Manual de guerrilla. sistema 1 4-1-4-1

2,750 views

Published on

Descripció del sistema de futbol 1-4-1-4-1

Published in: Sports
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,750
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
115
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Manual de guerrilla. sistema 1 4-1-4-1

  1. 1. Manual de guerrilla. Sistema 1-4-1-4-1. Toni Grima Migueles“El futbolista no es un cubo que llenar, sino una mecha que encender”. J.Lillo
  2. 2. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELESÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ........................................................................................Pàg.2 2. ELS SISTEMES DE JOC....................................................................... Pàg.3 2.1. Com ha de ser un sistema de joc?.................................................. Pàg.4 2.2. Criteris alhora d’escollir un sistema de joc..................................... Pàg.4 2.3. Anàlisi previ del partit per a l’elaboració del sistema....................... Pàg.5 2.4. Elaboració i posada en escena de l’esquema de joc......................... Pàg.5 2.5. Model de joc............................................................................... Pàg.6 3. MANUAL DE GUERRILLA. SISTEMA 1-4-1-4-1................................. Pàg.7 3.1. Avantatges i inconvenients del sistema........................................... Pàg.8 3.2. Organització del sistema de joc en quant a fases.............................. Pàg.9 3.2.1. Organització del joc ofensiu.................................................... Pàg.9 3.2.1.1. Com atacarem?................................................................ Pàg.10 3.2.1.2. Principis ofensius prioritaris.............................................. Pàg.11 3.2.1.3. Tasques tàctiques per posició............................................ Pàg.12 3.2.1.4. Trets característics de l’equip............................................ Pàg.14 3.2.2. Organització de les tasques defensives...................................... Pàg.14 3.3. Variants del sistema..................................................................... Pàg.16 3.4. Automatismes de l’equip............................................................ Pàg.16 3.5. Pilota aturada: estratègia................................................................ Pàg.22 4. CONCLUSIÓ......................................................................................... Pàg.26 5. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES............................................................... Pàg.27 2
  3. 3. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES 1. INTRODUCCIÓEstem acostumats a sentir que “en el fútbol esta todo inventado”, i no, no és cert. Oalmenys un servidor segueix convençut de que seguiran apareixent noves formes dejugar a futbol i entrenadors que evolucionin i transformin estils de jocs ja existents enpotencials millorats. No ens quedarem amb el Santos de Pelé del 64, el Brasil dels 70, laNaranja Mecánica de Michels del Mundial del 74, l’Ajax de Cruyff, el Milan de Sacchio el Barça de Guardiola. Potser sóc un il·lús si penso que apareixeran nous entrenadorsamb noves formes de jugar, o no.Llegia un article de C. Menotti on apuntava que “Un entrenador genera una idea, luegotiene que convencer de que esa idea es la que lo va a acompañar a buscar la eficacia,después tiene que encontrar en el jugador el compromiso de que cuando venga laadversidad no traicionemos la idea. Son las tres premisas que tiene un entrenador”. Elsjugadors han de creure en la idea que els hi volem transmetre. No ens serveix un 1-4-4-2permanent al llarg de tot el partit on el rival s’adeqüi a la nostre manera de col·locar-nosi adopti les mesures necessàries per a deixar-nos in operatius. D’aquí parteix la idea dejoc que representarem més endavant.Abans d’endinsar-nos, volia fer un incís en la divisió del treball. La primera part té lafunció d’ensenyar al lector les eines necessàries per a escollir un sistema de joc inicial,les consignes a seguir per a fer aquesta tria i la forma o model de joc que vol seguirsempre des de el punt de vista ideològic i de l’entrenador. La segona part la heanomenat Manual de guerrilla. La meva decisió de posar-li aquest nom és perquè crecque el nom encaixa a la perfecció amb l’estratègia i la tàctica de qualsevol acció quevolem realitzar, ja sigui en el futbol o en la vida quotidiana. Manual de guerrillarepresenta la lluita de dos contrincants per un objectiu comú.Una altre cosa que volia deixar clara abans d’aventurar-nos és que jo no entenc defutbol. Tinc una visió limitada del que observo i se m’escapen moltíssim detalls que, araper ara, són inapreciables per a mi i imprescindibles per a qui hi entén. Dit això, nomésem queda aconsellar que llegiu, enteneu i critiqueu tot allò que hi trobeu, hi estigueuconforme o en desacord ja que si alguna cosa he aprés al llarg del temps que fa que 3
  4. 4. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELESllegeixo i penso en futbol i cercant informació per redactar aquest treball és aqüestionar-me absolutament tot. 2. ELS SISTEMES DE JOCLa primera pregunta que ens hem de fer és si existeixen realment els sistemes de joc o sisón dibuixos de partida i el que realment importa són els jugadors i les funcions ques’assignen dins del camp?En el futbol hem d’entendre els sistemes de joc com “sistemes d’inici”. Perquè lavelocitat del joc obliga a un equip a adaptar-se a diferents situacions i, per tant, adiferents posicionaments segons la posició de la pilota, els companys i els jugadorsadversaris.Molts entrenadors d’elit s’han pronunciat sobre aquest conflicte: J.L. Oltra, en les IIJornades de Formació d’Entrenadors d’Alacant apuntava que “los sistemas de juego noexisten, únicamente hacen referencia a la disposición inicial de los jugadores”. J. Lillo,en la seva fase com a entrenador a Sant Sebastià, es referia als sistemes de joc com“...no es más que un punto de partida. Lo importante es el desarollo”. Una altre frase deJ.Lillo, que reivindica l’antiordre dels sistemes de joc apunta que “No hay que atender alos dibujitos. Para mí en el 4-1-4-1 hay tres delanteros. Y es que en cuanto se mueve elbalón, el dibujo se fue al carajo". A.Cappa, en una conferència comentava que “eltrabajo es conseguir que todos participen en la elaboración y en la defensa. Todosdefienden y todos tienen que llegar al gol”.Tot això explicat fins ara no significa infravalorar el sistema d’inici perquè són elssistemes de joc qui ens col·loquen els jugadors dins del camp. Tots sabríem dir, segonsla col·locació d’un jugadors dins del camp, les funcions que portarà a terme a part de lesqualitats del jugador. Per tant, s’ha de defensar el sistema de joc.A partir dels sistemes d’inici, els equips han de saber respondre de forma col·lectiva iindividual a les diferents situacions del joc segons els moments del partit, és a dir, si estroba en fase ofensiva, en fase defensiva o en les diferents transicions a part de lesaccions a pilota aturada.Els sistemes de joc depenen també dels jugadors que tenim i dels jugadors contra elsque jugarem. Així com la zona del camp on està la pilota, l’equip actuarà d’una forma o 4
  5. 5. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELESuna altre. A continuació, donarem resposta a aquelles preguntes que s’ha de fer unentrenador que té pensada una forma de joc i que necessita un sistema. 2.1. Com ha de ser un sistema de joc?Els sistemes de joc, com hem dit, són la col·locació inicial dels jugadors sobre el terrenyde joc i, per a realitzar-ho, hem de tenir en compte els següents detalls: - Col·locació uniforme i ocupació racional del terreny de joc per part dels nostres jugadors. - Equilibri general de jugadors entre les diferents línies del sistema. - Cerca de la superioritat numèrica en les zones en la qual circula la pilota. - Seguretat per la nostra porteria. - Permetre variants si les circumstàncies del joc ho exigeixen.Segons J.Lavanderia i J.C. Valeron en el seu llibre Entrenamiento del futbol ofensivo:“La confección de un sistema de juego consiste en organizar un conjunto de jugadorescon un único fin, que hablen el mismo idioma.(...) Hay que conseguir que digan denuestro equipo ¡qué bien se entienden! y conseguir eso en el fútbol es lo realmentedifícil, no disponer de un 4-4-2 o un 4-3-3. El ejemplo lo tenemos en el Barcelona, másallá de su 4-3-3, lo realmente importanta es que todos saben a lo que juegan y juegan alo que saben”. 2.2. Criteris alhora d’escollir un sistema de jocEls sistemes de joc són l’estructura de qualsevol equip però hem de comprendre queaquest joc depèn de l’eficàcia en l’execució de les accions de l’equip, tant en defensacom en atac. Amb això vull dir que de res ens servirà tenir uns grans davanters si lanostra defensa no és solida.En base a això, l’entrenador analitza: - Les característiques físiques, tècniques, psicològiques i tàctiques de l’equip. - Característiques dels altres equips de la categoria. - Objectius del club. - Tipus de joc ofensiu – defensiu a utilitzar. - Criteris dels jugadors respecte a ells. - Infraestructura del joc. 5
  6. 6. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - Factors de flexibilitat i dinamisme. - Possibilitat d’utilitzar variants de qualsevol signe. 2.3. Anàlisi previ del partit per a l’elaboració del sistema.Per a l’entrenador, l’anàlisi d’un partit s’hauria de dividir en tres apartats: el partit en simateix, l’equip contrari i el propi equip.En el primer apartat, cal tenir present els següents paràmetres: el terreny de joc (local ovisitant, estat, dimensions, etc), climatologia, tipus de competició (lliga, copa, amistós,etc), situació ambiental de l’esdeveniment (aspectes social-esportius, afició), àrbitres iassistents (personalitat, característiques, etc) i horari del partit (pel matí, tarda o nit).En l’apartat d’equip contrari i equip propi és necessari conèixer les característiquesfísiques, psicològiques, tècniques i tàctiques tant individuals com col·lectives dels dosequips, el tipus de joc ofensiu i defensiu que practiquen, etc.Altres aspectes que s’han de tenir en compte són les alineacions dels darrers partits,canvis, sancions, lesionats, etc. 2.4.Elaboració i posada en escena de l’esquema de jocL’entrenador ha de dissenyar un plantejament a seguir per al partit segons tot elsparàmetres que hem observat al llarg del punt 2.3. Aquest plantejament no és definitiuja que durant la setmana poden haver-hi novetats que incideixin en ell.Un cop tenim l’esquema de joc, el següent pas és planificar el seu desenvolupament ipracticar-lo al llarg de la setmana, buscant treballar la nostra proposta en elsentrenaments. Aquest punt el veurem a l’apartat 2.5. del treball.Un altre factor a tenir en compte és l’elaboració dels possibles canvis per causa delesions, expulsions o altres causes que es puguin produir durant el partit o senzillamentper a mantenir el control. 6
  7. 7. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES 2.5.Model de jocMourinho (2011), citat per Oliveira, Amiero, Resende i Barreto en el llibre Mourinho¿Por qué tantas victorias? asegura que “el fútbol tiene mucho de ciencia. A nivel deconstrucción de una forma de jugar y cuando digo construcción, quiero decir invencióny ejecución de modelo de juego”. Quan Mourinho es refereix a ciència parla delsprincipis de joc, a la seva organització i a la idea de concebre i desenvolupar una formade jugar.I segueix Mourinho (2011) amb que “lo más importante en un equipo es tener undeterminado modelo de juego, un conjunto de principios de juego, conocerlos bien,interpretarlos bien, independientemente de que use este o aquel jugador” i assegura que“El objetivo es que los jugadores perciban y confíen en el modelo de juego, que haganalgo por creencia propia, por sentir que es la mejor forma de hacerlo y no por quealguien les diga cómo hay que actuar (...). Yo sé a dónde he de llegar, pero en vez dedecirles <<vamos hacia allá>> quiero que sean ellos los que descubran el camino”.Denoueix (2002) afirma que “el juego es el placer de entenderse y comprenderse parareaccionar eficazmente”. Amb això entenem que hem de convertir als nostres<alumnes> en jugadors pensants, educant-los per a que rebin, analitzin i interpretin tantdes de una perspectiva individual com col·lectiva, en la forma més òptima possible, lesdiferents situacions que es vagin produint i adaptar-se a elles, identificar-les i que laestimulació de la seva capacitat de decisió els permeti ser capaços de generar respostesadequades a les circunstàncies. Mourinho aclara i aconsella que “el ejercicio no puedeser un mecanismo cerrado, mecánico. Tiene que contener con mayor o menorcomplejidad el plano de lo aleatorio, de lo contingente, de lo imprevisible..., lo quelleva más allá es la cabeza de los jugaodres sabiendo el fin por lo que hacen algo y noperdiendo nunca el patrón de conexiones con el todo”. 7
  8. 8. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES3. MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1Aquest sistema té el seu origen en el 1-4-4-2 tan tradicional en els últims anys i és unavariació del 1-4-5-1, ja que situa un dels cinc centrecampistes per davant dels defensorsamb la finalitat de realitzar les cobertures als jugadors del centre del camp i dona alsmitja puntes relativa llibertat ofensiva.La distribució dels jugadors correspon a un porter, quatre defensors, un centrecampistao pivot defensiu, una línea de quatre centrecampistes més avançada i un davanter. Acontinuació podreu llegir les característiques que cerquem en els jugadors i els prototipsmés similars que trobem en el futbol d’elit actual.El porter ha de ser hàbil, tenir reflexos, dominar a la perfecció el joc aeri i els peus. Elprototip de jugador vindria a ser a un perfil semblant al de Victor Valdés delF.C.Barcelona, Joe Hart del Manchester City o Thibaut Courtois de l’Atlètic de Madrid.Els defensors són dos laterals, els quals poden tenir recorregut ofensiu-defensiu,depenent del seu nivell físic, tècnic i tàctic i dos defensors centrals que han de dominarel joc aeri i han de ser contundents i ràpids. El nostre perfil de defensor lateral ofensiuque busquem podria ser Dani Alves del F.C.Barcelona, Juanfran de l’Atlètic de Madrid,Alaba del Bayern de Munich, Jordi Alba o Mathieu del València, Marcelo del ReialMadrid,etc. en definitiva, un defensor amb molta projecció ofensiva. En quant alsdefensors centrals, ens decantaríem per un estil semblant a la parella formada per Pepe iRamos al Reial Madrid o Piqué i Puyol del F.C.Barcelona.El centre del camp situem a un jugador fixa per davant dels 4 defensors amb la intenciód’equilibrar les accions defensives i ofensives de l’equip. Es caracteritza per ser unjugador amb bona estatura, amb capacitat per a iniciar el joc d’atac, amb gran sentit deles cobertures i un bon posicionament. Actualment, aquesta posició la porten a termejugadors com Sergio Busquets del F.C.Barcelona, Iturraspe o Javi Martínez del’Athletic de Bilbao o Jeremy Toulalan del Malaga C.F.L’altre línea de 4 centrecampistes es reparteix amb dos jugadors centrals i dos jugadosen banda. Aquests últims han de tenir el nivell necessari per a generar futbol d’atac i 8
  9. 9. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELESacompanyar al davanter en les tasques ofensives. Els dos mitjos de banda són dosextrems amb característiques clàssiques, és a dir, desbord, bons passadors i rematadorsque, a més, col·laboren en la recuperació de la possessió de la pilota. Els migcampistescentrals idonis serien Xavi i Iniesta del F.C.Barcelona, Ozil del Reial Madrid, Kroos delBayern de Munich, Mata del Chelsea, Diego del Atlètic de Madrid, i per les bandesjugadors com Muniain o Susaeta de l’Athletic de Bilbao, Navas del Sevilla F.C., Eliseu,Cazorla o Joaquín del Malaga C.F, Theo Walcott de l’Arsenal o Ramires del Chelsea.El jugador més avançat és un jugador amb gran envergadura, amb capacitat tècnica pera retenir la pilota i esperar que arribin els seus companys amb bon remat i bonsdesmarcs tant a l’àrea com a banda. El nostre jugador perfecte seria Llorente del’Athletic de Bilbao, Drogba del Chelsea o Dzeko del Manchester City. 3.1. Avantatges i inconvenients del sistema.Els avantatges de l’1-4-1-4-1 són: - Distribució racional de l’espai de joc el qual permet un millor escalonament defensiu dels jugadors. - Reducció de les distàncies entre línies i entre companys. - Millora de les possibilitats de joc d’atac i defensa ja que trobem més junts als futbolistes a prop de la pilota. - Majors possibilitats d’aprofitar els espais per jugar al contraatac. - Majors possibilitats de recuperar la pilota a camp contrari, al disposar de fins a 5 jugadors (1 davanter i 5 mitjos) a prop del inici del joc ofensiu rival.Els inconvenients de l’1-4-1-4-1 són: - Excessiu joc de passes curts i sense possibilitats si no es disposa de jugadors verticals amb arribada a l’àrea. - Molt d’espai a recórrer quan es recupera en camp propi ja que gairebé tots els futbolistes estan a prop de l’àrea en la que es defensa. - Excés de posicions fixes en atac sense marge de movilitat. - Exigeix un major treball tàctic per a coordinar les accions col·lectives ofensives. 9
  10. 10. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES 3.2.Organització del sistema de joc en quant a fasesUn cop tenim seleccionat el sistema de joc que utilitzarem, el següent pas és organitzarles nostres intencions, la nostra visió del futbol, en accions ofensives i defensives dinsdel sistema.Abans però, cal remarcar que, tal i com diu J.M. Pino en el seu llibre Estructura tácticay entrenamiento del ataque directo, “Un equipo que ataca debe mantener unaorganización tal, que le permita ajustarse defensivamente de manera rápida y efectiva,en el momento que se vea desposeído del balón; y del mismo modo, la distribucióndefensiva, se plantea como origen del posterior desarrollo ofensivo.” El nostre equipmai deixarà de costat atac o defensa per a benefici d’un de sol sinó que un sempreacompanyarà a l’altre. 3.2.1. Organització del joc ofensiuLes bases de la organització del joc ofensiu passen per: - El futbolista és el protagonista principal i el nostre treball ha d’anar encaminat a la millora en tots els nivells. - Realització de tasques obertes i flexibles per a possibilitar l’aprenentatge intel·ligent que doni resposta a la multiplicitat de situacions que viurà el futbolista. - Relació entre la tàctica ofensiva i la tècnica ofensiva, ja que la primera ens planteja totes les situacions possibles per a combatre el futbol defensiu i la segona la relacionem amb les eines necessàries per a donar solucions als problemes que ens plantegin els sistemes defensius contraris. - Donar profunditat i progressió per donar sentit pràctic al joc d’atac. - Buscar la millora de la presa de decisions com el control de l’espai, selecció del moment, etc. - Controlar el ritme de joc i la manifestació de canvis de ritme.Quan proposem una forma de jugar, hem de conèixer del que l’equip és capaç de fer.S’ha de tenir clar el nostre estil de joc però també saber les exigències de rival. 10
  11. 11. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES 3.2.1.1. Com atacarem?Hi ha diverses formes i estils de crear joc ofensiu però en el nostre 1-4-1-4-1treballarem dos estils molt arriscats però molt efectius si surten bé. - FUTBOL DE CONTRAATACÉs el primer estil de joc que parteix a partir de la recuperació de la pilota. Un coprecuperada, aquest estil tracta de realitzar poques combinacions amb l’objectiu detrepitjar àrea el més ràpid possible i impossibilitar la reorganització a temps del contrari.L’objectiu d’aquesta forma de joc és, principalment, l’efecte sorpresa que provoca larecuperació de pilota en camp contrari, produir una transició ràpida, cerca d’espais buitsi finalització davant una situació de desequilibri ofensiu.És molt important dotar a l’equip d’una organització establerta prèviament per tractar deportar al contrari a on volem i establir uns moviments d’acció de sortida, després derobar la pilota.Per a realitzar un contraatac, el primer en que ens hem de fixar és en com recuperaremaquesta pilota, tenim vàries formes: - Recuperació en bandes. Manifestació de profunditat defensiva al llarg i a l’ample del camp amb l’objectiu de robar la pilota en banda, per això hem de reduir espais després de la circulació de pilota de l’equip contrari, comprimir cap a la banda i avançar la línea defensiva. Després de robar, busquem sortida de pilota per zona contrària i ràpida finalització. - Recuperació zona central. L’objectiu de la pressió és comprimir cap a dins per robar en la zona central. És important que es tapi la sortida per banda i s’obligui a jugar per dins. Un cop recuperem la pilota, juguem cap a la zona contrària a l’arribada de la pilota i activar els mecanismes de contraatac: recolzaments- ruptura, moviments ràpids i profunds, pilota a l’espai i cerca del gol. - FUTBOL D’ATAC DIRECTEA l’igual que el futbol de toc i combinació precisa de jugadors amb unescaracterístiques molt determinades, el futbol directe necessita jugadors amb talent en elsdesplaçaments llargs, forts en les disputes de pilota i intel·ligents tàcticament per a fer-se amb els refusos. 11
  12. 12. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELESL’atac directe busca no perdre pilotes en mig del camp, buscar la verticalitat abans quela horitzontalitat i també la organització esglaonada per guanyar les segones jugades.L’objectiu d’aquest estil de joc és aprofitar-se de les disputes en segones jugades iaprofitar les prolongacions que es realitzin i així fer gol de forma ràpida i evitar pèrduesde pilota al mig del camp, impossibilitant qualsevol opció de contraatac rival. 3.2.1.2. Principis ofensius prioritaris.A part dels principis ofensius característics del nostre equip, és necessari parlar d’altrescondicionants que acompanyaran a la nostre forma d’atacar.Una de les característiques del nostre equip serà l’amplitud ofensiva en tots els sentits,és a dir, des del inici de la fase de joc fins a la finalització de la jugada ja que siaconseguim que el nostre equip aprofiti l’amplada del camp, aconseguirem queapareguin espais pels quals l’equip pugui penetrar.Aquesta amplitud ofensiva pot variar segons com decidim realitzar-la: col·locantjugadors en banda o portant jugadors cap a aquella zona després d’arrossegar el seudefensor. Necessitem obrir el camp amb l’objectiu de que els nostres atacants exteriorstrobin espais a les esquenes de les defenses mitjançant les diagonals.L’equip que porta la iniciativa, té el control del joc, així que una altre característica delnostre equip serà el ritme de joc que s’imposi al partit mitjançant la velocitat i lamobilitat, tant en els jugadors com en la pilota. L’estil que buscarem és el d’un ritme altde joc, sempre controlat pels nostres jugadors que, a part, sàpiguen dominar elsdiferents tipus de ritme, per tal d’escollir sempre el ritme adequat i ser el màximd’efectiu.Seguint amb el ritme de partit, el nostre equip buscarà els canvis de ritme ofensius,necessitem seleccionar correctament els moments d’acceleració i desacceleració per talde ser un equip difícil de neutralitzar, poc previsible i ple de moviments capaços desorprendre als equips rivals.La cerca constant de l’equilibri de les línies ofensives, tant en amplada com en llargadadel terreny de joc, facilitant l’ocupació racional del camp i funcionant com una solaunitat. Aquest equilibri ofensiu s’aconsegueix quan l’equip actua com un bloc i sensedesconnexió entre línies.Anteriorment, hem parlat de l’amplitud del nostre equip en totes les fases del joc però hiha un altre concepte que també treballarem és la profunditat ofensiva, que consistiràen guanyar metres sobre la porteria contrària superant línees de passada. J.Lavanderia 12
  13. 13. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELESen el llibre de Entrenamiento del futbol ofensivo afirma que: “si decíamos que laprofundidad da sentido a la amplitud, ritmo y equilibrio; ahora tenemos que decir quela progresión va a dar sentido a la profundidad.”.La progressió consisteix en que el nostre joc pugui transitar amb èxit per les tres fasesdel joc mitjançant la incorporació de futbolistes d’altres línees i provocant movimentsintel·ligents per aparèixer en el moment adequat i lloc oportú.L’últim concepte que treballarem amb el nostre equip són els espais lliures, els quals esmanifesten en tots els moments del joc ja que contínuament es busquen les zonesdespoblades del rival. Aquests espais lliures poden ser deixats pels rivals o poden sercreats pel nostre propi equip amb mobilitat intel·ligent. 3.2.1.3. Tasques tàctiques per posicióEl treball de cada jugador dins del camp depèn, sobretot, de la posició en la qual essituïn però també de les funcions que l’entrenador assigni al jugador i del sistema de jocamb el que treballem. - PORTER (1)Màxim encarregat d’evitar els gols. Ha de ser àgil, tenir velocitat de reacció, bonacol·locació i sobretot donar seguretat als companys. En quant a joc, considerem elporter com un jugador més i un recurs a utilitzar per a jugar, mai com una solució per adesfer-nos de la pilota. És encarregat de dirigir l’equip ja que és el jugador que millorveu què està passant dins del camp. - DEFENSES LATERALS (2)(3)Jugadors amb bones capacitats defensives (intercepció de la pilota, bonacol·locació,etc.) han de ser ràpids, resistents i físicament potents per a passar a la fased’atac sempre que es pugui ja que el que busquem és crear superioritat ofensiva . Laseva funció és donar amplada i profunditat a l’equip per a que un cop que arriba a lafase ofensiva poder centrar, doblar o ocupar espais lliures. - DEFENSES CENTRALS (4)(5)Ocupen la zona més important de la defensa, necessiten ser contundents, forts,corpulents, amb bon joc aeri però també han de tenir un nivell tècnic acceptable per a 13
  14. 14. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELESser capaços de treure la pilota jugada amb criteri. Molts entrenadors diferencien demarcadors i lliures però crec que tots defensor central ha de ser capaç de trobarsolucions als problemes que plantegin els davanters rivals. O. Cano, en una conferènciaafirmava que “los defensores no deben pensar con qué problemas se van a encontrarcon los delanteros sino que deben ser los delanteros los que se pregunten como superara los defensores”. - MIGCAMPISTA DEFENSIU (6)És una peça fonamental, el migcampista és l’encarregat de connectar i donar equilibrials jugadors més ofensius i més defensius. Tàcticament, és la peça angular per ontransita atac i defensa i ha d’estar a prop de les jugades d’atac i de les defensives.Podem dir que guarda l’esquena dels jugadors més ofensius i què és una ajuda per a lalínea de defensors. Ha de ser un jugador amb molt bona col·locació, tècnic, ambqualitats defensives i amb bon control de passada. - MIGCAMPISTA OFENSIU (7)(8)(10)(11)També anomenats mitja puntes, són els encarregats de generar el futbol ofensiu de lafase de creació a la fase de finalització juntament amb el davanter. Han de ser jugadorscreatius, amb molt de talent, intel·ligents, amb control dels temps, capacitat de crearespais, etc, amb l’objectiu de guiar a l’equip cap al gol. Ha de ser un portent físic, ambbona finalització i capacitat d’improvisació. - DAVANTER (9)L’objectiu primordial és marcar gols però també és l’encarregat de fer jugar als homesque té a darrera, donar sortida de pilota ja sigui aguantant-la, prolongant-la o creantespais per a l’entrada dels mitja puntes exteriors. Ha de ser un portent físic, amb granenvergadura i amb bona finalització i capacitat d’improvisació. Ha de saber moure’s enespais petits i saber jugar d’esquenes a porteria. 14
  15. 15. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES Figura 1. Sistema inicial del 1-4-1-4-1. 3.2.1.4. Trets característics de l’equipCada equip té unes característiques de funcionament, de defensar, d’atacar, de sortida depilota, de combinar, etc... En aquest apartat dictarem uns quants punts que pretenem queel nostre equip utilitzi com a recursos a l’hora de crear joc. Aquests recursos, a part detots els que hem dit, són els següents: - La sortida de pilota Lavolpiana. Consisteix en que, quan el porter té la pilota, els defensors laterals recorrin la banda, almenys fins al mig del camp i que els defensors centrals obrin el camp per a que el porter faci una passada al migcampista que apareixerà per a iniciar el joc. L’objectiu de tal acció és dotar a la fase ofensiva d’amplitud en el camp alhora que es facilita als interiors la seva aparició entre línies. Segons P. Arbide en el seu article La salida Lavolpiana, una solución para intrépidos per a la pàgina web masliga.com: “La salida de balón en fútbol es la fase inicial del juego, en la que los equipos plantean su estrategia inicial y proponen decisiones”. - Carrilers. Han de ser carrilers que arribin a la línea de fons constantment ja que els mitja puntes interiors s’encarreguen de fer diagonals a l’esquena de les defenses rivals i perseguir les prolongacions del nostre davanter. Vull deixar enrere el tòpic de que només puja el lateral de la zona on s’està atacant, la forma d’atacar de l’equip es caracteritzarà per tenir els dos laterals en fase ofensiva constant amb l’objectiu de donar amplitud al camp mitjançant desdoblament als interiors i per a generar espais en les defenses rivals ja que els obligarem a obrir el camp. - El pivot defensiu. En conseqüència a l’apartat anterior, necessitem donar tranquil·litat als nostres defensors i és aquí on entra en funcionament la tasca del nostre migcampista més endarrerit, el qual es col·locarà entre els dos centrals quan estiguem en fase ofensiva amb l’objectiu de tenir vigilància permanent. A part, donarem una tasca una mica més defensiva a un dels dos mitja puntes centrals ofensius. 3.2.2. Organització de les accions defensives.El sistema defensiu d’un equip equival a la forma de defensar d’aquest per a que l’equipcontrari no pugui desplegar el seu joc i acabi perdent la possessió de la pilota. 15
  16. 16. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELESLes claus d’un sistema defensiu passen per tenir un equip compacte, amb les líneesjuntes, amb gran concentració i que pugui aconseguir un equilibri entre línees que esmoguin conjuntament i que permetin la generació de cobertures en cas de que algunalínea o jugador sigui sobrepassat.Els perills de realitzar aquesta pressió és que si l’equip rival la sobrepassa, hi ha unadistància molt llarga entre mitja puntes i el pivot defensiu, el qual ha de sortir de la sevazona per a tapar espais. Per tant, és molt important que aquest pivot defensi enlateralitat.La forma de defensar del nostre equip es caracteritza per una línea defensiva moltavançada per tal de fer realitzar una pressió immediata després de pèrdua de pilota ofinalització de jugada. L’objectiu d’aquest sistema defensiu és robar la pilota en la partalta del camp, és a dir, intentar recuperar la pilota en la fase de sortida de joc de l’equipcontrari.Hi ha una regla molt clara a seguir: la realització del marcatge zonal amb pressió es fasobre els jugadors, no sobre les zones, és a dir, quan hi ha una passada hi ha pressió pertal de que quan rep la pilota un contrari el jugador més pròxim immediat surt a per ell.El 1-4-1-4-1 fa que la pressió es faci amb 5 homes, el davanter centre i els 4 mitjapuntes.Quan un jugador rep la pilota, sempre surt un jugador a pressionar. En altres paraules,l’equip defensa cap a davant provocant que tot l’equip pressioni i redueixi espais per aque l’equip contrari no pugui jugar la pilota i cometi algun error.Les diferents claus que trobem en relació al sistema defensiu són: - Pressió alta per a robar la pilota en la sortida de pilota del contrari. - Pressió amb molts efectiu (davanter i 4 mitja puntes). - Defensar cap a davant, no deixar-se dominar. - Pressió per marques, unitat per unitat, dins de la zona. - Preferència de tancament del carril central, deixar que els rivals juguin per fora. 16
  17. 17. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES 3.3.Variants del sistemaTal i com hem dit anteriorment, la utilització del sistema de joc dependrà de la visiópersonal de l’entrenador i de les característiques dels seus jugadors, així com lescircumstàncies particulars del joc, un resultat favorable o advers, els minuts que quedende partit o qualsevol altre variant.El 1-4-1-4-1 triat per a l’elaboració d’aquest treball està en constant canvi degut a lessituacions que es van donant al llarg de tot el partit. Per exemple, si l’equip rival iniciajugada a un lateral, el mitja punta de la zona surt a pressionar-li mentre que el davanterseguirà tapant al central, un mitja punta taparà a l’ajuda central i el lateral pressionarà al’extrem de banda, passant així a un 3-1-4-2. Si la pressió és intensa, podríem arribar aobservar com tenim als dos centrals ajudats pel pivot, els dos mitja punta centrals i elslaterals i com a homes més ofensius el davanter amb els dos mitja de banda, el qual ensfaria jugar amb un 1-3-4-3. 3.4.Automatismes de l’equipEls automatismes són moviments dissenyats i preparats per a portar a terme endeterminades situacions de partit. Podem diferenciar entre els automatismes parcials,que s’identifiquen perquè només hi participen jugadors d’una mateixa línea (defenses,mitjos o atacants) i els generals, que estan dissenyats per a la participació de mésjugadors i de diversa situació dins del camp.Els avantatges de treballar els automatismes per a inculcar uns conceptes de movimentsbàsics en els nostres jugadors són moltes, en les quals que destaquem: - Millor una idea que onze. - El jugador sap que fer i els seus companys coneix les opcions. - En conclusió, és com si apliquéssim jugades d’estratègia amb la pilota en joc.Per a treballar els automatismes hem de tenir en compte diverses variables: - El nivell tècnic/tàctic i cognitiu dels jugadors. - El tipus de rival al que ens enfrontem. 17
  18. 18. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - El nostre sistema de joc habitual.Podem veure diferents sortides de pilota des de la fase d’iniciació del joc iautomatismes en diferents fases del partit. La llegenda amb la qual estan descrits elsjugadors i els seus moviments, a l’igual que els diferents ítems és la següent: Figura 2. Llegenda dels gràfics del treball. - SORTIDA DE PILOTA 1 + AUTOMATISME 1Diversos automatismes que veurem a continuacióestan relacionats amb la sortida de la pilota. Enaquest automatisme podem observar la sortidaLavolpiana. El pivot apareix entre els dos centralsque estan oberts per a rebre la pilota i donar joc allateral per a que, posteriorment, inici l’automatismeon l’extrem ve a rebre mentre que el mitja puntacentral fa un desmarcatge de ruptura a l’esquena delsdefensors. La jugada finalitza amb una centrada on elmitja-punta pot decidir on fer la passada segons lacol·locació dels propis jugadors i dels contraris. 18
  19. 19. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - SORTIDA DE PILOTA 2 + AUTOMATISME 2En aquest automatisme podem veure com el centralesquerre després de l’oferiment del pivot defensiu.Un cop, el central condueix per a fixar una marcaapareix en recolzament el mitja punta central i el debanda mentre que el lateral aprofita l’espai que hacreat aquest últim per a afegir-se a l’atac. Aquest, fauna centrada que dependrà de la col·locació delsjugadors que van a remat i dels rivals, a part, hiapareixen diversos jugadors al refús o segona jugada. - SORTIDA DE PILOTA 3 + AUTOMATISME 3Aquest recurs consisteix en enviar una pilota aldavanter, des de la línea defensiva i obviant elcentre del camp (on no hem trobat sortida). Eldavanter té diverses opcions: jugar de cara als mitjapuntes ofensius que apareixen per a que siguinaquests els que busquin als extrems a l’espai oprolongar la pilota als extrems que aprofitaranl’espai que ha creat quan ha anat a buscar la pilota. - 19
  20. 20. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - SORTIDA DE PILOTA 4Aquesta sortida de pilota consisteix en elmoviment del triangle del centre del camp per talde que cada jugador pugui deixar enrere la sevamarca i poder treure la pilota el més netamentpossible. Com veiem en el dibuix, el pivotdesapareix en direcció de la zona del mitja puntaesquerre, aquest, fa un moviment cap a la dretaocupant l’espai del mitja punta dret que farà undesmarcatge de recolzament per treure la pilotacap a un dels dos laterals. - SORTIDA PILOTA 5 + AUTOMATISME 4A continuació, podem veure l’automatisme explicatanteriorment amb una acció d’atac automatitzada. Uncop el mitja punta que ha aparegut a rebre la pilotaobra al lateral, es produeix el primer automatisme onel pivot en funcions de mitja punta esquerre fa undesmarcatge de ruptura a banda mentre que l’extrem elfarà de recolzament. Un cop rep, realitza un canvi dejoc a l’altre extrem que esperarà el desdoblament dellateral dret i que tindrà diverses opcions de passada. 20
  21. 21. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - AUTOMATISME 5En aquesta situació de partit podem observar un canvide joc produït per una passada enrere però que veprecedida per el moviment del davanter centre i delmitja punta de banda contrària cap a la zona d’afluènciade més jugadors per tal d’habilitar al lateral esquerre arecórrer la banda esquerre i rebre la pilota gràcies alcanvi de joc fet pel lateral de banda contrària. Aquestautomatisme es pot produir sempre que hi hagi unaafluència nombrosa de jugadors, tant propis com rivalsen una zona molt reduïda del camp per tal de buscarespais en una zona més despoblada.A continuació, podrem observar la forma de pressionar del nostre equip, com defensemi com iniciem un contraatac. Aquest apartat està situat dins dels automatismes perquècrec que hi ha una certa mecanització i assoliment d’ordres donades per l’entrenadorque s’hauran de posar en pràctica en cada moment del joc. A part, és el jugador qui faràla presa de decisions en els diferents moments del partit. Aquests, parteixen d’una basecomuna on tots els jugadors saben els moviments que faran els seus companys, per tant,els jugadors sabran quina decisió prendre segons l’acció realitzada pel company. - PRESSIÓEn aquesta seqüència, podem observar la pressióque realitza el nostre equip vers la situació d’1-4-2-3-1 que ens ha plantejat l’equip rival. Compodem veure, les dues línies de 4 es desfansegons la fase de joc i l’equip que posseeix lapossessió de la pilota. La premissa que tenen elsnostres jugadors és defensar en zona ambmarcatge a l’home. 21
  22. 22. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - DEFENSAA continuació podem veure una situació defensiva il’actuació del nostre equip. És cert que el nostreestil de joc és propens a deixar molts espais perculpa de l’alta pressió que es realitza. Com podemveure en el dibuix, un cop es fa la passada al lateral,l’equip fa una basculació cap a la dreta sempremantenir la pressió constant sobre els jugadorscontraris però sense sortir de la zona. El pivot té latasca de vigilància sobre tota la línea de 4 mitjapuntes i està atent a qualsevol moviment delsjugadors contraris per si sobrepassen aquesta línea. - CONTRAATACImaginem-nos la situació anterior i que el nostrelateral dret recupera la pilota. A continuació donemdiferents solucions de contraatac que ensenyaríem alsnostres jugadors: l’opció del rombe ens dona sortida envertical, aparició dels mitja puntes centrals i apariciódel punta per rebre, tocar de cara i marxar. L’opció deltriangle rectangle és la sortida més directe, el nostredavanter rep de cara i aguanta la pilota a l’espera delsrecolzaments dels 4 mitja puntes. L’opció del quadratés un llançament a l’esquena dels defensors contrarismentre que l’hexàgon és una passada al porter per ainiciar el joc per l’altre costat i utilitzar totes lessortides de pilota apreses. 22
  23. 23. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES 3.5. Pilota aturada: estratègiaAfirma Bonfanti i Perenni (2002) en el seu llibre Futbol a balón parado afirmen que “Acualquier nivel competitivo, el porcentage de este tipo de goles es siempre elevado,tanto de los que se derivan de lanzamientos directos como de los provocados porjugadas originadas a partir de una acción a balón parado”. Per tant, és molt importantla preparació de totes aquestes jugades, ja siguin amb l’objectiu de marcar gol com eld’evitar-lo. Tot i que també altres entrenadors que contradiuen aquesta importància comA.Cappa en el seu llibre La intimidad del fútbol, “Las jugadas a balón parado sonimportantes, naturalmente, pero nunca deciden la suerte de un equipo”. Diu aixòperquè un dia revisant les estadístiques d’un campionat de lliga, l’equip que més golshavia fet a pilota aturada era un dels equips que havia baixat de categoria i que l’equipque havia guanyat el campionat el trobaven col·locat en el lloc número dotze, en quant agols d’estratègia i havia acabat sent l’equip més golejador. Cappa dóna més importànciaal treball del joc d’un equip o a altres aspectes.A continuació, podrem observar diversos tipus d’estratègia, tan ofensiva com defensiva,que treballa l’equip: - CORNER A FAVOR 1Aquesta estratègia s’inicia quan el jugadorcol·locat en el primer pal inicia la carrera cap alcorner, generant un primer espai. Els jugadorscol·locats més enllà del segon pal iniciaran lacarrera cap al primer pal, tot i que un anirà alsegon pal, precedit d’una pantalla que li farà unjugador de la seva marca. 23
  24. 24. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - CORNER A FAVOR 2El jugador del primer pal inicia la carrera i liretorna la pilota al centrador. Es produeixen elsmoviments: Hi ha un jugador que fa pantalla i vaal segon pal, un jugador que va al primer pal, hiha un altre jugador que entra al primer pal i eljugador que estava a sobre del porter surt aesperar algun refús. - CORNER EN CONTRA 1El tipus de defensa que realitzem és mixta.Podem veure al lateral del costat on es treu elcórner al pal, una línea de 4 (3 def, pivot) iels altres jugadors marcaran a l’home. - FALTA LATERAL A FAVOREl jugador al costat de la pilota inicia lacarrera, l’altre fa una passada al jugador queapareix que li posarà al jugador que ve encarrera per a que busqui centrada al segonpal o bé, una passada enrere. 24
  25. 25. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - FALTA LATERAL EN CONTRATrobem diferents funcions: per un costat,trobem a un jugador fent vigilància aqualsevol passada en curt mentre que elsaltres jugadors fan marcatge a l’homeexcepte a un jugador que podem deixarlliure de marca per a que es pugui centraren realitzar una millor defensa de la faltaen contra. - FALTA CENTRAL A FAVORLa jugada s’inicia quan el jugador de labarrera comença a caminar per canviar decostat, el llançador inicia la cursa, elsjugadors de remat es mouen però hi ha elpassador que pica la pilota per sobre labarrera per a que remati el jugador quehavia començat caminant. - FALTA CENTRAL EN CONTRACol·locarem la barrera sempre amb un jugador quesurti a pel xutador. Els altres jugadors realitzaranmarcatge a l’home, sempre deixant un jugadorlliure de marca i un jugador a dalt. 25
  26. 26. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES - SAC DE BANDA 1En aquest sac de banda observem un moviment on cadajugador ocupa l’espai deixat per l’altre company. Aquestajugada s’inicia amb el moviment d’un dels jugadors i és eljugador que saca, el que decideix quin és el jugador millorcol·locat per a rebre la pilota. - SAC DE BANDA 2Trobem al lateral dret que farà el sac debanda. L’acció s’inicia quan el mitja puntamés a prop del lateral inicia una carrerad’aproximació i fa sortir als defensors atapar-lo deixant amb més espai al nostredavanter per tal de que pentini la pilota alsegon pal a l’arribada dels mitja puntes debanda contrària per a rematar la pilota. Elmitja punta que ha iniciat l’acció fa un moviment cap a la frontal de l’àrea per aqualsevol refús o parar el contraatac rival. 26
  27. 27. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES4. CONCLUSIÓLa veritat és que seguiria redactant fulls i fulls de treball amb planificacionsd’automatismes, configuracions d’estratègies i seguiria cercant textos on deixen escrit elseu coneixement futbolístic a servei del lector.Possiblement, si hagués pogut allargar-me encara més, m’hagués agradat introduirsessions d’entrenament on es treballés amb els jugadors la idea futbolística quem’agradaria transmetre.Considero que aquest treball té un rerefons molt més simbòlic que qualsevol altre ja queel trobo un projecte d’equip de futbol imaginari que espera el seu moment per a passar al’acció i donar vida a totes les jugades planejades, a la forma i estil de jugar i a la ideade futbol que cada un de nosaltres hagi plasmat en aquestes pàgines.En una entrevista de TV3, J.Cruyff apuntava que “es todo muy senzillo: si marcas unomás que tu oponente, ganas”. Està clar que aquestes pàgines que he redactat noportaran automàticament a la victòria però si que penso què és el inici d’una idea, quenecessita ser treballada i modificada de manera constant per a consolidar-se com unprojecte futbolístic i qui sap si en futur, aquestes idees es porten portar al terreny de joc ique el meu punt de vista sobre el joc marqui diferències sobre altres.Personalment, no he pretès aportar res innovador al món del futbol. Senzillament, heintentat sincerar-me amb mi mateix i descriure el tipus de futbol ideal des de el meupunt de vista mitjançant el contraatac i el joc vertical a partir d’aspectes físics, tècnics itàctics molt consolidats i perfeccionats. 27
  28. 28. [MANUAL DE GUERRILLA. EL SISTEMA 1-4-1-4-1] TONI GRIMA MIGUELES5. FONTS BIBLIOGRÀFIQUESLLIBRES - Lavanderia, J., i Valeron, J.C. (2011). El entrenamiento del futbol ofensivo. Vigo. Editorial Círculo Rojo. - Cano, O. (2010). El modelo de juego del FCBarcelona. (2ona ed.) Granada. MCSports. - Oliveira, B., Amieiro, N., Rosendo, N., Barreto, R. (2011) Mourinho ¿Por qué tantas victorias? (2ona ed.) Vigo. MCSports. - Cappa, Á. (1996). La intimidad del futbol. Grandeza y miserias, juego y entorno. Donostia. Editorial Gakoa. - Bangsbo, J., Peitersen, B.(2000). Jugar en ataque. Barcelona. Ed.Paidotribo. - Cervera, A. (2011). Modelo organizacional estratégico del entrenamiento de futbol. Madrid. MCSports. - Pino, J.(2008). Estructura tàctica y entrenamiento del ataque directo. Vigo. MCSportsPÀGINES WEB - Bernabé Erráez. (2002). Sistemas habituales en futbol 11. Recuperat 15 d’Abril del 2012. http://www.escoladefutbol.com/beto/docs/sist_f11/sist_f11.htm#2 - Javier Lavanderia (2012) Las transiciones en fútbol, por David Dóniga. Recuperat 10 d’Abril de 2012. http://www.futbolofensivo.com/ARTÍCLES DE REVISTES ELECTRÒNIQUES - Haba, L. “¿Sistemas de juego?”. Masliga.com 2011. 1 de Setembre del 2011. - Ruiz Beltrán, F. “Los sistemas de juego y otras mentiras.” Masliga.com 2012. 12 de Gener de 2012. - Arbide, P. “La salida Lavolpiana, una solución para intrépidos.” Masliga.com 2011. 13 d’Octubre de 2011. - Rangel, M. “La importancia de un sistema de juego adaptado a los jugadores.” Masliga.com 2011. 26 de Setembre de 2011. - Cambero, C. “El sistema defensivo del Athletic de Marcelo Bielsa.” Masliga.com 2012. 2 de Gener de 2012. 28

×