Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Qüestions defensa de la memòria

681 views

Published on

Qüestions plantejades i respontes generades durant el procés de defensa virtual de la Memòria del Pràcticum II de Psicopedagogia

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Qüestions defensa de la memòria

  1. 1. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA PRÀCTICUM II: FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS Assessorament per a l’adaptació de processos, canals i suports comunicatius en l’atenció i suport sindical a persones amb diversitat funcional Una proposta per a l’adequació dels canals i continguts comunicatius en relació l’atenció i suport a persones amb diversitat funcional que es presta en la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya, que consideri l’especificitat d’aquest col·lectiu. 1Defensa de la Memòria final Pràcticum II Psicopedagogia
  2. 2. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 1. Magradaria que ens expliquessis quin hauria dhaver estat el mostreig que tu creus que seria ladient per a poder generalitzar els resultats 2. Explicar també si creus convenient, quina és la prospectiva real que veus al teu projecte. 3. Magradaria saber la teva opinió respecte quina diferència hi ha dhaver entre una formació com la que he elaborat jo (també àmbit organitzacions) i la formació aplicable al col·lectiu al que ha anat adreçada la teva pràctica. 4. Magradaria que em fessis cinc cèntims sobre el tipus de persones amb necessitats específiques a les quals et refereixes quan descrius els subjectes a qui va adreçada la proposta. Penseu amb algun col·lectiu en concret? 5. Hi ha previsió daccions diferents segons les necessitats concretes de cada un dells? 6. Quines han estat les impressions i sentiments de les persones amb diversitat funcional al conèixer la iniciativa del teu pràcticum? 7. Me gustaría conocer más cosas acerca del rol profesional como psicopedagogo que has desempeñado en esta organización en concreto. 8. Què faries per tal que aquest espai web fos més accessible per al col·lectiu de persones amb diversitat funcional? 9. Voldria saber si les persones amb aquest perfil professional noten que, fins ara, se les ha ajudat de manera superficial, amb poca adaptabilitat, amb poc interès i/o competència... 10. Querría que me hablaras un poco más sobre este grupo al que te refieres, ya que la falta de competencias dificultará en algunos casos el acceso al mundo laboral, pero en gran parte de los casos directamente la imposibilita, no? 2
  3. 3. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 1. El problema no és la quantitat de persones a qui hem adreçat lestudi i prospecció de necessitats i dificultats, sinó la diversitat de perfils. La quantitat és difícil dampliar en aquests moments donat que hi ha poques persones més (potser unes deu o dotze) que siguin diversos i diverses funcionalment i alhora estiguin afiliats/des i/o mantinguin responsabilitats de representació col·lectiva en Centres Especials de Treball, i que alhora ho siguin amb el recolzament de Comissions Obreres. En la seva totalitat es mouen en un perfil de dificultats funcionals que podem considerar lleugeres o moderades. Una proposta que tingui vocació de resultar útil a una Organització que voldria disposar els suports necessaris per tal que aquest col·lectiu tingui accés a la participació activa i amb el rendiment que esperen obtenir, hauria de poder fonamentar-se en la detecció de les necessitats de tot el col·lectiu i no només del que ja en participa. No hi ha dubte que la meva proposta pot millorar els suports disposats en aquesta participació actual, i que pot contenir molts aspectes que puguin ser útils en un disseny més generalitzable a aquells i aquelles que ara per ara encara no en participen, però requereix dun abast més ampli. Donat que no hi ha més persones disponibles, adreçarem lestudi i detecció de necessitats als mateixos centres de treball, de manera que cal esperar que accedirem a una major pluralitat de perfils i que per tant podran ajustar més la resposta i suport ofert. 3 INICI
  4. 4. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 2. El projecte es tanca amb un ampli guió dàmbits o factors en els quals cal millorar els suports en els processos comunicatius, alhora que ofereix alguns indicadors per avaluar aquest ajust. Cal desenvolupar els processos i la seqüència per traslladar-ho a la pràctica comunicativa. No tinc cap dubte que aquestes propostes es desenvoluparan i portaran a efecte en els processos comunicatius que ara inclouen persones amb diversitat funcional en la secció sindical en la qual participen dins la Federació dEducació (de fet, és una demanda que aquesta secció em va adreçar). Alhora, probablement hi ha algunes consideracions en relació a altres seccions transversals, com comunicació o formació, que les incorporaran, si més no en relació a propostes específiques adreçades a aquest col·lectiu. Però ara per ara trobo que és difícil que, en el format i amplitud actual, aquestes propostes sincorporin al funcionament ordinari de tota lenorme Federació dEducació. INICI 4
  5. 5. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 3. Més que iniciar aquest diàleg reflexiu amb quines diferències hi ha, jo crec que podem parlar de les seves semblances, les quals van molt més enllà que simplement el nom que defineix làmbit. Penso que identificar aquestes similituds ens ajuda a evidenciar patrons que contribueixen a definir amb més consistència lobjecte daquesta aplicació. En primer lloc, considero que un tret és que aquesta mena dorganitzacions, diferents a les dacció social, prenen com a objecte referent de la seva activitat un producte que no és un procés educatiu, assistencial, formatiu o de desenvolupament personal (tot i que no hi ha dubte de la complexa xarxa de sistemes en els quals lactivitat productiva, educativa, social, cultural, econòmica,... interactuen i sinflueixen mútuament). Daquesta manera, els processos formatius, la gestió del canvi, els processos de capacitació, dinnovació productiva o organitzativa, la transmissió del coneixement, etc. no són finalitats en elles mateixes, sinó que prenen sentit en relació a com contribueixen als objectius, interns o externs, de lorganització. En segon lloc, penso que també tenim en comú que el desenvolupament de la proposta requereix de processos similars de planificació, disseny, organització i avaluació, considerats de manera àmplia, és clar: requerim portar a conscient unes intencions, definir un objectiu daprenentatge, definir un contingut que permeti assolir-ho, definir unes activitats i seqüència que facin possible accedir-hi i unes activitats i indicadors que ens permetin avaluar la significació daquest aprenentatge. Alhora, requerim identificar els estils daprenentatge i les possibles dificultats en el seu accés i particularitzar-ho en cada subjecte, de manera que aquest coneixement ens permeti ajustar la nostra resposta orientada a lèxit en aquest aprenentatge i per a tots, i considerar el context en que aquest es produeix. Fins i tot volem que el mateix aprenent sigui conscient daquest aprenentatge, dels factors que lhan possibilitat internament i externament, i que hi reflexioni sobre aquest procés de reestructuració cognitiva. Llavors resulta que estem parlant duna seqüència educativa, orientada al canvi i al desenvolupament! 5 (la psicopedagogia existeix, doncs, també en aquests àmbits!!!!) SEGUEIX 
  6. 6. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA En tercer lloc, penso que també compartim que no només volem que aquest aprenentatge sincorpori als esquemes mentals i modifiqui les estructures de laprenent, sinó que sigui capaç darticular estratègies que li permetin funcionalitzar-ho, de manera que mediem i oferim suports per a un aprenentatge contextualitzat i funcional. En quart lloc, penso que també compartim un aspecte poc definit i que cal capturar. És com un metaconeixement del procés compartit, en ell mateix. En tots dos casos, com ha passat també en la resta de pràcticums del grup que shan contextualitzat en contextos més explícitament educatius o socials i formalitzats en conseqüència al voltant daquest eix, definim un procés de canvi sobre unes determinades estructures o parts del component humà amb la finalitat que aquests siguin capaços de liderar canvis en uns tercers. Això implica considerar les característiques dels aprenents i també les daquells sobre els quals han dincidir. (Comandaments intermitjos vs subordinats, responsables de lassessorament vs persones amb diversitat funcional). Podríem seguir, i segur que tu encara ets capaç daportar i completar molts més elements. Daquesta manera, em sembla que les diferències són simplement les que corresponen a contextos determinats i subjectes amb característiques idiosincràtiques particulars. INICI 6
  7. 7. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 4. En primer lloc, els aclariments que demanes en relació a definir més ajustadament el col·lectiu destinatari em fan pensar que, encara que en part ha estat volgut, potser he estat excessivament ambigu. Cal potser aclarir abans que els destinataris de la proposta dassessorament són els diferents responsables de lorganització, però que lobjecte de lassessorament és facilitar laccés a la provisió dajustos i suports en les diferents seqüències comunicatives que considerin les especificitats del col·lectiu de persones amb diversitat funcional. Això requereix caracteritzar tant els canals comunicatius com a aquest col·lectiu. Entenc que, acostumats a referents conceptuals contextualitzats en àmbits escolars, el concepte diversitat pot fer pensar en la varietat de singularitats, tantes com persones, de manera que tots i totes som diversos. Però això en el nostre àmbit no deixaria de ser una nova manera duniformitzar i, per tant, de bastir noves barreres per a la inclusió de les persones que funcionen de manera diferent al que acostuma a ser habitual. Per tant, la clau està en el concepte "funcional", ja que ens referim a persones que en el seu funcionament habitual despleguen determinades habilitats adaptatives diferents a les habituals. Daquesta manera, allò que requereixen per tal de desplegar aquestes habilitats adaptatives és de determinats suports i ajudes, de manera que les modificacions en el context permetin que les seves característiques personals no els suposin un desavantatge insuperable. SEGUEIX  7
  8. 8. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA Mhe centrat en persones amb diversitat funcional per raó de les seves disposicions intel·lectuals, en edat adulta i que mantenen una relació laboral de caràcter contractual amb algun Centre Especial de Treball, donat que aquest és làmbit sectorial en el qual sha demanat lassessorament. Com bé saps, aquest col·lectiu és tant divers en quant a característiques del subjectes que lintegren com pot ser-ho qualsevol altre. Però ha estat necessari definir uns trets genèrics (els quals es poden presentar en diverses proporcions i intensitats segons persona) per operativitzar un assessorament que pugui ser generalitzable a diversos contextos i alhora particularitzable en quant a persones. A més, calia caracteritzar-los en relació als contextos comunicatius, de manera que no ens fa falta fer-ho en tota lamplitud possible. Daquesta manera, a grans trets, et puc dir que es tracta de persones amb dificultats en el control de l’atenció, en les estratègies per memoritzar i per recuperar la informació, per identificar els aspectes rellevants de la informació, per simbolitzar, dificultats d’abstractació, per generalitzar allò que aprenen, dificultats en les estratègies per a la resolució de problemes, en el l’ús del llenguatge discursiu, limitacions en les habilitats pragmàtiques avançades de la conversa, dificultats en la comprensió del llenguatge figuratiu, etc. INICI 8
  9. 9. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 5. En relació a la segona qüestió, cal dir que donat que els subjectes sobre els quals es cerca desplegar els suports i ajuts previstos són totes aquelles persones amb diversitat funcional que participen o poden participar en el futur en lactivitat del sindicat, les propostes dassessorament definides cerquen oferir aquesta orientació en dues línies: per una banda, oferir propostes concretes dajustament que siguin de caire genèric i que puguin ser generalitzables en el suport a la majoria daquest col·lectiu; per altra, oferir mecanismes per tal que es puguin identificar les necessitats individuals en situacions comunicatives i llavors particularitzar aquests ajustos. Malgrat lanàlisi de necessitats sha fet sobre persones concretes, allò que es cerca és capturar trets extrapolables. Així, aquestes persones seran beneficiàries dels ajustos proposats en tant que formen part del col·lectiu en el seu conjunt, però els destinataris el formen el conjunt del col·lectiu, de manera que les propostes han de permetre orientar la resposta en els processos comunicatius sense restringir-la per tal que es puguin articular mecanismes dirigits a latenció individualitzada. INICI 9
  10. 10. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 6. En aquest sentit, encara que sempre és perillós generalitzar, acostumen a tractar-se de persones que en la seva experiència vital han tingut sempre una dependència enorme dels altres per accedir a experiències valuoses i rellevants. Generalment els porten, els orienten, els van a cercar, els inclouen, els permeten,... poques coses veritablement significatives depenen de la seva única voluntat de decisió i la poden exercir amb veritable autodeterminació. Tant és així que generalment se senten més a gust entre els seus "iguals" que en minoria. Però el fet que puguin participar en contextos rellevants i en principi en condicions d’igualtat, com pot ser treballar, o desenvolupar rols socialment reconeguts com a valuosos (no sempre, vist la campanya contra els sindicats), com pot ser realitzar tasques de delegat o delegada de personal i representar a persones amb i sense diversitat funcional del seu centre de treball, els resulta molt gratificant i els aporta un impuls brutal. Alhora, aquesta participació (rellevant i valuosa) en contextos dinclusió, envoltats de persones en les quals reconeixen autoritat, i fer-ho en principi en condicions digualtat, els posa en alguna ocasió en evidència les seves limitacions relatives. Els aporta reconeixement, però a voltes els incapacita, ja que és la manca de suports allò que posa en evidència la discapacitat, i no les pròpies predisposicions i la seva dotació d’origen. Per tant, tenir loportunitat de modificar aquest context i de què es considerin les seves necessitats sempre els resulta motivador i gratificant. Fins al punt que van venir a les entrevistes un cop finalitzada la seva jornada de treball i fent en alguns casos un desplaçament considerable. Per suposat això implica que un mateix, quan defineix aquesta participació i larticula, ha de considerar els suports que requeriran per accedir-hi en condicions de garantir lèxit i promoure una percepció positiva dun o una mateix/a. En cas contrari reproduiríem el context dexclusió que volem combatre. INICI 10
  11. 11. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 7. Malgrat les reflexions que he anat aportant de manera transversal durant el desenvolupament de les evidències documentals, penso que ha mancat construir un discurs complert i estructurat sobre el rol de la psicopedagogia aplicada en aquest àmbit. De fet ja ho comentat en els aspectes insuficientment resolts, i penso que hagués estat molt bé agrupar totes les referències que he anat explicitant per caracteritzar les aportacions de les especificitats que pot aportar la nostra perspectiva professional. De totes maneres, com pots suposar, això no passa perquè sí, i aquí és on pren rellevància lanàlisi de les qüestions que em planteges. Làmbit concret està format bàsicament per persones que referencien la seva formació acadèmica en disciplines educatives i en psicologia, però que desenvolupen tasques de responsabilitat relacionades amb la seva experiència en lorientació, suport, assessorament i reivindicació sindical. Daquesta manera, no ha estat fàcil articular en la pràctica que, per exemple, la Tutora Externa, morientés per raó del seu coneixement disciplinar i no només per raó de la seva responsabilitat sindical. Això ha requerit que jo li definís molt acuradament la perspectiva psicopedagògica i les contribucions que podia fer, alhora que calia refrescar-ho amb certa freqüència durant el procés. Ha estat, però, un procés molt interessant de definició, subjectivació i significació conjunta daquest rol, però força restringit a aquesta relació concreta. SEGUEIX  11
  12. 12. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA En la resta del conjunt de la Federació la cosa ha estat diferent: Daquesta manera, en relació a la Secretaria de Formació sí que es produeix una referència explícita a processos formatius i de desenvolupament competencial, de manera que ha estat més fàcil de caracteritzar la contribució específica. Altra cosa, però, és el reconeixement que es pugui atorgar a aquesta identificació de rol, la qual cosa veurem a lhora de posar en pràctica les propostes dassessorament. Però sí que hi ha més tradició en incorporar experts diversos que els ajudin a dissenyar aquests processos educatius, de manera que ha estat ben acollida la perspectiva de valorar les dificultats per a laccés a laprenentatge. En la resta de làmbit cal dir que estan en general acostumats i acostumades a lassessorament expert, però generalment vinculat a làmbit jurídic, social, polític o econòmic, de manera que allò més factible ha estat presentar el meu com un coneixement expert en un àmbit de coneixement no cobert en la Federació. Això ha comportat el reconeixement immediat daquesta expertesa i de lautoritat del rol però penso que no ha ajudat a reflexionar sobre aquesta funció, ni a mi ni al conjunt. SEGUEIX  12
  13. 13. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA Hi ha un aspecte en làmbit col·laboratiu que sí que magradaria destacar. Mantenen un funcionament molt participatiu, en el qual tothom es reconeix mútuament lautoritat de laltre per raó que aquesta es fonamenta en lautoritat atorgada en processos assemblearis, alhora que hi ha un profund respecte per les, diguem-ne, autoritats jeràrquiques, ja que aquestes es valoren i legitimen en funció de les seves contribucions al projecte conjunt, de manera que alhora també es pot ser molt crític amb aquestes. Això no només és conegut i reconegut, sinó que es manifesta de manera molt vivencial en lexperiència quotidiana. Així, els processos col·laboratius són molt dinàmics i es produeix una alta consistència dels procediments pels quals es negocien significacions conjuntes, de manera que si aquesta no es produeix i es percep com a no resolta, lactivació de la idea no prospera. Tal cosa suposa que el processos de presa de decisions siguin lents, però que estiguin molt fonamentades les respostes. En definitiva, penso sincerament que, malgrat encara està molt lluny de resoldres, aquesta petita contribució meva aporta elements per considerar la necessitat de sistematitzat i dotar de consistència als processos educatius i de desenvolupament que es produeixen fruit de lactivitat sindical, la qual cosa obliga a considerar perspectives que ho referenciïn i fonamentin. INICI 13
  14. 14. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 8. Pel que a fa a la qüestió que planteges et proposo en primer lloc un repte: entra a la Web de la Federació dEnsenyament de Comissions Obreres i tracta daccedir a la plana de Centres Especials de Treball. Després, si et ve de gust, passa-li el Test daccessibilitat web de la Fundació CTIC i CEAPAT. No hi ha dubte de lesforç de CCOO per consolidar la seva presència a Internet i a les xarxes, fins al punt que en alguns casos lidera aquesta presència en làmbit de les organitzacions sindicals, però la web és fins i tot de difícil orientació i interpretació per a persones com nosaltres amb un grau de limitacions força normativitzat. He inclòs la web en el meu projecte danàlisi del processos comunicatius per la seva incidència potencial, però hi he dedicat unes energies limitades donada la limitada capacitat dinfluència de la meva proposta en els òrgans on es gestiona aquest mitjà i la seva presència a Internet i les Xarxes. Això requeriria dun projecte específic. Però alhora he volgut tenir-lo present perquè des de la perspectiva de la inclusió de les persones amb diversitat funcional cal considerar la necessitat que la seva participació sigui possible i amb les mateixes opcions de rendiment que per al conjunt de lafiliació o dels treballadors i treballadores en general. Daquesta manera, en faig una aproximació bàsica a les necessitats dajustament per resultar accessible a aquesta població concreta i no exclourels dalguna de les possibilitats. És un cas similar al que plantejo amb les publicacions impreses. SEGUEIX  14
  15. 15. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA Si em demanes opinió, jo crec que ara per ara lúnica possibilitat és construir un entorn paral·lel i accessible des de la mateixa pàgina dinici (la qual cosa no treu que sadoptin les correccions que plantejo en la pàgina actual). Aquest entorn paral·lel no només hauria de facilitar laccés a una plana accessible relacionada amb el seu sector dactivitat, sinó que hauria de facilitar laccés a continguts fonamentals, bàsics, relacionats amb els seus interessos específics i en relació a salut, formació, serveis socials, legislació concreta contextualitzada i explicada,... Ara per ara, aquest canal comunicatiu més aviat contribueix a la seva exclusió en aquest entorn. Finalment preguntes per quines propostes específiques he formulat. T’adreço al document de Propostes d’Assessorament, en el darrer apartat de la qual s’han formulat algunes aproximacions a aquesta adequació. INICI 15
  16. 16. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 9. Em refereixo no tant al temps emprat en el desenvolupament del pràcticum com a la desatenció a la que et veus obligat per aquesta restricció en la descoberta i aprofundiment de les múltiples interaccions amb factors diversos que es relacionen amb lobjecte de cadascuna de les nostres propostes. Daquesta manera, tadones que la teva proposta, malgrat sigui necessari dotar-la de la precisió necessària com per resoldre el problema plantejat, evidencia alhora la necessitat datendre altres problemes que, sense ser el mateix objecte, influeixen en aquest i per tant condicionen també el rendiment i adequació de la teva proposta. Per exemple: cerques habilitar laccés als processos comunicatius, la qual cosa obliga a caracteritzar nombrosos factors que hi incideixen, la qual cosa obliga a referenciar un marc de coneixement, per exemple lautodeterminació, la qual incideix en el problema però que alhora incideix també amb molts altres aspectes que es relacionen en alguna mesura amb lobjecte que cerques dabastar, com ara lautonomia, lautodirecció, les experiències educatives, els rols rellevants,... no ho pots abastar tot, però tot media en alguna mesura en el teu objecte. Amb aquesta expressió de les conclusions no em lamento, només tracto de formular que una proposta de millora comporta sovint identificar nous problemes que requeriran de noves propostes de millora. El procés dinnovació és constant. Penso que la meva proposta sajusta prou bé a les necessitats detectades, o si més no en fan una aproximació fonamentada que justifica algunes mesures de millora. En aquesta línia, estic convençut que les persones a les quals sorienta o ofereix suport evidencien aquestes millores i les consideren, però alhora no hi ha dubte que això no resol totes les seves necessitats. INICI 16
  17. 17. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA 10. Penso que toques un problema estratègic en la inclusió de les persones amb diversitat funcional: Què passa amb aquelles persones que requereixen dun suport més intens i extens? Entenc que aquest és un tema ètic, de valors, ideològic; però també un problema de com construim efectivament i articulem una societat veritablement inclusiva. Tot un tema de debat! Fixat en la meva proposta. Sadreça a aquelles persones amb diversitat funcional que participen en alguna mesura en lactivitat sindical, amb la finalitat dajustar el context comunicatiu a les seves capacitats a través de la provisió dels suports necessaris com perquè hi puguin accedir i funcionar duna manera adaptativa. Sí aquest és lobjecte, el problema, llavors la meva resposta pot semblar ben encarada. Però quines són aquestes persones? Aquelles que entre el col·lectiu amb diversitat funcional tenen el suficient nivell de competència social i funcional com per accedir i participar dentorns significatius i valuosos sense que aquests hagin de disposar de tants suports que els obligui a modificar la pròpia estructura organitzativa. De fet, estem habilitant, compensant i ajustant contextos normativitzats per tal que puguin incloure aquestes persones. Què passa amb aquelles persones que requereixen dun ajust molt més gran? Que continuen sense poder accedir, perquè el seu accés suposaria canviar no només la provisió del context sinó fins i tot la seva finalitat. No poden accedir perquè llavors el dispositiu canvia de sentit i això no es pot permetre. SEGUEIX  17
  18. 18. Joan Martínez Abellán ESTUDIS DE PSICOPEDAGOGIA Però com molt bé dius, la clau està en la consideració del món laboral. Em sembla evident que hi ha moltes persones daquest col·lectiu que mai accediran a un entorn laboral ordinari, ni tant sols a un dextraordinari o protegit. El problema és que la inclusió social sha referenciat durant molt de temps en relació a la intensitat amb la qual participes en el sistema productiu, de manera que és aquesta participació la que determina el teu grau de contribució a la societat i les teves possibilitats de gaudir dels seus beneficis i protecció. Daquesta manera, de manera pragmàtica, el concepte de ciutadania es vertebra en la realitat al voltant de la dimensió laboral i productiva. També és el que els passa a altres col·lectius exclosos o als aturats i aturades de llarga durada. En aquest sentit, el meu àmbit dintervenció, en relació a la inclusió social de persones amb diversitat funcional és ben restringit, no? Però no seria raonable ni possible considerar suports per a persones amb greus dificultats en un context al qual no podran accedir perquè en la seva pròpia disposició està pensat per a un grau de participació ciutadana que es referencia en un entorn laboral, en el qual mai no hi seran presents. El tema de la inclusió, doncs, no està en com aconseguir que les persones amb diversitat funcional participin de les estructures socials, sinó com pensar les estructures socials per tal que permetin la participació de tothom. Probablement llavors la referència per a laccés a la ciutadania ja no seria la contribució productiva. Pero esto ya es otro cuento! INICI 18

×