1. Jove atleta al precís
moment de llençar el disc.

2. Miró fou l’artista del MOVIMENT
Miró amb el Discòbol vol
distanciar-se definitivament
del hieratisme del període
arcaic.
És la captació del
moviment en un
instant fugaç.
Moviment de màxima
tensió: l’instant què posa el
disc cap enrere amb la
finalitat d’agafar impuls per
llançar-lo; el moviment
següent és fer un pas
endavant deixant anar el
disc.
És Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme.

3. Volia evitar la simetria.
El costat esquerre
és angular i obert i
esta regit per una
ziga-zaga.
Certa calma
inexpressiva en el
rostre.
El somriure és encara
semblant a l’expressió Els cabells són com
estereotipada dels una mena de casc
kouroi. de rínxols que no es
diferencien els uns
dels altres.
El costat dret del
Discòbol és llis i
tancat, està regit per
A la còpia de una corba contínua.
marbre s’hi va
haver d’afegir un
tronc per tal de
suportar el pes
de l’escultura. Miró excel·lí sobretot com a bronzista.
Copia romana de marbre.

4. Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme
Aquest tipus d’escultures es feia
per homenejar als vencedors dels
jocs atlètics, però no guardava
mai cap versemblança amb
l’atleta. Els artistes grecs
intentaven plasmar en les seves
obres la bellesa ideal.
Durant el segle V estava en boga la teoria de Plató de que el mon terrenal era reflex imperfecte de un
mon ideal supraterrenal.

5. Atenea i Marsias: Musei Vaticani
Captació del moviment en un
instant fugaç