INFORME UNGASS DROGAS 2016 REUS - NY

1. El Servei d'Addicions i Salut Mental de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus / Pla d'Accions sobre drogues i Arsu, van
participar en l'Assemblea General de les Nacions Unides esdevinguda a Nova York el passat mes d'abril per mediació del
Fòrum de la Societat Civil, (representants de les organitzacions no governamentals). Després de finalitzar la producció de
"On the war on drugs" una peça audiovisual que pretén fer reflexionar de manera crítica sobre les polítiques de drogues
actuals fonamentades en el prohibicionisme, el principal objectiu de la participació a l'Assemblea de Nacions Unides era
produir un vídeo reportatge resumint els debats més importants relacionats que van tenir lloc en paral•lel a la sessió general
i alhora donar testimoni de la importància de la reunió internacional. Acompanyem al mateix temps els dos documentals de
producció pròpia amb aquest text d’aproximació al desenvolupament de la UNGASS 2016 i les seves principals conclusions.
L’"Assemblea General" de les Nacions Unides (UNGASS) és el principal òrgan de deliberació i formulació de polítiques
públiques de l'Organització de Nacions Unides (ONU), i l’únic en el qual els 193 estats membres de l'ONU tenen una
representació equitativa. En resposta a les peticions d'Estats membres, l'Assemblea General pot convocar Sessions
Especials (UNGASS) sobre determinats temes d'interès global. Hi va haver una UNGASS sobre drogues el 1990 i una altra
el 1998 a la qual els estats membres van acordar una Declaració política sobre el control mundial de les drogues per a
"protegir la humanitat del flagell de l’ús indegut i el tràfic il•lícit d’estupefaents" i corregir algunes llacunes jurídiques que
havien deixat les Convencions Úniques sobre estupefaents de 1961 i 1971, (Jelsma, 2016)(1) .
Pla d’accions sobre Drogues /Servei d’addiccions i salut mental HUSJR/ARSU. Maig 2016
www.infodroguesreus.com /Llort, A., Borràs, T. (contacte: allort@grupsagessa.com)
(1)https://www.tni.org/files/publication-downloads/jelsma_spanishv1.pdf
Què és la UNGASS sobre drogues?
Llort i Borràs a UNGASS sobre drogues 2016. Escultura per la Pau, seu de les Nacions Unides. NY.
Informe sobre l’Assemblea General de Nacions Unides sobre drogues- 2016. Abril 19-21. NY

2. També es va acordar aconseguir "un món sense droga" en el termini de 10 anys, objectiu que òbviament era impossible de
satisfer. Així doncs el 2008, els estats membres es van reunir a Viena per discutir els progressos aconseguits i acordar una
nova Declaració Política i Pla d'Acció sobre la cooperació internacional en favor d’una estratègia integral i equilibrada per
contrarestar el problema mundial de les drogues. Va ser aquí on va aparèixer la primera esquerda seriosa i clarament
visible en el que coneixíem com el "consens de Viena" i que probablement a N. York es va engrandir més encara; un acord
entre les diferents parts participants en el procés per respectar i integrar de la manera més consensuada possible els
diferents enfocaments sobre el tema.
Durant el debat temàtic de 2008, delegats de tot el món es van alçar per defensar l’acaparadora evidència de l’eficàcia de
les mesures de reducció de danys per a l'abordatge del fenomen de consum de drogues. Donant un marcat gir respecte a
anys anteriors, la Unió Europea (UE) va presentar una posició unificada sobre el tema i va donar suport amb fermesa als
enfocaments de reducció de danys. El debat entre el control de les drogues i els drets humans van marcar les línies de la
intensa discussió entre les posicions de tolerància zero i les de reducció de danys, és el que s’ha anomenat la "ruptura del
consens de Viena", (Jelsma, 2016). Malgrat els pèssims resultats obtinguts per les polítiques cada vegada més repressives
enfocades a reduir l’oferta i la demanda (Law enforcement), i la pressió internacional per forçar canvis en les polítiques,
l’aparell diplomàtic de Nacions Unides va seguir i continua justificant-se per haver aconseguit almenys una "contenció"
significativa del fenomen.
La següent UNGASS estava programada per 2019 la data límit establerta a la Declaració Política i Pla d'Acció de 2009 per
aconseguir la ja esmentada i utòpica reducció significativa o eliminació total de l’oferta i la demanda internacional de
drogues. No obstant això, al setembre de 2012, els presidents de Colòmbia, Guatemala i Mèxic van fer una crida a l'ONU
perquè convoqués anticipadament una conferència internacional sobre la reforma de les polítiques de drogues. A
continuació, es va incloure una disposició a la Resolució Òmnibus anual sobre polítiques de drogues patrocinada per Mèxic i
copatrocinada per altres 95 països per avançar aquesta cimera a 2016.
Quines expectatives va generar UNGASS 2016?
El nivell d’esperança per a un canvi significatiu en matèria de polítiques de
drogues va augmentar considerablement quan el secretari general de l'ONU., Ban
Ki-moon, va exhortar el 2012 al fet que la UNGASS 2016 sobre drogues
esdevingués un "debat obert i de gran envergadura, que considerés totes les
opcions disponibles", conseqüentment s’esperava una discussió inclusiva, que
tindria en compte les perspectives de tots els actors involucrats, Estats membres,
agències de l'ONU, cercles acadèmics i la societat civil. L’UNGASS podria
convertir-se en un esdeveniment crucial per a dur a terme una avaluació sincera
del què funciona i del què no en el camp de la fiscalització global de les drogues.
Així doncs aquesta es perfilava com una gran oportunitat per trobar un nou
consens que abordés la realitat del fracàs i les conseqüències negatives de les
polítiques vigents, fet que com veurem no es va consumar.
És molt il·lustrativa de les expectatives dipositades a l’UNGASS 2016 la carta que
Drug Policy Alliance, una de les més importants ONG líder als EUA en promoció
de la reforma de la legislació internacional sobre drogues, va publicar adreçada al
secretari general de l'ONU, Ban Ki -moon, convidant a recolzar "les llavors de la
reforma" i establir l’escenari "per a una veritable reforma de la política global de
control de drogues". La carta va ser signada per prop de 1.000 líders mundials,
celebritats i altres partidaris d’alt nivell i va ser distribuïda en forma de diari "Post-
Prohibition Times" a les portes de l’ONU. El document va ser sistemàticament
confiscat de les mans dels participants de l'Assemblea per part dels agents de
seguretat encarregats de vigilar l'entrada al recinte de les Nacions Unides. Ethan
Nadelmann el director de Drug Policy Alliance i responsable de l'acció
reivindicativa va titllar d'extraordinària i preocupant la reacció per part dels
funcionaris de l'ONU ja que òbviament el fulletó no representava cap amenaça
per a la seguretat, l’únic que es veia amenaçat segons Nadelmann va ser: "el
status quo de la Guerra Mundial contra les Drogues ".

3. Anàlisis crítics sobre el document de consens aprovat en UNGASS 2016
Per als representants de la Societat Civil: "El procés de l’UNGASS no ha reconegut la manca d’èxits obtinguts durant els
últims 50 anys del sistema de control de drogues; al contrari, les substàncies sotmeses a control internacional estan més
disponibles i són més assequibles que mai. El procés ha optat per ignorar el dany causat pels enfocaments actuals:
abusos sistemàtics als drets humans i continuació de l’aplicació de la pena de mort per delictes de drogues; intensificació
de la transmissió del VIH i l'hepatitis C; accés intolerablement inadequat a drogues controlades per a fins mèdics; 187.000
morts evitables relacionades amb drogues cada any; violència, corrupció i assassinats perpetuats pels mercats delictius de
drogues; estigmatització sistemàtica de persones que consumeixen drogues; destrucció dels mitjans de vida d’agricultors
de subsistència a causa de l’eradicació forçada de cultius; i milers de milions de dòlars en fons públics malgastats en
polítiques de drogues que evidentment no funcionen ".
Un dels moments més tensos i alhora emocionants durant les diferents exposicions dels delegats nacionals va ser
l'aclaparadora i explícita esbroncada que va rebre des dels seients de la sala principal de l'ONU el representant d’Indonèsia,
en reivindicar l'utilitat de la pena de mort com un bona pràctica dissuasiva a l’ús i tràfic de drogues o l'emotiu cant maori que
una assistent del public va deixar sentir a tots els presents des de la grada després de la intervenció de Tuari Potiki de New
Zeland Drug Foundation després d’un testimoni personal a favor de les polítiques de reducció de danys. Des de la Xarxa
Internacional d’usuaris de drogues (INPUD), el seu anterior director executiu Eliot Albers va titllar el document de resolució
ja aprovat de "miop, atroç i retrògrad". En concret, argumenta que el document fa cas omís dels forts compromisos contrets
sobre reducció del dany a la Comission of Narcotics Drugs (CND) de Viena (resolució 55/6 en concret), i en els fòrums de
VIH (específicament la Declaració Política de 2011 sobre VIH a la UNGASS sobre aquest tema). INPUD contínua
assenyalant que igual que tots aquests documents, aquest comença situant-se fermament com una contribució a aquest
objectiu completament estrany i de llarga durada de les Nacions Unides de lluita contra el que anomena "el problema
mundial de les drogues" (una frase usada 23 vegades en les 11 de pàgines del document), en contra partida no utilitza ni
una sola vegada la paraula "reducció del dany", només referint-se als programes d'Intercanvi de Xeringues PIJ i
Tractaments amb Substitutius Opioides (TSO) de manera gairebé anecdòtica. De manera molt gràfica així és com INPUD
emula la veu de les Nacions Unides pel que fa als PIJ i els TSO dirigint-se als països membres: "no es preocupi, vostè no
ha de proporcionar PIJ o TSO si no vol" això es reforça després amb un " si s’escau en el seu cas ".
Els PIJ i TSO es consideren principalment com a tecnologies per a la prevenció de la transmissió en lloc de l’adquisició de
malalties. Albers considera que és en aquest marc conceptual, en el qual els usuaris de drogues són considerats com a font
del mal: 'cossos perillosos', és una variant de la visió dominant sobre les persones que s’injecten drogues com una
amenaça per a la societat en general. No hi ha un "problema mundial de les drogues", sinó que hi ha un problema de
política mundial de les drogues, assegura INPUD. Altres entitats que representen la societat civil, denuncien un altre tipus
d’irregularitats tant en el procés com en el contingut del document de consens. Sobre el procés denuncien la poca
transparència i desequilibris en el procés de participació en la presa de decisions a favor de les "forces estatus quo de la
ONU., CND i UNODD (Oficina de les Nacions Unides contra les drogues i el delicte).
18 d'abril de 2016. Plenari de les organitzacions de la societat civil. UNGASS . NY.

4. En relació al contingut el grup organitzat de la societat civil argüeix
que: no inclou resultats o accions operatives per abordar els
innombrables reptes, tensions i contradiccions que existeixen pel que
fa al control internacional de drogues. Simplement reafirma
l’enfocament actual i resulta devastador en relació a la seva incapacitat
per reconèixer els danys abans assenyalats, causats pel model de
polítiques punitives. No constitueix un reflex equilibrat de les
aportacions i recomanacions presentades a l’UNGASS per part de les
agències de les Nacions Unides. No s'admet, com ja hem comentat, la
necessitat de comptar amb una resposta de reducció de danys
generalitzada. A més, encara es troben en disputa referències
específiques a mesures eficaces i vitals com programes d’intercanvi de
xeringues, prevenció de sobredosi i tractament amb substitució
d'opioids.
Milton Romani director de la Junta de Drogues del Govern
d'Uruguai, un dels països més compromesos amb la
reforma de les polítiques de drogues sintetitza una de les
úniques lectures positives possibles sobre el procés en
l’entrevista realitzada per al nostre reportatge de l’
UNGASS: "el nou d’aquest consens, és que d’alguna
manera expressa enfocaments diversos, és un nou
consens sobre la base de la diversitat i d’una diversitat
que expressa un debat que es va obrir en aquest
procés d’UNGASS, està obert a la societat, caldria
obrir-lo als partits polítics, estendre-ho a la societat
civil, és un debat que afecta a la vida de tots els homes
i dones, no és només un problema de drogues, és un
problema d'enfocament de la vida, de la salut, dels
drets a propòsit de les drogues ".
Romani d’altra banda destaca les insuficiències del consens aprovat a l’UNGASS: "no hi ha hagut ni un sol esment, ni
s’ha pogut abordar la moratòria de la pena de mort la qual cosa significa un horror en matèria de Drets Humans,
tampoc s'ha anat a fons amb la proporcionalitat de les penes, tampoc es va ingressar a la possibilitat de la
descriminalització de l’ús i la possessió de drogues, que és un dret també ".
Caravana per la Pau. NY. 2016. Manifestació a l'UNGASS.
Fotograma del documental UNGASS 2016 Fotograma del documental "On the war on drugs"

5. Teixint xarxes i preparant el "assalt" als passadissos de UNGASS.
Encara que com ja hem comprovat no és fàcil fer una lectura
positiva del procés, Nadelmann va destacar durant l'entrevista
realitzada a la seu de Drug Policy Alliance, a la biblioteca
Alfred Lindesmith Center, que: “un dels processos més
interessants va ser que: el procés que ve a partir d’ara
serà diferent al que venia d’abans, la gent a les Nacions
Unides ja està parlant sobre les converses que han tingut
lloc en els passadissos que donen molt més suport a la
reforma que les veus que s'han donat a la platea de les
Nacions Unides, és només una qüestió de temps i de
molta feina que les converses del passadís es
converteixin en les converses principals ".
Així ho confirma Julián Quintero (Acció Tècnica i Social) una
de les veus colombianes amb més força en el procés de
reforma de les polítiques de drogues internacionals: "Depèn
molt de les expectatives que tinguis sobre el que
passarà, jo sóc dels que pensa que hem arribat a un lloc
on hem tret els panys de les portes i hem minat el terra
amb moltes petites victòries; hem aconseguit treure un
capítol especial sobre drets humans, es va aconseguir
parlar de xeringues, encara que no de reducció de
riscos i aquesta és una de les derrotes i es va
aconseguir parlar dels consumidors en el disseny de
polítiques ".
O Lisa Sánchez (Transform-Llatinoamèrica) representant
mexicana, que defineix el procés com “un reeixit esforç de
resistència davant una majoria de països que es posicionen
en tendències molt restrictives, molt punitives i de control
davant els països que demanem obertura i demanem
polítiques alternatives i innovació ". Les sessions paral•leles,
de difícil accés per la no col•laboració dels funcionaris de l'ONU
per facilitar l'accés a les diferents sales, van ser amb diferència
el més interessant de l'Assemblea. Reunions sobre usos
tradicionals i medicinals del cànnabis i altres plantes
psicoactives, la presència de famílies de víctimes mortals i
desapareguts per la Guerra contra les drogues, amb l'especial
presència de membres de la “Caravana per la Pau”, sessions
especials dedicades a qüestions de gènere i drets dels infants i
joves, reunions d’acadèmics presentant evidència científica que
fomenta un necessari canvi de les polítiques hegemòniques
sobre drogues a nivell global, prometen un debat més profund
i definitivament diferent a l'esdevingut fins ara.
Així doncs i segons alguns experts les recomanacions principals pel 2019 serien aconseguir la reclassificació d’algunes
substàncies, maniobra que no requereix d’un consens entre totes les parts. Per exemple Beckley Foundation advoca per
passar a certes plantes com el cànnabis de la llista I de fiscalització a la llista II. Aquest fet permetria per exemple optimitzar
la investigació i la seva prescripció mèdica. La modificació dels tractats (entre parts) per alguns acords assolits entre alguns
països, podria ser també segons el Transnational Institute una "atractiva opció provisional". I finalment la reivindicació de
crear un grup d’experts per revisar el sistema de fiscalització dins el sí de la mateixa ONU, així com garantir la participació
"efectiva i real" de les organitzacions de la Societat Civil en el debat, serien les propostes concretes per a poder realitzar un
precís pas cap endavant en matèria de polítiques de drogues, més properes al respecte dels drets humans, el
desenvolupament sostenible i la pau mundial.

6. ¿Com repercutirà tot això en la nostra realitat diària? Com actuem o actuarem localment a partir dels mínims canvis
que ens aporta l’UNGASS 2016 ?
En la nostra realitat el dia a dia ens empeny a avançar per aconseguir un major respecte als drets humans, a la llibertat
individual i al dret a una atenció a la salut que es basi en principis contrastats científicament i que no responguin a ideologies
prohibicionistes i en conseqüència restrictives. Avançar en aquesta línia és el que ha motivat la nostra línia d’edició
audiovisual que es va iniciar fa vuit anys com a material de suport a les nostres intervencions comunitàries i debats en
contextos professionals, amb usuaris i amb la ciutadania en general.
En aquesta ocasió UNGASS 2016 ens ha donat l’oportunitat d’apropar-nos a un Fòrum de decisió com és l'ONU i els actes
simultanis del Fòrum de la Societat Civil i també poder reportar amb la participació de diferents representants, des
d’institucionals a professionals i activistes, des de l’òptica de persones que a més del nostre compromís professional també
ens impulsa un compromís ètic i sociopolític. Per això hem realitzat un procés de preparació al llarg de dos anys,
documentant veus i opinions crítiques amb les polítiques actuals sobre drogues que han donat lloc a "On the War on Drugs"
que es va publicar a les xarxes socials a l'inici de la UNGASS i amb posterioritat s'ha editat el reportatge esmentat.
La implicació en generar debat i opinió, crítics amb les polítiques actuals responsables de situacions criminalitzadores
d'alguns comportaments i conductes relacionades amb els usos de substàncies en el nostre entorn, ens porta a la
mobilització de grups d’usuaris i ciutadans perquè a partir d’un procés participatiu i participat, es puguin aconseguir canvis en
les regulacions dels usos i abusos de drogues que responguin a objectius reals i realistes de prevenció i tractament del
fenomen de les addiccions i de trastorns de la salut mental que en moltes ocasions es presenten relacionats.
Quan ens referim al respecte a la llibertat de decisió en relació al consum hem de fer visible aquells consums que són
gestionats adequadament per persones que els realitzen en contextos normalitzats com un bar o un local d’oci i que per
l'estatus legal es minimitzen els riscos com en el cas de l'alcohol i que també poden ser motiu de trastorns importants. En un
altre ordre de coses ens trobem amb substàncies que han estat criminalitzades i que en altres èpoques fins i tot formaven part
de la farmacopea com el cànnabis, el clorhidrat de metadona o el clorhidrat de cocaïna.
Referències: http://idpc.net/es/incidencia-politica/la-sesion-especial-de-la-asamblea-general-de-las-naciones-unidas-ungass-sobre-drogas-de-2016
Declaración de la sociedad civil: el documento final de la UNGASS: ¿diplomacia o negacionismo? https://www.tni.org/es/art%C3%ADculo/el-documento-final-de-la-ungass-
diplomacia-o-negacionismo
http://www.drugpolicy.org/sites/default/files/UNGASS_PostProhibitionTimes.pdf
Fotogrames del documental "On the war on drugs" https://vimeo.com/166505182 (1) Manifestació pro regulació cànnabis 2015 i (2) fragments història del prohibicionisme.
Fotogrames del reportatge UNGASS2016: https://vimeo.com/166551101. (1) Constanza S. (ICEERS) i representatnts cocaleros a l'edifici de les Nacions Unides.