harware

375 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
375
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
60
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

harware

  1. 1. HARDWARE
  2. 2. HARDWARE La paraula "Maquinari" immediatament està fent referència als components que formen part d'un ordinador. Tal com el programari comprèn les aplicacions (sistemes operatius, programes antivirus, etc), el maquinari comprèn el ratolí, la placa mare, el monitor, i altres unitats vinculades "físicament" a l'equip. Existeixen 2 tipus de categories importants en el camp del "Maquinari". D'una banda, el Bàsic, que fa referència a les eines indispensables per córrer un PC, i d'altra banda, hi ha el "Maquinari Complementari", que distingeix a aquells extres que un pot sumar a la màquina, per jugar i anar més lluny de les seves possibilitats originals.
  3. 3. Elements 1 c.p.u Els primers processadors des del Intel 4004, Fins ALS de principis dels anys 80, és van caracteritzar per usar Presència DIP que era un estàndard Sin descripción circuits Integrats sense importar si eren analògics o digitals. Per a aquests empaquetatges de POCS pins (fins a 44) i de Configuració senzilla, és van utilitzar bases de Plàstic AMB receptors Elèctrics, que és fan servir encara per a Altres Integrats. Antic Socket PGA per a un processador Intel 80386 A causa de l'augment en el nom de pins, és va vaig començar a utilitzar empaquetatges PLCC com en el cas de l'intel 80.186. AQUESTA Presència Pot ser instal lat directament sobre la placa base (Soldats) o AMB un Socol PLCC permetent el cambio del microprocessadors. Actualment és utilitzat per alguna Plaques base Sin descripción Integrats de memòria ROM. En aqueste Socol, l'Integrat s'extreu Fent palanca AMB un tornavís de punta plana. En alguns Intel 80386 és va usar l'empaquetatge PGA en el qual una superfície del processador te un arranjament de pins, i que Requereix un Socol AMB Forats sobre la Seva superfície, que repti l'Integrat per pressió. En la versió per al processador intel 80.486 SX és implement l'anomenat Socket 1 que tenia 169 pins. SEGONS estudis d'Intel, la Pressió requerida per a instal lar o expulsar l'Integrat és de 100 lliures, el que va conduir a la invenció de sòcols de baixa Pressió LIF i per últim al Socol de Pressió nul ZIF.
  4. 4. Disc dur El disc dur és un dispositiu magnètic que emmagatzema tots els programes i dades de l'ordinador. La seva capacitat d'emmagatzematge es mesura en gigabytes (GB) i és major que la d'un disquet (disc flexible). Solen estar integrats a la placa base on es poden connectar més d'un, encara que també hi ha discos durs externs que es connecten al PC mitjançant un connector USB.
  5. 5. Targeta de so La placa de so o targeta de so és un dispositiu de maquinari que serveix com a expansió de les possibilitats que ofereixen les computadores, permetent la sortida o entrada d'informació en forma d'àudio. El comú dels usuaris les utilitzarà per aconseguir que els seus continguts multimèdia (films, videojocs, animacions, etc.) Tinguin àudio. Usuaris específics d'aquest tipus de maquinari les utilitzen correntment per gravar tot tipus d'àudio, incloent cançons seqüenciades en un gravador multipista. En l'actualitat és comuna adquirir un ordinador amb targeta de so incorporada a la placa mare de la mateixa. Aquest tipus de targetes sol posseir una qualitat considerablement pitjor que les targetes d'expansió PCI, com el cas de les famoses Sound Blaster de Creative Labs Existeixen a més plaques de so que es connecten mitjançant ports firewire o USB. El xip convertidor digital-analògic incorporat s'ocupa de traduir les ones de so des del món digital a analògic i viceversa. Els senyals són enviades a través de connectors miniplug, alguns funcionen com a sortida i altres com a entrada, per exemple segons l'estàndard PC99 l'entrada de micròfon és de color rosa, l'entrada de línia de color blau-cel, i la sortida de línia (a la qual en general es connecta un equip d'àudio) de color verd. Les plaques de so que no posseeixen capacitats dúplex no estan capacitades per gravar i reproduir al mateix temps. Algunes plaques de so tenen xips que s'encarreguen de funcions més avançades, com per exemple efectes sonors en temps real, síntesi de so, o WaveTable per instruments MIDI. Les plaques de so més professionals posseeixen diversos canals d'entrada / sortida, com és el cas de les M-Audio, les quals permeten per exemple gravar un set de percussió separant cada instrument en particular, per la qual cosa són aptes per a una gravació en el context d'un estudi professional
  6. 6. Tarjeta de video Una targeta de vídeo o targeta gràfica és una targeta que presenta un circuit imprès per transformar els senyals elèctrics procedents del microprocessador d'un ordinador en informació que pot ser representada per mitjà del monitor. Les targetes de vídeo poden comptar amb processadors de suport per processar la informació de la forma més ràpida i eficient possible. També és possible que incloguin xips de memòria per emmagatzemar les imatges de manera temporal. En definitiva, les targetes de vídeo estan compostes per diferents elements. El processador gràfic li permet fer els càlculs i reconstruir les figures. La memòria de vídeo és el component que emmagatzema la informació del que es visualitzarà a la pantalla. El dissipador és un dispositiu que permet baixar la temperatura que genera el processador gràfic durant el seu funcionament. Finalment, podem esmentar el RAMDAC, que és un convertidor que transforma el senyal digital de l'ordinador en una sortida analògica compatible amb el monitor. Les targetes de vídeo modernes poden oferir característiques addicionals, com la sintonització de senyals televisives, la presència de connectors per a un llapis òptic, l'enregistrament de vídeo i la descodificació de diferents formats. Una targeta gràfica és considerada, en general, a partir de dues grans característiques. La resolució d'imatge capaç de suportar i el nombre de colors que pot mostrar de manera simultània. Ambdues característiques determinaran si l'usuari pot gaudir de certs videojocs o utilitzar programari que requereix de molta capacitat gràfica, com els programes de disseny, per exemple.
  7. 7. Periferics pantalla La resolució de pantalla és el nombre de píxels que pot ser mostrada a la pantalla. Ve donada pel producte de l'ample per l'alt, mesurats ambdós en píxels, de manera que s'obté una relació, anomenada relació d'aspecte. En aquesta relació d'aspecte, es pot trobar una variació, està d'acord a la forma del monitor i de la targeta gràfica. Es poden diferenciar dues mides de pantalla diferents: Mida absolut: és la mida "real" de la finestra del monitor, mesurat generalment en polzades. Depèn del monitor. Resolució o mida relativa: ve determinada pel nombre de píxels que es mostren a la finestra del monitor, i el píxel la unitat mínima d'informació que es pot presentar en pantalla, de forma generalment rectangular. Depèn de la targeta gràfica
  8. 8. Teclat Un teclat és un dispositiu que presenta el conjunt de les tecles de diversos aparells, màquines i instruments. En general, el teclat permet el control o comandament de l'aparell en qüestió. En l'actualitat, el terme es troba molt associat al perifèric que permet introduir dades a un ordinador oa una altra màquina digital. Quan l'usuari pressiona una tecla, s'envia la informació xifrada a l'ordinador i aquesta mostra el caràcter corresponent a la tecla a la pantalla. Els teclats d'ordinador presenten tecles alfanumèriques (lletres i números), de puntuació (punt, coma, etc.) I tecles especials (que compleixen diferents funcions, per exemple). La distribució de teclat més comú rep el nom de QWERTY per les primeres sis lletres que mostren les tecles de la fila superior. Aquest disseny va ser dissenyat pel nord-americà Christopher Sholes en 1868. En un altre sentit, es coneix com a teclat als instruments musicals que compten, justament, amb un teclat. En pressionar una tecla, l'instrument produeix un so per mitjans acústics, electrònics o electromagnètics. Hi ha teclats que permeten l'execució simultània de sons per generar acords. La persona que té coneixements per interpretar aquests instruments es coneix com a teclista (a Espanya) o teclista (a Amèrica Llatina). El piano, l'òrgan, el clavicordi i l'acordió són alguns dels instruments de teclat més populars en el món de la música. El xilòfon i la marimba, per exemple, són instruments que presenten una configuració similar als teclats, encara que no es consideren instruments de teclat
  9. 9. Ratoli És un perifèric que permet enviar ordres a la CPU mitjançant la pressió en les tecles que incorpora. En informàtica personal (sobretot a partir de l'aparició del Windows) cobra una gran utilitat, ja que permet un ús molt senzill al poder actuar movent el cursor o el punter sobre el text i les icones en pantalla, el que elimina la necessitat de conèixer ordres complexos en el teclat convencional. És un dispositiu que està constituït per un microprocessador i un sensor de posició que, desplaçat sobre un pla, transmet el seu recorregut a la pantalla i permet el maneig de funcions del programa. És d'especial aplicació en el maneig de Windows i en els sistemes de disseny arquitectònic i gràfic.
  10. 10. Router Un router (en espanyol: encaminador o router) és un dispositiu maquinari o programari d'interconnexió de xarxes d'ordinadors que opera en la capa tres (nivell de xarxa) del model OSI. Aquest dispositiu interconnecta segments de xarxa o xarxes senceres. Fa passar paquets de dades entre xarxes prenent com a base la informació de la capa de xarxa. El router pren decisions lògiques pel que fa a la millor ruta per a l'enviament de dades a través d'una xarxa interconnectada i després dirigeix els paquets cap al segment i el port de sortida adequats. Les seves decisions es basen en diversos paràmetres. Una de les més importants és decidir l'adreça de la xarxa cap a la qual va destinat el paquet (En el cas del protocol IP aquesta seria l'adreça IP). Altres decisions són la càrrega de tràfic de xarxa en les diferents interfícies de xarxa del router i establir la velocitat de cada un d'ells, depenent del protocol que s'utilitzi.

×