Animalisme polític.

126 views

Published on

Hi ha moltes més realitats com aquestes. Definitivament, interessos grans i poderosos tenen la seua raó de ser en l’apropiació il·legítima del que és de tothom, en l’acumulació basada en el privilegi, en el perjudici d’altres, en la injustícia. El progrés va contra ells i ells van conta el progrés, reaccionen i es resisteixen perquè eixe progrés implica el seu afebliment o, senzillament, el seu col·lapse. No es pot negar que la via política, treballada per persones agitadores com Frederick Douglass, ha aportat èxits a la lluita. També és veritat, però, que té limitacions, i les més importants deriven de la resistència d’eixos leviatans. En el cas de l’animalisme, parlem de la major part de la humanitat sencera, adoctrinada per a considerar els altres animals com a recursos supeditats als interessos humans, i sense informació sobre la veritat que trenca les barreres de l’espècie...

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
126
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Animalisme polític.

  1. 1. Animalisme polític. Si no hi ha lluita, no hi ha progrés. Qui professa per afavorir la llibertat, i no obstant això menysprea l'agitació, vol collir sense llaurar la terra. Vol pluja sense trons i llampecs. Vol l'oceà sense l'imponent bram de les seves aigües. Aquesta lluita pot ser moral, o pot ser física, o pot ser alhora moral i física, però ha de ser una lluita. El poder no concedeix res sense una demanda. Mai ho ha fet i mai no ho farà. FrederickDouglass. Una forma d’emancipació de l’Índia Occidental (08.04.1857)1. Campanya internacional de suport fronta la repressió del moviment animalista al'estat espanyol. Tota l’educació de les dones s’ha de referir als homes. Els han d’agradar, ser útils, s’han de fer amar i honorar per ells, els han d’educar de joves, han de tindre cura d’ells d’adults, els han d’aconsellar, consolar, els han de fer la vida agradable i dolça: heus ací els deures de les dones en tot temps, i allò que se les ha d’ensenyar des de la infància. Si no ens atenem a aquest principi ens allunyarem de la meta, i tots els preceptes que se’ls donen de res serviran per a la seua felicitat i per a la nostra.JeanJacques Rousseau, Emili, o De l’educació2. GaryFrancione argumenta que l’animalisme polític (que ell desqualifica com a neobenestarisme) és una forma de reforçar l’ús dels altres animals i la negació dels seus drets. La via política no aconseguiria altra cosa que legitimar el seu estatus de propietat, que és el principal fonament de l’especisme humà. Les limitacions que introdueixen les reformes només serien efectives pel propi sistema d’ús i explotació, que comptaria amb nous mecanismes de justificació i legitimació. Per exemple, que les gàbies en bateria de la indústria de producció intensiva d’ous siguen més grans, o que es prohibisca aquest sistema i s’impose que les gallines tinguen accés al terra i a l’exterior, només serviria per a que la gent trobe encara més justificat el consum d’ous que manté les gallines a la gàbia, que les sotmet a abusos com la muda forçada i que les condemna a l’escorxador quan ja són propietats poc rendibles, a amortitzar. A més, les redaccions ambígües de les normes, la falta de vigilància dels poders reguladors i fins i tot la seua connivència amb la indústria, portarien a vulneracions constants d’eixes normes i a que no existiren les suposades millores que havien de generar. Històric salt a la plaça de bous de Las Ventas dels 6d'Equanimal. El resultat final és que la reforma no beneficia els animals explotats. Tot el contrari, els perjudica amb un increment del consum sustentat en la justificació que la indústria ha guanyat amb la norma, un nou vel d’hipocresia que permet més Traducció amb llenguatge inclusiu. Text original (An adress on West India Emancipation): If there is no struggle, there is no progress. Those who profess to favor freedom, and yet depreciate agitation, are men who want crops without plowing up the ground. They want rain without thunder and lightning. They want the ocean without the awful roar of its many waters. This struggle may be a moral one; or it may be a physical one; or it may be both moral and physical; but it must be a struggle. Power concedes nothing without a demand. It never did and it never will. 2 Rousseau, Jean-Jacques. Emilio o de la educación. Madrid, Alianza, 1997, p. 545. Referència treta de Fuster Garcia, Francisco, Dos propuestas de la Ilustración para la educación de la mujer: Rousseau versus Mary Wollstonecratf. http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/fuster50.pdf 1
  2. 2. persones consumidores seguir mirant cap a altra banda. Per tant, l’acció política no és el camí, perquè és una rentada de cara de la ideologia especista. Del que es tracta és de convèncer la gent per a que deixe de sostindre el sistema d’explotació; l’acceptació de passos intermedis és com aturar el tren de l’abolició, un comboi amb una sola màquina que ha de viatjar el més ràpid possible de punt a punt, sense aturades3. La resistència al progrés amb pals a les seues rodes, amb bloqueigs, manipulacions o mals usos de les reformes no és, però, una exclusiva del privilegi especista o de la posició de poder dels humans sobre la resta d’individus d’altres espècies. Podem començar per la lluita obrera contra el privilegi de classe que, després de quasi dos segles, no ha deixat d’avançar i perdre terreny pel camp de mines del sistema capitalista. Moltes persones signencontractes que diuen que fan i cobren d’auxiliars quan són tècniques, treballen més hores de les cobrades o, fins i tot, treballen sense contracte ni garanties laborals. Són maniobres d’abús d’un poder que s’aprofita de la necessitat d’aquestes personesi que, comptant amb la connivència dels poders reguladors i la feblesa dels òrgans inspectors, s’apropia dels beneficis que generen amb el seu treball. Com més millor, i malgrat les normes limitadores de la depredació. La lluita ecologista pel respecte a la natura també pateix aquestes resistències. Els espais protegits són atacats i destruïts per interessos immobiliaris que arriben a vulnerar lleis vigents pel mecanisme dels fets consumats, sovint sense que cap responsable vaja a la presó. Les mines rebenten muntanyes, els arbres deixen pas a llargs tubs plens de petroli o de gas i s’alcen torres elèctriques i de comunicació mentre la ciutadania s’organitza per asalvar els espais naturals que s’estan destruint. Els delictes ecològics en forma de vessaments tòxics al mar, de contaminació de terres i aqüífers, d’incendis, explosions i molts altres desastres per negligència, es produeixen sense que cap òrgan denuncie o ni tan sols detecte les causes que, sovint, son ben evidents i prolongades en el temps. I, finalment, arriba l’efecte Fukushima: els cost del desastre recau en el conjunt de la ciutadania, mentre les persones i empreses responsables són eximides d’eixa responsabilitat amb els decrets executius que siguen necessaris. Més evident encara és la resistència que afronta la lluita feminista, amb una història tan llarga com l’obrera. El poder resistent és, en aquest cas, un monstre format per la meitat de la població mundial, per la gran majoria dels homesque, com Rousseau, el “gran defensor” de la justícia, fan valer a un o altre nivell els privilegis de genere que reben per naixement. Mentre es proclama que el feminisme ja no té sentit perquè la igualtat és un fet, es vulneren de manera constant l’esperit de les lleis igualitàries, que han costat moltes vides de dones i s’han aconseguit amb l’esforç de moltes més.A l’escola mixta, amb xiquets i xiquetes, es manté el currículum Presentació de l'informe contra el BIC de laPlataforma Carles ocult que, amb els fonaments patriarcals Pinazo. de sempre, situa el mascle com a mesura de totes les coses i invisibilitza les dones. Les llicenciades són majoria, però pateixen l’efecte tisora que les converteix en una clara minoria entre el professorat universitari i tanca les portes de les càtedres i rectorats. Al món laboral aporten el doble de formació pel mateix treball i la meitat de sou. Pateixen els efectes del sostre de cristall, una barrera invisible als llocs de direcció, i el terra llefiscós, l’obligació socialment imposada de donar prioritat al treball assistencial i no remunerat a casa, amb la família, amb fills i filles… Realitats gens subtils que beneficien els homes i que fan palès que el feminisme té molt camí que recórrer, molta lluita que afrontar. Francione, Gary, Rain without Thunder. The ideology of Animal Rights Movement. Filadèlfia, Temple University Press, 1996. Existeix una traducció al castellà no autoritzada que es pot descarregar a http://iniciativaanimalista.cat/pdf/Lluvia_sin_truenos.pdf 3
  3. 3. Hi ha moltes més realitats com aquestes. Definitivament, interessos grans i poderosos tenen la seua raó de ser en l’apropiació il·legítima del que és de tothom, en l’acumulació basada en el privilegi, en el perjudici d’altres, en la injustícia. El progrés va contra ells i ells van conta el progrés, reaccionen i es resisteixen perquè eixe progrés implica el seu afebliment o, senzillament, el seu col·lapse. No es pot negar que la via política, treballada per persones agitadores com FrederickDouglass, ha aportat èxits a la lluita. També és veritat, però, que té limitacions, i les més importants deriven de la resistència d’eixos leviatans. En el cas de l’animalisme, parlem de la major part de la humanitat sencera, adoctrinada per a considerar els altres animals com a recursos supeditats als interessos humans, i sense informació sobre la veritat que trenca les barreres de l’espècie. No és el primer moviment de justícia amb veus que, davant d’aquesta evidència, consideren que la via de la reforma política no és l’opció. Treballen molt dur des dels seus camps d’acció: mobilitzacions al carrer i actes impactants que mostren la realitat de l’ús i explotació animal i les alternatives justes; accions directes no violentes com els rescats oberts; investigacions que es sustenten en infiltracions d’activistes a la indústria d’ús i explotació animal; santuaris d’animals víctimes de la indústria d’ús i explotació; projectes d’acollida i foment de l’adopció de gossos i gats que no admeten cap forma de sacrifici ni l’ús i explotació d’altres animals… És un Rescat de beagles al centre de cria per a la torturaals laboratoris de GreenHill. treball que dóna grans resultats en vides salvades, en denúncies sobre la veritat d’eixos individus privats de llibertat, esclavitzats, torturats i matats, en informació sobre qui són realment i sobre noves formes de fer fonamentades en la justícia i el respecte. La branca més purista d’aquest activisme ha d’aprofitar molt bé el temps del que disposa i reservar una miqueta, o prou més, per a rebutjar la via política i a anatematitzar qui la desenvolupa amb el qualificatiu de “neobenestarista” i fins i tot “neoespecista”. Formulen l’InterCity que circula lentament per vies de muntanya, el disseny de la màquina del temps virtual pel teletransport a Rescat obert d'Eligeveganismo. un futur on la perfecció teòrica ja ha triomfat. Amb les seues tesis ens tornen, fins i tot, al temps dels anacoretes, a la contemplació als monestirs apartats del món terrenal i pecaminós. No admeten altres viesque les d’una nova educació sense prejudicis especistes, la prèdica als carrers de l’abolicionisme i el veganisme i, en menor mesura, l’acció directa o la implicació en projectes concrets allunyats de tot aspecte especista com els santuaris. Això significaria, senzillament, renunciar a part de les nostres fitxes al tauler. Malgrat les dificultats i les limitacions, les reformes es sustenten en noves sensibilitats, ajuden a que es consoliden i a que vagen més enllà. L’abolició de les corregudes de bous no distreuen l’atenció dels vaixells factoria, els escorxadors, les granges lleteres o els galliners industrials, és un pas endavant
  4. 4. donat per tots els altres animals, perquè se’ls comença a considerar per damunt dels interessos que els exploten. La gàbia més gran no és un èxit, peròés més gran i, qui s’ha adonat que era xicoteta, es pot adonar que mai deixarà de ser una gàbia. Un pas endavant, més curt o més llarg, és un encert que no tombarà Goliat, però, com passa amb les altres lluites de justícia, David té una bona referència mentre fa girar la fona de bell nou, amb la mirada clavada en el cap del gegantque no deixa de cridar i d’intentar tornar el colp. La lluita animalista no pot canviar la seua caixa d’eines per un martell i una clau anglesa. Totes les vies d’ascensió al cim ham d’estar explorades i, per la part de l’acció política, les reformes són com ancoratges a la paret de pedra: ja s’ha passat per aquest punt i qui torne a passar sempre tindrà un punt de suport. La ruta de l’educació, del foment de l’antiespecisme o de l’acció directa no quedaran bloquejades per la via política. Entre totes, enfonsaran el leviatan. Parlament de Catalunya. Membres de la ILP Prou! després de la històrica votació que abolí les corregudes de bous al Principat.

×