Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
OPINIÓ
EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials
de Catalunya
AEIC
President: Jordi Renom
Vicepresident 1r: Jordi...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?

50 views

Published on

La Industria 4.0 és una estratègia industrial de país que presenta nombroses incerteses i no s'ha debatut prou a Catalunya.

Published in: Business
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia per Catalunya?

  1. 1. OPINIÓ EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort, Ferran Sardans i Anna Carrió Publicitat: Neus Barbosa i Emma Gonzalez Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza Disseny i maquetació: Anna Carrió Correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acordamblaPolíticadeprotecciódedadesdecaràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret alqualelsinteressatspodenrenunciar,quanuncol·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquès’usinlessevesdadesperapublicitatoprospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona. S egons l’”Informe Mensual de CaixaBank Research Perspectives 2017”, aquest any Espanya creixerà un 2,6% i superarà el producte interior brut de 2008, l’any que marca l’inici de la crisi. L’estudi tam- bé augura que el creixement del PIB es podria mantenir per sobre del 3%. Tot dependrà de l’evolució del preu del petroli, de la política monetària i de si el dèficit acaba sent més favorable del que es pre- veu. Amb aquestes perspectives econòmiques, l’economia mundial —i, de retruc, l’espanyola— sembla aconseguir certa estabilitat i solidesa. Amb paràmetres molt semblants, també ho confirmen les conclusions extretes de l’informe de Pimec “Evolució de la pime industrial catalana al 2016 i perspecti- ves per al 2017”. La previsió de l’activitat es pot qualificar d’optimisme contingut, ja que la perspectiva de millora entre la petita i mitjana indústria del país assoleix un 68,6%, mentre que la disminució se situa en un 7,5%. El percentatge de res- postes positives al creixement és, doncs, del 61,1%; una xifra, això sí, 5,1 punts percentuals inferior als resultats d’ara fa un any. Per tant, optimisme, sí, però amb seny i sense rauxa. Entre els indicadors que podrien fer augmentar la confiança en el sector indus- trial i en l’economia catalana i espanyola en sobresurt la competitivitat. Segons l’article “El futur de la indústria a Espanya” fet públic per CaixaBank Research el desembre, l’augment de la competitivitat, la internacionalització, la inversió en R+D i la formació del capital humà són els reptes clau. No obstant això, adap- tar-se al nou escenari digital i innovador de la fàbrica 4.0 és, de fet, el gran de- safiament. L’any 2014, el sector industrial espanyol va ocupar un 11,5% del total de tre- balladors i el seu valor afegit brut va representar el 15% del PIB. En funció de com evolucioni l’any 2017 sabrem si la tendència serà positiva i si les empreses s’atreviran a donar el pas i invertir el capital necessari i afrontar la digitalització. Un procés que, sens dubte, ha d’aportar-los-hi el marge de millora indispensable per multiplicar l’eficiència i la competitivitat.  Noves perspectives, nous reptes Segons CaixaBank, Espanya podria crèixer un 2,6% l’any 2017 i superaria el PIB del 2008, any d’inici de la crisi  Editorial  Sonòmetre La primera carretera solar del món proveeix d’energia 5.000 habitants La primera carretera amb energia solar del món compta amb un quilòmetre fotovoltaic que ocupa 2.800 metres quadrats i està dissenyat per ser transitat per tot tipus de vehicles a motor. El traçat s’ha inaugurat recentment a Nor- mandia, concretament al municipi de Tourou- vre-au-Percheen, per on es calcula que circulen diàriament 2.000 automòbils. De moment, es tracta d’una prova pilot, però sembla que el projecte té els avantatges suficients per implementar-se en altres nuclis poblats del món. Lluís Torner, Premi Nacional d’Investigació 2016 El físic i director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) ha rebut la distinció que concedeix el Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) per la seva “sòlida trajec- tòria com a líder d’equips i gestor de recerca d’excel·lència”. El guardó també ha reconegut “la investigació pionera en fotònica de Torner, reconeguda mundialment”. El premi reconeix la contribució significativa en àmbits dife- rents com les enginyeries, la tecnologia i les ciències experimentals. Els estudiants dissenyaran dues plantes fotovoltaiques al Campus de Terrassa Un grup d’alumnes de l’Escola Tècnica Supe- rior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ESEIAAT) dissenyaran i construiran dues plantes fotovoltaiques en dos dels edi- ficis del campus durant el transcurs de l’any 2017. L’acció està emmarcada en el projecte “SolarCampus”. La instal·lació aportarà una potència de 50 kW d’energia renovable per al consum energètic. “SolarCampus” és un projecte real d’engin- yeria en energies renovables impulsat per un grup de professors de l’ESEIAAT.  Altaveu 02OPINIÓ 02 FULLS DELS ENGINYERS / 14 NARCÍS ARMENGOL, CEO i cofundador d’ARCBCN “No ens presentem a concursos on el preu pesi més del 60 o 65%. Hi renunciem. La gent ens ha de valorar per altres coses” E n els últims anys, hem assistit a un degoteig continu de notícies relacionades amb la indústria 4.0 entre les quals s’inclou l’en- tronització com a paradigma i el rebateig d’aquesta com a Quar- ta Revolució Industrial. Ara bé, és realment l’estratègia que hauríem de seguir? Tenim un teixit industrial prou preparat per pujar a aquest tren? Jo tinc dubtes. En primer lloc, cal tenir en compte que la indústria 4.0 és una iniciativa d’origen ale- many i, per tant, està conceptualitzada per fer evolucionar el teixit industrial d’aquell estat en allò que els convé, és a dir, es pretén des- envolupar sistemes i elements que els altres, de retruc, hauran d’utilitzar. Però, ens convé a nosaltres? El nostre teixit industrial està pre- parat per al repte que suposa aquesta pre- sumpta Quarta Revolució Industrial quan, en molts casos, encara no ens hem integrat a la tercera? En segon lloc, el desenvolupament que fins ara està desplegant la 4.0 és basa en un con- junt de tecnologies a les quals s’està donant molta rellevància i se’ls confereix el do de ser fonts de creixement, de disrupció en el sector, de beneficis, etc. per a aquells qui les adop- tin. Tanmateix, al que estem assistint és a la creació d’un totum revolutum de tecnologies en què es barregen totes o una bona part per oferir solucions que, sovint, tenen una utilitat i rendibilitat qüestionables. I el que encara no veig és algú que ajudi als directius a decidir quina o quines són les tecnologies adients per pujar al tren tenint en compte la situació i els interessos de cada empresa. En tercer lloc, tampoc tinc constància que s’hagin desenvolupat elements que perme- tin portar a terme una gestió estratègica de la indústria 4.0 en l’àmbit empresarial. O si- gui, que els empresaris i directius disposin de coneixements i eines per decidir si, en el cas de la seva empresa, tenen cimentacions prou sòlides per suportar les tensions que genera- ran les noves tecnologies. O, pel contrari, és millor que construeixin uns bons fonaments abans de decidir quines són les tecnologies que podran implementar sense que es pro- dueixin efectes indesitjables. Crec que caldria que poséssim sobre la taula totes aquestes qüestions i les discu- tíssim per obtenir respostes que ens perme- tin posicionar-nos com a referents d’opinió i coneixement qualificat. De fet, el que crec que no hem debatut prou és si la indústria 4.0 hauria de ser una estratègia industrial de Catalunya.  Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia industrial de Catalunya?  L’anàlisi GIAN-LLUÍS RIBECHINI President de la Comissió de Gestió Empresarial Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

×