Primera part de la presentació del tema del sector serveis o terciari.

1. GEOGRAFIA : 2n DE BATXILLERAT
TEMA 8
ELS ESPAIS DEL SECTOR TERCIARI (1)
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

2. EL SECTOR TERCIARI
“El sector terciari, anomenat també de serveis o residual,
inclou el conjunt d'activitats econòmiques, no directament productives
(...), sinó destinades a possibilitar o facilitar la satisfacció de necessitats
humanes. Així, el sector de serveis o terciari comporta l'activitat
econòmica que té per finalitat la distribució de productes, tant pel que fa
al transport com a la comercialització i organització dels mercats. És,
doncs, una activitat que genera valor afegit al producte distribuït, ja que
hi incorpora un treball humà, bé que no sigui directament productiu. El
sector dels serveis inclou els transports, les comunicacions, el comerç i
les finances; inclou també les activitats que permeten el funcionament
del sistema productiu i la reproducció de la força de treball: els
equipaments socials com la sanitat, la investigació, el món cultural i
artístic, el sistema educatiu, els esports i el lleure, les oficines, tant les
privades com les de l'administració pública, alguns serveis personals
productors a petita escala i les professions liberals. Paral·lelament, és
també el sector que presenta unes productivitats més elevades.”
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0209878
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

3. Es pot parlar d’un sector quaternari?
El sector quaternari és el nou
sector provinent del terciari,
segons la classificació de tres
sectors de C.G.Clark, que
agrupa les activitats
econòmiques del sector
terciari que es caracteritzen
per llur funció de servei
general o de serveis a totes les
activitats econòmiques (la
recerca i el desenvolupament,
la informàtica, la publicitat, els
mitjans de comunicació,
l'ensenyament, etc).
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

4. La principal conseqüència de la terciarització de l'economia en els
països desenvolupats, és l'aparició d'una societat on la producció de béns
materials (sectors primari i secundari),ha quedat superada per la producció
i consum de béns i serveis.
Quines han estat les causes?
•Automatització dels processos productius.
•Mundialització de l'economia : expansió de les multinacionals, amb seus en
els països desenvolupats, amb centres d'innovació tecnològica, decisió
financera i administrativa, i trasllat de la producció a països que ofereixen
més avantatges.
•Creixent integració entre indústria i serveis que dificulta la seua separació
en les anàlisis.
•Augment de les rendes individuals: major capacitat de consum de béns i
serveis (cultura, turisme, sanitat, etc.)
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

5. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

6. Moltes de les activitats incloses en el sector serveis han existit sempre
(comerç, transport, seguretat, medicina, ensenyament, administració pública), però
és des de mitjan segle XX quan s'ha produït un canvi espectacular, incrementat
exponencialment des de la tercera revolució industrial (anys setanta del passat
segle); la majoria dels treballadors avui no produeixen béns materials, sinó que
treballen en activitats relacionades amb el sector serveis.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

7. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

8. CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DELS SERVEIS
Els criteris a l'hora de classificació són molt
diversos, així podem trobar:
- Serveis públics i privats.
- Serveis destinats a la venda (comerç,
transports o serveis a empreses) i serveis no
destinats a la venda (són gratuïts o amb preus
que no compensen els costos, per exemple
sanitat i educació públiques)
- Serveis intermedis: destinats a altres
activitats econòmiques tals com a producció o
distribució (p. ex. transport) o serveis de
consum final: relacionats directament amb les
persones (p. ex. comerç minorista o hostaleria)
- Serveis estancats (aquells que si redueixen
mà d'obra ho fan també en producció o
qualitat) o progressius (els que en incorporar
avanços tècnics estalvien en els factors de
producció)
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

9. CLASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS DE
1. Serveis comercials i de
SERVEIS ( Segons l’INE)
distribució
Activitats que fan arribar a la població
els productes que consumeixen
directament i a les empreses aquells que
utilitzen en el seu procés de producció.
Un pes molt important el tindria el sector
de transports de mercaderies i la
logística.
2. Serveis a la població
Ací incloem totes les activitats que cobreixen
necessitats específiques de la població com: la
informació i l'entreteniment audiovisual
(mitjans de comunicació), les comunicacions
(telefonia, Internet), les reparacions d'objectes
i vehicles, els desplaçaments (transport), l'ús
dels diners (els bancs), l'oci (cinema, teatre,
bars i restaurants, centres esportius), els
serveis personals (perruqueria, balnearis,
massatges...).
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

10. 3. Serveis empresarials i
financers
Seguint el tercer apartat de la
classificació de Nacions Unides,
ací incloem totes les activitats que
permeten millorar el funcionament
de les empreses pel que fa a
moviments de capital (banca,
assegurances), innovació
tecnològica (laboratoris de recerca i
enginyeria), assessorament
legal (advocats, gestories), o donar a 4. Administració pública i serveis socials
conèixer els seus productes S'inclouen ací tots els serveis de les
(consultories, publicitat, administracions públiques i totes
màrqueting). aquelles activitats considerades socials o en
benefici de la societat com l'educació,
la sanitat, la justícia o la seguretat, a més de,
en les societats desenvolupades, les activitats
de les Organitzacions No Governamentals,
Fundacions i Organitzacions No Lucratives i de
Caritat.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

11. A Espanya predominen els
subsectores més tradicionals i menys
productius (serveis públics i comercials),
enfront dels serveis a les empreses,
encara que aquests últims presenten un
lleu avanç, bé pels serveis personals:
jurídics, comptables, seguretat,
neteja…), bé pels serveis avançats
(tècnics, R+D, …)
Encara que en totes les
autonomies el sector terciari és el més
important per aportació al PIB i per
ocupació, hi ha grans desequilibris, ja
que la localització d'aquest sector es veu
molt influïda pel volum de la població,
grau d'urbanització o el nivell de
desenvolupament i de renda.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

12. Els desequilibris del sector terciari:
- La terciarització de l'ocupació és major en les comunitats especialitzades en
turisme, com Canàries, Balears i Andalusia; Madrid, per ser seu de la capital de
l'Estat, i Ceuta i Melilla, per no tenir altres activitats productives.
- La terciarització és menor en les comunitats amb més pes del sector agrari i
agroindustrial, com La Rioja, Navarra, Castella-la Manxa i Aragó.
Pel que fa a les diferents branques del sector terciari, trobem:
- Els serveis destinats a les empreses predominen en molt poques províncies:
Madrid, Barcelona, Biscaia i València.
- Els serveis relacionats amb el consum (comerç, hostaleria, …) predominen en les
zones turístiques: Comunitat Valenciana, Murcia, Canàries, Balears i costes
andaluses.
- Els serveis escassament qualificats, com els personals, administratius i
assistencials, en la resta del país.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

13. En resum, les regions espanyoles amb més
població activada ocupada en el sector terciari són:
Madrid, capital administrativa d'Espanya
en la qual treballen un gran nombre de funcionaris i
tenen la seua seu nombrosos serveis financers,
empreses de comunicació o d'activitats d'oci, més
del 70% de la població madrilenya està emprada en
aquest sector
I, amb situacions similars, les altres quatre
ciutats amb major població d'Espanya que són
Barcelona, València, Sevilla i Bilbao; en segon lloc
Balears i Canàries a causa de la importància del
turisme
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

14. Nombre de treballadors
del sector terciari
Participació en el
PIB del sector
terciari
Fes un comentari
sobre aquests mapes
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

15. Indicadors d’Actividad del Sector Serveis
(IASS). Base 2005
Juny 2012. Dades Provisionals
Indicadors d'Activitat del Sector Serveis (IASS). Base 2005
Desembre 2012. Dades Provisionals
La taxa anual de la xifra de negocis del Sector Serveis de Mercat se situa en el –7,0% al
desembre, enfront de el –7,8% de novembre
L'ocupació descendeix un 2,9% al desembre respecte al mateix mes de l'any anterior
En el conjunt de l'any 2012 la xifra de negocis registra una variació mitjana de el –5,3% i
l'ocupació disminueix un 2,8%
PER A SABER MÉS , CONSULTA LA
PÀGINA DE L’INE
http://www.ine.es/daco/daco42/iass/iass1212.pdf
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

16. SOBRE EL PAPER DE LES DONES AL SECTOR SERVEIS, VISITA I COMENTA AQUEST
ARTICLE DE LA PÀGINA MUJERES & CÍA
http://www.mujeresycia.com/index.php?x=nota/50185/1/mujeres-trabajadoras-el-83-
en-el-sector-servicios
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

17. EL TRANSPORT
Es defineix com el conjunt de mitjans que
permet el desplaçament de persones i
mercaderies entre llocs geogràfics. Tenen
un paper fonamental tant en economia
com en l'organització espacial,
interactuant i vertebrant el territori: d'una
banda reflecteixen els desequilibris
territorials quant a distribució de la
població i desenvolupament econòmic i,
per un altre, la seua potenciació afavoreix
l'enlairament econòmic. A més, els
moviments de persones i mercaderies
connecten els diversos territoris,
vertebrant-los.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

18. Característiques:
EL TRANSPORT
- El medi físic és desfavorable: tant pels relleus (transversals, igual que
els rius) com pel clima (fortes precipitacions pròpies del clima
mediterrani, gelades, nevades i boires).
- Les xarxes terrestre i aèria són radials: la xarxa terrestre té el seu centre
a Madrid, des d'on ixen les carreteres nacionals, si bé la de carreteres
tendeix a radiocèntrica; el mateix ocorre amb la de ferrocarril, sent
aquesta última radial arbòria. Alguna cosa similar ocorre amb la xarxa
d'aeroports, on si bé en els últims anys han tingut un creixement
significatiu els aeroports perifèrics, el de Madrid-Barajas segueix sent el
principal.
- Tant en el tràfic de passatgers (90%) com en el de mercaderies (80%)
predomina la carretera.
- Forts desequilibris territorials en densitat, intensitat i qualitat, amb
trams saturats i d’altres infrautilitzats.
Les competències sobre transport estan
descentralitzades.
Però l’estat controla el transport internacional,
les carreteres que passen per més d'una
comunitat autònoma, la marina mercant, ports
i aeroports comercials, així com l'espai aeri.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

19. EL TRANSPORT
La política espanyola de transports es regeix pel Pla General
d'infraestructures (PID), les línies dels qual són:
– Integrar la política de transports en una ordenació global del territori,
harmonitzant-se amb les polítiques ambiental, energètica i de
desenvolupament regional.
– Augmentar la rapidesa, al mateix temps que reduir la congestió i els
accidents de trànsit.
– Fomentar la intermodalitat o interconnexió de diferents maneres de
transport, tant a nivell regional com en les àrees metropolitanes (tant per a
passatgers com per a mercaderies).
– Recuperar els espais degradats per les obres públiques i rehabilitar les
infraestructures sense usos funcionals per a activitats socioculturals.
- Seguint directrius de la UE, potenciar les comunicacions transeuropees i
les infraestructures de les regions perifèriques:
– Millora de les comunicacions amb la resta d'Europa a través d'autovies i
trens d'alta velocitat, corredor intermodal (autovies i ferrocarril entre
Lisboa i Irun).
– Millora de les infraestructures (ports i aeroports, per exemple).
– Mesures per a corregir l'impacte mediambiental produït pel transport,
tant visual com a acústic i de contaminació atmosfèrica.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

20. EL TRANSPORT
El transport per
carretera
Principals
característiques :
- La xarxa de carreteres
té un disseny radial,
amb centre a Madrid
com a conseqüència de
la política centralista
instaurada a Espanya
amb els Borbó (segle
XVIII), model consolidat
pels liberals (segle XIX) i
durant l'etapa
franquista (segle XX).
Darrerament es vol
transformar en un
model radiocèntric a
nivell peninsular).
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

21. EL TRANSPORT
Xarxa de carreteres
de gran densitat. Carreteres sud de la
província d’Alacant
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

22. CARACTERÍSTIQUES DE LA XARXA DE CARRETERES EL TRANSPORT
És una xarxa molt jerarquitzada:
1. Autopistes d'empreses privades que
Autopistes de Peatge:
imposen un peatge i gaudeixen d’una concessió
2.537 km.
durant un temps, al cap del qual han de revertir en Autopistes i Autovies
l‘estat (la 1ª va ser Barcelona-La Jonquera, any Lliures: 8.243 km.
1961). Són de les més costoses de realitzar a Carreteres de doble
Europa i amb un alt peatge. calçada: 587 km.
2. Autovies (doble carril també, però molts Carreteres Convencionals:
accessos) i eixides). Són públiques i gratuïtes. 14.469 km.
3. Carreteres nacionals (moltes d’elles de
sentit únic), comuniquen tot el territori de l’estat.
4. Resta de carreteres: la xarxa de
comunitats autònomes facilita la mobilitat
intrarregional i enllaça amb l'estatal, mentre que la
xarxa de les diputacions i insulars asseguren les
comunicacions intracomarcales i l'accés a totes les
localitats. També hi ha carreteres provincials i
locals.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

23. EL TRANSPORT
Les característiques tècniques de les
carreteres són molt variades, així les de la
xarxa estatal són satisfactòries (amplària
mínima de nou metres i paviment d'asfalt),
mentre que les de les diputacions i
ajuntaments tenen amplària inferior a set
metres i un elevat percentatge de ferms
especials.
-La densitat major de carreteres
correspon a les àrees més
desenvolupades, Madrid, Barcelona i
Comunitat Valenciana, i també a les
zones de població dispersa (Galícia,
Cornisa Cantàbrica i els arxipèlags)
-La menor densitat, per la seua banda, a
les zones de menor desenvolupament
econòmic i poblament concentrat:
Extremadura, Aragó, Castella i Lleó,
Castella-la Manxa i Andalusia.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

24. - La intensitat de tràfic és major en les EL TRANSPORT
carreteres que parteixen de Madrid i en
els corredors transversals (mediterrani,
cantàbric i de l'Ebre), on es troben les
majors densitats urbanes, industrials o
turístiques.
- L'accessibilitat o comunicació és elevada
en la zona de confluència de diverses vies
de gran capacitat (Madrid, Zaragoza i
Barcelona), enfront de zones de Galícia,
Castella i Lleó, Huesca i Teruel.
- La xarxa de carreteres espanyoles està
connectada amb la xarxa europea a través
de Guipúscoa i Girona, si bé s'estan
construint dos nous accessos que superen
la barrera pirinenca: Bordeus-València i
Barcelona-Tolosa de Llenguadoc.
- Pel que fa al parc automobilístic, està en
nivells molt pròxims a la mitjana de la UE.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

25. EL TRANSPORT
EL FERROCARRIL
Fonamental durant la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX,
en els anys ’80 va sofrir una greu crisi (caiguda en la demanda i elevats costos
d'explotació), coincidint amb l’extensió del cotxe familiar o turisme.
Ara bé, eliminades moltes línies secundàries (que eren les que presentaven un
major dèficit), l'aposta per la línia d'alta velocitat i xarxes de rodalies han
permés un ressorgir d'aquest mitjà de comunicació.
Té una estructura radial arbòria, amb tres grans troncs radials Madrid-
Valladolid, Madrid-Saragossa i Madrid-Alcázar de Sant Joan (Ciudad Real), des
d'on s'obrin “branques” cap a la perifèria peninsular, i dos eixos: la vall de
l'Ebre i l’eix mediterrani.
Un dels grans problemes
és la desconnexió amb la
xarxa europea, pel major
ample de via en el nostre
país (degut a les
dificultats del relleu).
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

26. Hi ha vàries xarxes de ferrocarril: EL TRANSPORT
1. La Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols
(RENFE), que va nàixer en 1941 i absorbeix un 90%
del tràfic ferroviari. La seua estructura bàsica és
radial arbòria, com ja hem vist.
Les províncies que mouen major nombre de
passatgers són Madrid, Barcelona, Biscaia i
Zaragoza, mentre que les zones amb més
deficiències són Extremadura, Múrcia i Andalusia
Oriental.
2. Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta
(FEVE), xarxa nascuda en 1965, que es va fer
càrrec de les construccions de via estreta
realitzades abans de la Guerra Civil, amb un
enorme esforç de modernització en vies,
estacions, etc… Té especial importància en la
Cornisa Cantàbrica, si bé també està
implantada a Castella i Lleó, Catalunya,
Comunitat Valenciana, Murcia i Balears.
Funciona sobretot com a mitjà de
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
comunicació de rodalies.

27. EL TRANSPORT
XARXA DE RODALIES DE
MADRID
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

28. EL TRANSPORT
3. Ferrocarrils autonòmics. Són de
recent creació i, igual que en el cas
de FEVE, compleix bàsicament una
funció de rodalies. Són Euskotren i
Trens de la Generalitat de Catalunya.
4. Xarxa d'Alta Velocitat. Trens que poden aconseguir entre 250 i
400 kms/h (no s'ha de confondre amb els de velocitat alta, que
aconsegueixen entre 200 i 250 Kms/h i pertànyen al 1r grup).
Comptant amb importants ajudes de la UE, repeteix l'estructura
bàsica de RENFE (radial arbòria).
La primera línia inaugurada va ser Madrid-Sevilla, més tard
Madrid-Saragossa-Barcelona, Madrid-Valladolid, Madrid- Conca-
Albacete i València i la connexió Còrdova-Màlaga, però s'està
treballant per tota la Península de cara a futures connexions.
Utilitza l'ample de via europeu ja que es tracta de connectar per
alta velocitat a Espanya i Portugal amb la resta de la UE.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

29. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent Proposta xarxa europea

30. EL TRANSPORT
Xarxa de corredors
europeus
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

31. EL TRANSPORT
El transport aeri:
Les primeres línies aèries van tenir un caràcter postal, sent en 1939 quan
apareix Iberia amb els primers vols comercials (Salamanca-Lisboa); la
companyia es va nacionalitzar en 1940, obtenint el monopoli dels serveis
aeris regulars entre La Península, arxipèlags, colònies i protectorat, i en
1943 va passar a dependre del INI.
En els anys ’60 van aparèixer les primeres companyies de vols charter per
a donar resposta a la demanda turística.
En últims anys s’ha donat un gran desenvolupament, com a conseqüència
del creixement de la renda, canvis en l'organització espacial de
l'economia, augment del turisme, etc…
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

32. Principals característiques del transport aeri:
EL TRANSPORT
- Xarxa d'aeroports molt àmplia (com a resposta a la política dels
anys ’70 per incentivar el turisme); s'organitzen jeràrquicament, així
Barajas és un hub (aeroport central, amb connexions directes amb
tots els aeroports nacionals i els principals internacionals).
- Hi ha grans diferències entre el tràfic de passatgers i mercaderies,
sent aquest últim molt escàs, per l'alt cost, la qual cosa fa que se
centre en aliments peribles o materials molt valuosos.
- Existeixen grans desequilibris territorials en el tràfic aeri: així a
Barajas, s’uneix el del Prat (Barcelona), sent els restants de més
tràfic els de Palma de Mallorca, Canàries, Málaga,el Altet...
- L'entrada en la UE va suposar la liberalització de les tarifes i els
serveis aeris, a causa d'açò, la companyia nacional (o de bandera)
Iberia va haver d'afrontar un fort procés de sanejament i
modernització com a pas previ a la seua privatització.
Pel que fa als aeroports, les mesures impulsades han sigut la
construcció de noves pistes (T4 de Barajas, per exemple), millora
dels sistemes de control aeri, facilitar els accessos a les terminals
aèries des del centre de les ciutats, …
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

33. EL TRANSPORT
El cas de l’aeroport de Castelló
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/22
/castellon/1332435378.html
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

34. El transport marítim i fluvial: EL TRANSPORT
El fet de ser una península i comptar
amb dos arxipèlags, han fet
d'Espanya un país amb una
important tradició marítima.
Cal distingir entre navegació de
cabotatge, que és la que es realitza
entre els diferents ports espanyols, i
navegació internacional.
Igualment, es distingeix entre tràfic
de mercaderies, que és molt
important en aquest cas, i tràfic de
passatgers, només destacable entre
la Península amb Balears, Ceuta i
Melilla, i l'intern entre els diferents
ports canaris.
També cal tenir en compte
l'anomenat hinterland o àrea
d'influència on s'arrepleguen les
exportacions i a través de la qual es
distribueixen les importacions, que a
voltes abasta considerable extensió
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

35. Més del 80% de les importacions i del 60% de les EL TRANSPORT
exportacions utilitzen la navegació. Els ports són usats
com a bescanviadors modals, (bé amb transport per
carretera, bé amb el ferrocarril) creant les anomenades
Zones d'Activitats Logístiques (ZAL)
Els principals ports espanyols són els de Algesires, Las
Palmas, Barcelona, València i Bilbao.
En els últims anys, els ports espanyols han augmentat la
seua extensió i calat, així com s'han modernitzat per a
respondre al desembarcament i emmagatzematge de
contenidors i han millorat les seues comunicacions
terrestres.
Els ports d'interès general depenen directament de
l'administració central, per la qual cosa queden exclosos
d'ella els ports esportius.
L'únic port fluvial d'Espanya és el de Sevilla, que,
malgrat la seua gran importància en els segles XVI i XVII
i el seu enorme hinterland (Guadalquivir i
Extremadura), té poca importància en l'actualitat.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

36. http://geomartineznocturno.blogspot.com.es/
2011/02
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

37. WEBGRAFIA
http://halshs.archives-
ouvertes.fr/docs/00/76/57/69/PDF/agricultura
_industria_servicios_ESpaA_a.pdf
http://clio.rediris.es/n37/oposiciones2/tema0
8.pdf
http://www.contraclave.es/geografia/Geografi
a%20de%20Espana/Tema%206.%20El%20sect
or%20servicios%20en%20la%20actual%20eco
nomia%20espanola.pdf
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent