Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Agricultura ecològica

644 views

Published on

Llibre sobre l'agricultura ecològica

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Agricultura ecològica

  1. 1. Generamal de Catarunya De. partament d'AgrlcuIlura. A imentncié i Accié Rural llagricultura ecologica. .. NO és una simple subsfitucié de producles agroquimics per orgénics. Que és | ’c1gricu| turc1 ecologico ? NO és tornar a l’agricu|1ura de comenguments del segle XX. Si és un canvi cap a una agriculture més sana, sostenible i segura. . ..descobreix VAGRICULTURA ECOLCGICA Que es I ugricullura ecolég-ca’?
  2. 2. Copyright daquesta edicio: Generalitat de Catalunya Departament d'Agricu| tura, Alimentacio I Accio Rural. Proiecle‘. Pintar-Pinlar Editorial www. pintar-pinlar com Text: Ester Sanchez I Montse Escutia ll Iustranions: Ester Sanchez Traduccio I correccio Anna Sanchez Esculia lrnprimeix’ G. Rigel. S. A - Asturias D. L . AS-5.012-07 "Amt: la rzol I: -iboracio ile l‘Asso(: iar; io Vida Sana i (let Festival Ecologic tie la Infancia MarnaTerra " , ! ‘ rvv. /~-w'. :._ 'i/ {DASANA ' ‘l, i an. ASOCIACION VIDA SANA Resen/ ats lots els rlrets.
  3. 3. Que rése J | ’gricu| tu. rci A eco Ixogi co
  4. 4. "l Generalitat de Calalunya Departament d‘AgrlcuItura. .1 Alimentacié I Accici Rural El Govern de Cat; «iliiiiya lia decidii. llllll&lllC. '—. llll | ar:0i‘d de 2-—l. ‘“O: ..r'7_’lJ(‘l'/ ‘. ‘elaborar I 'cl[. .lllLTL-. ll uii Pia d"cir; <_ti<_i per €: l l‘ailiiiieiilaL: io i l'¢igri<, ;ii| ‘Llld CfUl. lli_ii: ]lClLli. 'f3 per ail l_Jl_‘llUdi_‘ 20137 2011 Ellllb l'<_t~b ‘I; ‘llLl do Lliir‘ Ll leiiiic uii : '»E= r:iLiii cl’; ii; ;r: :ii: ii‘is ei‘ii: :;m‘iiiiziclei. a iimjitilstir‘ la pi'r; )cli_: i:<; :ii: a l el r; :«. ;»i'i. ~_1i, ii‘ii dels. ailments emit-itilcs. a Caiaii, inya La piibli»: .=i«: ir) que ieiiiii a la iiiaiis. l'F1Sl“)<. 'lll. cirirics. a aqiir= .-. =.ta aprusta ciel Departaiiieiii d'Agrir: ii| iiii'a. AlllT‘iF: lli’ci(2lO i A(1(Il() Rural per tal dajiideir al(. ltf'<Ell. lf_ilLll)t1ll| E‘lli(J03IE5l. )U_ldLll, Jl_; I«. LIllS lE3llJl. >ll5l_lllldE? l'5 dl| lllG! liS -': ‘<; :r; >li; »gir: :‘. ~ El r; :asai llClSl. lEl. Es pré: -l= ;‘i’i aixi iair; :.| ileir Llll iiiaior i; I;ii’ii3ix<3riir; =i’il cl»: -. l‘; i_qi'ii: i,ilii_ii‘: i es; -r: :i: »li: igii: :a entre :3-I. -3 iii: -iii; r lea»; iie: :m? .-3 Cliff l)lllT: {tllCi, lT)l‘Olf)<Tll'i’. l('>l‘l. "illl nl iiiaieix temps una eiiin ntrarziiva als; if-. riiimr_l. oi'; =. Fn : iqi_ies1 Ililtire s‘e: <plii: a. amb I, ll'I lleiigiiziige planer l F_! llil? l‘Ir-_: (TlOl‘ Com sribteiieii els prodiivgttes I alimen ecologics lillijC1l'IC£ll‘llll'lE': dim sisieiiia de pro«; luccio especiflc que g'cilclllll; ‘l2-1l&lC0llLj€lV2;lC| O dc-ls ow: <istci‘ii: .~; Elglilllti I lLll'cllS, I que c; -zclou Ills do loics >. i<; iru, :E| e;< pi‘a<; i_i~: iLie<. I sri':3:3l: im: :,es que pmgiiizi D€fl| LlCl| CCll' Ia ieriiliicil clelr; solrs tile czonreii. clel l3Efll€fE§iB. l animal in tile is Cillalllai del l)l'OCl| ,lCit9 final l del medi alllbli-Tlll. D€f: 'lljO que aqiiesla pLil_>lir; cir_: io Lib agradi I ‘; l]Ll(_l| ":1 la coiiscieiirgiacio I l; ?(; lLl<; iil| ;Il(. > Ll»? lei lJUlJlc“il; |l_l iiilgiiilil. l. )l‘O<. lLll. '?'iOl'iw I i; oiisiiiiiir_l<; >rs l_lI_'l ltllllf. amb l’i: :€: i:iei‘£ii‘i<j: €i Cllll? Criiinli’il: iLiei: -:ii‘i a lei i: >rii: )le<: :CIr: > i Cori: ;e9rV€irirI<: i <: le| merli 3lTiblF<l'il i la . ~T. r«. liii . ,lz’»aiiiii-: i'l Lil. ‘-. i‘i5i I ClVll: l'l.3 C-C: iiS°; —.lei' del Dep5ii‘iai‘i‘i~‘: '-lit d‘Agii=3‘-. i|lLii‘a. F-‘. l.si‘. »;-'Pta»: :c I Al: :5: Hiiial
  5. 5. El sol és una font d'energi'a continua i inesgotable que garanleix el mantenimenl de la Vida en el planeia. El planeta Terra és on complex % ECOSISTEMA on vivim. Alla on creixen Ies plonles, hi ha Vida per als animals, parqué els animals necassitan les plantes per viure. Nosaltres també necessitem les planies i els animals per viure.
  6. 6. uacclé human“ 0' "Org Els sols s’erosionen i deterioren. Les industries dels segles ha fet variar cansumeixan coda cop més recursos naturals. Hi el Pia new Terra ha escossetot d'aigua. 'La despesu d'energia coda cap mes gran. Les deixalles, Ies escombraries, els cotxes i la calefaccié contaminen coritiriuamerii | ’aire. Els animals son explotals en petites gables par al nostre benafici. Les restes de productes quimics als alimenis afscten la salut de les persones. ..i coda cop I-ii ha mes hubitants a la Terra, pero rnolts no lenen alimentsni recursos. 3:£t= iui o't= Ii--ii’! -iroi-I l-i | '=iu-i ‘i isnil glut; V-r= m'I'i lei mun‘ t-ix“-pi . ,: ltr lIl| 'i= ll§Z1IML : l=IIll -‘l5-| g)(= !Ii‘-‘l('—-it ' iélilli Ilillél Hi ho molt pocs indrets que- conservin paisutges naturals _ sense haver patit l'accié de-' l'home.
  7. 7. Que és l'agricultura ecologica? o I r 1 - . V Es una sistema de traball qua cercci Vobtencié d'a| iments sons, Redmm I "S de I energm ' 9'5 recursos‘ naturals i d’elevada qualilut, sense malmetre el medi ambient, Promovent el reciclatge mitiangunt | 'i‘. is d'energies netes i renovobles. P"°C‘-‘"0"’ Pal l39"l95l°" d9l5 °"l'T'°l5l P"e59""°| "l 9'5 °qUlllb"l5l Tenint cura de no contaminar ni mulgastar les aigiies superficiols i subterréinies. la sulut de In nature i les zones rurols. Paront esment en lo cura dels sols, evitont la pérduci de NUTRIENTS. Controlant millor les PLAGUES i les malolties de la natura. Proporcianant ol bestior unes condicions de vida millors, no tractant-lo només com ci products alimentari. Crsant una distribucié més igualitario entre la poblcicio’ mundiol. Prod. ul_rIl‘aliments d'olta qualitat nutritiva i en quantitul suficient. t_erit_que els an ‘ mix hens . l faain in sun feina an un antom soludoble, en harmonic amb lo nalura. ' tconomlcs ' es propose fer-ho? Imilant els processes naturals dels ECOSISTEMES naturals de la zona, esiablint un equilibri entre els boscos, les postures, als arbres fruiters, |'l'iort, les abelles y els animals.
  8. 8. L’home ha anat desenvolupant durant segles diferents sistemes de produccia que li han permés aprofitar millor els recursos naturals de cada regié i adaptor els animals i els conreus a les seves condicions geografiques. l és que. .. a ningu se Ii acudiria tenir vaques al desert, ni conrear platans o sindries en un terreny fred i an plogui moltl Per aixé, l'agricultura ecolbgica té molt en compte tots els coneixements agraris locals tradicionalsz cada lloc, com cada persona al mén, és unic, i posseeix els seus propis ECOSISTEMES. Els ECOSISTEMES agraris es diferencien per les seves particularitats climatiques, aixi com pels seus diferents lipus de sbls, varietats vegetals RACES AUTOCTONES, cultura i tot allé que els fa unics. _ lmagineu-vos llavoi-S -' quants llocs diferents i unics hi ha a la Terra!
  9. 9. Hori'icu| “i'ura i iruc'i'icul'i'ura ecologica. Fa servir els cultius que millor s’adapten al tipus de sol i clima. Per aixo, requereix una planificacio prévia i una analisi de | ’entorn en el qual s’implanta, prevenint els problemes que puguin sorgir. Manté un equilibri entre els NUTRIENTS del sol. Reforga la BIODIVERSITAT. Fa servir ROTACIONS de cultius. Substitueix l’us de productes quimics per COMPOSTOS ORGANICS com els fems (excrements dels animals), el compost (barreia de restes vegetals i animals), adobs verds (restes vegetals) i purins (liquid dels fems). Substitueix els insecticides quimics (que maten els cucs de terra, petits animalons i microorganismes) per altres compostos botanics, organics i minerals, fomentant la FERTILITAT i la Vida microbiana del sol. Perla mateixa raé, no to servir la crema de rostolls perqué elimina materia organica, periudica els animalons del sol i és un perill per als boscos. Fa servir correctament el reg.
  10. 10. Les fulles mortes, els fruits les brcmques i altres restés de planteé a poc a poc és‘_podraixe: _14;, ,fin§, §_9u_e_ desapareixen. Quédii' . ‘. una. 3 F pols fosca: l. ’l1umU's’. . “ g u . _ . 5. _. v , , l l. 'l‘Ii, imus, barreiat amb la sorra, ll ' _ i l‘argVila que ia hi havia, la pols que porta el vent, l’aigua de la pluia i_ els rnicrqorganismes fonnen el sol.
  11. 11. r ¥ , -. __ - V) V t. K ‘L v -1‘, _j__. — 1.; xx
  12. 12. Hortlcultura Ecologlca - espécies . ... ... ... ,.. -.. ... ... ... ... ... ... m-Aho<¢-vac-acnlhm-em-nu mu. -. .. ... .. . ... ... .. . ... .. . -. . . M». .. 5.. ... . . .. ..a. m. ... . .4». .. ex. .. ... .«. u.. . u. culllu tn) . v.. ... r. .. . .. ... ... « us. .. m. ... :.. ..m mum a. ... ... .:. i. . ... ..». .<. s; ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . Puma v. ... ... .. . ... ... ... . N. ..» n. . . .,. .. . .. ... ... . . =.. ... . 2. . ... ... . . . . ... .. 4.. .. .-~. ... 5.. .. Amh V71 . W1l$ . ... ... . . .. .. .. .. .. . ... ... ... .. ... ... ... .. c c. .. .. .. . ... ... ... . . ... ... ... . . ... ... .. rm: s. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... u ». ».. ... i.. ... ».. -—. ..». ... .». ». ... ... ... o.. ... . c. ... ... ... ... ... ... .z u. ... ... ... -». ... ... ... a.. . mp. ..»-. ... ... ... . . ... ... ... .r. ... .~. ... .-. ... -.. ..s. ... m lawn»: II! «ml! -m-aw. ww. .. mum. wpfipaulc . i . ... ... . 4.. .. --. ... .. . ... .. . ».o. ... ... ... .. . u.. ... tumynm a. cam wltu . . . ... u. = rm-uh . ... ... ... n. s. .. . u.. , . ... ... n. . ... ..u. ... .. . . . i. are can-rvnoo C-bu mnogu ~. .«. ... ... ..mw mu ». ... ..u. .. was «. ..¢. a-. .-m win: .. ... ..u. ..-. ... hhadhhmtulnolfltw-tumult -4.. ..»-». ... .-m. .'».4.. ... ... . n»-. .4.. ... ... ... n,. —.. :.m Invite ». -. . .. ... . 5.: -». ... ..i. »-. ... ... . ~. ... ... ... ... . . an. .. 4.. ... . . .« . .. . ... . u. u. ... _ . . . ... ... ... -~. .. . . . - nu». .. . . . . r-I . ... ... . . . . ... In-unau- T I »<. ... ... ... .. mm. I n. -._u. ~ I nun. an. .. MI: I nun-una. I Ieuhnmhar. Califlar ~ r. ... .m. ... .u. ... ... ... ... .l. ,. . . .. .. . .n. ... . . -v . ... ... ... ... . .. ... ..«. ... .-. w-r. o. ... ... .. . .. . . . ... .. ... o. dn— . ... ... ... . . . . . . . . ... . M. .. . .. .. ... .. us. .. .4 bpinac . ... ... .. ... ... .. ... .. . . . ... . . .. . ... . . ... .. .. . . . ... .. ... ... .. . . a. .. ..u. ... .. i.l. ... ~.. ..~. ... s. ..». ... . . ... ... .i . u.. .. ... . . .. . ... -.. ... . ... ... ... ... ... ... . c . r um. .. ». ... .. ... .. ... ... ... ... ... . Carabaua m-. -.-. .¢a. ... ... a.. ..». .:. ... ... u.. ».. - Inib-up-mklul-lupin-min ». n.. .m. -.. .u. ... . mu»: -.. .,. .nv. n.. ... m.uu. M. ..» n-.4-nm. ».. ..«~m. ..xr-u. r.. ... ... v.. .. .n. ... ... ... ... ... ... ..u. .m. ... .u. n. I. «.-say. .. u. m.. ... .. II‘: --Iiiflvh . ... ... ... ... ..—. .». , cumguu--u. ..«. ... ..m 4.. -an-ma. -.«ii. ... my-5-u. ..--. .i my-mu. ..-4.. .. mu. » »-. ».a. a.. ... .u. m.. ... ... ... ... . manna. » Cogamhn r. —-nu-apt-no-m Maduixa r. ... .-. ... .v: ... .4.. i». -p. ... .., an: i.. ... .m u. .¢. ... .a. ... ... .-. sr. ... ..a. ..o. ..uv. ... ..a. s. ... a.. w.. ... ..: .r Istu-hm-adunuridodt--w Duly: um. . aw. tom 4 ---. ..-. u.. ... ... ... .. una. -.. u.. ... ... u. Slndrin 1: «um. um. . yuan. .-mu, mm mm . . . ». . ... ... ma. .. mwnin--«-4.. .. ... ... , . ... ... n 4.. .. . ..n lb-u n-yi- >4.. ..i. . 4.. .. . m n-qn. m.». ... u.. ..- c. ... ... ... ... ..m. -.. ,.. . . .. ... .. am. ¢.. ... ..p-«m. -u. .. cam u. .. . ...4.. ... .. .. i.. .. -p- u. .. . . no: .. m.: ... ... s.i. ... ..mv- 2 al outmurvuutnzlln-utwnpw-at-l .4.. . : ... m.u. .m. .. .:. ... . . «n-mmi mum Mum mo-n. ... i.. ..a. . mm upon-do tlhmlul-nu Mung-on z. ... ... ... ... ... ... ... ... .. u.. . . . . ..a. . . . 1.. .. ... ... .. ... . u. .. l— is. ..» . .u. ... . 1 . ... :.. — . . lkvm rdtn . . 4. molt: .. ... .. mu / .. ... .., .. ... ... ... ..a. ... ... «.. .. lama sr. ... ... ... .. . .4. . ... ... mu. .. u-. ... ... ... .. .i. . ii. .. . .. ... . 'II1urIbvll<bfliVlIII4II'VlOV1I u wanna a mu. .. . ... .., .. ... ... .. i. .. . ... . 4.. . . ... ... ... ... ..-. ... --. ... .i. ... ... ) iunnrlr u-nun on-. ... ... ... .a. ..»—. .u. ..-u u . .u. ... ... ... ... ... ... ..-. .:. ... . . ..¢. ... .rm. —.. ..n. ... .. . ... ... . hm, rm. ... ... ... .r. ... ... u. P-in-mulvnsaw I-1.-. ... m¢-m. .u. -.. :. ... ... ... ... ... ..¢i «hutch Tumaquut um-p-n. ~.. :.. m.. in. :u. .«. p-. n.. .. «.. -.-cu. ..-. ..un-4.. .». -.. u.. .« up-1»--. ..«. n.. ... n.-. ..iu. ..-r-we . vm. ... ...2.. ..-. m.. ... ... .i. ¢.. ... .»o. . mu. c. .«»s. ..». ... u:. -1|-Mirna)-, .. ... :.-u. .. u. ».. ... .n. ... .¢. ..m. ... ». Final rm. llovuv am. on . . mu . .. harm . . . - , ... ... .. a.. ... ... 4. lawn! - . ... ... .. . ... . a . .2 Ilmsn cm. .. .4». .. an-am. . u. .. 2. .4. >. .o. »¢. m.. .n. ... ... ... ». . . MI . u. 4.. ... . pa. .. . ... . 4-. ... ... ». . -. .4 an. .. M. .. pm»-, .. <.. ... . . .. ... . . ... .. .». ¢. ... >.. u.. ... .¢. w.. ».. ... ..-. ... m . :
  13. 13. H O - Bulb amb forma d'esfero blunca o vermellosa i composlu per capes blanques, grogues i violdcias, superposades al vollan? d’una gamma cemral. Prefarenlrnanl do clirna temperaf. De fdcil cultiu en un lloc prolegil i assolallot. De forla olor, nacessila ventilacié per a la sevn conservacié. El bulb o cabega 6: de pell blancu i ask‘: dividicla an grans, cudascun rocobort per una membruna blancu o rosudu. Prafereix climes cdlids i assololluls. De culfiu fdlcil si s'ovita l'exo6s d‘l'iumilul. Ric en hidrals de carboni i proleines. Quan es lalla fa una olor forfa. Es fa servir molt com a condiment. Puslunoga Arrol wcosn comuliblo, grogo o vormolloxa. S’adnplu :1 difororm climos poré 1'03!-ima més cl: tamporah. Nooueilu hair 0! sél scmpro humil. Kim on vitamin: A. No s'hu do tumor 1: plunlar ul muloix lcrreny fins passuts 3 unys. Nap Arrol gruixudu comofiblo, carnoua, do color blunc o graguonc. Cullival a les zones lomplrudos dc lol cl mén. Nocossilu rugs froqfnnfs. Ric on vilumlna C. Scrvoix do farraigo per al bodiar. Espdrroc Patch] Tiia tomufiblo words: 0 Hence si no he 051:1 Tubercle urrodonil, mgpgwdq gl sol, ""°""° P9’ f°"° i 9|'°9U9"¢ P9’ '-'“"5- Es cullivu on guirobe‘ ton cl: clima. Es culfiva en quasi ‘lots els climes, lol i que s'estima s’gdgpQ' a my pip“; 5. [.7-fa’ pgfb .1 3.“ qflflg més les temperatures fresques. Féicil de cullivur i adaptable als sols. gg difl¢iIA Amb un alt valor nulriliu i energetic, la seva principal vilumina es in C. AP: -ggigo pg] 5.” gqbgfi Es un dels principals conreus del planelu. No porticipa on rotations pnrqua‘ on cop plants! no to pot cunvior do lloc, - Ifi Pong I Horlalisses de tubercle. Es consumnixnn lam loa lullu com 0| bulb. _ wnufilblfi‘ Profunix cllmu lompcruls/ lwmils. I H°”. n,. ,. ‘. nu ; {ugh Nccusifu mollu ciguu, Como culxi i vilumina C. ‘ _ Doixu cl lcrnny moll ompobril i no comm plumuv-lo on cl ! "‘t*’. i-"*“w** matoix lloc fins que no hogin posam 3 e 4 Guys. . Hofldi, ~—n“. ",, °,_
  14. 14. Col Hortulisso urnb fulles do diferents COllflOl' formes i textures segons la sevo vorietat, disposades formant un cabdell. De climes temparots/ hurnits. No es molt exigent amb ol tipus do sol Rica en vitumines A, C, colci i tibia Es do In rnateixa tumilio de les col: 1 esto compostn per nombrosos bolons florals agrupats, formant un cap de color blanc De dimes temperuts, no és de tdcil cultiu i no creix an qualsavol sol Espinuc Verdura do fulles comestibles grans i do color verd fosc. S'estimo mes els climes temperats/ frescos. Necessita bons sols fértils_ Conté hidrats do curboni, proteines, iode, ferro i vitomines A, C i E To many: ierro que els cigrons i les llentias. Enciam La mes conegudo de los hortolisses, do fulles grans i roves. Es cultiva en qualsevol climu, encora que es propio de regions ternperucles. Forco adoptable ols sols, to necessitut de molto oiguo Aporta vitamins: A, C, E, 81, 82 i B3, fosfor, term i colzi Es consumeix cruo en amcinido i ultres plats Carabassa Te formes, dimensions 1 colors molt voriots. Lo polpo es otoroniodo i o la port central es troben nombroses llovors. Molt exigent amb al climo, necossitu climes cdlids. S'udapto bé uls torrenys poro el reg 6: fonomontol. Molt rica en vitomine: i molt nutritive i energetioo. E cle sabor dolconc. Alberginia Hortollsso on in port comostible 6s un fruit gran, cornés, do poll morodo brlllont i polpo interior blunca. Propio do climes colids i litornls murltims. 5’odopto o diferents sols pero necessito reg continu. Conté en petites quontitots totes les vitamins: fonomentols Cillndric, ollurgat i do color variable, to la polpo bloncu, oquoso i amb lluvon. Propi do dimes solids omb Cogombre neoessitot do regs frequents. Moduixa Fruit vermell orrodonit, upuntat. dol; i aromatic. No tolero In color excessive. S’adapta be u diferents tipus de sol. Font do vitominas C i E Es ooneixen mi: do 20 enpecios diferonts.
  15. 15. Melé Do terme esterica y gronderia variable segons lo varietat i les oondicions do cultiu, per fora pot ser blanc, groc, verd o una borreia, i a l’interior la polpe olorosa es dolga, tova i aquoaa, amb llavors al centre. Propi do climes calids. Molt exigent amb el sol. Ric en sucre i vitomina A. Cigré Uovor arrodonida do color grogos que es troba a | 'intorior d'unos boines on grups do o 3. S’estima més els dimes temperets colids. 2 i Es do facil cultiu per lo sova adoptobilitat ol torreny. Ric on proteines i mido, es una bono eportocio do fibre i calories. Q Mongetes 1 Es podon consumir vordes o soquos. Les , verdos son los beinos abons que les llavors estiguin C madures. Les llavors poden ser do malts colors, llises o tacades, i es troben on filoros dim los boines. $’ostimen més els climos tomperots. Requereixon molta llum i oiguu. Tenen un elevat contingut do proteines i minerals. Milloron la fortilitot de la torra, per aixo es fan servir dins do los rotacions per onriquir sols osgotats. D . ,/V" Llentia '0 ‘J Sindria T6 forma esferica i grandaria variable; esta recoberta per una escorga verdoso i to una polpa rasada, camosa, sucosa i dolqa amb llavors negres. Nocessita climes colids i amb regs frequents i abundants. Conté gran quantitat d’aigua i sucres. El 90% de la sevo polpa es aigua. De forma i grandaria variable, passe del color verd al vermell o groc segons la sova mudureso. To nombroses llavors e l’interior. Pebro’ S'estima mes els climes calids pero no excessivement. Requereix gran quantitot do llum. Es ric en vitamines A i C i sols minerals. Tomaquet Amb la pell exterior lliso i brillant, passe del color vercl al verrnell sogons In new: maduracio. La polpo interior to nombroses llavors groguos. D'origen tropical, s’estimo mes els climes forgo calicls. Conte vitaminos A i C, sals minerals, sucros i proteines. Existeixen molten variotat diferonts. Pésol Petite llavor verda que es troba a les boinos do la planto, cadoscuna de los quals pot contenir entre 3 i 12 llavors. Croix on climes tomperats o freds. Es beneficiés per al sol grocies els bacteris que tenen associats a les arrels. Conté tote closso do vitamines i as ric on protoines, hiclrots do carboni i sals minerals. Lo tiia i les fullos podon servir d'aliments por el bostiar. Llogum petite, arrodonida i marro, que es troba dins los beinos do lo plonta en nombro d’l a 3. Croix en climes calids i tomperats. Es rica en hidrots do carboni. Los tiges do la planta sorvoixon com o oliment per al hostiar.
  16. 16. Els cucs de terra son molt bons cigricultorf r . ". Nl“”'(fafi - g T"); ‘; fr , ' . "".5l' ‘C -7 »_‘. ' Els cucs de terra excaven aleries i es men en ' , ,/""'V. -. . . g _’ — g n. -., , I; :$, ’_, ;cfl la terra que es troben. '_. Les seves galeries serveixen perque l’aigua i | ’oire circuli pel sc‘>l. , ' ' Els pels de les arrels de les plqntes poden aixi , Hum'us, aiguo i aire son . . . . ; - ‘ ' 2 '~ respirar l absorbir aigua. I , molt bons per a les plantes. . "Ii 7 I . Mai ‘hi ‘ha massa cucs de terra, ’ . ‘ ' ’ ' iperqué serveixen d'aliment 0 altres animals.
  17. 17. Frudicultura Ecologica - espéc s N. .. . ..I. ... I.. I.I: I.. .I . .I. . I-WI. .. VlB)V'ul‘lVu'I1‘l lvfllillt . ,.. ,.III. .II. .,I. . . l/ -((VlV-ilflr>VIH'll . . II » KlH'r HD«'VVl1 Viklull rig». .. Inn. .. ». n-. .., he . ... . um I. .. m. .. I M. .. r». .. -«eat mum s. .. an-rm-. -1»-rn-. .I. «.. .. I. .. .4. unwu a. ... o.. . . .I. o— I. ... ... ... ... ... .I. ..a. .I. ... .. -». «.. ..I. it- l'II, .»rIqJcr AV('lllllV'Il com, . .., .II III. .I . I.I. ..I. I.. I . 1 I. I.. ... ..I. I.. .I II. ..» . . Il: N(VuV>llAA W. .. II. .I. I. . I . .I Vn(aN(lllH; lVi . ~IIII. . I. II. ... . I | lll’IAA(‘lAVV0IvveIullU3lVtIIl ltV7VlVl1IViVIVllllhIIVlVVlrllliluV9IyV4YlVt1hIyfi1 Perlra Be li(Il Ilr . ... ., . ... ... ... ... .I. .. lunwnalmdu vlrincr-Vreellll mm. .. C. .. . u. .. . ... .I. ... ., war -I <IIIII-- I-mu-mu I mIwIwIII More I. ..” . UM . .. ... ... delved: .. ,.. .I Iran . I.. . ... i.. ... ... .II. ... .. mIm. ... ... ... . mm. vlvnto I Flcnhlfl-Hwy sI. a.. .-. . . uI». ..«. .I. III. . ». ... ... . n. I. .. . e. I . m.. .II tI7‘lIIl)flI(lIIlVl Hill >. I I. .. . ..II. .I. ... In. .. a. mu. .. . ..II. ..~. s. I. .I. I.. .I . I. (BIvIImlhI(lO . ..I. ..I. ... .. Pruneru ». I . .II. .I I. .. mm W. . ¢.. .I. ldfl tvedinonllment melt . ... .I. .I . . min» . ... .I. . q». a. II. ... ... .m . ... . . ... .. gI. ... .. W . I.. .. . ... I.. .. . ... .m. ... . . ..II; ..mI. ».. . Ml; .I. .I. ... ... I . ... ..I.4.. . B4711 MIHWHUMDKE I . .I. I.I. ... m..
  18. 18. Frudicultura Ecolbgica - espécies Nocassita calor a l'esfiu 5 free! a | ’hivom part‘: he d'evifor l’ex: és d’humi1nfi i ombro. S’adupta a to! fipu: de vcrrany i G: poc exigent amb els regs. La seva racol-leccié ho de ser mall ucuruda. Hi ho vurieims que es poden ussecur per fer orcllanes. Presseguer Codony Moll rumificaf, urriba CH5 3 o 4 metres d'u| §ada, amb fulles arrodonides i flors roses 0 blunques de 5 petals. Necessim bono exposicio cl sol. S'a<cs1umo u poser en un rcco de l'hort 0 forms par! de tunques verdes, Es familia de la pomerc i la perera Es To servir per elaborar confitures y condonya!
  19. 19. n -1 v . ‘: :: vxm.3 rm»: - »’. ~uc. :.w: u:> r. L-‘! 5 F2 u]: «ropm: per -: ve3cn i. 'JVH[L. ‘:iu u-_~x(i«: -2 Pe re ra rim’-9 nmlz A-i -. '|m‘. -:1 I Avelloner sis iwuwmlc n in-‘: ='u:1:i: _ :1-nb elludu JVU, ilevxbi» « wcxif ru: iJ»: ni De ironc recie, Hi: i grises i amb una capgadu ben poblclda, la seva algadu ‘. varic: entre eis 3 i els 20 mefres. ._ Les flors son blanques. ‘x Creix en climes temperais i una mica humiis, E5 :05: gerrna de lo pomera, i existeixen mes de mil varieiats. Poi urribar a viure A00 anys. , ... ‘.. ... ‘_. Cirerer Arbre fruiter d'uns 5 metres d’a| ;ada amb el franc Ilis de color vermell fosc, amb brunques robusies, cepgada oberiu i flors bianques. S'cIdap1u a diferenis climes. Necessiiu reg rnoderei. Per obfenir cireres és necessari que hi hagi exemplars iunis de diferenis varieieis. Es resisieni a la coniaminadé aimosféricu.
  20. 20. Figuera D’a| ¢;ada mitiana, té una escorqa llisa grisoso i fulles grons, verdes i brilionts. Es de ciima mediterrani i s’estima més sbls sorrencs. El seu fruit és Io figa. Té un creixement lent pero una prociuccié alta. Prunera De 6 o 7 metres ci’a| <;ado, amb fuiles ovalodes, dentades i flor blonca. Si Io varietat esto ben udaptada cu la zona no done problemes. Les diverses varietats cle pruno claudie sén trodicionalment molt adients al seu cultiu, encore que darrerament estan sent desplaqades per altres varietats no autéctones, californianes, més gruixudes i acolorides, perb menys gustoses i pitior adaptades.
  21. 21. Le Pomere De brenques gruixudes i capgede ample, les seves fulles son ovelades, de color verd intens i té flors blanques de cine petals. Tredicionelment s'ha conreat en les vessants amb orientacié al sud i protegida dels vents. Necessite sols fertils, profunds i suporte bé els climes freds. Les pomes trencedes o picoteiedes pels ocells poden servir d'aliment per el bestier. . Amb el suc de lo pome fermentet es fa una beguda que es diu sidre. A Lleide i Girone hi he zones en es produeixen moltes pomes. Actuelment elgunes de les verietets de pome més cultivedes e Cetelunye son: Golden Delicius, Fuji, Royel Gala, Reinete, Granny Smith, Red Delicius, Belleso de Rome. Pero abans hi havia moltes verietats tradicionals que avui geirebé s’l1an perclut. Algunes son: Aiguardent, Manyege, Sent Joan, Aulines, Merge, Sucre, Cemose, Paleu del Bisbe, Terrera, Cor Glegat, Pic de Pedris, Totxe, Del Ciri, Reineta Daurada, Ull de Nespre. Eugenia, Sent Jeume Acida. Gofia, Cue Llarga Vermella.
  22. 22. Apicultu re Ecologice L’ep. icultor he de conéixer les plentes mel‘liferes del seu entorn, realitzer inspeccions hebituels a les ernes i neteiar-les. El pol-len per a les ebelles he de procedir de cultius ecologics: les plantes modificades genéticement per ser inmunes a les PLAGUES poden efecter les abelles perqué fenen substdncies toxiques. No se’l-s pot donor a menier xerops de sucre, només es poden elimenter, en cos de necessitet, amb le seva propie mel ecologica. Si no tinguessin eiguo el voltont de l'ome, s’heuran de poser uns abeuradors. Les ornes hen d’esta'r fetes principalment amb materials nturels que no comportin risc de conteminacié.
  23. 23. |. 'epiculture té une gran tredicio e tote lo Peninsula lbérice. Les ebelles no només son importents per la mel que eleboren, sino tembé per contribuir a le POL-LINITZACIC dels culfius, que té una gren influéncie en les collites. Es velorede com une conservedore de l’entom perqué pemiet que les plentes es reprodueixin i puguin eparéixer en nous ECOSISTEMES. / '1./ /it , .-«; _./ i ii n , ’ r / V_ . ‘t in : :‘“*"14zr. r;. . 7'7: . .;f " 7 fl . ”.-
  24. 24. Les ebelles visiten preferentrnent les flors d'une Unica especie vegetel fins e esgater els seus recursos alimentaris, és a dir, al final de la tloracio de la plonta. Una calenia pat arriber a tenir 80.000 ebelles i es constitueix en tres castes: ebelles obreres, abegots i abelle reina. Les ebelles recullen el pol~| en pertent-lo en un petit cistell que tenen a les potes del derrere, i el nectar el seu estarnec, per iabricer la mel. ‘k Le care es la substencie segragede per les mandibules de l’ebelle de torma liquida, que se solidifice e lo temperature de l’interior de l’arna en forme d’escates. Lo fem servir per a cosmetics, productes iermecéutics 0 per a la tebricacie de piniures. . ~: ) l. 'arnu o rusc es la case on viuen les ebelles. Existeixen diferents tipus d’erna segons les mides. M ml‘ ‘ . .~ / _ I K / K
  25. 25. Ramaderie Ecologice La remaderia ecologica té cure de la salut i la vitalitat dels animals. Procure el seu benester situant els animals en llocs adients el seu comportament, sense afavorir l'aparicié de malelties, estrés, par 0 patiment. Demene un tracte digne dels animals. lntegre els animals amb la resta de la finca, on gaudeixen d'une emplia llibertat de moviments. Les races sen seleccionades curosament segons les seves caracteristiques, les seves necessitets nutritives i la seva idoneitet a la zona. Té cure de l’alimentaci6, d’acord amb les seves caracteristiques, fent servir principalment aliments produits a la propia finca de forma ecologica. No fa servir compostos sintétics ni estimuladors del creixement en la seva alimentacio. Els facilita un lloc adient per tenir cure de les seves cries, i potencia les relacions de les mares amb els petits.
  26. 26. Els animals son molt utils i beneficiasos per a la humanitat. Ens proporcionen aliment, companyia, vestit, col-laboren en serveis cle proteccié civil. .. Tenim una resonsabilitat amb ells, i l'obligacio de procurar-les benestar i conservar les seves espécies.
  27. 27. Han de compter amb V il'luminaclé natural. > ’. « > / I L/ ' . r V _ (’ fat, 1' ' VG-'£’. :‘, “‘]_ _ ii)’ J ( if l ’ I I rasegadors a altres animals Els locals destinat als molestos. animals hen de tenir prou espai per a tots ells. 1% No hen cle tenir aranyes, l Han de tenir cliferents punts d'eccés e l’aigua . i el menier. ‘ l , D 9 99 $4» a l ‘ . . / _ V . I I - / ' ‘V J_, ‘_ S hen d evnter els ’ . I J fienfrontements entre animals / / . _,« l S l / %< lies, ‘ _ a L l , ~l S’han d’evitar les cencentracions cle males olors. <3 ' V Han de propercianar proteccia Hun dies”, hen venmms, El . I I H / h I ‘ davant la pluia, el vent, el sol. . i . ::: ;:: .:': ::. .:: ..: “ l , R . . No hi he d'l1aver lanques electriques - l , ' ‘ . , _ slné és ni punxes.
  28. 28. Ramaderie ecologica - vaqui’. Les vaques sén herbivores i quan pasturen aprofiten herbes i vegetacié que només poden digerir els herbivors. | .’herba és la base de la seva alimentacié, ia sigui meniada directament al camp 0 en forma de fenc. També s’alimenten del cultiu ecologic de plantes farratgeres (cereals, lleguminoses, etc. ). Existeixen dos tipus de produccié, per a cam i per a llet. Les instal-lacions hen de ser adients perqué no apareguin malalties ni periudiquin el moviment dels animals. Disposaran de zones de descans comodes, netes i seques, amb llit de palla i materials naturals adients.
  29. 29. La major part de vaques que produeixen llet son de race frisona. "Vaca de l’Albere”, ”Vaca bruna dels Pirineus” i ”Vaca Pallarese” son races autoctones catalanes. Algunes, com la Vaca Pallaresa, estan en risc d’extinci6 perque només queden uns quants exemplars. Aquestes races estaven molt adaptades a | ’aprofitement de pastures i vegetecié de les zones de rnuntanye.
  30. 30. Les vaques sen animals rernugants, s’alin1entcn (la vegelnls i tenen un eslémac format per quetre cavilais. Digereixen els aliments en dues etapes: una primeru molt lleugera per després tarnar-les a mastegar, lriturant-los més i aiegint saliva. Una vaca lé un vc-doll a l'any. Amb el pasturatge, els animals son partats a pastures naturals per aprofitar diterents recursos renovables, segons l’épaca de l’eny
  31. 31. Ramaderie Ecolagica - Porci Els porcs son omnivors, i mengen qualsevol tipus de vegetal, farina de blat de moro, patates, pastanagues, naps, remolatxa farratgera i restes d'hortalisses. Es molt interessant donar-les accés al bosc, sobre tot d’alzines i roures que produeixen aglans un dels seus aliments preferits. Les instal-lacions per a la seva estebulacié hen de ser adients, amb una area de repas confortable i neta que permeti a tots els animals tombar-se a la vegada, descansar i aixecar-se normalment, i veure altres porcs. Han de tenir un subministrament constant d’aigua i meniar. Esta prohibit allotiar-los en gabies individuals, només quan pareixin, les truges disposaran d’un corral per al seu us individual.
  32. 32. ”Montanera" es el nom castella amb que es ceneix des de fa segles l’exp| otaci6 de l’a| zinar amb els porcs de raga iberica a zones com Extremadura i Andalusia. Ales zones rurals de Catalunya tradicionalment a cada casa s'engreixave un porc que després es matava a | ’hivem per fer embotits. Els embotits eren la manere cle conservar la carn durant tot l'any. _ Avui die queden molt poques . '. ' ' ' - - - . ¥§>'_«. .-5‘; .1 ‘Z L races autactones de porc, cap a Catalunya.
  33. 33. . '~ / . s . ‘:= --Ex ". J cl-_‘-: " . Els porcs remauen els mimts do fulles amb el rnorro, a la recerca d’aglans i arrels, i femen la terra mentre l’excaven, canvertint __, ,,. ‘el sol an un tarreny apte pel seu cultiu.
  34. 34. Ramaderie Ecolagica - Ovi i capri Les cabres i les ovelles han d’estar en estabulacio lliure, amb pinso i farratges a la seva disposicié. Cabres Les restes de l’horla es poden fer servir per a la seva alimentacié. Necessiten un cobert ben ventilat per passer la nit. La llet de cabra és tan bone com la de la vaca encara que munyir una cabra done més feina. Amb aquesta llet es fa un formatge molt bo. Ovelles Ens proporcionen llana i llet. La xollada o esquilada les diferencia de les cabres: se’ls talla el pél o la llana per elaborar diferents productes, sobretot robe.
  35. 35. Hi ha una amplia varietat de races de cabres, adaptedes a diferents condicions de relleu (muntanya 0 pie). A Catalunya tenim la cabra Blanca 0 de Rasquera. Races ovines de Catalunya: Ripollesa, de llana blanca i entrefina amb el nas sempre tacat de color fosc. Xisqueta, robuste i molt rastica amb un gran instint maternal Aranesa, de llana espessa. Tent mascles com femelles tenen banyes. A la resta de la Peninsula lbérice sen molt conegudes: Merina, de llana curta, fine i arrissada. Churra, de llana gruixuda i sense ondulacions.
  36. 36. _: J~’. _ , .. . Les cabres sén égils, capaqes " d'enfiIar-se amb facilitat pels pendems. Els animals remugunls es complemenfenz les cabres _y I < . -_ » — , _ mengen escorces, fulles, esbarzers i arbusvos esbrossani : ‘ ' A'—' '$ els camins. Les vaques mengen | 'herbu aha i les ovelles E mosseguen el que han deixat Ia resin, aprofilani | ’herba arran de Verra‘ W'W'"=5°? '4F ‘ 7 “'m’t‘dIi: iolrjd! 2:: pasruravge ' I “[05”-ovelle§ sén pasfures d'esIiu
  37. 37. Ramacleria Ecologica - Avicola La crio d’ous de corral es fa en espais oberts. S’uti| itzen les races més adaptades, que son les AUTCCTONES. La seva alimentacio ha de ser suficient per al seu creixement i produccio, a més de la que els animals prenen directament del comp. No poden rebre aliments que continguin cap mena de substancies que suposin un risc per al consumidor. Els locals on s’allotgen hon de complir els segijents requisits: Ser prou espaiosos. Estor en bones condicions higiéniques. Tenir un sol idoni per no provocar lesions. Disposar de diferents ombients que satisfocin les seves conductes naturals. Tenir tropes de sortida als porcs. Tenir una ventilacio adient.
  38. 38. Les gallines lliures es mengen les males herbes i els insectes parasits. Tembé es mengen el gra masso petit que no es pot moldre. Segueixen els porcs, que arrenquen les arrels, per meniar-se els cucs. Els matolls els proporcionen brots tendres, insectes i cucs. I Aixo si, procuro no tenir-les a prop de l’hort si no vols que es mengin Ia collita.
  39. 39. Les gullines hon de tenir disponibilitat da nius adients per a la pasta d’ous.
  40. 40. Com son els agricultors ecologics? Els agricultors ecologics son molt observadors de tots els detalls que puguin afectar el seu agrosistema i molt compromesos amb la conservacio del seu entorn natural. Posseeixen una formacié agraria especialitzada, que els permet gestionar amb exit els ogrosistemes. Aquestes sén algunes de les tasques que fan: Tenen cura del sol, eviten l’erosi6 i fan que sigui més fértil. No cremen les restes dels cultius perqué serveixin com a adob. Tenen curo de les llavors i sempre que poden fan servir varietats autoctones. No fan servir productes quimics per a motor les plagues. Procuren el benestar dels seus animals. Conserven el poisatge agricola tradicional, millorant la BIODIVERSITAT dels ECOSISTEMES agraris, fent servir técniques de cultiu no agressives. Milloren la qualitat ambiental i la vida en el medi rural.
  41. 41. Bcionori AGRoNOMlC: relotiu als difetents conoixements sobre el oonreu del sol. BIODIVERSITAT: coniunt do in diferents espécias que conformer: un ecosistama dotarminot. Variatat d’£ssers vius segons les seves diteréncies genétiquas, els ocosistemes on viuan i els processes evolutius an constant carwi qua desanvolupari. COMPOSTOS ORGANICS: Substhncios qulmiqucs que contonen, entre d'oltr¢s elements, carboni t hidrogcn. constituents dels ésscrs vius. ECOLOGIC: que :6 on compte les imerrolacions. dels vius entre ails i amb cl medi on viuon.
  42. 42. ": ‘-Iinvi in . u . l‘. lI-'. y»‘ Unitat funcional constituida per una comunitat cl'organismes mutuament condicionats que ocupen un territori definit. capacitat que tenen els sols per mantenir durant molt temps una produccié de qualitat. Un sol fértil té una bona quantitat de matéria organica, un bon nombre de microorgonismes i una bona circulacié cle l’aigua i l’aire. Es essencial per a la perdurabilitat cle la Vida en el planeto Terra. una planta li diem mala herba quan molesta les activitots agrlcoles humanes. Les males herbes competeixen en els cultius amb la resta its plants: per | 'espai, la llum, l’aigua i els nutrients. També poden ser beneficioses perqué serveixen de refugi i aliment a insectes depredadors de plagues. 'lII1'l| ‘.«v I 3 ul‘| I. a VIII M . » link: substancia util per a alimentar les plumes. desenvolupoment excessiu d’un determinat organisme que s'olimenta de les produccions agrlcoles. és el transport del pol-len des dels estams de les flors fins als estigmes. Els insectes son els principals encarregats d’aquesta tasca i espe- cialment les abelles. ' - races d’animals originaries d’un lloc determinat, perfectament adaptacles al clima, al sol, a Palimentacio, i a les malalties i problemes propis de la zona. Sembra alternada en un mateix terreny de diferents cultius amb necessitats nutritives diferents per no esgotar el sol i evitar aixi la proliferacié de determinacles plagues.
  43. 43. Com iclentifico un aliment ecologic? El sistema de la produccié agraria ecologica a la Unié Europea esta regulat per un reglament que defineix com hon de treballar els agricultors, els ramoders i les industries que elaboren aquest tipus d'aliments. Només els aliments que complexen aquestes normes poden utilitzar els segiients noms protegits: "ecologic", "eco", "biolc‘>gic", "bio" i "organic", que serveixen per diferenciar-los dels que no les compleixen. Els pagesos, ramoders i empresaris que participen en la produccio i venda dels aliments ecologics reben unes visites de control especifiques per a garantir que les coses es facin de forma correcte i conforme al que estableix aquesta normativa.
  44. 44. A l’etiquetotge dels aliments ecologics, a més dels noms protegits, també es fan servir uns segells o logotips que aiuden als consumidors o identificar-los. Aqui en podem veure uns exemples: Eu(0l.0.LlILl. AFaP. ln. fllYUEA I ESPIUI/ t ph: =J. ,—. :.= > = .e. .=: :.» W3? .5 .73.5 . .$. _$. ... . IIIIIIIIAI IIIGII 2.-_: ,.: . F» ~_. ._. _:_. .:> l—. V’. C. . Em" A. .. ac. .. ,5: . . <iE: ._ S _? :z_. ..E u. .. unsuo on U l‘f'L>I0'i’. A 6533a <u: .n5u= §.. 9,. W 5 3 .8528: 328 >. r.. t.. .C: _.: _.. > _t. O.. .x. ._r. > 3%. ... (4 .7. tr. _(i: :1.. .~m 5»i. ..r. ... n.. . . 32.2: .8522” ' 0 W EL U A W Du D. nu U luv 3 .555 32.8 | . ..sc_csu. ;.¢. ;¢ u. on gem Id. .: ::§ 5 S 332: PAE <. J:. .. . .=. u.. _ (K Fa ; ._. :xu. .< 0% 4 ox: ..: ... E ¢ Ni! :53 £9 I: USK: DI r= . w. .¢. AK 2.. C. 3.. ... .» 5 .5 2 9,r. ,,. %.. . 0 3. at :2 29.. 3 0253.9 _< =7.u oa: .:8>uum_. $uau » I <sEBaE<maEx8 Amnoron_a W . ! |-': VA Ah > COMUNITAT VALENCIANA I U uh.2o .622 5:: m8$x_2 <a goaiafi Sdwzou ICM NNPEK . . 5. 3.1.2 . §52:9n ; (mm uvu mnaro 68;! ) 4?: 5.0.) AURICULYURA ECOLOGICA r. .. O 7 . ...
  45. 45. . , ... l,, ,.. .. ‘I . ,. . . .0 sw . ,t- C WFI. étx‘/ (:5 . .eL_(0_. /_ l P/ ?0 ’ (7255 12', ‘ - s . ’ H :3 J’ if . - L l'—" l'_‘
  46. 46. Per que consumir aliments ecologics? Millores per a la nostra salut: No es tan servis pesticides quimics per al seu conreu i per aixo no contenen residus de substancies toxiques. El seu creixement és més lent, no absorbeixen tanta aigua i aporten més nutrients. Son més rics en fitonutrients, substancies protectores davont de moltes malalties. Els animals creixen sense estrés i reben pocs tractaments veterinaris. La llet, la cam i els ous no tenen residus de medicoments. Els ingredients transgénics estan prohibits. Els productes transformats contenen molt pocs additius i els que hi ha son d'origen natural.
  47. 47. Millores per al medi ambient: - Fomenta la biodiversitat i la recuperacio de varietats i races autoctones. - No fa servir substancies que contaminin l’aigua, l’aire 0 el sol. - Evita l’erosié i augmenta la fertilitat del sol. - Protegeix la flora i la fauna. Per una socie'i'at més iusta: - Aiuda a mantenir la poblacié rural i genera llocs de treball. - Aiuda a la pagesia o recuperar la seva independéncia d’empreses productores d’adobs, pesticides i llavors. - Toma la sobirania alimentaria dels camperols dels paisos més pobres. Molts dels productes de comerg iust provenen de l'agricultura ecologica.

×