Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
El català
 
Divisió dialectal Formes reforçades dels pronoms personals febles:  em, ens,  et, us, el, els, en Trets lèxics Desinència ...
El català central
Català central <ul><li>Vocalisme : </li></ul><ul><ul><li>Tònic: set sons vocàlics </li></ul></ul><ul><ul><li>Àton: tres so...
Balear
El balear <ul><li>Vocalisme: </li></ul><ul><ul><li>En part de l’illa de Mallorca no hi ha neutralització de la  o  en  u ....
Nord-occidental
Català occidental <ul><li>Nord-occidental: </li></ul><ul><ul><ul><li>Es parla a Lleida, franja oriental d’Aragó, sud de Ta...
El valencià
El valencià <ul><li>Vocalisme:  coincideix amb els del català nord-occidental </li></ul><ul><li>Consonantisme:  </li></ul>...
El valencià septentrional Morella Peníscola Atzeneta Borriana Sant Mateu
El valencià septentrional <ul><li>Es parla als Ports, l’Alt Maestrat, i el Baix Maestrat, l’Alcalatén, la Plana Alta i la ...
El valencià central
El valencià central o apitxat <ul><li>Es parla a les comarques de l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp del Túria, la Ribe...
El valencià meridional Gandia
El valencià meridional <ul><li>Es parla en una part de la Ribera Baixa, la Safor, la Costera, el Comptat, la Vall d’Albaid...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

CATALÀ

29,968 views

Published on

CATALÀ

  1. 1. El català
  2. 3. Divisió dialectal Formes reforçades dels pronoms personals febles: em, ens, et, us, el, els, en Trets lèxics Desinència - u , - i o ø en la 1 a persona del present d’indicatiu: jo parlu, jo parli, jo cant Mirall, noi, llombrígol, xai, escombra, ocell Trets morfosintàctics No es pronuncia la i del grup ix : /ka ʃ a ∫ Neutralització de o, u àtones en u : posar /puzà/ Confusió de a , e àtones: pare /párə/, casa /kázə/ Trets fonètics Català oriental Trets lèxics Es pronuncia la i del grup ix: /kái ∫a/ Distinció de o, u àtones: posar /posár/ Espill, xic, melic, corder, granera, pardal Formes plenes dels pronoms personals febles: me, mos, te, vos se, ne Desinència - o o - e en la 1 a persona del present d’indicatiu: jo parlo, jo parle Trets morfosintàctics Distinció de a, e àtones /páre/, /káza/ Trets fonètics Català occidental
  3. 4. El català central
  4. 5. Català central <ul><li>Vocalisme : </li></ul><ul><ul><li>Tònic: set sons vocàlics </li></ul></ul><ul><ul><li>Àton: tres sons: així la a de m a l i la e de m e l es neutralitzen en un so intermedi (vocal neutra ∂) quan passen a posició àtona: </li></ul></ul><ul><ul><li>/m∂l∂ltí∂/, /m∂ludí∂/ </li></ul></ul><ul><li>consonantisme: </li></ul><ul><ul><li>El fonema /o/ en posició àtona es neutralitza en /u/: donar /duná/ </li></ul></ul><ul><ul><li>Iodització: consisteix a pronunciar i el fonema / λ / quan aquest deriva d’uns determinats grups consonàntics llatins: ull [új], fulla [fúj∂] </li></ul></ul><ul><li>Morfologia verbal: </li></ul><ul><ul><li>1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaba en [u]: miro [miru] </li></ul></ul>
  5. 6. Balear
  6. 7. El balear <ul><li>Vocalisme: </li></ul><ul><ul><li>En part de l’illa de Mallorca no hi ha neutralització de la o en u . </li></ul></ul><ul><ul><li>La iodització és ben viva en tot el territori: </li></ul></ul><ul><ul><li>filla [fí ∂]. En mig de mot entre e i una altra vocal la ll desapareix: vella [vé ∂ ] </li></ul></ul><ul><li>Consonantisme : </li></ul><ul><ul><li>Distinció entre /b/ I /v/ </li></ul></ul><ul><ul><li>La r final dels mots és muda: ma r /ma/, co r /ko/. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’article té les formes es, sa, es ( ets davant mot començat en vocal ), ses . </li></ul></ul><ul><ul><li>Morfologia verbal: la 1 a persona del present d’indicatiu no té desinència: pens, trob ... </li></ul></ul><ul><li>Lèxic: arcaismes: ca, cercar . Anglicismes: fer sidon… </li></ul>
  7. 8. Nord-occidental
  8. 9. Català occidental <ul><li>Nord-occidental: </li></ul><ul><ul><ul><li>Es parla a Lleida, franja oriental d’Aragó, sud de Tarragona i Principat d’Andorra. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Vocalisme: coincident amb el valencià. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Consonantisme: Els fenòmens fricatius palatals sords i sonors s’articulen africats, quan van a començament de mot: [la d óβe] </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’article masculí és lo , los ; també davant els noms de persona: lo pare, lo Joan. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El plural: els plurals plans es formen amb la n etimològica: órdens, jóvens… </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Morfologia verbal: la 1 a persona del singular del present d’indicatiu és –o : jo canto... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Lèxic: comparteix una bona part de mots amb el valencià, diferents del que usa l’oriental: espill, xic, romer, timó, granera, arena, bes ... </li></ul></ul></ul>
  9. 10. El valencià
  10. 11. El valencià <ul><li>Vocalisme: coincideix amb els del català nord-occidental </li></ul><ul><li>Consonantisme: </li></ul><ul><ul><li>La –d- intervocàlica de les terminacions en -ada i –ador se sol emmudir: cremada [kremá] llaurador [ ʎ auraór] </li></ul></ul><ul><ul><li>Les formes de l’article són el, la, els, les. </li></ul></ul><ul><ul><li>El demostratiu té tres graus de proximitat: este, esta; eixe, eixa; aquell, aquella. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els possessius són: meua, teua, seua </li></ul></ul><ul><ul><li>Conserva les formes antigues dels pronoms febles: li la portaré. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tendència a l’ús del diminutiu: boniqueta. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els verbs: la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en –e : jo parle. Els imperfets de subjuntiu en –ara, -era, -ira : parlara, temera, patira. </li></ul></ul><ul><ul><li>El lèxic: coincidències amb el castellà: llavar, xic i amb el nord-occidental. Però té moltes genuïnes: vesprada, creïlla, oronella. </li></ul></ul>
  11. 12. El valencià septentrional Morella Peníscola Atzeneta Borriana Sant Mateu
  12. 13. El valencià septentrional <ul><li>Es parla als Ports, l’Alt Maestrat, i el Baix Maestrat, l’Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. </li></ul><ul><li>Morfosintàxi: </li></ul><ul><ul><li>Conserva l’article masculí lo, los: lo carrer </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de les desinències –es, -is en l’imperfet de subjuntiu: temés, dormís… </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la desinència –o de la 1ª persona del present d’indicatiu de la 1ª conjugació: jo canto . </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la desinència –e de la 3ª persona del singular del present d’indicatiu: ell menge </li></ul></ul><ul><li>Fonètica: </li></ul><ul><ul><li>Manteniment de la –d– intervocàlica: Llaurador. </li></ul></ul><ul><ul><li>Supressió de la consonant –t– del grup –nt: convent: convén </li></ul></ul><ul><ul><li>Canvi de so del grup -tz per –tg –tj: do tz e per do tg e </li></ul></ul><ul><ul><li>Canvi de so del grup –ts- per –tx- : po ts er per po tx er </li></ul></ul>
  13. 14. El valencià central
  14. 15. El valencià central o apitxat <ul><li>Es parla a les comarques de l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp del Túria, la Ribera Alta, i bona part de la Ribera Baixa. </li></ul><ul><li>Morfosintaxi: </li></ul><ul><ul><li>Ús quasi exclusiu del passat simple en compte de la forma perifràstica: aní, comprí, patí... </li></ul></ul><ul><li>Fonètica: </li></ul><ul><ul><li>Ensordiment de la essa sonora i transformació i transformació en essa sorda: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>ca s a -> ca ss a, on z e -> on s e... </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Ensordiment de les consonants g, j, tg, i tj, que es pronuncien com una tx: </li></ul></ul><ul><ul><li>g ent -> tx ent , me tg e -> me tx e, pla tj a -> pla tx a. </li></ul></ul><ul><li>Lèxic : abundància de castellanismes : entonses, después, pos, farol... </li></ul>
  15. 16. El valencià meridional Gandia
  16. 17. El valencià meridional <ul><li>Es parla en una part de la Ribera Baixa, la Safor, la Costera, el Comptat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó. </li></ul><ul><li>Morfosintaxi: </li></ul><ul><ul><li>Substitució del pronom feble et per les formes el o es: el porte, es porte... </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la forma aquí en lloc d’ ací : Aquí viu ma mare . </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la forma ha hi en lloc de la més general hi ha : Ha hi coses al magatzem </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la forma astò en comptes d’ açò : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Astò mai no m’ho haguera cregut. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>En la parla des pobles de la Vall de Gallinera i Tàrbena ─repoblades per mallorquins a partir de 1609-1610─, es mantenen algunts trets com ara l’article salat es (el), sa (la). </li></ul></ul><ul><li>Fonètica: </li></ul><ul><ul><li>La vocal final àtona es pronuncia com la –o oberta tònica anterior: porta-> port o , o com la e tònica anterior: terra ->terr e </li></ul></ul><ul><ul><li>Pèrdua de la –d- intervocàlica: moda ->moa, boda -> boa </li></ul></ul><ul><ul><li>Supressió de la –r final de paraula: cantar -> cantà. </li></ul></ul>

×