ANTOLOGiA POÈTiCA CATALANA Sonia López Pérez Anna Baró Cussó

JOSEP MARiA DE SAGARRA AiGUA-MARiNA

LOCALiTZACiÓ Aquest poema pertany al llibre “Àncores i estrelles” de l’any 1936. És un dels últims que va escriure després d’una llarga vida intensa, en el que representa un to excéptic i cru, i constitueix un intent poc feliç d’aproximació a les corrents noves. La intenció de l’autor al escriure aquest poema era reflectir una llibertat que necessitava a la seva vida. La destinatària del poema era la seva enamorada a la que feia referència el seu amor com aigua-marina, d’aquí el títol.

TEMA PRiNCiPAL La idea que transmet aquest poema és la llibertat d’escollir on vol passar la seva vida. Els tòpics que apareixen són: -’’Locus amoenus’’ : Aquest apareix a la primera estrofa del poema ja que parla del seu lloc adient on pot ser feliç i desenvolupar-se plenament. -’’Carpe diem’’ : Aquest apareix a la resta del poema ja que parla de viure intensament el present i no témer al futur que ens espera a tothom. L’emissor del poema és el propi autor, Josep Maria de Sagarra, i el receptor és la seva estimada, de la qual no ens diu el nom .

FRANCESC ViCENT GARCiA A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL

LOCALiTZACiÓ Aquest poema no pertany a cap llibre i es desconeix la data de la seva publicació però com és un poema d’estil barroc el situem al segle XVIII L’autor s’inspira en fer el poema veient una bella dama que es pentina en un balcó de la que està bojament enamorat. La seva intenció és resaltar els sentiments que sent envers aquesta dama per a que aquesta es senti identificada i li pugui correspondre al seu amor.

TEMA PRiNCiPAL La idea central del poema és l’amor que sent l’autor envers una dama. El tòpic que hi apareix principalment és: -’’Descriptio puellae’’: Aquest apareix a les dos primeres estrofes ja que fa la descripció física de la dama de la qual està tan bojament enamorat.

ANÀLISI DE LA FORMA Al poema trobem un seguit de figures retòriques com per exemple, al tercer vers trobem una metàfora que fa referència als cabells rossos d’altres dames. També trobem una comparació al vers set. El llenguatge que utilitza l’autor per escriure el poema és col·loquial i antic. Això es veu reflexat en algunes expressions del poema.

J. SALVAT-PAPASSEiT TOT L’ENYOR DE DEMÀ

LOCALiTZACiÓ Aquest poema el trobem al llibre “L'irradiador del port i les gavines”, que va ser publicat a l’any 1921. Va ser el seu segon llibre de poemes on sintetitza la trajectòria poètica de l’autor, l'avantguarda i la tradició amb què opera. Inclou textos escrits entre els anys 1919 i 1921. La intenció de l’autor és reflectir la societat de la època.

TEMA PRiNCiPAL La idea central del poema és la descripció de la societat que l’envolta, més concretament del seu barri. En aquest poema trobem el tòpic literari: -”Ne quid nimis”: Aquest apareix al llarg del poema ja que representa l’harmonia en tots els aspectes que envolten la seva vida.

ANÀLiSiS DE LA FORMA Les figures que trobem al poema, entre d’altres, són una sinestesia al vers catorze, ja que es creuen dos idees que tenen sentits molt diferents. També trobem un hipèrbaton al antepenúltim vers ja que hi ha una alteració de l’ordre normal. El llenguatge que utilitza l’autor és col·loquial.

CONCLUSiÓ FiNAL Tots els poemes dels que hem fet un comentari són molt diferents en quant a la seva estructura, vocabulari, estètica, idees que representen, etc. Es veu clarament les diferències que hi ha entre ells degut a l’any i als moviments literaris que cadascun d’aquests representa. Els poemes que hem escollit són els que més ens han cridat l’atenció per el seu contingut i per les idees que volien expressar.