Reunió

902 views

Published on

Resum de la reunió de classe de P3. Curs 2011-2012

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
902
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
283
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Reunió

  1. 1. Escola la Ginesta Reunió d’inici de curs: P3 CURS 11-12Títol: INICI (1 de 22)
  2. 2. • El pla estratègic: El pla estratègic és una actuació conjunta entre l’escola i el Departament d’Educació que: • Ha analitzat la situació del centre, ha detectat aspectes  positius i d’altres que cal millorar. • Proporciona a l’escola recursos, eines i camins per a  avançar.Títol: estrategic (2 de 22)
  3. 3. Algunes actuacions presents en el Pla Estratègic de la Ginesta en les que necessitem la vostra col·laboració: 1. Hàbits personals 2. La figura del d’ordre dinamitzador/a d’aula. Els dinamitzadors o dinamitzadores d’aula seran  L’ordre és un hàbit fonamental en la vida  un parell de mares o pares de la classe que  de les persones. Moltes i molts alumnes  col·laboraran amb la tutora o el tutor del curs.  no aconsegueixen rendir tot el què podrien  Seran una figura que ajudi a fer més fluïdes,  per manca d’hàbits d’ordre útils i dinàmiques les relacions entre els  diferents responsables de l’educació de les  nenes i els nens de la nostra escola.Títol: estrategic2 (3 de 22)
  4. 4. 1. Hàbits personals d’ordre A E.I. treballarem especialment i avaluarem aquests continguts d’ordre: 1. Hàbits d’endreça de material       (bosseta desmorzar, got, tovalló,  tovallola, bates,motxilles, ...) 2. Hàbits de  desplaçament       (fer bé la fila, anar per lescola  sense cridar ni donar empentes,  sense córrer... ) Per això demanem a les famílies que prengueu el compromís de treballar  a casa aquests aspectes de l’educació dels infants de manera similar a  com ho farem a l’escola.Títol: habits (4 de 22)
  5. 5. 2. La figura del dinamitzador/a d’aula. Les funcions més importants: cohesionar el grup de pares i mares, dinamitzar la participació de les famílies, col∙laborar a fer caliu d‛escola, treballar per a que tothom es senti acollit, ... Els dinamitzadors/es podran col laborar en: Recollir  els telèfons i els correus electrònics  Fer un  llistat  de familiars  de les famílies del grup per facilitar  que puguin col·laborar. l’intercanvi d’informacions. Fer reunions amb les mestres o els  mestres per transmetre les inquietuds  Assistir, quan calgui, a alguna  que manifestin les famílies. Assistir, o buscar alguna  reunió de la junta de l’AMPA ,  persona que ho pugui fer, a  equip directiu o amb altres  alguna reunió de la comissió de  dinamitzadors/es. festes . Per fer cohesió de grup, si es vol, es  pot fer ús d’algun espai de l’escola  si prèviament es sol·licita a direcció.  .... I altres funcions que puguin sorgir. (ex: fer disfresses per carnestoltes,  preparar comiats...).Títol: dinamitzadors (5 de 22)
  6. 6. Novetats del curs escolar 11­12: • El S.E.P.      http://www.xtec.cat/sep/        Suport escolar personalitzat • Signatura per part de totes les famílies de: Carta de compromís educatiu.Títol: novetats (6 de 22)
  7. 7. Dues experiències de col·laboració S  IA TGERE entre l’escola i la família per MAL ETES Vtir de P5 r dinamitzar la lectura * a pa CAFÈ I LL IBRES El fet de voler llegir i la motivació per fer­ho van lligats a la  conformació  de l’hàbit lector , en el qual la  família  té un paper rellevant . • És necessari que els pares  i les mares comparteixin  la lectura  amb les  filles o  els fills . El plaer de descobrir llibres amb la persona adulta, que ajuda a linfant a  mirar i a interpretar les imatges, a compartir i intercanviar, a trobar el detall insòlit o  inesperat, és segurament la motivació més decisiva per llegir . • Cafè i llibres . És una activitat en la que participaran pares, mares i dues mestres  per dinamitzar la lectura en família. Es realitzarà a la Biblioteca de l’escola algunes  tardes durant el curs de 15 a 16:30h. Tot compartint un cafè i parlant de llibres. LA LLIBRETA VIATGERA * P3 i P4 És una eina de comunicació i participació escola­casa. L’anirem construint entre tots i totes i  anirà prenent cos i interès a mesura que vagi recollint vivències de tots nosaltres. La compartirem a la classe i també a casa i serà un bon motiu de conversa. En ella hi podem  posar el que vulguem: escrits, poemes, lletres endevinalles, fotos, retalls, enganxines,  curiositats, informacions... El dia que cadascú la porta a classe, es converteix en el protagonista!Títol: biblio (7 de 22)
  8. 8. NORMATIVA I CONSELLS * Els aniversaris els celebrem als matins. Aviseu amb temps per posar-nos * Esmorzars: han de ser adequats (millor entrepans). dacord en el dia. Penseu en la quantitat que els vostres fills i filles No porteu llaminadures, a lescola no mengen. Heu de posar-lo dins duna bosseta de roba, les repartirem. junt amb el tovalló. * i....TOTA LA ROBA AMB BETA LLARGA O GOMA * RECORDEU: I NOM. PORTAR LA BATA ELS DIJOUS! * Recordeu de mantenir al dia la roba de recanvi.Títol: Normativa i consells I (8 de 22)
  9. 9. NORMATIVA I CONSELLS * Medicaments: cal recepta, autorització i dosi * Urgències: mantingueu els telèfons sempre al sempre anotada. (Intenteu que no us dia per si us hem de trucar i, si és urgent, es coincideixin les tomes amb lhorari descola). truca a una ambulància. * Protocol de sortides : A cada sortida es repartiran els papers explicatius i full de pagament si és el cas. És important lacompliment del termini,ja que en cas * Puntualitata les 9h. i a les 15h. Després de 10 contrari el nen/a no podria venir a la sortida. minuts es tanca la porta. No relaxar-se. Si alguna família necessita qualsevol ajut pot anar al despatx i allà us informaran del que cal fer.Títol: Normativa i consells II (9 de 22)
  10. 10. CURRÍCULUM LOE CAPACITATS Criteris d’avaluació 3 ÀREES Estableixen els aprenentatges que s’espera que  DESCOBERTA DUN MATEIX I DELS ALTRES assoleixin els i les alumnes. Autoconeixement i gestió de les emocions Properament podreu consultar al bloc de direcció Relacions afectives i comunicatives els criteris d’avaluació que anirem publicant. Joc i moviment Autonomia personal i relaciona l Passos que se segueixen en  DESCOBERTA DE LENTORN NATURAL I SOCIAL avaluar: Exploració de lentorn • S’informa l’alumne/a del que haurà de conèixer o saber  Experimentació i interpretació resoldre. • L’alumne fa memòria del que ja coneix o sap resoldre sobre el  Raonament i representació tema que comencem a treballar. • S’observen les dificultats (incloses les actituds i la capacitat  d’esforç) que mostra durant el procés, se li fan evidents, i se  COMUNICACIÓ I LLENGUATGES l’ajuda a superar­les. Observar, escoltar i experimentar • L’alumne s’autoavalua per adonar­se dels seus encerts i errors  per poder corregir i millorar ell/a mateix/a els seus resultats. Parlar, expressar i comunicar • L’avaluació és continua i compartida durant tot el procés  Interpretar, representar i crear d’aprenentatge. • Es fa una avaluació final o sumativa de tot el procés.Títol: curriculum (10 de 22)
  11. 11. CURRÍCULUM LOE 4 BLOCS 1. Aprendre a ser i actuar duna manera cada vegada més autònoma. 2. Aprendre a pensar i a comunicar. 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4. Aprendre a conviure i habitar el món.Títol: blocs (11 de 22)
  12. 12. Les prioritats daquest curs: ACTUAR DE MANERA AUTÒNOMA (Bloc 1) És molt important treballar lautònomia dels nens i nenes, dacord amb el seu nivell maduratiu. Aquest aspecte serà la prioritat a P3. Lautonomia proporciona a linfant més seguretat i autoestima. Lajuda a esforçar-se en superar els reptes, perquè sen sent capaç. Per avançar en autonomia, cal que els adults canviem algunes actituds . La sobreprotecció i la manca dexigència fomenten desinterés i manca diniciativa . Cal que els deixem enfrontar-se als problemes , experimentar i equivocar-se. És així com aprenem i evolucionem. En aquesta edat ja els hem dexigir una sèrie de coses. Poden anar sols al lavabo, començar a vestir-se i despullar-se, menjar sols, realitzar tasques senzilles, etc. Al principi els costa i per això els haurem d animar i donar seguretat, els hi haurem de facilitar (roba fàcil de cordar i descordar, dificultats graduals...) i, només si cal, ajudar- los. És per tot això que les rutines són molt importants. La repetició de les mateixes pautes i activitats de manera regular, donen als nens i nenes seguretat i els permeten automatitzar conductes i fixar uns bons hàbits . Per realitzar aquesta tasca necessitem que col∙laboreu aportant a lescola el que se us demana, i mantenint el nivell dexigència també a casa. Ells han de saber què nesperem i assumir el compromís daconseguir-ho, tant a lescola com a casa.Títol: bloc1 (12 de 22)
  13. 13. Les prioritats daquest curs: PENSAR I COMUNICAR (Bloc 2) La llengua és la base de tots els aprenentatges, i per tant, cal demanar-los que sexpressin cada cop millor . Cal que el nen vagi estructurant les frases i per això cal que deixem "dentendrel" quan parla a mija llengua o senyalant amb el dit. També és important un vocabulari adequat: deixar de banda paraules com: "xixi", "mam", "gua-gua", etc. Cal escoltar-lo quan ens parla, i fer que ens escolti quan li parlem. El llenguatge també és essencial per al desenvolupament del pensament. Cal entrenar les habilitats del pensament : la comprensió, el raonament, la resolució de problemes, la memòria... (filosofia, matemàtiques..).Títol: bloc2 (13 de 22)
  14. 14. Les prioritats daquest curs: DESCOBRIR  I TENIR INICIATIVA (Bloc 3) L‛actitud i les ganes d‛aprendre , la curiositat i l‛esperit de superació són indispensables per sortir-se‛n a la vida. Potenciar aquests aspectes és molt important. Tot això va estretament lligat a lapartat dautonomia. Si tenen totes les necessitats cobertes i tots els problemes resolts, no es fan preguntes, no investiguen, no senten la necessitat de superar-se..... El treball per projectes és una metodologia que potencia aquests aspectes. Parteix de la curiositat dels nens i les nenes i fomenta que es facin preguntes i que tractin de respondre-lesinvestigant i experimentant. El verdader aprenentatge no és la resposta que obtinguin, sinó les habilitats que hauran desenvolupat per aconseguir- la.Títol: bloc3 (14 de 22)
  15. 15. Les prioritats daquest curs: CONVIURE I HABITAR   EL MON (Bloc 4) Per les seves característiques, els nens i nenes de P3 encara són bastant egocèntrics, els costa compartir les seves coses i consideren propietat tot allò que està al seu abast, els costa cedir... per això sorgeixen problemes de relació entre ells. És important que des del començament construim una bona dinàmica de grup, perquè tenen per davant 9 anys per compartir vivències i establir relacions. Les habilitats socials requereixen un cert grau de desenvolupament maduratiu i s‛han d‛anar entrenant. Hem de treballar i afavorir lempatia. Sels ha dexigir respecte cap als altres (infants i adults). Han daprendre a respectar les normes bàsiques de convivència i aprendre a resoldre els problemes "parlant". Treballarem especialment aspectes com: - Parlar sense cridar i escoltar els altres. - Saber esperar - Utilitzar formes verbals de relació (saludar, acomiadar-se, demanar les coses amb correcció, donar les gràcies...) i per aconseguir-ho nosaltres hem de ser els models.Títol: bloc4 (15 de 22)
  16. 16. MESTRES TUTORA: Anna REFORÇ: Cristina ED. ESPECIAL: Rebeca MÚSICA: Laura PSICOMOTRICITAT: Montse INFORMÀTICA: JoanTítol: mestres (16 de 22)
  17. 17. La metodologia que emprarem està basada en elconstructivisme. El nen construeix l‛aprenentatge al seupropi ritme i a la seva pròpia manera, partint delsseus propis interessos. Per això cal poder donar una atenció i seguiment individualitzat, proporcionar-los-hi gran varietat de recursos i una organització que fomenti: - la manipulació, lexperimentació, lobservació... - la motivació i la curiositat - el llenguatge oral Tenint en compte els aspectes anteriors programem les diferents tipologies dactivitat : El joc lliure : potencia aspectes de socialització i motrius, el desenvolupament psicològic, la interiorització dels aprenentatges (joc simbòlic). Les rutines : la repetició és fonamental per fixar els aprenentatges i els hàbits. La Rotllana: és una activitat col∙lectiva on és fomenta la conversa. Els Projectes i unitats didàctiques es treballen a partir dels interessos dels infants però és la via per desenvolupar les àrees curriculars. Demanem la col∙laboració de les famílies aportant material i informació. Filosofia. Entrenament sistemàtic de les habilitats del pensament. Elements motivadors: follets, contes, caixes màgiques, ... Matemàtiques: Treballaran els diferents conceptes matemàtics (color, forma, mida,...), exercitaran el raonament (classificar, ordenar...) , la noció de quantitat fins al 3, la numeració... Expressió: Practiquem la llengua oral (vocabulari, estructures...) a partir de jocs i contes participatius. Plàstica. Mitjançant les diferents tècniques i materials plàstics desenvoluparan la creativitat i el gust per les manifestacions artístiques.. Psicomotricitat. Mitjançant els diferents jocs i activitats proposats coneixeran les possibilitats del propi cos, la creativitat motora, l‛adquisició d‛hàbits, la comunicació i el coneixement dels altres. Música. Desenvoluparan la sensibilitat davant de l‛expressió musical així com la capacitat d‛atenció, l‛oïda i el ritme. També s‛iniciaran en el reconeixement i reproducció de sons, cançons, cantarelles, ritmes i danses. Informàtica. S‛iniciaran en l‛ús i funcionament de l‛ordinador a partir de jocs i activitats educatives. La llengua escrita i els racons que explicaré a continuació.Títol: metodologia (17 de 22)
  18. 18. RACONS RACÓ DE LA CASETA RACÓ DE DIBUIX RACÓ DE COTXES RACÓ DELS SENTITS RACÓ DE PENSAR RACÓ DE FIGURETES RACÓ DE LLETRES RACÓ DORDINADOR Permeten: ∗ Proposar lactivitat a diferents nivells de dificultat per adaptar- la a cada alumne. * Potenciar lautonomia, lautocontrol i lautoavaluació per part del nen/a. * Fer un seguiment individualitzat de lalumne. * La socialització i col∙laboracióTítol: racons (18 de 22)
  19. 19. HORARI DILLUNS DIMARTS   DIMECRES DIJOUS DIVENDRES ENTRADA: ENTRADA: ENTRADA: ENTRADA: ENTRADA: RUTINES   RUTINES   RUTINES   RUTINES   RUTINES  ROTLLANA PROJECTE  LLENGUA  MATES PROJECTE  lectoescriptura LLENGUA ORAL ESMORZAR: ESMORZAR: ESMORZAR: ESMORZAR: ESMORZAR: HÀBITS   HÀBITS   HÀBITS   HÀBITS   HÀBITS  PATI PSICO- RACONS  RACONS  MÚSICA RACONS  MOTRICITA T  MIGDIA   MATES FILOSOFIA EXPERIMENTS CONTE PLÀSTICA LLENGUA ORAL INFORMÀTICA  EXPRESSIÓ  EXPRESSIÓ  RECOLLIR: RECOLLIR: RECOLLIR: RUTINES   RECOLLIR: RUTINES   RECOLLIR: RUTINES   RUTINES   RUTINES   mestra deducació mestra de PDI especial suport (pissarra digital) INFORMACIONS * La psicomotricitat és fa els dilluns d11:30 a 12:30h. Els nens i nenes han de portar roba i calçat adient . * Els dies dentrevistes amb les famílies són elsdivendres de 12:30 a 13:30h. * Es lliuraran dos informes durant el curs. El primer, dhàbits i adaptació, al febrer. El segon, dàrees daprenentatges, al juny.Títol: horari (19 de 22)
  20. 20. APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA El procés ja sinicia abans de començar lescola. És important que el nen/a estigui en contacte amb la lletra escrita : llegiu-li contes, escriviu davant dell, llegiu rètols i escrits pel carrer.... Cada nen/a té el seu ritme i cal respectar-lo. Aprendre més de pressa no vol dir aprendre millor. Contemplem el procés de laprenentatge de la lectura des de P3 fins a segon. Comencem amb la lletra de pal per facilitar el grafisme: aprendran a escriure el seu nom i practicaran el grafisme de les lletres.Títol: lecto1 (20 de 22)
  21. 21. FASES DE LESCRIPTURA FASE 1 FASE 2 Escriptures no diferenciades   Escriptures diferenciades  Les escriptures no diferenciades són una  imitació de l’acte d’escriure.   Els grafismes dels nens es van acostant cada vegada més a les grafies  Reprodueixen algunes característiques gràfiques formals: no són  convencionals. Aquest procés es fa per  imitació de l’adult .  D’altra banda, ja  dibuixos, estan alineades, estan separades dels elements gràfics. Els  sempre atribueixen significació a la seva producció escrita. Per escriure  nens fan servir signes propers als traços utilitzats per dibuixar  conceptes diferents utilitzen formes gràfiques diferents. Sovint escriuen a  (boletes, palets, serres… ). De vegades encara no atribueixen  partir de variacions de les  lletres del seu nom . La seva escriptura encara està  significat a aquests símbols, d’altres, hi atribueixen un significat global  molt relacionada amb el referent  (la paraula tren l’escriuran amb moltes  (les unitats que ha escrit no són diferenciables ni analitzables). lletres perquè un tren és molt gran i llarg). FASE 3 FASE 4 Escriptures sil·làbiques   Comencen a establir una primera relació entre la part gràfica i la part  Correspondència sil·làbico­alfabètica   sonora de les paraules Els nens perceben la segmentació de la veu i  Progressivament, els nens i nenes es van analitzant més la veu i  cada síl·laba  la representen gràficament per mitjà d’una lletra . Aquesta  introdueixen  més d’una grafia per a cada síl·laba  de la parla. Comencen a  relació té diferents moments: descobrir l’estructura interna de les síl·labes i els seus components. Ja la  ­ Per a cada síl·laba de la llengua oral escriuen una lletra qualsevol  podem considerar una escriptura completa, alfabètica. (sense valor sonor convencional) ­ Per a cada síl·laba de la llengua oral escriuen la vocal o la consonant  que li correspon (amb valor sonor convencional) FASE 5 Correspondència alfabètica   Els nens arriben a establir i generalitzar la  correspondència entre els sons i les   grafies . Encara tenen dificultats que progressivament van resolent. (No tots els infants fan el procés d’una forma lineal. Alguns es poden saltar  etapes i d’altres, en canviar de nivell, poden fer regressions momentànies.)Títol: lecto2 (21 de 22)
  22. 22. ALTRES ACTIVITATS Sortides. Tenen un objectiu pedagògic i tenen com a continuïtat un treball a l‛aula. Participar-hi és important. E contractaran tallers, conferències o activitats dins i fora de l‛escola relacionats amb els s temes que es treballin. Les sortides previstes per aquest curs són: PRIMER TRIMESTRE COLLIM CASTANYES (Can SEGON TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE Plana Vallgorguina) EL PETIT ELEFANT(Teatre Tantarantana Barcelona) HAPPY PARK (Barcelona) VISITEM EL ZOO (Barcelona) EDUCACIÓ VIAL TALLER DE FANG (Can Batlle) ....Amb la possibilitat de programar altres sortides relacionades amb algun dels temes que treballem aquest curs. Jornades Culturals. Realitzarem tres dies de Jornades Culturals , que seran la cloenda del tema que haurem anat treballat: LÀFRICA. Seran el 26, 27 i 28 de març (última setmana del segon trimestre). Bloc. Pretenem que sigui una eina més de treball, així com una finestra oberta a la tasca que portem a terme nens i nenes, mestres i pares. És per això que ens agradaria que fos el més participativa possible: feu aportacions des de casa, escriviu comentaris, proposeu activitats.... Volem que sigui el bloc de tots! Festes i activitats globals d‛escola: Castanyada Nadal Aniversari de la Pepeta Carnestoltes Jornades culturals: LÀfirca Caramelles i mona Sant Jordi: festa literària Comiat de 6èTítol: activitats (22 de 22)

×