Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La Vanguardia. Articles. Economia

Articles sobre economia publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Desembre 2009. Octubre 2010.

Articles about economy published in the Tarragona supplement of La Vanguardia.

Desember 2009. October 2010.

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La Vanguardia. Articles. Economia

  1. 1. DIJOUS, 31 DESEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 11 POLS ECONÒMICPIMES MUNICIPIS TURISMEIncrementen les noves petites empreses Montblanc tindrà un Premi europeu per centre logístic un camping de Roda]El Camp de Tarragona i les da, s’han consolidat 497 empre-Terres de l’Ebre han registrat la ses que tenen 735 treballadors. ]L’Ajuntament de Montblanc ]El càmping i parc de bunga-creació de 665 petites noves Entre les noves i les consolida- tramita modificar el pla general lous Stel, de Roda de Barà, haempreses –que han generat des, el territori suma 1.162 mi- perquè el terme municipal acu- obtingut el premi Top Camping1.088 llocs de treball– des del croempreses, les quals compten lli un centre logístic intermodal. 2009, atorgat pels usuaris de lasegon semestre del 2008, coinci- amb un màxim de 9 treballa- El següent pas és que la comis- cadena Camping Cheque, quedint amb la posada en marxa dors cada una. Durant aquest sió territorial d’Urbanisme de la agrupa 588 establiments de 27del pla Inicia per a la creació període, el govern ha invertit Generalitat ho aprovi. La plata- països. Els clients en valoren lad’empreses, impulsat pel Depar- més d’un miló d’euros en la pro- forma, promoguda per l’empre- qualitat del servei, la neteja, latament de Treball de la Genera- moció de l’emprenedoria i la sa pública Cimalsa, tindrà 70 ARXIU integració paisatgística i la varie-litat de Catalunya. D’altra ban- autoocupació. hectàrees. Terrenys pel nou centre logístic tat dels equipaments.Mireia Machado gasta amb sentit pràctic un premi de 5.000 euros dels botiguers de ReusCompres afortunadesJORDI BARÓTReus é molt poc gla- mur!”, exclama Mi- reia Manchado a les portes d’un esta- bliment del centrede Reus. El dependent li mostrael catàleg i escull dos matalas-sos convencionals i dos somiersamb potes, per un preu total de922 euros. “És la guanyadorad’un premi i qui paga sóc jo”,aclareix la Sílvia, que assessorala guardonada sobre com admi-nistrar en una sola jornada els5.000 euros que li han tocat enel segon dels tres sortejos de lacampanya de Nadal dels comer-ciants, el Patronat de Turisme iel consorci Reus Vitalitat. Unabreu entrevista dies abans haajudat a orientar i preparar lescompres. Aquesta mare de duesfilles no s’esperava sortir elegi-da d’entre les 3.300 butlletesparticipants i ara la il·lusionagastar l’import en articles quenecessita, fugint dels capritxos iéssent generosa amb la seva fa-mília. “Vull aquell televisor d’allà!”,ha assenyalat en una botigad’electrodomèstics per estrenarel xec: 599 euros per una panta- VICENÇ LLURBAlla relativament gran, però Mireia Machado comproba una jaqueta, al costat de la seva assessora personal i qui paga les compres, Sílvia, a la botiga Casa Pujol de Reusd’oferta, que ha comprat envol-tada d’algunes càmeres i amb la un establiment de roba per la regal per encarregar el sopar defelicitació del propietari. “T’has llar on ha triat dues fundes nòr- la nit de Reis a una de les mi-de fondre tots els diners avui?”, diques per les seves filles. Con- llors confiteries de la ciutat. testa amb un no taxatiu, donant I així fins que el premi s’esgo- a entendre que ja en té sufi- ti. Als 4.100 euros, i no als 5.000“Thas de fondre cients. “Celebro que hagis triat com està escrit al xec de cartró la nostra botiga. Sempre desitjo de grans dimensions amb quètots els diners avui”, que toqui la loteria a les meves l’han fotografiat a primera horali pregunta el clientes”, l’encoratja la propietà- del matí quan li han fet entrega ria. “No és una passada? Amb el la regidora de comerç i el presi-dependent dun que a tu t’agrada comprar”, li dent d’una de les dues associa-establiment de roba deixa anar una dependenta. cions de comerciants. La resta “Estic espessa”, confessa la s’ho ha de gastar forçosament Mireia, que se sent estranya pas- en els impostos del premi.cli han preguntat minuts més sejant amb una personal shoppertard en un establiment centena- i sense haver de carregar res delri de roba i sastreria d’home on que compra. Al Bernat, la Sílvias’ha emportat una parca d’una li indica que a partir d’ara s’espe- Vicsan Desarrollos Inmobiliarios, S.A.marca de moda que li ha costat ri al carrer perquè amb tantes560 euros. “Si veus que no pots bosses pot fer nosa als altres El 10 de noviembre de 2009, la Junta General de Accionistas de la Sociedad acordó ampliar elgastar-te’ls, ja m’avisaràs”, li ha VICENÇ LLURBA clients, que a mig matí d’un di- objeto social, incluyendo la siguiente actividad:fet broma el noi que l’ha atès. Mireia Machado (centre), en rebre el xec amb els 5.000 euros lluns de Nadal ja inunden els co- La Sílvia ha anat utilitzant les merços. Després de passar per “Señalización en autopistas, autovías, carreterastargetes bancàries amb què gas- menys d’una hora al carrer, hi i una jaqueta per 241 euros. una botiga de joguines i de triar- y otras vías; desbroce de taludes, operaciones invernales y cuantas actividades se deban deta el premi i calculant el saldo ha hagut només algun impre- Cap sensació d’estrés ni hi una capsa de peces de Lego i realizar para mantener la seguridad vial enque queda. El Bernat, un jove vist. “En blanc no tens res?”, ha d’anar a contrarellotge. Cap lli- una cuina, la premiada continua autopistas, carreteras y otras vías.”grum que també els acompanya, preguntat a una sabateria per cència al consum compulsiu, a en la intimitat les compres mésha carregat les primeres bosses. nens on buscava unes bambes deixar-se seduir per un apara- personals. Unes sabates i un mo- En Torredembarra (Tarragona), a 12 de noviembre de 2009.La Mireia té planificades les del número 29. “Doncs és dor, a comprar de més. “Vols al- cador estan a la llista, com la in- Presidente del Consejo.compres i, després de poc igual”, i hi ha comprat uns crocs gun coixí?”, li suggereixen en tenció de reservar una part del
  2. 2. DIVENDRES, 13 NOVEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 5L’EVOLUCIÓ DE L’AEROPORT FINS AL MILIÓ I MIG DE PASSATGERS ACTUALS 1935 1958 1965 1988 2009 Fundació del Reial Aeroclub Al març, primer vol comer- A mitjans dels seixanta, van Comença la liberalització del L’aeroport tancarà l’any ha- de Reus per un grup d’aficio- cial de la companyia AVIACO operar els primers vols xàrter transport aeri promoguda per vent transportat a l’entorn nats al vol amb motor. Paralit- per estrenar la ruta entre a l’aeroport de Reus. En un la Unió Europea, que es com- d’un milió i mig de passat- zat amb la Guerra Civil, va Reus i Madrid. El mes de context d’obertura econòmi- pleta el 1992. L’aeroport de gers, mig més que l’any pas- tornar a engegar a finals dels novembre de l’any anterior ca de la dictadura, es fomen- Reus forma part en la actuali- sat. La companyia de baix 40, en paral·lel a l’ús militar s’havia autoritzat l’obertura ta el creixement del turisme tat de la xarxa europea de se- cost irlandesa Ryanair hi té de l’aeròdrom. del trànsit aeri civil. a la Costa Daurada. gon nivell. una base estable.De l’afany d’un grup d’aficionats a lactual boom del baix cost, la història de l’aeroportde Reus es documenta en un llibre publicat per AENATRAÇAR EL VOLJORDI BARÓ bé un segle després, l’aeroport avui. “Aglutinem gent a qui liVReus mou prop d’un milió i mig de pas- agrada l’aviació. Volem que volin satgers anuals i enllaça Reus amb i s’ho passin bé, però amb segure- enien els pioners de una vintena de ciutats espanyoles tat”, sosté el seu president Enric l’aviació europea i i europees. “Hi ha hagut un es- Morralla, per qui es mantenen els pels festivals aeris forç ciutadà que em sembla molt objectius del primer dia. Els im- necessitaven pistes lloable. En altres casos tot ha vin- pulsors d’aquesta entitat esporti- d’aterratge, que s’im- gut donat per les necessitats, com va van aconseguir de seguida unsprovisaven en una riera, uns a les Canàries”, reflexiona el tèc- terrenys en el mateix lloc on des-camps de Riudoms o la platja de nic d’aeroports i transport aeri prés es va construir l’aeroport, pe-Salou”, relata Ramon Tàpias, de d’AENA Luis Utrilla, que ha reco- rò la Guerra Civil va interromprel’Aeroclub de Reus, sobre els ini- pilat en un volum d’un centenar els somnis i va portar a la ciutatcis de l’aeronàutica a la ciutat. de pàgines la història de les una fàbrica d’avions del front re-L’any 1911 el pilot Mauvais va in- instal·lacions. publicà. Amb la dictadura, es vatentar sense èxit anar entre Sitges “Tot neix de l’interès local i instal·lar una escola de pilots dei Tarragona i dos anys després el això no és molt habitual”, explica l’exèrcit i, un cop traslladada a Je-popular Demazel va aconseguir referint-se al grup d’aficionats rez de la Frontera, l’aeròdrom essobrevolar la zona amb un avió que als anys trenta van fundar un va limitar a ser una base aèria mi-construït amb fusta i roba. Gaire- aeroclub, que ha perviscut fins litar. “A finals dels 40, l’aeroclub AENA va reiniciar les activitats, malgrat Inicis, als anys cinquanta no compartir ideologies amb el rè- gim”, explica Ramon Tàpias. “Gràcies a la seva creació, avui hi ha l’aeroport”, afegeix conscient de la funció de precursors. El primer vol comercial va unir Reus amb Madrid el març de 1958 amb la companyia bilbaïna Avia- co i en aquest cas també hi va te- nir un paper determinant el com- promís públic d’institucions com la Cambra de Comerç i l’Ajunta- ment de Reus i la Diputació de Ta- AENA rragona. A partir d’aquí, s’obre unLa terminal primitiva de laeroport de Reus a la dècada dels setanta camí d’expansió lligat estreta- ment al turisme de la Costa Daura- da. “Ha donat vida a l’aeroport i al “Si avui hi ha laeroport és gràcies a què es va crear laeroclub els anys 30”, defensa un soci revés. L’accés amb cotxe o ferroca- rril hagués estat més dificultós”, AENA apunta Utrilla, per qui són clausAvionetes del Reial Aeroclub de Reus, als anys seixanta en aquest procés els primers vols xàrter als seixanta. “Fins llavors hi havia gent de l’entorn que ana- Un vestigi amb nous usos va de vacances, a partir d’aquest moment vénen a una indústria tu- rística amb un teixit d’hotels”, afe- ]Un hangar construït el de les seves instal·lacions i geix. La liberalització del trans- 1937 és l’únic que es conser- en destinarà una part a apar- port aeri a Europa, les inversions va de la base àeria militar cament per a avionetes i d’AENA en noves instal·lacions i que hi va haver a Reus fins l’altra a un petit museu. La el l’aparició de les companyies de que l’aeroport es va trans- reconstrucció està previst baix cost com Ryanair expliquen formar en comercial. Grà- que s’acabi al febrer i la in- haver assolit en pocs anys rècords cies a un acord amb la direc- tenció és que en un futur milionaris de passatgers. “Hi ha ció general de Memòria His- també s’hi pugui mostrar hagut un creixement exponen- tòrica de la Generalitat, una rèplica de l’avió de gue- cial”, diu l’autor. “Ara hi ha dies AENA, l’Ajuntament de rra de disseny rus Polikar- amb una trentena de vols comer- Reus i la Diputació de Tarra- pov I-15, que es fabricava a cials”, es felicita el president de gona, l’Aeroclub de Reus Reus durant la guerra i era l’aeroclub, per qui l’escenari no té l’està traslladant al costat conegut com a Xato. res a veure amb quan va comen- çar a volar als 17 anys.c
  3. 3. DIVENDRES, 6 FEBRER 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 5L E S T A T I N J E C T A F O N S A L S A J U N T A M E N T S D I N E R S N O U S P E R A P R O J E C T E S V E L L S A TA R R A G O N A de Gremis de la Construcció deSindicats i gremis de la construcció saferren a la bola doxígen dels Tarragona, que matisa que dura-4.400 llocs de treball que crearàn les inversions del pla Zapatero rà només un any, ja que el 31 de març del 2010 les actuacions han destar acabades. “Això no salva-Totxo contra la crisi rà el sector”, sentencia. Els sindicats tampoc ho consi- deren la panacea, tot i celebrar els 4.400 llocs de treball que es calcula que es crearan i que han de rebaixar la llista de 59.100 per- sones que estan a latur a la de- marcació segons lúltima enques- ta de població activa. “És una tire- ta a una ferida que sagna. Des- prés caldrà aprovar mesures es- tructurals, que tinguin a veure per exemple amb la formació”, comenta Jordi Salvador, secreta- ri general de la Unió General de Treballadors a Tarragona. Mentrestant, els sindicats re- clamen el màxim control sobre les empreses. “Estarem vigilants Els sindicats recorden que el sector està sobredimensionat i shaurà de recol·locar treballadors perquè els diners invertits per lestat siguin ben empleats i no hi hagi precarietat en les noves fei- nes”, diu Jaume Pros, de Comis- sions Obreres. El govern recorda que aquest procés és excepcional per lelevada quantitat econòmi- ca que shi inverteix, però que les inspeccions funcionaran com en qualsevol altre. VICENÇ LLURBA Laltra incògnita que sha de re-Obres en una voravia al barri de Sant Salvador, a Tarragona soldre és quin percentatge de les feines que es crearan les ocupa-JORDI BARÓ rrec una empresa de la ciutat i en- espais públics i més dun 20 per mer pla, però de forma indirecta ran desocupats i quin treballa-ATarragona tre els treballadors nhi ha que fa cent per millorar serveis bàsics. es reactivaran tots. A leconomia, dors en actiu. Les empreses te- poques setmanes estaven a latur També hi ha partides per refor- punxis el punt que punxis, es pro- nen llibertat per alternar-los, tot l barri de Sant Salva- i a qui ara lobra dóna més garan- mar instal·lacions esportives. dueix un efecte dominó”, justifi- i que alguns ajuntaments han dor de Tarragona, ties de futur. “Ha estat una opor- Això fa que en la majoria de ca- ca Pallarès. marcat una pauta. En el cas del sestà eixamplant la tunitat per tirar endavant actua- sos els hagin dexecutar empre- “La mesura del govern és una de Tarragona no ha fixat percen- vorera de davant del cions de forma molt ràpida, hem ses de la construcció. “Aquests és bola doxigen”, celebra José tatges però supervisarà la con- col·legi públic. Una volgut repartir-les per tota la ciu- un dels sectors que està en pri- Osuna, president de la Federació tractació.obra que passaria desapercebuda tat i que per les seves dimensions Pel president dels gremis de lasi no fos perquè és de les prime- estiguessin a labast dem-preses construcció, no hi ha “una altrares que sha iniciat a lestat grà- petites i mitjanes”, resumeix la solució”. “Tothom està intentantcies al fons dinversió local, un pa- regidora dempreses, formació i Els més petits també shi apunten mantenir les plantilles i nomésquet de milers de milions desti- ocupació de lajuntament de Ta- faltaria que shagués dacomia-nat als ajuntaments per reactivar rragona, Lola Herrera. ]No hi ha hagut cap excep- alcaldes han volgut portar dar el personal per contractarleconomia. Tots els municipis Els terminis per presentar els ció i els pobles, per reduïts el projecte en mà”, rebel·la persones de latur”, comenta. Elsdel Camp i les Terres de lEbre hi projectes han estat curts i això ha que siguin, han volgut gas- la subdelegada. A Senan, a sindicats li recorden que el sec-han presentat projectes per valor fet que la majoria dajuntaments tar laportació que els co- la Conca de Barberà, la tor està sobredimensionat i hau-de 134 milions. hagi tret idees velles del calaix. rresponia del fons de seixantena dhabitants es rà de recol·locar treballadors en “Aquesta no és una mesura per Tarragona posarà al dia lenllu- lestat. Les sol·licituds shan beneficiaran de la remodela- altres camps. “Com a mesura dedonar finançament als ajunta- menat, Torredembarra construi- hagut de fer de pressa i no- ció dels porxos, a Arbolí, al xoc, aquests projectes són bonsments, sinó per generar ocupació rà el primer aparcament subterra- més per via electrònica, Baix Camp, de però la construcció sha de situari estimular els mercats”, assegura ni, Reus més centres cívics i resi- cosa que ha causat algunes larranjament dun tram al seu lloc. Amb el pes actual nola subdelegada del govern cen- dències i Tortosa rentarà la cara desconfiances i problemes dun carrer i a Renau, al té futur”, comenta Salvador. “Latral a Tarragona, Teresa Pallarès. al parc municipal. en municipis amb poca velo- Tarragonès, els jardins tin- província creixia amb peus deEls treballs a Sant Salvador en Del total de 509 projectes, el citat dinternet. “Alguns dran reg automàtic. fang, amb uns motors que no sónsón un exemple: se nha fet cà- 38 per cent seran per rehabilitar els correctes”, sentencia Pros.c
  4. 4. DIVENDRES, 5 DESEMBRE 2008 POLÍTICA I INTERNET Pocs polítics actualitzen els blocs oberts TARRAGONA en campanya PÀGINES 8 i 9 VICENÇ LLURBAEl propietari duna casa a Perafort contempla més enllà dels camps lestació de lAVE; la seva presència no ha activat leconomia com els més optimistes esperaven Descarrila el totxoLa crisi congela les expectatives de creixement dels pobles propers a lestació de lAVEMARIA F. NOGUERA com la Pobla de Mafumet, el Mo- que shi ha comprat un pis. “Es ven” dels balcons dels nous lona es mudés a les poblacionsLTarragona rell, els Garidells i els Pallaresos. “Pis dobra nova a Perafort per immobles. Un exemple il·lustra- properes a lestació. Entre els mo- Però dos anys després de la posa- 220.000 euros, abans 240.000, dor: una casa adossada a la peda- tius, la proximitat del polígon pe- estació de lAVE del da en marxa del tren dalta veloci- de 115 metres quadrats, amb 3 ha- nia de Puigdelfí costa 202.000 troquímic nord, la manca de su- Camp de Tarragona tat, les expectatives inicials no bitacions. A 2 quilòmetres de euros, 55.000 menys que fa un permercats i la insuficiència de ha estat un dels fac- shan acabat de complir. La crisi lAVE”. Anuncis com aquest any. La rebaixa, però, no és sufi- les infraestructures. Altres veus tors clau per al del totxo ha fet baixar la febre seternitzen a les vitrines de les cient per trobar propietari a les més optimistes, daltra banda, creixement dels po- constructiva al cor del Tarrago- immobiliàries que comercialit- vuit cases que queden per vendre consideren que els compradorsbles que lenvolten. Sobretot per nès i el percentatge de barcelo- zen els habitatges aixecats du- de la promoció, de deu habitatges. vindran darreu tan bon punt res-a Perafort i, en menor mesura, nins que shi han traslladat és rant el boom constructiu a Pera- Fonts del sector immobiliari susciti leconomia.per a la Secuita. També per a po- minso comparat amb la quantitat fort. Fa mesos que ningú ordena apunten que no shan complertblacions un pèl més allunyades de joves de Reus o Tarragona treure els nombrosos cartells de les previsions que gent de Barce- SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  5. 5. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 5 DESEMBRE 2008DESCARRILA EL TOTXO CREIXEMENTS DIVERGENTS>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR Lexpansió constructiva sha Rural. El poble de la Secuita no vol que elcongelat també a municipis com creixement li faci perdrela Pobla de Mafumet o el Morell, la seva tranquil·litatque durant els anys de bonançahavien ocupat les primeres posi-cions del rànquing de creixe-ment a la comarca. La crisi ha fetque hi hagi promocions aturadesi que els pisos nous estiguin pervendre. De fet, entre Vilallonga,FALSES EXPECTATIVESPoca gent deBarcelona shatraslladat a les vilesdel costat de lAVEDESCENS DE PREUSUna casa adossadaa Puigdelfí costa55.000 euros menysque ara fa un anyel Morell i la Pobla de Mafumethi ha “entre 600 i 700 pisos enestoc” que no troben comprador,calcula lalcalde del Morell, PereGuinovart. En vuit anys, la pobla-ció morellenca ha passat de2.400 a 3.400 habitants, però ara VICENÇ LLURBA Veïns novellsel panorama futur és des-tancament: “Aquest 2008, han en-trat zero llicències dobra ma-jor”, diu lalcalde. Els efectes dela paralització constructiva shannotat menys a la Secuita, on elmodel de creixement ha estatmés pausat. Si les expectatives immobilià-ries al voltant de lestació daltavelocitat han frenat, les espera-des millores en infraestructures Mentre Perafort ha duplicat els seus habitants, la Secuita ha optatencara no shan fet realitat. “Se-guim tenint les carreteres de fa per un creixement més moderat mantenint laire de poble petit100 anys, lassignatura sha sus-pès”, exposa lalcalde de Pera- MARIA F. NOGUERA centre de recerca de referència. Lfort, Joan Martí Pla. Entre les ma- Tarragona CREIXEMENT DEMOGRÀFIC POBLACIONS AL VOLTANT DE L’AVE Perafort, avui amb 1.200 vila-tèries pendents i en fase de trami- tans, no només ha doblat la sevatació, hi ha la carretera que ha a Secuita i Perafort, La Secuita 1.363 1.400 Montblanc població en vuit anys sinó que as-dunir el barri tarragoní de Sant els dos pobles més 1.153 pira a arribar als 8.000 a mig ter-Ramon amb lestació i laccés des propers a lestació Recorregut Vila-rodona mini. Els plans dexpansió passende la carretera del Catllar. del Camp, afronten 2001 2007 2008 de l’AVE per la construcció duna Àrea Re- Dos anys després de larribada duna manera molt sidencial Estratègica (ARE) dede lAVE al Camp de Tarragona, diferent la revolució que suposa Perafort 1.200 Vistabella 800 habitatges, la meitat delsla Secuita segueix sense tenir lalta velocitat. Perafort, a 600 996 Els Garidells Renau quals serà de règim públic. Lestransport públic per arribar-hi i metres de la parada de lAVE, ha La Secuita ARE són plans urbanístics impuls-els cotxes segueixen aparcant apostat per un model de creixe- 658 Perafort ats per la Generalitat que tenensense control al vial daccés a ment urbanístic sense prece- Els Pallaresos El Catllar lobjectiu de posar al mercat habi- 2001 2007 2008lestació. I no és lúnic que queda dents. En canvi, a la Secuita –al tatge assequible. Laltre gran plaper fer. Els alcaldes de Perafort i terme municipal on saixeca CREIXEMENT URBANÍSTIC Salou Tarragona parcial que està en perspectivala Secuita segueixen reclamant a lestació– el creixement ha estat Del 2002 al 2007 preveu la construcció de 1.200 ha-Adif que executi les obres de mi- sostingut, amb voluntat de con- bitatges, també al costat dellora a les que es va comprometre servar lessència rural que ha ca- La Secuita Perafort 342 lestació. Ara, el consistori estàa través dun conveni. “Són coses racteritzat el municipi. I si a Pera- habitatges pendent que els promotors entre-molt bàsiques, com il·luminar les fort la intenció és seguir cons- 50 0 5 guin el projecte durbanització habitatges Kmrotondes”, explica lalcalde secui- truint, la voluntat de la Secuita és abans de finals dany, peròtenc, Eudald Roca.c ubicar al costat de lestació un Anna Monell / LA VANGUARDIA lalcalde, Joan Martí Pla, no les té TRASLLAT DEL SERVEI DE TRENS Lestació de Tarragona saprima ]A mida que lestació dalta del Camp, ja que això permet Secuita. Actualment, passen velocitat de la Secuita va reduir considerablement el per lestació de Tarragona guanyant pes, saprima la de temps de trajecte. Així, a par- 113 trens diaris, 74 dels quals Tarragona ciutat. Larribada tir del 14 de desembre, Tarra- són de mitjana distància i 39, de lAVE va suposar per a la gona es quedarà amb un sol de llarga. Una xifra, aquesta capital la pèrdua de la majo- tren diari que la comuniqui última, que està condemnada ria de connexions amb Ma- amb el País Basc. A canvi, hi a anar disminuint. Les més drid i de fet només es conser- haurà dos nous trens Alvia de 134.000 persones que va el tren nocturn Costa Bra- que connectaran lestació del viuen a la capital tarragonina va, que triga set hores i 40 Camp de Tarragona amb Bil- shauran danar acostumant a minuts en fer el recorregut. bao i Irún. Al setembre, Ren- recórrer els 12 quilòmetres Renfe aposta per traslladar la fe ja va substituir un Talgo que els separen de la Secuita VICENÇ LLURBA majoria de trens de llarga amb destinació Vigo per un si volen fer un llarg recorre- Passatgers a les andanes de distància a la nova estació Alvia que ara passa per la gut en tren. lestació de Renfe a Tarragona
  6. 6. DIVENDRES, 5 DESEMBRE 2008 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 En línia. La cons- La majoria dels nouvinguts de Perafort trucció de casetes ha rebut un gran impuls a ve de Tarragona i no utilitza lalta velocitat Perafort “Nosaltres no vam venir per lAVE” JORDI BARÓ lescola, Fàtima Sabat. “Estem i ni tan sols coneixien que A Perafort a deu minuts de la ciutat, i hi ha sestava construint lestació avantatges, com les ajudes que dalta velocitat. Hi han trobat lescola de Pera- dóna lajuntament per ledu- una vida menys estressant per fort, els pares que cació dels fills”, assegura. A als dos fills, que participen en recullen els fills al lescola Bressol Mar Blava, si- les diferents activitats que shi migdia ho fan sen- tuada al costat, coincideixen en organitzen. “Quan arribes a un se les aglomeracio- el mateix. “La mitjana dedat lloc nou, has dadaptar-te”, co- ns ni els embussos habituals dels pares és dentre 30 i 35 menta en Juan Carlos. Malgrat en qualsevol ciutat. Al CEIP anys i alguns treballen a la plan- fer vida a Perafort, hi ha ser- Josep Veciana shi respira cal- ta de Repsol de la Pobla de Ma- veis que encara shan de bus- ma, malgrat que des que es va posar en marxa fa sis anys ha passat de tenir cinc alumnes a un centenar. Un dels últims en arribar ha estat en Rubén, que només té 3 anys i ja sadona dels beneficis dhaver VICENÇ LLURBA canviat el pati tancat de lescola de Barberà del Vallèstotes: “Depèn de la iniciativa pri- daccelerar el ritme constructiu, per lespai envoltat de campsvada, no de nosaltres”. és dosificar aquest potencial. on juga ara cada dia. Els seus La construcció del corredor LInstitut Català del Sòl i el pares, en Marcos i la Cruz,dalta velocitat del Mediterrani, consitori secuitenc treballen en són els propietaris duna em-que enllaçarà amb la línia de el projecte dun centre de recer- presa del polígon industriallAVE de Barcelona a Madrid a ca de referència en uns terrenys de Perafort i van decidir que-lestació del Camp, farà de la zo- a lest de lestació. “Aprofitant dar-se també a viure al poble,na un encreuament de camins es- les bones comunicacions, vo- en un nova promoció de viven-tratègic. Per això, Pla no dubta lem fer una aposta estratègica”, des, cansats de desplaçar-seen cap moment que els dos mi- cada dia en cotxe des del Va-lers dhabitatges nous que hi ha EN VENDA llès Occidental.projectats atrauran també famí- “No vam venir aquí perlies provinents de la demarcació Al Morell, la Pobla lAVE”, assegura la Cruz. Reco-de Barcelona. Una visió molt diferent és la i Vilallonga, hi ha neix que només lhan utilitzat algunes vegades, més per cu-que té lalcalde de la Secuita: “entre 600 i 700 riositat que perquè els faci ser- habitatges en estoc” VICENÇ LLURBA“Sha demostrat que aquests vei. Si han danar a Barcelona,fluxes no shan produït. En can- ho fan en cotxe. “El trànsit em Mare i fill viuen i frueixen de la tranquil·litat de Perafortvi, sí shan donat oportunitats crea ansietat, i ara no canvioper als veïns del municipi, que FUTUR per res la tranquil·litat de Pera- car a fora, com anar de boti-ara poden anar a treballar o a es- La Secuita projecta fort”, comenta. Els nous veïns gues. Les poques que hi ha altudiar a Lleida i a Barcelona”, ex- Un ritme de vida diferent i poble no han notat gaireplica Eudald Roca. De fet, el un centre de recerca la proximitat amb Tarragona valoren el ritme larribada de nous habitants, jacreixement de la Secuita ha es- universitària al costat són alguns dels factors que de vida més tranquil que solen comprar en super-tat molt més moderat i els plans han atret nous habitants en mercats de la vora. “Són gentde futur són seguir amb el ma- de lestació del Camp aquest municipi del Tarrago- i que tenen jove que només vénen a dor-teix ritme. nès però en canvi són pocs els Tarragona a tocar mir”, diu la Rosa Maria, del Entre els quatre nuclis (la Se- diu el batlle. Una aposta que que hi han anat a viure perquè forn més antic de Perafort. Alcuita, lArgilaga, Vistabella i les passa per fomentar un espai de han dutilitzar lAVE. Com a restaurant de davant, Ca Vidal,Gunyoles), avui hi ha 1.400 habi- recerca universitària en làmbit molt algunes persones que tre- fumet”, assegura la directora hi ha la clientela de sempre.tants i shi ha construït mig cen- de la comunicació i les noves ballen a lestació, per exemple, Noèlia San Juan. “Com a molt algun viatger detenar dhabitatges en els darrers tecnologies. De moment, el cen- els empleats de neteja. En Juan Carlos i la Laura es tant en tant reserva taula avi-vuit anys. Si sedifiqués tot el sòl tre és poc més que un esbo- “La majoria de famílies que van traslladar fa dos anys del sant que de seguida ha destarurbanitzable que encara està lliu- rrany, però el govern català ja arriben són parelles joves amb barri de Sant Pere i Sant Pau llest per agafar el tren”, comen-re, hi hauria 600 habitatges està fent estudis de viabilitat fills petits que vénen de Tarra- de Tarragona a Perafort. Van ta un dels empleats denous. Però la intenció, lluny econòmica.c gona”, diu la directora de arribar animats per un familiar lestabliment.c
  7. 7. 10 LA VANGUARDIA ESPECIAL DIVENDRES, 6 NOVEMBRE 2009REUS I LA CONCENTRACIÓ FINANCERA EQUILIBRI TERRITORIALLa societat civil de Reus percep Caixa deTarragona com una entitat financera vinculadaal territori i no només a la capitalReus tambétem la fusióJORDI BARÓ ma i aventuren horitzons dife-CReus rents amb la fusió. El Centre de Lectura, un ate- aixa Tarragona no neu cultural amb un segle i mig s’associa a la capi- de vida, posa moltes expectati- tal, sinó al conjunt ves en la nova entitat resultant. de la demarcació, i “Confio que sabran fer valer les això ha estès a ciu-tats com Reus les incògnites so- VICENÇ LLURBA / ARXIUbre si la unió amb Caixa Catalu- Els preguntats La fusió de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa desperta interrogantsnya i Caixa Manresa li restaràpes específic. “Ha tingut un pa- esperen que la nova “Vam oferir el Centre de Lectu-per vinculat al territori”, sosté el caixa no soblidi ra per si volien portar a Reus al-cap del departament d’Econo- de potenciar els L’assessor pels crèdits guna activitat. L’acció està cen-mia de la Universitat Rovira i trada a Tarragona, perquè és onVirgili, el reusenc Ferran Mañé, interessos tarragonins ]“Havia de donar informes destriar qui tornaria els tenen la seu”, reflexiona sobreper qui aquesta imatge d’equili- perquè concedissin els crè- diners i qui no. “Al Pep, ni com es podrien estrènyer les re-bri geogràfic de l’entitat és fruit dits”, explica jocós el poeta cinc. No guanya res!”, relata lacions entre les dues institu-del pes que hi té la Diputació. iniciatives del territori. Tenir Xavier Amorós, que als posant un exemple fictici. cions. Més crític és l’escriptor oc-“És una marca de la nostra iden- com a interlocutors una caixa anys cinquanta va Amorós també recorda com togenari Xavier Amorós, per quititat”, corrobora el degà del molt més gran esperem que re- col·laborar des de Reus amb als inicis de Caixa Tarrago- el llenguatge econòmic de lesCol·legi d’Advocats de Reus, Pe- verteixi en un ressò més global”, Caixa Tarragona com a con- na, quan es va voler comen- caixes està separat de qualsevolre Lluís Huguet. explica el seu president, Jordi seller local. Com que feia de çar a expandir a Reus, va debat identitari. “Tot el que es Tots els representants de la so- Agràs. L’entitat ha col·laborat ce- botiguer de roba, i a més intentar comprar l’antic perdrà és sentimentalisme ba-cietat civil i cultural de la capital dint peces del seu fons per expo- coneixia tots els transportis- Hotel Londres, antigament rat. Aquestes imatges mítiquesdel Baix Camp consultats per La sicions de l’obra social i s’ha be- tes de la comarca, explica ubicat a la cèntrica plaça són de producte romàntic, queVanguardia coincideixen a sen- neficiat d’ajudes, com és el cas que li confiaven la missió de del Prim de la ciutat. no serveixen per res en el móntir Caixa Tarragona com a pròxi- de la nova biblioteca infantil. de la pela”, conclou.c
  8. 8. IV LA VANGUARDIA ESPECIAL DIVENDRES, 27 FEBRER 2009ECOLOGIA QUOTIDIANA EL REPTE PERSONAL DUN ARQUITECTE TÈCNICVisita a una casa feta amb criterismediambientals i de respecte de lentorn a Vespella de Gaià Un luxe sostenibleJORDI BARÓLTarragona ínies rectes i espais amplis i, a lexterior, una piscina i lescul- VICENÇ LLURBA tura dun jove disse- nyador insinuen lalt La casa està orientada al sud per aprofitar la llum i lescalfor del solstanding. La posició privilegiadaa la serra de Montferri i les vistes xim de llum possible a lhivern”,al castell no deixen marge de dub- assenyala el propietari i construc-te. Modernitat i classe suneixen tor José Luis Hernández. Comen una vivenda que amaga altres que a lestiu el sol guanya en alça-pretensions. Lhabitatge està con- da, shan fet els càlculs perquè xo-cebut en harmonia amb la natura qui contra el voladís i no escalfii vol ser un exemple destalvi les habitacions en excés. “Voliaenergètic. El projecte és també el treure el màxim profit de lesrepte dun arquitecte tècnic energies gratuïtes: laigua i elcompromès amb el medi am- sol”, comenta. A la coberta de labient que sha construït una resi- vivenda shi han col·locat pla-dència per fugir del bullici de la ques solars que fan funcionar laciutat i de la banalitat de lar- calefacció i permeten obtenir ai-quitectura en sèrie. gua calenta. En un extrem del jar- “La casa està orientada al sud i VICENÇ LLURBA dí, shi ha construït un dipòsit dela vidriera, que va duna punta a Una vidriera permet que a 30.000 litres on es recull la plujalaltra, permet que entri el mà- lhivern entri el màxim de llum i sutilitza després per regar, pels lavabos, la dutxa o qualsevol al- VICENÇ LLURBA tre ús que no sigui de boca. “Hi ha un estudi previ per a un Les plaques solars serveixen per escalfar laigua i per la calefacció bon aprofitament energètic”, as- segura Hernández. Sha buscat, per exemple, que a lestiu la venti- lació sigui natural. La brisa que entra a la vivenda passa abans Lhabitatge està en harmonia amb la natura i vol ser un exemple destalvi energètic per davant duna piscina allarga- da que, lluny de ser un element decoratiu, refrigera. A més, les fi- VICENÇ LLURBA nestres de la façana del darrera, estretes i elevades, estan pensa- El dipòsit daigua pluvial sutilitza per al rec i usos sanitaris des perquè laire calent, que pesa més que el fred, sescapi. “Hi ha Malgrat tot, el projecte no no- ques solars és sostenible? A vega- aire condicionat, però no més ha buscat funcionar el des ho és més una casa més ben lutilitzo mai. Mel podria haver màxim possible amb energies ne- orientada”, reflexiona. La viven- estalviat”, reconeix. A linterior, tes sinó que també ha volgut ser da ha buscat el màxim valor eco- sorprèn la doble porta a lentrada respectuós visualment amb lògic en el disseny i no sha obses- per aconseguir el màxim aïlla- lentorn. La vegetació de secà i sionat tant en els productes utilit- ment i un celobert que dóna il·lu- les oliveres del paisatge conti- zats, tot i que quan ha estat possi- minació i ventilació natural a les nuen al jardí, amb arbres de fulla ble sha optat per materials habitacions. caduca per evitar que donin om- menys contaminants com la fus- El propietari reivindica la im- bra a la casa a lhivern. A la paret ta o la pròpia pedra dels voltants. portància de preveure tots els de- de lentrada, shi ha reproduït un “El projecte és un pèl més car talls en el projecte. “Els habitat- marge amb la mateixa pedra prò- però sobretot demana fer una ges se solen idear massa ràpid, pia de la zona de manera que si previsió de tots els elements”, co- quasi sense pensar i són espais es mira amb perspectiva menta larquitecte Pere Socías, on shi viu molt de temps”, asse- sintegra a lentorn com una part molt satisfet que la vivenda hagi gura. La seva vivenda es va pro- més de la muntanya. “Volia estar estat una de les obres pre-selec- jectar fa cinc anys, abans que molt relacionat amb la natura”, cionades a la darrera Biennal del sendurís la normativa en sosteni- comenta Hernández, que va arri- Col·legi dArquitectes de Tarrago- bilitat i és fruit de la seva sensibi- bar a Vespella de Gaià després de na. “A larquitectura estàndard litat ambiental. “En aquell mo- 15 anys suportant les incomodi- tot es fa de la mateixa manera i ment, per exemple, no eren rendi- tats de viure a la cèntrica plaça per això és barata”, afegeix. El bles les plaques fotovoltaiques”, de la font de Tarragona. propietari defensa una inversió lamenta. Això fa que la casa esti- “Aquesta casa és sostenible? sostenible a llarg termini i rebla gui connectada a la xarxa elèctri- Més que la majoria sí”, es qüestio- el clau: “Avui en dia, si no veus ca convencional i també hi hagi na. I reivindica aquest concepte un benefici immediat, sembla una caldera de gasoil de suport. com a molt relatiu. “Tenir pla- que res tingui rendibilitat”.c
  9. 9. DIVENDRES, 11 DESEMBRE 2009 CONSUM El llibre electrònic, regal estrella TARRAGONA de les festes PÀGINA 12 VICENÇ LLURBAAmbient de compres al centre de Reus, on els botiguerss i les autoritats han ideat diverses fórmules per incentivar el consum durant les festes nadalenques Premiar les compresAjuntaments i comerciants incentiven amb activitats i promocions la campanya de NadalJORDI BARÓ coneguda la fidelitat com a comprador podrà acumular amb altres incentius pel consum nada- Al Centre Comercial El Pallol,CTarragona / Reus client. Volem promocionar tant diferents tiquets, obtindrà una lenc propis de cada any a la ciu- un complex a l’aire lliure de Nú- el comerç com la ciutat. La idea butlleta pel sorteig. Qui guanyi, tat, com els 200.000 vals d’una ñez i Navarro a tocar del nucli inc mil euros per és poder comprar en un entorn tindrà un dia per consumir el pre- hora gratuïta d’aparcament que històric, han definit la seva prò- gastar en un dia. És emblemàtic”, explica Montserrat mi amb l’assessorament d’un es- els comerços distribuiran fins al pia estratègia per promocionar el premi que se sor- Caelles, gerent del Tomb de pecialista. “En els temps que vi- 31 de desembre entre els clients. els 21 establiments que en for- tejarà a Reus durant Reus, una de les dues associa- vim és suficientment atractiu i Els facilita l’ajuntament i són và- men part. Una il·luminació reno- tres setmanes conse- cions de comerciants que han im- no hem volgut exigir una compra lids pels sis pàrquings públics. O, vada de tons càlids que vol trans-cutives entre els qui hagin esco- pulsat la iniciativa, juntament massa quantiosa per poder parti- en un terreny més simbòlic, l’ar- metre alegria, un arbre de Nadal,llit la ciutat per fer les seves com- amb la Unió de Botiguers, el Pa- cipar”, afegeix. bre il·luminat de grans dimen- música jazz en les hores punta ipres durant les festes. “Es busca tronat de Turisme i el Consorci Aquesta és la primera campa- sions que la Unió de Botiguers més tradicional en les hores vallque la gent vingui, gaudeixi de de promoció Reus Vitalitat. nya d’aquest tipus que tiren enda- instal·la a la cèntrica plaça del i, sobretot, un ampli programal’oferta de botigues i de l’ambient Per cada 60 euros de despesa vant conjuntament l’administra- Mercadal per arrodonir l’ambien-de Nadal, se senti a gust i vegi re- en botigues de la ciutat, que el ció i tots els botiguers i se suma a tació. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  10. 10. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 11 DESEMBRE 2009ESPECIAL NADAL MILLORS PERSPECTIVES COMERCIALS QUE LANY PASSATFestesamb mésoptimisme>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR ‘TASTA CATALUNYA’d’activitats per gaudir en famí-lia. Tallers infantils i contacon- Els lots méstes, un rei mag i un patge a qui arrelatsentregar-li la carta, una xocolata-da de benvinguda a l’any nou, un ]L’èxit de vendes d’al-estand per donar joguines a la guns comerços, sobretotCreu Roja i alguna acció promo- d’alimentació, depèn encional sorpresa. “Volem provo- bona part del lots de Na-car que la gent estigui a gust i tin- dal. La Generalitat, a tra-gui una bona experiència. Si és vés del portal Gastroteca,així, el més normal és que com- ha impulsat la campanyapri”, explica Juan Ricardo, de la Aquest Nadal tasta Cata-consultoria Anco Retail, que ges- lunya perquè els produc-tiona el Pallol. Una mostra més tes per obsequiar siguind’aquesta intenció és el casquet del país i de qualitat. Esde Pare Noel que s’ha distribuït facilita una llista de llocsals dependents. “No perquè esti- on es poden comprar.guem en crisi som partidaris de Cinquanta-cinc són de lafer promocions. Ho deixem pels demarcació, entre elscomerços”, i afegeix que l’únic quals hi ha agro-boti-que s’ha decidit distribuir és un gues, cellers, vinateries ofulletó amb una selecció d’arti- cooperatives agrícoles.cles recomanats. La roba. Les botigues de roba esperen millorar per festes les vendes de la roba dabricDosis de confiança ferenciat de la resta de mesos. client el llistat i localització deLes perspectives davant de la “L’any passat, tot i estar dins de comerços. “És una manera decampanya comercial són menys la crisi, va anar bé. Enguany no fer publicitat”, diu. La FUBT nonegatives que fa un any, segons estem per tirar coets però hi estalvia crítiques contra la políti-la majoria de representants del haurà un consum més que co- ca de promoció del comerç desector consultats per La Van- rrecte”, diu. l’ajuntament. “L’ha de fer la ciu-guardia. “Som conscients que Més fosc ho veu la Federació tat i demanar la col·laboració delno és un moment idoni, però te- d’Unions de Botiguers de Tarra- comerciant i no fa res”, i lamen-nim la sensació que aquest Na- gona (FUBT). “La sensació és op- ta que l’ajuda del consistori es li-dal no serà tan dolent”, manté timista, però la realitat no. Dub-Ricardo. “Hi ha una part de po- to que vagi millor en plena cri- ELS MÉS BENEF I CI ATSblació afectada per la crisi i una si”, sosté el seu president,altra que creu que s’ha de com- Eduard Mañas. L’entitat, que L’electrònica, elportar d’acord amb aquesta si-tuació”, explica el president del agrupa la majoria de comerços de la ciutat, també ha impulsat moble i les joguinesTomb de Reus, Jacint Pallejà, mesures similars a les de Reus presenten les millorsque espera que aquest segon pú-blic es permeti una “certa llicèn- com la de regalar hores d’aparca- ment als clients o una campanya perspectivescia” en les compres. “Ara ja s’ha específica a Torreforta, on se sor-tocat fons. Segur que es factura- tejaran diversos xecs regal d’en- OPTI MI S MErà més que l’any passat”, manté tre 100 i 300 euros per gastar en “Ara ja s’ha tocatmalgrat reconèixer que han tan- les botigues del barri. Ja estàcat algunes botigues. El presi- també enllestida la web, una ei- VICENÇ LLURBA fons”, diu el presidentdent de la Unió de Botiguers de na que espera que serveixi tant Activitat. Ambient de compres a Reus el passat dissabte de l’associació deReus, Pere Margalef, opina que per facilitar informació internael Nadal té un comportament di- als associats com per facilitar al comerciants El Tomb miti a aportacions econòmiques. En protesta per tot això, Mañas no va assistir la setmana passada a l’encesa de la il·luminació de Nadal. Per sectors L’electrònica, el moble i les jo- guines seran els més beneficiats aquest Nadal, segons el presi- dent de la Unió de Botiguers. “Són els que menys han venut durant tot l’any, que ha estat molt dur per ells. Han hagut d’in- ventar molt”, diu. També con- centraran una part de les vendes de les festes les perfumeries i les botigues de roba, que aquesta temporada han tingut moltes di- ficultats per donar sortida a les VICENÇ LLURBA peces d’abric perquè fins al des- Incentius. Els botiguers intenten incentivar les compres embre no ha fet fred.c
  11. 11. DIVENDRES, 11 DESEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 Alguns exemples de com afronta les festes un sector de pes com la joieria a Reus, que conta amb una llarga i prestigiosa tradició El repte de vendre joies en moments difícils JORDI BARÓ Carles Tubella, amb botiga tat 200 peces antigues fetes a nes Joiers, i constata que ara F Reus també a la capital del Baix Reus i que estan en llocs dis- les vendes es reparteixen més Camp i convençut que cada ne- pars”, afegeix per posar exem- al llarg de l’any. Als seus dos a un any, la joieria goci del sector s’ha adaptat a la ple de la influència sobre el te- establiments, aquests dies s’in- Òxid va decidir re- recessió amb la seva pròpia fór- rritori. Amb la campanya de tenta tenir el volum màxim adaptar-se. Menys mula. De joieria, n’hi ha de Nadal a sobre, Tubella manifes- d’estoc, es prepara un apara- despeses en l’estoc i molts tipus, però Reus s’ha des- ta que el sector ha fet “punta al dor especial i es fidelitza al un gir en la selecció tacat tradicionalment per llapis” per poder estar a l’alça- client enviant-li un catàleg de les peces, donant prioritat a l’oferta de gamma mitjana-al- da i rebre tothom. amb els productes i marques les de preus més baixos. “Ha ta. “No només vivim de la co- “Històricament el Nadal nous. Solanes creu que l’econo- anat molt lligat a la crisi però marca, també per exemple del eren els dies més forts”, co- mia es comença a recuperar també a la moda”, explica la pro- turisme de segona residència. menta Josep Solanes, de Sola- amb prudència i detalla com pietària Montserrat Martí, que Tots tenim clients de força les peces de més valor són les ha observat com la joia ha pas-lluny”, afegeix. Tubella asse- que menys s’han ressentit de sat a ser un complement més i nyala com el 1774 es va fundar ha anat perdent el valor clàssic el Reial Col·legi d’Argenters de Reus s’ha destacat la crisi. També ha crescut la in- versió en diamants i en lingots d’objecte pel record. La factura- Reus i com al primer terç del tradicionalment d’or. “Vam fer provatures de ció ha baixat respecte a temps passats i ha observat com el segle XIX a la ciutat es va viu- re un moment d’esplendor per l’oferta de tenir articles més econòmics, però tampoc és el camí. Apos- client s’ha tornat més prudent,amb una trentena d’establi- gamma mitjana-alta tem per la qualitat i el produc- però els canvis han resultat efec- ments. “Un estudi ha documen- te bo”, conclou.c tius. “Es ven menys joia de nivell, però també és veritat que de les de preu més baix en surten més”, afegeix. La tardor pas- VICENÇ LLURBA sada va ser molt fluixa, però a la cam- panya estricta de Na- dal la situació va millo- rar. L’expectativa és 200.000 repetir els mateixos re- sultats. “Amb l’econo- Vals d’aparcament gratuïts mia de guerra actual, d’una hora que l’empresa penso que anirà bé. Va- pública Amersam reparteix loro les vendes pel mo- als comerços per ajudar a la ment que visc”, manté seva promoció. Cadascun la responsable d’a- rep un lot de 100 que lliura quest establiment es- als seus clients. Són vàlids pecialitzat en peces fe- fins al 31 de desembre. tes a mà. El mateix optimis- me adaptat a les cir- 5.000 cumstàncies el com- parteix el delegat a Import del premi de la cam- Tarragona del Col·le- panya conjunta d’ajunta- gi de Joiers, Orfe- ment, Cambra de Comerç i bres, Rellotgers i Ge- comerciants de Reus, que el mmòlegs. “Hi ha espe- guanyador haurà de gastar rances d’una recupe- en compres a la ciutat durant ració tímida. El luxe un dia. Hi haurà tres sortejos és del primer que es i l’urna per participar s’ha prescindeix quan hi situat al Gaudí Centre. ha crisi i l’últim que VICENÇ LLURBA es recupera”, opina Una clienta sinteressa per uns anells a una joieria del carrer Monterols de Reus

    Be the first to comment

    Login to see the comments

Articles sobre economia publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Desembre 2009. Octubre 2010. Articles about economy published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. Desember 2009. October 2010.

Views

Total views

605

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

1

Actions

Downloads

0

Shares

0

Comments

0

Likes

0

×