Diversitat hídrica i biogeogràfica

2,892 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,892
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,088
Actions
Shares
0
Downloads
43
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diversitat hídrica i biogeogràfica

  1. 1. i biogeogràfica d’Espanya La diversitat hídrica Diversitat hídrica i biogeogràfica J. F. Cadenas IES Joan Fuster (Bellreguard) francadenas.blogspot.com
  2. 2. La diversitat hídrica Estany de Banyoles
  3. 3. La diversitat hídrica 1. Factors d’influencia • Precipitacions Balanç • Espanya humida • Clima hídric • Temperatura • Espanya seca • Disposició • Erosió • Conques • Basculació • Vessants • Relleu • Longitud • Altitud • Cabal • Orientació • Règim • Perfil • Litologia Permeabilitat Infiltració Regularitat disminueix • Radiación • Vegetació • Evaporación afavoreix • Transpiració • Infiltració • Ésser humà • Abastiment • Rec
  4. 4. La diversitat hídrica 2. Els rius espanyols: elements, factors i vessants • Cabal (absolut o relatiu) CoeficientRègim fluvial: se estudia a • Regularitat • Nival través de su • Crescudes i estiatges Usos • Pluvial Evapotranspiració • Coeficient de desagüe antròpics • Mixt CLIMA PrecipitacionsRELIEVE • Curts • Nombrosos i cabalosos • Conques • Cantàbrica • Regulars • Força erosiva • Obres • Llargs hidràuliques • Irregulars • Atlàntica • Barrancs i meandres • Erosió • Estiatge • Curts • Vessants • Molt irregulars: rambles • Mediterrània • Abarrancats • Estiatge i crescudes
  5. 5. La diversitat hídrica 2. Els rius espanyols: règims fluvialsRègims fluvials • Règims fluvials simples: medi climàtic homogeni (conques de superfície no molt ampla). • Règim NIVAL • Règim NIVAL de transició • Règim NIVO-PLUVIAL • Règim PLUVIO-NIVAL • Règim PLUVIAL • Oceànic o atlàntic • Mediterrani • Mediterrani subtropical o bètic • Mediterrani dinterior o continental • Règims fluvials complexos: medi climàtic no homogeni (conques de superfície molt amplia).
  6. 6. La diversitat hídrica 3. Llacs, zones humides i aqüífers • Llacs endògens  Llacs tectònicsLAGOS  Llacs volcànics • Llacs exògens  Llacs glaciars  Llacs càrstics  Llacs arreics  Llacs eòlics  Llacs litorals o albuferesZONES HUMIDESAQÜÍFERS
  7. 7. Conques hidrogràfiques
  8. 8. Vessants
  9. 9. Perfil del riu Ebre
  10. 10. Aigües subterrànies
  11. 11. Aigües subterrànies
  12. 12. Cabal absolut: caudals de l’Ebre
  13. 13. Cabal absolut
  14. 14. Cabal absolut
  15. 15. Cabal absolut
  16. 16. Comportament mensual i regularitat
  17. 17. Crescudes
  18. 18. Vessants hidrogràfiques peninsulars Vessant • Curts cantàbrica • Nombrosos i cabalosos • Regulars • Força erosiva
  19. 19. Vessants hidrogràfiques peninsulars Vessant atlàntica • Llargs • Irregulars • Barrancs i meandres • Estiatge
  20. 20. Vessants hidrogràfiques peninsulars Vessant mediterrània • Curts • Molt irregulars: rambles • Abarrancats • Estiatge i crescudes
  21. 21. Règims hidrogràfics
  22. 22. Règims hidrogràfics: Nival 1/ Río: Caldares (Ibón de los Baños) 3,12 m 3/s, hist. 1 E F M A Ma Jn Jl A S O N D 0,25 0,25 0,3 2,55 2,9 2,3 0,95 0,9 0,8 0,6 0,3 0,29 Histograma 1 Climograma 3 3 100 200 90 180 80 160 2,5 70 140 60 120 2 50 100 40 80 1,5 30 60 20 40 10 20 1 0 0 E F M A MY J JL AG S O N D 0,5 Règim F precipitacions JL AG E de M A MY J en Benasque (Huesca), 1.138 m, climograma 3 S O N Benasque (Huesca), 15,4 18,3 m18 ºC 2 3,3 6,1 8,5 11,8 1.138 14,9 10,6 0 mm 64 76 94 89 116 97 83 101 105 113 1 E F M A Ma Jn Jl A S O N D
  23. 23. Règims hidrogràfics: Nival de transició Climograma 3 100 200 90 180 80 160 70 140 60 120 50 100 40 80 30 60 20 40 10 20 0 0 E F M A MY J JL AG S O N D Règim F precipitacions JL AG E de M A MY J en Benasque (Huesca), 1.138 m, climograma 3 S O Benasque (Huesca), 15,4 18,3 m18 ºC 2 3,3 6,1 8,5 11,8 1.138 14,9 1 mm 64 76 94 89 116 97 83 101 105 1
  24. 24. Règims hidrogràfics: Nival de transició
  25. 25. Règims hidrogràfics: Nivopluvial
  26. 26. Règims hidrogràfics: Pluvionival Máximo a Máximo secundario fines del a fines de otoño i invierno i principio invierno: principio diciembre primavera: febrero-abril Mínimo en verano
  27. 27. Règims hidrogràfics: Pluvial Oceànic
  28. 28. Règims hidrogràfics: Pluvial mediterrani
  29. 29. Règims hidrogràfics: Pluvial Mediterrani Subtropical
  30. 30. Règims hidrogràfics: Pluvial Mediterrani d’interior
  31. 31. Llacs i humedals Voltors en la Llacuna de La Janda. La major llacuna d’Espanya (4000 ha) fou desecada als anys 60.Laguna de La Janda (Cádiz), tras las inundaciones
  32. 32. Llacs i humedals Laguna del Fuentillejo (esquerra) i llacuna de Caracuel (davall), d’origen volcànic, en Castilla-La Mancha
  33. 33. Llacs i humedals La llacuna Salvadora, en el Parque Natural de Lagunas de Ruidera, entre las provincias de Ciudad Real i Albacete
  34. 34. Llacs i humedals La Laguna Salvadora, en el Parc Natural de Lagunas de Ruidera, entre les províncies de Ciudad Real i Albacete
  35. 35. Llacs i humedals La Manga del Mar Menor(Cartagena, Murc ia)
  36. 36. Llacs i humedalsMaresmes del Guadalquivir (Sevilla-Huelva)
  37. 37. El sòl • Color Edafogènesi: factors • Textura • Silicis (P.) condiciona • Roca mare • Estructura • Calcaris (P.) • Permeabilitat • Argilosos (I.) • Acidesa • Precipitacions • Lixiviació • Clima • Activitat química • Temperatura i biològica  Sòls zonals: vinculats al clima (latitud)  Sòls azonals: immadurs, procedents de materials recents  Sòls intrazonals: vinculats al roquissar • Topografia Acumulació / erosió • Plantes: fertilitat / acidificació… • Éssers vius • Microflora Humus • Animals • Ésser humà • Sòls joves • Sòls evolucionats
  38. 38. El sòl Edafogènesi
  39. 39. El sòl Horitzons i perfil del sòl • Perfil: conjunt dhoritzons
  40. 40. El sòl
  41. 41. El sòl Principals sòls peninsulars Leptosòls (sòls immadurs) Leptosòl Leptosòl Leptosòl Leptosòl Leptosòl Leptosòl lític rèndzic mollic úmbric èutric dístric
  42. 42. El sòl Principals sòls peninsulars Regosòls (sòls immadurs) Regosòl Regosòl Regosòl Regosòl úmbric èutric calcàric dístric
  43. 43. El sòl Principals sòls peninsulars Umbrisòls Terres brunes humides (sòls rics en matèria orgànica) Umbrisòl hàplic Umbrisòl hàplic Umbrisòl húmic (sense càmbic) (amb càmbic)
  44. 44. El sòl Principals sòls peninsulars Cambisòls (terres brunes) Cambisol Cambisol Cambisol Cambisol Cambisol húmic gleic cròmic èutric dístric
  45. 45. El sòl Principals sòls peninsulars Luvisòls (terres roges mediterrànies) Luvisòl Luvisòl Luvisòl Luvisòl Luvisòl àlbic càlcic vèrtic cròmic hàplic
  46. 46. El sòl Principals sòls peninsulars Vertisòls (Sòls sobre argiles expansives) Vertisòl Vertisòl Càlcic èutric
  47. 47. El sòl Principals sòls peninsulars Fluvisòls Fluvisòl tiònic Fluvisòl eútric Fluvisòl dístric
  48. 48. El sòl Principals sòls peninsulars Gleïsòls Gleïsòl mollic Gleïsòl úmbric Gleïsòl èutric Gleïsòl dístric
  49. 49. El sòl Principals sòls peninsulars Arenosòls Arenosòl èutric
  50. 50. El sòl Regió eurosiberiana Característiques • Evolucionats • Matèria orgànica • Lixiviació • Acidesa, per: • Roquissar silici • Espècies vegetals Pendent • Terra bruna humida • Tipus: • Terres brunes meridionals • Luvisòls Conreu / Pastures Roquissar silici: • Podzols Pastos i boscs • Rànkers • Torberes i gleisòls Conreus / Prats • Terra bruna calcària Roquissar calcari: Boscos • Terra fusca • Rendzines
  51. 51. El sòl Regió Mediterrània b) Sòls de clima mediterrani • Molt alterats (erosió, intervenció humana) • Tipus: En roquissar silici: • Cambisòls dístrics (Terra bruna meridional o forestal) (pobre i solt) Pastures (dehesas) • Luvisòls cròmics (Sòl roig mediterrani) Sobre roquissar calcari • Terra rossa Conreus marginals (dissolució > horitzó argil·lícola): • Luvisòls calcaris Sobre argiles i margues Vertisòls Molt fèrtils Àrees àrides i desèrtiques Sòls poc desenvolupats Calcisòls (Serozem), solontxacs, gipsisòls, rego sòls, arenosòls...
  52. 52. El sòl Els Tipus de sòl: sòls azonals i intrazonals a) Sòls azonals: • Molt joves b) Sòls intrazonals: • Trets definits • Depenen del roquissar, topografia o altres característiques • Son: • Bruns calcaris • Rendzines • Al·luvials • Entollats i torbosos • Arenosos • Salins • Volcànics
  53. 53. El sòl Sòl rànker en León
  54. 54. El sòl Sòl rànker
  55. 55. El sòl Terra fusca
  56. 56. El sòl Terra fusca
  57. 57. El sòl Sòl roig mediterrani (terra rossa)
  58. 58. El sòl Terra rossa
  59. 59. El sòl Terra rossa
  60. 60. El sòl Vertisòl
  61. 61. El sòl Vertisòl: estructura típica generada por las argiles expansibles Craks superficials
  62. 62. El sòl Sòls bruns calcaris Sòl bru calcari sobre margues en Madrid
  63. 63. El sòl Rendzina
  64. 64. El sòl Sòl entollat Sòl volcànic Vinyes en Lanzarote
  65. 65. El bosc d’Irati (Navarra)
  66. 66. Les formacions vegetals Vegetació es Conjunt despècies vegetals d’un territori (6000 en Espanya) Es classifica Península Ibèrica en Regnes Regne holàrtic • Boreoalpina PAISATGE DE MUNTANYA formada Regions per PAISATGES • Eurosiberiana PAISATGE ATLÁNTIC • Mediterrània PAISATGE MEDITERRÁNI • Macaronèsica (Canàries) PAISATGE CANARIFormacions vegetals Comunitats originen son • Bosc Fesonomia arbòria • Matoll Fesonomia arbustiva • Prat Fesonomia herbàcia
  67. 67. Regions biogeogràfiques
  68. 68. Les formacions vegetals Distribució de la vegetació FACTORS ACCIÓ CLIMA RELLEU SÒL ANTRÒPICA TEMPERATURA SALINITAT • Estatges •Introducció • Veg. termòfila bioclimàtics Veg. halòfila despècies • Veg. criòfila • Orientació dels •Degradació HUMITAT vessants despècies ACIDESA • Veg. xeròfila Vegetació potencial • Vegetació acidòfila • Veg. higròfila • Vegetació basòfila LLUM Vegetació umbròfila Vegetació secundària ALTITUD Vegetació oròfila
  69. 69. Paisatges vegetals
  70. 70. Les formacions vegetalsEls paisatges vegetals: Regió eurosiberiana El clima • Fred • Humitat • Faig • Sòls S/C Formacions vegetals • Arbres alts • Menys fred • Roure • Menys • Fulla caduca Pènol i de humitat • Bosc caducifoli • Sotabosc pobre: fulla grossa • Estius Falagueres i • Castanyer frescs molses • Sòls silicis. • Freixe, Bedoll, Om, Til·ler, Avellaner, Auró, Xop, Grèvol • Ús industrial • Pi i • Acidificació Eucaliptus • Degradació • Landa • Matoll dens Brucs, argelagues, • Prat Pastures ginestes
  71. 71. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana 13,9º / 1013mm 13,9º /1016 mm 110 13º / 1491 mm 220 105 210 Gijón 100 200 95 190 90 180 110 220 105 210 85 170 100 200 80 160 95 190 12,5º/ 972 mm 90 180 75 150 85 170 70 140 80 160 75 150 65 130 70 140 65 130 110 220 60 120 60 120 105 210 55 110 55 110 50 100 50 100 100 200 45 90 45 90 40 80 95 190 35 70 40 80 30 60 90 180 25 50 35 70 85 170 20 40 30 60 15 30 80 160 10 20 25 50 5 10 75 150 20 40 0 0 E F M A M J J A S O N D 70 140ipitacions 140 157 153 105 94 63 55 49 85 157 172 212 15 30peratures 8,1 8,7 9,9 11,2 14,4 17,1 18,9 19,7 18,3 14,3 10,4 8,9 65 130 10 20 60 120 Santiago de 5 10 55 110 0 0 E F M A M J J A S O N D Compostela 50 45 100 90 Precipitacions Temperatures 126 9 97 9,8 94 10,8 124 11,9 90 64 15,1 17,6 62 20 82 74 20,3 18,8 121 15,8 141 12 116 10 40 80 35 70 Bilbao 30 60 25 50 20 40 15 30 10 20 5 10 0 0 E F M A M J J A S O N D Precipitacions 90 81 54 70 67 39 19 23 57 97 93 124 Temperatures 7,5 9,2 11,4 12,7 15,7 19,4 22,1 22 19,4 15,1 10,8 8,5 Ourense Temperaturas medias anuales, total de precipitacions anuales i distribución mensual
  72. 72. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Bosc caducifoli de roures i faigs Bosque de coníferes Pastures
  73. 73. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Sotabosc
  74. 74. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Sotabosc
  75. 75. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Falagueres i molses
  76. 76. Els paisatges vegetals:Regió eurosiberiana Fagedes
  77. 77. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Faig (Fagus sylvatica) Faig al Parc Natural de Somiedo (Asturias)
  78. 78. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Faig (Fagus sylvatica)
  79. 79. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Distribució del faig Distribución del roure
  80. 80. RoureBellota Rouredal
  81. 81. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberianaCastanyer
  82. 82. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberianaFreixeneda
  83. 83. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana EUCALIPTOS Y PINAR Plantació d’Eucaliptes en Galicia Pinar
  84. 84. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Repoblació amb Eucaliptes
  85. 85. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Pins i falagueres
  86. 86. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana Ginesta Landa Vegetació supraforestal. Degradació del bosc caducifoli
  87. 87. Els paisatges vegetals: Regió eurosiberiana PRADOS Prats
  88. 88. Les formacions vegetalsEls paisatges vegetals: regió mediterrània • Resistent a Formacions vegetals Adaptació a la sequera la sequera • Alzina • Adaptació a tots els sòls • Mediana altura • Surera • Hiverns • Escorça gruixa i suaus rugosa • > 500 mm • Bosc esclerofil·le • Roures • Sòls Silicis • Ric sotabosc: (reboll, fulla • Vegetació ginesta, brucs... petita) secundària • Resistent • Degradat • Degradació Tipus: • Pins • Màquia • Sòls silicis i elevada densitat: estepa (cistus), • Matoll bruc, ginesta • Garriga • Zona calcària i poca altura: romer, coscoll, timó, espígol • Zona semiàrida; sòls • Estepa pobres: margalló, timó, espartar.
  89. 89. Els paisatges vegetals: regió mediterrània GIRONA: 15º C Clima mediterrani litoral: BARCELONA: 16,5º C 50 100 45 90 40 80 35 70 30 60 25 50 20 40 15 30 10 20 VALENCIA: 17º C 5 10 50 100 0 0 E F M A M J J A S O N D 45 90 Precipitacions 41 29 42 49 59 42 20 61 85 91 58 51 Temperatures 8,9 9,9 11,3 13 16,2 19,9 23 23,6 21,1 17 12,5 10 40 80 35 70 30 60 25 50 20 40 15 30 10 20 HUELVA: 18º C 5 10 MURCIA: 18º C 0 0 E F M A M J J A S O N D Precipitacions 81 55 49 41 25 12 2 6 16 56 95 88 Temperatures 11,9 12,8 14,1 15,6 18,7 22,2 24,8 25,4 23,1 19 15,4 12,9 MÁLAGA: 18,5º C ALMERÍA: 18º CCÁDIZ: 17,1º C
  90. 90. Els paisatges vegetals: regió mediterrània GIRONA 750 mm Clima mediterrani litoral: precipitacions anuals BARCELONA 600 mm 50 100 45 90 40 80 35 70 30 PALMA 60 25 50 20 40 15 30 VALENCIA 420 mm 10 20 5 10 0 0 E F M A M J J A S O N D Precipitacions 41 29 42 49 59 42 20 61 85 91 58 51 Temperatures 8,9 9,9 11,3 13 16,2 19,9 23 23,6 21,1 17 12,5 10 50 100 45 90 40 80 ALICANTE 340 mm 35 70 30 60 25 50 20 40 MURCIA 300 mm 15 30 10 20 50 100HUELVA 500 mm 5 10 45 90 0 0 E F M A M J J A S O N D 40 80 Precipitacions 81 55 49 41 25 12 2 6 16 56 95 88 Temperatures 11,9 12,8 14,1 15,6 18,7 22,2 24,8 25,4 23,1 19 15,4 12,9 ALMERÍA 225 mm 35 70 30 60 CÁDIZ 600 mm MÁLAGA 470 mm 25 50 20 40 15 30 10 20 5 10 0 0 E F M A M J J A S O N D Precipitacions 23 21 15 20 14 10 1 1 12 28 28 23 Temperatures 12,5 13,2 14,7 16,4 19,1 22,7 25,7 26,4 24 20 16,2 13,7
  91. 91. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Clima mediterrani 55 50 110 100 dinterior 45 40 35 90 80 70 30 60 25 50 55 110 20 40 50 100 15 30 45 90 10 20 40 80 5 10 35 70 0 0 30 60 12,1º 370 mm -5 -10 25 20 50 40 14,8º C / 330 mm -10 -15 -20 -30 15 30 E F M A M J J A S O N D 10 20 Precipitacions 22 20 20 35 44 31 18 17 27 30 30 23 5 10 Temperatures 6,4 8,4 10,9 13 17,2 21,3 24,5 24,4 20,7 15,5 10 7,1 0 0 -5 -10 -10 -20 55 110 -15 -30 50 100 E F M A M J J A S O N D 45 90 Precipitacions 40 32 23 44 47 33 16 18 31 42 51 56 40 80 Temperatures 4 6,1 8,4 10,1 13,8 18,1 21,7 21,6 18,1 12,8 7,7 5 35 70 30 60 14º C / 460 mm 25 20 50 40 15 30 10 20 5 10 55 110 0 0 50 100 -5 -10 45 90 -10 -20 40 80 -15 -30 E F M A M J J A S O N D 35 70 Precipitacions 40 36 26 48 54 28 17 14 27 48 54 58 30 60 Temperatures 5,8 7,5 10,1 11,8 15,8 21 24,9 24,5 20,5 14,6 9,5 6,7 25 50 20 40 15 30 10 20 5 10 0 0 -5 -10 -10 -20 -15 -30 E F M A M J J A S O N D Precipitacions 58 43 35 49 48 23 7 8 26 59 80 87 Temperatures 7,9 9,4 11,8 13,4 17 22 25,8 25,6 22,4 16,8 12 8,9 14,7º C / 396 mm 16,3º C / 470 mm
  92. 92. Els paisatges vegetals: regió mediterràniaBosc esclerofil·le.Monte del Pardo
  93. 93. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Ginesta o retrama (Spartium junceum) en flor (Serra de Guadarrama) Ginesta en Ávila
  94. 94. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Ginesta i espígol
  95. 95. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Alzina Alzinar en la Serra d’Ávila (Quercus rotundifolia)
  96. 96. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Alzinar espeso en Monte del Pardo (Madrid)
  97. 97. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Devesa d’alsines
  98. 98. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Surera
  99. 99. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Devesa de sureres en Trujillo, Extremadura
  100. 100. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Pinar
  101. 101. Els paisatges vegetals: regió mediterràniaMatoll:Màquia
  102. 102. Els paisatges vegetals: regió mediterràniaBruc (Calluna vulgaris) Estepa (Cistus)
  103. 103. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Matoll: Garriga Carrasca Romer
  104. 104. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Garriga amb espígols i carrascars
  105. 105. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Coscoll (Quercus coccifera)
  106. 106. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Timó Espígol
  107. 107. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Vegetació d’estepa
  108. 108. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Estepa: Espartal
  109. 109. Els paisatges vegetals: regió mediterrània Espart i atzavara
  110. 110. Les formacions vegetalsEls paisatges vegetals: alta muntanya El clima Formacions vegetals Estatges • 1200-2400 m • Coníferas: avet, pi negre o • Estatge subalpí silvestre • [Fagedes] • Muntanya alpina • Sotabosc (Pirineus) • Estatge alpí • 2400-3000 m • Prat • Tarteres: plantes rupícoles • Estatge nival • >3000 m • Molsa, líquens • Sense estatge subalpí: • Zona atlàntica: bruc i • Resta de ginesta muntanyes • Del bosc típic al • Mediterrani: matollar matollar (estatge espinós supraforestal) Clisèries • Prats
  111. 111. Els paisatges vegetals: alta muntanya 80,0 160 Clim ogram a 1 75,0 150 70,0 140100 200 65,0 13090 180 60,0 12080 160 55,0 11070 140 50,0 100 45,0 9060 12050 100 Leitariegos 40,0 35,0 80 7040 8030 60 (León) Núria (Pirineus, 30,0 25,0 60 50 20,0 4020 4010 20 Girona) 15,0 10,0 30 20 0 0 5,0 10 E F M A MY J JL AG S O N D 0,0 0 -5,0 -10 -10,0 -20 -15,0 -30 E F M A M J J A S O N D Precipitacions 15 30 53 69 109 126 96 117 96 108 112 73 Temperatures -1,3 -1,8 1 2,3 6,8 9,9 12,3 12,3 9,6 5,6 2 -1 Muntanya
  112. 112. Els paisatges vegetals: alta muntanyaEstatge subalpí: Bosc mixt de faigs, roures i coníferes.Valle del Roncal (Pirineu navarrés)
  113. 113. Els paisatges vegetals: alta muntanya Avets i prats (Gredos)
  114. 114. Els paisatges vegetals: alta muntanya Molsa, herbes, flors i brucs
  115. 115. Els paisatges vegetals: alta muntanya Fageda de Montejo de la Sierra (Madrid)
  116. 116. Els paisatges vegetals: alta muntanyaPinar de Valsaín (Segovia)
  117. 117. Els paisatges vegetals: altamuntanyaRouredal
  118. 118. Clisèries
  119. 119. Clisèries
  120. 120. ClisèriesVegetació de la sierra de Guadarrama según la altura
  121. 121. Les formacions vegetalsEls paisatges vegetals: vegetació de Ribera Formacions vegetals Disposició longitudinal • Regió • Verns eurosiberiana • Salzes • Espècies • Xops, àlbers, freixes i oms higròfiles • Sotabosc: oliveretes, sanguinyols, arç os, rosers, arboços... • Espècies higròfiles • Escassa presència salzes • Regió adaptades als • Predomini àlbers, xops, mediterrània estiatges oms i freixes
  122. 122. Els paisatges vegetals: de ribera VEGETACIÓ DE RIBERA Contrast amb vegetació estepària
  123. 123. Vegetació de ribera
  124. 124. Vegetació de ribera Oms Xops
  125. 125. Palmeral (Elx)
  126. 126. Vegetació de zones pantanosesMaresmes de Doñana: joncs i plantes halòfiles
  127. 127. Doñana: alsines, pins i vegetació dunar
  128. 128. Les formacions vegetalsEls paisatges vegetals: La regió macaronèsica El clima • Disposició altitudinal • Influència relleu Formacions vegetals Endemismes • Localització illes • Substrat volcànic • Cardons • Estatge basal Vegetació • Tabaibas xeròfila, oberta i • Berodes escarransida • Palmeres • Dragos • Savines mores Vegetació higròfila • Estatge montà (Mar de núvols) Formacions Boscos densos • Laurisilva Endemismes • Fayal-Brezal • Argelagues • Matollar • Codeso • Alta muntanya arbustiu • Violeta del Teide • Endemismes • Greenovia.
  129. 129. Les formacionsvegetalsEls paisatges vegetals: Laregió macaronèsica
  130. 130. Vegetació de Canarias - Su insularidad i su clima hace que tengan rasgos muy específicos, con abundancia de especies endémicas i un notable escalonamiento altitudinal. - Las islas orientales (Lanzarote i Fuerteventura) poseen vegetación subdesértica; en el resto de las islas, la vegetación se agrupa en los siguientes estatges: Laurisilva
  131. 131. Vegetació de Canarias •Estatge supracanari: matollar arbustiu i endemismes (Violeta del Teide) •Estatge canari: coníferes i cedres canaris. •Estatge termocanari: bosc de laurisilva i fayal-brezal. •Estatge intermedi: palmera, drago i la savina. •Estatge basal: Matoll xeròfil (cardons, tabaibas i berodes) Violeta del Teide
  132. 132. Vegetació de Canarias Laurisilva Taginaste roig Pi canari (vessants del Teide) Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  133. 133. Vegetació de Canarias Drago CardonesSavina en El Hierro Tabaiba

×