Successfully reported this slideshow.

1hartmeso

224 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

1hartmeso

  1. 1. Mesopotàmia és una regió llimosa entre dos grans rius, el Tigris i l’Eufrates. L’aportació dels seus sediments ha fet que, actualment, la seva desembocadura sigui molt més meridional. En aquest territori s’hi van desenvolupar dues grans civilitzacions: •La part més baixa, les regions de Summer i Accad, zones de pas i d’una gran riquesa agrícola * La vall alta, Assur o Assíria, habitada per un poble guerrer que va acabar dominant el sud.
  2. 2.  L'actual territori de l'Irac equival, a grans trets, al que en l'antiguitat es coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir 'entre dos rius'. I és que aquest territori és travessat per dos grans rius, elTigris i l’Eufrates.  Mesopotàmia era, doncs, un país fèrtil i molt ric on van néixer i es van desenvolupar grans civilitzacions antigues.  Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies. Així per exemple, la civilització sumèria, la més antiga, va organitzar-se en ciutats estats, una estructura política que, segles més tard, va ésser perfeccionada a la Grècia clàssica. A la ciutat sumèria d‘Ur, que la Bíblia assenyala com la ciutat del patriarca jueu Abraham, s'hi han trobat un munt de tombes, construïdes a la mateixa època que la piràmide de Keops, a Egipte. A l'interior dels recintes funeraris hi havia tot d'objectes magnífics, fets d'or.
  3. 3.  Sota el regnat del rei Hamurabi va aparèixer el Codi hamurabi, considerat el text legal comprensible més antic que es coneix. Aquest Codi va introduir conceptes que van ser adoptats després per altres civilitzacions. Conceptes com la protecció legal de les classes més baixes, l’autoritat de l’Estat per fer complir la llei o la necessitat de garantir la justícia social. Actualment hi ha una còpia d’aquest Codi, trobat a l’Iraq per arqueòlegs francesos l’any 1901, al Museu del Louvre de París.  El Codi d'Hammurabi (gravat en una estela de diorita d'uns tres metres d'alçada, descoberta a Susa i avui al Musée du Louvre),és el més complet dels mesopotàmics, però certament no el primer (són anteriors els de Lagas, cap al 2378 aC; Ur, 2113-2096 aC; Isin, 1934-24 aC, i Esnunna, vers el 1800 aC). Les seves disposicions es basen en l'existència de tres classes socials a Mesopotàmia: awilum, o patricis, muskenum, o subordinats (el poble en general) i wardum, o esclaus. El Codi, que admet la pena del TALIÓ i reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat babilònica: de la propietat (les terres eren de la corona, però era admesa la propietat privada), de la família (el pare tenia un poder omnímode sobre els fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc. Exercí una gran influència sobre la legislació de molts països.
  4. 4.  La ciència babilònica és probablement més antiga que la d'Egipte.  El tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era desconeguda per als egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els grecs mai van redescobrir la notació posicional que fou introduïda en Europa cap al segle VIII d. de C. procedent de l'Índia.  Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots babilònics, ja al segle XII a. de C., van observar les irregularitats en el moviment dels planetes causat pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van ser desenvolupades pels grecs.  Els anys tenien 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els eclipsis de sol i de lluna. Coneixien l'eclíptica (recorregut del sol a través de les estrelles fixes). Distribuïren les estrelles en els dotze signes de Zodíac. Dividiren la circumferència en 360 graus cosa que permeté mesurar distàncies angulars i situar les estrelles amb gran precisió.
  5. 5. A causa de l’escassetat de pedra a la regió, el material més emprat en la construcció era el maó, que a causa de les seves reduïdes dimensions va provocar l’aparició de l’arc i la volta. Aquestes dues tècniques han estat les més grans contribucions de l’art mesopotàmic a la història de l’arquitectura, ja que permetien cobrir grans espais i, en canvi, per les seves reduïdes dimensions no podien ser emprat per a fer bigues; només els podien posar en posició radial i d’aquesta manera podien tenir una gran solidesa.
  6. 6. Els palaus eren, juntament amb els temples, les seves principals construccions. Eren gegantins i estaven disposats entorn d’un pati. A Mari se n’ha trobat un amb quasi 300 habitacions, moltes d’elles decorades amb frescos que representen escenes de la vida quotidiana. També estaven decorats, sobretot exteriorment, per ceràmica vidriada, amb boniques combinacions de colors, i amb animals com a tema preferent.
  7. 7. Els sacerdots eren un grup molt important en les ciutats mesopotàmiques i per això, les construccions sagrades van assolir gran dimensions. De fet els temples no eren un edifici, sinó més aviat una petita ciutat, amb places, habitatges, construït en pisos on s’hi accedia mitjançant rampes. La part més important era una torre escalonada anomenada ZIGURAT
  8. 8. L'escultura sumèria sempre tenia un contingut religiós, mentre que l’assíria més aviat de propaganda i exaltació dels cabdills en la guerra i en la cacera. A Sumer hi ha moltes imatges de les divinitats, tant soles, o en relació amb personatges notables. A Assíria es buscava glorificar el sobirà. En general és una escultura estatuària, caracteritzada per l’expressió hieràtica (= severa i solemne, sense expressar sentiment) i la frontalitat (= imatges que sobretot s’havien de veure pel davant i per tant era aquesta part la més treballada)
  9. 9. Funcionari (alabastre) Gudea (diorita) Estela del Codi d’Hammurabi (diorita)
  10. 10. Estela d’Ur. La guerra  La pau  Cap de brau. 2500 aC Or i lapitslàtzuli
  11. 11. Estela de Naramsin. 2300 aC. En aquest relleu es posa de manifest la valentia del rei en la guerra.
  12. 12. Cacera del rei Assurnasirpal. S. IX El rei mostra tota la seva força i valentia
  13. 13. Assurnasirpal guerrer. S. IX
  14. 14. Lleona ferida. S. VII aC
  15. 15. Toros alats, vigilants de portes
  16. 16. Paul-Emile Botta, cònsol francès a Mossul, Desxifrador de l’escriptura cuneïforme

×