Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

El sistema solar

150 views

Published on

It's in Caatalan language

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

El sistema solar

  1. 1. EL SISTEMA SOLAREL SISTEMA SOLAR
  2. 2. El sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistemaEl sistema solar és el Sol i els objectes que l'orbiten al voltant. Per tant, és un sistema planetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectesplanetari de vuit planetes i diversos cossos secundaris, planetes nans i objectes menors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·litsmenors del sistema solar que orbiten el sol directament, com també els satèl·lits (llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar(llunes) que orbiten molts planetes i objectes més petits. El sistema solar es va formar fa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant. Lafa 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse gravitatori d'un núvol molecular gegant. La gran majoria de la massa del sistema és al sol, amb la major part de la massa restantgran majoria de la massa del sistema és al sol, amb la major part de la massa restant continguda a Júpiter. Els quatre planetes interns més petits, Mercuri, Venus, Terra icontinguda a Júpiter. Els quatre planetes interns més petits, Mercuri, Venus, Terra i Mart, també anomenats els planetes tel·lúrics, es componen sobretot de roca i metall.Mart, també anomenats els planetes tel·lúrics, es componen sobretot de roca i metall. Els quatre planetes exteriors, anomenats els gegants gasosos, són substancialmentEls quatre planetes exteriors, anomenats els gegants gasosos, són substancialment més massius que els terrestres. Els dos més grans, Júpiter i Saturn, estan compostosmés massius que els terrestres. Els dos més grans, Júpiter i Saturn, estan compostos principalment d'hidrogen i heli, els dos planetes més externs, Urà i Neptú, es componenprincipalment d'hidrogen i heli, els dos planetes més externs, Urà i Neptú, es componen en gran part de les substàncies amb punts de fusió relativament alts (en comparacióen gran part de les substàncies amb punts de fusió relativament alts (en comparació amb l'hidrogen i l'heli), anomenats gels, com ara aigua, amoníac i metà, i es refereixenamb l'hidrogen i l'heli), anomenats gels, com ara aigua, amoníac i metà, i es refereixen sovint per separat com a "gegants de gel". Tots els planetes tenen òrbites gairebésovint per separat com a "gegants de gel". Tots els planetes tenen òrbites gairebé circulars que es troben dins d'un disc gairebé pla anomenat el pla eclíptic.circulars que es troben dins d'un disc gairebé pla anomenat el pla eclíptic. QUE ÉS EL SISTEMA SOLARQUE ÉS EL SISTEMA SOLAR
  3. 3. El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solarLa Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, elsorbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetaricometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.que hi ha enmig també orbiten el Sol. Com que és l'estel més pròxim a la Terra (es troba aCom que és l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant del150 milions de km), és també l'astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el celfirmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivament. L'energiadetermina el dia i la nit, respectivament. L'energia radiada pel Sol és aprofitada pels éssersradiada pel Sol és aprofitada pels éssers fotosintètics, els quals constituïxen la base de lafotosintètics, els quals constituïxen la base de la cadena alimentària. Així, és la principal font d'energiacadena alimentària. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté ende la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàticsfuncionament els processos climàtics.. EL SOLEL SOL
  4. 4. LA TERRALA TERRA La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, elLa Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistemamés dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres delsolar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau.sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau. ● Hi habiten milions d'espècies, incloent els humans; i és l'únicHi habiten milions d'espècies, incloent els humans; i és l'únic astre on se sap que hi ha vida. El planeta es va formar fa 4.540astre on se sap que hi ha vida. El planeta es va formar fa 4.540 milions d'anys, i hi va aparèixer vida en mil milions d'anys. Lamilions d'anys, i hi va aparèixer vida en mil milions d'anys. La biosfera de la Terra ha alternat significativament l'atmosfera ibiosfera de la Terra ha alternat significativament l'atmosfera i altres condicions abiòtqiues, permetent la proliferacióaltres condicions abiòtqiues, permetent la proliferació d'organismes aeròbics i la formació de la capa d'ozó que,d'organismes aeròbics i la formació de la capa d'ozó que, juntament amb el camp magnètic terrestre, bloqueja la radiaciójuntament amb el camp magnètic terrestre, bloqueja la radiació solar perjudicial. Les propietats físiques de la Terra, així com lasolar perjudicial. Les propietats físiques de la Terra, així com la seva història geològica i òrbita, han permès que la vidaseva història geològica i òrbita, han permès que la vida persisteixi durant aquest període. S'espera que el planeta puguipersisteixi durant aquest període. S'espera que el planeta pugui tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més.tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més.
  5. 5. MERCURI Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit delMercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri ésSistema Solar. Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitudbrillant quan es veu des de la Terra, amb una magnitud aparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la sevaaparent de −2,0 a 5,5, però no es veu fàcilment, ja que la seva separació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només esseparació angular amb el Sol és només de 28,3°. Només es pot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; lapot veure a l'alba i al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975, només va cartografiarque, entre 1974 i 1975, només va cartografiar aproximadament un 45% de la superfície del planeta. Laaproximadament un 45% de la superfície del planeta. La segona és la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat unsegona és la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat un altre 30% durant la seva aproximació el 14 de gener de 2008.altre 30% durant la seva aproximació el 14 de gener de 2008. Va fer un altre sobrevol el 29 de setembre de 2009. Gran partVa fer un altre sobrevol el 29 de setembre de 2009. Gran part de l'hemisferi no cartografiat per la Mariner 10 s'ha cartografiatde l'hemisferi no cartografiat per la Mariner 10 s'ha cartografiat amb aquests sobrevols. La sonda va entrar reeixidament enamb aquests sobrevols. La sonda va entrar reeixidament en una òrbita el·líptica al voltant del planeta el 18 de març deuna òrbita el·líptica al voltant del planeta el 18 de març de 2011; la primera imatge orbital de Mercuri es va obtenir2011; la primera imatge orbital de Mercuri es va obtenir elel 2929 de març de 2011de març de 2011.. MERCURIMERCURI
  6. 6. VENUSVENUS Venus és el segon planeta en proximitat al Sol,Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planetaorbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romanas'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte naturalde l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn, arribant una magnitudmés brillant al cel nocturn, arribant una magnitud aparent de −4.6. Com que Venus és més interior queaparent de −4.6. Com que Venus és més interior que la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la sevala Terra, sempre apareix a prop del Sol: la seva elongació arriba a un màxim de 47,8 °. La brillantorelongació arriba a un màxim de 47,8 °. La brillantor màxima de Venus és poc abans de l'alba o pocmàxima de Venus és poc abans de l'alba o poc després de la posta, raó per la qual de vegades sedesprés de la posta, raó per la qual de vegades se l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda.l'anomena L'estrella del matí o L'estrella de la tarda.
  7. 7. MARTMART Mart, anomenat de vegades el Planeta vermell/roig, és el quartMart, anomenat de vegades el Planeta vermell/roig, és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol.planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesaForma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el planeta interior més allunyat delrocosa, com la Terra) i és el planeta interior més allunyat del Sol. Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de midaSol. Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Martmolt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Mart igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple,igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple, areologia versus geologia.areologia versus geologia. Tycho Brahe va mesurar amb gran precisió el moviment deTycho Brahe va mesurar amb gran precisió el moviment de Mart en el cel. Les dades sobre el moviment retrògrad aparentMart en el cel. Les dades sobre el moviment retrògrad aparent ("llaços") van permetre a Kepler trobar la naturalesa el·líptica de("llaços") van permetre a Kepler trobar la naturalesa el·líptica de la seva òrbita i determinar les lleis del moviment planetarila seva òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com a lleis de Kepler.conegudes com a lleis de Kepler.
  8. 8. JÚPITERJÚPITER Júpiter és el planeta més gran del sistema solarJúpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.i el cinquè segons la seva distància al Sol. TéTé un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegadesun diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situael de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA (750 000 000 km) delaproximadament a 5 UA (750 000 000 km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És unSol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És un gegant gasós format principalment pergegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interiorhidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacabledefinida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticiclóés la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.
  9. 9. SATURNSATURN Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitatSaturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar,al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.després de Júpiter. Es classifica com un gegantEs classifica com un gegant gasós o jovià, que significa "semblant agasós o jovià, que significa "semblant a Júpiter". S'anomena així en honor al déu romàJúpiter". S'anomena així en honor al déu romà Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenirSaturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l'homònim de dissabte), equivalent al deu grecl'homònim de dissabte), equivalent al deu grec Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloniKronos (el pare tità de Zeus), al babiloni Ninurta i a l'hindú Shani. El símbol de SaturnNinurta i a l'hindú Shani. El símbol de Saturn representa la falç del déu romà,representa la falç del déu romà, SATURNSATURN
  10. 10. URÀURÀ ● Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic Ο ρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'aviὐ de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita.[12] Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.
  11. 11. PLUTÓ Plutó és un planeta nanPlutó és un planeta nan. Fins al 2006, se'l. Fins al 2006, se'l considerava el novè planeta del Sistema Solar, elconsiderava el novè planeta del Sistema Solar, el més petit i el més llunyà del Sol. Va ser descobertmés petit i el més llunyà del Sol. Va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde Williamel 18 de febrer de 1930 per Clyde William Tombaugh (1906-1997) des de l'Observatori LowellTombaugh (1906-1997) des de l'Observatori Lowell a Flagstaff (Arizona, EUA), però és tan lluny de laa Flagstaff (Arizona, EUA), però és tan lluny de la Terra que fins al moment se n'ha obtingut moltTerra que fins al moment se n'ha obtingut molt poca informació. Fins ara, no ha estat visitat perpoca informació. Fins ara, no ha estat visitat per cap missió espacial: la missió New Horizonscap missió espacial: la missió New Horizons (llançada el 19 de gener del 2006) viatja a hores(llançada el 19 de gener del 2006) viatja a hores d'ara cap a Plutó, on és previst que arribi el juliold'ara cap a Plutó, on és previst que arribi el juliol del 2015. Plutó té cinc satèl·litsdel 2015. Plutó té cinc satèl·lits
  12. 12. La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit natural més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després de satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat. LA LLUNA
  13. 13. L'univers és la totalitat del continu espai-tempsL'univers és la totalitat del continu espai-temps en què es troba la humanitat, juntament amben què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia continguda en ell. Atota la matèria i energia continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de lagran escala, és l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la física icosmologia, que es basa en la física i l'astronomia, tot i que alguns dels temesl'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafísica. Actualment, elsd'estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d'acord sobre si és possibleexperts no estan d'acord sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de(en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Universl'Univers QUÈ ES L'UNIVERSQUÈ ES L'UNIVERS
  14. 14. El Big Bang (Gran Explosió) és el model cosmològic de l'Univers que considera queEl Big Bang (Gran Explosió) és el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qualaquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la qual existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura. D'acord a la teoria del Big Bang, l'Univers fou originat per una singularitat d'infinitaD'acord a la teoria del Big Bang, l'Univers fou originat per una singularitat d'infinita densitat. L'espai s'ha anat expandint al llarg del temps i els objectes s'han anat situantdensitat. L'espai s'ha anat expandint al llarg del temps i els objectes s'han anat situant cada cop més lluny els uns dels altres.cada cop més lluny els uns dels altres. Aquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'univers, comparadaAquesta paraula que designa el principi de la dilatació i l'expansió de l'univers, comparada abusivament amb una explosió, fou proposada per primera vegada, de forma bastantabusivament amb una explosió, fou proposada per primera vegada, de forma bastant desdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Naturedesdenyosa, pel físic anglès Fred Hoyle en un programa de ràdio de la BBC, The Nature of Things («La natura de les coses»), el text del qual fou publicat el 1950. Hoyle noof Things («La natura de les coses»), el text del qual fou publicat el 1950. Hoyle no explicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, car ell en proposava un altre, avuiexplicava la teoria, sinó que se'n reia del concepte, car ell en proposava un altre, avui abandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'Univers no hauria conegut unaabandonat, la teoria de l'estat estacionari, segons el qual l'Univers no hauria conegut una etapa densa i calenta. Malgrat el menyspreu original, aquesta expressió ha perdut la sevaetapa densa i calenta. Malgrat el menyspreu original, aquesta expressió ha perdut la seva connotació pejorativa i irònica i ha esdevingut un nom científic i vulgaritzat de l'època enconnotació pejorativa i irònica i ha esdevingut un nom científic i vulgaritzat de l'època en què va aparèixer l'Univers que coneixem. És un model dins de la teoria de la relativitatquè va aparèixer l'Univers que coneixem. És un model dins de la teoria de la relativitat general que descriu el desenvolupament de l'Univers primerenc. També es parla de Biggeneral que descriu el desenvolupament de l'Univers primerenc. També es parla de Big Bang en un sentit més concret, per descriure la bola de foc gegant que va esclatar, enBang en un sentit més concret, per descriure la bola de foc gegant que va esclatar, en una explosió gegantina, a l'inici de la història del nostre espai-temps.[1] Per tant, el termeuna explosió gegantina, a l'inici de la història del nostre espai-temps.[1] Per tant, el terme "Big Bang" s'utilitza tant per referir-se específicament al moment en què es va iniciar"Big Bang" s'utilitza tant per referir-se específicament al moment en què es va iniciar l'expansió observable de l'Univers, quantificada en la llei de Hubble, com en un sentit mésl'expansió observable de l'Univers, quantificada en la llei de Hubble, com en un sentit més general per referir-se al paradigma cosmològic que explica l'origen i l'evolució del mateixgeneral per referir-se al paradigma cosmològic que explica l'origen i l'evolució del mateix Univers.Univers. QUÈ ES EL BIG BANGQUÈ ES EL BIG BANG
  15. 15. FI DEL TEMA:FI DEL TEMA: EL SISTEMA SOLAREL SISTEMA SOLAR

×