El món medieval

2,152 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

El món medieval

  1. 1. EL MÓN MEDIEVAL L’art romànic
  2. 2. LES CONSTRUCCIONS ROMÀNIQUES <ul><li>Els primers segles de l ’ edat mitjana la població, formada gairebé només per pagesos, s ’ agrupava a l ’ entorn d ’ abadies i de castells feudals. La noblesa i el clergat eren la minoria privilegiada i la religió presidia tota la vida social. </li></ul><ul><li>Aquest ambient afavoria la construcció d ’ esglésies i de monestirs. Aquests edificis eren d ’ estil romànic. </li></ul>
  3. 3. Església de San Martín de Frómista
  4. 4. LES ESGLÉSIES <ul><li>L ’ església romànica és un edifici massís de pedra i de murs sòlids que suporten una coberta semicircular o volta de canó . Té poques obertures, les quals estan coronades per arcs de mitja circumferència. </li></ul><ul><li>La seva disposició sobre el terreny té forma de creu. Una nau principal creuada per una nau menor. La intersecció d ’ ambdues naus s ’ anomena: creuer. </li></ul>
  5. 5. Planta de l ’ església de Saint Étienne de Nevers
  6. 7. Secció d ’ una nau on es pot veure la volta de canó i els arcs de mig punt.
  7. 8. Portalada romànica
  8. 9. EL MONESTIR ROMÀNIC <ul><li>El monestir és un conjunt d ’ edificis ocupats per monjos, que es dedicaven a l ’ oració, però també al treball i a l ’ estudi. L ’ edifici principal és l ’ església i al seu costat el claustre, un pati envoltat per una galeria oberta amb arcs i columnes. </li></ul>
  9. 10. Claustre del monestir de Sant Miquel de Cuixà
  10. 11. L’ART GÒTIC
  11. 12. LA CIUTAT MEDIEVAL <ul><li>A partir del s. XII, al voltant de les abadies, dels castells, o dels encreuaments de camins, hi creixen noves ciutats. </li></ul><ul><li>Tot i que la major part de la població viu al camp, els mercaders i els artesans es concentren a les ciutats, les quals creixen i prosperen. </li></ul>
  12. 13. LA CIUTAT MEDIEVAL <ul><li>La ciutat sorgeix com un centre de producció i distribució de mercaderies. S ’ hi crea un poderós grup social: la burgesia , formada sobretot per comerciants i banquers. Per tant, a les ciutats l ’ home inicia una nova manera de viure i cooperar. </li></ul><ul><li>En aquest ambient neix un nou estil: l ’ estil gòtic. </li></ul>
  13. 14. LES CONSTRUCCIONS GÒTIQUES <ul><li>L ’ art gòtic neix a mitjans del segle XII al cor de França i s ’ estén ràpidament per tot Europa. </li></ul><ul><li>Els edificis gòtics són alts i lluminosos i es caracteritzen per tenir arcs ogivals. La pedra sembla imitar la natura i forma complicades filigranes. </li></ul><ul><li>Al centre de les ciutats s ’ alcen les catedrals , que representen el poder espiritual. Al seu costat es construeixen palaus, cases gremials i llotges per a comerciants i banquers, representants del poder temporal. </li></ul>
  14. 15. Notre-Dame de París
  15. 16. Elements arquitectònics del gòtic Contrafort
  16. 17. Alçat d ’ una catedral gòtica
  17. 18. Comparació entre la volta ogival i la volta de canó Ogiva
  18. 19. Arc amb ornaments tetralobulars Monestir de Poblet
  19. 20. ELS ARTISTES MEDIEVALS Els mestres-artesans
  20. 21. ELS MESTRES-ARTESANS <ul><li>A l ’ època medieval no hi havia artistes, tal com els entenem avui. Els mestres-artesans treballaven de manera anònima i estaven agrupats en gremis. Els gremis eren els que marcaven les característiques de la feina, així com la fabricació i la venda de productes. </li></ul><ul><li>Els mestres-artesans mantenien en secret les fórmules i els procediments que feien servir en la seva activitat. </li></ul><ul><li>Aquests mestres-artesans no treballaven sols, sinó que tenien aprenents, sovint membres de la pròpia família i només a ells transmetien els coneixements. </li></ul>
  21. 22. UNA OBRA COL·LECTIVA <ul><li>En l ’ execució de les obres hi intervenien tant el mestre com els seus aprenents; per aquest motiu és molt difícil determinar-ne l'autoria. </li></ul><ul><li>La construcció d ’ una església o d ’ una catedral podia durar més de un segle, i per tant, hi arribaven a treballar unes quantes generacions de mestres, que deixaven l ’ empremta personal a l ’ obra. </li></ul>
  22. 23. Construcció d ’ una església romànica
  23. 24. L’ART AL SERVEI DE LA RELIGIÓ <ul><li>Les obres artístiques medievals eren de caràcter religiós. Els mestres artistes eren contractats pel capítol catedralici en què prenien part el bisbe i els burgesos notables de la ciutat. </li></ul><ul><li>En el romànic, la representació en imatges de la vida de Crist i dels Sants té una funció educativa molt important per als fidels (gairebé tots analfabets). </li></ul><ul><li>A les catedrals gòtiques, les petites obertures són substituïdes per grans finestrals, els quals no deixen gaire espai per a pintar. Per això les pintures romàniques van ser substituïdes per vitralls. </li></ul>
  24. 27. LA PINTURA MEDIEVAL <ul><li>La pintura cobria els murs, els absis i les voltes de les esglésies. </li></ul><ul><li>Explicaven idees complicades d ’ una manera directa i simple. </li></ul><ul><li>El suport natural de les pintures eren les parets, en el cas de la pintura al fresc , o la fusta, en el cas del retaule . </li></ul>
  25. 28. Retaule del Mestre d ’ Avià (Berguedà)
  26. 29. Històries de Sant Joaquim i Santa Anna, de Giotto <ul><li>Fresc de la Capella degli Scrovegni de Pàdua </li></ul>
  27. 30. LA PINTURA AL TREMP <ul><li>La pintura al tremp clàssica fa servir ou i cola per aglutinar els pigments, la qual cosa li proporciona una gran plasticitat per a ser utilitzada i aplicada amb pinzells molt fins. </li></ul><ul><li>Es feia servir com a suport les posts de fusta. </li></ul>
  28. 31. Sant domènec de Silos, de BARTOLOMÉ BERMEJO Pintura al tremp
  29. 32. Característiques principals de les pintures romàniques <ul><li>En les pintures romàniques hi ha un predomini absolut de la línia, la qual és gruixuda i negra. Aquesta línia ressegueix les figures i alhora delimita el color de la geometria de les formes. </li></ul><ul><li>Destaca el seu caràcter simbòlic, el seu poder expressiu i la manca de realisme. </li></ul>
  30. 33. Característiques principals de les pintures romàniques <ul><li>La pintura romànica també es caracteritza per l ’ escàs estudi de la naturalesa que revelen les seves figures, per la serietat i uniformitat dels rostres, per les violentes actituds que es donen en els personatges al representar una escena i la rigidesa de les figures. </li></ul><ul><li>Aquesta rigidesa és deguda als seus contorns massa accentuats. </li></ul>
  31. 34. Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Detall
  32. 35. FASES DE CONSTRUCCIÓ D’UN VITRALL <ul><li>El vidre fos és convertit en un disc pla mitjançant moviments rotatoris. </li></ul><ul><li>Després el vitraller el separa de la canya de bufar. </li></ul>
  33. 36. FASES DE CONSTRUCCIÓ D’UN VITRALL <ul><li>El disc de vidre rescalfat és allisat i tallat sobre una taula. </li></ul><ul><li>Mentrestant se ’ n ha preparat un esbós de mida natural que servirà de pauta o guia. </li></ul>
  34. 37. FASES DE CONSTRUCCIÓ D’UN VITRALL <ul><li>Les peces de vidre es tallen segons la composició o la pauta traçada. El tall es fa amb puntes de ferro incandescent i posteriorment amb diamant. </li></ul>
  35. 38. FASES DE CONSTRUCCIÓ D’UN VITRALL <ul><li>Les peces de vidre s ’ emplomen amb els llistons de plom de doble canal o en forma de “ H ” ; després es solden i formen una gran xarxa irregular que en constitueix l ’ estructura. </li></ul>
  36. 39. ACTIVITAT 1 <ul><li>Observa el procés de creació de una caplletra, des de l ’ esbós fins a la seva il·luminació. </li></ul><ul><li>Dibuix de la lletra triada amb estilògraf o retolador de punta fina. </li></ul>
  37. 40. ACTIVITAT 1 <ul><li>Il·luminació de la lletra amb pintura de color daurat lluminós. </li></ul>
  38. 41. ACTIVITAT 1 <ul><li>Pintat dels ornaments i del marc amb guaix o aquarel·la. </li></ul>
  39. 42. ACTIVITAT 1 <ul><li>Aspecte final de la lletra. El to brillant s ’ aconseguiria amb el pa d ’ or. </li></ul>
  40. 43. ACTIVITAT 1 <ul><li>Dibuixa i pinta la inicial del teu nom inspirant-te en aquests dissenys. </li></ul>
  41. 44. ACTIVITAT 2 Reprodueix la imatge del Pantocràtor de l’absis de Sant Climent de Taüll. Realitza la còpia a una escala superior. Primer dibuixa’l a llapis, després pinta’l amb llapis de colors seguint el model projectat i finalment ressegueix amb retolador prim negre les línies que perfilen el dibuix. Detall
  42. 45. ACTIVITAT 3 <ul><li>A continuació, en una làmina, fes el retrat d’un company intentant imitar l’estil de les pintures romàniques. Recorda quines són les carácterístiques principals que aquest hauria de tenir. </li></ul><ul><li>Acoloreix-lo. </li></ul>Retrat realitzat per un alumne

×