Vestits Centreamèrica

1,102 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,102
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
23
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Vestits Centreamèrica

  1. 1. Cerca de vestits en països centre americans. Els vestits folklòrics tradicionals de Nicaragua
  2. 2. <ul><li>Nicaragua es un país on és freqüent trobar gran varietat de vestits folklòrics relacionats cadascú d’ells amb danses i festes. </li></ul><ul><li>Algunes d’aquestes danses encara s’interpreten avui en dia, altres ja han desaparegut però es segueixen inter-pretant a través de grups folklòrics. </li></ul>
  3. 3. Ball del Zo p ilote <ul><li>Origen - Pacífic Sud (Masaya, Diriá i Diriomo). </li></ul><ul><li>Vestit. Els personatges amb els seus vestits interpreten aquest ball: el zopilote, que usa una disfressa que sempre és negre, amb una màscara de zopilote; i les dones, que vesteixen un vestit folklòric tradicional ata-ronjat, amb arrebosso negre i flors decorant el pentinat. </li></ul><ul><li>Dansa. La dansa, segons una experta folklorista, és molt antiga i ja ha desaparegut de la tradició popular. Actualment només s'interpreta en produc-cions professionals. El ball representa la mort i enterrament del “zopilote”, personatge nega-tiu caracteritzat per aquesta au carronyera. Música El ball es realitza amb l'alegre cançó “El zopilote murió”, que s'interpreta al so de chicheros (grup filharmònic). </li></ul><ul><li>Música El ball es realitza amb l'alegre cançó “El zopilote murió”, que s'interpreta al son de chicheros (grup filharmònic). </li></ul>
  4. 4. Las Inditas <ul><li>Origen. Masaya. </li></ul><ul><li>Vestit. Les inditas fan servir un vestit tradicional totalment blanc que es complementa amb un “reboso” vermell, fustán, trenes, flors al cap i una canastra. </li></ul><ul><li>Dansa. Aquest ball encara s’executa a les festes tradicionals de masaya i interpreta laboriositat de la dona de poble, amb moviments suaus i coquets de ball tradicional de marimba. L’executen un o més ballarines, a festes populars o en interpretacions professionals o aficionades. </li></ul><ul><li>Música. Aquest ball s’interpreta amb la cançó de son de marimba “El baile de la inditas”. </li></ul>
  5. 5. Vestit de Trencilla <ul><li>Origen. Pacífic (possiblement Masaya). </li></ul><ul><li>Vestit. Aquest és un vestit pres de la vestimenta popular de treball de les dones mestisses o indígenes. El vestit és blanc decorat amb “trencillas” de colors, i s'usa amb un arrebosso negre o vermell, trenes, flors en el cap i arracades . </li></ul><ul><li>Dansa. Aquest vestit és utilitzat per a ballar qualsevol son de marimba. </li></ul><ul><li>Música. Tot son de marimba, no s’usa amb cap cançó en particular. </li></ul>
  6. 6. Vestit del Mestissat g e <ul><li>Origen. Pacífic. </li></ul><ul><li>Vestit. Aquests vestits, masculí i femení, mostren l’ostentosa influència espanyola a les vesti-mentes de poble. La dona usa un vestit amb faldilla acolorida i amb lluentons pegats al cos que és conegut també com a “traje de india lujosa”. Aquesta s’acom-panya amb un barret coronat amb arrenjaments de plomes i un ventall també de plomes. L’home usa una camisa blanca, aun una capa fosca decorada amb lluen-tons, un barret amb l’ala doblada al davant i amb una flor vermella més diverses tires de colors que cauen cap endarrera, i un pantalonet abombat, mitges blanques i espar-denyes. </li></ul><ul><li>Dansa. Aquesta és una dansa de galanteria sensual, de romanç, a la que l’home vestit amb elegància balla juna a la dama engalanada, cortejant-la amb els seus moviments al son de la marimba. És possible veure’l a les presentacions de grups de dansa folklòrica professionals o aficionats. </li></ul><ul><li>Música. El ball de mestissatge s’executa amb la cançó “El mate amargo”, de son de marimba. </li></ul>
  7. 7. Vestit “norteño cam p esino” <ul><li>Origen. Zona Nord (possiblement Matagalpa, Jinotega, Estelí) </li></ul><ul><li>Vestit. Aquestos són també dos personatges, que representen a l’home i dona laboriosa del nord de Nicaragua. La dama usa una faldilla pegada al cos, amb un mocador de punta a la cintura, cotona de màniga llarga, mocador al cap, arracades i una olla de fang negre als braços. L’home vesteix un pantaló blanc llarg, cotona blanca (o d’altre color clar) i un mocador al coll, a més d’un “jícaro” per a l’aigua i barret del nord. </li></ul><ul><li>Dansa. És una dansa de galanteria sensual, a la que el pagès laboriós corteja a la dona treballadora, al ritme de mazurcas, polcas o valsos del nord nicaragüenc. S’interpreten com a presentació cultural en festes populars tradicionals, o són executats per ballets professionals de dansa. </li></ul><ul><li>Música. Aquestos vestits s’usen per a ballar lliurement o amb coreografia qualsevol cançó de marzurca, polca o vals del nord montanyós de Nicaragua. </li></ul>
  8. 8. Vestit de g üi p il <ul><li>Origen. Pacífic. </li></ul><ul><li>Traje. Aquest és el vestit tradicional mestís de Nicaragua. El güipil és una camisa senzilla de manta, que pot ser simple o decorada amb brodats. S’usa amb una enagua (faldilla) llarga de vols, també brodada. Aquest conjunt, que pot ser blanc o negre, s’acompanya amb un mocador de pic a la cintura, trenes i guarniment de flors al cabell y arracades. La brusa acostuma a tenir quatre forats, un al pit, l’altre a l’esquena i dos a cada espatlla que, segons els investigadors, representaven per als indígenes les quatre punts cardinals. Les ballarines ballen descalces o amb caites. Alguns güipils es decoren amb dibuixos de petroglifs trobats al país o altres dibuixos senzills brodats. També poden afegir-se al conjunt un ventall de ma, un arrebós o un cornal de fang. L’home que acompanya usa una cotona i pantaló blanc senzill. Mé s un barret de pita. Aquest vestit es fa servir per a ballar qualsevol son de marimba. </li></ul><ul><li>Dansa. El vestit de güipil s’usa com a un conjunt molt popular per a interpretar sons de marimba. Els usen grups professionals així com a qualsevol persona per a ballar lliurement o amb coreografia alguna cançó nicaragüenca de marimba. </li></ul><ul><li>Música. Sons de marimba. </li></ul>
  9. 9. La Va q uita <ul><li>Origen. Managua. </li></ul><ul><li>Vestit. Aquest vestit folklòric neix en les festes patronals de Managua, gràcies a dones que s'unien a l'algaravia de la processó de Santo Domingo. La vaquita porta un cercle gran al voltant de la cintura, el qual és decorat amb teles que ho fan veure com una faldilla; en el front, se li col·loca una imatge o una pintura de cap de vaca, coronada amb unes banyes reals o elaborats. La ballarina vesteix un güipil tradicional florejat (generalment vermell), del mateix color que la tela del vestit de la “vaca” (el cercle); a més, en el pentinat duu un arranjament floral. </li></ul><ul><li>Danza. Aquest vestit és encara usat per dones promesantes (que arriben a pagar una promesa al sant) durant la processó de Santo Domingo, durant les festes patronals de Managua a l'agost. La vaquita acompanya al sant, ballant al so de chicheros, i interactuant amb els altres promesantes qui simulen torejar i córrer-se d'ella. També és interpretada en presentacions coreografiadas de ballets professionals. </li></ul><ul><li>Música. Sons de toros, interpretats per chicheros. </li></ul>
  10. 10. Instruments p o p ulars

×