Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

1 Presocratics

3,778 views

Published on

L'origen de la primera filosofia. Condicionants i característiques generals i particulars.

  • Be the first to comment

1 Presocratics

  1. 1. FILOSOFIA ANTIGA ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
  2. 2. DEL MITE AL LOGOS <ul><li>On i quan apareix la filosofia? </li></ul><ul><li>Circumstàncies històriques que afavoreixen l'aparició de la filosofia </li></ul><ul><li>Límits en el nostre coneixement dels primers filòsofs </li></ul><ul><li>Què en sabem, en general, de tots ells? </li></ul><ul><li>Què en sabem de cada un d’ells? </li></ul>
  3. 3. ON I QUAN? <ul><li>A les pròspers ports - ciutats comercials de la Jònia (costa occidental de la península d’Anatòlia i illes pròximes), i de la Magna Grècia (sud de la península italiana i Sicília) </li></ul><ul><li>A partir de la finals del segle VII i al llarg del segle VI a.C. </li></ul>
  4. 4. PER QUÈ? FACTORS RELIGIOSOS PENSAMENT RACIONAL FACTORS CULTURALS FACTORS ECONÒMICS FACTORS GEOPOLÍTICS
  5. 5. FACTORS ECONÒMICS <ul><li>Nascudes com a colònies amb una base agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el comerç passa a ser l’activitat econòmica més rellevant. </li></ul><ul><li>L’intercanvi es produeix tant envers altres ciutats gregues com envers pobles de parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis, perses…) </li></ul>
  6. 6. FACTORS GEOPOLÍTICS <ul><li>La filosofia neix a ciutats establertes als marges oriental i occidental del món grec. </li></ul><ul><li>Són, ciutats – frontera amb un estret contacte amb cultures no gregues. </li></ul><ul><li>Són estats independents, no part d’un imperi. </li></ul><ul><li>L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió de la terra) és substituïda per nous governants que basen el seu poder en la riquesa acumulada a partir del comerç . </li></ul>
  7. 7. FACTORS RELIGIOSOS <ul><li>La religiositat d’un poble agricultor i ramader no encaixa en les necessitats explicatives d’una societat comercial </li></ul><ul><li>Les formes de la religiositat grega es basen en una tradició oral: no hi ha llibres sagrats </li></ul><ul><li>Els encarregats del culte són el cap de família o el cap de l’estat: no hi ha una classe sacerdotal </li></ul>
  8. 8. FACTORS CULTURALS <ul><li>Poc abans dels primers filòsofs apareixen les primeres grans manifestacions de la Literatura Grega: Homer i Hesíode . </li></ul><ul><li>En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi ha un esforç per donar unitat, racionalitat i lògica a la diversitat i atomització de la mitologia grega. </li></ul><ul><li>Són, doncs, precedents dels primers filòsofs. </li></ul>
  9. 9. LÍMITS EN EL QUE SABEM DELS PRIMERS FILÒSOFS <ul><li>Dels anomenats presocràtics en conservem referències molt fragmentàries en textos d’autors posteriors. </li></ul><ul><li>No podem pretendre reconstruir la seva manera de pensar. </li></ul><ul><li>És més el que desconeixem d’ells que el que en sabem. </li></ul><ul><li>Què en sabem?... </li></ul>
  10. 10. QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS? <ul><li>Volien comprendre els fenòmens naturals </li></ul><ul><li>No els satisfeien les explicacions que tenien a mà </li></ul><ul><li>Veien problemes on les persones “normals” no n’hi veien, i hi buscaven respostes </li></ul><ul><li>Enlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven explicacions racionals </li></ul><ul><li>Inventaven maneres d’entendre les coses diferents de les creences tradicionals </li></ul><ul><li>Confiaven més en la raó que no pas en la tradició </li></ul><ul><li>Inauguraren el costum de criticar les idees dels altres </li></ul><ul><li>La tradició que fundaren donà lloc a la filosofia i a la ciència actuals </li></ul>
  11. 11. EL NAIXEMENT DE LA FÍSICA <ul><li>La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants sobre la natura ( φύσις) </li></ul><ul><li>De la natura, en cerquen el principi (α̉ρχή) </li></ul><ul><li>Tres significats bàsics d’α̉ρχή: </li></ul><ul><ul><li>Origen, inici, començament </li></ul></ul><ul><ul><li>Fonament, base, element </li></ul></ul><ul><ul><li>Poder, autoritat, govern </li></ul></ul><ul><li>En cercar un principi, volen saber: </li></ul><ul><ul><li>Quina és la realitat material que ha generat tota la natura? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quina és la llei que governa la natura? </li></ul></ul><ul><li>No estan d’acord sobre quina és la naturalesa o la quantitat d’aquest principi </li></ul>
  12. 12. QUÈ SABEM DE CADA UN? <ul><li>Els milesis </li></ul><ul><ul><li>Tales </li></ul></ul><ul><ul><li>Anaximandre </li></ul></ul><ul><ul><li>Anaxímenes </li></ul></ul><ul><li>L’escola pitagòrica </li></ul><ul><li>Heràclit d'Efes </li></ul><ul><li>Parmènides d'Elea </li></ul><ul><li>Els pluralistes </li></ul><ul><ul><li>Empèdocles d’Agrigent </li></ul></ul><ul><ul><li>Anaxàgores de Clazòmenes </li></ul></ul><ul><ul><li>Els atomistes: Demòcrit d’Abdera i Leucip de Milet </li></ul></ul>
  13. 13. MILESIS <ul><li>Són Tales (624-546 aC.), Anaximandre (610-545 aC.) i Anaxímenes (585-524 aC.) </li></ul><ul><li>La matèria no és inert sinó activa, viva (hilozoïsme). </li></ul><ul><li>L'arkhé és, per Tales, l'aigua. </li></ul><ul><li>Segons Anaximandre és un substrat indeterminat (apeiron) </li></ul><ul><li>Segons Anaxímenes és l'aire. </li></ul>
  14. 14. L’ESCOLA PITAGÒRICA (1) <ul><li>Pitàgores de Samos (572-496 aC): personatge entre la història i la llegenda </li></ul><ul><li>Corrent filosòfic mescla d’ escola filosòfica , secta mística i partit polític </li></ul><ul><li>Entre les seves idees podem diferenciar </li></ul><ul><ul><li>Elements místics </li></ul></ul><ul><ul><li>Elements filosòfico-racionals </li></ul></ul>
  15. 15. L’ESCOLA PITAGÒRICA (2) <ul><li>Elements místics : </li></ul><ul><ul><li>L’ésser humà, ànima presonera en un cos. L'ànima és immortal i es reencarna (metempsícosi) </li></ul></ul><ul><ul><li>La purificació - katharsis ( καθάρσις ) del cos i de l'ànima, mecanisme de salvació de l'ànima. (fi del cicle de les reencarnacions) </li></ul></ul><ul><ul><li>La saviesa, la filosofia (coneixement de la llei que regula la natura), mitjà de purificació - salvació </li></ul></ul>
  16. 16. L’ESCOLA PITAGÒRICA (3) <ul><li>Elements filosòfico – racionals </li></ul><ul><ul><li>L'arkhé són els nombres </li></ul></ul><ul><ul><li>L’univers és anomenat κόσμος (cosmos): </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ordenat, organitzat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bell, Harmònic </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>La realitat està numèricament (aritmètica-geomètricament) ordenada. La natura, l'univers és la combinació harmònica dels nombres. Les coses mateixes són nombres </li></ul></ul>
  17. 17. HERÀCLIT D’EFÉS (544-484 a.C .) <ul><li>Una llei-raó oculta (logos - λόγος ) governa la φύσις : Tot és devenir, atès que la φύσις és confrontació constant dels contraris </li></ul><ul><li>Unitat = diversitat i Harmonia = guerra. Identitat dels contraris </li></ul><ul><li>La raó humana és un moment del Logos universal </li></ul><ul><li>El foc, element inestable i transformador, és l' α̉ ̉ρχή. “La φύσις és foc” significa que la natura és generació i destrucció constant </li></ul><ul><li>Tot flueix (panta rei - πάντα ρε̃ι ) , res és estable ni permanent </li></ul>
  18. 18. PARMÈNIDES D’ELEA ( VI-V ) (1) <ul><li>Poema: </li></ul><ul><ul><li>Estil èpic / Veritat revelada </li></ul></ul><ul><ul><li>Introducció / Via de la veritat / Via de l’opinió </li></ul></ul><ul><li>Via de la Veritat: </li></ul><ul><ul><li>Identificació del ser i el pensar </li></ul></ul><ul><ul><li>Punts de partida (Principis presents en la lògica posterior): </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El ser és, el no ser no és (principi d’identitat) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>No és possible que el Ser no sigui o que el No ser sigui (principi de no contradicció) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>O Ser o No ser (principi de terç exclòs) </li></ul></ul></ul>
  19. 19. PARMÈNIDES D’ELEA ( VI-V ) (2) <ul><li>El Canvi implicaria trànsit de Ser a No Ser (destrucció) o a la inversa (generació). Per tant, és il·lògic i irreal. </li></ul><ul><li>El Moviment i la Pluralitat pressuposen l’existència del buit (=No ser). Per tant són impossibles. </li></ul><ul><li>Conclusió: Negació del Canvi, el Moviment i la Pluralitat. El Ser és necessàriament Un, Immutable i Etern </li></ul><ul><li>Contraposició radical de la lògica amb l’experiència sensible: resulten incompatibles. La natura no tan sols no és com sembla sinó que és el contrari. </li></ul>
  20. 20. ELS PLURALISTES (1) <ul><li>Elements comuns : </li></ul><ul><ul><li>Intenten fer compatibles la lògica amb l’experiència sensible , el ser i el devenir, a partir de principis diversos . </li></ul></ul><ul><ul><li>Aquests principis són en constant moviment: En mesclar-se, es generen les coses i es destrueixen en separar-se. </li></ul></ul><ul><ul><li>La pluralitat de les coses existents no prové d’una unitat originària sinó d’una pluralitat originària </li></ul></ul>
  21. 21. ELS PLURALISTES (2) <ul><li>Empèdocles d’Agrigent (V aC) </li></ul><ul><ul><li>Quatre principis materials: aigua, aire, terra i foc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dues forces externes que els fan unir-se i separar-se: Amor i Discòrdia </li></ul></ul><ul><li>Anaxàgores de Clazòmenes (V aC) </li></ul><ul><ul><li>En totes les coses hi ha llavors de totes les coses (homeomeríes). </li></ul></ul><ul><ul><li>Les homeomeríes són el principi. Es diferencien qualitativament </li></ul></ul><ul><ul><li>L'univers és governat per la raó (Nous). El Nous no és barrejat </li></ul></ul><ul><li>Atomistes (V aC): Leucip de Milet i Demòcrit d’Abdera </li></ul>
  22. 22. ATOMISME (1) <ul><li>La realitat és el ple -àtoms ( α̉τομός – no divisible)- i el buit (ser i no ser) </li></ul><ul><li>Característiques dels àtoms </li></ul><ul><ul><li>Petites partícules indivisibles </li></ul></ul><ul><ul><li>Imperceptibles </li></ul></ul><ul><ul><li>Eternes </li></ul></ul><ul><ul><li>En constant moviment en el buit </li></ul></ul><ul><ul><li>Qualitativament homogenis </li></ul></ul><ul><ul><li>Quantitativament heterogenis: tenen formes diferents </li></ul></ul><ul><li>Els cossos es generen en unir-se els àtoms, i es destrueixen en separar-se </li></ul><ul><li>Les qualitats que percebem en les coses poden ser objectives (si són mesurables) o subjectives (si no ho són). Gustos, colors o olors no són reals sinó aparents </li></ul>
  23. 23. ATOMISME (2) <ul><li>Semblances i diferències amb d’altres pensadors: </li></ul><ul><ul><li>Com en Parmènides , no hi ha generació ni destrucció </li></ul></ul><ul><ul><li>Com en Heràclit , la realitat és devenir constant (moviment) </li></ul></ul><ul><ul><li>Com en Pitàgores , el que no és quantificable no és real. </li></ul></ul><ul><ul><li>Com en Empèdocles i Anaxàgores , el canvi és resultat del moviment dels elements </li></ul></ul><ul><ul><li>Com en els monistes (i contra Empèdocles i Anaxàgores ), el principi és qualitativament homogeni. </li></ul></ul><ul><ul><li>Contra Empèdocles i Anaxàgores , no hi ha un principi o causa del moviment </li></ul></ul>

×