QUADERNS                 DE L’ESCOLA                 SOSTENIBLEGuia pràcticad’horticulturaecològica                    Age...
L’ HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològica
L’HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològicaPrimera edició 2006Ajuntament de Barcelona.Edita: Sector de Serveis Ur...
IntroduccióPRESENTACIÓ   Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, un        d’emprar un pati encimentat, a convi...
PresentacióCONTINGUTS          Introducció                                                                  			           ...
INTRODUCCIÓ   El fet d’instal·lar un hort en l’àmbit d’una escola ur-     a tenir-ne cura. És destacable l’interès i curio...
1. Introducció a l’horticultura ecològica1. Introducció a l’horticultura ecològica                                        ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA1. INTRODUCCIÓ A                                                   ...
1. Introducció a l’horticultura ecològica Element       Característiques i necessitats              Objectiu              ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 12
1. Introducció a l’horticultura ecològica2. On i com instal·lar l’hort                                                    ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA2. ON I COM INSTAL·LAR                                        - 250...
2. On i com instal·lar l’hort durant els mesos de primavera i estiu. Les plan-             ctuacions de millora: com prepa...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA      recomanable: és neta i dóna un aspecte molt      natural. Est...
2. On i com instal·lar l’hortCom construir i utilitzar un clinòmetre  una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle on  En  e...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA  -  ins de cada parada es marcaran dues feixes de    D    cultiu (...
1. Introducció a l’horticultura ecològica3. Eines i estris per   treballar l’hort                                         ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA3. EINES I ESTRIS PER                                     Pala de t...
3. Eines i estris per treballar l’hortEstris                                                                              ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 22
1. Introducció a l’horticultura ecològica4. La terra                                                   23
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA4. LA TERRA                                                primer q...
4. La terra                                                                                                               ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA  la terra és argilosa, amb tendència a compactar-se        •  a ca...
4. La terrales plantes tinguin períodes de creixement extraor-        Productes fertilitzants                             ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA C aracterístiques i aplicació dels diferents    materials destinat...
4. La terraL’adob verd                                                   4.  eixeu-les reposar. Deixeu les plantes tritura...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 30
1. Introducció a l’horticultura ecològica5. Fem compost                                                      31
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA5. FEM COMPOST                                               matèri...
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Guia hort escolar

1,296 views

Published on

Aquest llibre, de Joan Solé i Hilda Weissmann, va ser publicat l'any 2006 pel Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona per donar eines pràctiques a tots els docents que estan desenvolupant iniciatives d'horticultura ecològica a les escoles.

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,296
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
134
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Guia hort escolar

  1. 1. QUADERNS DE L’ESCOLA SOSTENIBLEGuia pràcticad’horticulturaecològica Agenda 21 Escolar
  2. 2. L’ HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològica
  3. 3. L’HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològicaPrimera edició 2006Ajuntament de Barcelona.Edita: Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient.Direcció de programes ambientals.Idea i textos: Joan Solé i Hilda WeissmannEquip de treball de l’Agenda 21 Escolar: Teresa Franquesa, Hilda Weissmann,Joan Solé, Alba Castelltort, Mireia Abril i Rocío Amparo.Disseny i maquetació: Faino Comunicació S.L.Il·lustracions interiors: Jordi Enériz i ParedesFotografies: Parvulari Sant Marc de Sarrià, EB Sol Solet, CEIP AntoniBrusi, CEIP Eulàlia Bota, Escola Sant Joan Baptista, IES Vall d’Hebron,IES Montjuïc, IES Roger de Flor, Escola ASPACE i hort de la Montse i l’Oriol,CEIP Baldiri Reixach.Impressió: Imatge i Producció EditorialDipòsit Legal: B. 38.066-2006ISBN: 84-7609-497-3Imprès en paper ecològic
  4. 4. IntroduccióPRESENTACIÓ Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, un d’emprar un pati encimentat, a conviure amb un lloc central de l’escola. Un espai per a la relació, enjardinament, a tenir cura del jardí, i finalment a l’espontaneïtat, el joc, l’esplai físic, i el contacte amb conrear un hort que ens alimenta. l’aire lliure i amb un entorn més natural. El quadern que us presentem intenta respondre a És un fet conegut que les parts enjardinades dels la demanda creixent i a les consultes de professors centres escolars, en molts casos, s’havien anat enci- i professores que volen iniciar o estan realitzant un mentant i reduint. Els darrers anys, però, s’està veient hort a les seves escoles. la recuperació d’aquests entorns que es van fent més amigables, més suggerents i potents promotors La singularitat d’aquesta guia, però, prové del fet que d’aprenentatges. amplia la perspectiva integrant les feines pròpies d’un hort amb els aprenentatges que se’n poden En el marc de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona, nois derivar a l’aula i als laboratoris. i noies de més de 150 centres educatius, animats i orientats pels seus professors i professores, partici- Ens agradaria que aquesta guia fos una aportació a pen en la diagnosi de la situació dels patis i jardins. un procés que possibiliti que la relació entre els nens Expressen i justifiquen la necessitat d’un nou disseny, i nenes de Barcelona i el seu entorn més immediat el porten a la pràctica, instal·len i gestionen horts s’enriqueixi amb tot allò que la natura els pot aportar. ... i van aprenent a ser més respectuosos, solidaris i De ben segur que l’experiència personal i directa de tolerants. contacte amb la terra i els seus fruits, realitzada a més de forma compartida, es convertirà en estimació De ben segur que ser co-protagonistes de la trans- pel nostre entorn. formació d’un espai de la seva escola els ajudarà a sentir-lo més seu i a desitjar tenir-ne cura. Es podria Imma Mayol Montserrat Ballarín dir que hi ha un procés ben significatiu que va des Tercera Tinenta d’Alcalde Regidora d’Educació
  5. 5. PresentacióCONTINGUTS Introducció 7  Organització de la plantació 1 Introducció a l’horticultura ecològica Calendari de sembra, trasplantament i recol·lecció Què és l’horticultura ecològica Taula de compatibilitat entre espècies P rincipis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic Sistemes d’associació i rotació de cultius Quadre de requeriment de llum 2  On i com instal·lar l’hort Passos que cal seguir per programar la plantació Què hem de saber i fer per adequar el nostre espai Com plantar Passos que cal seguir per escollir l’espai més adequat Consideracions específiques per cada tipus de cultiu Actuacions de millora: com preparar l’entorn i delimitar l’espai Manteniment: el reg Disseny de l’espai: delimitació de les parcel·les de cultiu i de les zones de pas 8 La salut de l’hort Prevenció i tractament de malalties i plagues: 3  Eines i estris per treballar l’hort. Funcions i consideracions prèvies característiques Accions per prevenir i garantir el bon estat de salut de es nostres plantes 4  La terra Animals col·laboradors La terra a la natura: el funcionament del sòl en un ecosistema P lantes amb acció protectora La terra al nostre hort Trastorns, plagues i malalties La fertilització orgànica. Productes fertilitzants ecològics Tractaments fitosanitaris biològics L’encoixinament (mulching) L’adob verd 9 Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori Selecció i reconeixement de l’espai de l’hort a l’aula i al laboratori 5 Fem compost Preparació del sòl P er a què fer compost? Sembra i plantació El compostatge C reixement i desenvolupament del cultiu Com preparar i omplir el compostador Collita i elaboració de productes 6 Les plantes 10 Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès Les plantes de l’hort i el seu entorn Principals grups de plantes hortícoles 11 Annexos La reproducció sexual: sembra i germinació La reproducció o multiplicació vegetativa
  6. 6. INTRODUCCIÓ El fet d’instal·lar un hort en l’àmbit d’una escola ur- a tenir-ne cura. És destacable l’interès i curiositat que bana pot tenir diversos propòsits i d’això dependran desperta, en alumnes d’un entorn urbà i d’edats molt les activitats i l’organització que es planifiquin. diverses, el fet de participar en les diferents tasques que al llarg de l’any s’han de realitzar a l’hort esco- D’una banda, l’hort pot ser concebut com una lar. És habitual que es tracti de nois i noies que no extensió de l’aprenentatge del coneixement del mantenen un contacte gaire freqüent amb entorns medi natural. Hem de tenir en compte que un hort naturals i solen connectar-se afectivament amb el fet és un ecosistema en què és possible aprendre gran d’ajudar a néixer i desenvolupar elements vius. part dels continguts de les ciències naturals. És un petit espai on els alumnes poden observar i explo- L’hort escolar és també una estratègia per incorpo- rar les característiques dels diversos elements que rar dins d’una proposta d’educació ambiental. És en formen part d’aquest ecosistema, experimentar, un projecte que permet adonar-se de la necessitat provocar canvis, registrar les seves conseqüències i d’integrar coneixements teòrics i solucions pràctiques inferir les interaccions entre els elements, els fenò- en la intervenció humana sobre els sistemes naturals, mens físics i els éssers vius (plantes i animals), així i reflexionar sobre l’ús i la conservació dels recursos. com els possibles impactes de l’activitat humana. A A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris més, l’hort ofereix oportunitats per realitzar activitats i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, al laboratori i comparar els resultats amb l’observació que adquireixen un sabor excepcional quan els ma- del que passa efectivament durant el cicle natural teixos alumnes són els responsables de la seva planta- del sistema. ció, creixement, collita i transformació a la cuina. També és un eix organitzador, ja que permet estu- Tanmateix, com en tot projecte d’educació ambien- diar i integrar sistemàticament cicles, processos, la tal, cal tenir ben present que tant o més important dinàmica dels fenòmens naturals i les relacions que que el producte resultant és el procés d’intercanvi i suposa aquest ecosistema. Dins d’aquest marc, es d’aprenentatge que ens permet enriquir la cultura pot abordar l’aprenentatge d’altres àmbits de conei- de sostenibilitat de l’escola. És cabdal que no se’ns xement com les ciències socials, les matemàtiques, en vagin tots els esforços en la realització concreta els llenguatges verbal o plàstic... de l’hort, sinó que sapiguem aprofitar les oportuni- tats educatives que ens brinda, donant-nos temps L’hort és a més un espai privilegiat per plantejar-se per reflexionar, discutir, clarificar valors i desenvolu- preguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possi- par competències per a l’acció. Que no ens passi que bilita el tractament de problemes reals que s’origi- estem tan ocupats a fer l’hort que no tenim temps nen, desenvolupen i reformulen de manera natural, de millorar l’escola. i també la vivència d’experiències que poden ser compartides i analitzades. En aquest quadern, els professors trobaran una guia completa per realitzar un hort escolar i suggeriments Així mateix, és un context en el qual els alumnes per integrar cadascuna de les seves fases a la pro- poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre gramació d’aula.
  7. 7. 1. Introducció a l’horticultura ecològica1. Introducció a l’horticultura ecològica
  8. 8. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA1. INTRODUCCIÓ A • favorir les interrelacions entre els diferents elements a • o deteriorar l’entorn ni introduir substàncies nL’AGRICULTURA ECOLÒGICA –vius i no vius- que configuren l’ecosistema de l’hort nocives per als vegetals, que podrien passar a les persones Per aconseguir… • protegir la salut de les personesQuè és l’horticultura ecològica • antenir una productivitat continuada del sòl (la m • favorir la diversitat d’espècies (biodiversitat) en els a• s una pràctica agrícola que no preveu l’ús de pro- É terra no s’esgota) cultius, en les plantes acompanyants (protectores i ductes químics de síntesi, com per exemple els ferti- útils) i en la fauna litzants químics, els pesticides i les fitohormones.1 • odrir de manera constant i equilibrada les plantes nL’horticultura ecològica es basa a... Principis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic• portar adob orgànic a la terra; és a dir, fer una ferti- a Element Característiques i necessitats Objectiu Mitjans lització orgànica per nodrir el sòl, respectant la seva estructura i fomentant els processos de transforma- ció natural La terra És un medi amb organismes i microor- Respectar la seva estructura en Treballar-la amb eines que ganismes capes (horitzons) l’airegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la• espectar els cicles naturals i els ritmes de creixe- r ment de les plantes adaptades a les condicions Necessita aigua, aire i aportacions orgà- Mantenir i potenciar la vida a la Fer una fertilització orgànica, climàtiques i microclimàtiques de la zona niques per poder realitzar els processos terra amb els organismes i micro- afavorir-ne l’aireig (terra flonja) i vitals de transformació de la matèria organismes propis del sòl cobrir les necessitats d’aigua amb• plicar sistemes d’associacions i rotacions de cultius a orgànica reg manual o localitzat per afavorir la diversitat vegetal i un òptim aprofita- ment dels recursos nutritius i de l’espai Necessita protecció a causa dels canvis Mantenir la terra coberta, sobre- Cobrir-la amb restes orgàniques de temperatura, de la radiació solar tot quan no hi ha cultiu seques o fresques segons els• nstal·lar un entorn verd, com tanques i barreres i intensa, de l’acció del vent i de l’aigua casos (per evitar-ne l’erosió) vegetals 1 Cal que aporti els nutrients (sals mine- Mantenir la fertilitat de la terra: Garantir una aportació anual de Anomenem: rals) que necessiten les plantes d’una aportem materials orgànics fertilitzant orgànic: compost o • fertilitzants químics els compostos que serveixen de nutrients a les plantes manera continuada, equilibrada i en perquè siguin transformats altres adobs orgànics • esticides els productes que s’utilitzen per combatre les pla- p quantitat suficient pels organismes i esdevinguin gues i malalties de les plantes nutrients per a les plantes • tohormones les substàncies que acceleren processos com la fi floració, el creixement, l’arrelament o la caiguda de les fulles 10
  9. 9. 1. Introducció a l’horticultura ecològica Element Característiques i necessitats Objectiu MitjansLa terra És un medi amb organismes i microor- Respectar la seva estructura en Treballar-la amb eines que ganismes capes (horitzons) l’airegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la Necessita aigua, aire i aportacions orgà- Mantenir i potenciar la vida a la Fer una fertilització orgànica, niques per poder realitzar els processos terra amb els organismes i micro- afavorir-ne l’aireig (terra flonja) i vitals de transformació de la matèria organismes propis del sòl cobrir les necessitats d’aigua amb orgànica reg manual o localitzat Necessita protecció a causa dels canvis Mantenir la terra coberta, sobre- Cobrir-la amb restes orgàniques de temperatura, de la radiació solar tot quan no hi ha cultiu seques o fresques segons els intensa, de l’acció del vent i de l’aigua casos (per evitar-ne l’erosió) Cal que aporti els nutrients (sals mine- Mantenir la fertilitat de la terra: Garantir una aportació anual de rals) que necessiten les plantes d’una aportem materials orgànics fertilitzant orgànic: compost o manera continuada, equilibrada i en perquè siguin transformats altres adobs orgànics quantitat suficient pels organismes i esdevinguin nutrients per a les plantesLes Plantes Les plantes han de créixer seguint els Respectar el ritme natural de Seguir un calendari de cultiu ritmes naturals les plantes utilitzant les que adaptat a les condicions climàti- s’adapten al clima de la zona i ques de la zona i microclimàti- microclima de l’espai (atenent la ques de l’espai llum i la temperatura) Les plantes destinades a la pro- Afavorir un funcionament més Practicar l’associació de cultius. ducció es combinen amb d’altres ecològic de l’hort i assegurar una Fer tanques i barreres verdes per d’acompanyants, protectores i útils, per major diversitat vegetal crear un entorn verd i natural al elaborar tractaments fitosanitaris o com nostre hort a adob verd –plantes que serviran per fertilitzar la terra 11
  10. 10. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 12
  11. 11. 1. Introducció a l’horticultura ecològica2. On i com instal·lar l’hort 13
  12. 12. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA2. ON I COM INSTAL·LAR - 250-300 mm a les zones més eixutes - ’orientació sud és la que rep més hores d’insola- l - 700-800 mm a les zones més humides ció i, per tant, la que suporta temperatures mésL’HORT - una mitjana de pluges de 400 - 600 mm altes a l’estiu. En climes més freds, les orientaci- ons ideals seran les que miren al sud, però en elQuè hem de saber i fer per Tenint en compte el nostre clima, caldrà centrar cas de Barcelona ho hauríem de matisaradequar el nostre espai els esforços a superar l’època més desfavorable per a les plantes: l’estiu. Moltes vegades, els Exemple A: orientació sud llibres especialitzats dediquen molta atenció a la És una orientació molt favorable durant l’hivern per- Hem de conèixer el nostre el clima lluita contra el fred ja que és el principal proble- què dota l’espai d’un ambient primaveral ideal per al ma dels climes més continentals o septentrionals; cultiu. És especialment negativa a l’estiu, en particular Barcelona és a la vora del mar Mediterrani, que en el nostre cas no acostuma a ser així. quan hi ha elements artificials al voltant (un mur o n’influencia el clima, el qual porta aquest nom; una paviment) ja que, a ple estiu, és freqüent l’assoliment denominació que s’aplica també a d’altres zones de temperatures altíssimes, de fins a 40ºC - 45ºC, del planeta amb les mateixes característiques aracterístiques del microclima C desfavorables per a la majoria de plantes si no és que climàtiques. del nostre espai adoptem les mesures pertinents per aconseguir pro- tegir-les. En el cas d’excés d’insolació, hem de crear A més de les característiques climàtiques generals de elements d’ombra: instal·lar-hi una malla ombradora i C aracterístiques bàsiques del clima la nostra zona, cal fixar-se en les condicions microcli- protegir les parets que reben més sol. Hem de pensar mediterrani màtiques del nostre espai: aquelles que estan con- que, a més del sol directe, les parets van acumulant dicionades per l’orientació, la situació i la presència calor durant el dia i l’alliberen durant la nit, allargant • l clima mediterrani impera en el 90% de E d’elements artificials al voltant: murs, paviment, etc. la calidesa de l’espai durant moltes hores. Catalunya a totes les terres situades per sota dels 800 – 1.000 m d’altitud. L’orientació és important però pot estar molt Exemple B: orientació est condicionada pels elements construïts del voltant, En zones litorals, l’orientació est és bona perquè • s basa en la manca d’un període hivernal inten- E que poden fer ombra sobre l’espai o que, en rebre rep el sol del matí quan encara no escalfa gaire i a sament fred i en l’existència d’un eixut estival insolació, creen un ambient més càlid. De tota partir del migdia arriba la marinada que refresca prolongat: manera, el que ens marcarà l’orientació serà la l’ambient. Aquest refrescament podria no pro- part de l’edifici més elevada i més propera a l’espai duir-se si l’espai és molt tancat. És una orientació - o hi ha cap mes glacial (amb temperatures n de l’hort. bastant favorable tant a l’estiu com a l’hivern. mitjanes inferiors a 0ºC) - i pot haver 2-3 mesos hivernals (amb tempe- h Exemple C: orientació oest ratures mitjanes inferiors a 5ºC) Orientació A l’estiu acostuma a ser més càlida que l’orientació - i ha 2-4 mesos estivals amb temperatures h est, ja que el sol de la tarda reescalfa molt i no rep mitjanes superiors als 20ºC Per conèixer l’orientació del nostre espai, hem de la influència dels vents de mar. - l període estival és d’autèntica aridesa e saber que: Exemple D: orientació nord • es pluges hi tenen un ritme irregular (centrades L - l sol al migdia (hora solar) indica exactament e L’orientació nord no és completament negativa en a la primavera i a la tardor): on es troba el sud el nostre clima i podríem dir que és molt favorable 14
  13. 13. 2. On i com instal·lar l’hort durant els mesos de primavera i estiu. Les plan- ctuacions de millora: com preparar l’entorn A • tanques: una altra manera de delimitar Les tes reben llum i sol més que suficient i no han de i delimitar l’espai l’espai suportar temperatures tan altes. Les tanques són estructures verticals fetes de • ’entorn verd L fusta o elements vegetals que podem situar en el Cal que el nostre hort sigui un espai ple de verd i de perímetre del nostre hort. La seva finalitat és: Fixem-nos en els balcons de Barcelona: les plan- vida. Ja hem comentat que la diversitat d’espècies, tes més vigoroses i ufanoses es veuen en els bal- tant hortícoles com d’altres, és un dels fonaments - fer de barrera o separació entre dos espais: cons orientats al nord, que reben menys insolació dels horts biològics i ha de permetre un funciona- permeten incrementar l’altura d’una barana i que mantenen una temperatura òptima per al ment que s’apropi al dels ecosistemes naturals. metàl·lica o d’un mur o cobrir una xarxa metàl· seu desenvolupament. lica donant-los un aspecte més natural Quan ens situem en una ciutat, on l’espai horit- zontal és escàs, és important aprofitar al màxim - er de suport a plantes enfiladisses (lianes) f assos que cal seguir per escollir l’espai P l’espai vertical; per tant, el nostre hort ha de pre- més adequat veure aquest aspecte mitjançant l’ús de tanques - rotegir murs orientats al sud i que reben una p per fer-hi créixer plantes enfiladisses per cobrir forta insolació. D’aquesta manera controlem 1. obre un plànol del pati del centre assenya- S parets, baranes o reixes o bé plantant arbusts l’excés de temperatura, que és força negatiu leu els possibles espais per a la ubicació de amb la finalitat de fer una tanca viva. Amb aques- per a la majoria de les plantes l’hort. tes actuacions, aconseguirem crear un entorn acollidor per a nosaltres, les plantes i els animals 2. eu una ampliació a escala de cadascuna de les F que ens vindran a visitar o a viure-hi: els nostres • Materials adients per fer tanques zones. horts esdevindran autèntiques illes verdes enmig - Gelosies: consisteixen en uns enreixats de de la ciutat. fusta o de plàstic, són molt tradicionals i 3. obre cada plànol marqueu els punts cardinals S s’usen molt freqüentment en els jardins. per saber l’orientació. Convé col·locar-les separades del mur • Beneficis que obtenim d’un entorn verd mitjançant uns llistons de fusta, així la paret 4. eu un seguiment de la insolació que rep F - illora les condicions microclimàtiques: M queda protegida i permet millor el creixe- l’espai. Marqueu a diferents hores (per exemple protegeix del vent, fa de regulador natural de ment de plantes enfiladisses cada hora) l’espai il·luminat i el que queda a la temperatura a l’estiu (les plantes transpiren l’ombra. Ho podeu fer en diferents èpoques de i augmenten la humitat ambiental refrescant - ruc: la tanca està formada per moltes bran- B l’any. l’ambient) i modera les diferències de tempe- ques seques de bruc (uns tipus d’arbusts de ratura entre el dia i la nit diferents espècies del gènere Erica molt ramifi- 5. aloreu els aspectes positius i negatius de cada V cats i amb tiges primes) unides amb filferro. És situació. - Regula l’absorció i retenció d’aigua al sòl de les que s’utilizen més, però té l’inconveni- - ontribueix a l’equilibri ecològic. Dota l’espai C ent de ser embrutadissa, ja que constantment 6. studieu la possibilitat d’escollir un o més espais E d’un aspecte més natural i actua de focus se’n van desprenent les branquetes seques per fer l’hort (per exemple, l’un pot ser més ade- d’atracció d’insectes, ocells, petits mamífers i quat durant la tardor i l’hivern i l’altre, durant la altres animals que en alguns casos poden ser - ímet: feta de branques d’un tipus de salze V primavera i l’estiu). depredadors o perjudicials anomenat saulic (Salix purpurea). És la més 15
  14. 14. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA recomanable: és neta i dóna un aspecte molt natural. Està formada pels troncs del vímet, que són llargs i rectes i d’un color marró vermellós. La seva consistència també permet col·locar-les al mur mitjançant uns llistons de fusta. - Tanca de fusta de jardí: és la tanca de jardí característica feta amb llistons de fusta. • anques arbustives T (arbusts de diferents espècies que formen una Les tanques arbustives, també anomenades tanca vegetal o plantats de manera més aïllada) tanques vives, són barreres vegetals d’arbusts es poden deixar amb la inclinació pròpia del ter- que delimiten tot o una part del recinte de l’hort. reny per respectar-ne la forma natural i donar-hi Es tracta de plantacions d’arbusts més o menys un aspecte de bosquina. alineats en què es combinen diferents espècies: Les parts inclinades corren el risc d’erosionar-se - de diferent port i alçada i és important actuar-hi abans que sigui massa tard. - de fulla perenne i caduca Quines actuacions podem portar a terme per - amb diferent època de floració organitzar una zona inclinada?: - er un plànol de l’indret i mesurar-ne el grau F • om adequar un terreny inclinat C d’inclinació de diferents parts. Hi ha uns Moltes vegades no es disposa d’un espai prou pla aparells especials per fer-ho que s’anomenen per situar-hi les parcel·les de cultiu i hem d’apro- clinòmetres (també existeix la possibilitat de fitar terrenys inclinats que s’hauran d’adequar per construir-ne un de casolà), que ens permeten facilitar-l’hi. També cal considerar que aquelles mesurar els angles dels diferents pendents del parts que destinem a les plantes acompanyants terreny. 16
  15. 15. 2. On i com instal·lar l’hortCom construir i utilitzar un clinòmetre una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle on En es representi un transportador d’angles. Enganxeu-la sobre una altra fusta plana de ma- nera perpendicular, perquè li faci de base. Claveu un clau al centre i lligueu-hi un cordill amb un pes a l’altre extrem.Funcionament Col·loqueu la fusta damunt la superfície inclinada de manera que quedi disposada en paral·lel a la direcció del pendent. cordill es desplaça cap al costat del pendent El • Escolliu aquelles zones amb un grau d’inclinació parades en crestall, ideat per Gaspar Caballero de segons la línia de la gravetat. menor per preparar-les com a parcel·les de cultiu Segovia2, que destaca per la seva senzillesa i una i les de major pendent per plantar-hi arbusts execució molt fàcil. esureu l’angle format respecte a la perpendi- M (entorn verd). Assenyaleu-les en el plànol. El disseny que proposa es basa a delimitar zones cular del sòl: aquest és el grau d’inclinació del de cultiu molt estretes per tal de poder treballar pendent. • orregiu el pendent a la zona on es cultivarà C a l’hort sense trepitjar directament la terra on l’hort. creixen les plantes. Així protegim la terra al màxim i n’afavorim la fertilitat. Al mateix temps, queden • repareu un sistema que us permeti la contenció P perfectament definides les zones de pas i els espais de la terra. Podeu utilitzar troncs d’arbres que en- on es pot trepitjar. fonsareu en part a la terra i que aniran subjectats per una vareta metàl·lica d’acer; o bé travesses de Farem els passos següents: fusta que podreu apilar per fer murs de contenció més elevats. També es poden subjectar amb una - ividirem la zona en 4 parcel·les (parades) de D vareta d’acer. 150 cm d’amplada i amb la llargada que vulgueu, depenent de l’espai disponible. Les parades po- den anar una al costat de l’altre, si l’indret és més isseny de l’espai: delimitació de les parcel·les D rectangular, o en forma de creu si és més quadrat. de cultiu i de les zones de pas - ntre elles es deixarà un espai de 50 cm de camí E 2 A l’hora de fixar els límits dels espais de planta- de pas que es cobrirà de palla o de restes vegetals En trobareu la referència bibliogràfica a l’apartat de recursos. ció, proposem seguir el mètode anomenat de les seques (fulles, branquillons, restes de poda...). 17
  16. 16. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA - ins de cada parada es marcaran dues feixes de D cultiu (franja de terra on es planta) de 60 cm i entre elles es deixarà un espai de 30 cm. - les feixes de cultiu, s’hi posarà una capa de A compost (adob orgànic) d’uns 3-4 cm de gruix que s’anomena crestall. - ntre les dues feixes de cultiu d’una mateixa E parada, hi col·locarem uns maons arrenglerats a uns 60 cm de distància entre ells, sobre els quals ens podrem situar i que ens permetran treballar a l’interior de les parades. - Entre maó i maó hi plantarem plantes beneficioses per als cultius (melissa, orenga, clavell de moro, boixac, alfàbrega, espígol i farigola). 18
  17. 17. 1. Introducció a l’horticultura ecològica3. Eines i estris per treballar l’hort 19
  18. 18. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA3. EINES I ESTRIS PER Pala de trasplantament: és una pala petita que Pala de transplantament Escombreta metàl·lica s’agafa amb una mà i serveix per remoure petitesTREBALLAR L’HORT. FUNCIONS quantitats de terra (per exemple, per omplir unI CARACTERÍSTIQUES test) i, sobretot, per fer petits clots per fer el tras- plantament. També n’hi ha en versió gran i alesho- res s’anomena palafanga. També es fan servir perEines bàsiques remoure la terra quan aquesta està molt dura (acció de fangar).Fanga o cultivador: són eines destinades a l’aireigde la terra sense voltejar-la i consten d’un mànec iuna part amb pues, rectes o corbes. N’hi ha de totes Plantador: és una eina en forma de “L” amb la puntamides: de petites per treballar amb una mà o de més cònica que serveix per fer el forat per posar les lla-grans amb el mànec més llarg per treballar drets. Si vors o plantar una planta petita per fer, per exemple,l’eina és de mànec llarg i amb pues rectes i gruixudes, el primer trasplantament. Plantadoraleshores s’anomena fanga. Escombreta metàl·lica: normalment s’utilitza per recollir fulles, però també ens pot anar bé per apla-Fanga de nar la terra o repartir el compost.doble mànec Tisores de podar: val la pena comprar-les bones. Si només hem de podar arbusts, que tenen branques de diàmetre petit, la triarem de fulla estreta i fina. Tisores de podar Fanga petita Cultivador Com utilitzar la fanga per treballar la terra per airejar-la sense voltejar-la. 20
  19. 19. 3. Eines i estris per treballar l’hortEstris AltresTamís: per garbellar terres i treure’n les parts més Aspres: per aguantar i guiar les plantes quan sóngrolleres, per exemple, si es vol la terra més fina quan joves, adreçar un petit arbre que s’ha torçat, donarsembrem. També es pot fer servir per garbellar el Mesurador de suport a plantes enfiladisses (mongeteres, pesole-compost. la humitat res...) o lligar les tomaqueres. Les canyes són les més Tamís utilitzades; si són de bambú, duren més. Cal anar amb compte a l’hora de lligar per intentar no estran-Fumigadora: per fer tractaments fitosanitaris o gular la tija.reforçants. Segons les nostres necessitats, n’escolli-rem la grandària i sofisticació: un simple polvoritza-dor o una fumigadora amb sistema de bombeig per Malla ombradora: és un teixit de plàstic negre, verddonar pressió. N’hi ha de totes mides, les més grans o gris clar que deixa passar la llum filtrada i evitaes porten a l’esquena com si fossin una motxilla. l’excés d’insolació. És molt adient per a terrasses o patis pavimentats perquè protegeix les plantes de la forta exposició als raig del sol a les hores del migdia,Mesurador de la humitat de la terra: petit aparell ja que, amb aquestes malles, les plantes reben llumque es clava a la terra i que disposa d’una agulla més que suficient i no pateixen tant les altes tempe-indicadora del nivell d’humitat. És molt útil per ratures.poder-ne definir les necessitats d’aigua i planificarel reg. Fumigadora AspresTrituradora de branques. N’hi ha de petites, aptesper a horts escolars i que trituren branques de finsa 3-4 cm. Va bé si es tenen molts arbusts i es volenaprofitar els trossos de branques per incorporarcom a material estructural al compost o com amulching (coberta vegetal protectora del sòl). Malla ombrejadora Trituradora de branques 21
  20. 20. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 22
  21. 21. 1. Introducció a l’horticultura ecològica4. La terra 23
  22. 22. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA4. LA TERRA primer que ens cal saber és que al sòl hi ha una part men fins a obtenir en primer lloc un producte de mineral i una part orgànica. color fosc, quasi bé negre, anomenat humus. ÉsLa terra a la natura: el com si la matèria orgànica, després de ser trans- formada pels microorganismes, s’hagués tornatfuncionament del sòl en un La part mineral a organitzar i hagués produït aquesta substànciaecosistema Consta de partícules de diferent mida procedents tan valuosa. d’una roca mare que ha patit durant milers d’anys La mateixa acció dels microorganismes ja alliberaLa terra és un element bàsic per al cultiu, però moltes un procés de disgregació a causa de processos de elements i compostos minerals que són directa-vegades no hi donem la importància que té. Si volem meteorització als quals s’ha afegit l’acció constant ment assimilables per les plantes (els anomenempreparar un cultiu ecològic, és a dir, amb mètodes i metòdica dels organismes vius. habitualment nutrients); d’altra banda, l’humusnaturals, ens hem de fixar en la natura, en els seus format iniciarà un lent procés per acabar mine-mecanismes de funcionament, per tal d’apropar-nos- ralitzat i també contribuirà a la nutrició de leshi i aplicar aquest “model” en el nostre hort. La part orgànica plantes.Podem fer una volta pel bosc per observar-hi Té el seu origen en l’aportació superficial de totesdiferents ambients, amb diferències quant al grau aquelles restes que hem esmentat abans. A partir L’humus estructura el sòl d’insolació (assolellat/obaga), el grau d’humitat i del moment que un residu orgànic es diposita so-la temperatura; podem trobar sòls més rocosos, bre el sòl, comença un llarg procés de transforma- Quan diem que la matèria orgànica en formapedregosos i sorrencs o de més profunds amb terra cions: acaba convertit en sals minerals en el procés d’humus dóna estructura al sòl, ens referim al fetfosca i amb una capa superficial considerable plena que s’anomena de mineralització de la matèria que les partícules es mantenen unides, de manerade residus bàsicament vegetals (fulles, branquillons, orgànica. que té una aparença esponjosa, està solt i s’esmi-restes de fruits i llavors), però també restes animals cola fàcilment. Els espais que queden són capaços(plomes, residus d’esquelets, mudes, excrements...). de retenir l’aigua i els nutrients i permeten un bonÉs en aquestes zones on hi ha més fertilitat, és a dir La descomposició de la matèria orgànica aireig. Les arrels i els organismes del sòl són capa-on el sòl és més productiu i permet el desenvolupa- ços de moure’s a través d’aquest fàcilment, amb lament de grans vegetals: d’arbres, arbusts o herbes. El procés de descomposició comença quan tota qual cosa en milloren l’aireig i aquelles tenen unLes plantes hi creixen sanes i resistents, broten amb una munió d’organismes macroscòpics (que es millor accés als nutrients.força, floreixen i fructifiquen. Del sòl en treuen tot veuen a ull nu) masteguen i mengen les restesel que necessiten: aigua en abundància i sals mine- orgàniques mortes; fan una feina disgregant: lesrals (els nutrients). Aquesta fertilitat es produeix de esmicolen, part d’aquestes són digerides i d’al-manera natural: és un sòl on no s‘ha fet cap tipus tres queden trossejades. Aquests organismes sónd’intervenció, no se n’ha remenat la terra, no s’hi han invertebrats i hi trobem crustacis, miriàpodes, cucsaportat fertilitzants externs i funciona a la perfecció, i petits insectes.és autosuficient i es retroalimenta constantment. Les restes orgàniques es van degradant a mesuraQuè passa dins la terra? Quins són els mecanismes que entren en activitat els microorganismes des-que fan que hi hagi uns alts nivells de fertilitat? El componedors (fongs i bacteris), que les transfor- 24
  23. 23. 4. La terra La terra al nostre hort Com podem saber com és? Què li fa falta? Com l’hem de preparar? Ja hem comentat les característiques de la terra en Fullatge i altres restes un ecosistema natural, com funciona i com aporta vegetals i animals Capa de descomposició fertilitat per permetre un creixement i desenvolu- pament vegetal adequats. Nosaltres, però, tindrem 5 cmCoberta del sòl Matèria orgànica en(encoixinat) un punt de partida molt diferent: una terra amb transformació amb petits organismes unes característiques que poden variar molt se- (crustacis, miriàpodes, gons els casos. insectes..) La matèria orgànica s’ha Quins passos hem de seguir per saber com és la Capa de formació terra 20-30 cm transformat en humus,d’humus que es gràcies a l’acció debarreja amb partí- bacteris i fongs, que len-cules minerals tament es transforma en • a terra que tindrem com a punt de partida serà L sals mineral (nutrients) bàsicament mineral amb continguts de matèria . Hi ha un alt nivell de orgànica pràcticament nuls. fertilitat que permet un bon desenvolupament del sistema radicular. • i la terra on volem fer l’hort es trepitja, normal- S ment estarà molt compactada i dura. Els cucs de terra exca- ven canals i airegen la terra. • uè passa quan plou? Si, a mesura que va caient Q 250 cm l’aigua, aquesta es va infiltrant i desapareixCapa mineral amb Aporta sals minerals que ràpidament, és indicatiu que la terra té un bonpartícules de dife- serveixen de nutrients drenatge i que, per tant, pot tenir un bon nivellrent mida (grava,sorra, llim i argila per les plantes. d’aireig quan aquesta es remeni i no es trepitgi. Però pot ocórrer que ràpidament s’assequi perquè no té gaire capacitat de retenció de l’aigua que ha caigut. Estarem parlant d’una terra molt sorrenca: Ha aportat la part mine- és el cas dels patis coberts amb una capa de saulóRoca mare ral del sòl (un tipus de sorra) que impedeix que es formi fang en ploure. Si observem el contrari, és a dir, que l’aigua no s’in- M. L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994) filtra i roman a la superfície formant bassals, és que 25
  24. 24. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA la terra és argilosa, amb tendència a compactar-se • a capa de sauló és més gruixuda i la terra més L La fertilització orgànica. i amb molt poca capacitat d’aireig. Això dificultarà argilosa es troba a més profunditat. Aleshores, d’entrada el creixement de les plantes. per anar bé, hauríeu de profunditzar més a l’hora Productes fertilitzants Pot succeir que la capa superficial de sauló sigui de remenar la terra i aconseguir barrejar la més argilosa amb el sauló. ecològics molt prima o s’hagi perdut per l’escorrentia i que a sota hi hagi una capa argilosa. • l sauló és molt escàs i la terra és bàsicament E El concepte de fertilització en l’agricultura biològica argilosa. Aleshores seria recomanable afegir-hi és considerablement diferent del que es té en l’agri- sorra; la podríeu comprar en gran quantitat en cultura o jardineria convencional. Podem saber si una terra és argilosa o sorrenca. una casa especialitzada en la preparació de terres Agafeu-ne un grapadet i humitegeu-la a poc a (vegeu la llista d’adreces) o també en comerços No consisteix només en el subministrament de nu- poc fins que us quedi una massa espessa. Inten- on venen material de construcció. La dosi podria trients, sinó també a crear unes condicions a la terra teu modelar la massa i amb les mans aneu fent ser d’uns 50 litres per metre quadrat. que afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrels un cilindre: com més prim pugui ser aquest, més creixin, que es desenvolupin i que absorbeixin els argilosa és la terra. nutrients. L’esmena orgànica Com ja hem apuntat, quan fem una aportació or- Un cop preparada la part mineral de la terra (la que gànica a la terra no estem nodrint directament les Un cop realitzades aquestes observacions, caldrà tenim de punt de partida), cal dotar-la de la fracció plantes, sinó que estem mantenint i potenciant els fer un sondeig. Ajudats d’una eina tipus aixada, orgànica. Normalment es parla de fer una esmena sistemes de transformació de la matèria orgànica. pala o pic anirem aprofundint fins a uns 40 cm i orgànica en el sentit de proporcionar a la terra allò analitzarem la terra. que li falta. No hem d’oblidar, però, que nosaltres volem un sistema productiu i que hem de tenir en compte Aquesta matèria s’aplica en forma de compost que les plantes hortícoles han de fer el seu cicle de Què ens hi podem trobar: (adob orgànic) a raó de 10 litres per metre quadrat, vida total o parcial en pocs mesos al cap dels quals que es barreja amb els primers 20 cm de terra, i hauran hagut de donar un producte per al nostre • ue hi hagi una capa de sauló superficial (5 Q una aplicació superficial en forma de capa de 2 cm consum. Amb això, volem dir que la fertilització -10 cm) i a sota una terra més argilosa. És una (20 l més per metre quadrat). de la terra ha de poder satisfer la demanda de les situació idònia com a punt de partida. Haureu de plantes hortícoles. En un hort aportem adob orgànic remenar intensament aquestes dues capes fins La terra ja es troba preparada per poder-hi plantar perquè així ja tenim feta tota la primera etapa de la obtenir una barreja de l’argila i la sorra i aconse- i començar a estructurar-se com si fos un sòl na- transformació: l’humus ja ha començat a mineralit- guir un bon comportament respecte a la capaci- tural. Per afavorir i garantir aquest procés, cal que zar i ho seguirà fent. Una fertilització orgànica ben tat d’aireig i a la de retenir aigua. És molt im- ningú la pugui trepitjar i mantenir-la amb un grau feta suposa una continuïtat en el subministrament portant que, un cop remenada la terra, aquesta d’humitat constant. de nutrients per a les plantes; aleshores aques- no es trepitgi: caldrà definir ja les zones de pas i tes presenten uns ritmes regulars de creixement aquelles que es destinaran al cultiu o a la plan- i esdevenen més resistents i sanes. Per contra, un tació. D’aquesta manera, la terra es començarà a adobament amb nutrients químics pot suposar convertir en sòl. desequilibris en la disponibilitat dels nutrients i que 26
  25. 25. 4. La terrales plantes tinguin períodes de creixement extraor- Productes fertilitzants • vita la pèrdua d’aigua en superfície per evapo- Edinari i d’altres de molt minvat. Això es tradueix en ració, es conserva millor la humitat i es redueix launa major debilitat i una més gran sensibilitat a ser Compost: producte resultant d’un procés de com- despesa d’aigua de reg.atacades per les plagues. postatge casolà, col·lectiu o municipal fet a partir de residus domèstics i de jardineria. S’hi aplica • uavitza la temperatura del sòl: a l’hivern l’aug- S directament o en forma d’infusió. menta i a l’estiu la disminueix. Com que s’hi La fertilització en un hort biològic. Cada quan conserva millor la temperatura, s’hi afavoreix una cal adobar la terra? En quines quantitats? Humus de cuc: així s’anomena el compost fet activitat més constant i homogènia. mitjançant el procés de vermicompostatge, una Les plantes tenen diferents necessitats nutritives modalitat de transformació feta pel cuc roig de • vita la incidència directa de la radiació ultra- E i aquestes s’han de satisfer; per tant, cal fer una Califòrnia. violada del sol, que podria destruir compostos previsió per tal que la terra no presenti un dèficit orgànics i afectar els processos de transformació de nutrients. Adob orgànic: amb aquest nom es comercialit- d’aquests. za un producte que sol contenir matèria vegetal La manera d’aportar l’adob a la terra pot variar descomposta a la qual s’hi ha afegit fems animals • Evita la compactació del sòl. segons el sistema d’organització dels cultius, de (normalment de cavall) també descompostos. com distribuïm les plantes, si apliquem un sistema • isminueix l’acció del vent, que podria assecar la D de rotació i associació, etc. Adob orgànic concentrat: es comercialitzen dife- terra en poc temps. rents productes fets amb restes d’animals (farines És important realitzar, amb les eines descrites ante- de peix, banyes de bestiar esmicolades, fems • imita el creixement d’herbes no desitjades. L riorment, un bon aireig de la terra abans d’adobar i de gallina, etc). Sempre cal comprovar que són Les llavors queden a una certa profunditat i en mantenir la premissa que cal airejar sense voltejar. productes autoritzats per la normativa europea germinar no arriben a veure la llum; aleshores el A continuació exposem uns exemples que acaba- d’agricultura ecològica. creixement no prospera i l’herba mor. rem de concretar quan parlem de l’organització de les plantacions: • a seva descomposició va enriquint el sòl d’hu- L L’encoixinament (mulching) mus i nutrients. • i seguim el mètode proposat de les parades en S crestall, partirem d’una fertilització anual que Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobri- anirem repetint per refer la capa de compost quan ment de la terra amb una capa de material orgànic fem la rotació de parcel·les. Com que aquest mè- o inorgànic amb una finalitat protectora. De fet tode agrupa i combina plantes de diferent reque- mulching ve de mulch que vol dir ‘jaç protector’. riment nutritiu, els nutrients s’aniran consumint També podem anomenar aquesta tècnica ‘encoixi- segons les necessitats de les plantes. nament’. • i basem l’organització dels cultius agrupant les S Quan aquesta capa està feta amb materials orgà- plantes segons la seva exigència nutritiva, farem nics, l’efecte és similar al mantell natural que hi una fertilització específica segons la parcel·la de ha en els boscos, que millora el sòl de la manera cultiu. següent: 27
  26. 26. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA C aracterístiques i aplicació dels diferents materials destinats a l’encoixinament CAPACITAT DE MATERIALS GRUIX DE LA CAPA APLICACIÓ REPOSICIÓ OBSERVACIONS DESCOMPOSICIÓ Restes de poda triturada, A zones amb plantes encenalls de fusta, taps Baixa 3-5 cm arbustives i escocells Anual de suro d’arbres A zones amb plantes Fulles i herba seques i Es pot barrejar amb les Mitjana 3-5 cm arbustives i escocells Cada 6 mesos esmicolades restes de poda d’arbres Apliqueu-les superficial- Herba tendra, gespa Parcel·les de cultiu hortí- A cada renovació ment i barregeu-les amb tallada, restes verdes de Alta 1 cm cola de plantes exigents i de cultiu els primers 5 cm de terra al l’hort arbres fruiters cap de 5-10 dies. Espereu 15 dies més per plantar És ideal per evitar els efec- Zones de pas, zones de tes de l’excés d’humitat Palla Molt baixa 2-3 cm cultiu hortícola sobretot a Quan sigui necessari a la base de la tija, molt l’estiu perjudicial per aquestes plantes Grava o boletes d’argila Parterres de cactus i cras- Nul·la 2-3 cm No és necessària (Arlita) ses, zones de pas 28
  27. 27. 4. La terraL’adob verd 4. eixeu-les reposar. Deixeu les plantes triturades D sobre la terra en forma de capa (com si fos un encoixinament) entre 3 i 5 dies perquè s’assequinEs tracta de portar a terme un cultiu que no té una una mica.finalitat productiva sinó una funció fertilitzant. Pera aquest tipus de cultiu s’utilitzen plantes de crei- 5. ncorporeu-les a la terra. Barregeu les plantes ta- Ixement ràpid (normalment lleguminoses) i, just llades amb la capa més superficial de la terra (5-10en el moment que inicien la floració, es tallen. Cal cm) utilitzant un rasclet i sense profunditzar gaire.destacar que, quan el vegetal es prepara per florir, ésun moment d’elevada activitat metabòlica i riquesa Els avantatges que presenten les lleguminoses per ade compostos i nutrients màximes; per tant, serà el aquesta tècnica de fertilització són diversos:període idoni perquè aquest serveixi de fertilitzant.El procés que cal realitzar és el següent: • ecessiten pocs nutrients i creixen bé en sòls que N ja estan bastant esgotats.1. embreu les lleguminoses. Aquesta sembra es S realitza a finals de primavera o principis d’es- • enen un creixement ràpid. T tiu, per afavorir un creixement més ràpid de les plantes, en una parcel·la que volem preparar per • esenvolupen un tipus d’arrel, anomenada fas- D cultivar a l’inici de curs. Les espècies més fàcils de ciculada, poc profunda però molt ramificada en conrear són faves i pèsols (en sembrarem uns 25 petites arrels. Aquestes , un cop tallada la planta, g de llavor per m2) o trèvol de prat (2 g de llavor es descomponen ràpidament a l’interior de la per m2). terra, airejant-la i aportant elements nutritius. • es lleguminoses afavoreixen la presència i la pro- L El trèvol de prat (Trifolium sp.) és una llegumi- liferació de la flora microbiana del sòl encarrega- nosa de mida petita que es ven com a llavor de da de degradar i mineralitzar la matèria orgànica. gespa; és fàcil de trobar i s’obté un bon resultat Per tant, les plantes milloren l’assimilació dels si es rega periòdicament. elements nutritius del sòl. • es arrels estableixen una simbiosi amb uns bac- L2. favoriu el creixement de les plantes. És neces- A teris especials anomenats fixadors de nitrogen sari regar amb certa freqüència per afavorir el o nitrificants. S’agrupen i s’enganxen a les arrels creixement ràpid de les plantes. amb la particularitat que transformen el nitro- gen atmosfèric en compostos nitrogenats que la3. egueu i talleu les plantes a l’inici de la floració. S planta assimila ràpidament. No hem d’oblidar que És el moment idoni per tallar-les des de la base de els compostos de nitrogen, juntament amb els de la tija, arran de terra i sense treure les arrels. També fòsfor i potassi, són els principals nutrients per als s’aconsella esmicolar les plantes. vegetals. 29
  28. 28. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 30
  29. 29. 1. Introducció a l’horticultura ecològica5. Fem compost 31
  30. 30. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA5. FEM COMPOST matèria orgànica al final del procés de descomposi- exemple, restes de fruita i verdura, herba...) com en ció mineralitza) i fa que aquests s’assimilin millor. els secs (restes de poda, branquillons...). A més aPer a què fer compost? Se soluciona, d’aquesta manera, el problema de més, els microorganismes necessiten restes vege- l’excessiva producció de residus i al mateix temps es tals també fresques o residus animals que els apor-Les restes orgàniques produïdes en un ecosistema recuperen sòls pobres en nutrients i es redueix l’ús ten compostos rics en nitrogen i amb presèncianatural són reciclades in situ mitjançant els proces- de fertilitzants químics. La selecció i separació de la d’altres elements com el fòsfor i el potassi. Per talsos de descomposició i es transformen en humus i matèria orgànica en origen és fonamental per a la que el procés funcioni correctament es necessita:sals minerals; d’aquesta manera aporten nutrients als seva recuperació i transformació en compost.vegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient. - AireD’altra banda, en els ecosistemes urbans, és a dir - Aigua (humitat)als pobles i ciutats, els residus orgànics produïts per El compostatge - Temperatura adequadal’activitat diària s’acumulen en grans quantitats i calgestionar-los correctament de manera que es puguin Seguint l’exemple de la natura, nosaltres també po-aprofitar per obtenir-ne compost (aproximadament dem fer d’una manera controlada, concentrada i ac- Aireel 35% en pes de les nostres deixalles domèstiques celerada aquest procés. Mentre que en un sòl naturalestà format per residus orgànics). Moltes vegades, es realitza de manera lenta però continuada, en els L’aire permet la respiració dels organismes descom-però, encara van a parar a abocadors controlats o agrícoles, en canvi, cal mantenir i regenerar aquesta ponedors i, per tant, l’obtenció d’energia per fer elssón cremats en incineradores; aquests tractaments capa orgànica rica en humus per assegurar així la nu- seus processos. Si no n’hi ha, i per tant manca l’oxi-impliquen una pèrdua d’aquests valuosos recursos i trició correcta de les plantes. Cal tenir en compte que gen (O2), es produirà la fermentació de les restesn’impedeixen la valorització en forma de compost. nosaltres exigim a la nostra terra un major rendiment orgàniques, amb la qual cosa es generarà amoníac,El procés que segueix la matèria orgànica per a la del que pot donar un bosc, per exemple. àcid sulfhídric i metà, fet que no interessa gens. Laseva recuperació s’anomena compostatge. Es tracta fermentació no és el procés que estàvem perse-de la descomposició aeròbica (amb presència d’aire) guint en fer compostatge, i a més produeix pudors.mitjançant microorganismes i organismes inverte- Com funciona el procés? Per això és molt important una barreja i disposicióbrats que fan els mateixos processos que es produ- correctes dels materials que cal compostar que,eixen a la capa superficial del sòl d’un bosc, però Per portar a terme el compostatge, haureu de juntament amb el recipient adequat, permetrà lad’una manera controlada, accelerada i concentrada. buscar les condicions més òptimes per afavorir circulació d’aire en el procés.D’aquesta manera, imitem la natura i retornem al sòl l’activitat dels organismes i, sobretot, l’activitatels materials orgànics. microbiana. Els microorganismes (fongs i bacteris) tenen un paper clau en la formació de l’humus i AiguaAquest procés, que es pot fer a gran escala en instal· la capacitat d’actuar sobre dos components delslacions municipals específiques (plantes de com- vegetals: la lignina i la cel·lulosa, compostos pre- Els microorganismes necessiten humitat per fer lapostatge) o a escala particular o col·lectiva (escola, sents a les parets de les cèl·lules vegetals. Com més seva activitat, així que procurarem que la matèriacomunitat de veïns, entitats...), dóna com a producte lignina i cel·lulosa hi ha, més humificació i, per tant, que s’ha de compostar sempre estigui humi-el compost, que servirà com a adob i que permet més formació d’humus. da però no xopa. La regarem lleugerament permillorar l’estructura de sòls per al cultiu hortícola o mantenir els nivells òptims d’humitat, sobretotla jardineria: manté el sòl esponjós i airejat, millora la Aquests compostos dels vegetals són rics en car- amb vista a l’estiu, que hi haurà més pèrdues perretenció d’aigua, aporta nutrients (recordem que la boni i estan presents tant en els frescos (com per evaporació. 32

×