Memoria 2011 catcentral

1,104 views

Published on

Memòria d'activitats de la GTCC any 2011

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,104
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
636
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Memoria 2011 catcentral

  1. 1. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:49 Página 1 Memòria Institut Català de la Salut Gerència Territorial Catalunya Central
  2. 2. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:49 Página 2 Joaquim Casanovas Lax Lluís Riu Bergés Director gerent de l’ICS Gerent territorial De ben segur recordarem l’any La crisi global ha sacsejat amb força el nostre país. Aquest any 2011 ha 2011 per la complexitat del context estat necessari aplicar mesures de contenció de la despesa per complir econòmic imperant i per l’esforç amb el pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya i així poder dut a terme per assolir una reduc- donar continuïtat al nostre sistema públic de salut. ció del 10% de la despesa i complir Hem tingut reestructuracions considerables dels serveis administra- d’aquesta manera amb el pressu- tius, reordenacions horàries als equips d’atenció primària, reordenació post aprovat pel Parlament de de recursos humans en el personal eventual i interí, tancaments de ser- Catalunya. Durant aquests dotze veis de suport diagnòstic, reordenació àmplia i extensa de l’atenció mesos hem pres decisions difícils. continuada i reducció temporal dels nostres salaris, entre altres mesu- Decisions conjunturals encamina- res. Que tot sigui a fi de bé si aconseguim un futur millor. des a assolir el compliment pressu- postari i decisions estructurals que El comportament i l’actitud de tots els i les professionals del territori tenien per objectiu millorar l’efi- de la Gerència Territorial Catalunya Central ha estat exemplar. Amb ciència i la sostenibilitat de l’orga- l’esforç de tots s’ha reduït un 12% (2010-2011) la despesa d’aquesta nització a llarg termini. atenció primària. També, gràcies als nostres treballadors i treballado- res, hem pogut mantenir uns estàndards de qualitat molt elevats en Algunes de les accions d’especial l’atenció que reben els usuaris de la Catalunya Central. Vull fer un rellevància que es van dur a terme reconeixement a aquesta professionalitat, tan responsable, que hau- l’any passat van ser la reordenació ria de servir d’exemple a altres institucions i a la ciutadania en gene- de l’atenció continuada, la poten- ral. Aquest esforç col·lectiu, mai prou valorat, és sens dubte el més ciació de l’atenció ambulatòria rellevant de l’any. especialitzada, la reducció de l’es- tada mitjana dels pacients ingres- Cal recordar els diferents avenços en les comissions de treball del Pro- sats, un canvi d’estratègia en la grama d’atenció al malalt fràgil complex. No podem oblidar que ha compra d’energia elèctrica i d’al- estat l’any d’un Pla de salut de Catalunya nou, un pla realista, innova- tres subministraments, la disminu- dor i alhora pràctic, que ens guia per als propers anys i ens estimula a ció de la despesa de farmàcia, la treballar de manera eficient i excel·lent. El Pla de salut de Catalunya racionalització de les proves com- 2011-2015 és un instrument fonamental per donar resposta als nostres plementàries, i els acords amb pro- reptes de futur, i ha de contribuir a guiar la transformació del sistema veïdors per reduir preus en la com- sanitari. pra de material. La consolidació També vull recordar la digitalització dels tres serveis de radiologia del d’aquestes mesures de caire estra- territori i l’entrada en funcionament de la nova intranet, amb un dis- tègic ens permet afrontar amb seny modern i àgil, que us convido a visitar. garanties l’exercici 2012, que Igualment, vull fer una menció especial a la labor callada però constant també serà molt complicat. de la nostra Unitat Docent i de Suport a la Recerca, i de la Unitat Bàsi- Amb la voluntat de ser transpa- ca de Prevenció, que ha finalitzat l’avaluació de risc psicosocial i conti- rents dins les nostres actuacions i, nua les seves tasques de prevenció dels riscos laborals. alhora, deixar palesa la feina duta a El treball de tots ens permet afrontar amb esperança el proper 2012 i el terme per tots els treballadors i futur amb el projecte de transformació i modernització de l’ICS a l’ho- treballadores de l’ICS que, tot i les ritzó. Estem treballant dur i això sempre s’acaba notant. El meu reco- dificultats, desenvolupen la seva neixement a tots els treballadors i treballadores de la Gerència Territo- tasca diària com a excel·lents pro- rial Catalunya Central, amb la seguretat i confiança que, plegats, aviat fessionals per garantir un sistema guanyarem un futur millor, per a nosaltres i per al nostre país. sanitari públic de la màxima quali- tat, em plau acompanyar el vostre gerent territorial en la presentació d’aquest recull de tota l’activitat feta durant el 2011.
  3. 3. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 3 L’ICS a la Catalunya Central L’àmbit geogràfic de la Gerència Territorial Catalunya Cen- tral comprèn les comarques d’Osona, el Bages, el Berguedà, L’activitat d’un dia el Solsonès i l’Anoia. Atenció primària Cal destacar que és l’única gerència territorial que es com- 6.179 visites de medicina de família pon de territori de les quatre províncies de Catalunya, ja 1.143 visites de pediatria que –a part de la província de Barcelona– quatre consulto- 4.143 visites d’infermeria ris municipals estan situats a la província de Lleida, un 338 visites d’odontologia equip d’atenció primària a la província de Tarragona i un 116 visites de treball social consultori municipal a Girona. Serveis de suport a l’atenció primària Comprèn 165 municipis. La formen tres serveis d’atenció primària (SAP): el SAP Osona, el SAP Bages-Berguedà-Sol- 415 visites d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) sonès i el SAP Anoia. 31 visites del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES) 153 proves de gabinets Població de la Regió Sanitària 517.831 Superfície 6.228,04 km2 Població assignada a l’atenció primària 403.463 Professionals 1.521 Pressupost 90.572.302,88 euros ■ 32 equips d’atenció primària (EAP) ■ 3 unitats d’atenció continuada i urgències ■ 4 centres d’especialitats ■ 1 servei de laboratori de base territorial (ACUT) extrahospitalàries ■ 3 serveis de diagnòstic per la imatge 1 centre d’urgències d’atenció primària ■ 4 serveis d’atenció a la salut sexual i (CUAP) reproductiva (ASSIR) 22 punts d’atenció continuada (PAC) ■ 2 unitats del Programa d’atenció domici- 3 dispositius aïllats / muntanya liària i equips de suport (PADES) ■ 2 unitats de salut internacional Osona EAP La Vall del Ges EAP Lluçanès Berguedà EAP Manlleu EAP Alt Berguedà EAP Roda de Ter EAP Baix Berguedà EAP Sant Quirze del Vallès EAP Berga Centre EAP Sant Hipòlit de Voltregà EAP Santa Eugènia de Berga EAP Tona EAP Vic Nord Segarra Anoia EAP Igualada urbà EAP Santa Margarida de Montbui EAP Vilanova del Camí Bages EAP Navàs-Balsareny EAP Anoia Rural EAP Artés EAP Navarcles - Sant Fruitós - EAP Piera EAP Cardona Santpedor EAP Capellades EAP Manresa-2 EAP Sallent EAP Calaf EAP Manresa-4 EAP Sant Vicenç de Castellet EAP Moià-Castellterçol EAP Sant Joan de Vilatorrada Conca de Barberà EAP Montserrat EAP Súria EAP Santa Coloma de Queralt ICS · Catalunya Central 2011 3
  4. 4. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 4 SAP Anoia SAP Bages-Berguedà-Solsonès SAP Osona Població 112.993 Població 248.031 Població 156.807 Superfície 1.240,96 km2 Superfície 3.556,21 km2 Superfície 1.430,87 km2 Densitat 91,05 h./km2 Densitat 69,75 h./km2 Densitat 109,58 h./km2 Capital comarcal Igualada Capitals comarcals Manresa, Berga i Solsona Capital comarcal Vic Municipis 33 Municipis 81 Municipis 51 8 EAP (1 EAP docent i 1 EAP amb 15 EAP (3 EAP docents i 1 EAP amb 9 EAP (3 EAP docents i 3 EAP amb autonomia de gestió) autonomia de gestió) autonomia de gestió) 40 centres 66 centres 45 centres 8 CAP 21 CAP 9 CAP 32 consultoris locals 45 consultoris locals 36 consultoris locals Activitat assistencial Estratificació de la població assignada atesa als equips d’atenció primària de la Gerència Territorial Catalunya Central durant l’any 2011 Els grups de risc clínic (Clinical Risk Groups [CRG]) són un explicar les variacions en la càrrega de morbiditat o de con- sistema de classificació de pacients que permet assignar cada sum de recursos (visites o despesa en farmàcia) entre pacient atès a un conjunt de grups homogenis a partir d’in- dues o més poblacions de pacients. formació bàsica com l’edat, el sexe, els diagnòstics i els pro- Cal destacar que els grups 5, 6 i 7, que corresponen als ma- cediments practicats. lalts crònics, representen el 41,1% de la població assignada Els CRG constitueixen una eina que permet classificar els pa- atesa a l’atenció primària de l’ICS a la Catalunya Central du- cients en categories de morbiditat úniques, mútuament ex- rant el 2011. Aquest percentatge de població genera el 84% cloents, basades en patrons de morbiditat. I fins i tot, fixant de la despesa de farmàcia i, en general, és el que fa més ús la comorbiditat, els CRG determinen diferents nivells de gra- dels recursos sanitaris. Per això, i d’acord amb el Pla de sa- vetat. lut de Catalunya 2011-2015, l’atenció primària de l’ICS ha po- Així doncs, els CRG resulten més concrets i aclaridors que sat especial èmfasi en el seguiment d’aquests pacients. les categories tradicionals d’edat i sexe a l’hora d’intentar Pacients amb Despesa en dos o més Població Despesa farmàcia (euros ingressos CRG assignada atesa1 en farmàcia per persona) urgents 1. Sans 120.617 40,2% 4.271.048 5,3% 35,41 340 13,6% 2. Malaltia aguda 1.987 0,7% 121.962 0,2% 61,38 32 1,3% 3. Malaltia crònica menor 38.014 12,7% 3.920.384 4,8% 103,13 80 3,2% 4. Múltiples malalties cròniques menors 13.629 4,5% 3.119.814 3,8% 228,91 44 1,8% 5. Malaltia crònica dominant 69.168 23,1% 22.915.358 28,2% 331,3 459 18,4% 6. Dues malalties cròniques dominants 50.750 16,9% 39.405.853 48,5% 776,47 1.098 43,9% 7. Tres malalties cròniques dominants 3.338 1,1% 5.241.795 6,4% 1.570,34 275 11,0% 8. Neoplàsies 1.619 0,5% 1.517.359 1,9% 937,22 140 5,6% 9. Malalties catastròfiques 647 0,2% 782.844 1,0% 1.209,96 31 1,2% Total 299.769 100% 81.296.417 100% 2.499 100% 1. La població considerada és la població assignada atesa que ha estat visitada almenys una vegada durant l’any als serveis de medicina de família, pediatria o infermeria. Font: ECAP i CatSalut. 4 ICS · Catalunya Central 2011
  5. 5. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 5 Població assignada atesa Despesa en farmàcia Pacients amb dos o més ingressos urgents CRG 8 0,5% CRG 9 1,0% CRG 1 5,3% CRG 9 0,2% CRG 2 0,2% CRG 9 1,2% CRG 7 1,1% CRG 8 1,9% CRG 7 6,4% CRG 8 5,6% CRG 1 13,6% CRG 3 4,8% CRG 6 16,9% CRG 4 3,8% CRG 7 11,0% CRG 2 1,3% CRG 3 3,2% CRG 1 40,2% CRG 4 1,8% CRG 5 28,2% CRG 5 23,1% CRG 5 18,4% CRG 2 0,7% CRG 4 4,5% CRG 6 48,5% CRG 3 12,7% CRG 6 43,9% Font: ECAP i CatSalut. Prevalença de les malalties cròniques importants per edat i sexe 90 anys o més La prevalença de les malalties cròniques 85 a 89 anys augmenta amb l’edat i és altament fre- 80 a 84 anys qüent, tant en homes com en dones, en 75 a 79 anys edats avançades. A més, hi ha una eleva- 70 a 74 anys da prevalença de multimorbiditat crònica, 65 a 69 anys és a dir, de persones que tenen més d’u- 60 a 64 anys na malaltia crònica simultàniament. 55 a 59 anys Com es mostra en el gràfic, més del 80% 50 a 54 anys de la població de 70 anys o més atesa als 45 a 49 anys 40 a 44 anys centres de l’ICS a la Catalunya Central pa- 35 a 39 anys teix alguna malaltia crònica important, com 30 a 34 anys ara diabetis, hipertensió, asma, MPOC o 25 a 29 anys insuficiència cardíaca. En aquesta pobla- 20 a 24 anys ció és més freqüent patir dues o més ma- 15 a 19 anys lalties cròniques simultàniament que no 10 a 14 anys pas una. 5 a 9 anys 0 a 4 anys 100% 80% 60% 40% 20% 0 20% 40% 60% 80% 100% Homes Dones CRG 5. Malaltia crònica dominant CRG 6. Dues malalties cròniques dominants CRG 7. Tres malalties cròniques dominants Font: ECAP. ICS · Catalunya Central 2011 5
  6. 6. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 6 Activitat d’atenció primària % variació % variació Total 2011/2010 Total 2011/2010 Visites EAP 2.943.940 -5,1 Visites atenció continuada Medicina de família 1.526.116 -4,1 i urgent 174.421 7,6 Al centre 1.492.017 -4,0 Al centre 161.163 6,4 A domicili 34.099 -6,8 A domicili 13.258 24,9 1 Consultes telefòniques 1 152.944 98,2 Consultes telefòniques 4.553 8,3 2 Pediatria 282.207 -1,1 Visites ASSIR 102.385 -5,2 Al centre 282.035 -1,1 Primeres visites 26.506 0,0 A domicili 172 -11,3 Visites successives 75.879 6,3 1 Consultes telefòniques 1 15.593 18,6 Consultes telefòniques 4.512 0,2 Infermeria 1.023.437 -7,9 Visites PADES 7.583 -16,7 3 Al centre 956.348 -8,0 Gabinets 37.689 37,4 A domicili 67.089 -6,2 Font: SIAP. 1. Les consultes telefòniques estan incloses en les visites al centre. Consultes telefòniques1 48.173 28,3 2. Inclou exclusivament les visites de llevadores i ginecòlegs/òlogues Odontologia 83.570 -6,5 obstetres. 3. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies, Treball social 28.610 7,1 electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames, Al centre 26.253 7,3 electroencefalogrames, audiometries i impedanciometries, espirometries, ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames i A domicili 2.357 5,8 electroretinogrames, entre altres. 1 Consultes telefòniques 8.315 57,5 Indicadors d’avaluació de l’Estàndard de qualitat assistencial Casos resolts % sobre el % variació Es presenten els indi- correctament total de casos 2011/2010 cadors clínics més re- Control de patologies cròniques presentatius dels 62 que inclou l’Estàndard Control de TA acceptable en HTA o patologies de risc 58.380 60,87 5,36 de qualitat assisten- DM tipus 2 < 80 anys amb control acceptable de HbA1C 11.433 63,48 0,78 cial (EQA) de l’ICS, AVC amb tractament antiagregant 5.302 92,00 9,70 una eina que s’utilitza AVC amb control LDL-colesterol acceptable 2.801 48,60 15,31 per avaluar els resul- Cardiopatia isquèmica amb betablocadors 4.769 63,53 6,86 tats de la qualitat de l’atenció als pacients Cardiopatia isquèmica amb tractament antiagregant 7.059 94,03 1,92 en els equips d’atenció Cardiopatia isquèmica amb control LDL acceptable 4.394 58,53 6,96 primària de l’organit- ACxFA amb adequació del tractament antiagregant/anticoagulant 3.965 78,84 9,11 zació. La taula inclou la Insuficiència cardíaca amb tractament amb IECA/ARA II 2.319 74,76 7,96 descripció de la pato- Insuficiència cardíaca amb tractament amb betablocadors 1.474 47,52 14,89 logia amb el nombre de casos resolts amb Activitats preventives èxit, el percentatge Vacunació sistèmica infantil 55.578 89,63 2,45 que representa sobre Vacunació antigripal > 59 anys 43.864 52,14 -1,44 el total de pacients Vacunació antigripal 15-59 anys amb factors de risc 4.507 23,12 22,47 amb la condició clíni- Vacuanció antigripal < 15 anys amb factors de risc 753 24,81 -11,52 ca descrita, i la diferèn- cia respecte a l’any an- Vacunació antitetànica de l’adult 206.244 68,94 2,43 terior en termes de Cribratge d’hàbits tòxics en adolescents 2.605 69,25 8,90 percentatge de varia- Cribratge de consum d’alcohol (15-79 anys) 116.593 42,33 2,38 ció de casos resolts Cessaments de tabac en els darrers 12 mesos 3.697 6,63 4,05 correctament. Font: SISAP. 6 ICS · Catalunya Central 2011
  7. 7. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 7 Innovació i millores assistencials Tots els serveis de radiologia • Jornada d’intercanvi d’experiències resa s’ha traslladat a les noves ins- de la Catalunya Central en format virtual. tal·lacions del CAP Bages, amb la es digitalitzen • Teledermatologia al Bages, que faci- qual cosa es dóna compliment a un lita l’accessibilitat i aconsegueix un dels acords previstos en el marc de En el decurs dels mesos de gener a alt nivell de resolució i satisfacció la Mesa Sanitària de Manresa i el maig es va posar en marxa el progra- dels usuaris. Bages l’any 2006. ma de radiologia digital amb tecnolo- • Al PAC Súria/Cardona l’activitat s’ha • Teleoftalmologia al Berguedà, que gia SAP/IBM als tres serveis d’atenció concentrat al CAP Súria en horari de gràcies a la implicació dels metges i primària del territori. Amb el progra- 20 a 8 h de dilluns a diumenge. metgesses de família permet incre- ma SAP es passa de la radiologia con- mentar la cartera de serveis que s’o- • Al PAC Navàs/Balsareny/Sallent l’ac- vencional a la radiologia en format fereix des de l’atenció primària. tivitat s’ha concentrat al CAP Sallent digital i consultable per tot el perso- en horari de 20 a 8 h de dilluns a diu- nal sanitari des de l’ECAP, cosa que Es continua amb la menge. suposa un avenç important. reordenació de l’atenció Aquest canvi cap a la digitalització ha especialitzada del SAP Bages- Centres d’atenció primària comportat un esforç important de tot de l’ICS a la Catalunya Central Berguedà-Solsonès el personal: al no sanitari pel canvi en apliquen la teràpia de grup la programació de visites i per l’adap- Durant l’any 2011 s’ha portat a terme per tractar pacients tació al SIAP i a la pasarel·la; al perso- la quarta fase de la integració de les amb depressió o ansietat nal sanitari, per com visualitzar la especialitats mèdiques a la Fundació placa directament a l’ordinador; al Althaia de Manresa. Les especialitats Vuit centres d’atenció primària de les dels serveis de radiologia, per l’ús de integrades han estat dermatologia i comarques del Bages, Osona i l’Anoia la nova eina de treball, i al personal optometria. han implantat una nova línia de tre- tècnic informàtic, per l’adaptació que implica aquest canvi i perquè són els ball per tractar pacients que patei- que donen el servei de suport. Reordenació dels punts xen depressió lleu o moderada o d’atenció continuada ansietat. Es tracta de la teràpia de del territori grup mitjançant els anomenats Tres projectes entren al mapa “grups psicoeducatius”, que permet català d’innovació en salut desmedicalitzar situacions que cor- Davant la necessitat de racionalitzar els punts d’atenció continuada (PAC) responen moltes vegades a un pro- Tres iniciatives del Servei d’Atenció cés d’adaptació propi de la persona Primària Bages-Berguedà-Solsonès del territori per tal d’aconseguir una millora en la planificació dels recur- davant d’un canvi, augmentant els han estat incloses al mapa InnovaSa- coneixements sobre el seu trastorn, lut, en el qual conflueixen els projec- sos, en l’eficàcia i en la qualitat del sis- tema, en el decurs de l’any 2011 s’han adquirint hàbits i conductes que afa- tes catalans més innovadors. voreixin la seva salut i dotant-la dels produït les reordenacions següents: Els projectes avaluats i incorporats, recursos necessaris per afrontar que estan en ple funcionament, són: • El Punt d’Atenció Continuada (PAC) situacions crítiques. La participació de les urgències de primària de Man- en els grups també afavoreix la crea- ció d’una xarxa de suport per a les persones que pateixen la malaltia. L’any 2011, un total de 96 pacients han participat en els diferents grups cre- ats en centres d’atenció primària de Manresa, Sant Fruitós de Bages, Igua- lada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Vic i Tona. Les ses- sions, guiades per professionals de la salut (d’infermeria o de medicina), tenen una durada de 90 minuts i se n’han organitzat un total de 12 una vegada a la setmana. ICS · Catalunya Central 2011 7
  8. 8. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 8 Visualització d’imatges i informes de radiologia propis Des de la Història Clínica Compartida de l’ICS enguany ja es pot consultar, diferenciada de la de Barcelona Ciu- tat, l’activitat de radiologia del territo- ri identificada amb el descriptiu “Catalunya Central”. Programari lliure Tots els desenvolupaments que s’apli- quen a la Gerència Territorial Catalu- nya Central es realitzen amb progra- mari lliure. Al llarg del 2011 s’han intro- duït canvis a les següents aplicacions: Grups de treball amb l’hospital aprofundit els següents aspectes del de referència a l’Anoia programa: • Intranet: - Codi propi de la plana. • A l’Anoia, s’ha incidit en les rutes Comissions formades per professio- assistencials del pacient fràgil amb - Gestió de documents. nals de l’atenció primària i de l’Hospi- insuficiència cardíaca (IC) i amb - Reserva de sales. tal d’Igualada han treballat protocols malaltia pulmonar obstructiva cròni- - Gestió de seguretat i permisos d’u- conjunts d’actuació de diferents pato- ca (MPOC), a fi de millorar l’atenció suaris. logies que són objecte de derivació d’aquests pacients fràgils i garantir- • Atenció continuada. amb més freqüencia. Les patologies los la continuïtat entre nivells. • Gestió dels SMS. treballades durant el 2011 han estat: • Al Bages-Berguedà, s’ha treballat el • Enquestes internes. • Patologia digestiva: síndrome del punt de partida en l’atenció al malalt budell irritable, dispèpsia, H. pylori, fràgil i s’ha fet un cens dels malalts • Quadre de comandament. pòlips intestinals, MRGE. amb més reingressos. • Patologia cardiològica: síncope, val- • A Osona, el programa s’ha centrat Gestió integral de les vacunes vulopaties, arítmies. en el pacient crònic complex, en la del territori • Patologia hematològica: neutropè- validació i aplicació de l’estratègia nies, trombopènies, ús del Dabiga- d’identificació del NECPAL i a través La Unitat de Farmàcia d’Atenció Pri- tran, revisió del protocol TAO. d’un projecte pilot de reingressa- mària de la Catalunya Central ha assu- dors. mit la distribució de les vacunes a tots els centres de vacunació del territori, Estudi dels contactes dels tant públics i concertats, com privats. malalts tuberculosos a Osona Inici del Programa Això representa un total de 89 cen- de manteniment de reservoris tres, el 59% dels quals són de l’ICS. L’objectiu principal de l’estudi de con- a l’atenció primària Aquest canvi permet gestionar les tactes (EC) és detectar mitjançant el vacunes de manera més sistemàtica i seguiment d’un circuit i un protocol El Servei d’Atenció Primària Osona, en homogènia, així com una transmissió els individus infectats amb més risc de col·laboració amb el Consorci Hospi- més transversal de la informació rela- patir una tuberculosi per poder-la pre- talari de Vic, ha iniciat aquest any la cionada amb aquestes. venir, i també detectar nous casos de implementació del protocol per a l’he- la malaltia. Durant l’any 2011 s’han parinització de reservoris. L’EAP Calaf s’inicia detectat 14 casos en els centres d’a- El reservori és un dispositiu connectat en la cirurgia menor tenció primària de l’ICS a Osona. a una vena important que s’aplica qui- rúrgicament sota la pell en el nivell Els equips d’atenció primària de la Cronicitat subclavicular als pacients que han de Catalunya Central continuen amb el portar tractaments molt agressius i propòsit d’oferir un servei d’atenció A la Catalunya Central, durant l’any freqüents en vena. Aquest dispositiu primària més integral, àgil i resolutiu. 2011, les diferents comissions consti- permet no haver de buscar cap vena En aquest context, l’EAP Calaf se tuïdes per treballar el Programa d’a- per injectar la medicació, es travessa suma als equips que ja ofereixen a la tenció al malalt fràgil complex, en les la pell del pacient i es va directe a ciutadania el servei de cirurgia menor quals participen professionals d’a- aquest dispositiu. Durant el 2011 s’han i crioteràpia per tractar les petites tenció primària i d’altres nivells registrat 52 reservoris. lesions dermatològiques. assistencials de cada territori, han 8 ICS · Catalunya Central 2011
  9. 9. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 9 Salut 2.0 Innovadora jornada “virtual” La V Jornada d’Intercanvi d’Experièn- cies del SAP Bages-Berguedà-Solso- nès es va celebrar el dia 16 de juny en format virtual amb l’objectiu de pro- moure l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per al desenvolupament de la jornada es va crear un bloc en el qual els professio- nals podien accedir a les comunica- cions presentades. També es va dispo- sar d’un Twitter i del programa Silde- share per fer-ne la màxima difusió. El bloc va rebre 1.341 visites. La Gerència Territorial Catalunya Central s’estrena a les xarxes socials Twitter. Amb aquesta iniciativa, la L’EAP Alt Berguedà Amb l’objectiu d’aprofitar el màxim GTCC és la primera gerència de l’ICS a entra a les xarxes socials les xarxes socials, la Gerència Territo- utilitzar aquestes eines de comunica- Amb l’objectiu d’apropar-se a la pobla- rial Catalunya Central (GTCC) ha ció externa per interactuar amb la ciu- ció d’un territori format per nuclis estrenat pàgina oficial territorial “ICS tadania i difondre informacions relle- petits i dispersos, l’Equip d’Atenció Catalunya Central” a Facebook i a vants. Primària Alt Berguedà ha posat en marxa un bloc que ofereix informació pràctica sobre l’organització de l’EAP (horaris, localització, telèfons, etc., dels seus centres), així com consells i articles de promoció de la salut sobre temes diversos que s’actualitzen periòdicament en funció de l’actuali- tat o dels problemes de salut més fre- qüents en cada època de l’any. El bloc està acreditat com a web mèdi- ca pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Nova intranet de la Gerència Territorial Catalunya Central El mes de juliol va entrar en funciona- ment aquesta nova eina de comunica- ció interna realitzada amb programari lliure. Amb un disseny més modern, àgil i intuïtiu, està adreçada a tots els professionals del territori amb l’objec- tiu d’informar i posar a la seva dispo- sició tota aquella documentació relle- vant per a la seva tasca diària. A la pàgina principal hi ha quatre blocs centrals amb informació recent sobre ICS · Catalunya Central 2011 9
  10. 10. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 10 ciutadania pugui beneficiar-se d’una atenció ràpida i eficient des del mateix centre, amb el suport d’un especialista que rep una imatge digi- talitzada de la lesió que s’ha de diag- nosticar. L’experiència demostra que es poden evitar fins a un 60% de les derivacions al dermatòleg i que el nivell de satis- facció dels usuaris és molt alt. Teleoftalmologia al Berguedà Les noves tecnologies han permès instaurar al Centre d’Atenció Primària Berga, des d’on es dóna cobertura a tota la comarca, un sistema de cribrat- ge per detectar precoçment la retino- patia diabètica, una malaltia ocular notícies, premsa, documents i agenda ments i es permet l’accés ràpid a l’as- freqüent entre les persones amb dia- d’activitats. sistència especialitzada a un gran betis i que és la causa més habitual de Les novetats que s’hi han incorporat al nombre de pacients en un temps ceguesa als països desenvolupats. llarg del 2011 són les següents: òptim i amb un elevat grau de satis- facció. Quatre metges del CAP Berga valoren • S’ha creat un nou apartat de vídeos. els resultats de les proves amb la • S’ha refet tot el codi intern de la S’estén la teledermatologia supervisió de l’especialista en oftalmo- intranet. a tots els centres d’atenció logia de l’Hospital de Berga. • S’han incorporat unes icones a la primària del Bages Els resultats obtinguts en aquesta pri- part superior central que permeten mera experiència indiquen que els a cada usuari accedir a les aplica- Davant l’èxit del projecte, que es va metges i metgesses d’atenció primà- cions més utilitzades: ECAP, SIAP, iniciar l’any 2010 al CAP Plaça Cata- ria, amb el suport dels especialistes en ATRI, SGRH, aplicació d’incidències, lunya de Manresa, la teledermatolo- oftalmologia, poden assumir amb ple- correu i portal ICS. gia s’ha estès a tots els centres de la nes garanties el cribratge de la retino- comarca amb l’objectiu que tota la patia diabètica. • La barra de la dreta s’ha fet modula- ble segons el perfil. • Les novetats s’introdueixen amb la icona “nou”. Interconsultes en línia entre els centres d’atenció primària de l’Anoia i l’Hospital d’Igualada Els centres d’atenció primària de l’A- noia apliquen les noves tecnologies de la informació per tal de coordinar- se amb els especialistes dels serveis de dermatologia, medicina interna, cardiologia, aparell digestiu i trau- matologia, amb una nova aplicació integrada al sistema d’informació hospitalari que permet fer la inter- consulta directament al sistema d’in- formació de l’Hospital d’Igualada. Gràcies a aquest sistema de coordina- ció telemàtica, s’eviten desplaça- 10 ICS · Catalunya Central 2011
  11. 11. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 11 Qualitat Constitució de la Comissió contínua dels equips d’atenció primà- cífics relacionats amb cada unitat de Qualitat i Seguretat ria de la GTCC i donar-los suport en de treball per tal de prioritzar-ne l’e- del Pacient aquells estàndards de l’acreditació laboració. que són d’àmbit gerencial i/o iguals En el decurs de la resta de l’any s’han El 14 de juny es va formalitzar la cons- per a tots els equips d’atenció primà- dut a terme dues reunions ordinàries titució de la comissió, amb la presen- ria i que es poden treballar de mane- més, en les quals s’han revisat els tació dels membres responsables de ra centralitzada. processos treballats, s’ha consensuat cada unitat de la Gerència Territorial Aquesta primera reunió va servir el cronograma de reunions 2011-2013 Catalunya Central (GTCC) que en for- també per consensuar la dinàmica i s’ha treballat la metodologia i els men part. La comissió té com a objec- de funcionament de la comissió i resultats de l’avaluació dels equips tiu principal treballar per la millora per identificar els estàndards espe- del territori. Estàndards de qualitat assistencial així com en la cobertura vacunal sistemàtica i en el cribrat- ge de l’obesitat infantil. Nivells d’assoliment dels EAP La combinació de la detecció i la resolució dóna un resul- tat que continua essent molt alt en els casos esmentats anteriorment, així com en l’abstinència tabàquica i en la Excel·lent 12 (37,5%) vacunació antipneumocòccica i antitetànica. Bo 9 (28,1%) Resultats de salut Detecció Resolució Resultat (%) (%) (%) Persones dependents 100,00 93,61 93,61 Ancians fràgils (> 79 anys) 86,28 91,62 79,04 Deficient Millorable Control de la tensió arterial 90,13 64,62 58,24 2 (6,3%) 9 (28,1%) Vacunació anti-VHB (de 15 a 79 anys) 67,51 55,58 37,52 El 65,6% dels equips de la Gerència Territorial Catalunya Alcohol: cribratge Central tenen nivells d’assoliment dels Estàndards de qua- (de 15 a 79 anys) 100,00 42,33 42,33 litat assistencial excel·lents o bons. La taula inclou alguns Tabac: abstinents dels indicadors de l’Estàndard de qualitat assistencial que en població de risc 91,16 77,31 70,48 s’avaluen en aquests equips. Grip: vacunació (> 59 anys) 100,00 52,14 52,14 Quant a detecció de problemes de salut segons els casos Grip: vacunació a la població de risc (de 15 a 59 anys) 88,77 23,12 20,53 que s’espera que hi hagi en la població, les dades indiquen Malaltia pneumocòccica: que a la Gerència Territorial Catalunya Central hi ha alts vacunació (> 59 anys) 100,00 58,89 58,89 índexs de detecció que en gairebé tots els ítems analitzats Tètanus: vacunació 100,00 68,94 68,94 se situen per sobre del 85%. Diagnòstic de nous casos Pel que fa a la resolució, que explica de quina manera s’han d’MPOC 60,45 21,89 13,23 resolt els problemes de salut en els casos detectats segons Cobertura vacunal sistemàtica infantil (de 0 a 14 anys) 100,00 89,63 89,63 els criteris establerts, hi ha alts índexs de resolució en la Cribratge d’obesitat valoració de les persones dependents i els ancians fràgils, (de 6 a 14 anys) 100,00 76,47 76,47 ICS · Catalunya Central 2011 11
  12. 12. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 12 Estàndard de qualitat de la prescripció farmacèutica (EQPF) Assoliment de l’EQPF a l’acord de gestió 0% >0-<50% 50-<75% 75-100% Anoia 13 25 38 25 Bages-Berguedà-Solsonès 27 27 27 20 Osona 0 0 0 100 Assoliment de l’EQPF a les DPO de medicina familiar i comunitària 0% >0-<50% 50-<75% 75-<100% 100% Anoia 13 11 7 20 48 Bages-Berguedà-Solsonès 21 12 8 21 38 Osona 2 1 5 12 80 Gerència Territorial 13 8 7 18 54 Assoliment de l’EQPF a les DPO de pediatria 0% >0-<50% 50-<75% 75-<100% 100% Accions entre els serveis de Anoia 13 27 27 20 13 farmàcia de l’atenció primària Bages-Berguedà-Solsonès 30 7 0 27 37 i l’hospitalària a l’Anoia Osona 18 6 6 24 47 Gerència Territorial 23 11 8 24 34 Durant l’any 2011 els dos serveis de farmàcia s’han coordinat i han coo- perat en la selecció i revisió del trac- Indicadors globals tament de pacients amb diagnòstic Resultat Mitjana ICS d’osteoporosi. El procés de selecció Utilització de fàrmacs d’eficàcia provada 92,88 93,30 es divideix en tres etapes: tria de Utilització d’especialitats farmacèutiques genèriques 38,30 38,92 pacients, revisió de la medicació sis- Seguiment de les recomanacions del CANM 1,49 1,56 temàtica i estructurada, i registre en l’HCAP. S’han seleccionat i revisat 259 pacients amb relació a criteris de seguretat (alertes de farmacovigilàn- Resultats dels EAP i EAP-A d’assoliment, que oscil·len entre el cia) i 1.221 prescripcions amb relació d’autoavaluació en qualitat 46,8% i el 78,2%. L’equip avaluat mit- a criteris relacionats amb els tracta- assistencial jançant el model MADS ha assolit el ments. 74,3%. Enguany tots els equips d’atenció Guia de la depressió a l’Anoia primària de la Catalunya Central han Anàlisi qualitativa dut a terme l’autoavaluació de la de les farmacioles L’objectiu d’aquesta guia és millorar qualitat assistencial, necessària per la qualitat assistencial a les persones conèixer la situació basal dels equips La Unitat de Farmàcia d’Atenció Pri- que pateixen un trastorn depressiu, i per a l’acreditació dels equips d’a- mària de la Catalunya Central ha fet oferint eines als professionals que els tenció primària. A partir dels resul- una valoració qualitativa de les far- ajudin a aplicar estratègies de selec- tats obtinguts, cada equip haurà de macioles distribuïdes pel territori a ció de medicaments, utilitzar de desenvolupar el seu pla de qualitat. partir del diagnòstic de les dimen- manera adequada les teràpies no far- sions següents: ubicació de la medi- 31 equips han seguit el model d’auto- macològiques d’abordatge de la cació, accessibilitat del magatzem, avaluació de l’ICS i un equip, l’EAP depressió, facilitar el diagnòstic i l’a- condicions de conservació de la Santa Eugènia de Berga –un dels pri- bordatge inicial, i millorar la coordi- medicació, ordre dels medicaments i mers deu equips a aplicar l’autono- nació entre nivells assistencials. medicació estocada. mia de gestió–, ha seguit el model En l’elaboració de la guia han treballat MADS (model d’acreditació del A partir d’aquestes dades i després professionals de l’atenció primària i Departament de Salut). Els criteris de fixar un estàndard de qualitat per l’especialitzada representatius de avaluats han estat: lideratge; política a cada un dels criteris avaluats, s’han tots els nivells assistencials. També i estratègia; persones; aliances i planificat uns objectius de millora s’ha creat un circuit de prescripció recursos; processos; resultats en els futurs que han de garantir unes far- per millorar el contínuum assistencial clients; resultats en les persones; macioles amb nivells d’excel·lència i a fi d’augmentar la seguretat dels i les resultats en la societat, i resultats homogènies al territori. pacients amb patologia psiquiàtrica. clau. S’han objectivat diferents graus 12 ICS · Catalunya Central 2011
  13. 13. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 13 Docència i recerca L’ICS a la Catalunya Central 32 professionals de l’ICS exerceixen d’urgències territorial) de la comarca, forma residents en com a tutors, que juntament amb les una circumscripció que es caracteritza l’especialitat de medicina comissions de docència són els ele- per la seva extensió i per la dispersió de família i comunitària ments fonamentals en tot l’engranat- geogràfica dels seus nuclis. S’hi han ge. La seva tasca està encaminada a presentat vuit comunicacions orals i El 2011, la Gerència Territorial Cata- oferir la màxima qualitat docent i a s’hi han impartit dos tallers; un sobre lunya Central ha format 53 residents aconseguir una formació excel·lent aspectes medicolegals en l’atenció en l’especialitat de medicina de famí- dels residents. d’urgències i un altre sobre l’adminis- lia i comunitària. A la Gerència se li El dia 9 de juny es va celebrar a la seu tració de fàrmacs a urgències. han atorgat un total de 21 places de de la Gerència l’acte de benvinguda formació sanitària acreditades en als residents nous. Premis atorgats aquesta especialitat, de les quals se a professionals n’han ocupat setze. Els residents com- de la Catalunya Central Distribució de places MIR binen la seva estada als centres d’a- tenció primària amb la formació en Centre docent 1r 2n 3r 4t • Premi Ciutat d’Igualada d’investiga- l’àmbit hospitalari en els hospitals de Santa Margarida ció sanitària Pere Gabarró, convoca- de Montbui 1 2 1 2 tòria 2010/2011, atorgat a professio- referència. Manresa-2 4 4 3 1 nals del SAP Anoia pel treball de La Catalunya Central disposa de sis Manresa-4 3 4 3 2 recerca “Projecte PIOHTA: cribratge unitats docents d’atenció familiar i Súria 1 1 1 0 d’hipertensió ocular i glaucoma en comunitària acreditades per a la for- Manlleu 3 5 2 1 usuaris amb hipertensió arterial en mació d’aquests residents. Els itine- Santa Eugènia de Berga 4 2 3 0 atenció primària”. raris formatius estan dissenyats per incorporar-hi progressivament les • Primer premi de comunicacions competències pròpies de l’especiali- Primera Jornada d’Urgències orals del XXI Simposi Nacional de tat, tant des del punt de vista dels d’Atenció Primària de l’Anoia Pediatria Social, atorgat a professio- coneixements científics com de les nals mèdics d’Osona pel treball habilitats tècniques o les actituds sobre la prevenció de la mutilació Una vuitantena de professionals d’ur- dels professionals, en un model d’e- genital femenina: “La prevenció de gències de primària han posat en xercici clínic tutoritzat amb supervi- la mutilació genital femenina en la comú les seves experiències en aques- sió decreixent i adquisició progressi- quota d’un metge de família”. ta I Jornada, que s’ha celebrat a Iguala- va de responsabilitats a mesura que • Premi a la millor comunicació a la da. També ha servit de punt de troba- es van assolint els objectius predefi- jornada de cloenda del curs acadè- da per a tots els professionals que tre- nits. mic organitzada per l’Agrupació de ballen a l’ACUT (atenció continuada Ciències Mèdiques de Girona, ator- gat a professionals de l’EAP Vall del Ges (Torelló) per un treball sobre la malaltia renal crònica en persones diabètiques majors de 80 anys. • Premi Sanitat d’Osona atorgat a pro- fessionals del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) d’Osona per l’estudi “Avaluació d’un programa de rehabilitació de la incontinència urinària”. • XV Premi del Bages de Ciències Mèdiques atorgat a professionals del CAP Bages (en col·laboració amb la Unitat de Suport a la Recerca de la Gerència Territorial Catalunya Cen- tral) pel treball “Podem millorar la detecció de la malaltia pulmonar obstructiva crònica des de l’atenció primària?”. ICS · Catalunya Central 2011 13
  14. 14. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 14 Grup de recerca sobre la hipertròfia benigna de pròstata Al CAP Igualada urbà s’ha constituït el Grup de recerca sobre la hipertròfia benigna de pròstata (HGP). Partici- pen en el grup professionals de dife- rents equips d’atenció primària de l’A- noia i un del Bages, amb el suport de la Unitat de Suport a la Recerca de la Catalunya Central. Activitat científica de la Unitat de Suport a la Recerca Projectes de recerca en curs 11 • El treball “Validación de una versión tim any. Paral·lelament, aquest estudi Projectes multicèntrics en curs 2 corta del Cuestionario de actividad també ha permès detectar que un 15% Projectes de recerca en estudi 1 física en el tiempo libre de Minneso- d’adolescents té sobrepès o obesitat i Premis i beques concedits 6 ta”, de la Dra. Anna Ruiz de l’EAP que un 50% de les noies creu que el Premis i beques pendents de resolució 2 Sant Joan de Vilatorrada, va ser seu pes és massa elevat. Grups de recerca acreditables 1 escollit entre les nou millors comu- Articles científics enviats 5 nicacions orals del Congrés SemFYC. La Gerència Territorial Comunicacions i presentacions 31 Catalunya Central acull Cursos organitzats 4 • Quart premi del Congrés SEFAP 2011 una sessió sobre el bacteri Hores totals de formació 90 a la comunicació oral “Satisfacción de los médicos de atención primaria, Staphylococcus aureus farmacéuticos comunitarios y pa- resistent a la meticil·lina I Jornada de Prevenció i cientes con la receta electrónica”. Promoció de la Salut a Osona • Primer premi a la V Jornada d’Inter- El Grup de Malalties Infeccioses del Bages-Berguedà-Solsonès, en el qual L’objectiu de la jornada, organitzada canvi d’Experiències del SAP Bages- participen diferents organitzacions pel Grup de Prevenció i Promoció de Berguedà-Solsonès a la millor comu- proveïdores del territori, ha organit- la Salut del Sistema Integrat de Salut nicació, titulada “Estudi sobre el zat una sessió oberta a tots els profes- d’Osona (del qual l’ICS a la Catalunya consum d’alcohol entre els adoles- sionals del territori sobre el SARM Central forma part), va ser obtenir cents del Bages sud”. (Staphylococcus aureus resistent a la una visió general de què es fa en rela- meticil·lina, també conegut com ció amb la prevenció i promoció de la Un estudi detecta els hàbits salut a la comarca, crear un punt de MARSA), per analitzar les precaucions de salut entre els adolescents trobada amb la finalitat de compartir i les mesures de control que s’han de del Bages Sud prendre davant d’aquest bacteri en l’a- experiències i reflexionar-hi per gene- tenció primària, als domicilis, als cen- rar propostes de futur. Professionals dels EAP Montserrat i tres sociosanitaris i a les residències. Sant Vicenç de Castellet, en col·labo- El Servei d’Atenció Primària ració amb la Unitat de Suport a la Osona participa en l’estudi Beca FIS per al projecte Recerca de la Catalunya Central, han d’investigació SEDESTACTIV FRODOS presentat els resultats d’un ampli estudi sobre els hàbits de salut entre El projecte SEDESTACTIV tracta sobre El SAP Osona ha col·laborat en la rea- l’adolescència dels municipis sud de la l’assaig clínic aleatori controlat “Eva- lització del treball de camp del projec- comarca del Bages. luación de la efectividad de una inter- te que porta per títol “Incidencia de L’estudi s’ha realitzat als quatre cen- vención basada en la disminución de fracturas vertebrales en una cohorte tres d’educació secundària del Bages las horas de sedestación en pacientes poblacional de 2.968 mujeres postme- sud mitjançant enquestes anònimes a con sobrepeso u obesidad moderada”. nopáusicas. Estudio de los factores de joves de 12 a 18 anys i conclou que la La seva investigadora principal és riesgo asociados”. Diferents centres majoria d’adolescents s’inicien en l’al- Elena Martínez Ramos, de la Unitat de d’atenció primària de la comarca han cohol durant l’educació secundària i Suport a la Recerca Barcelona, amb la participat en l’estudi FRODOS (estudi que un 56% dels estudiants de 4t col·laboració de la de la Catalunya de les fractures osteoporòtiques de les d’ESO s’han emborratxat durant l’úl- Central. dones d’Osona) amb la realització i recollida de 506 enquestes. 14 ICS · Catalunya Central 2011
  15. 15. Catalunya Central 2011 18OCT12:.- 18/10/12 13:50 Página 15 Professionals Plantilla per categories professionals visió retrospectiva, l’evolució de la tualitat tant pel que fa a nous serveis Àrea funcional sanitària 1.027 sanitat manresana des de la postguer- com quant al nombre de professionals. Llicenciats sanitaris 487 ra fins a l’actualitat. Facultatius especialistes 463 Formació continuada Titulats superiors sanitaris 26 Nou correu electrònic Diplomats sanitaris 449 a la Catalunya Central L’any 2011 un 86,8% dels professionals Tècnics de grau superior sanitari de l’ICS a la Catalunya Central han (tècnics especialistes) 11 Al final de novembre es va activar el rebut algun tipus de formació. El total Tècnics de grau mitjà sanitari nou correu electrònic amb accés d’hores ofertes ha estat de 1.885,5, la (auxiliars d’Infermeria) 80 “ecorreu” a tots els professionals del qual cosa suposa una mitjana de 9,77 Àrea funcional de gestió i serveis 441 territori. Algunes de les millores d’a- hores per treballador/a. El nombre Residents 53 quest nou format són l’ampliació de la total d’activitats ha estat de 193. Per Total 1.521 capacitat de correu a 500 Mb, l’opció territoris, s’han impartit 40 activitats de saber l’espai ocupat, el corrector a la Gerència Territorial Catalunya Plantilla equivalent a jornada completa de l’any 2011. Incorpora personal fix, interí i eventual. ortogràfic, la millora en la gestió dels Central, 74 al Bages-Berguedà, 49 a contactes, més opcions de configura- l’Anoia i 30 a Osona. El nombre d’ins- El SAP Bages-Berguedà- ció i el fet que és més intuïtiu. cripcions ha estat de 2.370. Solsonès homenatja els seus jubilats 20è aniversari de l’EAP Finalització de l’avaluació Sant Vicenç de Castellet del risc psicosocial En el decurs de l’acte de cloenda de la V Jornada d’Intercanvi d’Experiències El dia 2 de desembre, l’EAP Sant Després d’un llarg procés de dos anys del SAP Bages-Berguedà-Solsonès es Vicenç de Castellet va celebrar un acte de treball amb els representats va homenatjar una cinquantena de per commemorar els vint anys de la socials, s’ha consensuat un informe professionals jubilats en els darrers seva creació. L’aniversari va permetre final on es recullen les situacions de deu anys. En nom dels jubilats, el Dr. visualitzar l’evolució de l’equip des del risc psicosocial detectades i les mesu- Francesc Sant va explicar, amb una dia 1 de desembre de 1991 fins a l’ac- res correctores proposades. ICS · Catalunya Central 2011 15

×