Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Carreteras Definitiv

1,117 views

Published on

Published in: Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Carreteras Definitiv

  1. 1. Geografia de Catalunya 13.V.08 La xarxa viària de Catalunya Paula Orduña Giró Miryam Morales Benito
  2. 2. <ul><li>Introducció </li></ul><ul><li>1.1. La xarxa viària a l’actualitat </li></ul><ul><li>1.2. Influència del medi físic </li></ul><ul><li>Impactes de la xarxa viària </li></ul><ul><li>2.1. Territorials: </li></ul><ul><li>Pla General Territorial de Catalunya </li></ul><ul><li>2.2. Socioeconòmics </li></ul><ul><li>Finançament de les autopistes </li></ul><ul><li>2.3. Mediambientals </li></ul><ul><li>Sobre la fauna </li></ul>
  3. 3. Les societats contemporànies es caracteritzen per la mobilitat de les persones, les mercaderies i la informació. “ Revolució dels transports“ Augment del nombre de vehicles, també a Catalunya. L’any 2000: 656 vehicles/1000 habitants Evolució del parc de vehicles a Catalunya Les distàncies es calculen en termes de temps i cost del desplaçament. La xarxa viària de Catalunya Paula Orduña y Miryam Morales any 1987 2000 Nombre de vehicles 2.349.764 4.000.205
  4. 4. <ul><li>Clau per a la competitivitat dels diferents sectors productius </li></ul><ul><li>Clau per la qualitat de vida de la població </li></ul><ul><li>Clau per la vertebració de l’espai geogràfic. </li></ul><ul><li>Tanmateix cal també un entorn socioeconòmic i productiu mínim. </li></ul>La construcció d’aquestes té un preu : - a llarg termini, l’impacte ambiental - a curt termini, el finançament, s’ha de fer front als costos . Les infraestructures viàries com a repte (alt cost, difícil traçat) El pla de carreteres de Catalunya (Generalitat de Catalunya: 1987) reconeix que la xarxa viària en si mateixa difícilment podrà dinamitzar una comarca o àrea deprimida . Dotació d’infraestructures de transport , clau del desenvolupament regional: La xarxa viària de Catalunya Paula Orduña y Miryam Morales
  5. 5. 2. Xarxa viària segons tipus de via, 2000. (en km) 1. Xarxa viària segons la seva gestió Font: Cataluña. Un análisis territorial. MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D. Barcelona Girona Lleida Tarragona Total Autopistes 384 110 58 201 755 6,0% Autovies i vies preferents 364 299 84 16 764 6,3% Carreteres convencionals 3.316 2.065 2.685 2.511 10.577 87,4% total 4.065 2.475 2.827 2.729 12.096 100%
  6. 6. Font: www.aseta.es
  7. 7. <ul><li>1. Situació ístmica de Catalunya </li></ul><ul><li>2. Disposició en funció dels grans eixos orogràfics i la xarxa fluvial, generalment perpendicular a aquests. </li></ul><ul><li>3. Notable altitud del territori: 49,7% per damunt 600 m, 16,5% per damunt 1000 m (territori de muntanyes). </li></ul><ul><li>En un context litoral implica grans desnivells i pendents </li></ul>Font: Cataluña. Un análisis territorial. MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D. El territori i la seva gestió
  8. 9. Clara compartimentació del territori. Font (dels dos): La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). FONT I GAROLERA, J. Bloc diagrama de Catalunya Mapa de barreres (altitud i pendents) Gran variació d’altituds (terreny muntanyós). Pocs corredors continus.
  9. 11. Tota infraestructura comporta un triple impacte en el medi on s’implanta a dues escales, la directa i la induïda (a partir de Majoral et. al.) directe : 1. Millora de l’ accessibilitat 2. Vertebració del territori i la xarxa urbana 3. Integració regional induït : 1. Efecte barrera 2. Implosió – explosió urbana 3. Atracció urbanística 4. Augment del trànsit directe: 1. Increment de la atracció industrial, residencial, comercial, turística 2. Finançament de les infraestructures induït: 1. Efectes diversos de la millora de l’accessibilitat 2. Increment de la congestió 3. Augment del PIB 4. El finançament com efecte col·lateral: Peatges... Oblit dels ferrocarrils. 2. Els impactes de la xarxa viària Impacte territorial Impacte socioeconòmic
  10. 12. directe: 1. Canvi en els usos del sòl 2. Contaminació acústica i atmosfèrica 3. Alteració del paisatge 4. Efecte barrera A la pràctica tot són impactes interrelacionats . induït: 1. Possible increment de la pressió sobre els usos del sòl. Impacte mediambiental 2. Els impactes de la xarxa viària
  11. 14. · A Catalunya , densitat trànsit (IMD) molt elevat: 650 vehic./1000 hab. (2000). · Lloc de pas obligat entre Espanya I la resta d’Europa L’augment del trànsit: Intensitat mitjana diaria (IMD) del trànsit de la xarxa bàsica de Catalunya Font: La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). FONT I GAROLERA, J. ·Indicadors de la mitjana a la UE: - d’autopistes i xarxa bàsica, molt per sobre. -de la xarxa viària total molt per sota en la Baixa connectivitat de carreteres secundàries Any 2000 Catalunya Espanya Xarxa viària 7,3% 100% Població 15% 100% Parc de vehicles 17,6% 100%
  12. 15. <ul><li>Pla Territorial General de Catalunya , 1995 (PTGC) </li></ul><ul><li>Objectiu final : reequilibri territorial de Catalunya. </li></ul><ul><li>Com? </li></ul><ul><li>Estudi a fons de les zones de </li></ul><ul><li> PTP (Pla Territorial Parcial) considerant: </li></ul><ul><li>- Nivell de desenvolupament </li></ul><ul><li>- Especialització productiva </li></ul><ul><li>- Comunicació entre elles, mobilitat laboral obligada </li></ul>2. Agrupar sistemes urbans segons la mobilitat laboral obligada (un o més municipis). Els ja consolidats seran els punts clau pel procés reequilibrador. 3. Dotar a aquests sistemes urbans d’infraestructures i equipaments mínims en funció del seu nivell. Distribució municipal de la població, 2000 Font: www.gencat.net/PTOP Regions PTP
  13. 16. Mapa dels fluxos de la mobilitat laboral obligada Millora d’infraestructures: creació xarxa viària conseqüent Font: www10.gencat.net/ptop/binaris/sistemes_tcm32-9679.pdf Polaritats del territori segons el PGTC, 1991
  14. 17. Mapa dels fluxos de la mobilitat obligada Millora d’infraestructures: creació proposta d’una xarxa viaria conseqüent Proposta de la xarxa viària PGTC Font:www10.gencat.net/ptop/binaris/infraestructures_tcm32-9684.pdf Estructura ortogonal , no radial. Es trenca amb Barcelona com a únic centre de confluència.
  15. 18. Finançament de les autopistes.
  16. 19. ” La competitivitat d’una economia va lligada a l’existència d’una bona xarxa viària. Els beneficis econòmics es xifren en increments de l’1,5% anual del PIB .” ( Grau i Reinés) La necessitat d’infraestructures obre dos debats: 1. Tipus d’infraestructura viària: ferrocarrils o autopistes. 2. Com es financen les infraestructures. A Catalunya la política d’infraestructures viàries prioritza la construcció d’autopistes. Aquesta política és atractiva pels bancs i les caixes d’estalvis, que tenen més garanties de poder recuperar les inversions i fer negoci.
  17. 20. <ul><li>Alt cost de la inversió: </li></ul>- Entre 3.000.000 i 18.000.000 € / Km - Grans pèrdues els primers anys El peatge serveix per amortitzar l’endeutament de la construcció de la via i el seu manteniment. El pagament és proporcional a la inversió realitzada: quan més dificultats en el traçat  més car Allargament de concessions, pràctica força habitual
  18. 21. <ul><li>Falta de recursos públics </li></ul><ul><li>Els anys 60-70, intervenció de la iniciativa privada </li></ul>Concessionàries <ul><li>G reuge comparatiu en l’ inversió de l’Estat espanyol. (“Solidaritat territorial”). </li></ul><ul><li>Fons europeus de cohesió prioritzen la inversió dels ajuts econòmics </li></ul><ul><li>en zones més febles. </li></ul><ul><li>Resultat: els anys 90, Catalunya acumula un 30% de les autopistes de peatge de tot l’Estat i només un 5,5% d’autovies. </li></ul>
  19. 22. El finançament, a càrrec de societats anònimes . Participació de diverses entitats financeres, especialment caixes d’estalvis catalanes
  20. 23. Sobre la fauna
  21. 24. Exemple de pas superior de tipus “diabolo”, ubicat a l’autopista A-36 de França
  22. 25. <ul><li>2.3.3 Creació de nous hàbitats: </li></ul><ul><ul><li>Les mitjanes separadores, drenatges, túnels o viaductes.... </li></ul></ul><ul><ul><li>Vegetació artificial. </li></ul></ul><ul><li>2.3.4 Efecte barrera: </li></ul><ul><li>Fragmentació dels hàbitats </li></ul><ul><li>Dificultat de connectivitat biològica </li></ul><ul><li>Arribada d’espècies de gran capacitat colonitzadora, certes aus, en detriment d’espècies amenaçades. </li></ul>Rampa de pas de fauna que connecta el drenatge amb el talús.
  23. 26. 2.3.5 Increment del risc d’atropellament: · Mortalitat elevada a causa de col·lisions amb vehicles · La falta d’impediments físic augmenta les incidències 2.3.6 Altres factors: cicle biològic de l’espècie, volum de trànsit , amplada de la via, característiques dels marges... Font: Rosell Pagés, Velasco Rivas; Documents dels Quaderns de medi ambient nª4/(1999)
  24. 27. - MAJORAL, R.; LÓPEZ PALOMEQUE, F; FONT, J.; SÁNCHEZ AGUILERA, D. Cataluña. Un análisis territorial . Barcelona: Ariel,2002 - www10.gencat.net/ptop/ (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) - GRAU I REINÉS, Josep A. Les autopistes a Catalunya. Greuge comparatiu i motor econòmic. Barcelona: Pòrtic, 2001. - ROSELL PAGÉS, VELASCO RIVAS; Documents dels Quaderns de medi ambient nª4, 1999. - FONT I GAROLERA, J. La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935). Barcelona: Oikos-Tau, 1999 - www.aseta.es (Asociación de Sociedades Españolas Concesionarias de Autopistas, Túneles, Puentes y Vías de Peaje) Pàgines web: Llibres:

×