TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS

2,626 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,626
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,846
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS

  1. 1. Tema 2. LES REVOLUCIONS LIBERALS La configuració del Món Contemporani JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2011-2012
  2. 2. <ul><li>L ’ agonia de l ’ Antic Règim </li></ul><ul><li>L a Revolució Americana. Els Estats Units </li></ul><ul><li>L a R e volució Francesa. El canvi sense retorn. </li></ul><ul><li>Napoleó i el seu Imperi. </li></ul><ul><li>La Restauració i les Revolucions Liberals </li></ul><ul><li>Els Nacionalismes. Itàlia i Alemanya </li></ul>
  3. 5. Fins el segle XVIII va dominar el sistema de l ’ Antic Règim Economia -Creixement lent de la població -Agricultura tradicional -Dels tallers artesanals a les manufactures -Comerç colonial -Sistema econòmic mercantilista Es caracteritzava per El segle XVIII va aparèixer la Per influència de la Il·lustració es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat 2 Societat estamental -Privilegiats (noblesa, clergues) -No privilegiats -Tercer Estat- (burgesia, classes populars) Estat absolutista -Sobirania reial (llei divina) -Exèrcit,burocràcia,diplomàcia Il·lustració La raó, el “ segle de les llums ” Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, Natura L ’ Enciclopèdia (Diderot i d ’ Alembert) Es caracteritza Dóna lloc al Pensament polític il·lustrat
  4. 7. J. L. Locke -L ’ Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar 3 Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Montesquieu -Divisió de poders, “ L ’ esperit de les lleis ” , 1748. Crea les bases del liberalisme polític El pensament il·lustrat Rousseau - ” Contracte social ” L ’ home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) Montesquieu Voltaire Rousseau
  5. 10. - 1783 Llibertat d ’ expressió, de premsa, de religió... Divisió de poders República Federació d ’ Estats Constitució Els principals fets - 4 juliol de 1776 Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d ’ Amèrica del Nord Insurrecció colonial Declaració de la Independència L ’ absolutisme de Jordi III provoquen A causa de 4 Revolució liberal Que es converteix L ’ abús dels impostos ànglesos Poca llibertat política Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles) - 1787, construcció d ’ un Estat liberal Declaració de drets Declaració de la Independència G. Washington
  6. 12. <ul><ul><ul><li>&quot;Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats en la igualtat, i dotats pel Creador de certs drets inalienables entre els quals hi ha la vida, la llibertat i el dret a la felicitat. Que, per assegurar aquests drets, els homes creen governs els justos poders dels quals deriven del consentiment dels governats. Que qualsevol altra forma de govern que atempti contra aquests fins el poble pot alterar-la per instituir un altre govern, que es fonamenti en aquests principis i organitzi els seus poders de tal forma que sembli més segur d'assolir amb ella la seguretat i la felicitat. (...) Però quan un llarg seguit d'abusos i usurpacions, perseguint invariablement el mateix objectiu, palesa un designi de reduir-la sota el despotisme más absolut, és el seu dret, és el seu deure, deslliurar-se de tal govern i proporcionar-se noves lleis per a la seva seguretat futura. Tal ha estat el sofriment pacient d'aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les obliga a alterar els seus vells sistemes de govern.&quot; </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Thomas Jefferson. Declaració d'Independència dels Estats Units. 1776. </li></ul></ul></ul>
  7. 14. &quot;En cada Estat hi ha tres classes de poders: pel primer, el príncep o el magistrat fan les lleis per un cert temps o per sempre, i corregeix o deroga les que estan fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat i prevé les invasions; i pel tercer, castiga els crims o decideix sobre les conteses dels particulars. (...)   Quan els poders legislatius i executius estan reunits en una mateixa persona o corporació, aleshores no hi ha llibertat, perquè és de témer que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera.   (...) En l'Estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers, o de nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d'executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, tot es perdria completament.&quot; Montesquieu, &quot;L'esperit de les lleis&quot;  
  8. 15. &quot;El primer llenguatge de l'home, el llenguatge més universal, el més enèrgic i l'únic que li va caldre abans que necessités persuadir uns homes reunits, és el crit de la natura (...)&quot;   Rousseau, J.J., &quot;Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes&quot;     Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del conjunt d'homes lliures que han de formar part d'aquesta societat. Això i només això és el que ha de donar origen a qualsevol govern legítim del món.&quot; John Locke, &quot;Assaig sobre el govern civil&quot;  
  9. 16. <ul><ul><ul><li>La Declaració dels Drets de l'home i el ciutadà. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Article 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Article 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitar autoritat que no emani expressament d'ella. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Article 4t. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altri (...). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Article 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per representants. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Article 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Article 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preuats de l'home. </li></ul></ul></ul>
  10. 19. La revolta del Tercer Estat El 1789 comença la transformació de les estructures de l ’ Antic Règim Reforma fiscal La Monarquia vol fer pagar impostos a l ’ aristocràcia 5 A causa de Crisi de subsistència Descontentament de la burgesia Difusió de les idees liberals Crisi econòmica de l ’ Estat Provoca una Provoca una tensió amb estament privilegiats aquests demanen Convocatòria dels ESTATS GENERALS Noblesa Tercer Estat Clergat -Vot per estament -Deliberació per separat Aquesta situació permet Amb el Jurament de la Pilota es crea la L ’ Assemblea Nacional Constituent Lluís XVI Jurament del joc de la Pilota
  11. 20. Reformes econòmiques i socials Constitució de 1791 Abolició dels drets feudals Declaració dels Drets de l ’ Home i el Ciutadà Construcció de l ’ Estat Liberal Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures... 6 Amb el recolzament de les classes populars La Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789) L ’ Època de l ’ Assemblea Nacional 1789 - 1792 Comença la Divisió de poders Drets individuals Sobirania nacional Monarquia Constitucional (Lluís XVI) Llibertat, igualtat, propietat... Però... Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra) Provoquen la radicalització de la Revolució Lluís XVI
  12. 21. Execució de Lluís XVI (guerra) Grans reformes socials Exèrcit nacional Aplicació del TERROR Sufragi universal masculí Constitució de 1793 Comitè de Salvació Pública 7 L ’ Època republicana democràtica CONVENCIÓ JACOBINA (1792 - 1794) La radicalització Sota la direcció de Robespierre Sota la direcció d ’ un DIRECTORI Provoca l ’ aparició Dirigida pel La burgesia moderada recuperarà el poder amb Època republicana moderada CONVENCIÓ TERMIDORIANA (1794-1799) Cop d ’ Estat Termidor
  13. 24. L ’ època NAPOLEÒNICA (1799-1814) Sufragi universal indirecte La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l ’ absolutisme 8 El 18 de Brumari es dóna el cop d ’ Estat de Napoleó -Continua la guerra i la crisi -Una part de la burgesia vol més ordre i control CONSOLAT (1799-1804) A causa de Nova constitució Dóna lloc a Es divideix en dues etapes IMPERI (1804-1814) Codi Civil Concordat Sistema educatiu centralitzat Reformes Expansió territorial Difusió del ideals liberals
  14. 25. 16
  15. 30. RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814-1848 G.B, Prússia, Rússia, Àustria La Santa Aliança 9 La derrota de Napoleó provova el retorn de les monarquies absolutistes Defensa del legitimisme característiques Es decideixen al Per tal de defensar aquests principis es crea la Defensa de l ’ absolutisme Equilibri territorial Congrés de Viena Però la Restauració fou un període inestable Època de cicles revolucionaris Amb uns trets generals Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques) Les revolucions liberals Dirigides per la burgesia (moderada) Contingut nacionalista Pàg. 23
  16. 31. “ l ’ obediència al legítim sobirà és un deure religiós... Les constitucions són obra dels homes, que han gosat rectificar els designis de Déu...Mai no s ’ ha pogut imaginar que l ’ home pugui crear un arbre; com s ’ ha pogut imaginar ,doncs, que l ’ home tingués poder per a crear una constitució? ” . J. de Maistre
  17. 32. 10 Els cicles revolucionaris contra la Restauració Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya) Les revolucions liberals Dirigides per la burgesia (moderada) La Santa Aliança imposa l ’ ordre 1820 Comença la guerra d ’ independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes Participació de les masses (crisi econòmica i social) 1830 Comença a França_ revolta contra Carles X Les Tres Jornades Glorioses Lluís Felip d ’ Orleans Independència i liberalisme a Bèlgica S ’ imposa un nou rei S ’ independitza d ’ Holanda
  18. 33. 11 Participació masses i burgesia mitjana Comença a França_ República democràtica 1848 Es donen revoltes nacionalistes i liberals a l ’ Imperi austríac i als Estats alemanys (fracassen) Reivindicacions igualtat social i sufragi universal Dóna lloc a l ’ Imperi de Napoleó III Al llarg de la Restauració es desperten moviments nacionalistes
  19. 37. El nacionalisme dóna lloc nous Estats procés de la unificació Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana protagonistes Suport de la burgesia del nord d ’ Itàlia La unificació d ’ Itàlia (1859 - 1870) Existien 8 Estats italians El Regne de Piemont L ’ Estat unificador serà Amb uns Víctor Manuel II de Savoia Cavour, el primer ministre Garibaldi 1859, aliança amb Napoleó III. Guerra contra Àustria Annexió de la Llombardia Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana 1860, campanya de Garibaldi Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei d ’ Itàlia. 13 mapa 1866, annexió de Vèneto, 1870, annexió de Roma (capital) Garibaldi Cavour
  20. 38. 1ª Guerra contra Àustria, 1859 Pau de Zúrich Annexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana 2ª La guerra contra Nàpols, Expedició dels mil (Garibaldi), 1860 Annexió de les Dues Sicílies 3ª Annexió de Venècia (durant la guerra austro-prussiana, 1866) 4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871) Etapes de la unificació (ITÀLIA) REGNE DE LES DUES SICÍLIES PIEMONT LLOMBARDIA PARMA MÒDENA TOSCANA ROMA Estats Pontificis VENETO 1ª 1ª 2ª 3ª 4ª
  21. 39. Existien 38 Estats que formaven la procés de la unificació Confederació Germànica protagonistes Suport de la burgesia del nord d ’ Alemanya, els junkers... La unificació d ’ Alemanya (1860 - 1870) El Regne de Prússia L ’ Estat unificador serà Amb uns precedents Guillem I Hohenzollern Otto von Bismarck ( “ canceller de ferro ” ) Guerra contra Dinamarca Annexió de Holstein, Lauenburg i Schelesvig 1870, guerra contra França Sedan. Creació del II Reich, annexió d ’ Alsàcia i Lorena, Pau de versalles. 14 Revolucions liberals dels 20, 30 i 48 1834, creació del Zollverein Guerra contra Àustria Sadowa. Creació Confederació d ’ Alemanya del Nord mapa Bismarck Pàg. 35
  22. 40. Etapes 3ª La guerra contra França 2ª La guerra contra Àustria 1ª La qüestió dels ducats
  23. 42. Amb inestabilitat política i territorial De la desintegració i debilitat de l ’ Imperi Otomà Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra Nous Estats Balcans Apareixen nous Estats als Grècia, 1830 Romania i Sèrbia, 1878 Bulgària i Albània, 1913 15 1853, EUA obre el mercat joponès En el Japó del segle XIX Apareixen nous canvis La Revolució Meiji (1868) 1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional -Supressió del règim feudal -Constitució -Monarquia autoritària -Modernització i occidentalització mapa

×