Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA

Contex...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

4.1. Una conjuntura econòmica desfavorable

Document 1



...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

Però igualment, com que aquesta crisi va afectar mundialme...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

mundialment. L’Estat hi va voler intervenir, optant per un...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

tenia Espanya amb els Estats Units. Els altres països, sob...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

1931 al 1932 hi ha una petita disminució de les vagues i l...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

el 1934. Però com que estaven prohibides i hi havia molta ...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

1989 Tamames va abandonar la direcció d’aquest partit i va...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

4.2. La conflictivitat social

DOCUMENT 5:




Font: llibr...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

l'oposició violenta dels treballadors degut al seu caràcte...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

social en contra de la dura i penosa situació de la gent t...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

Aquest cartell té l’objectiu de proporcionar-nos un missat...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

Font: llibre de text: Història, ed. Teide, pàg. 296

El do...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

La intenció de la fotografia va ser reflexar el moment de ...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

Aquest document anomenat La CNT: Manifest dels “Trenta” és...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

Per altra banda defensen la seva actuació com una actuació...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

Aquest document anomenat “El projecte revolucioni de la CN...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

obtinguin de tot tipus de producció hauran de passar a man...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

El centredreta es va reestructurar, també els sectors catò...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

DOCUMENT 11




Font: llibre de text: Història, ed. Teide,...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

d’ideologia fascista, el seu objectiu era la instauració d...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

PERSONATGE: José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Pri...
Mireia Pérez Lloveras
Alicia Planas Vargas
Mònica Vegas Montes

intenta imposar un Nou Estat de caràcter totalitari i corp...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

11.8 Els problemes de la coalició republicanosocialista, A. Planas, M. Pérez i M. Vega

1,198 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

11.8 Els problemes de la coalició republicanosocialista, A. Planas, M. Pérez i M. Vega

  1. 1. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes ELS PROBLEMES DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA Context històric: Ens trobem davant un període on l'economia no era gaire favorable a Espanya, i per tant hi havien conflictes socials. I la població estava descontenta. I un problema més afegit van ser els partits polítics i les associacions que s'hi van crear de dretes. El període econòmic desfavorable va ser provocat per la gran depressió econòmica mundial, a més la crisi va aturar l'emigració a Amèrica i agreujà els problemes interns de l'economia espanyola. Les reformes que el govern havia promès eren massa lentes i va provocar la impaciència dels treballadors, es van fer vagues i van haver-hi insurreccions de pagesos, i això va provocar el desgast del govern d'Azaña. A més, aprofitant aquesta situació desfavorable, i descontents per les reformes, els partits amb ideologia de dretes es van aliar i reorganitzar.
  2. 2. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes 4.1. Una conjuntura econòmica desfavorable Document 1 Font 2: Llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 256 Aquesta font és un text històric, concretament un fragment del llibre Causas de la guerra de España, de Manuel Azaña, que va escriure el 1939 i es va publicar el 1986. És una font primària de caràcter polític. Manuel Azaña (1880-1930) va néixer a Alcalá de Henares, es va doctorar en Dret i va entrar per oposició en la funció pública. Es va interessar de molt jove per la política i va conrear l’assaig, la literatura i el periodisme. Va ser un dels pilars de la Segona República, de la qual va ser cap de govern i president. Es va exiliar després de la Guerra Civil i va morir a França l’any 1940. El text parla de l’inici de la Segona República i de les conseqüències de la crisi del 29 als Estats Units, a causa de l’esfondrament de la Borsa de Nova York el 1929. Aquesta crisi va incidir menys en l’economia d’Espanya que els demés països ja que mantenia unes relacions més estretes en el comerç internacional.
  3. 3. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes Però igualment, com que aquesta crisi va afectar mundialment, a Espanya no va produir-se cap creixement econòmic. També es va aturar l’emigració a Amèrica, que era una forma de fugir de l’atur (sobretot a Galícia i Andalusia) i va agreujar els problemes interns en l’economia espanyola, com l’atur agrícola, el repartiment desigual de la terra, la poca competitivitat internacional, etc. A tots aquests problemes també s’hi van afegir altres problemes derivats de la nova política econòmica republicana. El creixement dels salaris industrials i agrícoles decretats pel primer bienni, va tenir alguns efectes positius com el mateix augment de la renda dels treballadors i l’augment de la demanda de béns de consum, però a la vegada va tenir efectes molt negatius ja que aquest creixement no anava acompanyat d’un creixement en la productivitat, cosa que va fer disminuir els beneficis de les empreses. Això va provocar el descontentament dels empresaris i els propietaris agrícoles. Per tant, la inversió en propietat privada es va enfonsar (sobretot fins al novembre del 1933, quan la coalició republicana i socialista va ser derrotada a les eleccions). El govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per reduir el dèficit econòmic i aconseguir un equilibri en els pressupostos de l’Estat. Però la disminució en la inversió pública va tenir efectes negatius en els sectors de béns d’inversió i en la creació de nous llocs de treball. El text tracta sobre les conseqüències de la crisi, tal com diu el títol, els problemes de la nova República. Es van haver de tancar molts negocis, explotacions mineres, indústries, etc. perquè ja no funcionaven a causa de la crisi econòmica a l’inici de la nova forma de govern. Parla de que l’Estat va haver d’intervenir per resoldre els problemes més urgents, però totes les seves intervencions eren mal vistes per la seva lentitud. I les seves suposades intervencions mai donaven resultats. En conclusió, amb el crac del 29, que va coincidir amb el canvi de govern a Espanya es va produir una gran crisi econòmica, que també va afectar
  4. 4. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes mundialment. L’Estat hi va voler intervenir, optant per una disminució de la despesa pública, però les intervencions de l’Estat no eren ben vistes perquè no hi havia canvis cap a millor. DOCUMENT 2: Font 2: Llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 256 Aquesta font és un gràfic de barres on es representen les disminucions de les exportacions entre el 1929 i el 1935 a Xile, Brasil, Argentina, Dinamarca, Espanya i Portugal. És una font secundària ja que va ser elaborada l’any 1967, més tard de l’època que es tracta. A l’eix de coordenades hi ha els valors en forma de percentatges i a l’eix d’abscisses, els diferents països esmentats anteriorment. El primer, Xile, és el país amb una major disminució d'exportacions, concretament amb un 80%; Argentina, amb un 65% aproximadament; Brasil, amb una disminució del 60%; Dinamarca, amb una disminució del 55% aproximadament; Portugal, amb un 45% aproximadament; i Espanya, amb un 30%. Es pot observar que Espanya és el país amb menys disminució de les exportacions, només amb un 30%, quan als altres països disminueix molt més. Aquesta petita disminució és causada per les poques relacions de comerç que
  5. 5. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes tenia Espanya amb els Estats Units. Els altres països, sobretot el ja que estava dins del comerç internacional, però no mantenia tantes relacions amb els Estats Units com els altres països. Per tant, com que la crisi va ser als Estats Units, a Espanya no afecta tant directament. En conclusió, a Espanya no va afectar tant la crisi com a altres països que tenien més relacions comercials amb els Estats Units, per això les exportacions disminuïren menys. DOCUMENT 3 Font 2: Llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 257 Aquesta font és un gràfic lineal que tracta del nombre de vagues a Espanya des del 1931 fins el 1936, en milions, la línia vermella; i de les jornades perdudes en els mateixos anys, en color vermell. És un gràfic lineal on es representa aquesta evolució en milions a l'eix de coordenades de les jornades perdudes i nombres en l’eix de coordenades de les vagues, i els diferents anys a l'eix d’abscisses. Es pot observar que del
  6. 6. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes 1931 al 1932 hi ha una petita disminució de les vagues i les jornades perdudes; del 1932 al 1933 augmenten totes dues; del 1933 al 1934 les jornades perdudes disminueixen i la línia no segueix els següents anys; en canvi les vagues disminueixen fins el 1935 i fins el 1936 tornen a augmentar considerablement. Del 1931 al 1933 hi ha el bienni reformista, és a dir, el govern d’esquerres. Francisco Largo Caballero va ser el socialista que va proposar aquestes reformes laborals per millorar-ne les condicions. Es va aprovar la llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, la Llei de jurats mixtos, que els atorgava un poder d’arbitratge vinculant en cas de desacord, i set dies de vacances pagades. Es va estimular l’augment de salaris i la creació d’assegurances socials. També es va establir la setmana laboral de 40 hores i es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les feines del camp. Aquestes reformes van semblar bé als sindicats i als treballadors, tot i que no estaven totalment satisfets, però van provocar la irritació de les organitzacions patronals, que van mirar d’impedir-ne la promulgació i van aconseguir frenar alguns projectes, com el de la intervenció obrera en les empreses. Tots aquests fets es poden relacionar amb l’augment de les vagues i de les jornades perdudes. La disminució entre l’any 1933 i el 1935 es pot relacionar amb l’entrada del govern de les dretes, amb Lerroux al capdavant. Aquest període, anomenat bienni conservador, destaca per la paralització de les reformes dels partits esquerrans. En relació amb els treballadors, es va atorgar llibertat total de contractació, cosa que va fer que els salaris dels jornalers baixessin. També va fixar la devolució de les terres a la noblesa i va anul·lar la cessió de terres mal conreades, etc. Es va produir una radicalització del PSOE i de la UGT a causa de l’obstrucció que estaven patint les seves reformes. El més esquerrà, Largo Caballero, va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses, va propugnar la revolució social apropant-se així a les posicions anarquistes. Consegüentment, es va produir una proliferació de vagues i conflictes sobretot
  7. 7. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes el 1934. Però com que estaven prohibides i hi havia molta repressió, s’hi observa una disminució. A partir del 1935, l’any en què va esclatar una forta crisi en el govern dels radicals, va començar a governar el Front Popular, que pretenia tornar a aplicar les reformes que els radicalcedistes havien suspès. Però aquests no hi estaven gens d’acord, i la Falange Española va fomentar un clima d’enfrontament civil i de conspiració política. En conclusió, durant aquesta època va haver-hi gent en desacord, per tant sempre van haver-hi reivindicacions o vagues. DOCUMENT 4 Font 2: llibre de text: Història, ed. Teide, pàg. 296 Aquesta font és una taula de dades extreta del llibre La República. La era de Franco de R. Tamames. És una font secundària, ja que l’any d’elaboració no coincideix amb els anys de la Segona República. Ramón Tamames és un economista i polític espanyol que va néixer a Madrid el 1933. Va entrar en política ingressant al PCE. Més tard va abandonar el PCE, i el 1984 va fundar la Federació Progressista i va participar en la creació d’Izquierda Unida, sent elegit diputat. El 1987 la FP va abandonar la IU i el
  8. 8. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes 1989 Tamames va abandonar la direcció d’aquest partit i va ingressar al Centro Democrático y Social, i poc temps després va abandonar la política. L'any 1929 va ser l'any en que la borsa de NY va fer fallida i amb aquesta es van arruinar milers de persones, i moltes empreses van haver de tancar. Els estats Units eren la poténcia econòmica més forta de tot el món, per això va donar ajudes en forma de préstecs als països perdedors de la primera guerra mundial i als més necessitats. Després del crac va arribar la gran depressió, la crisi dels anys 30, i amb aixó els països que estaven vinculats amb els Estats Units també la van patir. Com a conseqüència de la fallida de les empreses a causa de la crisi es van patir els efectes de l’increment de l’atur forçós obrer, que va constituir un factor molt significatiu en la societat. A Espanya no va funcionar l’assegurança d’atur forçós, la qual cosa va col·locar els obrers aturats en una situació pèssima. L’Estat es va limitar a ajudar modestament les mútues obreres en les quals els treballadors havien entrat voluntàriament. Però a Espanya no va afectar tant com a altres països més vinculats amb els Estats Units. En conclusió, a causa del tancament d’indústries i negocis, etc., es va produir l’atur, que s’anomena forçós perquè no hi havia cap altra sortida, els treballadors s’havien de quedar sense feina pel tancament de tots aquests establiments.
  9. 9. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes 4.2. La conflictivitat social DOCUMENT 5: Font: llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 257 El document és una fotografia del llibre text que tracta sobre els grups de minaires que van ser detinguts durant les revoltes de l’Alt Llobregat al gener de 1932. Es tracta d’una font primària ja que va ser feta en aquell moment de la història en que es basa. Com he dit, podem observar un grup de minaires, els quals els distingim per la vestimenta que porten, destartalada i senzilla, lligats amb cordes i dirigits per la intervenció de la força pública (guàrdia civil i guàrdia d'assalt amb els seus respectius uniformes) a causa dels actes revolucionaris produïts per la societat més afectada, és a dir, treballadors, els qual estaven en contra de la seva penosa situació en quan a les condicions laborals. La reforma agrària espanyola promulgada pel govern de la Segona República (setembre del 1932) amb la intenció d’establir un conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis en el repartiment de la propietat de la terra, desfermà
  10. 10. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes l'oposició violenta dels treballadors degut al seu caràcter massa moderat i lent. Aquests actes revolucionaris, com hem dit, van ser fruit del descontentament per part dels treballadors que es va produir a la Segona República a partir de 1930 atès que l’atur era molt alt i que els propietaris agrícoles es negaven a qualsevol negociació. Per tant, això va portar a la realització de diverses vagues, insurreccions i ocupacions de terres per a reivindicar i aconseguir els drets dels treballadors. L’any 1932, els anarquistes van propiciar una sublevació de minaires a Catalunya (Alt Llobregat) i, l’any 1933, de jornalers a Andalusia (Casas Viejas). Sabem que aquest aixecament a l’Alt Llobregat fou una derivació d'una vaga dels sectors tèxtil i del metall, estesa als minaires i convertida en general (18 i 19 de gener). Algunes d’aquestes revoltes van provocar assalts als ajuntaments, incendis de cortijos i registres de la propietat, ocupació de terres i la proclamació del comunisme llibertari. Aquest és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest. Defensa l'igualitarisme, l'abolició dels diners, i la introducció de l'economia del regal per a facilitar el compartiment de béns. Al comunisme llibertari el benefici no existeix. La intervenció de la força pública provocava enfrontaments violents, que acabaven amb morts i ferits a tots dos bàndols: Casas Viejas (Cadis), Arnedo (La Rioja) i Castilblanco (Badajoz). La fotografia ens presenta en el primer pla als minaires guiats i dirigits per la guàrdia civil i la guàrdia d’assalt que es troben al darrere d’aquests, en un segon pla. Els detinguts van lligats i això ens permet imaginar-nos aquesta detenció que els hi fan. Es troben en una muntanya, segurament en les proximitats d’alguna mina a la qual hi treballaven. Sembla ser que alguns d’aquests minaires estan dolguts ja que algun d’ell a la fotografia mira cap al terra amb desànim. Considero que l’autor va fer aquesta fotografia per deixar constància dels fets que es produïen en aquella època i perquè ens fem a la idea d’aquestes detencions de minaires molt freqüents. Considero, també, que possiblement la seva intenció era mostrar amb aquesta fotografia un element de denúncia
  11. 11. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes social en contra de la dura i penosa situació de la gent treballadora durant la Segona República. Per tant, aquestes sublevacions produïdes a l’Alt Llobregat són un clar exemple de la conflictivitat social pròpia del 1932. DOCUMENT 6: Font: llibre de text: L’horitzó, ed. Vicens Vives, pàg. 287 Aquest document és un anunci publicitari d’un diari de l’època, concretament és una capçalera del diari Solidaridad Obrera publicat a Barcelona el 18 de novembre de 1932, concretament durant la Segona República Espanyola. És un cartell publicitari representat per la Solidaridad Obrera, és a dir, és un diari i òrgan d'expressió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i Balears del sindicat anarquista espanyol CNT-AIT i portaveu d'aquest sindicat a Espanya. Aquest nom ha estat utilitzat per nombrosos òrgans d'expressió de moviments anarquistes i sindicalistes revolucionaris de diversos països del món. El diari va néixer en 19 d'octubre de 1907 a Barcelona, Catalunya (Espanya) com òrgan d'expressió de la federació Solidaritat Obrera.
  12. 12. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes Aquest cartell té l’objectiu de proporcionar-nos un missatge i és el següent: la Solidaridad Obrera defensa que entre tots els treballadors han de fer esforços i lluitar per aconseguir els seus drets laborals. És una crida als treballadors i al poble en general per dir que el Govern no fa pràcticament res per canviar la situació del moment i diu que el parlamentarisme no serveix ni és la solució per canviar les condicions laborals. Per tant, desconfien plenament del Parlament i de la política, és a dir, del govern de Manuel Azaña i per la seva ideologia anarquista i sindicalista, la qual defensava el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat i en l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que tenien com objectius la millora de les condicions de vida i laborals. Això ho volen transmetre al poble i els hi recomanen que no votin i que practiquin l’abstenció. Defensen que per arreglar la situació laboral es recomana que no confiïn amb la política i que actuïn per ells mateixos. També fa una crida a la vaga i no al diàleg. El seu propòsit principal és agitar a la societat obrera fent que aquests es manifestin per regular la seva pròpia situació laboral. En aquest cas van utilitzar com a mitjà la premsa, ja que aquest era un diari molt comprat per treballadors. DOCUMENT 7
  13. 13. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes Font: llibre de text: Història, ed. Teide, pàg. 296 El document és una fotografia del llibre de text Història, editorial Teide, pàgina 296. Es tracta d’una font primària ja que va ser feta en aquell moment de la història en que es basa. La fotografia mostra alguns detinguts durant la insurrecció de Casas Viejas, els quals estan sent vigilats per la guàrdia civil. La insurrecció de les Casas Viejas va ser un aixecament camperol de caràcter anarquista que tingué lloc al poble de Casas Viejas (Cadis) pel gener del 1933. Al descontentament per la política social de la República, s'afegí la decepció per part del proletariat rural davant la llei de bases de la Reforma Agrària (1932). Una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la guàrdia civil on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort al sergent i a un dels homes. Immediatament, assabentat el govern, va enviar forces de la guàrdia civil i la guàrdia d'assalt que van entrar a trets en el poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció i després van procedir a una sèrie de judicis sumaríssims, afusellant-ne a participants i sospitosos d'haver participat en els fets. Coneguts els fets en la resta d'Espanya es va produïr un gran escàndol periodístic i parlamentari. Tot i el descrèdit que l'arbitrària repressió representà per a Azaña, aquest obtingué la confiança parlamentària pel març. El capità Rojas fou jutjat i condemnat a presó durant el Bienni Negre. La repressió de Casas Viejas va comportar el desprestigi del govern republicà. En la fotografia surten uns quants dels detinguts d’aquell incident. Hi ha un únic pla central ja que el paisatge no es pot veure, en ell apareixen al mig, tres detinguts i darrere d’ells i als costats estan rodejats de guàrdies civils en total hi han 6.
  14. 14. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes La intenció de la fotografia va ser reflexar el moment de la detenció, perquè la població veies que si provocaven alguna insurrecció serien castigats, i la fotografia és una mostra dels presoners amb la guàrdia civil al darrera. DOCUMENT 8: Font: llibre de text: Història, ed. Claret, pàg. 205-06
  15. 15. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes Aquest document anomenat La CNT: Manifest dels “Trenta” és text històric, més concretament podem dir que és un manifest, és a dir, una declaració escrita en la qual s’expressen els pensaments de l’autor, en aquest cas de la CNT, (Confederación Nacional del Trabajo) o que expliquen públicament els seus propòsits. Va ser publicat l’Agost de 1931 a Barcelona, data que coincideix amb l’inici de les properes revolucions que es donaran al 1932. La lentitud de les reformes, especialment la reforma agrària, van provocar la impaciència dels treballadors. Aquesta situació va encoratjar la radicalització d’una part dels partits i dels sindicats d’esquerra i va aguditzar la confrontació social. La CNT va veure la situació com la seva ocasió per el seu projecte revolucionari i va fomentar la conflictivitat laboral (vagues generals) i la insurrecció pagesa amb la finalitat de destruir la burgesia i la classe rica i benestant. Els principals principis que defensa el text són els següents: Els membres de la CNT es consideren revolucionaris en tota regla, és a dir, que si creuen necessari actuar mitjançant la violència, ho faran, que no tot quedarà en paraules com fins al moment. Són partidaris de l’abolició del capitalisme i de l’Estat i no precisament perquè entri una nova forma de govern sinó perquè se’n faci càrrec la classe treballadora o obrera i que impedeixi i freni l’accés a qualsevol forma de govern possible. Defensen que volen una revolució del poble, que aquests es moguin i reivindiquin i lluiten per allò que volen. Per altra banda, també volen que aquesta revolució sigui raonada i amb uns motius i objectius clars. No volen fer un mal ús o aprofitar-se de la revolució i la violència per qualsevol motiu sense importància. També deixen clar que cal ser conscient que quan et presentes com a “cap” o com a membre de la CNT, perquè hauràs de defensar i ser responsables fins al final de la teva filosofia i la de la teva confederació, és a dir, de la CNT.
  16. 16. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes Per altra banda defensen la seva actuació com una actuació pròpia i independent. Això ho podem observar en algunes de les següents frases: “...a una organización que tiene el derecho de controlarse a sí misma, de vigilar sus propios movimientos, de actuar por propia iniciativa y de determinarse por propia voluntad...” Per últim el text ens diu que eren conscients que podien triomfar i alhora no fer- ho, però que amb totes dues possibilitats ho farien amb dignitat. En certa manera defensen que cadascú pugui optar o defensar per una determinada manera de defensar els seus ideals, però que la seva era mitjançant la revolució, la força i la violència, i que així seria, sense cap tipus de canvi, en tot moment i lloc. DOCUMENT 9: Font 2: llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 257
  17. 17. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes Aquest document anomenat “El projecte revolucioni de la CNT” és un escrit que pertany a la Resolució del congrés federal de la CNT i va ser publicat al maig del 1936. Té certa semblança amb el manifest que he comentat anteriorment. Les tensions socials durant la Segona República Espanyola van assolir el punt àlgid a partir de l’any 1933, quan, els intents revolucionaris de la CNT, s’hi van afegir sectors més radicals del socialisme espanyol (UGT), a través de l’organització socialista del camp, la Federació Nacional de Treballadors de la Terra. També s’hi va unir el partit comunista (PCE) dirigit per José Díaz. Amb els anys, aquestes tensions socials van anar creixent així com també van créixer el nombre de vagues, insurreccions, etc. Aquests fets, juntament amb altres com per exemple la detenció de minaires a l’Alt Llobregat que hem comentat anteriorment, van produir el desgast del govern d’Azaña. Els conflictes també van repercutir i van augmentar la desconfiança empresarial i per tant es va produir un empitjorament de la situació econòmica. Aquesta situació va ser aprofitada pels sectors més conservadors per acabar amb el govern de la coalició republicanosocialista. Els tres principis bàsics per la CNT, generalment són els següents: el principi d’autogestió, el federalisme i l’ajuda mútua. Aquests principis els trobem reflectits en el text. El text ens diu que un cop hagi acabat la revolució de la CNT, d’aspecte violent, s’abolirà la propietat privada, l’Estat... és a dir, que al cap i a la fi no hi haurà distinció de classes. Un cop la riquesa estigui repartida arreu de la mateixa manera i s’instauri a cada localitat el Comunisme s’acabaran les desigualtats socials, econòmiques, polítiques, etc. La classe obrera no estarà reprimida a tot allò que abans era de la burgesia, sinó que tot quedarà repartit equitativament. Principalment aquests principis estan inspirats en la Màxima Marxista, on les màquines ja no estan al poder del govern sinó que a partir d’aquell moment seran dels caps de les fàbriques, sigui qui sigui la persona. Els beneficis que
  18. 18. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes obtinguin de tot tipus de producció hauran de passar a mans dels productors per tal d’administrar-lo directament a tota la col·lectivitat. Per últim, el text defensa que aquesta administració serà la Comuna, és a dir, una agrupació de diverses societats amb autonomia pròpia i una federació nacional, que funcionen independentment una de l’altra, però malgrat això totes les comunes tenen els mateixos objectius finals. 4.3. La reorganització de les dretes DOCUMENT 10 Font 2: llibre de text: Història, ed. Vicens Vives, pàg. 258 Ens trobem davant del 'Manifest de la coalició antimarxista per Madrid' (CEDA, renovació Española, carlins, etc.) de l'any 1933. El text titulat Els objectius de la dreta és una font primària ja que va ser escrita en la mateixa època de que parla. El text és un manifest dels partits de dretes que van haver-hi l'any 1933. Durant aquells anys alguns sectors consideraven massa radicals els canvis proposats per tant es van organitzar partits conservadors tradicionals o de caràcter feixista i autoritari.
  19. 19. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes El centredreta es va reestructurar, també els sectors catòlics es van mobilitzar contra la política socials, religiosa i autonòmica dels governs d'esquerra, i es va crear la CEDA l'any 1933, que era la Confederació Española de Derechas Autónomas. A més la Renovación Española, la Comunió Tradicionalista i les JONS i la Falange van crear un clima de crispació al veure el progrés marxista com un perill, i ho van aprofitar per criticar l'actuació del govern. El general Sanjurjo va protagonitzar un cop d'Estat però va fracassar. Aquell mateix any es va crear la Unión Militar Española(UME), era clandestina formada per militar de dretes antireformistes, la qual va tenir una participació activa en el cop d'Estat de juliol del 1936, però que no tenia una vinculació directa amb la CEDA. El text el qual els partits de dretes es manifesten com antimarxistes diuen que ho fan per una necessitat tal com posa en aquesta frase : ‘No pas de manera capriciosa, sinó per obediència deguda a imperatius de la realitat’. Es declaren en contra del marxisme, ser marxista era una forma de filosofia en la qual la base era el materialisme històric, és a dir que tot ho movien els diners, el capitalisme era el motor del món. El marxisme tenia com a objectiu final aconseguir una societat comunista mitjançant una sèrie de passos que la població hauria de seguir, entre ells la dictadura del proletariat, que com el proletariat era la majoria seria una dictadura justa, implantada per la població, no per un únic dirigent. Els partits de dretes estaven totalment en contra perquè un dels seus objectius era que la població servis a l'Estat, i el venerés, no al contrari. Perquè la pàtria es Espanya i s'havia de ser fidel a ella. A més, no consideraven per cap de les maneres que el proletariat es sublevés i agafés el poder, ja que ells defensaven un estat totalitari, o si més no, conservador. Un punt important del text consta de suprimir de la constitució els aspectes no religiosos, ja que els partits de dretes eren partits conservador i per tant cristians, per tant l'Estat havia de ser un estat catòlic i els punts de la constitució on declaraven Espanya com un estat laic s'havien d'abolir. També diu que els punts socialitzadors de la constitució han de ser abolits.
  20. 20. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes DOCUMENT 11 Font: llibre de text: Història, ed. Teide, pàg. 303 El document amb el títol: La Falange Española y de las JONS prové del llibre de text Història, editorial Teide, pàgina 303. En el text es mostren 4 dels 27 punts del programa electoral del partit FE i de las JONS, els quals eren dos partits diferenciats però al 1934 al veure que la seva ideologia era molt igual van decidir unir-se per tal d’aconseguir més seguidors entre la població. El text parla de la seva campanya política i del que farien ells si pugessin el poder. Durant els anys que es va anar formant la Falange Española i les JONS a Espanya hi havia un sistema polític republicà, la Segona República. El creador de la Falange va ser José Antonio Primo de Rivera, el fill del qui va implantar una dictadura a Espanya(1921-1929) Manuel Primo de Rivera. Aquest estava a favor de les idees del seu pare i el 29 de novembre de 1933 va fundar la Falange Española, partit polític d’ultradreta, ultranacionalista i
  21. 21. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes d’ideologia fascista, el seu objectiu era la instauració d’un Estat totalitari, aquest al febrer de 1934 es va fusionar amb ‘Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista’. En el document podem observar diversos punts. El primer punt del seu programa electoral diu que el més important es Espanya, sense tenir en compte els interessos individuals de cada persona o d’un col·lectiu, el que vol dir es que no s’ha de pensar individualment sinó pensar per Espanya, per servir a la pàtria que te que ser. El segon punt parla de ‘una unidad de destino’, vol dir que Espanya és una única unitat i tothom que ha nascut a Espanya ha sigut cosa del destí. També diu que qualsevol mena de conspiració o de sentiment separatista contra aquesta unitat hauria de ser castigada. La Constitució Espanyola de la Segona República definia Espanya amb autonomies, per aquesta ideologia això és impensable ja que és un fet separatista i te que haver-hi una unitat en l’Estat Espanyol, per tant no estan d'acord amb la constitució i la volen abolir això es pot veure quan diuen: ‘La constitución vigente(...)atenta contra la unidad dedestino de España’. El sisè punt defineix el tipus de govern que volen implantar, aquest és un règim totalitari perquè així es conservaria la integritat de l’Estat. Se suprimiran els partits polítics i amb ells tots els drets i llibertats de que disposava la població com és el sufragi universal que ells l’anomenen com ‘sufragio inorgànico’ per tant la població només podrà participar mitjançant els sindicats. En el punt nou explica com funcionaran els sindicats, només hi haurà un i s’anomenarà sindicat vertical, els sindicats normalment son horitzontals perquè qui els porta estan considerats com a iguals ja que son els treballadors, mentre que el vertical va de dalt a baix perquè el porta el govern. En resum, el que defensa la Falange és l’existència d’un únic estat i una única nació i castigar tothom que estigui en contra i per a aconseguir-ho volen construir un estat totalitari i així poder evitar directament l’oposició.
  22. 22. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes PERSONATGE: José Antonio Primo de Rivera José Antonio Primo de Rivera va néixer a Madrid el 24 d’abril de 1903, en aquell any a Espanya regnava Alfons XIII, i va morir a Alacant el 20 de novembre de 1936. Hi havia una situació social plena de tensions revolucionaries, el proletariat industrial va anar creixent i amb ell la concentració urbanística, va viure durant la Gran Guerra, i aquesta va provocar una crisi econòmica al 1919. Va ser el primer fill del dictador Miguel Primo de Rivera. La seva dictadura va ser un règim polític autoritari que es va instaurar a Espanya entre el 14 de setembre de 1923 i el 28 de gener de 1930. Va estudiar Dret a Madrid on es va fer amic de Ramón Serrano Súñer. Va obrir el seu propi bufet d’advocats. Al 1930 va participar en el projecte de la Unión Monárquica Nacional, el van nomenar vicesecretari general del partit. Va col·laborar en el diari La Nación, escrivint articles reivindicant la dictadura del seu pare. Va ser detingut en 1932 sota la sospita d'haver col·laborat amb la revolta organitzada pel general Sanjurjo, fet que ell sempre va negar, sortint finalment de la presó sense càrrecs. El 1933 col·labora en la sortida de la revista El Fascio, publicant un article titulat «Orientaciones hacia un nuevo Estado», un atac al liberalisme polític. Va crear al costat de Julio Ruiz de Alda el Movimiento Español Sindicalista, el que seria la futura Falange Española, moviment polític de caràcter feixista que
  23. 23. Mireia Pérez Lloveras Alicia Planas Vargas Mònica Vegas Montes intenta imposar un Nou Estat de caràcter totalitari i corporatiu (expressat en la consigna del Sindicato Vertical). El 1934 va fusionar Falange Española amb les Juntas de Ofensiva Nacional- Sindicalista, de Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos, donant lloc a FE de les JONS, incorporant a Falange el nacional-sindicalismo de les JONS. Acabarà sent la icona oficial del partit. Sent Falange un grup marginal, amb escassos recursos econòmics, Primo de Rivera va trobar finançament en aquests grups que la consideraven una força de xoc per a combatre a les organitzacions d'esquerra i desestabilitzar a la II República. Més endavant, buscaria el suport de la Itàlia feixista, aconseguint en l'estiu de 1935 una subvenció mensual del govern italià de 50.000 lires mensuals. El govern del Front Popular va declarar il·legal a la Falange, com a responsable de desordres públics. El 14 de març, Primo de Rivera va ingressar a la presó Model de Madrid per possessió il·lícita d'armes i posteriorment traslladat a la presó d'Alacant. Des de la presó, va dirigir a la Falange tractant de dur la iniciativa en la insurrecció contra la II República. Va redactar una carta dirigida als oficials de l'exèrcit en ella es feia una crida a la revolta. Va anar redactant més cartes i planejant un assalt. Quan el 18 de juliol de 1936 es va produir la insurrecció, seguia pres en la presó d'Alacant. El 3 d'octubre es va iniciar el sumari contra ell. L'acusació era la de conspiració i rebel·lió militar, el que comportava la pena de mort. Primo de Rivera va comparèixer per primera vegada negant tots els càrrecs. La vista oral va tenir lloc els dies 16 i 17 de novembre. Va Negar haver tingut contactes amb elements contraris a la República, va negar haver contribuït a la preparació de la insurrecció i va negar haver intervingut en l'aixecament de la Falange a Alacant, al·legant que estava incomunicat en la seva cel·la. José Antonio Primo de Rivera va ser condemnat a mort per conspiració. El 20 de novembre va ser afusellat.

×