Imatge I Autoimatge Del Centre Educatiu Mroyo 2006

1,059 views

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • As a management instructor I appreciate viewing the work of others. This is among the best display on planning I've viewed.
    Teisha
    http://dashinghealth.com http://healthimplants.com
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,059
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
48
Actions
Shares
0
Downloads
27
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Imatge I Autoimatge Del Centre Educatiu Mroyo 2006

  1. 1. XII J0RNADES DEL FEAEC IMATGE I AUTOIMATGE DEL CENTRE EDUCATIU Mariano Royo, (royo.mariano@gmail.com)
  2. 2. La comunicació: emisor ca na l so receptor rol ls Massa simple!
  3. 3. Quan en Charli Braun és una escola… Charlie Brown …i la imatge, una postura”.
  4. 4. La imatge del centre educatiu… Tema molt poc reconegut a l’escola pública. Tema sovint mal enfocat, a la privada. Tema molt delicat. Tema important.
  5. 5. EN EL SISTEMA CENTRALISTA, FRANCÈS I BUROCRÀTIC: EL CENTRE EDUCATIU ÉS UNA PEÇA D’UNA GRAN MÀQUINA: NO TÉ PERSONALITAT PRÒPIA. NO TÉ IMATGE PRÒPIA. VIRTUTS PRINCIPALS: SEGURETAT DEL SERVEI. UNIFORMITAT CONTROL
  6. 6. SI ENS ENCAMINEM CAP A L’AUTONOMIA DEL CENTRES ES PERQUÈ BUSQUEM: MÉS QUALITAT MÉS ADAPTACIÓ A L’ENTORN MÉS PROFESSIONALITAT MÉS CREATIVITAT MÉS SATISFACCIÓ DELS USUARIS
  7. 7. PERQUÈ…. PREGUNTA: SISTEMA CENTRE ADMON. QUI FORMA EL PROFESSIONAL? - + QUIN ÉS EL LLOC DE LA - + PARTICIPACIÓ? ON ES VIU I ES GAUDEIX LA - + PROFESSIÓ? QUIN ÉS EL LLOC REAL DE LA - + INNOVACIÓ?
  8. 8. QUIN ÉS EL NEGOCI? ¡EDUCAR! Pregunta: SISTEMA CENTRE ADMON. ON ES TRANSFEREIXEN ELS - + VALORS? QUI ES COMUNICA AMB - + L’ENTORN? ON ES MESURA LA QUALITAT - + DE L’EDUCACIÓ? QUI DETENTA CULTURES - + ESCOLARS?
  9. 9. Siguem justos: Qui educa? L’ admi- …legisla, financia, tè cura de la igualtat, de la nistració: unitat del sistema, assisteix, impulsa, assessora, protegeix? +-, reconeix?,+-, controla …. El centre …educa, ensenya, avalúa, orienta, socialitza , transfereix valors, viu una cultura escolar, reconeix els professionals, adapta, es comunica amb l’entorn, participa, innova, resisteix, fa la millor formació inicial, i també la permanent, lluita contra la burocràcia, administra, crea un clima escolar, reinvindica …… L’aula És una peça del centre.
  10. 10. PRINCIPI GENERAL és una educatiu l centre E a, tònoma, ó molt au nstituci i ions més es decis pren l ó, ucació, s de l’ed mportant i el·ligent ll int l· és el ta u. ducatiu. istema e del s ubjecte e és el s El centr e. imatge. nt de la interessa
  11. 11. PREGUNTES: POT FER-SE CÀRREC DE LA SEVA IMATGE PÚBLICA? HA DE ASSUMIR LA IMATGE DEL SISTEMA? POT COMPOSAR UNA IMATGE PRÒPIA, QUE INCLOGUI LA DEL SISTEMA? HA DE DEIXAR QUE LA IMATGE ES FACI SOLA? ÉS LA IMATGE COSA DE L’ESCOLA PRIVADA?, ÉS EL MATEIX IMATGE QUE MARKETING?
  12. 12. UN EXEMPLE D’ACTUALITAT : (EL PERIÓDICO, 12/NOV/06) Titular general: “LA CONVIVÈNCIA A LES AULES, VISTA PEL PROFESSORS”. Subtitulars : “ESTEM EXAGERANT”.(Fapac, sindicats, administració) “AGRESSIVITAT MANIFESTA”.(Una mare- professora) “VIOLÈNCIA A LES AULES”, (Un professor) QUINA IMATGE ES COMUNICA?
  13. 13. QUÈ ÉS UNA IMATGE? La cultura d’una organització, comunitat, escola, grup humà“…és el resultat de molts missatges entre els seus membres”. (Goodenough:1990) La imatge és, potser, el mateix però condensada, xifrada, estereotipada, i present a la consciència dels membres… Però hi ha diversos tipus d’imatge….
  14. 14. LA IMATGE GLOBAL REALITAT AUTOIMATG E O IMATGE FÍSICA IMATGE IMATGE PROSPECTIVA PÚBLICA Joan Costa (1972)
  15. 15. 1.- La Realitat. Imatge física: edifici, línies, cicles, neteja, rètols, impressos, notes als pares, sala per visites, secretaria, logotip, contestador …, Identitat: cultura, clima, projectes, històries, festes i celebracions, tracte … Persones: edat del professors, tipus d’alumnes, pares, directius, persones cara al públic… Resultats, premis, presència a l’entorn, relacions… etc…etc.
  16. 16. 2.- La Imatge pública. Exemples d’Imatge pública expressada. condensació en … “ES UNA ESCOLA PÚBLICA” Sistema Ideari “ES UNA ESCOLA DE FRARES” Mètodes “ES UNA ESCOLA MODERNA” Resultats “AL NEN LI VA ANAR BÉ” Persones “TE PROFESSORS MOLT BONS” Edifici “ESTÀ PLENA DE PINTADES” “FUMEN PORROS” Alumnes “HI HA MOLTS IMMIGRANTS”
  17. 17. 2.- Imatge pública Una imatge pública espontània, no tractada, quasi sempre és una reducció, un tret ocasional, que no informa bé, o que desinforma. Però que té una evident força
  18. 18. 2.- La imatge pública… …és una simplificació, que de vegades prové del boca a boca, una condensació, moltes vegades simbòlica, que quasi mai reflecteix la complexitat de la nostra feina. Certament, l’educació és una feina quotidiana, lenta, i sovint resta ofegada pel soroll de fons de les novetats, o per fets puntuals gens representatius. Cal tractar-la i posar-la a favor del negoci : educar. COM?
  19. 19. 3.- L’Autoimatge És un estat d’opinió personal, valoratiu, - quasi un estat emocional, sovint molt poc conscient. - També és una condensació, una simplificació, però alimenta la imatge pública, per bé o per mal. - Si no es gestiona, és un reflex mecànic de la imatge pública: realimentació entrópica.
  20. 20. IMATGE PÚBLICA REALITAT: (B/D) DE CENTRE IMATGE FÍSICA, IDENTITAT PROJECTES, RESULTATS… AUTOIMATGE: p/n Amplificacions: Estil cognitiu - MEDIA personal. -FLUCTUACIONS DE LA Idees col·lectives, creences, mites, IMATGE DEL SISTEMA tabús, prejudicis. -FETS PUNTUALS Cultura: Costums, Atenció: vegeu valors, rituals, festes imatge prospectiva NOTICIABLES.
  21. 21. 3.- Autoimatge és autoestima “Com a individus socials, necessitem la valoració, l’apreci, l’acceptació i l’estima, sobretot de nosaltres mateixos”. * La culpabilització, * la manca de demostració afectiva, * la manca de reconeixement, acostumen a baixar l’autoestima tant personal com col·lectiva” ( ) Salmurri 2004: Llibertat emocional Pel contrari: la motivació, l’afecte, el reconeixement, fonamenten una autoimatge positiva.
  22. 22. 3.- L’AUTOIMATGE Dirigeix inconscientment la nostra acció, i els setiments que l’acompanyen. Reforça la imatge pública, i, és inconscientment determinada per ella. (p./n.) ÉS LA CLAU DEL BENESTAR O MALESTAR, PROFESSIONAL.
  23. 23. 3.- L’AUTOIMATGE ÉS UNA VIVÈNCIA PERSONAL, PERÒ MOLT CONTAGIOSA, DE TAL FORMA QUE SOLIDIFICA ESTATS D’OPINIÓ, CREENCES COL·LECTIVES MOLT ESTABLES. NO ÉS FÀCIL, PERÒ ES MODIFICABLE. “ S’ha demostrat en diversos estudis que un minut entretenint un pensament negatiu deixa el sistema inmunològic en situació delicada al llarg de sis hores” (M.Alonso Puig, psiconeuroinmunòleg. La Vanguardia, 7nov05)
  24. 24. Això és un cercle viciós. Però, on comença? “L’apreci extern, la imatge positiva d’una organització, comença per l’autoimatge positiva realista” (Costa 1992: Imagen pública.)
  25. 25. L’autoimatge positiva es composa de 1.- SATISFACCIÓ PROFESSIONAL. 2.- ALT NIVELL DE COMUNICACIÓ. 3.-ALTES EXPECTATIVES I MOTIVACIONS (VILLAFAÑE 93:69)
  26. 26. Exemples d’autoimatges: (ajunteu dos o tres dels següents pensaments). 1.- “Aquí treballem per fer ciutadans” 2.- “A aquesta escola tot és burocràcia.” 3.- ”És que… no podem fer-hi res, no comptem per l’administració, no cal esforçar-se…” 4.- ”Aquí no hi ha gent interessant: per gaudir de la meva professió m’haig de tancar a la classe”. 5.- “Aquí tothom va a la seva, no ens ajudem”. 6.- “Si els pares no fan el que els toca, ja podem esforçar-nos, no aconseguirem res…” 7.- “Aquesta és la millor escola del barri” (…)
  27. 27. ES POT MILLORAR l’AUTOIMATGE? 1.- “LA FEINA MÉS IMPORTANT DEL LÍDER ÉS EMOCIONAL”. 2.- ESPECIALMENT ELS DIRECTIUS, PODEN MILLORAR L’AUTOIMATGE INTRODUINT NOUS MISSATGES POSITIUS PERÒ REALS, ELEVANT LES EXPECTATIVES, CUIDANT L’AUTOESTIMA PROFESSIONAL, MILLORANT LA COMUNICACIÓ I LA RELACIÓ, AFRONTANT ELS PROBLEMES PER QUÈ NO ES CONVERTEIXIN EN FRACASOS. 3.-TAMBÉ HAN DE DISENYAR LA IMATGE PROSPECTIVA, PER PREPARAR EL CAMÍ DELS CANVIS.
  28. 28. 4.- La imatge prospectiva… És allò que l’escola vol ser, el seu projecte educatiu real i emocional. La imatge prospectiva, ha d’estar al cap d’algú, de la junta directiva, o del grup de professors i pares més compromesos. Es tracta d’una previsió i voluntat de canvi per crèixer o per adaptar-se a noves situacions que es preveuen. ESCOLA 2010 ESCOLA 1999
  29. 29. 4.- imatge prospectiva DESITJOS OPORTUNITATS POSSIBILITATS
  30. 30. Més preguntes… ES BÓ QUE ESCOLES DEL MATEIX SISTEMA COMUNIQUIN IMATGES DIFERENTS? COM ES POT MILLORAR LA IMATGE ? IMATGE ÉS PUBLICITAT? ETC..
  31. 31. MARKETING o COMUNICACIÓ? EL MARKETING NO ÉS GAIRE ADEQUAT PER L’ESCOLA: 1.-El marketing té un cicle molt curt, l’educació, molt llarg. 2.- El marketing nomès ofereix productes: l’escola, més aviat processos.- Educar no és un producte, és un procès. Si el resultat no és l’esperat, no es pot tornar. 3.-L’escola no pot assegurar l’èxit: nomès un bon procés: no tot depèn d’ella. 5.-L’escola pot fer imatge per millorar la matrícula, però, sobretot per millorar el procès educatiu, assegurar la col·laboració dels pares, de l’entorn, per incrementar l’autoestima professional….
  32. 32. Quan s’ha de gestionar la imatge? Quan la imatge no reflexa la realitat, sobre tot si el saldo és negatiu. Quan l’autoimatge i la imatge pública són discrepants: cal actuar sobre la més baixa. Quan les imatges són difoses, febles, estereotipades, o estàn ofegades per sorolls de fons, i no comuniquen el que volem comunicar. Quan es projecten canvis que provocaran resistències o dificultats. Quan es preveuen crisis o turbulències, per reforçar i adaptar l’organització. Quan la cultura de l’escola es veu compromesa per un grup de professors o alumnes nous, que cal assimilar. Quan es vol millorar el clima de qualsevol sector de la comunitat.
  33. 33. Què busca la imatge del centre? Que els pares, l’ajuntament, les entitats de l’entorn…) 1.-CONEGUIN I VALORIN l’escola: que millori la qualitat de la matriculació, que sigui una elecció més conscient. 2.- CONFIIN més en l’escola i en els professors, com a professionals altament qualificats. 3.- COL·LABORIN amb l’escola i es disposin a seguir els seus projectes. 4.- SAPIGUEN com contactar, i amb quí.
  34. 34. El nucli de la comunicació ha de ser la missió: educar, i també els medis bàsics per educar. quem… quí edu “A t… alitat… amb qu essors,… r s pr of millo mb els quats, a es ade rogram amb p ions”. instalac bones amb Però, no cal oblidar…
  35. 35. El text ha de recordar que… per què sultats, b o n s re rames) tenim .- …Ob ó (prog ixó i aix 2 es fem a (formes ltr nosa ò i això fan aix ls pares …i e oració). col·lab lares de c
  36. 36. XII Jornades del FEAEC 16 i 17 de Novembre de 2006 (Mariano Royo. Royo.mariano@gmail.com)

×