INTRODUCCIÓLa instauració de l’Estat liberal facilità un conjunt de transformacionseconòmiques i socials que coneixem amb ...
1.         SOCIETAT ESPANYOLA = SOCIETAT CAPITALISTA      •      Antic Règim           capitalisme i societat de classes  ...
D’UNA ECONOMIA...           A UNA ECONOMIA...    Agrícola –ramadera         Industrialitzada:                           ...
















INDUSTRIALITZACIÓ
del
segle
XIX
                                                                       Don...
Els factors o elements de canvi són:  Creixement demogràfic: existeix, però desequilibrat  Agricultura de mercat, implan...
Dificultats afegides  Inestabilitat política  Conflictes bèl·lics  Pèrdua de les colònies ultramarines
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques de caràcter gradual i que impliquen canvis qu...
CANVIS
QUANTITATIUS
                CANVIS
QUALITATIUS
CREIXEMENT
ECONÒMIC
I
AUGMENT
DE
   FACTORY
SYSTEM:
MECANITZACIÓ
I
...
UNA
CATEGORITZACIÓ
?

País pioner: Anglaterra “first comers”: Bèlgica, França,            Alemanya     Perifèrics o “last ...
    PAÍS PIONER: Anglaterra    Model anglès o manchesterià: cotó – ferro – carbó    LES BASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ: ...
“Pot concloures que la Revolució Industrial Anglesa no va tenir un paral·lel concret entre els païsoscontinentals. En cap ...
TRANSFORMACIONSTRANSFORMACIONS      TRANSFORMACIONS               SOCIALS    POLÍTIQUES         ECONÒMIQUES               ...
1.         Transformacions agràries o revolució agrícola:      •        Canvis en el règim de propietat      •        Canv...
Subrogacions                                                 Pèrdua dels drets jurisdiccionals                del poder re...
ConfirmàReforma Agrària Liberal                               Fi de l’Antic Règim                                econòmica...
Mendizábal  Madoz
Propietaris no partidaris de millores tècniques                                                            No ho necessite...
La fàbrica
1.          ¿Fracàs de la revolució industrial a Espanya?      a.       Si..., si apliquem el model manchesterià i segons ...
Produir per al mercat              capitals                                                                               ...
Endarreriment agrícola                             Escàs                                                                  ...
    Dos procesos en el tèxtil: filatura i teixit    Màquines de filar:          Jenny (1764, Hargreaves) manual       ...
    INDÚSTRIA COTONERA CATALANA: exemple de moderna indústria     tèxtil per:          Producció per al mercat         ...
LA
INDÚSTRIA
SIDERÚRGICA
TRETS GENERALS:   1.  “Segon” leading – sector   2.  Importància estratègica   3.  Efectes d’arro...
Estatals                2ª ½ s. XIX autoritza explotació particularsRecursos minerals                        Explotació ma...
Indústria siderúrgica                   Dos inputs       Carbó                           necessita                        ...
L’EVOLUCIÓ
GEOGRÀFICA
DE
LA
PRODUCCIÓ
SIDERÚRGICA
TRES FOCUS:  1.    ANDALUSIA. 1826 – 1856. Ferro de Ojén i carbó vegetal...
La difusió de la indústria       Principals industries: Tèxtil y siderúrgica                                 Existien altr...
El ferrocarril
Ferrocarril            Endarreriment  Primera línia Barcelona-Mataró (1848)   Llei general de ferrocarrils(1855)         c...
Comerç exterior i intervenció estatal                    Productes agraris            Exp: oli, vi                        ...
economia-i-societat-xix-1
economia-i-societat-xix-1
economia-i-societat-xix-1
economia-i-societat-xix-1
economia-i-societat-xix-1
economia-i-societat-xix-1
economia-i-societat-xix-1
economia-i-societat-xix-1
economia-i-societat-xix-1
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

economia-i-societat-xix-1

532 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
532
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

economia-i-societat-xix-1

  1. 1. INTRODUCCIÓLa instauració de l’Estat liberal facilità un conjunt de transformacionseconòmiques i socials que coneixem amb el nom de SOCIETATCAPITALISTA, es a dir: •  Triomf de la industrialització i el capitalisme industrial •  Consolidació de la societat de classes, amb l’aparició de la burgesia com a classe social hegemònica i dominant. •  Com a contrapunt, també contemplem l’aparició de una nova classe social, el proletariat i un nou moviment social aparellat, el moviment obrer.
  2. 2. 1.  SOCIETAT ESPANYOLA = SOCIETAT CAPITALISTA •  Antic Règim capitalisme i societat de classes •  Eliminació de la desigualtat jurídica econòmica2.  TRETS ESPECÍFICS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA •  Societat molt polaritzada •  Marginació de les classes populars del sistema polític •  “Fam de terres” •  Agreujament dels conflictes socials •  Politització de les classes populars
  3. 3. D’UNA ECONOMIA... A UNA ECONOMIA...  Agrícola –ramadera   Industrialitzada:   Sector tèxtil  Artesanal   Sector siderúrgic   Desenvolupament del FFCC  Comerç limitat   Amb desenvolupament del sector comercial i financer D’una
societat...
 A
una
societat...
  Estamental
   De
classes
  Rural
   Urbana
  Estancament
demogràfic
   Revolució
demogràfica

  4. 4. 















INDUSTRIALITZACIÓ
del
segle
XIX
 Dona
lloc
a

 SOCIETAT DE CLASSES Classe obrera 





Burgesia
 Organitza
 Es
consolida
com
 Movimients
 Sindicats
i
partits
 Classe
dirigent
i

 reivindicatius
 polítics
 hegemònica
 








per
a
 Propietària
de
 Capital
i
 Millorar
condicions
 mitjans
de
 producció
 socials
 Les
dures
condicions
de
vida
dels
obrers
 provocaren
aparició
de
 







Anarquisme
 Socialisme
 S’oposa
 Doctrina
Social

 al
 de
l’Església
 Critiquen el Constituexen
 Sistema
capitalista
 Movimients
ideològics
 Precedent Proposa
 de S’oposa
a
 Promou
Que



InHlueix
en
 Major
participació
de
l’Estat
per
a
 Partits

 Lluita
 protegir
als
necessitats
 Obrers
 de
classes

  5. 5. Els factors o elements de canvi són:  Creixement demogràfic: existeix, però desequilibrat  Agricultura de mercat, implantació geogràfica desigual  Indústria moderna – mecanitzada, esencialment aCatalunya i País Basc subminisitren  Millora dels transports, lenta i desigual   MÀ D’OBRA   CAPITALS   PRIMERES MATÈRIES   CONSUMIDORS - MERCAT
  6. 6. Dificultats afegides  Inestabilitat política  Conflictes bèl·lics  Pèrdua de les colònies ultramarines
  7. 7. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques de caràcter gradual i que impliquen canvis quantitatius i qualitatius d’extraordinària importància que transformen l’organització de la societat, la qual rep el nom de capitalista.
  8. 8. CANVIS
QUANTITATIUS
 CANVIS
QUALITATIUS
CREIXEMENT
ECONÒMIC
I
AUGMENT
DE
 FACTORY
SYSTEM:
MECANITZACIÓ
I
 LA
PRODUCCIÓ
 PROLETARITZACIÓ

  9. 9. UNA
CATEGORITZACIÓ
?

País pioner: Anglaterra “first comers”: Bèlgica, França, Alemanya Perifèrics o “last comers”: País Basc, Piemont, Catalunya, Moravia, Bohèmia, Urals...
  10. 10.   PAÍS PIONER: Anglaterra  Model anglès o manchesterià: cotó – ferro – carbó  LES BASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ:   Desenvolupament agrari   Revolució demogràfica   La indústria moderna (factory system):   Leading - sectors   Mecanització   Recursos   El ferrocarril i els seus efectes   Marc polític - legal
  11. 11. “Pot concloures que la Revolució Industrial Anglesa no va tenir un paral·lel concret entre els païsoscontinentals. En cap altra part va assumir el procés dindustrialització el mateix caràcter autònom oorgànic; en cap altra part va ser tan complet —com fenomen nacional— ni va tenir tant èxit a lhora decanviar tota lestructura social. És més, en el context europeu aquest terme tendeix a adoptar unsignificat distint. Amb ell es cobreix tot el procés amb el qual es creen les condicions socials i legalsper al ple desenvolupament del capitalisme enfront de la resistència dels beneficiaris de lantic ordreagrari i industrial, procés que a Anglaterra havia començat un segle o més abans de laindustrialització. Fins i tot en els casos que, com a Alemanya, es va produir un creixement molt ràpidde la indústria —de tal manera que el que a Anglaterra havia durat un segle aproximadament es vacondensar allí en un parell de dècades—, limpacte ple de la transició va estar restringit a certesregions i, a pesar de tota la seua rapidesa, va ser menys complet. El pes substancial del sector agrari,les supervivències preindustrials en la societat i la persistència de regions endarrerides donentestimoniatge daixò. Durant el segle XIX la industrialització europea va tendir a ser un fenomenprincipalment regional i la transformació de les economies globals com unitat va seguir sent menyscompleta que a Anglaterra. Fins i tot Bèlgica, el més menut dels països industrials, tenia la seua regióagrària endarrerida. Alemanya, lèxit industrial excel·lent entre les grans potències, va seguirmantenint un gran sector agrícola i algunes de les característiques duna economia dual. Encara quetambé a França shavien assegut les bases duna economia moderna entre els anys de 1880 i 1914, latransformació va ser encara menys completa. En Rússia, els prometedors interregnes de ràpidcreixement industrial tendien a la intensificació de les tensions i debilitats internes, a causa de lainfluència coercitiva de les velles estructures heretades. Itàlia arrastrava el handicap de la falta derecursos naturals i del fracàs del capitalisme per portar a terme una transformació completa delsector agrari i disminuir el seu pes en leconomia o de resoldre la qüestió sud. En totes les altresparts, la industrialització va ser simplement un fenomen regional, i la creació deconomies nacionalsmodernes, encara que estava en curs, distava molt de ser completa. En cert sentit, doncs, el que capdestacar al parlar del continent, és linacabat i la dispersió geogràfica de la seua transformacióindustrial, si la hi compara amb Anglaterra. Per comparança amb la resta del món, no obstant això,Europa va ser làrea per excel·lència del capitalisme avançat.“KEMP, T., La revolución industrial en la Europa del siglo XIX
  12. 12. TRANSFORMACIONSTRANSFORMACIONS TRANSFORMACIONS SOCIALS POLÍTIQUES ECONÒMIQUES HEGEMONIA L’APARICIÓ DELS INDUSTRIALITZACIÓ I BURGESA ESTATS LIBERALS CAPITALISME PROLETARITZACIÓ I MOVIMENT OBRER LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XIX
  13. 13. 1.  Transformacions agràries o revolució agrícola: •  Canvis en el règim de propietat •  Canvis en el règim d’explotació   Permet: •  Mà d’obra •  Aliments •  Capitals •  Mercat interior2.  Revolució demogràfica: •  Augment de la població per disminució de la mortalitat •  Proletariat industrial i / o emigració3.  Recursos naturals: primeres matèries i fonts d’energia: •  Cotó •  Ferro •  Carbó4.  El ferrocarril: sector econòmic “revolucionari”. Efectes d’arrossegament5.  Marc legal i polític
  14. 14. Subrogacions Pèrdua dels drets jurisdiccionals del poder reial Camperols han deDissolució del règim senyorial Conserven propietats demostrar propietat terra, molt sovint no poden (orige medieval) Camperols arrendataris o jornalersDesvinculació Fi dels patrimonis familiars Poden enajenar-seDespatrimonialització dels recursos L’aigua passa a ser un bé administrat per l’Estat(Rei) iMesures legislatives Abolició privilegis de la Mesta Llibertad d’arrendaments Altres mesures Supressió ordres religioses Lots de Eclessiàstica Mendizábal Convents i propietats Església nacionals terra que no podia (1837) Venda en subhasta pública pagar tothomDesamortització Venda de les propietats de l’Estat, clergat secular, carlistes, ordres (1855) militars, beneficiència i propis i comuns dels pobles, … Madoz 30% Església, 20% beneficiència i 50 % propietats municipals Civil Més deute amortitzat, per major impacte social Ajuntaments i camperols
  15. 15. ConfirmàReforma Agrària Liberal Fi de l’Antic Règim econòmicament Abolició dels senyorius  drets jurisdiccionals i altres servituds supusà Desvinculació  fi de les primogenitures Implantació de una propietat nova, per l’expropiació de la PROPIETAT Individus que propietat amortitzada i la seua transferència a noves mans PRIVADA volen obtenir “no mortes” BENEFICIS però Més terres Augment de la producció Propietaris no eren No per millores tècniques agrícoles conreadors directes mercat sino productivitat arrendament Funcionaris Comerciants No supusà una reforma de l’estructura de la propietat Militars Administradors Antics propietaris de Fre al procés industrial terra - emfiteutes
  16. 16. Mendizábal Madoz
  17. 17. Propietaris no partidaris de millores tècniques No ho necessiten(rics)/ absentisme Latifundis localitzats a Extremadura, Castella i Andalusia Molta mà d’obra conflictes Majoria població viu en condicions de mera subsistènciaMinifundis localizats a Galicia iSubmeseta nord Mala qualitat terra emigració IberoamèricaMinifundis localizats a València Bona qualitat terra Augment producció Nord d’Àfrica Augment població Iberoamèrica emigració Pressió sobre la terraProducció Cereal  Blat Protecció Preu Pagar aliments aranzelària + renda per Vinya dináàics La Rioja i Catalunya Olivera Venda d’oli de oliva andalús manufactures Taronja Augmenta per la demanda de França i Anglaterra Trasvassametn mà d’obra i capital al sector secundari i terciari Transformacions agràries obstaculitzà Insuficients i baixa productivitat Persistència de crisis agràries
  18. 18. La fàbrica
  19. 19. 1.  ¿Fracàs de la revolució industrial a Espanya? a.  Si..., si apliquem el model manchesterià i segons les teories historiogràfiques dels anys 60 i 70. b.  No..., amb els nous enfocaments a partir de la dècada dels 70:   Regionalització de la industrialització (Pollard)   Cas anglès ¿model o exemple a seguir? (Habbakuk)   Mecanització i proletarització: factory system2.  Peculiaritats a.  Problemes estructurals de partida b.  Dificultats afegides c.  Dos focus o pols: Catalunya i País Basc3.  Retard?
  20. 20. Produir per al mercat capitals reinverteixen Este a Produir més i més barat m siste Es basa en Millores tècniques Indústria tèxtil i siderúrgica (1ª. Revolució Industrial) Sectors Indústria química, siderúrgica, alimentaria… (2ª. R. I) Noves fonts Carbó (I R.I) d’energia Petroli i electricitat (II R.I) Abundància de mà d’obra Abundància Aparició de nousexigeix de capitals models Continua reinversió en tecnologia i empresarials i desenvolupament de tècniques de bancaris venda.
  21. 21. Endarreriment agrícola Escàs trasvassament mà d’obra a indústria Escasa productivitatEscasa capacitat de compra: demanda Escasa acumulació capital Fonts d’energia escases Adquisició de primeres matèries Posició excèntrica d’Espanya comercialització Dificultats de finançament Pérdua de les colònies americanes Inestabilitat i conflictes polítics Burgesia “conservadora” i agrarista Transports i comunicacions difícils i amb dificultats
  22. 22.   Dos procesos en el tèxtil: filatura i teixit  Màquines de filar:   Jenny (1764, Hargreaves) manual   Water frame (1769, Arkwright) força hidràulica o animal   Mule jenny (1781, Crompton) màquina de vapor  L’adopció de la tecnologia britànica:   Abans de 1842: tecnologia manual:   Desenvolupament protoindustrial   Predomini de jennies   Després de 1842: tecnologia mecànica:   1842: 289 CV de vapor   1845: 1849 CV de vapor   1850: 2140 CV de vapor
  23. 23.   INDÚSTRIA COTONERA CATALANA: exemple de moderna indústria tèxtil per:   Producció per al mercat   Organització fabril del treball   Introducció de la màquina de vapor (1833)   Presència d’una burgesia industrial  Els orígens o les causes:   Tradició artesanal anterior (a 1770): llana   Tradició artesanal anterior: indianes   Tradició comercial anterior: aiguardent, sucre, esclaus   Importància del mercat: teoria exògena o colonial i teoria endògena  Take –off: 1830 - 1860
  24. 24. LA
INDÚSTRIA
SIDERÚRGICA
TRETS GENERALS: 1.  “Segon” leading – sector 2.  Importància estratègica 3.  Efectes d’arrossegamentCARACTERÌSTIQUES BÀSIQUES: 1.  Localització geogràfica més important a Biscaia 2.  Indústria “puntera” 3.  Principal problema: proveïment de carbó de qualitat
  25. 25. Estatals 2ª ½ s. XIX autoritza explotació particularsRecursos minerals Explotació massiva (1874-1914) Sobretot Carbó Protegit per l’Estat Ferro Exportació i aranzel  industrialització bascaDegut a Demanda internacional  perifèria Avanços tècniques explotació Deute Hisenda impulsà la concessió a companyies estrangeres (Ang, Fra) Exportació cap Europa: Espanya Concessions en mans estrangeres primer exportador de minerals metàl·lics Escasos efectes d’arrosegament degut a Escasa demanda interna Pocs empresaris autòctons
  26. 26. Indústria siderúrgica Dos inputs Carbó necessita Recursos miners Ferro Escasessa fonts energia Espanya desenvolupa tres projectes adequades dels funcionà un sols, -  Carbó vegetal causes -  Carbó mineral altre desapareix i el tercer es ajudat per l’Estat -  Baix poder calorífic -  Difícil explotació Andalusia (Málaga) Ferro Carbó eleva costos(1826-1856) però Fonts d’energia inadequades Carbó vegetal sobreexplotat però Astúries Carbó (hulla)  input més important Mieres Capital estranger Escàs poder calorífic i (1864-1879) Dos siderúrgiques difícil explotació Felguera Capital espanyol País Basc (Biscaia)(1876) Degut a Consolidació de l’eix Cardiff (coc)-Bilbao (ferro) Cantabria
  27. 27. L’EVOLUCIÓ
GEOGRÀFICA
DE
LA
PRODUCCIÓ
SIDERÚRGICA
TRES FOCUS: 1.  ANDALUSIA. 1826 – 1856. Ferro de Ojén i carbó vegetal 2.  ASTÚRIES. 1864 – 1879. Carbó de baixa qualitat 3.  PAÍS BASC. Ferro i coc gal·lés. Eix Bilbao – Cardiff. 1902: Alts Forns de Biscaia.
  28. 28. La difusió de la indústria Principals industries: Tèxtil y siderúrgica Existien altres tradicionals Alimentació Cobrir Calçat necessitats agricultura altres Necesitat maquinària tèxtil població Primera indústria metalúrgica però No pogueren competir amb Capital i tecnología estrangera consolidació siderúrgica basca canvià la situació Capitals i tecnologia permeteren diversificar una indústria de béns Navieres d’equip Companyies Construccions mecàniques d’assegur… Entramat basc Capital autòcton Química Desenvolupament Construcció naval Adobs, explossius (mines) Banc de Bilbao resta Espanya pintures, medicaments, etc Banc de Biscaia Importància del canvi de fonts d’energia Electricitat Mecanitzar indústria Costos Demanda Iluminació (1880-1914) Dos fases Indústria (1914-1930) Petroli Destilació i mecanització motors Revolució dels Transports País Basc, Catalunya Se incorporen altres Madrid (capital) regions… Astúries, Andalusia, Murcia (minería) València (cítrics)
  29. 29. El ferrocarril
  30. 30. Ferrocarril Endarreriment Primera línia Barcelona-Mataró (1848) Llei general de ferrocarrils(1855) capital estranger  francès Estructura radial  centralització Ample de vía (militar i relleu)  dificultat comerç Importació materials lliures d’aranzels Demanda o efectes d’arrosegament sobre indústria foràneaPrincipal inconvenient per aldesenvolupamentindustrial Tot i això… efectes positius Millora de les comunicacions Articulació d’un mercat interior
  31. 31. Comerç exterior i intervenció estatal Productes agraris Exp: oli, vi 1ª etapa Escàs pes indústria Imp: teixits cotó i llí s. XIX increment (1815-1850) Intercanvis amb Exp: productes agraris, minerals altres economies 2ª etapa expansió Demanda primeres (1850-1900) matèries Imp: cotó i carbó Com a conseqüència de pérdua de les colònies Comerç amb Europa lliurecanvisme Lliure circulació mercaderies debat proteccionisme Obstacles circulació mercaderies Es reflectí en Fins c.1870 lliurecanvisme Tèxtil català, cereals castellans, Política econòmica carbó asturià, siderúrgica basca s. XIX Des de c. 1870 proteccionisme supusà acords Preus “quasi monopolis” Restricció competència quotes Menys competitives Demanda a l’exterior Aranzels creixementIntervenció de l’Estat Privilegis fiscals Intervencionisme Subsidis i primes

×