Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Països on es troba:
Sud-est asiàtic: L’Índia, Xina, Japó
El budisme
Buda va ensenyar:
- el Camí del Mig,
- les Quatre Nobles Veritats
- i els Nobles Vuit Passos
LLIBRES SAGRATS
El Tripitaka
Les "tres col·leccions" de textos sagrats
budistes.
Els budistes tenen el que es coneix com
T...
El Tripitaka
Les "tres col·leccions" de textos sagrats budistes. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella,
conjunt o co...
LLOCS SAGRATS
•

TEMPLES BUDISTES:
– STUPES
– PAGODES

•

MONESTIRS

•

LLOCS DE PEREGRINATJES

Bouddha de Leshan. China
 

LA STUPA

 
Els stupes serveixen per guardar relíquies i records de Buda
o d’altres grans mestres. De vegades s’hi guar...
LA PAGODA
A la Xina i a L’Extrem Orient l’stupa va augmentar la seva altura i 
esveltesa, incloent-hi diverses taulades, i...
MONESTIRS BUDISTES
LLOCS DE PEREGRINATJES
Símbols budistes
La roda de la doctrina
Imatges de Buda
En el primitiu art
budista no es
representa Buda amb
figura humana, sinó
mitjançant símbols:
•l’arbre de l...
La representació de Buda en l’art tendeix a fer d’ells un ésser transcendent. Les plantes dels peus de Buda i les
seves em...
Gestos de les mans: MUDRA
Tant en el budisme com en l‘hinduisme els moviments de les
mans serveixen per simbolitzar movime...
MANDALA
La seva forma circular, que no té ni principi ni
fi, i l’estructura concèntrica reflecteixen la
forma de l'univers...
Mandales
Molinets de pregària
RITUS
INGRÉS AL MONESTIR BUDISTA
En la major part de les comunitats
budistes, la iniciació dels nois es fa
mitjançant una estada...
Ritu de la mort
Festes budistes
VESAK
Naixement,
il·luminació
i la mort de Buda
CHO KOR
Primer sermó
de Buda
UPOSADHA
Dies dedicats
a l’ob...
CHO KOR

Es la festa del primer sermó del Buda al parc de Gaseles de Benarés (ara Varanasi).
En el sermó - amb el qual va ...
VESAK
Sentit general
El Vesak o Visakha commemora el naixement, la il·luminació (bodhi) sota l'arbre de Bodhgaya al nord d...
UPOSADHA
No es una festa puntual.
Els budistes acostumen a dedicar els dies de lluna plena i de lluna nova al culte religi...
DALAI LAMA
CAP ESPIRITUAL

• Cap polític i religiós
del Tíbet. El 1989 va
rebre el Premi Nobel
de la Pau per la seva
lluit...
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Budisme
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Budisme

1,887 views

Published on

  • Fica dels vuit pasos,es diu dels huit pasos.Pero no passa res ;3
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

Budisme

  1. 1. Països on es troba: Sud-est asiàtic: L’Índia, Xina, Japó
  2. 2. El budisme
  3. 3. Buda va ensenyar: - el Camí del Mig, - les Quatre Nobles Veritats - i els Nobles Vuit Passos
  4. 4. LLIBRES SAGRATS El Tripitaka Les "tres col·leccions" de textos sagrats budistes. Els budistes tenen el que es coneix com Tripitaka. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella, conjunt o col·lecció. El Tripitaka significa per tant, "les tres cistelles"o les "tres col·leccions" de textos sagrats budistes. A la falda del turó de Mandalay (Myanmar) es troben 729 esteles de pedra en què està gravat, en pali, el text íntegre del cànon budista, el Tripitaka. La imatge mostra una d'aquestes esteles. Estela del Tripitaka
  5. 5. El Tripitaka Les "tres col·leccions" de textos sagrats budistes. Tri vol dir tres; pitaka significa cistella, conjunt o col·lecció. El Tripitaka significa per tant, "les tres cistelles"o les "tres col·leccions" de textos sagrats budistes. El nom cistella es refereix a la forma en què van ser passades les ensenyances del Buda als seus deixebles i dels seus deixebles a altres. Aquesta transmissió va ser primerament oral i després literària. Les "tres cistelles" de textos budistes són les següents: El Vinaya Pitaka o "col·lecció de disciplina monàstica". En la seva forma actual consisteix principalment en regles que governen l'ordre monàstica. El Sutra Pitaka o “col·lecció de discursos, diàlegs del Buda ". Consisteix de diàlegs del Buda amb temes morals, temes filosòfics i anècdotes amb moralitats espirituals. El Abhidharma Pitaka o “col·lecció de la doctrina més elevada". Es tracta d'una disposició sistemàtica i un anàlisis del material trobat en el Sutra Pitaka .
  6. 6. LLOCS SAGRATS • TEMPLES BUDISTES: – STUPES – PAGODES • MONESTIRS • LLOCS DE PEREGRINATJES Bouddha de Leshan. China
  7. 7.   LA STUPA   Els stupes serveixen per guardar relíquies i records de Buda o d’altres grans mestres. De vegades s’hi guarden textos  sagrats.   Antigament les stupes s’alçaven en honor dels reis i dels  grans mestres religiosos. De fet, les primeres stupes van ser  construïdes per guardar-hi al seu interior les restes del Buda.     El stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt  del seu cim. Te forma hemisfèrica que representa el món. El  mateix pilar representa l’eix mundi     i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les  tres joies: Buda, els  seus ensenyaments i la sangha, o  comunitat d’aquells que han acceptat el principi del dharma.   La circumval·lació de la stupa és considerada com una ajuda  en la oració.    Sol construir-se sobre una base quadrangular que està  orientada als quatre punts cardinals.   Els stupes a la Xina i a L’Extrem Orient es diuen PAGODES  
  8. 8. LA PAGODA A la Xina i a L’Extrem Orient l’stupa va augmentar la seva altura i  esveltesa, incloent-hi diverses taulades, i va agafar el nom de pagodes.   Conegudes especialment a la Xina i al Japó. Tenen forma d’una gran torre de pisos.    A més de servir per guardar-hi relíquies o fins i tot, com a tombes  d’algun mestre budista, es pensa que les pagodes a la Xina protegeixen  la comarca en la qual han estat construïdes, i el seu emplaçament  s’escollia amb una gran minuciositat.
  9. 9. MONESTIRS BUDISTES
  10. 10. LLOCS DE PEREGRINATJES
  11. 11. Símbols budistes La roda de la doctrina
  12. 12. Imatges de Buda En el primitiu art budista no es representa Buda amb figura humana, sinó mitjançant símbols: •l’arbre de la il·luminació •la roda de la doctrina Més endavant, el seu rostre es va inspirar en les estàtues gregues del déu Apol·lo. El que més impressiona d’aquestes imatges és el somriure serè i enigmàtic.
  13. 13. La representació de Buda en l’art tendeix a fer d’ells un ésser transcendent. Les plantes dels peus de Buda i les seves empremtes eren també venerades, simbolitzant l’arrelament de la transcendència i la seva aplicació al present. • • • • • El Buda coronat: Les imatges del Buda tenen, al llarg dels temps, atributs especials: allargament cranial per indicar poder espiritual i mental superior. Els primers exemples de la figura coronada es troben a la Índia i són posteriors al segle VII d.C. El Buda caminant: Aquesta forma altament estilitzada de representar Buda estava íntimament associada a l'antiga capital Thai de Sukhotai. Es caracteritzava particularment per una gràcia peculiar en les proporcions i suggeria moviment en la figura de Buda - simbolitzant, potser, l’harmonia final que va aconseguir en la seva vida. Buda assegut: La imatge de Buda assegut és una de les que més inspira pau. És, alhora, particularment apropiada per adorar. Budes asseguts en les postures de meditació o d'Il·luminació algunes vegades es troben coberts per un para-sol, símbol de la figuera que va arrecerar Shakyamuni quan va aconseguir el Nirvana. Buda meditant: Al llarg de la nit sota la figuera Buda va arribar finalment a la Il·luminació mitjançant la meditació. A les representacions de Buda, especialment al sud-est d'Àsia, trobem la posició de meditació repetida constantment. Buda es troba característicament assegut amb les mans unides, els palmells davant del cos i amb expressió de pau suprema. Bodisatvas: Literalment "ésser il·luminat", de satva, "ésser" o "essència", i bodi, la saviesa que prové de la percepció de la veritat definitiva. L'ideal del bodisattva era renunciar al Nirvana per ajudar tots els altres éssers a aconseguir la salvació. Aquestes figures es mostren sovint ricament guarnides, fent èmfasi en el seu tarannà mundà en contrast amb la simplicitat de Buda.
  14. 14. Gestos de les mans: MUDRA Tant en el budisme com en l‘hinduisme els moviments de les mans serveixen per simbolitzar moviments de l'esperit i per tant són cabdals per expressar el significat del dharma. La majoria d'aquests gestos de les mans -mudra- poden observarse en representacions de Buda. -El polze i l’índex simbolitzen la roda i per tant el mateix dharma. -Les mans cap a dalt i obertes signifiquen l'ensenyament de la doctrina. - Les mans obertes assenyalant cap a baix són un gest de generositat i donació. -Les mans recollides damunt la falda indiquen meditació.
  15. 15. MANDALA La seva forma circular, que no té ni principi ni fi, i l’estructura concèntrica reflecteixen la forma de l'univers i el sentit de perfecció que hi ha dins d'ell. Els mandales Budistes guien la meditació i la pregària i sovint reflecteixen les formes del cosmos. Al centre de l'univers hi ha el mont Meru, envoltat per set fileres de muntanyes concèntriques separades per set oceans. Més enllà de la filera més externa hi ha el gran oceà i quatre grans illes, que simbolitzen els continents, incloent el més meridional, Jamdudvipa, la casa dels homes. Dalt del mont Meru viuen els quatre Budes dels punts cardinals i al cim el Buda celestial, Vairochana.
  16. 16. Mandales
  17. 17. Molinets de pregària
  18. 18. RITUS
  19. 19. INGRÉS AL MONESTIR BUDISTA En la major part de les comunitats budistes, la iniciació dels nois es fa mitjançant una estada de duració variable en un monestir. L’estància pot durar des d’uns mesos a varis anys. Allí, el nen aprèn a llegir i escriure, però sobretot es familiaritza amb les normes de la vida monàstica i els principis de la vida budista. L’ingrés en el monestir dóna lloc a una cerimònia important que marca l’entrada de l’adolescent en el món dels adults. Es rapa el cap del noi i després se li entrega l’hàbit de monjo, així com un pot de caritats. Després, es compromet a trobar refugi en Buda, el dharma (l’ensenyança budista) i la sangha (la comunitat de monjos), manifestant així, la voluntat de seguir els principis budistes.
  20. 20. Ritu de la mort
  21. 21. Festes budistes VESAK Naixement, il·luminació i la mort de Buda CHO KOR Primer sermó de Buda UPOSADHA Dies dedicats a l’observança religiosa.
  22. 22. CHO KOR Es la festa del primer sermó del Buda al parc de Gaseles de Benarés (ara Varanasi). En el sermó - amb el qual va començar a girar la Roda de la Llei, i que adreçar a cinc ascetes- el Buda va ensenyar el Camí del Mig, les Quatre Nobles Veritats i els Nobles Vuit Passos. Marca, també, l'inici del recés de l'estació les pluges. Ritual i simbolisme A la prèdica, els monjos recorden aquest esdeveniment que suposa l'inici de la missió de Buda. La festa està plena de color i de joia. Cada monestir té les seves estàtues de Buda i les seves planxes rectangulars de fusta, en que hi ha gravats passatges de les escriptures budistes (tripitaka). Tota la comunitat (sangha), sigui homes o dones, laics o monjos, porta les estàtues i planxes en una gran processó amb música i molta alegria. Això simbolitza l’ensenyament del Buda. Desprès de la processó s’acostuma a fer un picnic.
  23. 23. VESAK Sentit general El Vesak o Visakha commemora el naixement, la il·luminació (bodhi) sota l'arbre de Bodhgaya al nord de l’Índia, i la mort del Buda. És creu que els tres esdeveniments van succeir el mateix dia de l’any. Se celebra durant la lluna plena del mes Visakha, que s’escau entre els mesos de maig i juny dóna nom a la festa, el més important de la qual és la celebració de la il·luminació a l’hora de l’albada, que és un fet mental, davant dels dos fets físics del naixement i de la mort. El significat d’aquesta festa va més enllà de la commemoració històrica i pretén recordar la necessitat i la possibilitat que tothom esdevingui un il·luminat (buda). Ritual i simbolisme Hi ha diferents serveis devocionals i bones accions meritòries, com l’ofrena de menjar o almoines als monjos o l’alliberament d’ocells i de peixos captius per recordar i simbolitzar la compassió de Buda o l’alliberament de la ment que s’assoleix amb la il·luminació. També trobem la veneració a imatges de Buda, mitjançant la posició de genolls i amb les mans juntes i amb la prosternació (el cap a terra), l’entrega d’ofrenes (fruites, flors i encens) i la recitació de mantra. Les cases es guarneixen sovint amb fanals i amb garlandes. Els fanals són fets de paper fi apegat sobre un marc de llum de fusta. Els llums que s’encenen simbolitzen la saviesa i la felicitat, i juguen molt amb el contrast de la foscor, exponent de la victòria sobre la ignorància i el sofriment. En aquesta ocasió, els laics poden pelegrinar als monestirs duent espelmes, flors i barretes d’encens. En els monestirs donen la volta al recinte -que te una casa, un arbre de bodhi i un stupa (monument funerari que conté relíquies de Buda) en el sentit de les agulles del rellotge tres vegades, una pel Buda, una altra per la Doctrina (Dharma), és a dir el seu ensenyament, i la tercera per la comunitat dels deixebles de Buda (sangha) o seguidors del Dharma. Desprès s’escolta algun sermó. Els stupa o l’arbre de bodhi estan sovint envoltats de petites làmpades d’oli fetes d’un ble de roba o de cotó dins d’un petit vas de fang ple d’oli.
  24. 24. UPOSADHA No es una festa puntual. Els budistes acostumen a dedicar els dies de lluna plena i de lluna nova al culte religiós, i són festius en alguns països de cultura budista. Es una tradició que es remunta a l’època del Buda, seguint probablement, el costum dels ascetes errants de reunir-se aquells dies, anomenats upavasatha, per dedicar-se a l'observança religiosa: efectivament, durant aquests dies la influència dels astres es deixa sentir sobre les persones i llurs emocions, fent que l’energia positiva o negativa de les nostres accions o actituds s’incrementi força. Ritual i simbolisme Des d’aleshores i fins als nostres dies, la comunitat de monjos de les diferents tradicions budistes celebra, la nit anterior als dies de lluna plena i nova, aquesta cerimònia de confessió quinzenal: reconeixen en públic els vots que no han complert i, desprès d’una cerimònia de purificació, renoven els seus vots davant de l’assemblea monàstica . També els budistes laics dediquen els dies de lluna plena i nova a la pràctica espiritual, i acostumen a anar als temples i monestirs, on realitzen pràctiques meditatives, devocionals i ofrenes a les Tres Joies, es a dir, als tres objectes de refugi per als budistes: Buda -el fundador-, la doctrina espiritual i la comunitat de monjos.
  25. 25. DALAI LAMA CAP ESPIRITUAL • Cap polític i religiós del Tíbet. El 1989 va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita no violenta per aconseguir la llibertat política i religiosa del Tíbet.

×