Hikikomori al precipici.
Saps el que t’espera, però és Nadal. El teu menú
vegà incomoda, parla amb la teua pròpia veu,
res...
tots els animals que no són humans.L’especisme obre un precipici sota els teus peus i et manté del
seu costat, i els de l’...
Hikikomori en el precipicio.
Sabes lo que te espera, pero es Navidad. Tu menú vegano incomoda, habla con tu propia voz, ec...
donde el sistema esclavista abusaba y se enriquecía a costa de personas con sus derechos negados.
Personas blancas que no ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Hikikomori al precipici.

158 views

Published on

... Et converteixes en un hikikomori aclaparat per la corda fluixa en la què no pots mantindre l’equilibri, i fuges i t’amagues al mateix cau dels aniversaris, de les bodes i comunions, els sopars d’empresa, les trobades d’antics alumnes… Les reunions amb les amigues i amics de sempre, que segueixen fent el que tu també feies abans.
Ara sembla evident, però et costà molts anys fer la connexió, trencar el fil que unia el teu plat amb la massacre de l’escorxador i la tortura de les granges. Seguires eixe fil i aquella combinació de colors, olors i sabors es convertiren en un espai fosc i nauseabund i en un ganivet ple de sang que s’alça una i altra vegada. Començares a mirar amb els ulls plens de terror dels individus que havien de patir tot això, els individus que eren a aquell plat que sempre t’havies menjat. Havies de trencar aquell fil que tancava les granges a pany i forrellat i movia la ma que alçava el ganivet.
Els ulls plens de terror són, ara, als plats dels altres. Només volies que tiraren del fil i arribaren a la granja i a l’escorxador. I no ho volen fer...

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
158
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Hikikomori al precipici.

  1. 1. Hikikomori al precipici. Saps el que t’espera, però és Nadal. El teu menú vegà incomoda, parla amb la teua pròpia veu, ressò de antics debats que toparen amb aquells murs d’especisme i que ara retornen. T’havies proposat no discutir, però el teu menjar et delata davant el grup zombi que devora aquella hecatombe i comença el seu atac lent, però incansable, que et vencerà per esgotament. Les gràcies que es riuen entre elles i ells donen pas a un posat indignat que apareix després de la teua primera resposta, principi d’una discussió que s’acaba amb el típic “hui no s’ha de discutir” i que t’assenyala a tu com a culpable. Penses en la pel·lícula Atrapat en el temps1. Si no fas res per evitar-ho, el mateix dia del proper any tornaran les recriminacions davant d’aquella exposició de cadàvers. I ho fas. Et converteixes en un hikikomori2aclaparatper la corda fluixa en la què no pots mantindre l’equilibri, i fuges i t’amagues al mateix cau dels aniversaris, de les bodes i comunions, els sopars d’empresa, les trobades d’antics alumnes… Les reunions amb les amigues i amics de sempre, que segueixen fent el que tu també feies abans. Ara sembla evident, però et costà molts anys fer la connexió, trencar el fil que unia el teu plat amb la massacre de l’escorxador i la tortura de les granges. Seguires eixe fil i aquella combinació de colors, olors i sabors es convertiren en un espai fosc i nauseabund i en un ganivet ple de sang que s’alça una i altra vegada. Començares a mirar amb els ulls plens de terror dels individus que havien de patir tot això, els individus que eren a aquell plat que sempre t’havies menjat. Havies de trencar aquell fil que tancava les granges a pany i forrellat i movia la ma que alçava el ganivet. Els ulls plens de terror són, ara, als plats dels altres. Només volies que tiraren del fil i arribaren a la granja i a l’escorxador. I no ho volen fer. T’has convertit en algú que pateix els efectes del seu trastorn d’identitat dissociatiu, la doble personalitat que GaryFrancione anomena esquizofrènia especista. Jo Protegisc acarona el gos que mira com Jo Domine rosega una cuixa de xai; pensa en el benestar d’animals que ha amuntegat en gàbies; proclama la seua estima pels que veutorturar i matar a la plaça de bous. Diu que els animals ja estaven morts, però sap que d’ací a una setmana, d’acía un mes i d’ací a un any, comprarà allò que hauran arrencat d’animals que encara estan vius, que encara no han nascut. Jo Ignorant es converteix en Jo Hipòcrita, i torna a ser Jo Ignorant per a, poc després, tornar a ser Jo Hipòcrita. La connexió: qui llepa el dit és carn de vedella amb el sabor d'allò natural. Per a tu, només es tracta de discussions, d’enuigs o, com a mal major, de retirades de paraula i de salutació. Aquestes coses t’ensenyen que ets a la riba més alta del barranc i que la torrentada vessa per l’altra banda, una terra sense drets bàsics inviolables ni consideracions exigibles on són Groundhog Day, EUA, 1993, 101’. Dir: Harold Ramis. Amb Andie McDowell i Bill Murray. Persones, sobre tot homes joves, que es tanquen a sa casa (a una habitació, si viuen amb la mare i el pare) i no ixen durant anys. S’estima que, al Japó, hi ha més d’un milió de hikikomoris que han patit l’extrema competitivitat d’aquella societat i que han abaixat els braços. 1 2
  2. 2. tots els animals que no són humans.L’especisme obre un precipici sota els teus peus i et manté del seu costat, i els de l’altra banda mai podran creuar per a prendre el que és seu. Mai serà com la lluita feminista, amb les dones construint Igualtat i Justícia. O com l’alliberament del colonialisme i l’imperialisme, amb moviments com el VietCong o l’OAP i veus com la de PatriceLumumba, ThomasSankara o NelsonMandela. O com el socialisme, la lluita de la gent que fa i necessita,que vol fer en funció de les capacitats i redistribuir en funció de les necessitats. Els individus que pateixen a l’altra banda del precipici especista no poden cridar un NO catalitzador com el de Cèsar a L’origen del planeta dels simis3. Mai hi haurà una rebel·lió a la granja. Tot és a les nostres mans i nosaltres som ací, amb els peus fregant el buit del precipici, assenyalant cap a l’infern de l’altra banda mentre mirem cap als que són al nostre darrere, devorant l’hecatombe. Estem condemnats i condemnades a viure el nostre propi trastorn d’identitat. Som com les primeres persones abolicionistes d’Anglaterra, a un món de distància dels camps de sucre on el sistema esclavista abusava i s’enriquia a costa de persones amb els seus drets negats. Persones blanques que no Sopar a favor d'una protectora d'animals amb embotits, carn guisada, podien patir l’esclavatge que costelles de porc i arròs amb llet.Amb una alternativa vegana, cosa que no es patien les negres, i que apel·laven troba a molts altres sopars d'aquest tipus. les altres blanques. Estaven condemnades a desenvolupar una nova versió del racisme contra el que lluitaven, a ser anticossos del cos social, en lluita contra la malaltia esclavista. Només som un munt de glòbuls blancs al cos malalt d’especisme. Les coses no canviaran si restem a la vora del precipici, si l’únic que fem és assenyalar cap a l’altra banda. Hem d’aprendre a caminar terra endins, perquè és on les coses han de canviar. Hem de ser anticossos que assumeixen que no tenen res a fer a fóra del cos especista, que saben que només poden ser una nova versió de l’especisme contra el que lluitem, la versió que l’eliminarà des de dins. Seguim el camí obert pel benestarisme i per l’ecologisme, reactors que ens han posat en òrbita utilitzant especisme com a combustible. Reactors que continuen enganxats al moviment abolicionista, que ens continuen donant força i que cremaran tot l’especisme dels seus dipòsits. Tenen energia de reserva, capacitat per a fer la connexió i tirar del fil que porta a la granja i l’escorxador. Tenen l’experiència d’haver arribat al precipici especista abans que nosaltres. Seguirem endavant, totes i tots junts.Feliç 2012. 3 Rise of the Planet of the Apes, EUA, 2011, 98’. Dir: Rupert Wyatt.
  3. 3. Hikikomori en el precipicio. Sabes lo que te espera, pero es Navidad. Tu menú vegano incomoda, habla con tu propia voz, eco de antiguos debates que toparon con aquellos muros de especismo y que ahora retornan. Te habías propuesto no discutir, pero tu comida te delata ante el grupo zombi que devora esa hecatombe y comienza su ataque lento, pero incansable, que te vencerá por agotamiento. Las gracias que se ríen entre ellas y ellos dan paso a un aire indignado que aparece después de tu primera respuesta, principio de una discusión que acaba con el típico "hoy no hay que discutir" y que te señala a ti como culpable. Piensas en la película Atrapado en el tiempo4. Si no haces nada para evitarlo, el mismo día del próximo año volverán las recriminaciones ante aquella exposición de cadáveres. Y lo haces. Te conviertes en un hikikomori5 abrumado por la cuerda floja en la que no puedes mantener el equilibrio, y huyes y te escondes en la misma guarida de los cumpleaños, de las bodas y comuniones, las cenas de empresa, los encuentros de antiguos alumnos... Las reuniones con las amigas y amigos de siempre, que siguen haciendo lo que tú también hacías antes. Ahora parece evidente, pero te costó muchos años hacer la conexión, romper el hilo que unía tu plato con la masacre del matadero y la tortura de las granjas. Seguiste ese hilo y aquella combinación de colores, olores y sabores se convirtieron en un espacio oscuro y nauseabundo y en un cuchillo lleno de sangre que se levanta una y otra vez. Empezaste a mirar con los ojos llenos de terror de los individuos que tenían que sufrir todo esto, los individuos que estaban en aquel plato que siempre habías comido. Tenías que romper ese hilo que cerraba las granjas a cal y canto y movía la mano que levantaba el cuchillo. Los ojos llenos de terror estan, ahora, los platos de los demás. Sólo querías que tiraran del hilo y llegaran a la granja y el matadero. Y no lo quieren hacer. Te has convertido en alguien que sufre los efectos de su trastorno de identidad disociativo, la doble personalidad que Gary Francione llama esquizofreniaespecista. Yo Protejo acaricia el perro que mira como Yo Domino roe una pierna de cordero, piensa en el bienestar de animales que ha amontonado en jaulas; proclama su aprecio por los que ve torturar y matar en la plaza de toros. Dice que los animales ya estaban muertos, pero sabe que dentro de una semana, dentro de un mes y dentro de un año, comprará lo que habrán arrancado de animales que aún están vivos, que aún no han nacido. Yo Ignorante se convierte en Yo Hipócrita, y vuelve a ser Yo Ignorante para, poco después, volver a ser Yo Hipócrita. Para ti, sólo se trata de discusiones, de enfados o, como mal mayor, de retiradas de palabra y de saludo. Estas cosas te enseñan que estás en la orilla más alta del barranco y que el torrente se desborda por el otro lado, una tierra sin derechos básicos inviolables ni consideraciones exigibles dónde están todos los animales que no son humanos. El especismo abre un precipicio bajo tus pies y te mantiene de su lado, y los del otro lado nunca podrá cruzar para tomar lo que es suyo. Nunca será como la lucha feminista, con las mujeres construyendo Igualdad y Justicia. O como la liberación del colonialismo y el imperialismo, con movimientos como el VietCong o la OLP y voces como la de Patrice Lumumba, Thomas Sankara o Nelson Mandela. O como el socialismo, la lucha de la gente que hace y necesita, que quiere hacer en función de las capacidades y redistribuir en función de las necesidades. Los individuos que sufren al otro lado del precipicio especista no pueden gritar a un NO catalizador como el de César en El origen del planeta de los simios6. Nunca habrá una rebelión en la granja. Todo está en nuestras manos y estamos aquí, con los pies rozando el vacío del precipicio, señalando hacia el infierno del otro lado mientras miramos hacia la gente que tenemos detrás, devorando la hecatombe. Estamos condenados y condenadas a vivir nuestro propio trastorno de identidad. Somos como las primeras personas abolicionistas de Inglaterra, a un mundo de distancia de los campos de azúcar Groundhog Day, USA, 1993, 101’. Dir: Harold Ramis. Amb Andie McDowell y Bill Murray. Personas, sobre todo hombres jóvenes, que se encierran en su casa (en una habitación, si viven con su madre y esu padre) y no salen durante años. Se estima que, en Japón, hay más de un millón de hikikomoris que han sufrido la extrema competitividad de aquella sociedad y que han bajado los brazos. 6 Rise of the Planet of the Apes, USA, 2011, 98’. Dir: Rupert Wyatt. 4 5
  4. 4. donde el sistema esclavista abusaba y se enriquecía a costa de personas con sus derechos negados. Personas blancas que no podían sufrir la esclavitud que sufrían las negras, y que apelaban las otras blancas. Estaban condenadas a desarrollar una nueva versión del racismo contra lo que luchaban, a ser anticuerpos del cuerpo social, en lucha contra la enfermedad esclavista. Sólo somos un montón de glóbulos blancos en el cuerpo enfermo de especismo. Las cosas no cambiarán si permanecemos en el borde del precipicio, si lo único que hacemos es señalar hacia el otro lado. Debemos aprender a caminar tierra adentro, porque es donde las cosas tienen que cambiar. Debemos ser anticuerpos que asumen que no tienen nada que hacer en fuera del cuerpo especista, que saben que sólo pueden ser una nueva versión del especismo contra el que luchamos, la versión que la eliminará desde dentro. Seguimos el camino abierto por el bienestarismo y por el ecologismo, reactores que nos ha puesto en órbita utilizando especismo como combustible. Reactores que siguen pegados al movimiento abolicionista, que nos siguen dando fuerza y que quemarán todo el especismo de sus depósitos. Tienen energía de reserva, capacidad para hacer la conexión y tirar del hilo que lleva a la granja y el matadero. Tienen la experiencia de haber llegado al precipicio especista antes que nosotros. Seguiremos adelante, todas y todos juntos. Feliz 2012.

×