparar).
  36. 36. 36 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Altres models
  37. 37. 37 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 [...] www.pledgebank.com Organitzar amb imaginació l’acció col·lectiva ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  38. 38. 38 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0appgree.com Amb aplicacions mòbils
  39. 39. 39 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0yopolis.com O portals web
  40. 40. 40 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Per què polítiques públiques de participació ciutadana? 1. Enriqueixen les polítiques públiques orientades a donar resposta a les actuals demandes de la societat. 2. Milloren la transparència de l’acció de govern. 3. La deliberació col·lectiva sobre els afers públics incrementa el sentiment de pertinença i apodera la ciutadania. 4. Millora l’eficiència de l’acció de govern perquè ajuda a prendre decisions. Desbloqueja posicions enquistades i, quan no ho aconsegueix, palesa l’existència de debat públic independent també de la decisió pública que s’acabi prenent. La ciutadania en polítiques públiques 1/4 @FrancescSoler
  41. 41. 41 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 La ciutadania en polítiques públiques 2/4 Deliberació per a una participació de qualitat -Deliberació. Argumentacions per arribar a consens o per ajudar el govern a prendre les decisions amb més coneixement. -Metodologia ordenada en els debats socials. -La transparència és la clau de la participació perquè ofereix la informació de les polítiques públiques i explica els límits per no generar falses expectatives. -Mecanismes de retorn (explicar aportacions de la societat que s’han incorporat), seguiment (com s’implementa la política pública) i avaluació (rectificar i/o millorar la participació).
  42. 42. 42 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 La ciutadania en polítiques públiques 3/4 Elements de participació -Mapeig dels agents públics de la participació. -Formes: processos participatius, espais estables de participació (sovint regulats i al voltant de determinat sector, com les dones, els joves...), tallers de participació (més planificats), grups de discussió (de composició més aleatòria), etc. -Eines TIC. Correu electrònic, bústia ciutadana, formularis i eines Internet: • Centralitzar en un sol espai • Fòrum amb registre previ • Dinamització del debat
  43. 43. 43 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 La ciutadania en polítiques públiques 4/4 Problemes i límits en la participació ciutadana -Tensió entre l’statu quo, que vol mantenir el rol actual, i la societat civil, que reclama més espais de participació. -Poca maduresa participativa en els actors públics (ciutadania, empreses, entitats, polítics i funcionaris). Això comença a canviar per l’efecte de les xarxes. Efectes de la bretxa digital. -Cultura participativa del món associatiu poc representativa i diferent del nou tipus d’associacionisme internàutic. Cal entendre, aquí, molt bé l’efecte de les causes a Internet, com la gent s’afegeix i es desapunta d’un repte/un objectiu/una campanya... http://bit.ly/ciudadaniared
  44. 44. 44 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 [...] Ciberactivisme a Internet Peña-López, I. (2013). Informació, Internet i participació ciutadana. III Jornades Internacionals de Comunicació i Societat. Universitat de Girona, 8 de novembre de 2013.
  45. 45. 45 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Col·laboració
  46. 46. 46 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Treball col·laboratiu en CoP a la Generalitat An Innovation Competence Process Coming From Knowledge Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0 CoP a l’Administració A l’Administració hi ha professionals que s’organitzen en comunitats de pràctica a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren. Interactuen a la plataforma de treball col·laboratiu e-Catalunya
  47. 47. 47 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Com el programa Compartim Col·lectiu educadors socials - CoP: Mobilitat segura (8 membres). - Període: any 2008 - Eina : repositori de documents - Producte de coneixement elaborat: Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris, amb l’objectiu de donar eines als educadors de presons i als usuaris per tractar el tema dels delictes de trànsit en clau socioeducativa. - Públic destinatari: Més de 2.900 persones amb delictes de trànsit i preventivament al 100% de la població reclusa. - Cost edició en paper del Programa de mobilitat: 1.800 €
  48. 48. 48 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient. Any 2008. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina): 1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana) 2. Estalvi de temps 43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24 1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 € 2. Estalvi temps: 24 dies C. EN CONSULTORIA 1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies] D. EN FORMACIÓ 1. Estalvi econòmic 125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades 84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona 2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi Amb bons resultats Impacte = Y1 – Y0
  49. 49. 49 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Per on comencem?
  50. 50. 50 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Evolució cap a les xarxes i la mobilitat Multicanalitat Amb el nou model, el ciutadà pot iniciar una interacció a través d’un canal i consultar-ne l’estat o també acabar-la en un altre de diferent d’una manera consistent i coherent. Per això, l’Administració ha de tenir eines i procediments per fer una gestió i una operativa integral dels diferents canals (interoperables): -processant en temps real aquesta informació de context. -disposant d’una visió completa dels indicadors clau.
  51. 51. 51 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Obrint dades
  52. 52. 52 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 A les portes d’un gran canvi
  53. 53. 53 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Sobretot per l’efecte de les macrodades (big data) en governs i ciutadania http://graells.wordpress.com/2013/09/01/les-macrodades-bid-data-als-governs
  54. 54. 54 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 I dels formats semàntics en el coneixement
  55. 55. 55 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Les empreses que presten serveis públics De telefonia, electricitat, gas, aigua... també han d’obrir dades. ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  56. 56. 56 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 I per al conjunt d’empreses i sectors www.centrodeinnovacionbbva.com/eventos/26377-taller-de-innova-challenge-big-data Com el sector financer ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  57. 57. 57 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 emergence © green.thumbs flickr.com/photos/greenthumbs/3244645344 L’open data crea noves oportunitats ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  58. 58. 58 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Alguns indicadors: - Posada en marxa el 2010. -Més de 1.400 conjunts de dades, principalment fitxers. Usos de les dades. A. Desenvolupar iniciatives de serveis i negoci. Apps de tercers: - Aplicacions mòbils (apps de trànsit, allotjaments turístics, agenda cultural, cercador de feina, estat de servei de Rodalies). Generalitat: què s’obre i per a què 1/3
  59. 59. 59 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 - Aplicacions web i ginys (widgets) que s’insereixen a diaris digitals d’abast nacional i comarcal i que informen en temps real de serveis de la Generalitat. Generalitat: què s’obre i per a què 2/3
  60. 60. 60 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 B. Retre comptes i complir amb el principi de la transparència (portal) - Pressupostos 2014, 2012, 2011 i 2010 - Indicadors d’ocupació pública - Estadístiques de gestió hospitalària i salut, de gestió de centres educatius Generalitat: què s’obre i per a què 3/3
  61. 61. 61 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Tasques derivades de l’Acord de Govern de 31 de juliol de 2012: 1.Inventari del conjunt de dades públiques de la Generalitat i dels organismes que en depenen, no processades ni transformades, susceptibles de ser obertes. 2.Calendari per publicar esglaonadament les dades de l’inventari en el web de Dades obertes, prioritzant-hi les que aportin millors oportunitats de negoci a l’emprenedoria. 3.Publicació de l’inventari i del calendari al web de Dades obertes i al portal de transparència. 4.Implementació de serveis oberts http://serveisoberts.gencat.cat amb conjunts de dades importants i de gran volum per ser consumits en temps real (equipaments, licitacions, agenda...). 5.Adequació [federació] del catàleg actual als estàndards europeu i estatal: interoperabilitat i reutilització internacionals. Projectes en curs a la Generalitat
  62. 62. 62 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 catalunyadadescat Catalunya Dades, organitzats en xarxa
  63. 63. 63 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Quines dades es podrien obrir a la teva organització? Per què? • .................... • .................... • .................... • .................... Pràctica de dades obertes
  64. 64. 64 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 A les xarxes socials
  65. 65. 65 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Els governs a les xarxes socials: els EUA ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  66. 66. 66 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 flickr.com/photos/briansolis/5610145329 Tenir una estratègia a les xarxes ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  67. 67. 67 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 ¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials? 1. Certificació del procés. 2. Plataformes intermèdies d’edició. 3. Nous continguts. 4. Suport per CoP i mentoratge. Mètriques de tots els comptes. Sisena edició: Octubre 2013 Institucions que decideixen se presents a les xarxes socials...
  68. 68. 68 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 http://ow.ly/8HS4L ... amb planificació
  69. 69. 69 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Els governs a les xarxes: Catalunya 1/2 Mapa de xarxes gencat: Incloent-hi els comptes múltiples (35 Trànsit per eixos viaris, 24 ofertes de feina per categories i 15 Rodalies per línia). Això és, 222 comptes simples www.gencat.cat/xarxessocials/ca/directori-xarxes- gencat.html
  70. 70. 70 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Diferents tipus de perfils a Twitter: 1. Twitter per relacionar. Creen relacions amb les persones en xarxa. Ex. @gencat y @meteocat 2a. Twitter per informar. Emeten missatges unidireccionals a persones subscrites. Ex. @emergenciescat 2b. Twitter per informar (automatitzat). Missatges unidireccionals emesos de manera automàtica. Ex. R2-R16 de @rodalies 3. Twitter per atendre. Atenció i resposta a preguntes i dubtes que formula la ciutadania. Ex. @012 Comptes i perfils especialitzats gencat
  71. 71. 71 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Sisena edició: octubre 2013 Videoclip 012 redes sociales gencat Guia de xarxes socials de la Generalitat
  72. 72. 72 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Fluxograma de la Generalitat
  73. 73. 73 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Aquest és el procediment: 1. L’ens responsable demana a l’àrea directiva poder disposar d’un conjunt de comptes de correu corporatiu genèriques per a l’obertura de comptes a xarxes socials. Es tracta de comptes que portaran com a denominacions codis correlatius per facilitar-ne el maneig. 2. El departament (o marca o organisme en qüestió) exposa al formulari de preobertura l’objectiu segons el qual necessiten disposar d’un compte o perfil a xarxes socials. També s’han d’explicitar les persones responsables de la gestió, el públic objectiu (target) i els comptes de xarxes socials amb les que es vulguin referenciar (benchmarking). Aquests comptes amb els quals es compararan obliguen la unitat sol·licitant a estudiar com ho fan organitzacions similars. 3. Quan l’ens responsable rep la petició d’obertura de compte a xarxa social a través del formulari de preobertura, s’obre amb un compte de correu corporatiu genèric, amb una contrasenya, que es desen en una base de dades degudament securitzada. 4. Quan s’obre el compte de xarxa social, s’aplica el nom del perfil o compte seguint el sistema de nomenclatura exposat. 5. Se li aplica la imatge corporativa corresponent (avatar i fons de pantalla o background), regulada al manual d’identitat corporativa i a la guia. 6. Per evitar que la persona responsable del compte conegui l’adreça i contrasenya, es procura habilitar un entorn intermedi de gestió de publicació a xarxes socials. Procediment d’obertura 1/2
  74. 74. 74 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 7. A continuació, es donen permisos d’edició a la persona responsable del compte o del perfil de la xarxa social o repositori en qüestió. 8. En el cas de Twitter pot ser, per exemple, TweetDeck. No cal, doncs, que la persona entri a Twitter per publicar, sinó que l’ens responsable creï el compte a TweetDeck i el connecti amb Twitter. Aleshores dóna accés al compte de TweetDeck als usuaris editors de l’organisme sol·licitant perquè puguin editar i publicar tots els continguts. D’aquesta manera el compte de correu principal i la contrasenya queden restringits i es preserva la continuïtat del compte de Twitter per a la posteritat. 9. Quan en el formulari de preobertura es demana presència a Facebook, l’ens responsable prepara una pàgina en què figurarà amb el rol d’administrador i invitarà els gestors del ministeri, marca o organisme públic peticionari. Tot seguit es procedirà a registrar la denominació de la URL de comunicació (vanity o URL) des d’on es podrà accedir a una informació mínima de la pàgina sense necessitat d’estar connectats a Facebook). 10. Per a la resta de repositoris/xarxes, l’ens responsable pot arbitrar algun sistema tècnic que permeti editar continguts als responsables d’edició però sense que coneguin la contrasenya. En el cas de repositoris de vídeos, fotografies i diapositives, es pot plantejar, per exemple, l’ús de la versió portable d’un navegador des d’on l’ens responsable hagi configurat l’accés als esmentats repositoris a través d’un controlador (driver) que pugui funcionar com a màscara per al coneixement de la contrasenya i , fins i tot en algun cas, deixar alguna sessió de l’aplicació oberta o concedir contrasenyes temporals per poder configurar algunes funcionalitats. 11. En el cas de dispositius mòbils, l’ens responsable es pot encarregar de configurar-los per continuar garantint el no coneixement de les claus de l’aplicació. Procediment d’obertura 2/2
  75. 75. 75 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Twitter i Facebook Youtube, Flickr i Slideshare Indicadors de qualitat I continuar per indicadors més d’impacte, que avaluen els canvis que provoca l’actuació a les xarxes socials. Estadística de xarxes socials Generalitat
  76. 76. 76 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Fitxa avaluació de xarxes Generalitat ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  77. 77. 77 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 A partir del quadre de control es mantenen i/o tanquen comptes/perfils. Quadre de control de xarxes Generalitat
  78. 78. 78 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 1. Les xarxes socials tenen com un punt d’origen un web o un bloc corporatiu. Són, per tant, un altaveu i mai un substitut d’aquests canals. En una institució, la línia editorial ha de coincidir, doncs, amb la del lloc web oficial. Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinions personals. 2. Interacció i implicació. És vital respondre els dubtes i les qüestions que plantegin les persones usuàries. La interacció és l’ànima de les xarxes socials. Criteris de comunicació a les xarxes 1/4: sobre les eines
  79. 79. 79 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 1. Cal dominar el registre propi de cada xarxa social. 2. Síntesi i precisió comunicativa. Els missatges han de ser directes, precisos i atractius: - Els missatges han de ser captivadors per propiciar un diàleg real i proper a la ciutadania. - El missatge es redacta per ser reenviat i no sols perquè arribi. Ha de conferir prestigi a qui el reenviï. Un de mediocre no es reenviarà. - El missatge ha de ser àgil, directe i enginyós. Comunicar ràpid és sovint més eficaç que fer-ho tard i amb més qualitat. - L’ús de narratives simples serveix per contagiar el missatge. - La contextualització del missatge és fonamental. - El missatge ha de ser autèntic, no ha de maquillar ni amagar res. Criteris 2/4: sobre el llenguatge
  80. 80. 80 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 La imatge gràfica anima o no a la lectura d’un missatge a les xarxes: - Tenir en compte els dos nivells de lectura (el primer és un missatge curt i el segon, el missatge de fons, sencer). Usar etiquetes (hashtags) i enllaços a Twitter. - Acompanyar el contingut textual amb imatges, gràfics i infografies. El món de les xarxes és cada cop més visual. Criteris 3/4: sobre la forma gràfica
  81. 81. 81 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Tenir una visió SEO (search engine optimization o tècniques per optimitzar la nostra presència als cercadors). Per afavorir la indexació de dades als cercadors i influir en el pes que tindrà la nostra institució a la Xarxa, podem utilitzar paraules clau segons cada matèria relacionada. - Conèixer els horaris de tramesa que generin més viralitat perquè arribin al major nombre de persones - Publicar un nombre de missatges coherent respecte a la xarxa social de què es tracti i a la nostra activitat com a institució per evitar la saturació de missatges. Criteris 4/4: sobre l’editorialització
  82. 82. 82 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Quins comptes i perfils de xarxes socials es podrien activar a la teva organització? Per què? • .................... • .................... • .................... • .................... Se’n podrien tancar alguns dels que ja teniu oberts? Per què? • .................... • .................... • .................... • .................... Pràctica de xarxes socials
  83. 83. 83 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Als serveis mòbils
  84. 84. 84 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Acord de Govern per a serveis mòbils: 1. Pautes per ordenar les iniciatives mòbils de departaments i organismes, que permetin incorporar-los a l’estratègia mòbil i multicanal de la Generalitat. L’organisme responsable de Serveis mòbils gencat és la DG d’Atenció Ciutadana i Difusió. 2. Aprovació de la Guia de serveis mòbils de la Generalitat, que ajuda a alinear aquest canal amb els objectius de cada organisme i a aprofitar les capacitats pròpies dels serveis mòbils. Guia gràfica per desenvolupar aplicacions mòbils de la Generalitat de Catalunya: a piv.gencat.cat. El canal mòbil a la Generalitat
  85. 85. 85 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Aplega les de Protecció civil, Trànsit, El Temps, Mou-te, FGC, Rodalies, DOGC, Residus, Equipaments, Monuments, mNATEC, Posa’t a prova, Carnet Jove, SITCRA (centres emissors TDT), InfoConsum, Palau Robert... Properament incorporarà un canal de missatgeria instantània. L’aplicació mòbil de gencat
  86. 86. 86 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 De la consulta d’informació a la comunicació proactiva de serveis. Resultat: gencat app destacada als markets. El servei d’avisos push
  87. 87. 87 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 87 Citizen sourcing El ciutadà com a sensor mòbil i proactiu = proveïdor de dades. Com el cas de l’aplicació de gencat per mesurar la cobertura mòbil a Catalunya. + = El mòbil, la innovació més disruptiva
  88. 88. 88 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Reconeixement corporatiu del BYOD (bring your own device) o consumerització ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  89. 89. 89 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Quins serveis mòbils hauria de desenvolupar directament la teva organització? Per què? • .................... • .................... • .................... • .................... Quins serveis mòbils hauria de desenvolupar tercers? Per què? • .................... • .................... • .................... • .................... Pràctica de serveis mòbils
  90. 90. 90 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Chick broke the egg © sheilapic76 CC BY 2.0 flickr.com/photos/53344659@N05/4978438263 / Perquè està naixent una nova manera de governar...  ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0
  91. 91. 91 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 Posa-hi la teva foto! ... sent decisius a l’hora de generar valor per a la societat!
  92. 92. 92 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0 GOVERNANÇA OBERTA, MÒBIL I EN XARXA gràcies! Màster d’administració i govern electrònic i d’anàlisi política – UOC Jordi Graells i Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015

×