Successfully reported this slideshow.

More Related Content

Related Audiobooks

Free with a 14 day trial from Scribd

See all

CATALÀ

  1. 1. El català
  2. 3. Divisió dialectal Formes reforçades dels pronoms personals febles: em, ens, et, us, el, els, en Trets lèxics Desinència - u , - i o ø en la 1 a persona del present d’indicatiu: jo parlu, jo parli, jo cant Mirall, noi, llombrígol, xai, escombra, ocell Trets morfosintàctics No es pronuncia la i del grup ix : /ka ʃ a ∫ Neutralització de o, u àtones en u : posar /puzà/ Confusió de a , e àtones: pare /párə/, casa /kázə/ Trets fonètics Català oriental Trets lèxics Es pronuncia la i del grup ix: /kái ∫a/ Distinció de o, u àtones: posar /posár/ Espill, xic, melic, corder, granera, pardal Formes plenes dels pronoms personals febles: me, mos, te, vos se, ne Desinència - o o - e en la 1 a persona del present d’indicatiu: jo parlo, jo parle Trets morfosintàctics Distinció de a, e àtones /páre/, /káza/ Trets fonètics Català occidental
  3. 4. El català central
  4. 5. Català central <ul><li>Vocalisme : </li></ul><ul><ul><li>Tònic: set sons vocàlics </li></ul></ul><ul><ul><li>Àton: tres sons: així la a de m a l i la e de m e l es neutralitzen en un so intermedi (vocal neutra ∂) quan passen a posició àtona: </li></ul></ul><ul><ul><li>/m∂l∂ltí∂/, /m∂ludí∂/ </li></ul></ul><ul><li>consonantisme: </li></ul><ul><ul><li>El fonema /o/ en posició àtona es neutralitza en /u/: donar /duná/ </li></ul></ul><ul><ul><li>Iodització: consisteix a pronunciar i el fonema / λ / quan aquest deriva d’uns determinats grups consonàntics llatins: ull [új], fulla [fúj∂] </li></ul></ul><ul><li>Morfologia verbal: </li></ul><ul><ul><li>1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaba en [u]: miro [miru] </li></ul></ul>
  5. 6. Balear
  6. 7. El balear <ul><li>Vocalisme: </li></ul><ul><ul><li>En part de l’illa de Mallorca no hi ha neutralització de la o en u . </li></ul></ul><ul><ul><li>La iodització és ben viva en tot el territori: </li></ul></ul><ul><ul><li>filla [fí ∂]. En mig de mot entre e i una altra vocal la ll desapareix: vella [vé ∂ ] </li></ul></ul><ul><li>Consonantisme : </li></ul><ul><ul><li>Distinció entre /b/ I /v/ </li></ul></ul><ul><ul><li>La r final dels mots és muda: ma r /ma/, co r /ko/. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’article té les formes es, sa, es ( ets davant mot començat en vocal ), ses . </li></ul></ul><ul><ul><li>Morfologia verbal: la 1 a persona del present d’indicatiu no té desinència: pens, trob ... </li></ul></ul><ul><li>Lèxic: arcaismes: ca, cercar . Anglicismes: fer sidon… </li></ul>
  7. 8. Nord-occidental
  8. 9. Català occidental <ul><li>Nord-occidental: </li></ul><ul><ul><ul><li>Es parla a Lleida, franja oriental d’Aragó, sud de Tarragona i Principat d’Andorra. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Vocalisme: coincident amb el valencià. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Consonantisme: Els fenòmens fricatius palatals sords i sonors s’articulen africats, quan van a començament de mot: [la d óβe] </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’article masculí és lo , los ; també davant els noms de persona: lo pare, lo Joan. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El plural: els plurals plans es formen amb la n etimològica: órdens, jóvens… </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Morfologia verbal: la 1 a persona del singular del present d’indicatiu és –o : jo canto... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Lèxic: comparteix una bona part de mots amb el valencià, diferents del que usa l’oriental: espill, xic, romer, timó, granera, arena, bes ... </li></ul></ul></ul>
  9. 10. El valencià
  10. 11. El valencià <ul><li>Vocalisme: coincideix amb els del català nord-occidental </li></ul><ul><li>Consonantisme: </li></ul><ul><ul><li>La –d- intervocàlica de les terminacions en -ada i –ador se sol emmudir: cremada [kremá] llaurador [ ʎ auraór] </li></ul></ul><ul><ul><li>Les formes de l’article són el, la, els, les. </li></ul></ul><ul><ul><li>El demostratiu té tres graus de proximitat: este, esta; eixe, eixa; aquell, aquella. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els possessius són: meua, teua, seua </li></ul></ul><ul><ul><li>Conserva les formes antigues dels pronoms febles: li la portaré. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tendència a l’ús del diminutiu: boniqueta. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els verbs: la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en –e : jo parle. Els imperfets de subjuntiu en –ara, -era, -ira : parlara, temera, patira. </li></ul></ul><ul><ul><li>El lèxic: coincidències amb el castellà: llavar, xic i amb el nord-occidental. Però té moltes genuïnes: vesprada, creïlla, oronella. </li></ul></ul>
  11. 12. El valencià septentrional Morella Peníscola Atzeneta Borriana Sant Mateu
  12. 13. El valencià septentrional <ul><li>Es parla als Ports, l’Alt Maestrat, i el Baix Maestrat, l’Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. </li></ul><ul><li>Morfosintàxi: </li></ul><ul><ul><li>Conserva l’article masculí lo, los: lo carrer </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de les desinències –es, -is en l’imperfet de subjuntiu: temés, dormís… </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la desinència –o de la 1ª persona del present d’indicatiu de la 1ª conjugació: jo canto . </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la desinència –e de la 3ª persona del singular del present d’indicatiu: ell menge </li></ul></ul><ul><li>Fonètica: </li></ul><ul><ul><li>Manteniment de la –d– intervocàlica: Llaurador. </li></ul></ul><ul><ul><li>Supressió de la consonant –t– del grup –nt: convent: convén </li></ul></ul><ul><ul><li>Canvi de so del grup -tz per –tg –tj: do tz e per do tg e </li></ul></ul><ul><ul><li>Canvi de so del grup –ts- per –tx- : po ts er per po tx er </li></ul></ul>
  13. 14. El valencià central
  14. 15. El valencià central o apitxat <ul><li>Es parla a les comarques de l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp del Túria, la Ribera Alta, i bona part de la Ribera Baixa. </li></ul><ul><li>Morfosintaxi: </li></ul><ul><ul><li>Ús quasi exclusiu del passat simple en compte de la forma perifràstica: aní, comprí, patí... </li></ul></ul><ul><li>Fonètica: </li></ul><ul><ul><li>Ensordiment de la essa sonora i transformació i transformació en essa sorda: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>ca s a -> ca ss a, on z e -> on s e... </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Ensordiment de les consonants g, j, tg, i tj, que es pronuncien com una tx: </li></ul></ul><ul><ul><li>g ent -> tx ent , me tg e -> me tx e, pla tj a -> pla tx a. </li></ul></ul><ul><li>Lèxic : abundància de castellanismes : entonses, después, pos, farol... </li></ul>
  15. 16. El valencià meridional Gandia
  16. 17. El valencià meridional <ul><li>Es parla en una part de la Ribera Baixa, la Safor, la Costera, el Comptat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó. </li></ul><ul><li>Morfosintaxi: </li></ul><ul><ul><li>Substitució del pronom feble et per les formes el o es: el porte, es porte... </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la forma aquí en lloc d’ ací : Aquí viu ma mare . </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la forma ha hi en lloc de la més general hi ha : Ha hi coses al magatzem </li></ul></ul><ul><ul><li>Ús de la forma astò en comptes d’ açò : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Astò mai no m’ho haguera cregut. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>En la parla des pobles de la Vall de Gallinera i Tàrbena ─repoblades per mallorquins a partir de 1609-1610─, es mantenen algunts trets com ara l’article salat es (el), sa (la). </li></ul></ul><ul><li>Fonètica: </li></ul><ul><ul><li>La vocal final àtona es pronuncia com la –o oberta tònica anterior: porta-> port o , o com la e tònica anterior: terra ->terr e </li></ul></ul><ul><ul><li>Pèrdua de la –d- intervocàlica: moda ->moa, boda -> boa </li></ul></ul><ul><ul><li>Supressió de la –r final de paraula: cantar -> cantà. </li></ul></ul>

×