Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Producció de bigues estructurals amb fusta de frondoses nobles d'origen català incafust

Advertisement

More Related Content

Advertisement

Producció de bigues estructurals amb fusta de frondoses nobles d'origen català incafust

  1. 1. Producció de bigues estructurals amb fusta de frondoses nobles d'origen català INSTITUT CATALÀ DE LA FUSTA Seu social i administració Ctra. Sant Llorenç, km.2 - 25280 Solsona. T. 973 48 42 32 - F. 973 48 42 31 www.incafust.org - @incafust info@incafust.org La fusta, material ecològic La fusta és un recurs natural, renovable, reutilitzable i reciclable emprat per la humanitat des dels inicis dels temps. La substitució del consum de fusta per altres materials minerals com el petroli, els àrids o els metalls, no és una solució per reduir la pressió sobre els ecosistemes naturals. Paradoxalment, aquesta pràctica desemboca en una despesa energètica molt superior i en la utilització de matèries primeres no renovables molt més agressives amb el medi, especialment un cop acaba la seva vida útil. Contràriament, si un bosc s'aprofita de forma sostenible i respectuosa és capaç de proporcionar-nos fusta de forma indefinida. En els darrers anys a Europa s'ha experimentat un interès creixent en els productes elaborats amb fusta de frondosa degut a l'alta qualitat del material, les seves propietats mecàniques i resistents superiors, i les seves característiques estètiques excepcionals. A Catalunya existeixen algunes frondoses nobles amb les que fabricar fusta laminada encolada, però és el castanyer la que millor s'adapta als requeriments d'aquest material: bons creixements, bona rectitud, presència de defectes moderada o escassa i gran qualitat estètica (Figura 1). Des d'un punt de vista ecològic, utilitzar materials amb baixa energia incorporada és avantatjós doncs la despesa energètica està directament relacionada amb les emissions de CO2 i aquestes amb l'efecte hivernacle. La fusta és un dels pocs materials emprats en construcció i en processos industrials que, a més de ser renovable, presenta una molt reduïda factura energètica en ser fàcil de treballar i lleugera de transportar. A més, és un embornal de CO2 natural en el que cada gram de fusta és responsable de la captura de 1,84 g de CO2 atmosfèric. Fusta laminada encolada La fusta laminada encolada és un material estructural compost format per la unió encolada de làmines de fusta massissa, amb la fibra disposada bàsicament de forma paral·lela a l'eix longitudinal, desenvolupat per superar les limitacions dimensionals i resistents de la natura (Figura 2). Per comprovar si la fusta laminada encolada compleix amb les exigències normatives preestablertes i avaluar si es comporta de forma correcta, cal construir un cert nombre de prototips semblants als futurs productes de sèrie d'acord a la norma UNE-EN 14080:2010. Per conèixer les propietats del material i detectar possibles errors o deficiències cal assajar els prototips a esforç tallant seguint les directrius de la UNE-EN 392:1995 (Figura 4) i a flexió estàtica segons la norma UNE-EN 408:2006 (Figura 5). Figura 1. Fusta de castanyer Figura 2. Fusta laminada encolada Per la comptabilització dels beneficis ambientals es tenen en compte les emissions de CO2 i l'energia incorporada del material. Per valorar aquests beneficis, s'ha fet una hipòtesi de càlcul sobre tres bigues de materials constructius diferents: fusta, formigó i acer (Taula 1). F Conclusions Línia de cola La producció de fusta laminada encolada amb frondoses nobles d'origen català, i més concretament amb castanyer, és viable (Figura 3). Es poden obtenir bigues amb un potencial resistent equivalent a la classe GLh 32 segons la norma UNE-EN 1194:1999. A més, aquest producte estructural millora la resistència a flexió estàtica respecte la 2 fusta massissa de gran escairada en aproximadament 8 N/mm . Làmina de fusta Pla de l'esforç tallant Els beneficis ambientals que presenta la fusta laminada encolada de castanyer són bàsicament tres: F - Estalvi d'un 23% de la fusta necessària per bastir una estructura Figura 3. Estructura de fusta laminada encolada de castanyer Figura 4. Assaig de resistència a esforç 3 - Cada m de fusta laminada encolada segresta 1042 kg de CO2 tallant de les línies de cola - Una biga de fusta incorpora nou vegades menys energia que una de formigó armat i vint-i-tres que una d'acer F/2 F/2 0,5h 4,5h a 6h 6h 4,5h a 6h 0,5h Taula 1. Balanç de CO2 dels elements estructurals h 15h a 18h F/2 F/2 Figura 5. Assaig de flexió estàtica d'un element estructural entitat col·laboradora

×