Successfully reported this slideshow.

Acp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez Novell

370 views

Published on

Published in: Education, Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Acp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez Novell

  1. 1. Projecte social i globalització La visió que intento transmetre als meus alumnes en vers a aquests temes, es basa en conceptes molt senzills, a fi de que la immensa quantitat de literatura, missatges, esnobisme, i diletantisme que existeix sobre el tema de la globalització de la comunicació i dels mitjans (que sembla que o son globals, o no son), i els perills que comporta, els hi resultin una mica més digeribles i , dins del possible, desmitificar-los, sense caure en l’altre extrem de banalitzar una situació força complexa. Quan parlem d’eclosió de la comunicació a finals del segon mil·lenni principis del tercer, de que estem parlant?. Es cert que existeix aquest fenomen, però, (utilitzant paraules de Ignació Ramonet en un article de fa uns anys a Le Monde Diplomatique”) aquesta inflació comunicativa ens porta cap un us intransitiu del verb “comunicar”: “De comunicar que a qui, a comunicar per comunicar”. Una dada a títol d’exemple, a març de 2007 existien 71 milions de blogs a la xarxa, tothom comunica, eclosió de la Web 2.0. Si volem posar les coses al lloc que els correspon, hem de tenir clar que la única informació que circula a nivell global, d’ una forma productiva i molt eficient, es la informació financera (no son conceptes, ni idees, son dades, xifres) aquesta es l’autentica comunicació global. Quines son les característiques fonamentals dels mercats financers globals: o Són interdependents globalment o Es gestionen les 24h del dia globalment o El capital i per tant els estalvis i inversions, estan connectats globalment. El volum diari negociat en els mercats monetaris es superior als 3 bilions de dòlars, és a dir, superior al PIB del Regne Unit (2,3 al 2006). Més del 90% d’aquestes operacions són purament especulatives (és a dir, no destinades a inversions productives). S'ha estimat, a més, que el 80% de les operacions en el mercat de canvis corresponen a una durada inferior a quatre o cinc dies (moltes corresponen a una durada encara més curta, de vegades 24 o sols algunes hores). De fet, tots sabem que els diners, el capital, no tenen pàtria, per això es globalitzen més fàcilment. El fenomen no es nou, pensem en el colonialisme del segle XIX que va donar origen a la creació d’Agències de Noticies mundials – regionals, que es preocupaven, fonamentalment, d’apropar a la metròpolis, de la manera més ràpida possible, la informació econòmica i de matèries primeres de les seves
  2. 2. respectives colònies, desprès va aparèixer la circulació de les idees, els conceptes, és a dir les noticies. La transmissió d’idees i conceptes poden ésser globals, però no es consumeixen globalment. La qüestió central no es que l’accés a la informació sigui universal, sinó per a quin us? . De quina informació tenim necessitat i per fer que? . Ningú consumeix informació en si mateixa i aquest consum sols existeix en relació amb la capacitat d’interpretació i selecció i reorganització, que varia d’un individu a una altre, d’una comunitat a un altre i d’una activitat a un altre. En resum, no existeix cap llaç entre l’augment de la informació disponible i l’augment de la seva utilització. Si que pot existir igualtat d’accés ( tot i que hom parla de “l’esquerda digital” en termes d’accés”) però no existeix la igualtat en la capacitat d’utilització, ni igualtat de valor pel receptor. Les desigualtats del saber no es modifiquen amb la simplificació de l’accés i la utilització. Si existeix una economia globalitzada, no existeix una societat globalitzada, ni una comunicació organitzada globalment. Si les tecnologies i els mercats poden ser globals, els públics continuen essent sempre nacionals, o locals. Si no s’organitza la comunicació sobre la base de les identitats nacionals, culturals, lingüístiques, pot sorgir, com ja esta passant, un nou identitari de rebuig. Es fonamental entendre que la identitat no es obstacle per l’universalisme, sinó que es la seva condició. S’ ha generat una desterritorializació dels temps i els espais ( sobre tot dels temps) que cimenta una cultura on conflueixen lo local, lo global i lo nacional. Aquesta desterritorialització es mostra, com he dit, en la circulació de continguts diversos independentment dels seus orígens. Es una entelèquia pensar que l’ individuo, i la seva identitat, es construeixen des d’ una multiplicitat de referències que constitueixen una nova memòria global/local, que sostreu, al que es específicament local, la seva capacitat d’ organitzar i referenciar el sentit del la política, la econòmica i els usos i costums socials. La omnipresència dels sistemes de informació no dona origen a una societat de la informació, i això es tant senzill d’entendre com dir que una societat s’organitza entorn a sistemes de valors i no a sistemes tècnics. Si la figura del periodista va estar, encert moments, qüestionada per la seva capacitat de mitjançer entre els esdeveniments i els públics. Per la seva condició de constructor privilegiat del discurs social. En un entorn creixent en
  3. 3. fonts d’informació el seu paper es torna a reforçar com a intermediari entre el mon i el ciutadà. El progrés no consisteix en accedir directament des de casa a una quantitat ingent d’informacions, sinó comprendre millor el mon i en poder atorgar confiança a aquells el mèrit dels quals consisteix en ésser intermediaris entre la historia, la realitat i els públics. Sons els periodistes els que han de recordar que quanta més informació i ha, més determinant es la noció de punt de vista, perquè no existeix en aquest tema un ciutadà mundial, ni tampoc existeix el lector global. ( si algú el coneix que me’l presenti que el plastificarem i el durem al museu). L’universalisme es un valor; la globalització i la mundialització no son valors, son realitats. Internet, xarxa mundial i global, no es, al reves del que es creu generalment, l’encarnació de referència universalista de la comunicació. Es simplement una xarxa tècnica que s’inscriu en una economia global indiferent a les fronteres. Seguint aquest raonament, entenem que la CNN no es la primera cadena d’informació global, sinó simplement una cadena d’informació americana, el punt de vista de la qual sobre la informació mundial es, abans de res, un punt de vista americà. El repte i el futur d’aquest mitjans d’abast global es localitzar-se, física i culturalment i no ho aconseguiran fàcilment. Armand Mattelart, ja a l’any 97, plantejava dubtes en front a l'expansió vertiginosa de les xarxes d'informació i el mitjans de comunicació com agents potenciadores de la globalització; que generen una interconnexió generalitzada de les economies i de les societats. Les estratègies globals presenten fracassos que “es deuen a la falta de sensibilitat cultural, reconeixement de valors, o d'actituds que fan que una estratègia reeixida en un país reveli ser nefasta en un altre”. Davant això, és necessari detenir-se a observar simultàniament els diferents nivells de la societat (local, regional, nacional i internacional), i construir el que es coneix com glocalizació. Des del que és local hauria de construir-se i entendre’s lo global i no al contrari. Si entenem aquesta idea, tant senzilla, estarem evitant la crisis del model i de projecte social encarnat pels mitjans de comunicació de masses tal i com els hem entès fins avui. Des del seu naixement i desenvolupament, a l’albir del segle XX, havien estat sempre lligats a un projecte clar, la democratització de la cultura. Quin es el projecte exterior a la pròpia dinàmica comunicativa subjacent a les noves tecnologies?.
  4. 4. Els coneixements sols tenen valor en relació a un context i a un projecte que els sustenti, es a dir els coneixements sols tenen valor si s’articulen en una relació que els estructuri i doni sentit. Si no tenim projecte de que serveix poder accedir a totes les informacions?. Des dels espais locals de comunicació podem utilitzar les noves tecnologies no com elements de globalització; sinó com a projecte democratitzador, es a dir: Al mateix temps, que és genera el que he explicat, també s’està produint gràcies a les mateixes tecnologies la multiplicació dels espais locals de comunicació. Certament, aquest àmbit local, que apareix com un espai essencial per a la democràcia i la partició, esdevé un lloc cap al qual es dirigeixen moltes mirades en la fase de globalització. Es tracta d'un procés de tornada, de renaixement de l’espai local, en un moment que hi ha molta gent que vol viure en un món amb arrels, amb història, en un lloc i en un temps. La comunicació local està molt relacionada, amb la dinamització sociocultural i amb la necessitat de reafirmar la personalitat pròpia, en definitiva amb un de projecte social clar i entenedor per a tot hom. Aquesta imbricació entre el global i el local també s’està revelant com característica bàsica de la nova escena resultant de la convergència de les telecomunicacions, la informàtica i les indústries de continguts. La importància de la informació de proximitat, com a projecte, en aquesta societat globalitzada apareix reforçada per la defensa dels trets d'identitat, entesa com font de sentit i experiència per a la gent, des de diferents fronts. La redefinició dels mitjans locals i de les polítiques de comunicació locals haurà de basar-se en la informació de proximitat, com un valor per a la participació ciutadana i com una via enfront de la uniformització de l'oferta informativa, al mateix temps que ha de contemplar les vies de participació en els processos de globalització. Qualsevol estratègia de comunicació local que es dissenyi per al tercer mil·lenni, ha de tenir en compte els efectes de la mundialització i que local i global constitueixen les dues cares del nou mapa informatiu. En el nou context, moltes dades apunten que per a tenir èxit en el hipersector de la comunicació, es precisa combinar adequadament els aspectes macro i micro. Els ciutadans viuen entre la necessitat del seu espai local d’influència i la incessant globalització. Contemplar aquestes dues realitats, simultàniament, serà una condició necessària. Això vol dir que els mitjans locals, sense abandonar la seva atenció a la informació de proximitat i als trets d'identitat, hauran de plantejar noves aliances, tant amb mitjans tradicionals, com amb els nous mitjans. I, sobretot, hauran d'aprofitar les possibilitats de produir béns i serveis que ofereixen les TIC, per a mantenir la identitat i la viabilitat en una societat glocal.
  5. 5. Els mitjans de proximitat (comarcals i locals) han de començar a dissenyar una nova planificació estratègica de conjunt, una nova missió i visió, com col·lectiu, com a xarxa, en la línia encetada pel pla estratègic elaborat per ACPC Han de superar conceptes com, el de soc editor d’un diari, una revista, o dirigeixo una ràdio o una Tv, per passar a presentar-se com a gestors especialistes en continguts de proximitat. Llenço una idea de futur o millor dit una línia de treball: La creació d’un “clúster de comunicació de proximitat, multimèdia”, ( igual que fan altres sectors més lligats a l’ industrial) ha d’esser, entre altres alternatives, el model que permeti desenvolupar economies d'escala, al suportar-se sobre estructures existents, aprofitant sinergies de continguts, coneixements, processos productius i tecnologies, generant més valor afegit a menor cost. Hem vis com la globalització ha portat canvis significatius en diferents activitats i entre elles l'activitat de producció informativa i en les estratègies empresarials dels grans grups multimèdia. Aquesta naturalesa canviant en la competició entre empreses demanda noves formes d'organització. Mentre les grans empreses periodístiques incorporen nous mecanismes d'aprenentatge, millorament continu, reenginyeria, aliances estratègiques, fusions i adquisicions, les oportunitats pels mitjans locals es fan més complexes. En general, els mitjans locals no tenen els recursos ni les capacitats per adoptar estratègies individuals, és aquí on les estratègies d' agrupació en xarxes empresarials, i la cooperació són fonamentals. Si sabem que els criteris en els quals van ser creades aquesta empreses han estat modificats substancialment, es necessari no enganyar-se i reinserir -se en un nou escenari productiu, tecnològic, comercial i de negoci. En aquest context, els Clústers basats en cooperació d'empreses i xarxes de producció i valor, ha guanyat importància en els últims anys. És així, la competència demanda empreses flexibles, resistents i capaces d'adequar-se ràpidament a les noves cadenes de valor. Com són poques les empreses de comunicació local que poden reunir tots els elements per a l'èxit, la cooperació en un Clúster sovint lliura noves eines i oportunitats. Així, els clústers cerquen combinar els esforços individuals de les empreses a l’objecte que el conjunt d'aquests sigui major que la suma de les parts. Clústers són doncs, masses crítiques de mitjans, empreses proveïdores i institucions, lligades per afavorir la generació d’un entorn de coneixement mutu per a maximitza la competitivitat
  6. 6. En aquest context global que he descrit, on el que predomina, com diu Bauman és la fluïdesa, (el soft, pel damunt del hard) on institucions amb valor en altres èpoques perden consistència i apareixen altre tipus d’aliances, on el que abans era vist com ingerència i monopoli pot ser capitalitzat des de la necessitat o l'interès nacional o local. En aquest context fluid, dins del mon local més que reproduir esquemes de tradició llunyana, els esforços han de dirigir-se cap a la creació d'espais imaginatius basats en la col·laboració i l' intercanvi. © Albert Pérez Novell Octubre 2007

×