1. LA INFÀNCIA EN
LA SOCIETAT DEL
CONEIXEMENT
BERTOMEU SÁNCHEZ, Cristina
COY GONZÁLEZ, Patricia
GÓMEZ ALFONSO, Gemma
LEIVA VICENTE, Alejandro

2. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
ÍNDEX
Introducció....................................................................................pag 2-4
Un nou model d’aprenentatge......................................................pag 4-7
La infància en xarxa......................................................................pag 7-9
La ciutadania i la governança infantil.........................................pag 9-11
L’ètica del futur: les noves generacions i l’era dels xiquets.....pag 11- 13
Conclusions...................................................................................pag 13-14
1
Página

3. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
INTRODUCCIÓ
Societat de la Informació
La Societat de la Informació pretén integrar les TIC en un context productiu i social, i
progressarà cap a la valorització de la informació.
Des de la perspectiva psicològica evolutiva, podem distingir:
Xiquets xicotets (de 2 a 6 anys): inicien el seu aprenentatge integrant els
avanços tecnològics de forma intuïtiva i natural.
Xiquets de 7 a 11 anys: avancen en el maneig de les noves tecnologies i
s'inicien en Internet.
Adolescents (de 12 a 17 anys): ensinistrats en les tecnologies, sucumbeixen
davant la fascinació de les xarxes socials que construeixen en Internet.
Definim “nen” com tota persona humana que té menys de 18 anys, comprenent tant
l'etapa infantil com l'adolescència.
2
Página

4. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
Els nens representen l'últim esglaó del desenvolupament humà. Segons UNICEF:
Un de cada quatre nens viu en l'extrema pobresa.
Un de cada dotze mor abans dels cinc anys.
30.000 moren diàriament per causes evitables.
150 milions sofreixen malnutrició crònica.
120 milions no reben ensenyament primari…
S’ha de dir, que arran de que els xiquets i xiquetes són l’últim valor de la societat sense
valors, naix l'Informe d’Euronet, descrivint alguns desavantatges que pateixen aquests:
• Invisibilitat política i social.
• Accés al tribunal denegat.
• Absència del dret a votar.
• Cap atenció als seus interessos.
• Negació del respecte a la cultura i religió a l’escola.
• Cap representació política.
Societat del Coneixement
Primerament, definirem la Societat del Coneixement. Aquesta és la integració de les
tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en el desenvolupament de les
relacions industrials, socials i interpersonals.
Les TIC, el que aconsegueixen és crear una societat amb moltes més oportunitats que
les que s'han ofertat fins ara, i així poder restablir la igualtat justa a tot el món.
Aquesta Societat es caracteritza per la forma d’emprar la informació a través de l'anàlisi
o reflexió crítica per generar el coneixement necessari per al desenvolupament humà,
tant individual com col·lectiu. Les TIC en la societat promouen l'autonomia i les
nocions de pluralitat, integració, solidaritat i participació.
3
Página

5. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
Els nens són molt importants en la Societat del Coneixement, ja que formen un 30%
de la població universal. Ací compten amb diversos avantatges:
Flexibilitat i adaptabilitat.
Sistemes d'innovació en cerca de l'eficiència i excel·lència.
Permeabilitat de les persones per integrar les noves tecnologies.
Capacitat comunicativa.
Visió higiènica, generosa i solidària.
Els xiquets representen el futur de la visió prometèica, la contínua recerca del
coneixement amb intencionalitat alliberadora. És per això que no se’ls deuria mancar de
les fonts del coneixement.
UN NOU MODEL D’APRENENTATGE
Primerament, connectant en allò anteriorment exposat, podem entendre la
Societat del Coneixement com una evolució de la Societat de la Informació. La societat
es dirigeix progressivament a la Societat del Coneixement. Així, la capacitat per
aprendre i integrar el coneixement és necessari per al desenvolupament de les persones.
4
Página

6. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
S’ha de dir que hem de ser conscients de què la societat està canviant, i amb açò
l’aprenentatge dels nens. L'aprenentatge és el procés a través del qual s'adquireixen o
modifiquen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de
l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació. L'aprenentatge és un
element essencial en la Societat del Coneixement. Aquest es necessita desenvolupar al
llarg de tota la vida. Aquest model exigeix un aprenentatge continu per poder-nos
adaptar a tots els canvis tecnològics que es produeixen progressivament, que haurà de
ser dirigit cap a la potenciació de la nostra capacitat reflexiva i analítica. Es destaca la
competència d’aprendre a aprendre, ja que és necessari que es desitge aprendre per
permetre integrar els nous coneixements que vinguen, i poder renovar els necessaris.
Així, s'aconseguiria un nivell de coneixements mínims.
En conclusió, la nova Societat del Coneixement haurà d'ensenyar als alumnes a
aprendre a aprendre durant tota la seva vida. I una de les competències necessàries serà
la capacitat per buscar, jerarquitzar i organitzar la informació omnipresent.
Una de les tasques del docent serà mostrar als nens que hi ha moltes maneres
d'aprendre, i que no tots som iguals ni aprenem de la mateixa manera.
Els diferents tipusd'aprenentatge que hi ha són:
o Receptiu: el nen comprèn el contingut i ho pot reproduir.
5
o Per descobriment: el nen descobreix els conceptes i les seves relacions i els
Página
reordena per adaptar-los al seu esquema cognitiu.

7. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
o Repetitiu: el nen memoritza el contingut sense entendre-ho.
o Significatiu: el nen relaciona els coneixements apressos amb els nous.
o Observacional: el nen observa el comportament d'una persona model.
o Latent: s'adquireix un nou comportament, però no es demostra fins que s'ofereix
algun incentiu per manifestar-ho.
Hem d'aprendre a desenvolupar els següents tres aspectes:
Desenvolupament personal i cultural: dóna sentit a l'existència de cada
persona.
Desenvolupament social: la nostra funció com a ciutadans, és a dir, la
participació política i sociabilitat.
Desenvolupament professional: ocupació, satisfacció personal i benestar
material.
La intel·ligència numèrica i verbal és insuficient, per la qual cosa caldria incorporar
altres intel·ligències humanes. Algunes són la intel·ligència emocional, intel·ligència
enfront del proïsme, intel·ligència personal, intel·ligència mediambiental.
En aquesta societat, el nou docent deurà d’estar al costat de l'alumne i no enfront
d'ell. També haurà d’ajudar a l'alumne a obtenir uns coneixements mínims, i descobrir i
desenvolupar les seves potencialitats, alineats als recursos tecnològics que millor
faciliten la funció.
La societat de l'aprenentatge representa una oportunitat per al desenvolupament
accelerat de les societats menys avançades a través d'un nou traçat instrumental.
Destaquem:
Internet ofereix grans oportunitats
La societat de l'aprenentatge facilita l'accés al coneixement i ho democratitza, i
representa una nova valoració del capital humà,
L'aprenentatge al llarg de la vida permet recuperar els temps educatius perduts i
6
Página
potenciar els nous.

8. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
LA INFÀNCIA EN XARXA
Primer de tot, remarcar la importància de la comunicació. Aquesta, gràcies a les
TIC, en la societat actual la comunicació juga un paper molt important. Açò desemboca
en què les persones estan més comunicades i, per tant, hi ha un increment d’interacció
ciutadana de diferents edats i característiques. Si alguna característica pot definir a les
persones tecnològicament connectades és la d’heterogeneïtat.
En aquest context apareix el xiquet en red, o el xiquet en xarxa. Aquest viu,
estudia i es comunica en xarxa junt a milions d’iguals. Totes les seues tasques diàries
les realitza a través de la xarxa, ja siga per entreteniment propi, tasques escolars o per
parlar amb els amics o altres persones.
Estem enfront d’una sabiduria de la multitud. Ací, s’ha de deixar clar que la
intel·ligència global o col·lectiva sempre serà superior a la sumatòria de les individuals.
La infància en xarxa disposa de diversos perfils característics. El que destacarem
serà el de liquidesa. Així és, estem enfront de xiquets líquids. Aquestos es diferencien
de la resta per estar millor adaptats a la societat, a més de ser més aptes per a integrar les
innovacions tecnològiques. Aquesta liquidesa els beneficia en tant que generen
innovació i molts canvis. A més a més, estan oberts a qualsevol adaptació, a les
innovacions permanents i són molt hàbils per al maneig de les TIC.
Però els xiquets líquids no estan aïllats, sinó que junt a aquests trobem també el
món, la vida o el temps líquid. Aquests es caracteritzen perquè les condicions
d’actuació des membres que els integren canvien abans de què les formes d’actuar es
consoliden en uns hàbits determinats. Aquest mode de vida, o simplement vida, manca
d’una direcció determinada.
A continuació presentarem unes dades a mode d’exemple de l’Institut Nacional
d’Estadística (INE):
7
Página
El 72,3% de la població espanyola de 10 a 14 anys són usuaris d'Internet.
El 74,4% disposen d'ordinador personal.

9. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
El 70% juga habitualment a videojocs.
Tot seguit, presentarem els dos punts de vista amb els quals ens podem trobar en
aquesta nova societat. Aquestes perspectives opinen sobre els xiquets líquids. Trobem
els següents:
- Perspectiva positiva, Jeroen Boschma: els xiquets i joves són més intel·ligents.
- Perspectiva negativa, Jean Twenge: els xiquets i joves són més egocèntrics i
narcisistes. Tenen una visió materialista i consumista de la realitat.
Pel que fa als perills i aspectes positius amb els que ens podem trobar davant
aquesta nova visió de la infància en el context de la societat del coneixement, trobem els
que a continuació s’exposen.
D’una banda, exposarem els perills. Primerament, remarcar la bretxa digital que
sorgeix entre els xiquets i els adults(els xiquets mostren majors competències que els
seus pares que s’enfronten a problemes d’alfabetització digital i autoritat parental), i
entre els xiquets i els xiquets (desigualtat d’accessibilitat als recursos tecnològics). Una
mena de definició de bretxa digital seria la següent: expressió que fa referència la
diferència en l’ús d’Internet, normalment a la destresa per a moure’s en aquest.
A més a més, també trobem un altre tipus de bretxa, la bretxa cognitiva, és a dir,
l’exclusió. Aquesta pot donar-se en els casos on un grup no accepta a algun membre per
no posseir una destresa avançada en l’ús d’Internet, ja siga perquè no té els mitjans, o
per no voler tindre-la.
D’altra banda, trobem els aspectes positius. Un d’ells sense cap dubte
ésl’agermanament, ja que les NNTT faciliten la cooperació i el treball en equip. Així,
les persones que no posseeixen una destresa digital avançada i tenen el desig
d’aprendre, poden ser ajudades per altres més expertes que volen recolzar-les.
També trobem la potenciació de la població infantil i el diàleg social. Internet té
8
Página
els límits difusos, i això beneficia a la població que vol i no pot opinar sobre els
problemes socials que li afecten, per exemple.

10. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
Un altre avantatge seria que les TIC multipliquen els efectes d’una acció
positiva i exitosa. Aquest punt el podem classificar com una conseqüència de
l’agermanament anteriorment exposat.
Per últim, està la possibilitat d’incrementar les innovacions i potenciar la
cooperació. Així, el treball cooperatiu rebria una gran importància, ja que en aquest
context s’obrin noves formes de treball col·laboratives i es creen xarxes o espais
multiculturals de col·laboració.
Per a concloure aquest apartat, reflexionar sobre la possible solució que
disminuiria els perills i potenciaria els aspectes positius. És a dir, una mena de solució al
problema sorgit amb els perills.
Aquesta possible solució seria que tots els xiquets accediren a un Sistema
Educatiu que els incorpore a la Societat del Coneixement i els habilite en el maneig de
les noves tecnologies. D’aquesta manera, com tots els xiquets tindrien les mateixes
destreses, o almenys tindrien l’opció de tindre-les (l’elecció d’estudiar-les/practicar-les
o no és qüestió de cadascú), la bretxa digital entre xiquets-xiquets es suprimiria
progressivament.
LA CIUTADANIA I LA GOVERNANÇA INFANTIL
Primerament, hem de dir que les noves tecnologies, propicien una millora per a la
ciutadania i la gobernança infantil. La valorització del capital humà permet construir
altres escenaris socials de desenvolupament basats en el coneixement com un bé de
domini públic, de ajuda mútua entre els ciutadans i el enfortiment dels serveis públics.
La ciutadania adquireix una posició prominent en el desenvolupament del nou model
societari, que se construeix sobre una vinculació relacional entre les persones que
directament intercanvien informació. La Societat del Coneixement renova la
participació de tota ciutadania en la societat i en els assumptes públics.
9
Página

11. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
La Societat del Coneixement ofereix múltiples possibilitats per al desenvolupament de
la presencia i significació d’infància en els assumptes públics. Les possibilitats de
mobilització se multipliquen gràcies a les tecnologies d’informació i les comunicacions
i les oportunitats d’organització transaccional que aquestes possibiliten. En
correspondència a la infància que s’organitza en xarxa, hem de dir que afavoreix la
integració i inclusió de la infància en la societat i estimula la participació ciutadana des
de els principis de democràcia deliberativa i correspondència.
Els xiquets com ciutadans de la Societat del Coneixement participen lliurement
conforme al desenvolupament de les seues capacitats i potencialitats. Aquesta
participació de la ciutadania infantil haurà de practicar-se mitjançant una sèrie de
patrons diferenciadors:
L’aprenentatge proactiu que genere competències de participació en la infància.
La facilitació dels sistemes d’accés a la participació.
Se crearan espais de participació genuïnes per a la infància.
S’articularà una regulació de la participació infantil.
Cal destacar, que la participació infantil propicia que en la Societat del Coneixement els
xiquets assumeixen una nova funció social d’agent de canvi. I també, que en els
contextos més desenvolupats, els xiquets se puguen convertir en agent de canvi al
aportar elements de creativitat, innovació i interpretació tecnològica.
Existeixen diferents patrons d’actuació:
Aprenentatge proactiu generador de competències de participació de la infància.
Participació infantil primerenca (als 6 anys).
Facilitació d’accés als sistemes de comunicació.
Participació equitativa entre xiquets i xiquetes.
Les funcions educatives les duran a terme per xiquets dinamitzadors.
Rehabilitació d’actituds de participació en l’adolescència.
Es promourà el sentit democràtic i deliberatiu de les decisions col·lectives.
Creació d’espais creatius.
10
Regulació de participació infantils.
Página
Els adults escoltaran als xiquets.

12. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
Per últim, en aquest apartat, hem de dir que, Internet ofereix la oportunitat de enriquir i
adaptar el capital humà a les necessitats del nostre temps, aprofitant les oportunitats que
el entorn ofereix.
L’ÈTICA DEL FUTUR: LES NOVES GENERACIONS I L’ERA DEL XIQUET
Pel que respecta a aquest apartat de l’article, l’ètica del futur, hem pogut avançar i
descobrir en la presentació els aspectes més rellevants, tot i això, és necessari que
aquests aspectes siguen desenvolupats per tal de poder assolir allò que l’article vol
transmetre.
Com hem dit, els apartats claus de l’ètica del futur serien:
La visió de la societat es construeix a llarg plaç.
Nou sentit de responsabilitat: el futur compromès amb el nostre actuar
actual.
Infància actual: el primer eslavó de la nova societat.
Anem pas a pas. Com s’ha destacat, la visió de la societat es construeix a llarg plaç i
s’estén cap al futur. Com a conseqüència d’açò, la nostra actuació present es veu
qüestionada degut a que el que nosaltres fem hui, repercutirà en la vida de qui hui són
xiquets. És evident que pel moment, la societat, i sobretot, la més desenvolupada, juga
amb avantatges tecnològics, ja que la bretxa digital impedeix que aquestes arriben a
molts racons del planeta. És per això que, entre els grans canvis que aquestes societats
generen, hem d’incloure una meta molt important, aquella que permet posar límits a la
pobresa i a l’agressió al medi ambient, amb l’objectiu de preservar la dignitat humana i
millorar les condicions de vida del planeta.
Degut a això s’imposa la nova ètica de la responsabilitat amb el futur de les
generacions pròximes. Els nostres xiquets dependran de les nostres actuacions actuals,
per tant, això implica una presa de consciència individual i col·lectiva que ens ajuden a
11
preveure els riscos i efectes d’allò que fem, com per exemple, l’inadequat ús de les
Página
aplicacions de ciència i tecnologia sobre la vida i la natura.

13. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
Com deia un cap indi iroquès: “Nosaltres mirem cap a endavant perquè un dels
primers mandats que ens han assignat a nosaltres, que som els caps, és el de garantir
que cada decisió presa per nosaltres tinga en compte la prosperitat i el benestar de la
sèptima generació futura, i aquest és el fonament de les nostres decisions en
l’assemblea. Ens pregunten: La nostra decisió beneficia a la sèptima generació?
Aquesta és la nostra regla.”
Tal i com aquests indis pensaven i com la UNESCO destaca, les democràcies de la
Societat del Coneixement han de ser democràcies prospectives que miren cap el futur i
que contemplen l’actuació passada per tal de buscar altres opcions que solucionen els
problemes anteriorment desenvolupats i que garanteixen un bon futur per a les pròximes
generacions. És el moment perfecte per a fer-ho, la tecnologia ens permet pensar com a
col·lectiu, una gran xarxa que s’articula a través del pensament i raonament de milions i
milions de persones.
Segons aquesta visió, i els aspectes claus que hem destacat, la infància actual
representa el futur més pròxim, és a dir, aquestes mesures i canvis socials es prenen per
tal de garantir una millor vida a aquesta infància, la qual, a més, representa a les
generacions que vindran darrere d’ella. És evident, doncs, la importància que rau en que
els xiquets siguen presos en compte ja que són els únics i legítims continuadors del
projecte humà comú. A més, s’ha de destacar la visió dels xiquets, no podem igualar-la
a la dels adults, els xiquets tenen formes distintes de pensar, d’arribar a les solucions
dels problemes que els plantegem, és a dir, viuen i veuen la caixa des de fora, no com
els adults que ho fem des de dins, i això és perquè encara ningú els ha educat i els ha
“reclutat” dins dels marges de pensament que la societat actual denomina com normals.
És conseqüència d’això que les seues respostes a les nostres preguntes puguen ser
notablement diferents, fixant-se en objectes i detalls que nosaltres obviem, ajudant-nos a
crear i confeccionar noves respostes més productives i beneficioses.
Finalment, cal destacar que, tal i com està passant en les societats nòrdiques, s’ha
12
desenvolupat una era anomenada “l’era del xiquet” o “Planet Child”, en la qual al xiquet
Página
se li atribueix el que fins ara venim destacant, un paper central i actiu en la societat, en
la qual els interessos de la infància prenen rellevància en l’organització social i política

14. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
de es comunitats. Algunes de les mesures peses són, per exemple, la defensa dels seus
drets,, els pressupostos es revisen segons la repercussió que tindrà en les noves
generacions, es generen vies de conciliació de la vida familiar i laboral, espais públics
dirigits als xiquets i en general un actuar col·lectiu que s’organitza respectant l’activa
participació i presència dels xiquets.
En definitiva, obrim la porta gran a tots els xiquets i xiquetes del món, no els
apartem, fent que puguen formar part de nosaltres, de la societat, per tal d’arribar a un
món millor.
CONCLUSIONS
Les conclusions a les que hem arribat al llegir aquest article, tot i que coincidim en
gran part d’ell, hi ha aspectes que considerem que són massa dràstics o que no es poden
aplicar fàcilment.
És evident que el xiquet, hui en dia, ocupa un lloc en la societat molt poc valorat, fins
i tot, podem dir que, dins de la família també és així. Pensem que això és un error
perquè, com hem pogut observar en l’article, els xiquets són els primers interessats en
millorar el present i el futur, i aporten nous camins o solucions als quals els adults no
podem arribar. No pensem que els xiquets per si mateixos puguen trobar les solucions,
però tal vegada puguen donar les idees necessàries per a que els adults, per altres
camins, troben les solucions.
En relació a açò també hem de destacar que mentre que l’article defén una posició
més elevada de la infància en la societat, com per exemple, amb dret a votar, etc.,
nosaltres considerem que això seria passar-se de la ratlla. Una cosa és que vulguem que
els xiquets assoleixen una millor posició en la qual poden expressar les seues idees,
opinions, etc., prenent-se en compte i una altra és que li donem els mateixos drets o
deures que als adults. No hem d’oblidar una cosa, els xiquets són xiquets i continuaran
sent xiquets per més drets que els vulguem donar. Que volem dir amb això? Doncs que
13
els xiquets no poden assumir les responsabilitats que els adults assumim, no tenen la
Página
mateixa capacitat per a entendre tot el que els envolta i fins a on poden arribar els
efectes de les seues decisions, per tant, considerem que el xiquet ha d’assolir una

15. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD
posició més elevada en la societat i en la família, ha d’estar més tingut en compte, la
seua opinió ha de ser escoltada i respectada com la de la resta i les seues idees han de
ser aprofitades, tot i això, sense llevar-los la seua infantessa, ja que com hem dit, són
xiquets, no vulguem arravatar-los eixa especial etapa.
Ara bé, açò no vol dir que no els hem de donar llibertat de decisió, ja que en l’error
està l’aprenentatge i en la coneixença de la pròpia equivocació, l’encert posterior. Tant
és així que la teoria de l’aprenentatge significatiu es basa en aquest particular principi.
Aquesta exposa que hem de facilitar al xiquet un entorn i una estudis reals en els que es
puga manejar per ell mateix i puga equivocar-se. Ací és on apareix la tasca del mestre o
l’adult. Aquest ha d’actuar com a mena de guia. Ha de deixar que el xiquet s’equivoque
i aprenga del seu error, per a després ajudar-lo a construir el propi aprenentatge.
En conclusió, nosaltres proposem una mena d’aprenentatge significatiu per als
xiquets de la Societat del Coneixement, on tot el món ha de col·laborar. Aquest es
basaria en què els xiquets tingueren dret a ser escoltats (encara que allò que digueren no
fora correcte o del tot cert). Després, els adults haurien d’ajudar al xiquet a què es
donara conte que la seua idea o pensament no és l’adequada i perquè, però sense canviar
els ideals d’aquest. I finalment, quan el xiquet estiga capacitat per a tindre, a banda de
paraula, un pes en les decisions (com per exemple, el vot), ja podria estar inclós dins de
l’adultesa. Com sabem que un xiquet està preparat? Quan en compte de jutjar sense
reflexionar i errar contínuament, aquest pensa, reflexiona, compara, i finalment, exposa
la seua idea degudament justificada.
14
Página