Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Els castells a l'escola. Literatura i castells. Fitxes didàctiques

2,111 views

Published on

Primer lliurament de les fitxes didàctiques elaborades per l'Equip "Literatura i Socials" del Grup de Treball "Els castells a l'escola" (ICE URV)

Published in: Education
  • Be the first to comment

Els castells a l'escola. Literatura i castells. Fitxes didàctiques

  1. 1. ELS CASTELLS A L’ESCOLA Literatura i castells Fitxes didàctiques Grup de Treball Institut de Ciències de l’Educacició Universitat Rovira i Virgili MATERIAL EN PROCÉS DE PRODUCCIÓ (versió 16 de juny de 2014)
  2. 2. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXTOS LITERARIS AUTOR / DATA TÍTOL / GÈNERE PERÍODE HISTÒRIC CARACTERITZACIÓ DEL TEXT PERÍODE CASTELLS Baró de Maldà (finals XVIII) Calaix de sastre (dietari) finals segle XVIII visita a Tarragona i Vilafranca aparició terme “castells” dietarisme orígens Joan Mañé i Flaquer (1852 i 1853) cròniques al Diario de Barcelona segle XIX primeres cròniques periodístiques d’autor conegut primer text descriptiu casteller nova premsa XIX primera època d’or Francesc Pelagi i Briz (1866) Masia dels amors (poema) segle XIX romanticisme ruralisme primera època d’or Josep Anselm Clavé (1867) Los Xiquets de Valls (poema per a una cançó) segle XIX romanticisme cant coral obrerisme primera època d’or Àngel Guimerà (1876) L’enxaneta (poema) segle XIX romanticisme primera època d’or Narcís Oller (1885) Vilaniu (novel·la) ((+ Lo castell)) segle XIX realisme burgesia vs classe obrera seguici popular vuitcentista (Valls) primera època d’or Josep Pin i Soler (1887) La família dels Garrigas (novel·la) ((+ Rosa mística)) segle XIX realisme costumisme seguici popular vuitcentista (Tarragona) primera època d’or Manuel Milà i Fontanals (1895, pòstum) Origenes del teatro catalán (assaig) segle XIX assaig folklore primera època d’or
  3. 3. Literatura i castells. Fitxes didàctiques Raimon Casas (1901) Lo tres de nou (teatre) segle XIX costumisme seguici popular vuitcentista (Valls) primera època d’or Ferran de Querol (1902) Vida de poble (narració) segle XIX costumisme ruralisme seguici popular vuitcentista (Torredembarra) primera època d’or Josep Aladern (1903) L’amo del pilar de cinc (narració) segle XIX modernisme naturalisme ruralisme confrontació Vella/Nova primera època d’or Ramon Ramon i Vidales (1900) (1910) En Pau de la Gralla (sainet) Vaca de llet (novel·la) segle XIX-XX costumisme sentimentalisme seguici popular vuitcentista (el Vendrell) decadència Andreu Nin (1910) Les festes majors (article) segle XX preguerra marxisme obrerisme reivindicació cultura popular decadència Eugeni d’Ors (1916) Pindària tercera en honor d’Isidro de Rabassó (glossa) segle XX preguerra noucentisme burgesia nacionalisme renaixença Francesc Pujols (1936) La Hiparxiologia dels Xiquets de Valls (article) segle XX República filosofia nacionalisme renaixença Marià Manent (anys 70) El pilar de vuit a Altafulla (poema) segle XX transició lirisme recreació històrica recuperació Joan Brossa (anys 79) La lluna (poema) segle XX transició lirisme castells/símbol recuperació Olga Xirinacs (1978) Castellers (poema) segle XX transició lirisme recuperació Salvador Espriu (1980) Nosaltres tots, castellers (poema) segle XX període castells/símbol nacionalisme inici segona època d’or
  4. 4. Literatura i castells. Fitxes didàctiques constitucional Joana Raspall (1998) Els castellers (poema) segle XX període constitucional castells/símbol nacionalisme segona època d’or Miquel Martí i Pol (1999) A la Colla Vella dels Xiquets de Valls (poema) segle XX període constitucional castells/símbol nacionalisme segona època d’or Noah Gordon (2007) The bodega (novel·la) segle XXI període constitucional literatura de consum projecció internacional segona època d’or
  5. 5. Literatura i castells. Fitxes didàctiques PAUTES HISTÒRIQUES PERÍODE DATES POLÍTICA, ECONOMIA I SOCIETAT FET CASTELLER Darreries del segle XVIII 1770-1800 Seguici popular de la Catalunya Nova Món rural Evolució del Ball de Valencians als castells. Primers anys del món casteller. Segle XIX 1801-1900 Renaixença cultural i política Primers procesos industrials i aparició de l’obrerisme Fil·loxera i empobriment del camp Anys de maduresa Època d’Or Decadència Primers anys de segle XX República 1901-1936 Aparició de l’esport i de nous costums Noucentisme cultural i polític Sindicalisme i moviments d’esquerra Generalitat republicana Decadència Renaixença Primers Concursos de Castells Recuperació de castells perduts Consciència del concepte de castell carregat Guerra Civil 1936-1939 Feixisme Guerra i exili Castellers a la guerra i a l’exili Franquisme 1939-1975 Repressió i persecució lingüística, cultural i política Postguerra social i econòmica Antifranquisme polític i cultural Colles úniques en poblacions de tradició de dualitat. Forja de les colles de la zona tradicional Supervivència Recuperació del Concurs de Castells Recuperació de castells amb folre Democràcia (període consitucional) 1975-2013 Transició Recuperació nacional, cultural, social i política Generalitat renovada Creació de noves colles Recuperació dels castells de 9 Boom 1992 Segona època d’Or
  6. 6. Literatura i castells. Fitxes didàctiques Ajuntaments democràtics i recuperació festiva Projecció interior i internacional Patrimoni Immaterial de la Humanitat
  7. 7. Literatura i castells. Fitxes didàctiques CALAIX DE SASTRE RAFAEL AMAT I DE CORTADA, BARÓ DE MALDÀ (1746- 1819) “Después del drach seguían los balls de Bastons, de Santa Fe y lo dels Valencians. Lo trage de tals quadrillas no sé si algun curiós com yo lo haurà notat. A mi no·m recorda, per consegüent no·l puch escríurer en est Llibre de las Set Sibellas.” (1774) “En est matí, festa major en la ciutat de Tarragona, no ha estat tan alegre, vista la dels antecedents anys, per no haver-hi hagut, per motiu de les pregàries, cap diversió de balls dels titans, dels prims, dels valencians i altres en Tarragona, que corrien ab los de bastons per la ciutat, i en la tarda acudien a la professó de Santa Tecla, i l’habilitat de castells o sostres de gent ab un noi al capdamunt fent-hi figuereta. En fi, tot lo que em recòrdia de lo succeït, des de ma fantasia ho traslladaré a aquest llibre, Calaix de Sastre.” (1794) “Els balls dels Valencians, dels Gitanos, la MOIXIGANGA ab atxes a les mans al só de ses dolsaines, gralles i tabals, aquells mossos de Vilafranca ab gran destresa pujant uns sobre altres, formen castells, habilitat ben difícil sostenintse uns ab els altres sobre dels muscles fins alló de tres o quatre sostres ab un noi al cap d'amunt” (1805) “Valencians y Balls de bastons Per major xirinola en estas festas han arribat las dansas dels Valencians y los Balls de bastons. Los Valencians ab la musica de grallas, tan desapasible als oídos, ballan tots pels carrers y plasas y fan castells pujant uns sobre els musclos dels altres de quatre y cinch estans. Acompañan á las grallas, tocan un tambor. Lo ball de bastons porta tambe musica de grallas, fent cric, crac, ballant los uns ab los altres. Anys atras ya havian vingut en Barcelona per Corpus y en altres funcions d' alegria, com esta del Beato Oriol.” (1807)
  8. 8. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXT CONTEXT CASTELLER CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Gènere: Dietari Localització: El Calaix de Sastre és un diari personal de Rafael Amat, destinat a les seves amistats, on durant quasi 50 anys explica tot el que feia, amb episodis molt diferents. Els fragments reproduïts, corresponen a la festa de Vilafranca de l'any 1774, la de Tarragona de 1794 (suspesa per la guerra Gran), la de Vilafranca de 1805 i la de Barcelona de 1807. Forma: Prosa. Amb ús de castellanismes (“desapasible”, “atras”) i onomatopeies: “cric, crac” Relació del text amb l’obra de l’autor: El Calaix de Sastre és l’única obra coneguda de Rafael Amat. Relació del text amb d’altres textos: El textos de 1805 i 1807 són els més antics on es troba la paraula “gralles” referida a l'instrument musical. “el inharmónico y chillón sonido de la gralla lo hace mucho menos tolerable” (Diario de Barcelona, 1852) “que forman subiendo, y manteniéndose en pie con el mayor equilibrio unos hombres sobre otros” (Domingo “La gratitud obsequiosa...” dins de Sánchez-Real (1995) Puerto de Tarragona: Acontecimientos notables en su construcción (1802-1829) Significació: L'autor ens dóna quatre notícies de balls de valencians entre els segles XVIII i XIX. Tot i utilitzar ja el terme “castells”, Rafael Amat fa esment a balls o danses de valencians. Les notícies d'aquesta època expliquen que el ball de valencians executava danses i feia diferents construccions humanes: torres, castells, pilars i la figuereta. Relació de l’autor amb els castells: Rafael Amat ens dóna quatre notícies de balls de valencians de festes i ciutats que va visitar entre 1774 i 1807. S'hi observa com cada vegada coneix millor la dansa. Colles de balls de valencians documentades entre 1687 i 1808: Balls de valencians de Tarragona, Reus, Prades, la Secuita, la Selva del Camp, l'Argentera, Lleida, Montblanc, l'Arboç, la Riera, el Vendrell, Santa Margarida i els Monjos, Torredembarra, Vilafranca, Vila-seca, Vilanova i la Geltrú, Alforja, Alcover, la Masó, el Milà, el Rourell, Valls i la Pobla de Mafumet. Construccions humanes que feien els balls de valencians abans de 1808: “Castell de sis sostres”, “la Torre”, “quatro cuerpos con un niño al remate”, “castells o sostres de gent ab un noi al capdamunt fent-hi figuereta”, “el pilar de cinc i el de tres davant de la processó”, “torres a la altura de seis estados”, “torres, que forman subiendo, y manteniéndose en pie con el mayor equilibrio unos hombres sobre otros hasta el número de siete”, “castells, habilitat ben difícil sostenintse uns ab els altres sobre dels muscles fins alló de tres o quatre sostres ab un noi al cap d'amunt”, Catalunya a les dècades dels anys 1774 i 1808: A la segona meitat del segle XVIII hi ha un important augment de la producció agrícola i el 1778 l'obertura del mercat americà desencadena una etapa de creixement de la indústria i el comerç. A partir de 1789 les males collites, l'impacte de la Revolució Francesa i les guerres contra el Regne Unit i França causaran una època de crisi econòmica, que es recuperarà amb força poc després. Al Camp de Tarragona i el Penedès, on des de finals del segle XVII i al llarg del XVIII el conreu de la vinya havia substituït el de cereals fins a esdevenir majoritari, es van crear nuclis industrials d’especialització. El motiu del creixement de la indústria vinícola està vinculat a l’augment de la demanda d’aiguardent dels mercats del nord d’Europa, on el consum d’aquests licors era tradicionalment molt alt. Les exportacions de vi a les colònies americanes també van augmentar progressivament. La societat catalana entre 1774 i 1808: L'aparició a Barcelona i a d’altres ciutats catalanes d'una burgesia capitalista incipient i del corresponent proletariat industrial suposa un notable i evident canvi social
  9. 9. Literatura i castells. Fitxes didàctiques Referència: Amat (1994) Miscel·lània de viatges i festes majors I Amat (1987) Calaix de sastre II 1792-1794 Amat (1908) Festas celebradas á Barcelona en los anys 1806 y 1807 per la beatificació del v. dr. Joseph Oriol, prevere Miralles (2002) “Algunes notícies antigues (més o menys conegudes) sobre els balls de la Festa Major (3)” a El 3 de vuit, 13 de setembre Bofarull (2010) “Valencians i castellers a Vilafranca fins al 1855” a 3 de vuit, 12 de novembre “castells pujant uns sobre els musclos dels altres de quatre y cinch estans” Situació dels balls de valencians abans de 1808: La primera actuació documentada d'un ball de valencians es situa a Tarragona el 1687. Després es formen diverses colles al Camp i, a partir de 1770, al Penedès. En aquestes dates trobem actuacions amb diverses colles, que competeixen entre elles i comencen a fer torres i castells de 6 i 7 pisos. A inicis del segle XIX, les dues colles de Valls consoliden l’evolució dels valencians als castells. respecte al passat, que es diferencia clarament de la resta de la península. A la Catalunya de finals del segle XVIII hi van arribar les idees il·lustrades i alguns projectes modernitzadors, a causa del dinamisme i les necessitats d’aquests grups socials emergents, sobretot comerciants i industrials,que inspiraven l’activitat de la Junta de Comerç. Per això, es van crear institucions pròpies i es va fundar l’Escola de Nàutica el 1770, la de Nobles Arts el 1775 i la de Comerç el 1786.
  10. 10. Literatura i castells. Fitxes didàctiques DOS ARTICLES AL DIARIO DE BARCELONA Joan Mañé i Flaquer (1823 - 1901) Usted sabe que para las poblaciones de este Campo de Tarragona, los castells ó torres son lo que para los andaluces las corridas de toros. Hay hombre que los sueña un año para otro, que habla doce meses de lo que serán y otros doce de lo que fueron; que en teniendo á la vista tal diversion, no hay poder humano que le distraiga de ella. Tambien aqui tenemos nuestro Chiclana de los que se dedican á esta profesion: Valls hasta ahora ha sido el pueblo privilegiado, el semillero de esta clase de artistas. Pero lo mas chocante es que los de Valls no pueden hacer un castell por entero, ni ningun otro pueblo puede lograrlo tampoco. La Riera, Tarragona, Torredembarra y algun otro pueblo prestan sus hombres hasta los terceros, como si dijéramos el primer cuerpo de la torre, y los de Valls la concluyen. Sin estas circunstancias difícilmente se haria uno con toda perfección. (8-9-1852) Consiste el castell en un número de hombres puestos de pié en los hombros de los otros, como se ha visto hacer alguna vez en el teatro por los gimnastas árabes. La palabra castell denota el género que está dividido en varias especis. Estas son. Espadats ó pilá. Nombre que se dá al castell cuando no tiene por base mas que un hombre. Los espadats de cinco hombres caminan en las procesiones y hasta suben escaleras si las encuentran al paso. Los de seis han logrado tambien andar y aun subir escaleras, por medio de apoyo á los pies del segundo. - Este año se ha visto aqui el prodigioso fenómeno de andar catorce pasos los espadats de siete, con forros ó puntales hasta los piés de los terceros. Es de advertir que antes del año pasado no se consiguió hacer los espadats de siete limpios y fijos. Torre. Consiste en dos espadats puestos frente á frente y unidos con los brazos. La torre se habia logrado hacer de 7 limpia, pero este año la hemos visto de 8, servan peus de tersos, esto es, sosteniendo con puntales los piés de los terceros. Castell. Esta palabra sirve tambien para designar una especie, que es cuando el castell tiene tres hombres por base y el todo forma una pirámide triangular. Años atrás, no muchos, cuando se lograba hacer el castillo de ocho ya no se pedia mas, y se daba por salvada la honra: ahora el castillo de ocho se considera como un juego, pues el año
  11. 11. Literatura i castells. Fitxes didàctiques pasado se hizo una vez el de nueve y este año se ha logrado hacerlo siempre que se ha intentado. - El de nueve es una cosa asombrosa, pues se ven á los últimos hombres asomar por encima de los tejados. - El de ocho se hace ya empezando por la cúspide, de manera que llega un punto en que se ha de levantar toda aquella enorme masa para colocarla encima de su base. Este año se han hecho, por segunda vez solamente, los cuatro pilares de 9, que es una pirámide cuadrangular; y, por primera vez, los cinco pilares de 8. Este último consiste en una pirámide cuadrangular que en el centro lleva una aguja ó pilar desde la base á la cúspide. (8-9-1853)
  12. 12. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXT CONTEXT CASTELLER CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Gènere Article periodístic (crònica) Localització: Diario de Barcelona 8-9-1852, pàgines 5363-5364 Diario de Barcelona 8-9-1853, pàgines 6375-6377 Forma: Els diaris, en aquells moments, eren d'”avisos i notícies” i no acollien articles més enllà de la mera explicació d'uns fets. Per això, Mañé i Flaquer va publicar els dos articles -dels quals n'hem donat només uns fragments, que ja ens permeten d'adonar-nos la voluntat assagística del seu autor- amb la forma retòrica de carta al director, per bé que van ser publicats amb la presentació tipogràfica de “notícia”. Text en llengua castellana, l’habitual per a l’assaig i el periodisme encara en aquells anys. Relació del text amb l’obra de l’autor: L'any 1847, Mañé i Flaquer va començar a escriure al Diario de Barcelona i en va ser director des del 1865 fins a la seva mort. Mañé va convertir el Diario en un periòdic modern i hi acollí, al su voltant, intel·lectuals de renom, com ara Joan Maragall, que en va ser el seu secretari. Va publicar nombrosos assaig, especialment de caràcter polític, com ara El regionalismo, de 1887. Són especialment signicatius els llibres que dedicà a Euskadi: La paz y los fueros, de 1876, i El oasis: viaje al país de los fueros (Provincias Vascongadas y Navarra), volums publicats entre 1876 i 1880. Significació: Els articles descriuen dues actuacions castelleres (de la festa major de Torredembarra), però no com una tradició que es repeteix invariablement, sinó que explica l'assoliment de nous castells en aquells anys i els avenços tècnics. Són el que Relació de l’autor amb els castells: Mañé i Flaquer va passar la infantesa a Torredembarra (on havia nascut) i la joventut a Tarragona, ja aleshores dues places significatives en el calendari casteller. Coneixia, doncs, els castells de primera mà. Colles existents entre 1840 i 1860: La Muixerra i la Roser de Valls Colles dels Pagesos i dels Pescadors de Tarragona Dues colles de la Moixiganga d'Igualada Castells de les temporades 1840 i 1860: 4 de 9 3 de 9 4 de 8 amb agulla pilar de 7 2 de 8 (Al segle XIX, els castells es denominaven exclusivament pel nombre de pisos i pel nombre de castellers per pisos. Com que el 4 de 9, el 3 de 9, el pilar de 7 i el 2 de 8 duien sempre folre, aquest fet no s’indicava en la denominació. Quan es van començar a fer alguns d’aquests castells sense folre, en la informació periodística s’indicava amb l’afegitó de “limpios”, “sin refuerzos” o similars”) Catalunya a les dècades dels anys 1843 i 1865: Amb la mort de Ferran VII, el 1833, es posa en crisi, a l'Estat, la monarquia absoluta. El nou estat liberal arribarà fins a la Revolució de 1868, deixant inacabada la transformació i modernització de l'Estat espanyol i sacesejat per crisis econòmiques i les successives guerres carlines. Així, l'Estat continuava amb una centralització severa i un control polític ple. La segona guerra carlina (1846-1849) va ser coneguda, a casa nostra, com a Guerra dels Matiners. La societat catalana entre 1843 i 1865: La revolució industrial -coneguda com a era del vapor- va esclatar a Catalunya entre 1840 i 1890. El país - a diferència de l'Estat- va esdevenir un territori de gran dinamisme industrial. Catalunya va entrar a formar part de les regions europees amb uns nivells d'industrialització més elevats. Per això, els industrials demanen insistentment una política econòmicament proteccionista. Alguns intel•lectuals catalans, entre els quals Joan Mañé i Flaquer, escriuen els primers textos catalanistes, sovint des d'una perspectiva conservadora o liberal.
  13. 13. Literatura i castells. Fitxes didàctiques podríem qualificar dels dos primers articles periodístics castelleres, especialment entesos a partir del nou periodisme europeu aparegut en les primeres dècades del segle XX, especialment a Anglaterra i a França. L'article de 1853 és, també, una autèntica lliçó de tècnica castellera, esdevenint el primer tractat sobre aquest aspecte, tot i la seva brevetat. Quan Mañé i Flaquer publica els dos articles, ja feia dos anys que vivia a Barcelona. Era catedràtic de llatí i castellà de la Universitat i col·laborador assidu de la premsa barcelonina, on exercia, també, de crític teatral de prestigi. Referència: Català (1981) Món Casteller I, 91-93 Bargalló i Gras (1988) La Festa major de Torredembarra a la segona meitat del segle XIX Solsona (2005): La Festa Major de Torredembarra (1849-1950), segons la premsa. Situació del fet casteller a les dècades dels anys 1851 i 1860: Inici de la Primera època d'or La Renaixença cultural: Com a simbiosi entre el romanticisme emergent a Europa, la puixança econòmica del país i la situació regressiva de l'Estat, a Catalunya sorgeix un nou moviment cultural, que ja dóna els primers símptomes entre 1830 i 1840 i que, més endavant, serà conegut com la Renaixença -i que viurà els seus moments àlgids entre 1840 i 1880. La Renaixença es fonamenta, també, en la recuperació del català com a llengua literària 1833: poema “Oda a la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau 1839-1840: poemes en català de Joaquim Rubió i Ors al Diario de Barcelona 1844: llibre de versos del valencià Teodor Llorente 1851: Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer impulsen la restauració dels Jocs Florals 1858: antologia poètica Los trobadors Nous, de Bofarull 1859: antologia poètica Los trobadors Moderns, de Balaguer 1859: convocatòria dels Jocs Florals de Barcelona 1862: publicació d'una novel•la en català L'orfeneta de Menargues d'Antoni Bofarul 1865: Pelagi Briz funda la revista anual Calendari Català
  14. 14. Literatura i castells. Fitxes didàctiques LA MASIA DELS AMORS FRANCESC PELAGI BRIZ (1839-1889) (...) Ab roja barretina, lo jech al coll, la faixa á la cintura, ab la ermilla groguenca y carmesina los calsons ab flamant botonadura, y ab la polaina repuntada y fina, tan llaugers com lleugera es la fusina, Arriban los Xiquets de Valls; altiva torra n'aixecan ab nervuda espatlla, d'un ters pis á la alsada y mes arriba, y sempre ferma, rarament s'espatlla, fins que lo noy de dalt ab fas joliva ne fa la senya. Alerta, gens esquiva. La gent de baix los guayta tot seguintne l'alsada de la torra. Si trontolla, tothom perçó tranquil resta tenintne molta fe en la destresa de la colla que la fá ab molt de pit, y retenintne l'alé, y ab má mestre, y detenint-ne. Lo bamboleig. Una dolsaina sona, hi ajunta un tamborí sa musiqueta; lo poble s'espesseix á la rodona; finestras y balcons la gent, estreta y atapahida ompla: y en tant dòna, De cop á éll un altre. -Hola!, le crida, ¿que fas? - Estich guaytant com se componen pera fer eix castell; tot desseguida contesta Anton. -Encara que alé'ls donen tots los dimonis del infern, mentda m'apar que's puga fer tan atrevida Pila de gent com dihuen; ab veu baixa l'altre acostantshi esclama. -Tothom conta que farán la de déu!... - ¡Qu'es cas! Abaixa un poc lo nombre que no es tan, tan tonta eixa gent per pensar que bè s'encaixa ab una alsaria aixís... (...) Parlant aixis mòlt temps. Mentres garlavan lo castell poch á poch creixía, la setena fila ja hi posavan y encar ferm y mes ferm se mantenía; la plassa estava plena; 'ls que guaytavan ni á respirar, ni á móurerse gosavan. Al últim quan ja'ls dos finit havían y quan lo bon pastor lo cel signantne ne deya: -Dèu es just! Los que tenían mig montat lo castell, bambolejantne un crit donan, s'estrenyen, s'angunían,
  15. 15. Literatura i castells. Fitxes didàctiques picaments als Xiquets, tot Tarragona.(...) Sas maniobras plens d'esglay s'espessan, pera tomar als que de dalt ne cahuen. Mès res hi val! Los crits de dol travessan l'espay, y sangonent, mig mort ne trahuen á un dels braus xiquets. Tots, tots s'apressan en ferlo retornar. Envá li adressan y a terra cauhen. Los que abaix seguían. Paraulas de consol, envá. Abatuda la testa sobre'l pit dú doblegada. La gent allí l'entorn ne resta muda y freda, estemorida y esglayada. La festa en malhora interrompuda sa alegría ja tè del tot perduda.
  16. 16. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXT CONTEXT CASTELLER CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Gènere: Poema Localització: La masia dels Amors, 1867. L'any 1869, Briz va publicar “Coses que se'n van” al Calendari Català, una descripció dels castells i 4 sextets de “La masia dels amors”. Forma: Aquest poema, d'influència mistraliana, es compon de dotze cants, en un seguit de sextets de versos decasíl·labs que rimen ABABAA. (Els sextets catalans tenen habitualment només dues rimes i aquesta és una de les combinacions més usuals) Els encavallaments i les hipèrboles hi són constants. Relació del text amb l’obra de l’autor: Briz fou un intel·lectual de la Renaixença complet: poeta, narrador, dramaturg, traductor i folklorista, fundà publicacions culturals i societats catalanistes. La masia dels Amors va ser el seu sisè llibre de poemes. Com a folklorista publicà: Cançons de la terra (1866-1884) i Endevinalles populars catalanes (1882) Relació del text amb d’altres textos: La masia dels Amors ha estat relacionat per la crítica amb el poema occità Mirèio del Premi Nobel Frederic Mistral, que Briz va traduir al català. El poema, a la vegada, és un clar exponent del romanticisme de caire ruralista i folklòric que impregnà bona part de la Renaixença, especialment en els seus primers anys. Significació: És un dels primers textos netament literaris que descriu una actuació castellera i incorpora els castells (un accident casteller) Relació de l’autor amb els castells: Briz (nascut a Barcelona, on vivia) va esdevenir, arran dels seus treballs com a folklorista, un bon coneixedor dels costums i les tradicions del Camp de Tarragona Colles existents entre 1860 i 1870: La Muixerra i la Roser de Valls Colles Vella i Nova de Tarragona Dues colles de la Moixiganga d'Igualada Castells de les temporades 1853- 1880: 3 de 9 4 de 9 5 de 8 2 de 8 3 de 8 aixecat per sota pilar de 8 (Al segle XIX, els castells es denominaven exclusivament pel nombre de pisos i pel nombre de castellers per pisos. Com que el 4 de 9, el 3 de 9, el pilar de 7 i el 2 de 8 duien sempre folre, aquest fet no s’indicava en la denominació. Quan es van començar a fer alguns d’aquests castells sense folre, en la informació periodística s’indicava amb l’afegitó de “limpios”, “sin refuerzos” o similars”) Catalunya a la dècada dels anys 60 del segle XIX: Davant el desprestigi del bipartidisme borbònic a l’Estat, els progressistes i demòcrates signen el Pacte d'Ostende pel qual acorden derrocar la monarquia d'Isabel II, fet que aconseguiran amb la Revolució de 1868, un aixecament militar liderat per Joan Prim amb un notable suport popular. El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric comprès entre la Revolució de 1868 que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el 1875. La societat catalana als anys 60 del segle XIX: El creixement de la la xarxa de ferrocarril i de la indústria tèxtil (concentrada a la costa i en algun riu com el Llobregat) porta el creixement d'algunes ciutats (Barcelona, Sabadell, Terrassa). Al costat d'una burgesia industrial i comercial cada cop més opulenta, creix un proletariat que participa en protestes i revoltes. Després d'una etapa de creixement, la falta de cotó americà, la falta de rendibilitat del ferrocarril i les males collites provoquen el crac de la borsa
  17. 17. Literatura i castells. Fitxes didàctiques en l'argument de l'obra. La masia dels Amors és un llarg poema narratiu sobre els amors contrariats entre un jove mariner i la pubilla d'una masia, amb el rerefons dels costums rurals i populars del Camp de Tarragona. El fragment pertany a un dels cants. Referència: Català (1981) Món casteller volum I, pàgines 128-129 http://books.google.es/books/about/La_Masia_dels_amors.html?i d=nODJMwEACAAJ&redir_esc=y Situació del fet casteller a la dècada dels anys 60 del segle XIX: Primera època d'or de Barcelona (1866). La Renaixença cultural: 1868 Pelagi Briz funda el periòdic literari Lo Gai Saber 1871 es funda la revista quinzenal La Renaixensa 1872 creació de l'Ateneu Barcelonès
  18. 18. Literatura i castells. Fitxes didàctiques LOS XIQUETS DE VALLS JOSEP ANSELM CLAVÉ (1824-1874) A la plassa! Prenen part en nostra festa Los forsuts XIQUETS DE VALLS, Y en pilars, castells y torras Mostraran s'habilitat Pels carrers fan la passada Ab las grallas y'ls tabals, Nara-nara! - Ram, plam, tram! Y a la casa de la vila A mitj dia farán cap Quina gatsara, quina delicia Causan al poble los braus XIQUETS, Quant fan alarde de llur pericia, Forsa equilibri, valor y seny! Viva! Viva! Venen de Valls ab sa rústica orquesta, Viva! Viva! Venen de Valls per'honrar nostra festa, Forman la colla Jóvens com cal. Ben vinguts sían Los XICHS DE VALLS! -Se ouhen ja'ls tabals y grallas! - Ja se oviran los XIQUETS! Plam! ra-a-patapa, plam! Nan, nan, nárat, nórat, na! Fan castells pujats per sota y turrots de cinch pilars; Alsan torras de set pisos Y movibles espadats. Quina gatsara, quina delicia Causan al poble los braus XIQUETS, Quant fan alarde de llur pericia, Forsa equilibri, valor y seny! Ra, patapa, plam! Nárat, nórat, na! Ay, quin plaher! Quin regositj, Véurer al nen En lo bell cim Com fa l'aleta Y ufá somriu; Y als jovenets Del seté pis
  19. 19. Literatura i castells. Fitxes didàctiques Quina gatsara, quina delicia Causan al poble los braus XIQUETS, Quant fan alarde de llur pericia, Forsa equilibri, valor y seny! Nort dels XIQUETS ne sían Ninetas, vostres ulls, Hermosos, Com los estels de plata Que en lo zénit obscur Brillan en nit serena I l'ample espay Banyan de llum. Ninas gentils, Los XICHS galáns Braus os rendeixen Son homenatje, Y ab dols afany Vostras miradas Prestan coratje Als XIQUETS DE VALLS Fent figueretas Sobre'ls del quint! Nort dels XIQUETS ne sían Ninetas, vostres ulls, Hermosos, Com los estels de plata Que en lo zénit obscur Brillan en nit serena I l'ample espay Banyan de llum. Nárat, nórat, na! Ra, patapa, plam! Adeu siáu, XIQUETS DE VALLS! Adeu siáu!
  20. 20. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXT CONTEXT CASTELLER CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Gènere: Poema (cançó) Localització: Clavé (1867) Flores de estío Forma: Aquest tet va ser escrita per a ser cantat per una coral. En conseqüència la voluntat rítmica preval sobre l’estricte rigor mètric. És un poema anisosil·làbic (és a dir, de versos de distint metre) i de diversitat estròfica, però presenta una clara voluntat de simetria i d’una certa regularitat: Quintet (3+7+7+7+7) Quintet (7+7+7+7+7) Quartet/Tornada 1 (9+9+9+9) Octava (3+10+3+10+4+4+4+4) Quartet/Tornada 1 (9+9+9+9) Quartet (7+7+7+7) Quartet (7+7+7+7) Quartet/Tornada 1 (9+9+9+9) Estrofa de 12 versos (5+5+4+4+4+4+4+4+4+4+4+4) Octava/Tornada 2 (6+6+2+6+6+6+4+4) Octava (4+4+4+4+4+4+4+6) Octava /Tornada 2 (6+6+2+6+6+6+4+4) Quartet (5+5+7+3) No hi ha una rima fonètica usual, però sí una clara eufonia rítmica (que força cops esdevé rima assonant). Hi ha moltes elisions, algunes comparacions i també hi abunden les onomatopeies: els cantants imiten el so de les gralles. Hi ha algunes frases en estil directe. Relació de l’autor amb els castells: De filiació republicana i radicalment progressista (a diferència d’altres noms notables de la Renaixença), Clavé ja havia composat, l’any 1859, “Lo pom de flors”, en el qual imita el toc de castells. Va ser convidat a la festa major de Vilafranca del Penedès l'any 1863 per Eduard Vidal i Valenciano per tal de dirigir la coral local. Com a resultat de la impressió que li causà l’actuació dels Xiquets de Valls aquell Sant Fèlix, Clavé els dedicà, posteriorment, la composició musical que du el seu nom. És possible que també veiés castells, el mateix 1863, a l'Espluga de Francolí. Colles existents entre 1860 i 1868: La Muixerra i la Roser de Valls Colles Vella i Nova de Tarragona, Dues colles de la Moixiganga d'Igualada Castells de les temporades 1860- 1868: 3 de 9 4 de 9 5 de 8 2 de 8 3 de 8 aixecat per sota pilar de 8 Catalunya a la dècada dels anys 60 del segle XIX: Davant el desprestigi del bipartidisme borbònic a l’Estat, els progressistes i demòcrates signen el Pacte d'Ostende pel qual acorden derrocar la monarquia d'Isabel II, fet que aconseguiran amb la Revolució de 1868, un aixecament militar liderat per Joan Prim amb un notable suport popular. El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric comprès entre la Revolució de 1868 que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el 1875. La societat catalana als anys 60 del segle XIX: El creixement de la la xarxa de ferrocarril i de la indústria tèxtil (concentrada a la costa i en algun riu, com el Llobregat) porta el creixement d'algunes ciutats (Barcelona, Sabadell, Terrassa). Al costat d'una burgesia industrial i comercial cada cop més opulenta, creix un proletariat que participa en protestes i revoltes. Després d'una etapa de creixement, la falta de cotó americà, la falta de rendibilitat del ferrocarril i les males collites provoquen el crac de la borsa de Barcelona (1866).
  21. 21. Literatura i castells. Fitxes didàctiques Relació del text amb l’obra de l’autor: Clavé va començar a escriure cançons en castellà, però progressivament va utilitzar cada vegada més el català i va mostrar-hi un clar interès per les tradicions catalanes. El 1859 va escriure “Lo pom de flors”, una cançó amb dues parts: la primera simula la música dels castells i la segona una sardana. Un vers de la primera part diu: “Instruments rústics uns sonen” Relació del text amb d’altres textos: Un vers d'aquest poema “Força, equilibri, valor i seny” s'ha convertit en el lema casteller i s'ha reproduït reiteradament: D“El cinquè postulat dels castells” (1965), de Pere Català: “Malgrat això, resulta evident que a aquests postulats se'ls ha d'unir un cinquè element: no n'hi ha prou amb la força, l'equilibri (a vegades aquest mot queda substituït per enginy), el valor i el seny -prudència, judici...- per a edificar els castells humans. És precisa també la germanor o l'acoplament dels components” D´’Apunt al natural” (1887), de Gaietà Vidal i Valenciano: “les gralles i tabals, acompanyant el moviment dels braços amb tremolós refilet i amb redoble vertiginós, invitaven al públic a celebrar amb entusiastes picaments de mans aquella prodigiosa mostra de força, destresa, equilibri i agilitat” De Costums que es perden y recorts que fugen (1882), d’Antoni de Bofarull: “Lo nom de Xiquets de Valls que ara donan alguns als homens de las torras, no té mes orígen que'l títol de una inspirada composició poético-musical del músich poeta Clavé” D’El Penedès: folklore dels balls, danses i comparses populars (1926) de Francesc Bové: “Com hem dit abans els grans castells daten de l'any 1875 i una prova ben convincent ens la dóna en Clavé amb sa obra, puix que (Al segle XIX, els castells es denominaven exclusivament pel nombre de pisos i pel nombre de castellers per pisos. Com que el 4 de 9, el 3 de 9, el pilar de 7 i el 2 de 8 duien sempre folre, aquest fet no s’indicava en la denominació. Quan es van començar a fer alguns d’aquests castells sense folre, en la informació periodística s’indicava amb l’afegitó de “limpios”, “sin refuerzos” o similars”) Situació del fet casteller a la dècada dels anys 60 del segle XIX: Primera època d'or La música i el cant coral a la Catalunya del segle XIX: La música i, en concret, el cant coral foren altament significatius en el moviment de la Renaixença, tant pel que fa a l’entrada del romanticisme europeu (en aquest cas, germànic fonamentalment) com a l’estructuració de cert obrerisme, que tingué en el cant coral una de les seves vies d’expressió nacional i social, o la construcció de la identitat d’una certa burgesia, a partir de la música clàssica. 1847: fundació del Liceu 1861: incendi del Liceu 1862: reconstrucció del Liceu 1850: Clavé fundà “La Fraternitat”, la primera coral catalana i de tot l’Estat 1860: fundació de l’”Asociación Euterpense”, com a agrupació del moviment coral que havia sorgit a imitació de “la Fraternitat” 1864: en formen part 84 societats corals catalanes (d’arreu dels Països Catalans i Cuba), conegudes popularment com Cors de Clavé 1874: mort de Clavé i fundació de l’Orfeó Català (En l’actualitat, la Federació de Cors de Clavé agrupa 160 societats corals i 5.000 cantaires)
  22. 22. Literatura i castells. Fitxes didàctiques quan l'escrigué (juliol de 1867) si ell hagúes vist abans els atrevits castells de vuit i de nou, no diria en sa formosa composició: Fan castells pujats per sota / i torrots de “cinc pilars” / aclen torres de “set” pisos / i movibles espadats.” De Món Casteller (1981), de Pere Català: “No afirmem rotundament que Clavé presenciés llavors, el 1863, castells de nou; però sí que neguem que els castells que contemplés fossin d'escassa entitat” L'any 1931, Josep Maria de Sagarra (lletra) i Amadeu Vives (música) van compondre “El cant del poble”, com a himne de Catalunya alternatiu a “Els Segadors” i basant-se en un fragment melòdic de la cançó de Clavé Significació: Des d’una perspectiva propera al ruralisme de la primera Renaixença, la cançó és entesa com un himne i va esdevenir força popular a l’època, fins al punt que “força, equilibri, valor i seny” va esdevenir aviat el lema casteller acceptat com a tal per tot el món casteller. Referència: Català (1981) Món casteller I 114-122
  23. 23. Literatura i castells. Fitxes didàctiques L'ENXANETA ÀNGEL GUIMERÀ (1845 - 1924) L'ENXANETA La plassa gran de la vila es plena de gom a gom brandant lo castell s'enfila y al entorn cridant s'apila pera aguantarlo tothom. - Amunt va! - fent esqueneta, cap amunt hi pujan tots; sols hi manca l'enxaneta que abrassa á sa mare inquieta estremintla ab sos sanglots. - Amunt fins al cel! - febrosa la gent crida amenassant; y la mare tremolosa l'empeny y mira'l no gosa, y'l nen va pujant, pujant!... Ja es dalt, y'l pobret somreya quan la torre cau d'arrel; y encara, morint, se'l veya com, alsant los brassets, deya: Sí, mare; amunt fins al cel!
  24. 24. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXT CONTEXT CASTELLER CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Gènere Poema Localització: Calendari català de l'any 1876 (amb el títol de “Lo Xiquet de Valls”) Forma: Quintets heptasíl·labs amb rima consonant ABAAB.(que és de les combinacions de rima més habituals en els quintets catalans) L'heptasíl·lab és el vers més utilitzat en la poesia popular i de caire popularitzant. Hi ha una hipèrbaton clara: “al entorn cridant s'apila pera aguantarlo tothom” Relació del text amb l’obra de l’autor: Guimerà (poeta, dramaturg i activista polític) va ser un dels màxims exponents de la Renaixença i un seguidor de l'estètica romàntica, que anà evolucionant amb els anys El 1876 ja havia publicat tres llibres de poemes, però encara no havia estrenat cap obra teatral, que fou el gènere que acabà conreant amb més profunditat i que li donà més rellevància, també a nivell internacional. Així, la seva obra Terra Baixa va arribar al cinema, en versions diferents produïdes a l'Estat espanyol (1907), Argentina (1913), Estats Units (1914) i Alemanya (1924), si tenim en compte tan sols les realitzades en vida de Guimerà. Relació del text amb d’altres textos: Calendari català és una revista anual fundada per Pelagi Briz Significació: Es basa en la mort del casteller Magí Serra Miret -Magí del Janillo- ocorreguda a la Masó per la festa major (santa Relació de l’autor amb els castells: Tot i que va néixer a Santa Cruz de Tenerife, de jove va viure al Vendrell (poble del seu pare) i hi va mantenir relació durant tota la vida Colles existents entre 1876 i 1890: Vella i Nova de Valls Colla de la Mercè de Tarragona (després dividida en Colla Nova i Colla Vella) Dues colles de la Moixiganga d'Igualada Torraires de Montblanc Xiquets de Torredembarra Xiquets de Gràcia Xiquets de Barcelona Xiquets de l'Espluga de Francolí Castells de les temporades 1876 - 1890: 3 de 9 net 4 de 9 net 2 de 8 net 5 de 9 pilar de 8 Situació del fet casteller entre 1876 i 1890: Primera època d'or Catalunya entre els anys 1876 i 1895: Després del sexenni democràtic, els borbons recuperen la corona i retorna el bipartidisme oficialista: els partits Conservador i Liberal monopolitzen les alternances de govern i un control ferri del poder. Prèviament, la Primera República Espanyola (febrer 1873 – gener 1874) va ser el primer període en la història de l'Estat en el qual l'elecció, tant del Cap d'Estat com del Cap de Govern era democràtica, fet que no es tornà a produir completament fins a la segona República (1931-1939) La societat catalana entre els anys 1876 i 1890: En el context d'una societat molt dinàmica, el moviment obrer s'enforteix, dividit entre socialisme i anarquisme, mentre que el catalanisme polític comença a organitzar-se. 1880 celebració del Primer Congrés Catalanista, que reclama l'escola en llengua catalana 1882 creació del Centre Català 1883 celebració del Segon Congrés Catalanista, que dóna pas al primer acte oficial en català: el Memorial de
  25. 25. Literatura i castells. Fitxes didàctiques Magdalena) de 1871. Com pertoca al moment, Guimerà –encara en la seva primera etapa creativa- basteix d’un vernís romàntic el fet tràgic. La construcció literària damunt la realitat. Referència: Català (1981) Món Casteller volum I, 136-137 “Una passejada per la literatura castellera al Vendrell” (10-6-2012) http://vendrelletresicastells.blogspot.com.es/2012/06/9-angel- guimera-lenxaneta.html greuges 1887 creació de la Lliga de Catalunya 1891 fundació de la Unió Catalanista 1982 redacció de les Bases per la Constitució Regional Catalana, les Bases de Manresa Guimerà com a activista: 1883 és portador del Memorial de Greuges a Madrid 1892 intervé en l'Assemblea de la Unió Catalanista que redacta les Bases de Manresa 1892 presideix els Jocs Florals i comença el seu discurs amb la frase “Catalunya no ha mort” 1894 és elegit president de la Unió Catalanista d'aquesta entitat 1895 és s elegit president de l'Ateneu Barcelonès i hi pronuncia en català, fet insòlit a l'època, el seu discurs de presa de possessió
  26. 26. Literatura i castells. Fitxes didàctiques VILANIU NARCÍS OLLER (1846 - 1930) Ben aviat, enmig de la gentada, s'obrí un petit clap, al centre del qual es col·locà un home espitregat, ample de pit, de coll robust, massís de cames, nervut de braços i de cap petit (personificació vivent de l'Hèrcules mitològic), qui, amb la major naturalitat, es disposava a ésser la pedra fonamental de la columna humana que anava a erigir-se. Dos més, rivals de la seva fortalesa, es brindaren a servir-li de crosses, agafant-li els braços, que col·locaren sobre llurs espatlles. Així posats, almenys una vintena d'homes s'agarbonaren a l'entorn d'ells tres, formant un ample pedestal que, per estranya atracció de la voluntat, constituïa una sola massa, tan compacta i ressistent que ni l'ull de serp. Ací i allà, escalaven el primer home que tenien davant joves i xicots de totes mides; i, encara no es veien segurs dalt de la pacient espatlla, emprenien, com per un pla pedregós, airós camí cap a aquell pedestal, passant per damunt de les espatlles de l'apinyada munió que s'oferia sense esforç, ni girant tan sols el cap, a servir de camí públic. La gralla començà la tonada del castell, el més resistent dels que venien caminant per damunt de la gent anà a posar-se dalt les espatlles de l'hèrcules, i, en menys d'un Jesús, es veieren aixecar-se cent braços d'acer del pedestal, i encastar-se a les pantorrilles d'aquell segon altres mans ossosses i aferradisses com les urpes del lleó. Sota d'aquella piràmide de braços tibants desaparegueren els caps dels que formaven fonament. Un hom no sabia de què admirar més aquells titans: si la força muscular de què anaven a donar prova, o bé de la resistència de llurs pulmons, que durant tant de temps lluitarien amb l'asfíxia. Mentrestant el segon estenia els braços, mantenint amb ells l'equilibri, com un funàmbul amb un balancí, i el tercer, al so de la gralla, que havia emprès la segona estrofa del seu cant, escalava ses espatlles pausadament. En posar-se dret dalt d'elles, sentí les urpes del segon com se li aferraven a la corba dels genolls per apuntalar-lo, i esperà, estès de braços, el quart, que ja anava enfilant-se per la seva esquena mentre la gralla tocava la tercera estrofa. Tocà després la quarta, i la cinquena, a mesura que anaven escalant i augmentant la columna el quart i l'aixecador o penúltim. Llavors era de veure com, al compàs del castell, creixien l'entusiasme i l'expectació de la multitud. El segon podia amb prou feines sortejar, amb el seu enginy casteller, els balanceigs que l'ascensió de nous individus produïa al castell, cada cop més alt. Aquell feix de braços més forts que el ferro li sostenien les cames en la més absoluta immobilitat, però, de genolls amunt, el cos li brandava de davant darrera, i sols amb la seva voluntat, més puixant encara que les seves hercúlies forces, podia dominar la tendència a aclofar-se que als genolls i cintura li imposava l'enormitat de pes i de balanç.
  27. 27. Literatura i castells. Fitxes didàctiques - Ai, ai, ai! - exclamaven els més llecs en veure el tremolor que ocasionava la pujada de l'enjaneta. - Animo!, avant, avant! - cridaven uns altres. I l'enjaneta, nen de nou anys, angelet que havia de coronar aquella columna de la supèrbia humana, seguia sa penosa ascenció com un gat de mar per l'antena d'un vaporfuetejat pel vent, sense mirar a baix, on tenia el perill, sinó a dalt, on tal volta veia l'esperança allargant-li aquella mà invisible a què deu l'home ses majors empreses. Cada balançada del castell, la més imperceptible genuflexió d'un casteller, produïa en aquell mar de gent un corrent secret que esglaiava els cors i acabava esbravant-se pels llavis en una remor sorda i perllongada com la de les ones. - Avant!, avant i fora!, cridaven de baix. I la gralla ajudava a l'encoratjament estirant la cadència de ses darreres notes tant com ho consentia el pulmó. De sobte esclatà un picament de mans universal: l'enjaneta estava dempeus dalt de l'aixecador, i, mig aclofada encara, feia amb els braços aquell moviment d'ales que entre els de l'ofici s'anomena l'aleta. La gralla amb una nota prima, perllongada i estrident com un gemec suprem d'un gran esforç vençut, acompanyava aquell senyal de triomf.
  28. 28. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXT CONTEXT CASTELLER CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Gènere Novel·la Localització: L'any 1880, Narcís Oller va ser premiat als Jocs Florals amb el conte “Isabel de Galceran”. El 1883 publicà, amb el títol de “Lo Castell”, la descripció d'un pilar de sis portat al balcó. El 1885 va publicar la novel·la Vilaniu, amb el mateix argument d'”Isabel de Galceran” i incloent-hi (al capítol 4) la descripció del pilar. Forma: Prosa narrativa i dialogada, amb clars trets de les tècniques del realisme/naturalisme, innovadors en la narrativa catalana de l'època, que Oller modernitzà en incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista. Relació del text amb l’obra de l’autor: El conte “Isabel de Galceran” té el mateix argument que Vilaniu. La descripció “Lo castell” hi és transcrita de forma literal. Relació del text amb d’altres textos Pin i Soler (1887): La família dels Garrigas (novel·la) Aladern (1903): “L'amo del pilar de cinc” (conte inclòs al llibre La gent del llamp) Significació: Narcís Oller, el millor novel·lista català de l’època, ja plenament realista i amb un peu en el naturalisme, ens ofereix un plantejament literari modern, i no només perquè Vilaniu - Relació de l’autor amb els castells: Narcís Oller va néixer a Valls, hi va viure fins a l'adolescència i hi va mantenir contacte tota la vida. Coneixia, doncs, el fet casteller molt de primera mà. Colles existents entre 1880 i 1900: Xiquets de Valls (entre 1 i 3 colles) Xiquets de Tarragona (Colla de la Mercè) Torraires de Montblanc Xiquets de l'Espluga de Francolí Xiquets de Torredembarra Moixiganga d'Igualada (2 colles) Xiquets de Gràcia castellers de Llorenç i castellers de la Bisbal del Penedès (que, sense adoptar nom de colla, aixecaven castells per les festes del seu poble) Castells de les temporades 1880-1890: 3 de 9 net 4 de 9 ne 2 de 8 net 5 de 9 pilar de 8 (Al segle XIX, els castells es denominaven exclusivament pel nombre de pisos i pel nombre de castellers per pisos. Com que el 4 de 9, el 3 de 9, el pilar de 7 i el 2 de 8 duien sempre folre, aquest fet no s’indicava en la denominació. Quan es van començar a fer alguns d’aquests castells sense folre, en la informació periodística s’indicava amb l’afegitó de “limpios”, “sin refuerzos” o similars”) Situació del fet casteller als anys 1880- Catalunya als anys 1880-1890 Amb la fi de la Primera República espanyola i la Tercera Guerra Carlina, la Restauració borbònica va comportar l'establiment d'un sistema de torns entre els partits Conservador i Liberal, organitzat pels governadors civils, alcaldes i cacics, que excloïa les altres opcions polítiques. Els carlins estaven molt debilitats després de perdre tres guerres. El catalanisme es va organitzar amb el Centre Català, els congressos catalanistes, el Memorial de Greuges... El moviment obrer es debatia entre el terrorisme anarquista, el sindicalisme legal i la persecució. L'estabilitat política propicia una etapa de creixement econòmic fins el 1886, aproximadament. A partir d'aleshores la situació econòmica va ser més difícil amb l'arribada de la fil·loxera i la Guerra de Cuba. La societat catalana als anys 1880-1900: El gran creixement demogràfic de Barcelona va anar acompanyat de la formació d'una petita burgesia de menestrals enriquits. L'Exposició Universal de 1888 va posar en relleu les mancances de Barcelona en comparació amb les ciutats europees del moment. A partir de 1890 neix el modernisme, combinant la rebel·lia de la joventut, les novetats culturals estrangeres i el gust de la burgesia per l'art i la literatura. També es posen de moda els esports, especialment la natació, el ciclisme i el futbol.
  29. 29. Literatura i castells. Fitxes didàctiques topònim rere el qual podem reconèixer el seu Valls nadiu- reflecteix una Festa Major de sant Joan ja de mitjans de la dècada dels 80, sinó perquè la seva actitud narrativa també ho és. Si Pin i Soler encabia els castells a la seva narració de manera aliena a la trama de la novel·la, Oller els integra plenament dins l'acció, en diversos capítols i amb els personatges que hi interactuen directament, com una de les marques més essencials de la ciutat, però també com a nexe d'unió social dels protagonistes, burgesos i senyors, amb la col·lectivitat. Narcís Oller narra tots els elements de la festa, però, com Pin i Soler, dóna un relleu especial als castells. Vilaniu i La família dels Garrigas són ja dues obres sòlides i definitòries, tant dels seus autors com de l'evolució de la literatura catalana de finals del vuitcents. Malgrat això, els castells encara hi són només el farciment. El pas següent, que esdevinguin el motiu central del fet narratiu, ens arriba anys després, amb l'alcoverenc Cosme Vidal (1869- 1918), més conegut literàriament pel pseudònim Josep Aladern. Referència: Català (1981) Món casteller www.xtec.cat/~jpallas/vilaniu.htm Edició més moderna: Barcelona: Ed. 62 ,1989: 2a ed (l'Alzina, 4) 1890: Primera època d'or El realisme L'obra de Narcís Oller no es poden entendre al marge de les concepcions polítiques i culturals que es derivaren de la Revolució de Setembre del 1868. En aquest context es van donar dues característiques de renovació de la producció literària: la voluntat, per part dels sectors intel·lectuals més progressistes, d'imposar el racionalisme i el criticisme, i l'impacte d'aquells fets històrics. Això configurà la importància que durant el període de la Restauració va assolir la novel·la per damunt dels altres gèneres, a partir de la introducció del realisme
  30. 30. Literatura i castells. Fitxes didàctiques LA FAMÍLIA DELS GARRIGAS JOSEP PIN I SOLER (1842-1927) Cada any los pagesos fan venir una colla de Valls, mes com los castellers no foren prou nombrosos per a pujar les tremendes torres que són d’obligació, los mateixos que paguen, ajuden… I si el castell cau los pescadors se’n riuen. Si es té ferm, samarreta a terra i a fer-ne un de més alt; que cau o no cau, tenint ambdós resultats idèntica conseqüència: riotes, mofes, bravates entre pescadors i pagesos. Los forasters admiren aquells castellers-atletes tan senzillots, tan modestos, que fan castells tot el dia, ballen la nit, viatgen a peu de festa en festa i mai estan cansats. A Tarragona els veureu lo migdia del 23 de setembre omplint lo carrer major, la plaça i carrers adjacents… Los d’edat, assentats als graons de les escales de la Seu per a donar consells o explicar belleses tècniques als aficionats que els redolten. Tots los balcons plens de senyoriu, los terrats i teulades, de gent de servei, les dues fonts que hi ha al peu de les escales, cobertes de quitxalla, no faltant mai quatre mirons a cavall de les quatre aixetes. La possessió del damunt de les fonts és objecte de verdaders combats, lo puesto és bo: s’hi veu, i no hi fa calor, però els envejosos són tants que cada punt los ocupants són cares noves. Ademés des d’aquell puesto tan disputat fins se pot parlar als dolçainers! Comencen les gralles amb allò de:
  31. 31. Literatura i castells. Fitxes didàctiques i els tabals marquen lo ritme amb llur pam-ra-ta-pam-pim-pam i els castellers s’enfilen com sargantanes i En Janeta, arriba a dalt i les gralles fan aquell refilet tan llarg, tan estrident… I el petit lleva les manetes en l’aire i les agita en senyal de victòria i tothom crida i bat de mans. Tornen a convenir-se els castellers: tu a primers, tu a segons, vosaltres a terços, aqueix i aquell seran crosses… I per lla a la una, hora solemne! L’obra mestressa d’aquells titans se comença: lo castell de nou. Cinc, sis, i fins set o vuit homes se posen mútuament les mans damunt les espatlles formant rotllo. Sobre quiscú d’ells ne puja un altre que a l’aixecar-se s’agafa als braços del qui té a prop. Un cop drets, se posen com los de sota: les mans mútuament prop del coll, i encara no s’han aferrat amb aquells dits que’n són mors d’estenalles, ja els hi formigueja per l’esquena un altre casteller que damunt d’ells forma altre pis d’aquella torre humana eixida d’enmig de l’ona popular com per bruixeria. Quins homes! Llurs tendons són cordes d’aram, llur pell pergamí, llurs ossos ferro. Cada u d’ells sosté set, sis, cinc, o quatre homes… i no pes inert; pes que belluga, que parla i es disputa, que perd l’equilibri, que s’entrebanca. Per a coronar lo castell hi munten los xiquets: dos d’una dotzena d’anys, damunt de llurs espatlles un altre de nou o deu que s’ajupeix de quatre grapes a tall de granota i damunt dels seus ronyons un pobre gafarronet de set o vuit, que de vegades té por, si els pilans belluguen, i s’enfila lentament, essent ell causa de tot lo terratrèmol; puix los minuts són hores i si els xiquets no cuiten, los genolls se dobleguen, los braços s’arronsen, les espinades se torcen i Adiós Madrid, tot l’edifici s’enfonsa formant un embolic de cames, caps i braços que ni el Buonarroti hauria dibuixat. De tals caigudes ne pervenen llumadures, cops de colze, rialles i figueretes. Uns se disputen, altres busquen palletes per a estroncar-se la sang del nas. Tot s’arregla! La sang s’estronca o no s’estronca, los dolçainers tornen a refilar… I apa per amunt! Tal dia farà un any! I l’espadat? Un home que en pren un altre damunt seu, eix un terç, l’altre un altre fins a cinc, i sis, damunt del quint ve
  32. 32. Literatura i castells. Fitxes didàctiques un xiquet que fa el sisè o setè pis. Lo pobrissó, que encara té els morrets dolços de llet materna, dret com un ciri, amb les manetes a la faixa i el clavell a l’orella, dreça el caparró fent l’home!… I muntar l’espadat, encara no fóra res; lo sobrehumà consisteix, quan lo castell és fet, en pujar les escales de la Seu i anar fins a tocar la balda de la gran portalada. L’espadat és més perillós que el castell de pilans, los quals al caure s’enfonsen, i com la plaça està plena de gom a gom de castellers platònics que per altre no hi son més que per arreplegar xiquets, cap d’aqueixos toca mai de peus en terra… Al començar-se el castell ja tot són ulls enlaire i braços alts; però l’espadat, i més l’espadat que camina, no s’enfonsa, cau de costat com un arbre… Allí no hi ha puntals ni crosses ni qui sostingui els genolls del segon o posi l’espatlla sota l’aixella del terç. Si un sol flaqueja, adéu-siau frare i torna!… Les lloses de la plaça, que són màrfegues, arrepleguen de ple en ple al pobre casteller. Quan pagesos i pescadors, dividits en colles, han fet prou proeses, cap a dinar! Després: cafè, copa, puro, i comentant los incidents del migdia a prendre puesto per veure passar la professó del braç de Santa Tecla.
  33. 33. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXT CONTEXT CASTELLER CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Gènere Novel·la Localització: Es tracta d’un fragment del capítol “Intermezzo – Festa Major” de la novel·la La família dels Garrigas, publicada el 1887, però escrita a Marsella el 1870 Forma: Prosa descriptiva, inserida en el costumisme (aproximació a un llenguatge col·loquial). Cal notar la inclusió de tres pentagrames, reproduint el so de les gralles i dels tabals del toc de castells, que referma la voluntat costumista, documental i folklorista del capítol Relació del text amb l’obra de l’autor: La família dels Garrigas conforma amb Jaume (1888) i Níobe (1889) l’anomenada trilogia tarragonina de Pin i Soler. L’autor va escriure un altre text amb el fet casteller com a protagonista: la narració Rosa mística, premiada a Reus el 1892 Relació del text amb d’altres textos Narcís Oller (1885): Vilaniu (novel·la) Aladern (1903): “L'amo del pilar de cinc” (conte inclòs al llibre La gent del llamp) Significació: “Intermezzo–Festa Major” és un quadre de costums inserit gairebé de manera autònoma en la primera novel·la de Pin i Soler, que ens descriu el seguici popular de la festa major de Santa Tecla de Tarragona de finals de la dècada dels 60 del segle XIX. L’autor s’entreté abastament en la narració de l’actuació castellera (el fragment reproduït), però dedica també molt d’espai als balls i als altres elements festius. Fill de la Renaixença, tocat pels nous aires triomfants a França, Relació de l’autor amb els castells: Pin i Soler va néixer a Valls, hi va viure fins els seus anys universitaris i hi va mantenir contacte tota la vida. Coneixia, doncs, el fet casteller molt de primera mà. Colles existents entre 1880 i 1900: Xiquets de Valls (entre 1 i 3 colles) Xiquets de Tarragona (Colla de la Mercè) Torraires de Montblanc Xiquets de l'Espluga de Francolí Xiquets de Torredembarra Moixiganga d'Igualada (2 colles) Xiquets de Gràcia castellers de Llorenç i castellers de la Bisbal del Penedès (que, sense adoptar nom de colla, aixecaven castells per les festes del seu poble) Castells de les temporades 1880- 1890: 3 de 9 net 4 de 9 ne 2 de 8 net 5 de 9 pilar de 8 (Al segle XIX, els castells es denominaven exclusivament pel nombre de pisos i pel nombre de castellers per pisos. Com que el 4 de 9, el 3 de 9, el pilar de 7 i el 2 de 8 duien sempre folre, aquest fet no Catalunya als anys 1880-1890 Amb la fi de la Primera República espanyola i la Tercera Guerra Carlina, la Restauració borbònica va comportar l'establiment d'un sistema de torns entre els partits Conservador i Liberal, organitzat pels governadors civils, alcaldes i cacics, que excloïa les altres opcions polítiques. Els carlins estaven molt debilitats després de perdre tres guerres. El catalanisme es va organitzar amb el Centre Català, els congressos catalanistes, el Memorial de Greuges... El moviment obrer es debatia entre el terrorisme anarquista, el sindicalisme legal i la persecució. L'estabilitat política propicia una etapa de creixement econòmic fins el 1886, aproximadament. A partir d'aleshores la situació econòmica va ser més difícil amb l'arribada de la fil·loxera i la Guerra de Cuba. La societat catalana als anys 1880-1900: El gran creixement demogràfic de Barcelona va anar acompanyat de la formació d'una petita burgesia de menestrals enriquits. L'Exposició Universal de 1888 va posar en relleu les mancances de Barcelona en comparació amb les ciutats europees del moment.
  34. 34. Literatura i castells. Fitxes didàctiques conreador del realisme narratiu, però sense deixar-se anar del tot, Pin i Soler hi fa una descripció vibrant i real d'una exhibició castellera a la festa tarragonina, amb plena adequació al que era el fet casteller aquells anys. I no només això: l’ús que fa del lèxic casteller és plenament adequat i va més enllà d’un mer coneixement superficial –fet que ve subratllat per la inclusió dels pentagrames. Però, malgrat aquesta voluntat realista, Pin i Soler encabia els castells a la seva narració de manera aliena a la trama de la novel·la: en un quadre de costums intern en el qual ni tan sols hi apareixen els personatges protagonistes de La família... i de tota la trilogia. El seu coetani Narcís Oller, en canvi, a Vilaniu, ja integra els castells plenament dins l'acció, en diversos capítols i amb els personatges que hi interactuen directament, com una de les marques més essencials de la ciutat, però també com a nexe d'unió social dels protagonistes, burgesos i senyors, amb la col·lectivitat. Referència: Català (1981) Món casteller Edició digital: http://www.tinet.cat/portal/sheet- show.do?id=57235&ch=7 Edició més moderna: Arola editors, 2003, Tarragona. s’indicava en la denominació. Quan es van començar a fer alguns d’aquests castells sense folre, en la informació periodística s’indicava amb l’afegitó de “limpios”, “sin refuerzos” o similars”) Situació del fet casteller als anys 1880-1890: Primera època d'or A partir de 1890 neix el modernisme, combinant la rebel·lia de la joventut, les novetats culturals estrangeres i el gust de la burgesia per l'art i la literatura. També es posen de moda els esports, especialment la natació, el ciclisme i el futbol. El mateix Pin i Soler va publicar uns Problemes d'escacs (1899) Pin i Soler, símptoma d’uns anys en ebullició Si, de jove, Pin i Soler va participar en els avalots de la Nit de Sant Daniel (1865) i va haver d'exiliar-se a Marsella (on va escriure La família dels Garrigas) va acabar adoptant postures netament conservadores. Si va defensar aferrissadament l’ús de la llengua catalana per a tots els registres (amb Sonets d'uns i altres (1904) va apostar per la modernitat i europeïtat de la literatura catalana), després va oposar-se –almenys inicialment- a les Normes ortogràfiques (1913) de Fabra i va publicar, finalment, Libro de la patria (1923),clarament espanyolista.
  35. 35. Literatura i castells. Fitxes didàctiques NOSALTRES TOTS, CASTELLERS SALVADOR ESPRIU (1913-1985) S’aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses. Truquen a portes d’oblit. Desempresonen llum, ales, aire. Nua bellesa, nom sol enllà del nombre, esclat de festa. Volem la força dins l’ordre perfectíssim de la mesura. En equilibri, molt lentament ens alcen castells de somnis. Seny, no podríem acollir-nos per sempre al teu refugi? Dreçats captaires, sense plors ni temença venim a prínceps. Homes, la mida del món, rompem silencis, triomfs, abismes. Agermanem-nos sota l’esplendorosa pau d’un llarg dia. Per servir l’únic senyor que tots triàvem: el nostre poble. )
  36. 36. Literatura i castells. Fitxes didàctiques TEXT CONTEXT CASTELLER CONTEXT POLÍTIC I SOCIAL Gènere: Poema. Localització: Publicat com a pròleg del llibre d’Eloi Miralles Fem pinya!, el 1981; i incorporat, el 1984, a Per a la bona gent. Forma: Una sèrie de deu haikús. El haikú, d’origen japonès (俳句), lligat al zen i introduït en les literatures occidentals en el segle XX, és una composició limitada a tres versos curts –un d’ells, el segon, més llarg que els altres dos-, amb un total de disset síl·labes. La versió més habitual en la nostra poètica és: 4(+1) 6(+1) 4(+1), és a dir un tetrasíl·lab femení (acabat en paraula plana, de quatre síl·labes mètriques, cinc lingüístiques), un hexasíl·lab i un altre tetrasïl·lab, també femenins. Blancs, sense rima fonètica, els haikús d’Espriu solen tenir una certa assonància entre els tetrasïl·labs: en la majoria dels casos -també en aquest poema-, els dos tetrasíl·labs de cada haikú solen acabar amb el mateix so vocàlic àton Relació del text amb l’obra de l’autor: De Les cançons d’Ariadna (1949): “Indesinenter” (fragment): “Nosaltres sabíem d’un únic senyor…” “El meu poble i jo” (també haikús) (fragments): “Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. (...) Ens alcem tots dos en encesa espera, Relació d’Espriu amb els castells: Va sorgir a partir del Vendrell, el 1976 i gràcies a un amic seu, l’advocat Salvador Palau Rovira, integrant de la colla dels Nens del Vendrell, que li va demanar que escrivís el pròleg a l’opuscle que es va publicar aquell any en commemoració del 50è aniversari dels Nens. http://vendrelletresicastells.blogspot.c om.es/2012/06/5-salvador-espriu-els- castells-i-els.html Colles castelleres existents: 1910: 2 1936: 6 1975: 9 1976: 13 1980: 14 1982: 17 1992: 23 1999: 60 2013: 72 Colles existents entre 1976 i 1981: Nens del Vendrell Colla Vella dels Xiquets de Valls Castellers de Vilafranca Castellers de Barcelona Xiquets de Tarragona Colla Joves Xiquets de Valls Bordegassos de Vilanova Nois de la Torre Minyons de Terrassa Castellers de Terrassa 1975 Mor Franco Restauració de la monarquia borbònica i inici de la transició 1977 Reestabliment de la Generalitat de Catalunya (President Josep Tarradellas) Inici del procés de recuperació del català a l’escola Primeres eleccions al Congrés de Diputats (Adolfo Suárez (UCD), President del Govern de l’Estat) 1978 Aprovació de la Constitució espanyola 1979 Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (català llengua oficial) Primeres eleccions democràtiques municipals de la restauració 1980 Primeres eleccions al Parlament de Catalunya de la restauració. Primer Govern de Jordi Pujol (CiU) - com a President- a la Generalitat de
  37. 37. Literatura i castells. Fitxes didàctiques el meu poble i jo.” Relació del text amb d’altres textos: De “Los Xiquets de Valls” (1867), composició musical de Josep AnselmClavé: “Quina gatzara, quina delícia Causen al poble los braus Xiquets, Quan fan alarde de llur perícia: Força, valor, equilibri i seny.” (tornada) Significació: Si la literatura catalana del XIX (Guimerà, Pin i Soler, Narcís Oller…) quan s’acara al fet casteller ho fa des de la identificació popular d’un territori concret, el Camp de Tarragona i el Penedès, ara Espriu els atorga un nou caràcter. Ja no són només la identitat local d’un territori a partir de les classes més populars: han esdevingut, en aquest final de segle XX, el símbol transversal d’un país. Referència: Miralles (1981): Fem pinya! http://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/13/salvador-espriu- nosaltres-tots-castellers/ Colla Jove Xiquets de Tarragona Xiquets de Reus Recuperació de castells: 1969 5 de 8 carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls Pilar de 7 amb folre descarregat pels Nens del Vendrell. 1970 2 de 8 amb folre carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls i descarregat pels Nens del Vendrell. 1981 4 de 9 amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls (primer castell de 9 del segle XX) 5 de 8 descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls Catalunya 1981 Intent de cop d’estat militar (23 F) (1982 Aprovació de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià Felipe González (PSOE), president del Govern de l’Estat 1983 Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears 1986 Ingrés de l’Estat a la Unió Europea)
  38. 38. Literatura i castells. Fitxes didàctiques Josep Bargalló Valls, Joan Bofarull Solé i Joan Sala Giner (Grup de Treball “Els castells a l’Escola” ICE URV Curs 2013-2014) Aquest document està subjecte a una llicència de reconeixement no comercial 3.0 Creative Commons

×