ESTADA A VENTALLÓACTIVITATS FÍSIQUES AL MEDI NATURAL    ALUMNAT DE 4RT D’ESO DE L’IES “EUSES” DE SALT            COMPONENT...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.ÍNDEX  1. INTRODUCCIÓ  2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA    2.1.BTT    2.2.TREKKING    2.3...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.FONAMENTACIÓ TEÒRICA2.1. BTT- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSTrobem di...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.palanques de fre similars a les de les motocicletes. Tot i que trobem alguns pro...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.i rodes de 26 polzades de diàmetre, manillar ample, més distància entre eixos, c...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Enduro: igual que All-Mountain, diferenciant-se daquesta en diversos aspectes, p...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Segons Costillas i Gelabert (2010) els quadres, juntament amb la forquilla, són ...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.El manillar és el component que incideix d’una forma més directa en la conducció...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Existeixen sortides nocturnes de BTT les quals requereixen de llums amb una potè...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.desequilibris musculars que es creen entre l’esquena i la part abdominal, és fàc...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.No totes les excursions amb BTT t’acompanya sempre un clima esplèndid, pots sort...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.La BTT té molts aspectes tècnics com poden ser: la posició del cos segons el tra...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.-   Aplicant la força en els pedals amb la major uniformitat possible.En els des...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.indispensable que els frens funcionin a la perfecció: no només han de permetre e...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.saben anar amb bicicleta, però els i hem d’ensenyar aspectes més tècnics de la B...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.2. TREKKING- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSEl trekking i el senderism...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.“Trek” té un altre significat segons el “afrikaans”, llengua declarada en 1925 c...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.-     Tronc i extremitats superiors    o Alhora d’equipar la part del tronc i de...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.    o Turmenta: és una combinació dels dos punts anteriors amb presencia de     ...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.    o Geleres i glaceres: en aquests casos cal tenir molt el compte no relliscar...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.avaluació general de la situació, abans de fer cap acció precipitada. La primera...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.    pendents molt pronunciades no s’anirà en línia recta, sinó que s’anirà progr...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.global. En el tema de la conducció de l’activitat seguim una conducció participa...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.   -   Les corbes de nivell: Són línies formades per tots els punts que es trobe...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.A Catalunya, tal com remarca larticle de Ferran Santoyo Medina, la Federació deC...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Actualment Granero i Baena (2010) afirmen que existeixen nombroses modalitatsd’o...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.   -   H40 / D40 : Homes / Dones a partir de 40 anys   -   HE / DE : Categories ...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.          -   SV: Súper veterans/es, de més de 55 anys.Si hi vol participar algú...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Desenvolupament d’una prova d’orientació:   -   S’assigna una hora de sortida a ...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Si parlem del nivell cognitiu/afectiu, en l’orientació també s’impliquen molt le...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.       En aquesta etapa s’ensenya a l’alumne a orientar-se en un medi més ampli ...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.4.ESCALADAD’entre totes les habilitats bàsiques que els nens i nenes tendeixen...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Segons Creasey (2007) “La escalada en roca es hoy un deporte complejo en el que ...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.l’espit (clau de pressió que posseeix un expansor) ja que la corrent anterior li...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.       risc de caiguda ja que està subjectat contínuament. Des de aquesta reunió...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.                L’inventor d’aquest tipus d’escalada va ser el gimnasta nord-ame...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Aquestes, segons Granero i Baena (2010) es poden dividir en funció de la sevaela...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.           o Tipus B           o Per a espeleologiaActualment, hi ha moltíssimes...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.       Quan menor sigui aquest numero de daN, menys sofrirà l’esportista, els   ...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.L’arnes és un conjunt de cintes adaptables a la cintura i a les cames, amb una s...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.En els últims anys, la qualitat de les gomes ha millorat considerablement, i fin...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.alguns,     fins   hi   tot,   permeten   bloquejar-se     i   quedar-se      su...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.També es determinen els dissenys i mides dels murs, el manteniment d’aquests i l...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.            o No passar la corda pel mosquetó d’un seguro            o Tornar al...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Corcuera (2006), entre altres, he desenvolupat unes fases d’aprenentatge per al’...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Els objectius d’aquesta sessió es centraran en que els alumnes escalin en una si...
ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.exigències tant teòriques com practiques sobre els nostres alumnes que cursen ed...
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló

1,072 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,072
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló

  1. 1. ESTADA A VENTALLÓACTIVITATS FÍSIQUES AL MEDI NATURAL ALUMNAT DE 4RT D’ESO DE L’IES “EUSES” DE SALT COMPONENTS: ALBERTO GARCÍA, TONI GRIMA, ORIOL RIBAS, JAVI SÁNCHEZ I JORDI SOLÀ. CURS: 3ER DE CIÈNCIES ACT. FÍSICA I L’ESPORT ASSIGNATURA: ACTIVITAT FÍSICA A LA NATURA PROFESSOR: RICARD PRADAS CASAS DATA D’ENTREGA: 31 DE MAIG DEL 2012
  2. 2. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA 2.1.BTT 2.2.TREKKING 2.3.ORIENTACIÓ 2.4.ESCALADA 3. PREPARACIÓ DEL PROJECTE PEDAGÒGIC 4. ORGANITZACIÓ DE L’ESTADA 5. EVALUACIÓ DE LES ACTIVITATS 6. CONCLUSIÓ 7. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES 8. ANNEX 2
  3. 3. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.FONAMENTACIÓ TEÒRICA2.1. BTT- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSTrobem diverses definicions de la BTT:Segons Sassi (1993) la BTT és una forma nova d’excursionisme que aconsegueixcombinar l’amor a la naturalesa i la afició a l’esport, al ciclisme i a l’aventura: en altresparaules, la BTT és l’expressió millor del “trekking en dos rodes”.Segons Moreno (2011) la BTT és lactivitat esportiva que es realitza sobre una bicicletade muntanya (o BTT, Bicicleta Tot Terreny) en terrenys muntanyosos. Per extensió,saplica el terme a tots els altres terrenys o camp a través que presenten moltes de lesdificultats existents en els terrenys muntanyosos, com són terrenys diversos: sorra, terra,fang, rierols, etc.; obstacles: buits, pedres, troncs, branques, penya-segats, etc. pendentsdiverses i rutes sinuoses.Segons Peñalver (2004) la BTT és un esport en el que els ciclistes desafien a lanaturalesa i la recorren en bicicleta, sense importat les pujades, baixades, fang o aigua. Isi bé la disciplina es practica en tota la temporada, és a l’estiu quan els “bikers”apareixen per totes parts. La BTT és una nova forma de gaudir de la muntanya, l’únicrequisit per practicar aquest esport és posseí una bicicleta de muntanya o MTB, sempre iquan tinguis molta clar l’aspecte de la seguretat.El que s’ha de tenir clar en tot moment que BTT significa Bicicleta Tot Terreny, aixòvol dir que la BTT és una bicicleta que és bona per a moltes classes de terrenys.Parlant de la BTT, és important saber diferenciar una bicicleta BTT a una bicicleta decarretera. Segons Carmichael i Burke (2004) si tenim previst rodar principalment forade la carreta, s’ha d’escollir una bicicleta de muntanya. Aquesta consta d’una granquantitat de marxes i amb uns pneumàtics amples de baixa pressió (per suportar més elscops, forats, pedres, etc.). Les BTT són molt bones per pedalejar pujant i baixantcarreteres secundàries i per camins.Aquesta classe de bicicleta té menys punxades que la bicicleta de ciclista, gràcies alsseus pneumàtics amples, i pots frenar-te amb major rapidesa gràcies als seus voladisses 3
  4. 4. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.palanques de fre similars a les de les motocicletes. Tot i que trobem alguns problemesen els llargs recorreguts amb BTT: posició dreta del ciclista, el pes extra de la bicicleta ila classe de pneumàtics.Per altra banda, trobem les bicicletes de carretera, molt diferents de les BTT en moltsaspectes. Segons Carmichael i Burke (2004) les bicicletes de carretera ofereixen millorresistència al rodament que una BTT, però també tenen un rodament menys segur,especialment sobre paviment o sobre carreteres amb sots. Encara que aquesta classe debicicleta tingui una amplitud de marxes més estreta que les BTT, amb una marxa granmajor i una marxa petita menys adaptable. No obstant, s’agraeix les marxes més gransd’aquestes bicicletes en els descens llargs.Avui en dia, una gran diferencia en les BTT i les bicicletes de carretera és el nombre deventes. Hi ha moltes més classes i més nombre de BTT que no pas de bicicletes decarreta, tot i que això cada cop va canviant, les bicicletes de carretera estan guanyantprotagonisme progressivament. Però al dia d’avui, adquirir una bicicleta de carretera ésmolt car i hi ha moltes menys possibilitats d’elecció. - BREU RESSENYA HISTÒRICASegons Cosillas i Gelabert (2010) la història de la BTT és molt recent. Els primersreferents històrics d’utilització de les bicicletes per pistes forestals els trobem al voltantdels anys 70. Però la bicicleta com a concepte va néixer molt abans, el 1817. L’alemanyKarl Friedrich Drais va construir un instrument de fusta mogut amb l’impuls dels peusque tocaven al terra.L’Excelsior fou la mare de lesbicicletes de muntanya, tenia les llantesi les cobertes més grosses, era unamàquina ben construïda, sòlida, quasiindestructible. Aquesta bicicleta teniaarrels alemanyes, concretament, IgnazSchwinn.La Schwinn Excelsior va ser, sense capmena de dubte, l’antecessora de les mountain bikes actuals. Per altra banda, la SchwinnPhantom tenia unes rodes iguals que les BTT actuals: cobertes grosses de dues polzades 4
  5. 5. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.i rodes de 26 polzades de diàmetre, manillar ample, més distància entre eixos, cosa quela feia més estable a altes velocitats, i un pes de quasi 23 kg i una gran comoditat.Segons Sassi (1993) Gary Fisher, un dels pioners del MTB (BTT), va modificar la sevaSchwinn, aplicant canvis de velocitat, per poder utilitzar-la també en pujades i no nomésen descensos.Molt aviat, Joe Breeze va comprendre que el secret de les velles Schwinn era lageometria del quadre. Aquestes consideracions el van impulsar a construir bicicletesnoves amb vestidors d’una geometria similar, però equipades amb grups més eficients:havia nascut la MTB.Segons Costillas i Gelabert (2010) l’any 1980, a la Fira de les Dues Rodes de LongBeach, es presenten oficialment les primeres creacions comercials de bicicletes demuntanya. No van ser pocs els que es van riure d’aquelles bicicletes, que a primera vistasemblaven complicades i lentes.El 1982, provinents d’Alemanya i principalment de França, arriben les primeres BTT acasa nostra. Durant els anys 1985 i 1987 es produeix el boom més alt en al fabricació debicicletes.Les bicicletes de muntanya són autèntiques meravelles de la tècnica, són probablementunes de les màquines que més han evolucionat en pocs anys. I són fruit de les personesque han demostrat ganes d’experimentar el rodar per la muntanya amb màquines dequalitat, que permeten gaudir d’un control plàcid i segur. - MODALITATS I CLASSIFICACIONSSegons Moreno (2011) dins el món de la BTT i a les següents modalitats:Camp a través (Cross Country): aquesta prova consisteix a donar un nombre determinatde voltes a un circuit, la longitud sol estar compresa entre els 8 i els 11 quilòmetres.Allau: es tracta dun circuit que aconsegueix els 1000 metres de desnivell amb unalongitud dentre 15 i 18 Km travessa pistes forestals, camins de còdols, rierols fentdaquesta una prova 100% enduro.Marathon Bike: modalitat que consisteix en una travessia dentre 65 i 100Km.Tot Muntanya (All Mountain): aquesta és una modalitat no competitiva. 5
  6. 6. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Enduro: igual que All-Mountain, diferenciant-se daquesta en diversos aspectes, prevalla recerca de baixades més agressives i descensos més propers al DH, són bicis de 140-180 de recorregut i més pesades.Salts (Dirt Jump): aquesta modalitat (competitiva i recreativa) es caracteritza perbicicletes petites, lleugeres i molt resistents. Els ciclistes es mesuren realitzant salts ipiruetes en rampes de terra.Conducció lliure (Freeride): aquesta modalitat (recreativa) es caracteritza per bicicletesque permeten el pedaleig en ascens, però no estan construïdes per a recorreguts llargs.Descens (Downhill): modalitat en la qual es competeix en una muntanya, si pot ser totbaixada, amb varietat de salts (tallats, dobles, altiplans ...).Eslàlom (Slalom): modalitat semblant al Descens, en la qual es competeix en una pistaen baixada, amb banderes i portes a lestil de lesquí.Ascens (Up hill): modalitat en la qual es competeix contra rellotge i distància. El traçatnomés és de pujada i guanya qui faci el menor temps i la major distància en lascens.Rural Bike: modalitat en la qual es competeix en camins de terra plans.Segons Luque (2006) les modalitats de la BTT són molt semblants amb les d’esquí. Lesquals són:BTT de descens: necessiten de infraestructures de remotes mecàniques o de transport ies pràctica en zones alpines o muntanyoses.BTT d’oci: es practica segons l’autor en zones de mitja muntanya o camp. Es plantejacom una forma de descobrir una activitat esportiva.BTT itinerant: activitat itinerant, en varis dies, que es necessita d’una preparació“logística”.BTT trial: recerca d’aquells espais amb màxima dificultats. - MATERIAL DE PRÀCTICAEl principal material per a la practica de la BTTés la bicicleta. La bicicleta consta de diferentsparts (quadres, suspensions, frens, pneumàtics,manillar, seients i pedals) les quals n’hi han dediferent tipus. 6
  7. 7. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Segons Costillas i Gelabert (2010) els quadres, juntament amb la forquilla, són la part (Imatge 1: Parts d’una bicicleta segons Sassi 1993)més important de la BTT. Un bon quadre ha de ser lleuger, resistent a la torsió, amb lacapacitat d’absorbir les vibracions més importants sense robar l’energia de la pedalada.Les diferències vindran donades pels materials emprats en al seva elaboració, en lageometria i la tecnologia utilitzada en la construcció i acoblament de tots elscomponents. Trobem quadres construïts amb acer, alumini i materials més exòtics comel titani i les diferents varietats sintètiques com la fibra de carboni.De suspensions en trobem de diferents classes, segons la modalitat de la BTT que facies parlar dels mil·límetres de recorregut que tenen els seus amortidors. - Ral·li: estan per sota o igual als 100mm en la forquilla del davant. - Enduro, trail, all mountain, excursionisme: els valors inicials són entre 100 i 160 mm, fins i tot més. - Free ride: les suspensions estan al voltant de 150 a 200 mm. - Descens: el màxim de mil·límetres, 200 mm.També parlen dels frens i fan una comparativa dels sistemes de frens. (Taula 1: Comparativa dels sistemes de frens segons Costillas i Gelabert 2010)Els pneumàtics, probablement són un dels components que modifiquen més elcomportament de la bicicleta. Es diferencien pel diàmetre o el volum d’aire delpneumàtic. I també per la correcta pressió d’inflat del pneumàtic. 7
  8. 8. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.El manillar és el component que incideix d’una forma més directa en la conducció icontrol de la bicicleta. Els podríem classificar per la seva forma: rectes o de doblealçada. El manillar recte, ideal per a ral·li, en canvi el manillar de dues alçades permetun millor control de la bicicleta.El seient suporta el 60% del pes delciclista i juga un paper molt importanten la posició correcta per pedalar. Elsseients es classifiquen segonsl’amplada, la duresa i la forma.Els pedals són els responsables de (Imatge 2: Classes de seients segons Costillas i Gelabert 2010)transmetre l’energia de les cames a tota la mecànica encarregada de la tracció. Hi handiferents classes de pedals, tots amb avantatges iinconvenients. - A: clàssic amb calçapeus de corretges - B: amb puntera - C: de plataforma - D: modalitat automàtica, mixt (automàtic i plataforma) - E: modalitat automàtica, automàtic per les dues cares - F: modalitat automàtica, especial de descens (Imatge 3 i 4: Classes de pedals segons Costillas i Gelabert 2010)Costillas i Gelabert (2010) també parlen de la resta de material i equipament: accessoris,llum i vestimenta. L’accessori més comú, i el primer que s’instal·len la majoria deciclistes, és el ciclocomputador. És un aparell que ens permet saber tot un conjunt dedades que ens serviran per si volem repetir alguna ruta que ja haguem fet. En l’actualitatmolts d’aquests accessoris ja integren pulsòmetre, altímetre, brúixola, baròmetre,termòmetre, memòries per prendre dades puntals, cablejat sense fil... són veritablesminicomputadors.Un altre accessori més actual és el GPS, el qual reuneix tres qualitats: la funcióciclocomputador ens proporciona la nostra ubicació i alhora permet seguir o gravar unitinerari. 8
  9. 9. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Existeixen sortides nocturnes de BTT les quals requereixen de llums amb una potènciaprou elevada per poder veure-hi. Segons Costillas i Gelabert (2010) és recomanableportar una llum fixada al manillar (leds d’alta lluminositat) i un frontal al cap (al·logen),per il·luminar els llocs on mirem.Per últim, trobem l’equipament del ciclista (la vestimenta) el qual consta d’un pantaló imallot curt o llarg segons el criteri personal, un mallot de màniga curta, un casc (perprotegir el cap d’una possible caiguda), unes ulleres protectores (de vidre), uns guants(per protegir-te del fred, de les caigudes i per protegir els dits dels esbarzers o lesbranques), una motxilla (per guardar coses com roba o menja o aigua) i un bon calçat. - REVISIÓ DEL REGLAMENT: ASPECTES MÉS RELLEVANTSDins el món de la bicicleta hi ha diverses disciplines esportives (carretera, pista, BTT-RAID competició, BTT-Pedalades, descens, etc.), dins d’aquestes disciplines trobemdiferents categories segons l’edat (elit, junior, cadet, dones, etc.) i dins d’aquestescategories trobem varies competicions. Cadascuna d’aquestes competicions té el seureglament, però hi han algunes regles que són per a totes les competicions, categories idisciplines. Els reglaments de les diverses competicions es poden trobar ahttp://www.ciclisme.cat/contenido.php?seccion=normativa_btt, recuperat el 13 de maiga www.ciclisme.cat. - RISCOS I PREVENCIONSDins dels riscos i prevencions que hem de tenir en compte en els ciclistes de muntanyatrobem: la lumbàlgia (dolor d’esquena), la prevenció d’accidents, les patologies pel fredi ciclisme sota la pluja.Segons Costillas i Gelabert (2010) l’esquena dels aficionats a l’esport de la bicicleta ésprobablement la part del cos que planteja més consultes i visites als especialistes:metges esportius, traumatòlegs i fisioterapeutes, juntament amb els problemes al’articulació dels genolls.La musculatura lumbar està constantment en tensió per la posició que tenim al damuntde la bicicleta, inclinats endavant amb l’esquena corbada. Si sovint i de forma periòdicano li dediquem atenció fent estiraments i exercicis específics per compensar els 9
  10. 10. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.desequilibris musculars que es creen entre l’esquena i la part abdominal, és fàcil acabarpatint dolor d’esquena o lumbàlgies cròniques que poden arribar a ser greus.Una forma de descarregar tensió seria de tant en tant poder fer un aturada i estirar-nosuns instants al terra, panxa amunt, i alternativament aixecar una cama doblegant elgenoll, que agafarem amb les mans i l’estirarem fins a l’espatlla per aconseguir tocarl’espatlla contrària.Amb tots els problemes que podem tenir de dolor d’esquena en la pràctica del ciclismede muntanya, és primordial potenciar la musculatura abdominal i la seva antagonista, leslumbars, complementant-ho cada setmana amb exercicis per estirar lumbars.Segons Sassi (1993) la prevenció dels accidents es pot realitzar de diferents formes que,no obstant, tenen una mateixa base: el sentit comú.- La elecció dels itineraris ha d’estar sempre en relació directa amb les capacitats de cadascú. Capacitats que cal aprendre a no sobrevalorar.- Els passos més difícils s’han d’avaluar amb cura abans d’afrontar-los, i si fora cas, és millor superar-los a peu.- És essencial comprovar el perfecte estat de la MTB, no només abans de la ruta, sinó també durant l’excursió, sobre tot en el que es refereix a la eficàcia del sistema de frens.- S’ha de tindre molt en cura amb la vestimenta, en funció de les condicions climàtiques.- És aconsellable la utilització del casc.- És convenient rehidratar-se i alimentar-se de forma adequada.- Durant les excursions no es convenient establir competicions; la competició, no només indueix a infravalorar les situacions de perill que es poden trobar, sinó que incrementa el nivell de perill.En una ruta amb BTT pots patir una patologia pel fred les quals solen succeir durant unaparada. Segons Sassi (1993) a vegades durant aquesta estància, es sent calor i latendència és treure’s la roba, la evaporació del suor, propiciada pel vent o al temperaturaambiental, pot provocar una fredor ràpida de l’organisme, amb la conseqüència apariciód’aquestes patologies. La prevenció es basa en una norma molt senzilla: evita descensosbrucs de temperatura, sobre tot en els entorns més freds. 10
  11. 11. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.No totes les excursions amb BTT t’acompanya sempre un clima esplèndid, pots sortiramb bicicleta sota la pluja, tot i que la majoria de la gent, quan plou no surt. SegonsSassi (1993: 184) no conviene salir si llueve con intensidad, sobre todo en zones que nose conecen; però una excursión breve cuando llovizna, con las debidas precauciones,puede ser una experiència agradable.En aquest cas de que sortir sota la pluja cal abrigar-se molt bé, tant de la pluja com delfred. Segons Sassi (1993: 184) al finalitzar la escursión, es necesario secarse lo antespossible, cuidadosament, prestando una atención especial a los cabellos, conpreferència después de una buena ducha.Per altra banda, diferenciat dels riscos i prevencions dels ciclistes, trobem mesurespreventives per l’impacte ambiental del medi natural. Segons Farías i Sallent (2009)alguns exemples de mesures preventives són les següents:- Delimitar en la major mesura possible el traçat de l’itinerari principal dissuadint l’ús o creació de senders alternatius... (col·locant troncs, pedres, senyalitzacions específiques, etc.).- Tractar amb especial atenció les característiques de drenatge dels mateixos. Valorant en profunditat el disseny o la gestió (manteniment) dels diferents itineraris en relació a la pendent i angles de gir inclòs en els diferents trams.- Realitzar un correcte manteniment dels trams d’itineraris intentant minimitzar la seva amplitud per tal d’evitar els impactes i la velocitat de circulació.- Evitar que el traçat de l’oferta d’itineraris passi per zones d’elevada o crítica sensibilitat ambiental (hàbitats, fauna, etc.).- Educar i sensibilitzar als practicants en el mínim impacte mitjançant l’elaboració de diferents programes de informació, educació o sensibilització (residus, comportament apropiat, etc.).- Implicar als practicants en el disseny de recorreguts, en les mesures reguladores i en els missatges de sensibilització.- Senyalitzar adequadament en el cas que correspon (en funció de la normativa existent o coneixements científics o tècnics pertinents) les èpoques de l’any més adequades per l’ús dels itineraris en qüestió.- ASPECTES TÈCNICS 11
  12. 12. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.La BTT té molts aspectes tècnics com poden ser: la posició del cos segons el tram, elsgirs, els frens, els canvis de marxa, etc.Segons Costillas i Gelabert (2010) la posició del cos ha d’estar com més a prop delterra, per tal d’obtenir una millor estabilitat i equilibri.En el cas de les pujades ens desplaçarem pel seient des del darrere fins a més endavantencongint els braços i fent força estirant el manillar a mesura que augmenta el pendent.Si el terreny es compliqués molt, aniríem més estona alternant drets al damunt de labicicleta. Si ens quedéssim sense força o no poguéssim pujar a causa del nostre nivelltècnic, ens quedarà el recurs de baixar de la bicicleta i continuar caminant.En l’apartat de descensos, la posició més habitual és anar drets sobre els pedals amb lescames semiflexionades, per adaptar-nos millor al terreny i disposar d’una millor llibertatde moviments. En aquesta posició podem moure el cos en totes direccions per anarcorregint els desequilibris que el terreny ens produeixi. A mesura que augmenta lainclinació, el cos també l’inclinarem més enrere, fins i tot en situacions més extremes elcul pot arribar a tocar la roda posterior. Si la baixada és molt complicada sempre hi hal’opció de baixar a peu.Segons Sassi (1993) la postura correcta sobre la BTT depèn de les característiques delquadre i, a més a més, de la col·locació del selló i del manillar a una altura adequada iamb una distància convenient entre ambdós.La regulació correcta de l’altura del selló s’aconsegueix quan, al pedalejar cap enrederaamb els talons col·locats en el rastral del pedal, la cama s’estira totalment senseprovocar oscil·lacions laterals de la pelvis. També, quan el pedal arriba el punt mortinferior, la cama no ha d’estar totalment amb extensió, amb això sabem si el selló està al’alçada correcte o no. Sobre la BTT s’ha tenir una inclinació del bust que permetiaconseguir una distribució correcta del pes entre la roda de davant i la de darrera.En pujades cal seguir algunes precaucions especials:- Desplaçar el pes cap endavant, avançant amb els hombros.- Aconseguir que les traccions exercides pels braços sobre el manillar no siguin massa energètiques i no provoquin serpents de les rodes davanteres o desviacions de la trajectòria ideal d’aquesta. Per aconseguir tal control de la màquina, és necessari que existeixi una acció sinèrgica estabilitzant de tots els músculs del cos. 12
  13. 13. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.- Aplicant la força en els pedals amb la major uniformitat possible.En els descens molt bruscos, el pes del cos té que col·locar-se cap endarrere peraugmentar tot el possible al càrrega en la roda davantera i per baixar el centre degravetat. Quan la pendent és molt marcada o quan es baixa per senders de escalons ambuna inclinació considerable, la pelvis s’ha de situar totalment per darrera del selló i elmés a baix possible. Quan el descens és molt ràpid i el fons molt accidentat, ésaconsellable mantenir-se fora del selló, és a dir, aixecar-se d’aquest, recolzant-te en elspedals, per atenuar millor els salts provocats per les irregularitats del terreny. Lacol·locació de les cames, que hauran d’estar lleugerament plegades, afavoririen tambél’amortiguació.Altres aspectes tècnics a tenir en compte, a part de la posició del cos és el pedaleig i elcanvi de marxes de la BTT. Segons Carmichael i Burke (2004) els ciclistes inexpertstenen tendència a pedalejar amb marxes massa llargues per ells, i amb una cadènciamassa lenta. Els ciclistes principiants haurien d’esforçar-se per pedalejar a unes 70 RPM(repeticions per minut). La cadència del pedaleig pot cronometrar-se fàcilment contantel pedaleig cap a baix d’un peu durant 15 segons i multiplicant després el total per 4. Elterreny pel que anem determinarà la amplitud de les marxes que utilitzarem.Si anem per una àrea muntanyosa, utilitzarem marxes més curtes; si anem per una àreaplana, utilitzarem marxes més llargues.A continuació trobem una imatge del sistema del canvi de marxes d’una bicicleta. (Imatge 5: Sistema del canvi de marxes d’una bicicleta segons Carmichael i Burke 2004)Uns altres dos aspectes molt importants són: la utilització dels frens i la superaciód’obstacles naturals. Segons Sassi (1993) per no córrer riscos innecessaris, és 13
  14. 14. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.indispensable que els frens funcionin a la perfecció: no només han de permetre elbloqueig de la roda, sinó que també han d’actuar de forma gradual. Al utilitzar el fredavanter s’ha de vigilar perquè segons el terreny i la força que accionis en el freno potsfer que la bicicleta s’elevi per la part de darrera. Per això, si s’ha de desaccelerar ésmillor accionar ambdós frens. Tant si és en pla com en descens, sempre és millor frenaramb els dos frens que no pas amb un, ja que pot causa una caiguda. En descensos moltllargs, s’ha d’anar modificant la subjecció del manillar, per evitar que, transcorregut uncert temps, es sentin dolors a les mans, el que dificultaria l’operació de seguir frenant.En la tècnica de superació d’obstacles Sassi (1993) ens explica com superar alguns delsobstacles més comuns que ens podem trobar. En la majoria dels casos, per tal de superarun obstacle (tronc, solcs, grans pedres, etc.) s’ha daixecar una mica la roda davantera dela BTT o, per lo menys, alliberar el pes sobre la roda davantera per portar-la fins a latrajectòria nova que es pretén seguir. Tot seguit, s’ha de tornar a carregar el pesràpidament sobre la roda davantera per facilitar la sortida de la roda de darrera.Aquesta acció s’ajuda amb un moviment que, s’anomena “cop de ronyons”, que constad’un impuls cap endavant de la pelvis.Sassi (1993: 130) també diu: “cuando los obstáculos son insuperables o cuando lapendiente es excessiva, la única alternativa es echarse la bicicleta al hombro o avanzarempujándola”.La tàctica en la BTT segons Aravena (2005) està composada pels atletes i les formes decomportament en el desenvolupament de la carrera, el que juntament a les condicionsdel recorregut i el coneixement de l’adversari són imprescindibles per a l’obtenció d’unòptim resultat de competència. La tàctica sempre té un objectiu d’un òptim resultat decompetència.- METODOLOGIA D’INICIACIÓ EN NENS DE 4RT D’ESOEl món de la bicicleta tot terreny prové de la bicicleta normal i corrent, que molts nensdemanen per Reis i que els seus pares els ensenyen a muntar-hi, normalment, primeramb rodetes a darrera i més endavant sense les rodetes. Ara bé, la BTT té molts aspectesdiferents de la bicicleta típica d’anar pel poble, la BTT té aspectes tècnics moltcaracterístics que cal saber-los per realitzar itineraris i rutes correctament. Lametodologia d’iniciació que parlaré a continuació és per a nens de quart d’ESO, que ja 14
  15. 15. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.saben anar amb bicicleta, però els i hem d’ensenyar aspectes més tècnics de la BTT comsón els girs, tècnica de pujada i descans, etc. Per a la majoria d’aquests aprenentatgestècnics els ensenyarem segons Manzaneda (2008) i tenint en compte les diferentsmetodologies de Font (2011). En el cas de la BTT utilitzarem un estil d’ensenyament deresolució de problemes (l’alumne a de trobar respostes a un repte plantejat pelprofessor), amb un estil d’aprenentatge individualitzador (es reforça les capacitatsindividuals de l’alumnat) i una estratègia a la pràctica global. En el tema de laconducció de l’activitat seguim una conducció participativa, on l’alumne arriba dediferent manera allà on el professor vol. La sessió serà d’un caire més pràctic, però ambun inici i final teòric, és a dir, un tipus de sessió pràctic-teòrica. Amb aquest classe demetodologia, farem que els alumnes aprenguin i millorin els aspectes tècnics de la BTTper si sols, no dient-los com s’ha de fer, sinó que ells visquin i corregeixin a partir delsseus errors, el nostre paper serà únicament de anar dient diverses exercicis perquè vaginmillorant. 15
  16. 16. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.2. TREKKING- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSEl trekking i el senderisme són dos termes semblants, Ayón, Llerena i Vera (2011) elsdefineix com una de les activitats derivades del andinisme amb major difusió a nivellturístic ja que és una proposta de fàcil realització, a través d’ella es viuen experiènciesmolt intenses.Ara bé, una definició específica de trekking es defineix com el terme per extensió com:tot exercici de caminar cert període de temps a la naturalesa en una zona de muntanya.(Enciclopedia de la Montaña, a Colorado 2010).El trekking i el senderisme poden ser semblants, però tenen certs aspectes que elsdiferencien, segons Colorado (2010) els recorreguts de trekking, a diferència delsenderisme, poden transcorri per terrenys més agrestes, variats i dificultosos. El“trekker” (persona que realitza trekking) no només estarà entrenat físicament, sinó quetambé tindrà una base de coneixements. Ara bé, el trekking si no tens aquestsconeixements no hi ha cap problema perquè pots anar amb una guia o una agènciaespecialitzada sobre tot allò que significa viure i fer esport a la muntanya.Colorado (2010: 20) diu: “a pesar de todo, ¿hay que limitarse a disfrutar sólo con elhecho mero de caminar? Pienso que no, que lo rodean otras motivaciones basadas en eldescubrimiento de nuevas sensaciones durante su práctica, compartiendo experienciascon gentes distintas, tomándole el pulso al Planeta a través de la Naturaleza”.- BREU RESSENYA HISTÒRICALa història del trekking està molt relaciona amb el muntanyisme. Segons Colorado(2010) la paraula trekking va arribà a Espanya com anglicisme a començaments delsanys vuitanta, i el seu significat estava relacionat amb l’acció de viatjar o emigrar. Ja enel segle XIX, la paraula “trek” s’utilitzava per referir-se als desplaçaments dels “bóers”(colons d’origen holandes establerts a Sudàfrica) a través de les vastes sabanes enaquella regió del continent negre. 16
  17. 17. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.“Trek” té un altre significat segons el “afrikaans”, llengua declarada en 1925 com aoficial en la República Sud-africana, la qual deriva de l’holandès i inclou a més a mésnombrosos termes anglesos i d’altres llengües autòctones.Segons Colorado (2010) fa uns anys el terme trekking era només per referir-se alsviatges més qualificats com a exòtics i llunyans (Andes, Himalaya,...), en l’actualitat esconsideren com a tals molts recorreguts en els Alps, Pirineus, Pics d’Europa, etc.,sempre i quan es diferenciïn de les activitats de senderisme o excursionisme.- MATERIAL DE PRÀCTICAPer realitzar trekking es podria anar amb qualsevol vestimenta, però si es vol estar méssegur, prevenir lesions, etc., el millor es dur el material específic per a aquest esport.Segons Colorado (2010) diferència la vestimenta segons les parts del cos:- Peus o Botes de muntanya, també conegudes com a botes de trekking. Aquest és un dels materials que més a evolucionat en aquests darrers anys. Les botes són l’única part del cos que està amb contacte amb el terra, per aquest motiu són una part molt important en el material per realitzar el trekking, tant per novells com per experts. Aquest tipus de bota ha de tenir uns paràmetres determinats: lleugeresa, impermeabilitat/transpiració, capacitat d’amortiguació/absorció, sola i estructura plantar amb un grau adequat de flexibilitat i antilliscant, comoditat general i capacitat d’assecat. o A part d’una bona bota també s’ha de tenir en compte els mitjons, no semblen de gran importància però en tenen. Colorado (2010: 36) diu: “un mal calcetín puede amargarnos la jornada”. Un mitjó per a la pràctica del trekking ha de tenir: superfície interior arrissada, el mínim de costures, construcció diferenciada (diferència de densitat segons la zona del peu) i ampli nombre de talles.- Cames o El més important de la vestimenta per a les cames és que et protegeixi dels esbarzers, vent lacerant, un sol estiuenc, etc. Per això un bon pantaló/malla hauria de tenir una alta tolerància tèrmica, molt lleuger, molt còmode,, altament resistent, que no s’enganxi a la pell, que tardi en mullar-se i a més a més amb un acceptable grau de aïllament davant el vent. 17
  18. 18. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.- Tronc i extremitats superiors o Alhora d’equipar la part del tronc i de les EESS el millor és el sistema “multicapes”, aquest serveix per a totes les activitats físiques a muntanya. Aquests sistema consta principalment de 3 capes: la que està en contacte amb el cos; la capa o capes intermèdies; la exterior que està directament exposada a els elements. Aquest sistema consisteix en anar-te traient o posar peses de roba segons el fred o la calor que tinguis, així s’aconsegueix en tot moment una bona regulació tèrmica. o La majoria de “trekkers” es cobreixen tot menys les mans, cosa que es totalment incorrecta, i a causa d’això sempre són la primera part del cos en refreda. Els guants correctes per al trekking són uns guants prims i amb fins d’aïllament tèrmic.- Cap, ulls i pell o Per a protegir el cap utilitzen una gorreta de llana o un passamuntanyes fi per el vent i la fred. Quan t’has de protegir del sol també pots utilitzar un barret fresquet (per tal de que el cap no se’ns escalfi en excés). o Per quan fa molt de sol t’has de protegir els ulls de la llum amb unes ulleres, gràcies a la qualitat de les seus lents. A part si incorporen unes proteccions laterals seran millor per aquesta classe de protecció. o En el tema pell, tots sabem que els llavis necessiten protecció davant el fent i el sol, però tot i això li fem molt poc cas. Per això es recomana que es posi protecció solar a la pell que toqui directament la llum del sol (la cara). Els metges diuen que t’has de posar crema mitja hora abans de rebre l’impacte del sol i cada aquella protecció només actua durant 1h o 1hi30min com a molt.- RISC I PREVENCIONSEl món del trekking tenim dos riscos: els perills i els accidents. Dins dels perills, segonsColorado (2010), els més habituals són derivats per:- Agents atmosfèrics o Fred i humitat: el fred és fàcil de combatre amb roba i moviment, però si hi ajuntem la humitat pot causar una important pèrdua de calor i conduir a la hipotèrmia (descens involuntari de la temperatura corporal per sota de 35ºC). La millor solució serà roba seca i impermeable. o Vent i tempestat: el vent fa augmentar la perduda de calor corporal, l’única cosa que podem fer és abrigar-nos el màxim fins no notar aquest vent. 18
  19. 19. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Turmenta: és una combinació dels dos punts anteriors amb presencia de precipitacions. En aquest cas el que s’ha de fer és tornar ràpidament al cotxe, refugi o poble, ja que quedar-se a la muntanya pot ser perillós. o Boira: No tindrem tanta fred com en els altres casos, però un greu problema és que ens dificultarà la vista i en deixarà molt més perduts. o Radiació solar: a mesura que es va augmentant l’alçada l’efecte dels raigs ultraviolada augmenta. Això pot provocar cremades a la pell, per això la solució és l’aplicació de crema solar d’alta protecció. A més a més portar unes ulleres de sol et protegiran els ulls d’aquests raigs.- Despreniments o Caiguda de pedres: poden ser provocades per fortes pluges, gelades, dilatacions del terreny i fins i tot per el pas innocent d’algun animal. Per això cal evitar les zones exposades com canals, parets de roca descomposta, vessants de pedres soltes, etc. Si no s’ha pogut evitar, llavors avisarem amb un crit (PEDRA!) per alertà a la gent que estigui a prop nostre. o Allaus: és el lliscament d’una massa de neu després de la ruptura de l’equilibri que manté unides les capes de les diferents nevades.- El medi que ens rodeja o Animals perillosos: aquests no es solen acostar a la presencia humana, però si és així el que s’haurà de fer és evitar actituds provocatives o desafiants, actituds provocatives o desafiants i ignorar la seva presència. Un altre aspecte a tenir en compte és el de les cries dels animals, en que la nostre intenció sigui bona les mares no ho saben i et poden atacar per tal de protegir la seva cria. o Plantes perilloses: prohibit menjar fruits o bolets desconeguts (si no s’és un expert), ja que poden provocar afectes secundaris. Una planta que tothom a sentit a parlar, les ortigues, s’ha de tenir molta cura i evitar els pantalons curts, ja que pot provocar aquells insuportable coïssor. o Rius: ens causen dos problemes, el tema de travessar-los i el de beure la seva aigua. En el primer cas, s’ha de buscar sempre l’hora del dia en que hi hagi menys cabal i la corrent sigui més fluixa. En el cas de beure-la, no es recomana ja que no es sap l’origen d’aquella aigua i si algun animal salvatge la contaminat o no. 19
  20. 20. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Geleres i glaceres: en aquests casos cal tenir molt el compte no relliscar i caure ja que pot ser greu. El pas més segur de les glaceres és pel mig, ja que el glaciar es desplaça més ràpid pel centra que pels costats. o L’altura: l’altitud és un aspecte molt perillós en el món del trekking, ja que la gent li dóna molt poca importància, però quan s’està a 3.500-4.000 m d’altitud comencen a haver-hi efectes a l’organisme que s’han de tenir molt en compte. Una aclimatació deficient o incomplerta suposarà el fracàs de l’activitat.- La nostra actitud personal (la primera causa provocadora d’accidents) o No sortir sol: sempre anar amb més gent, sinó és el cas d’una excursió curta i freqüentada. o Equip inadequat: sempre s’ha de planificar bé la ruta i anar equipat adequadament amb el material esmentat anteriorment. o Falta d’entrenament: és un error bastant comú, sobretot el de no preveure energies ni per anar ni per tornar. Sempre cal evitar arribar al límit de les teves energies, per si passes alguna cosa que requerís d’aquesta energia. o Lesions: les principals lesions es produeixen en els peus, ja que són la part del cos que té contacte amb el terra irregular. Cal tenir un higiene correcte, bon calçat, prevenció i tractament d’ampolles o un altre tipus de ferida, etc. o La nit: en sí no és un perill, tot depèn d’on ens enxampa. Per això cal planificar l’hora d’arribada perquè no coincideixi amb la nit, a part no és de més portar sempre una llanterna dins la motxilla.Un altre perill que ens explica Colorado (2010) és el “què fer en cas de perdre’s”. Elshumans quan ens perdem hem de tenir molt en conte dos sentits: la vista i l’oïda.La vista per observar arbres, camins, i altres aspectes que ens sonin o ens recordin azones que coneixem o per on haguem passat. L’altre sentit, l’oïda, per escoltar sorolls(animals, riu, altres persones) per ajudar-nos a orientar-nos millor. Per tant, quan ensperdem s’han d’utilitzar molt aquests dos sentits, però també és molt important mantenirla calma i no posar-se nerviós.Segons Colorado (2010) a la muntanya el risc “zero” no existeix, sempre podemveure’ns afectats per un accident de forma directa o indirectament, tant per a novellscom per a experts. Aquests accidents són provocats per una acumulació de petiteserrades relacionades entre sí. En cas d’accident, el primer que s’ha de fer és una 20
  21. 21. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.avaluació general de la situació, abans de fer cap acció precipitada. La primera mesura ila més important és protegir a la víctima i a tu de qualsevol perill dels voltants. Quans’està totalment segur s’ha d’avaluar el seu estat (visualment i verbalment), a part unaspecte molt important és que: no es pot moure a la víctima (està totalment prohibit) sino és perillós per a la seva vida. Després d’aquest pas passem el de reconeixement deconsciència, si està conscient li farem preguntes per saber que li ha passat, si no estàconscient hauran de mirar les constants vitals (pols i respiració). A partir d’aquícomençaríem a administrar els primers auxilis que corresponguin si se’n sap, sinó l’únicque es podria fer seria trucar i cridar demanant ajuda.La forma més ràpida de donar avís és viatelèfon o radio, ara bé si ens trobem al casque veiem a algú que ens veu, però queno ens pot sentir, existeix una normainternacional de petició de socors. (Imatge 6: Normes internacionals de petició de socors segons Colorado 2010)- ASPECTES TÈCNICSTothom a una certa edat sap caminar, ara bé la forma de caminar en els diferents tramsque et pots trobar practicant trekking es necessita saber diferents tècniques de marxa.Segons Colorado (2010) separa les tècniques de marxa en: tècniques de marxa bàsiques(el ritme, la pujada i el descens) i tècniques específics (tarteres, pedreres, desprenimentsde terreny, pendents d’herba, vegetació espessa, encreuament de rius, geleres iglaceres).A continuació explicaré més detalladament les bàsiques i breument les específiques.- Ritme: l’adequat és aquell que podem mantenir durant el temps que duri l’activitat prevista. Sempre caminarem a un ritme que no dificulti la respiració, sempre tenint en compte els factors externs com són la carga que s’ha de transportar, el tipus de terreny, imprevistos meteorològics, etc.- Ascens: s’ha de tenir en compte que la longitud de la calçada serà menor respecte quan anem per planer, també s’ha d’evitar pujar de “puntetes”. Un altre aspecte important és que, en 21
  22. 22. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. pendents molt pronunciades no s’anirà en línia recta, sinó que s’anirà progressant fent diagonals.- Descens: és molt important col·locar el nostre centre de gravetat enrederit respecte els peus, per tal d’evitar la caiguda endavant. A més a més, al realitzar descensos és necessari flexionar una mica els genolls. Al igual que en l’ascens, en pendents molt pronunciades es baixarà anant fent diagonals.- Tarteres: és un terreny cobert per roques de mida mitjana i gran. En aquest cas, primer de tot s’haurà de mirar i veure el traçat més adequatPosició del cos en ascens de la (Imatge 7: i llavors a mig (superior) i descens (inferior) segons Corolado 2010) tartera anar avançant.- Pedreres: és un terreny amb pedres soltes de mida mitjana, petita i molt petita. Per avançar, s’han de buscar les pedres més grans, o bé trepitjar dos pedres petites amb el peu.- Despreniments de terreny: sol donar-se en zones de poca vegetació en el les pedres no tenen a on retenir-se. En aquests casos, sempre que es detecti que en una zona hi ha perill de despreniments de terreny és millor buscar un altra ruta (tot i que es faci més volta), però més volta també significa nous paisatges i gaudir més.- Pendents d’herba: el problema més greu és al relliscar, per això intentarem donar suport a tota la sola, aprofitant el munt d’herba junta o les seves depressions.- Vegetació espessa: són paisatges d’abundant vegetació, en aquests terrenys es poden fer dues coses, canviar de ruta o bé tapar-se bé amb roba per evitar ferides i frecs.Els altres tres aspectes tècnics específics (creuaments de rius, geleres i glaceres) pensoque no són de gran importància, ja que difícilment s’ho trobaran.- METODOLOGIA D’INICIACIÓ EN NENS DE 4RT D’ESOEl trekking no és simplement caminar per una muntanya amb camins marcats, a vegadest’has d’endinsar per esbarzers, terrenys pedregosos, i molts altres classes de terrenys quecal saber com actuar (com travessar) en cas de trobar-te un cas com aquests. Per això enla pràctica es durà a terme una excursió pels voltants de ventalló on hi ha una granvegetació. La metodologia d’aquesta modalitat segueix els criteris de Manzaneda (2008)i s’han tingut en compte la metodologia que planteja Font (2011). L’estil d’ensenyamentserà el descobriment guiat (on una seqüència de preguntes o propostes del professorportaran a trobar la resposta correcte als alumnes), amb un estil d’aprenentatgesocialitzador (es reforça les capacitats socials de l’alumnat) i una estratègia a la pràctica 22
  23. 23. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.global. En el tema de la conducció de l’activitat seguim una conducció participativa, onl’alumne arriba de diferent manera allà on el professor vol. La sessió serià totalmentpràctica, amb un inici i fi teòric parlant de temes bàsics del trekking. Amb aquest classede metodologia i estil de sessió farem que els alumnes aprenguin amb diversió i no siguiun aprenentatge totalment a base de teoria.2.3. ORIENTACIÓ- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSTal com defineix Pizarro L., lesport de la orientació és: “Una carrera, que normalmentes realitza a peu, i consisteix en realitzar un recorregut definit per varis punts que estroben senyalats mitjançant postes o balises. Lobjectiu és completar el recorregut en elmenor temps possible, havent passat per tots els punts de control, i amb lajuda únicadun mapa del terreny i en ocasions duna brúixola”.El mapa del terreny és donat als participants en el moment en que comença la cursa is’inicia el cronòmetre. Sels hi sol entregar el mapa amb les balises marcades i tambéassenyalats els punts característics del terreny (camps de cultiu, carreteres, camins,...),sels entrega un full amb la descripció de controls, on sexplica exactamentlemplaçament de la fita, i una tarja de control per controlar les fites trobades.Granero i Baena (2010) expliquen que els elements necessaris per a realitzar unaorientació esportiva són el mapa de orientació, la brúixola, la targeta de control, el llocde control i la descripció dels controls.Els aspectes fonamentals que s’han de saber són: - El mapa: És la representació gràfica, a escala, d’un terreny amb tots els seus accidents geogràfics sobre una superfície plana. - Les coordenades geogràfiques: Son línies imaginaries que quadriculen el mapa de sud a nord i de oest a est rodejant la terra. Per tant, la terra està dividida longitudinalment per meridians i transversalment per paral·lels. - La escala: és la relació constant entre les dimensions del mapa i les que existeixen realment en el terreny. 23
  24. 24. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - Les corbes de nivell: Són línies formades per tots els punts que es troben a la mateixa altura i en el seu conjunt representen els desnivells del terreny. o La equidistància: és la distancia vertical entre els diversos plans amb els que es talla imaginàriament el terreny, és a dir, la distancia entre dos corbes de nivell accessòries. o La llegenda i signes convencionals: És la simbologia que representa les dades del terreny en el mapa i sempre a escala. Són convencionals. - BREU RESSENYA HISTÒRICATal com explica Perez (2011) i confirmat per molts altres autors: “Les competicionsdorientació tenen prop de cent anys d’història. Els seus orígens es centren en els païsosNòrdics i sorgeixen en el àmbit militar. En el 1942 ja estava com a assignatura escolar aSuècia i el 1949 va adquirir nivell olímpic en la modalitat dorientació amb esquis.”En el 1888 es va utilitzar la paraula orientació per primera vegada amb sentit esportiu.El 1897 es va realitzar a Tjalve (Suècia) la primera carrera oberta al públic. Durant laprimera guerra mundial aquest esport només va sobreviure a Suècia. En el 1919 es varealitzar el que seria la primera carrera moderna, a prop d’Estocolm, amb 217participants i organitzada pel comandant Ernest Killander. Gràcies a això en elssegüents anys aquest esport es va anar propagant i es van establir els reglaments bàsicsque han marcat la configuració de lactual. Després de la segona guerra mundial, es vapropagar als països nòrdics, al resta dEuropa i als Estats Units, fundant-se el 1961 laFederació Internacional dOrientació (IOF).Segons Granero i Baena (2010) afirmen que a Espanya va arribar cap al 1960 però no vaser fins els 1970, tal com afirma també Pérez (2011), de la ma del mestre desgrimaSuec Martin Kronlud, que es va començar a propagar gràcies a la seva feina laboral alINEF de Madrid, incloent la orientació com preparació física i recreativa als seusalumnes. Nou anys després es va crear la primera associació, anomenada: “AsociaciónAmigos de la Orientación”. 24
  25. 25. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.A Catalunya, tal com remarca larticle de Ferran Santoyo Medina, la Federació deCurses dOrientació de Catalunya es va fundar el 13 de juliol del 1988. - REGLAMENTEl reglament de la orientació pot arribar a ser molt extens, i pot anar canviant depenentdel tipus de carrera d’orientació que es realitzi, però un resum d’aquest reglament deforma global seria: - La honestedat esportiva del orientador és un principi fonamental - La orientació de competició es practica en silenci i els corredors no poden intercanviar informació de cap mena durant la prova. - Està prohibit realitzar part o totalitat del recorregut amb la col·laboració d’un o més corredors. - Està prohibit seguir a un altre corredor per aprofitar-se del seu millor nivell tècnic. - El recorregut es té que fer en l’ordre oficial dels controls - És obligatori atendre a un corredor que hagi sofert un accident - Cada participant té que respectar a tercers, així com les propietats privades, cultius i zones de repoblació forestal. - Els competidors de les categories de NO iniciats, tenen que cedir el pas als corredors de les altres categories. - El corredor que no finalitzi la competició tindrà que comunicar-ho en el control d’arribada. - El lloc de reunió no poden quedar-hi brosses. - La organització té dret a verificar la tarja de control en qualsevol moment - Cada participant accepta el reglament de les Carreres d’orientació i participa, exclusivament, sota la seva responsabilitat.Aquesta és una informació extreta del bolletí Catalunya Orientació. FCOC. - MODALITATS I CLASSIFICACIONS 25
  26. 26. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Actualment Granero i Baena (2010) afirmen que existeixen nombroses modalitatsd’orientació esportiva, que es poden dividir amb funció de diferents criteris com: - Segons els equips: individuals o per relleus - Segons la hora del dia: diürna o nocturna - Segons l’ordre de pas pels controls: en línia (obligatori seguir un recorregut) o sense ordre de pas. - Segons la forma de desplaçament: a peu, esquí, bicicleta, a cavall, espeleologia, fons marítim, etc. - Segons la distància: esprint (el guanyador tardarà menys de 15’), curta (menys de 30’), clàssica (aproximadament una hora), llarga (1 hora i mitja), marató (requereix una pernocta).La FCOC (federació de curses d’orientació catalana), considera que les principalsmodalitats més importants són les següents: - A pau, amb les seves modalitats: distancia llaga, mitja, ultra-llarga, relleus, esprint i nocturna. - Rogaine (cursa en grup o peu) en la modalitat de 3 hores, 6 hores, o 24 hores. - Raids d’aventura (diferents proves, distàncies i temps). - Orientació en bicicleta de muntanya (btt-o), en modalitat de mitja, llarga i esprint.Les categories oficials sapliquen a totes les curses oficials de la Federació Catalana deCurses dOrientació (FCOC), i per tant tots els seus federats ho han destar en unadeterminada categoria. Les categories populars sapliquen en curses no oficials, tant perfederats com per persones que practiquen aquest esport de forma esporàdica. - NI (no iniciats): Categoria d’iniciació (sense diferenciació per edats) - H14 / D14 : Homes / Dones de fins a 14 anys. - H16 / D16 : Homes / Dones de fins de 15 a 16 anys. - H18 / D18 : Homes / Dones de fins de 17 a 18 anys. - H20 / D20 : Homes / Dones de fins de 19 a 20 anys. - H21 / D21 : Homes / Dones de fins de 21 a 34 anys. - H35 / D35 : Homes / Dones de fins de 35 a 39 anys. 26
  27. 27. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - H40 / D40 : Homes / Dones a partir de 40 anys - HE / DE : Categories d’elit. Només poden participar en aquesta categoria els orientadors més experimentats majors de 18 anysEn la categoria H21/D21 hi ha una subdivisió per aquelles persones que encara no estansuficientment experimentats per entrar en la HE/DE (en el moment que ja ho són passendirectament a aquestes categories).Els circuits són diferents pera cada categoria i poden arribar a variar des dels 2 a 10quilòmetres depenent d’aquestes.Una modalitat en concret, el rogaine,El rogaine és una modalitat oficial de la FCOC, en la qual l’objectiu no és passar imarcar totes els fites distribuïdes en un espai determinat en el menor temps possible(aquesta és la cursa d’orientació que vam realitzar a la pràctica), sinó que és unamodalitat en la qual requereix als seus participants orientar-se en espais naturals, ambnomés un mapa i una brúixola, i l’objectiu d’aquesta és descobrir el nombre màxim defites possibles en un temps determinat. Cada fita té una puntuació diferent, depenent dela dificultat física o tècnica d’aquesta, en tindrà més o menys.El rogaine es duu a terme per equips, i poden ser de dos, tres, quatre o cinccomponents.Les categories són les següents: - JJ: menors de 19 anys. - HS, DS, XS. Categories Sènior (S). Homes (H), dones (D) o mixta (X). Categoria oberta d’edat. - HV, DV, XV. Veterans (V). Homes (H), dones (D) o mixta (X). Tots els membres de l’equip han de tenir més de 40 anys. - JV: Joves de menys de 19 anys i Veterans de més de 40 anys. 27
  28. 28. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - SV: Súper veterans/es, de més de 55 anys.Si hi vol participar algú amb menys de 16 anys ha de formar part d’un equip que tinguiun component major de 18 anys.En aquesta modalitat no hi ha un itinerari establert i els participants trien l’ordre de lesfites que volen assolir.No hi ha una quantitat màxima de controls, però en un rogaine de 6 hores es recomanaposar-ne màxim 30, i en els de durada superior (24h) es recomanen 50. A ser possibleno es tindria que poder arribar a tots els controls amb el temps que es dona.Cada control pot tenir una puntuació diferent (d’entre 3 i 9 punts), segons la dificultatfísica i tècnica d’aquests. La puntuació estarà indicada en el control amb el primer dígitde la numeració d’aquest (per tant, el número no pot ser inferior a 31).Passar-se del temps establert comporta una penalització per cada fracció de temps deretard: - Fins 00:04:59 – 5 punts - de 00:05:00 a 00:09:59 – 10 punts - de 00:10:00 a 00:14:59 – 20 punts - de 00:15:00 a 00:19:59 – 30 punts - de 00:20:00 a 00:24:59 – 40 punts - de 00:25:00 a 00:29:59 – 50 punts - més de 00:30:00 – desqualificacióEls participants tenen la obligació d’entregar juntament amb el mapa la descripció delscontrols. Tenen que romandre junts durant tota la cursa, han de dur tots els elements delmaterial obligatoris, no es poden utilitzar GPS, ordinadors, podòmetres,... també se’lsobliga a prestar auxili a un altre equip si aquests els hi demana, entre altres obligacionsgenerals en la majoria de curses d’orientació. 28
  29. 29. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Desenvolupament d’una prova d’orientació: - S’assigna una hora de sortida a cada participant. - En el moment de la sortida s’entrega: o Un mapa amb el recorregut o Un descriptor de controls o Una targeta de controls - Les sortides es realitzen amb un espai de temps entre sortida i sortida i està terminantment prohibit seguir a un altre participant - Mai es veurà el mapa fins el moment de la sortida. - ASPECTESL’esport de l’orientació ofereix diverses possibilitats educatives en l’àmbit del’educació física, com poden ser a nivell mental, intel·lectual, lúdic, terapèutica, entremolts altres.Centrant-nos en el nivell físic/motriu, la orientació com a esport tracta totes leshabilitats corporals necessàries per viure: resistència (aeròbica sobretot), velocitat,rapidesa, flexibilitat, diversos tipus de moviments (salts, canvis de direcció, fintes,...),força, elasticitat, reflexos,... És a dir, aquest esport tracta totes les capacitatscondicionals, o també conegudes com qualitats físiques bàsiques: força, velocitat,resistència i flexibilitat. I també, alhora, tracta la majoria de les capacitats coordinativescom la de diferenciació, acoblaments, reacció, orientació,...Per tant, les possibilitats educatives de l’orientació avarca gairebé totes les capacitatstant condicionals com coordinatives, gràcies al ritme que s’ha de portar durant la carrera(resistència), els salts per superar obstacles, canvis de direcció depenent del terreny enel que correm, al moment d’adaptar la posició del cos a diferents desnivell del terreny(reflexos), la diferenciació dels diferents elements del mapa i del terreny en el que esdisputa la carrera (diferenciació), la capacitat de reaccionar a l’hora de trobar-sediferents obstacles que s’han de superar, o que no es poden avançar i s’ha de canviar deruta, i com no, la orientació. 29
  30. 30. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Si parlem del nivell cognitiu/afectiu, en l’orientació també s’impliquen molt lescapacitats psicològiques, com poden ser: - La concentració, alhora de llegir el mapa i estar sempre alerta d’on estàs en cada moment. - L’esforç i voluntat, perquè l’objectiu és realitzar el recorregut en el menor temps possible, per tant a la major velocitat possible, i sense control continu de cap professor/monitor, el que comporta un esforç propi per tal d’anar durant tot el recorregut a un ritme bo i voluntat per tal d’aguantar aquest ritme i no anar caminant o rendir-se a la primera de canvi. I molt relacionat amb les capacitats psicològiques també influeixen l’educació en valors, ja que al realitzar curses d’orientació, també fan que els alumnes aprenguin molt valors, com poden ser la confiança i el treball en equip (si és una cursa en parelles, ja que no sempre t’has de guiar pel que tu penses, sinó també pel que pensa el company), la responsabilitat (alhora de realitzar al cursa sense control de ningú), l’esforç, entre molts altres que es poden aprendre en aquests esport. - METODOLOGIA D’INICIACIÓ A LA MODALITAT ESPORTIVAProgressió en la ensenyança de la orientació esportiva1a etapa: orientació en el gimnàs o pati Els objectius que es poden plantejar en aquesta fase són:  Conèixer els fonaments generals del esport d’orientació:  Ser capaços de elaborar un pla bàsic amb les seves parts principals (llegenda, data, nord,...)  Comprendre la importància de tenir el pla ben orientat durant tot el recorregut  Aconseguir completar un circuit d’orientació en el gimnàs o l’aula.2a etapa: Terreny pròxim i conegut 30
  31. 31. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. En aquesta etapa s’ensenya a l’alumne a orientar-se en un medi més ampli i a manejar la escala, la llegenda i la orientació dels mapes mitjançant referencies, a més de servir per obligar a buscar el itinerari més ràpid entre controls. (individuals, per parelles, relleus, amb ordre establert o sense,....3a etapa: Terreny desconegut En aquesta etapa es pretén aprendre a utilitzar la brúixola, les corbes de nivell, les descripcions de controls i utilitzar mapes d’orientació oficials.4a etapa: Orientació en terreny desconegut. Carreres oficials Fase de competició i esport pròpiament dit, que es farà en la secundaria i fora dl horari lectiu.RESUM:1- Dibuixar l’aula; fitxes d’aprenentatge2- Dibuixar gimnàs i realitzar circuits3- Realitzar circuits sobre croquis del centre. Si tenim mapa (màx.: E=1:5.000), realitzar circuits amb ell.4- Circuit mitja: parc petit. Delimitació d’una zona.5- Circuit gran6- Competició 31
  32. 32. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.4.ESCALADAD’entre totes les habilitats bàsiques que els nens i nenes tendeixen a desenvolupar deforma natural en els primers anys de vida, la habilitat més freqüent practicadaespontàniament és la trepa (gatejar, pujar calons, trepar fins apujar-se a les cadires,...)Tal com afirma Sabina (2012), l’escalada té incorporades intocables beneficis en tresaspectes: - Aspecte físic: millora la força i la resistència, desenvolupant la capacitat de trobar un equilibri amb el cos (trobant també l’interior), la flexibilitat i coordinació motriu. - Aspecte psíquic: augmenta la atenció, memòria i concentració com també la confiança, autoestima i aprendre a prendre decisions. - Aspecte social: la cooperació és l’estil de comunicació d’aquest esport perquè tenen que aprendre a responsabilitzar-se en grup, i poder aprendre a vincular-se dos junts.ELS ORÍGENS DE L’ESCALADA 32
  33. 33. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Segons Creasey (2007) “La escalada en roca es hoy un deporte complejo en el que seemplea un vocabulario propio y un material que es el resutlado de dècades deexperimentación”.Durant molts anys ha sigut un dels espots amb més ràpid creixement amb milions departicipants en tot el mon.En el llibre de Crasey (2007) afirma que els seus inicis provenen de la Gran Bretanyavictoriana i a Europa s’ha desenvolupat fins convertir-se en un joc amplíssim ambmoltíssimes facetes que la fan difícil definir-la i classificar-la.L’entorn en el que ha es desenvolupa també ha evolucionat bastant, començant per lesgoles i arestes de les muntanyes originals, a parets més difícils, a zones rocoses méspetites i pròximes a pobles, ciutats i carreteres, i per finalitzar al modern fenomen ques’ha convertit l’escalada en els rocòdroms.La escalada des de sempre ha estat un esport amb poques regles i també amb un elevatelement de risc, una cosa és la seguretat personal en un rocòdrom, i l’altre en lesmuntanyes de tot el mon.Es creu que l’escalada va sorgir a partir d’una altre activitat com es l’alpinisme. Lesprimeres referencies a la escalada com a disciplina a Europa es troben cap al 1911, on esdistingeix entre la escalada lliure i artificial.La escalada lliure es va desenvolupar àmpliament a la dècada dels trenta als cinquanta,però la lliure no va començar a evolucionar fins a mitjans del segle XX.Un dels grans passos en l’evolució de l’escalada va ser la invenció de l’arnés, cap alsanys 60. L’escalada va anar evolucionant, passant pel “free climbing” (escalar evitantancoratges i orificis de la roca, progressant pels propis mitjans), i poc després va sorgir 33
  34. 34. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.l’espit (clau de pressió que posseeix un expansor) ja que la corrent anterior limitaval’augment dels graus de dificultat.El sorgiment del espit és considerat per molta gent el punt de partida de l’escaladaesportiva actual.Aquesta evolució de la que estàvem parlant va fer que aquest esport comences a adquirircerta rellevància social a països com Suècia, França, Anglaterra i Espanya.Baena (2008a) afirma que actualment és el tercer esport d’aventura més practicat en elnostre país, seguit pel trekking i la bicicleta de muntanya.Tipus d’escaladaEscalada clàssica Consisteix en pujar i recórrer parets de roca o gel o altres elements naturals característiques per la seva verticalitat, mitjançant mitjans de assegurament recuperables en la seva totalitat. Es caracteritza per llargs itineraris on l’escalador té que col·locar la seva pròpia protecció, com claus, empotradores, figureros,... Cosa que obliga a que aquestes vies siguin menys difícils tècnicament, ja que la dificultat està centrada en altres aspectes com pot ser la ruta, el descens i la dificultat de retirada. La dificultat es mesura amb una escala que va des de MF (molt fàcil) a ASO (abominable). Aquest tipus d’escalada es duu a terme ancorat a una altre persona, i és obligatori el treball en equip per assolir l’escalada. El que avança en primer lloc, s’anomena primer de cordada, i va avançant fixant la corda a la paret subjectant- la amb varis encolatges, fins arribar a un punt anomenat reunió, des de on assegura la progressió del seu company, que en principi no tindrà cap perill ni 34
  35. 35. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. risc de caiguda ja que està subjectat contínuament. Des de aquesta reunió es tornarà a pujar fins a la següent, i així successivament.Escalada búlder Es pot considerar com una modalitat que consisteix en escalar sense aconseguir una altura perillosa.Escalada esportiva Pràctica que consisteix en pujar o recórrer parets previstes de vies equipades amb els segurs, col·locats fixes en la paret, per garantir la seguretat de l’escalador. Tal com hem comentat en anterioritat, aquest tipus d’escalada va sorgir gràcies a la invenció de l’encolatge expansiu espit, que ajudava a desentendre’s de la protecció i poder-se concentrar en la dificultat de la tècnica. Avui en dia aquests espits, han sigut reemplaçats per parabols i encolatges químics, ja que ofereixen més seguretat, sobretot en roques toves. - MODALITATS ESCALADA ESPORTIVA o Dificultat: Consisteix en superar una via sense caure, cada vegada amb vies de major dificultat. o Velocitat: En la que els escaladors han de pujar determinades vies en el menor temps possible o Duel: dos escaladors es repten i el guanyador es classifica o Búlder: Escalar sense aconseguir una altura perillosa, el que redueix el material de seguretat a un simple matalàs i un company atent. 35
  36. 36. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. L’inventor d’aquest tipus d’escalada va ser el gimnasta nord-americà John Gill, qui en els anys 50 va introduir la utilització del magnesi per evitar la sudoració de les mans durant l’escalada - MATERIALS ESPECÍFICS PER LA ESCALADA ESPORTIVAEls materials per realitzar escalada han de ser supervisats diàriament, cada dia que esvulgui realitzar s’han de comprovar un a un per a observar si estan en condicions i estanbé, ja que una petit tall a la corda, o un arnés que no tanqui del tot bé pot ocasionar unacaiguda molt important.Apart de revisar-lo diàriament, també és important que tots els materials portin la marcaCE (Conforme Exigencias), que garanteix que compleixen la normativa imposada per lalegislació vigent.Tot el material d’escalada es pot classificar en dos grups: - Material tou, que esta composat per les cordes, arnesos i cintes planes; - Material dur, que són tots els mosquetons, aparatós metàl·lics per assegurar, descendir, etc...Les cordes Degut a que són un material tou, tots aquests solen tenir una vida útil en funcióde la utilització, i sol oscil·lar entre 3 i 5 anys, o fins hi tot menys. Les cordes estan formades per diferents parts: o El cos (que és la part interior de la corda) o La fundaHi ha diferents tipus de cordes, com són les cordes simples, les cordes dobles, les cordesbessones,... Però en la escalada les que es solen utilitzar són les primeres. 36
  37. 37. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Aquestes, segons Granero i Baena (2010) es poden dividir en funció de la sevaelasticitat en: - Cordes estàtiques: no s’estiren, per tant es solen utilitzar pels ràpels, tirolines, ponts penjants, passarel·les, construccions,... També són utilitzades en altres esports com la espeleologia (ciència que estudia i explora les cavitats subterrànies). Però actualment aquest tipus de cordes ja casi no s’utilitzen. - Cordes dinàmiques: són cordes que s’estiren en el cas que es produeixi una estirada forta, per tal d’amortir d’aquesta manera una possible caiguda. Aquestes són les més utilitzades per a la escalada, ja que d’aquesta forma si l’escalador caigués, la corda absorbiria una part de la força de la caiguda i no seria tant forta. - Cordes semi-estàtiques: aquests tipus tenen propietats mixtes entre les estàtiques i les dinàmiques. Ofereixen un allargament moderat que les permet absorbir la suficient energia per detenir certs tipus de caiguda (de factor 0,3 aproximadament) S’utilitzen bàsicament per ràpels, ascensos per corda, espeleologia, etc… i són les que s’estan utilitzant per a substituir les cordes estàtiques.Dins aquesta classificació, Mario J. (2006) l’aprofundeix més afirmant: - Cordes dinàmiques o En simple o En doble o Bessones o De marxa - Cordes estàtiques - Cordes semi estàtiques o Tipus A 37
  38. 38. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Tipus B o Per a espeleologiaActualment, hi ha moltíssimes classes de cordes, i cada vegada s’estan creant més ambdiferents característiques, per tal de crear-ne una per a cada classe de modalitat en lesque s’utilitzen, aconseguint unes característiques determinades per tal d’ajudar elesportista. L’únic inconvenient és que si abans es podien realitzar diferents esports coml’escalada clàssica, l’alpinisme enroca, els rocòdroms,… amb unamateixa classe de corda, actualments’ha de tenir un tipus de corda per acada tipus d’activitat, cosa quemillora les sensacions i seguramentla seguretat de l’activitat, peròaugmenta considerablement el cost dels materials necessaris.Quan ja sa fet la tria de la corda que és més idònia en cada cas, també s’han decomprovar altres aspectes d’aquesta corda, tal com indica en el seu llibre Mario J.(2006), per garantir la seguretat i eficàcia d’aquesta, com són: - L’any de fabricació: És pot trobar tallant un tros de corda i mirant el cos d’aquesta, ja que hi ha un fil que té un color diferent depenent de l’any de la seva fabricació. És aconsellable que l’any d’utilització de la corda sigui el mateix en el que ha estat fabricada. - La força de xoc o força màxima: És l’estirada que sofriríem al patir una caiguda. En les proves dinàmiques que es fan per determinar aquest, es calcula l’esforç que no absorbeix la corda i per tant, l’impacte que rebria el cos de l’escalador accidentat. El límit està establert en 1200 daN (decanewtons) per les cordes simples i bessones, i en 800 daN per les cordes dobles. Aquests valors són els màxims raonables que pot suportar el cos humà sense sofrir danys considerables. 38
  39. 39. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. Quan menor sigui aquest numero de daN, menys sofrirà l’esportista, els ancoratges, etc. Aquesta força de xoc augmenta a mesura que es van patint caigudes i amb la utilització d’aquesta, és a dir, que una corda amb la força de xoc elevada, arribarà al seu límit molt més ràpidament que una amb una força de xoc més reduïda. FORÇA DE XOC MÍNIMA = SEGURETAT MÀXIMA - Número de caigudes: Aquesta informació indica el numero de caigudes de factor 2 que pot resistir una corda dintre la seva vida útil. Per tant, tenim que tenir en conta el numero de caigudes que tenim, i els factors d’aquestes caigudes. Si les caigudes són petites, la corda en podrà suportar bastantes, però si pel contrari, són grans, en poc temps deixarà de segura d’utilitzar. - Altres aspectes que també es tindrien que tenir en compte, tal com indica Granero i Baena (2010), serien l’allargament dinàmic (≤40%), el lliscament de la funda (≤ 20 mm/2m) i el pes per metre (pes d’1 metre de corda en grams)Els factors de caiguda dels que hem parlat abans per mesurar el numero de caigudes sónels que determinen la gravetat de la caiguda. Per obtenir aquest factor s’ha de dividir ladistància de la caiguda per la longitud de la corda que l’ha suportat.Exemples de factors: - Factor de caiguda = 5m / 5m de corda des de l’assegurador = 1. FACTOR 1 - Factor de caiguda = 5m / 2,5m de corda des de l’assegurador = 2. FACTOR 2El factor 2 és el màxim que es pot aconseguir a l’escalada, en l’escalada esportiva ésmolt complicat aconseguir factors que s’acostin al 2, ja que normalment són de 0,2 o0,5, per tant si la corda no pateix rascades o quelcom que la desgasti, pot aguantarcentenars de caigudes esportives.L’arnès 39
  40. 40. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.L’arnes és un conjunt de cintes adaptables a la cintura i a les cames, amb una subjecciódavantera que permet lligar-hi la corda o col·locar els mosquetons que ens subjecten.Existeixen dos classes d’arnès, els de cintura i els de pit.L’arnes de cintura consisteix bàsicament en una cinta regulable i dos més petites per ales cames que en cas de caiguda de l’escalador, reparteixen la força de xoc. Aquest tipusd’arnès és menys favorable al patir una caiguda descontrolada o amb una trajectòriadescontrolada ja que pot ocasionar riscs de sofrir lesions a la columna vertebral.L’arnes de pit n’existeixen de dues classes, el clàssic i el de nus de vuit. Aquest últim ésel més recomanat pel seu menor pes i major comoditat. Aquest arnès té la funciód’impedir que el tors basculi cap a darrera o cap a un costat, però la seva funció ésdonar més seguretat a l’arnés de cintura, per aquesta raó, mai es pot utilitzar sol, sinóque per complementar-lo.CascEl casc és un material imprescindible i obligatori per a l’escalada. Normalment en elscentres educatius d’escalada no sol haver-n’hi ja que és un material molt costos, ja quetenen que tenir una resistència a la penetració molt alta, i una gran capacitat d’absorciód’energia d’impacte i això fa que augmenti el seu preu.Com ja em comentat, si no es disposa d’aquests cascs específics, sempre es potimprovisar amb cascs de bicicleta, patins,... ja que és preferible protegir-se el cap ambquelcom que no sense res.Peus de gatEls peus de gat son sabates especials per tal de practicar escalada, amb soles de gomacuita sense relleu, és a dir, soles de cautxú, i on les punteres solen estar méssobresortides, per tal de poder aprofitar tots els entrants de les roques. 40
  41. 41. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.En els últims anys, la qualitat de les gomes ha millorat considerablement, i fins hi totexisteixen diferents tipus de soles depenent de la superfície que volem escalar.Actualment, s’afirma que com més tova sigui la sola, major adherència tindrà, però quetambé com més tova, més fàcilment es desgastarà.Per tant, el calçat d’escalada que podem trobar actualment es pot distingir en: - Ballarines - Sabates toves o semirígides - Sabates rígidesEls peus de gat solen ser un parell de talles més petites que la talla que se sol portarnormalment, ja que la sabata ha d’anar molt ajustada al peu. Existeix molta controvèrsiaen l’aspecte de les talles de les sabates, però bàsicament hi ha dues opinions: - Els dits es troben en posició normal. Sabates una o dues talles més petites de ho habitual. - Els dits queden “corbats”. Sabates tres o quatre talles més petites de ho habitual.MosquetóEl mosquetó és un grilló d’acer galvanitzat, alumini dur o alteracions semblants, ques’utilitzen per realitzar diferents maniobres en les activitats d’escalada.Hi ha diferents classes de mosquetons, depenent de la forma, poden ser en “D” (perconnectar l’arnés als aparatós) o “en forma de pera” (per reunions i nusos dinàmics).També hi ha mosquetons amb tancament de seguretat (poden ser en Forma de “D” o“forma de pera”) i mosquetons sense tancament de seguretat (són la majoria en forma de“D”).AltresCom a material d’escalada fonamental també podem trobar els descensors, que sónaparells que permeten al esportista baixar per una corda controlant el seu descens i 41
  42. 42. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.alguns, fins hi tot, permeten bloquejar-se i quedar-se suspès a l’aire.També són necessaris els ascensors, que tal com el nom indica, són els aparells quepermeten pujar per una corda i progressar per llocs amb desnivell.Per acabar tenim els bloquejadors, que permeten que l’escalador baixi baixant, però queen el moment que es produeixi un descens brusc, aquest aparell aturaria el descens iimpediria la possible caiguda. - REGLAMENTEl reglament per a les competicions d’escalada esportiva a partir del Juny del 1995 vaentrar en vigor els reglaments de competició elaborats pel comitè d’escalada esportiva ide competició (CEDC). Aquest comitè integrat en la estructura de la FEDME(“Federació Española de Deportes de Montanya y Escalada”) es la responsabled’organitzar tots aquells aspectes relacionats amb l’escalada esportiva a nivell nacional.El CEDC contempla cinc classes de competicions nacionals: Copa d’Espanyad’Escalada esportiva, Campionat d’Espanya de Escalada Esportiva, Campionatd’Espanya Juvenil d’Escalada Esportiva, Campionat d’Espanya d’Escalada en Bloc,Campionat d’Espanya d’Escalada de Velocitat.I en conseqüent, els reglaments elaborats són cinc: - Reglament per la competició per la modalitat de dificultat vista - Reglament per la modalitat de dificultat en bloc - Reglament per la competició de modalitat de dificultat assajada. - Reglament per la competició d’escalada de velocitat - Reglament disciplinariEn aquests reglaments s’estipulen les categories en les quals estaran dividits elsparticipants, el sistema de puntuació i el procés de classificació que poden establir encada competició. 42
  43. 43. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.També es determinen els dissenys i mides dels murs, el manteniment d’aquests i lainspecció de les vies. Així com les zones d’aïllament, de transit i d’escalada.El reglament deixa ben clares quines son les faltes a les que qualsevol escalador potcometre, i aquelles més greus que fins hi tot comportarien una sanció disciplinaria.Un resum dels punts més importants del reglament d’escalada esportiva podria seraquest: - Es considera que un tram ha sigut superat, quan aquest s’hagi escalat sense caure, sense l’ajuda de mitjans artificials i dins el temps establert prèviament - L’assegurador té que mantenir una certa corba, considerant-se com a ajuda artificial cada vegada que la corda quedi en tensió. - Qualsevol participant de la competició pot descendir quan vulgui, sempre i quan no s’ajudi de la corda per fer-ho, ni arribi a tocar el terra. - Es permès la utilització de magnesi, determinant l’àrbitre en quina freqüència s’ha de netejar cada passada. - Durant l’escalada, el participant tindrà que passar la corda per tots els segurs, equiparats prèviament amb cintes exprés, on els seus mosquetons tindran la obertura orientada cap a baix. Tant mateix s’ha de passar la corda pel mosquetó abans de superar-lo amb la totalitat del cos. - Al produir-se una infracció de les regles anunciades, el participant serà parat a on sigui i es mesurarà l’altura fins el punt més alt que hagi tocat alhora que es trobava en una posició conforme amb les regles. Això es farà en els següents casos: o Caigudes o Superar temps permès o Sobrepassar els límits de la zona d’escalada o Utilitzar un punt d’ajuda artificial 43
  44. 44. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o No passar la corda pel mosquetó d’un seguro o Tornar al terraEl càlcul de l’altura es realitzarà amb un punter i una cinta mètrica, o bé mitjançantmarcació làser. - METODOLOGIA D’INICIACIÓCom ja s’ha comentat al inici d’aquest punt, l’escalada és un dels aspectes que els nens inenes comencen a desenvolupar per si sols des de ben petits, i tot hi que molta gentconsideri que és un esport molt perillós, amb un risc molt alt de caigudes i lesions, no ésaixí.L’escalada pot arribar a proporcionar molts aspectes pedagògics com per exemple: - L’escalada és com una aventura, i la motivació és inherent a les aventures. - És una activitat en la qual la majoria dels alumnes parteixen d’una mateixa situació, ja que casi cap pràctica escalada. - Els alumnes es prenen l’escalada com un repte personal, volent millorar la seva última marca. - És un esport en el qual l’esforç per pujar és compensat quan veus fins a quina altura has aconseguit arribar. - L’escalada ensenya a conèixer els nostres propis límits, i ensenya a conèixer sensacions i experiències úniques com la verticalitat, el vuit, l’altura,.. - Existeix una clara comunicació amb la naturalesa i amb el company que ha d’estar atent a tu en tot moment, per aquesta raó també es pot arribar a crear una confiança molt forta. - Té grans beneficis tant a habilitats com a destreses físiques.Després de veure uns quants dels molts aspectes pedagògics que pot arribar a tenirl’escalada, i després d’informar-me amb diferents autors com Granero i Baena (2010), 44
  45. 45. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Corcuera (2006), entre altres, he desenvolupat unes fases d’aprenentatge per al’escalada.Fase 1Es realitzarà unes classes teòriques a l’aula, en la que s’intentarà introduir verbalmentl’escalada als alumnes, explicar en que consisteix aquest esport, quins materialss’utilitzen, tots els mitjans de seguretat que es fan servir, la importància de fer-losservir, fer alguna referencia històrica i els orígens d’aquesta,...Els objectius bàsics d’aquesta fase serà conèixer els aspectes de seguretat i hoimportants que són, prendre un primer contacte amb aquest esport i descobrir de formageneral en que consisteix l’escalada esportiva.Fase 2Aquesta fase serà la presa de contacta pràctica amb l’escalada esportiva en un espaifamiliar (com el gimnàs de l’escola), i se centrarà bàsicament en “recuperar” l’habilitatmotriu bàsica de la trepa, habilitat que cada vegada s’està oblidant més degut a laestructura i al model social en el que vivim.Els objectius d’aquesta etapa seran, recuperar o redescobrir la trepa i la relació que téamb la coordinació i l’equilibri, experimentar posicions poc habituals, i vivenciar isentir l’escalada ( cansament, adrenalina, postures,...).Fase 3En aquesta fase ja s’escalarà de veritat, preferiblement en un rocòdrom, i els alumnestindran el primer contacte real amb el material d’escalada (cordes, arnés,...). En aquestasessions serà necessari extremar les mesures de seguretat, per tal que els alumnes esvegin segurs si per algun motiu pateixen una escalada, i comprovin que no els hi potpassar res. 45
  46. 46. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Els objectius d’aquesta sessió es centraran en que els alumnes escalin en una situacióreal en estructura artificial, saber assegurar a un company, aprendre el nus bàsic (vuitdoble), experimentar posicions poc habituals, i vivenciar i sentir l’escalada (cansament,adrenalina, altura, verticalitat, buit, postures,...).Fase 4L’ultima fase del procés d’iniciació de l’alumne acabarà en un entorn natural, en el qualels alumnes no només coneixeran l’escalada real, sinó que serà en un entorn natural, unmitja molt més ric cognitivament ja que en aquesta situació les presses no són tantevidents i s’han de buscar més. Les sensacions amb les roques solen ser més agradablesque amb el rocòdrom.Els últims objectius es centraran en escalar en situació real en un medi natural, i tambées tornaran a incloure objectius anteriors com aprendre a assegurar un company,consolidar el nus bàsic (vuit doble), experimentar posicions poc habituals, vivenciar isentir l’escalada, i per suposat, estar en contacte directe amb la natura.3. PREPARACIÓ DEL PROJECTE PEDAGÒGIC - ANÀLISI CURRICULARGràcies a les orientacions i exigències que ens proporciona el currículum d’educaciófísica secundaria i obligatòria, i dirigit principalment als centres, als equips docents i aldepartament didàctic d’educació física, com és el cas. Podem extreure els criteris i les 46
  47. 47. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.exigències tant teòriques com practiques sobre els nostres alumnes que cursen educaciófísica en etapes secundaries obligatòries.L’objectiu llavors d’un procés educatiu i pedagògic és l’assoliment que l’alumne had’aconseguir en finalitzar dit procés, com a resultat de les experiències d’ensenyament iaprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.El currículum d’educació secundaria esta dirigit principalment a les competències i laseva adquisició per part dels nois i noies que formen l’alumnat. I té com a finalitataconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el móni esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat diversa ien canvi continu que hi ha actualment. Tot això significa ensenyar per aprendre i podercontinuar aprenent al llarg de tota la vida, per tant, cada noi i noia que forma ditalumnat, forma part del procés d’ensenyament aprenentatge i aquest no té un límitmarcat.Aquestes competències per tant direm que son: la capacitat per aplicar, de maneraintegrada, coneixements teòrics, habilitats i actituds i resoldre situacions de l’entornactuant de manera coherent i responsable. Per tant, no es tracta només d’adquirirconeixements, sinó de saber-los utilitzar adequadament en l’actuació per resoldre lessituacions que planteja la realitat. Els exemples i les experiències recreades en diferentssituacions de la vida diària. I que nosaltres com a docents, som els encarregats deproporcionar els mitjans i les eines necessàries perquè els nois i noies captin i assimilintotes aquestes orientacions que mostrem a traves de les diferents situacions.Les característiques principals que ens proporciona el currículum i que s’observen sonles següents: o La integració dels coneixements en direcció a l’alumne. o La funcionalitat dels aprenentatges. o L’autonomia de l’alumne en el procés d’aprenentatge.La finalitat d’aquestes característiques que formen el currículum d’educació física sónel desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida. Es a dir, funcionsfacilitadores per la persona i totalment saludables. Com hem vist la matèria d’educació 47

×