LA INFÀNCIA ENLA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT     BERTOMEU SÁNCHEZ, Cristina         COY GONZÁLEZ, Patricia        GÓMEZ ALFON...
La Infància en la Societat del Coneixement                          DCIAD         ÍNDEX         Introducció..................
La Infància en la Societat del Coneixement               DCIAD         INTRODUCCIÓ         Societat de la Informació      ...
La Infància en la Societat del Coneixement               DCIAD         Els nens representen lúltim esglaó del desenvolupam...
La Infància en la Societat del Coneixement                 DCIAD            Els nens són molt importants en la Societat de...
La Infància en la Societat del Coneixement                DCIAD                S’ha de dir que hem de ser conscients de qu...
La Infància en la Societat del Coneixement               DCIAD             o Repetitiu: el nen memoritza el contingut sens...
La Infància en la Societat del Coneixement                  DCIAD         LA INFÀNCIA EN XARXA                Primer de to...
La Infància en la Societat del Coneixement                DCIAD                El 70% juga habitualment a videojocs.      ...
La Infància en la Societat del Coneixement                   DCIAD                Un altre avantatge seria que les TIC mul...
La Infància en la Societat del Coneixement                DCIAD         La Societat del Coneixement ofereix múltiples poss...
La Infància en la Societat del Coneixement               DCIAD         Per últim, en aquest apartat, hem de dir que, Inter...
La Infància en la Societat del Coneixement                DCIAD            Com deia un cap indi iroquès: “Nosaltres mirem ...
La Infància en la Societat del Coneixement                DCIAD         de es comunitats. Algunes de les mesures peses són...
La Infància en la Societat del Coneixement                DCIAD         posició més elevada en la societat i en la família...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Infància en la societat. feeeeeeet

424 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
424
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
148
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Infància en la societat. feeeeeeet

  1. 1. LA INFÀNCIA ENLA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT BERTOMEU SÁNCHEZ, Cristina COY GONZÁLEZ, Patricia GÓMEZ ALFONSO, Gemma LEIVA VICENTE, Alejandro
  2. 2. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD ÍNDEX Introducció....................................................................................pag 2-4 Un nou model d’aprenentatge......................................................pag 4-7 La infància en xarxa......................................................................pag 7-9 La ciutadania i la governança infantil.........................................pag 9-11 L’ètica del futur: les noves generacions i l’era dels xiquets.....pag 11- 13 Conclusions...................................................................................pag 13-141Página
  3. 3. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD INTRODUCCIÓ Societat de la Informació La Societat de la Informació pretén integrar les TIC en un context productiu i social, i progressarà cap a la valorització de la informació. Des de la perspectiva psicològica evolutiva, podem distingir: Xiquets xicotets (de 2 a 6 anys): inicien el seu aprenentatge integrant els avanços tecnològics de forma intuïtiva i natural. Xiquets de 7 a 11 anys: avancen en el maneig de les noves tecnologies i sinicien en Internet. Adolescents (de 12 a 17 anys): ensinistrats en les tecnologies, sucumbeixen davant la fascinació de les xarxes socials que construeixen en Internet. Definim “nen” com tota persona humana que té menys de 18 anys, comprenent tant letapa infantil com ladolescència.2Página
  4. 4. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD Els nens representen lúltim esglaó del desenvolupament humà. Segons UNICEF: Un de cada quatre nens viu en lextrema pobresa. Un de cada dotze mor abans dels cinc anys. 30.000 moren diàriament per causes evitables. 150 milions sofreixen malnutrició crònica. 120 milions no reben ensenyament primari… S’ha de dir, que arran de que els xiquets i xiquetes són l’últim valor de la societat sense valors, naix lInforme d’Euronet, descrivint alguns desavantatges que pateixen aquests: • Invisibilitat política i social. • Accés al tribunal denegat. • Absència del dret a votar. • Cap atenció als seus interessos. • Negació del respecte a la cultura i religió a l’escola. • Cap representació política. Societat del Coneixement Primerament, definirem la Societat del Coneixement. Aquesta és la integració de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en el desenvolupament de les relacions industrials, socials i interpersonals. Les TIC, el que aconsegueixen és crear una societat amb moltes més oportunitats que les que shan ofertat fins ara, i així poder restablir la igualtat justa a tot el món. Aquesta Societat es caracteritza per la forma d’emprar la informació a través de lanàlisi o reflexió crítica per generar el coneixement necessari per al desenvolupament humà, tant individual com col·lectiu. Les TIC en la societat promouen lautonomia i les nocions de pluralitat, integració, solidaritat i participació.3Página
  5. 5. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD Els nens són molt importants en la Societat del Coneixement, ja que formen un 30% de la població universal. Ací compten amb diversos avantatges: Flexibilitat i adaptabilitat. Sistemes dinnovació en cerca de leficiència i excel·lència. Permeabilitat de les persones per integrar les noves tecnologies. Capacitat comunicativa. Visió higiènica, generosa i solidària. Els xiquets representen el futur de la visió prometèica, la contínua recerca del coneixement amb intencionalitat alliberadora. És per això que no se’ls deuria mancar de les fonts del coneixement. UN NOU MODEL D’APRENENTATGE Primerament, connectant en allò anteriorment exposat, podem entendre la Societat del Coneixement com una evolució de la Societat de la Informació. La societat es dirigeix progressivament a la Societat del Coneixement. Així, la capacitat per aprendre i integrar el coneixement és necessari per al desenvolupament de les persones.4Página
  6. 6. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD S’ha de dir que hem de ser conscients de què la societat està canviant, i amb açò l’aprenentatge dels nens. Laprenentatge és el procés a través del qual sadquireixen o modifiquen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de lestudi, lexperiència, la instrucció, el raonament i lobservació. Laprenentatge és un element essencial en la Societat del Coneixement. Aquest es necessita desenvolupar al llarg de tota la vida. Aquest model exigeix un aprenentatge continu per poder-nos adaptar a tots els canvis tecnològics que es produeixen progressivament, que haurà de ser dirigit cap a la potenciació de la nostra capacitat reflexiva i analítica. Es destaca la competència d’aprendre a aprendre, ja que és necessari que es desitge aprendre per permetre integrar els nous coneixements que vinguen, i poder renovar els necessaris. Així, saconseguiria un nivell de coneixements mínims. En conclusió, la nova Societat del Coneixement haurà densenyar als alumnes a aprendre a aprendre durant tota la seva vida. I una de les competències necessàries serà la capacitat per buscar, jerarquitzar i organitzar la informació omnipresent. Una de les tasques del docent serà mostrar als nens que hi ha moltes maneres daprendre, i que no tots som iguals ni aprenem de la mateixa manera. Els diferents tipusdaprenentatge que hi ha són: o Receptiu: el nen comprèn el contingut i ho pot reproduir.5 o Per descobriment: el nen descobreix els conceptes i les seves relacions i elsPágina reordena per adaptar-los al seu esquema cognitiu.
  7. 7. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD o Repetitiu: el nen memoritza el contingut sense entendre-ho. o Significatiu: el nen relaciona els coneixements apressos amb els nous. o Observacional: el nen observa el comportament duna persona model. o Latent: sadquireix un nou comportament, però no es demostra fins que sofereix algun incentiu per manifestar-ho. Hem daprendre a desenvolupar els següents tres aspectes: Desenvolupament personal i cultural: dóna sentit a lexistència de cada persona. Desenvolupament social: la nostra funció com a ciutadans, és a dir, la participació política i sociabilitat. Desenvolupament professional: ocupació, satisfacció personal i benestar material. La intel·ligència numèrica i verbal és insuficient, per la qual cosa caldria incorporar altres intel·ligències humanes. Algunes són la intel·ligència emocional, intel·ligència enfront del proïsme, intel·ligència personal, intel·ligència mediambiental. En aquesta societat, el nou docent deurà d’estar al costat de lalumne i no enfront dell. També haurà d’ajudar a lalumne a obtenir uns coneixements mínims, i descobrir i desenvolupar les seves potencialitats, alineats als recursos tecnològics que millor faciliten la funció. La societat de laprenentatge representa una oportunitat per al desenvolupament accelerat de les societats menys avançades a través dun nou traçat instrumental. Destaquem: Internet ofereix grans oportunitats La societat de laprenentatge facilita laccés al coneixement i ho democratitza, i representa una nova valoració del capital humà, Laprenentatge al llarg de la vida permet recuperar els temps educatius perduts i6Página potenciar els nous.
  8. 8. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD LA INFÀNCIA EN XARXA Primer de tot, remarcar la importància de la comunicació. Aquesta, gràcies a les TIC, en la societat actual la comunicació juga un paper molt important. Açò desemboca en què les persones estan més comunicades i, per tant, hi ha un increment d’interacció ciutadana de diferents edats i característiques. Si alguna característica pot definir a les persones tecnològicament connectades és la d’heterogeneïtat. En aquest context apareix el xiquet en red, o el xiquet en xarxa. Aquest viu, estudia i es comunica en xarxa junt a milions d’iguals. Totes les seues tasques diàries les realitza a través de la xarxa, ja siga per entreteniment propi, tasques escolars o per parlar amb els amics o altres persones. Estem enfront d’una sabiduria de la multitud. Ací, s’ha de deixar clar que la intel·ligència global o col·lectiva sempre serà superior a la sumatòria de les individuals. La infància en xarxa disposa de diversos perfils característics. El que destacarem serà el de liquidesa. Així és, estem enfront de xiquets líquids. Aquestos es diferencien de la resta per estar millor adaptats a la societat, a més de ser més aptes per a integrar les innovacions tecnològiques. Aquesta liquidesa els beneficia en tant que generen innovació i molts canvis. A més a més, estan oberts a qualsevol adaptació, a les innovacions permanents i són molt hàbils per al maneig de les TIC. Però els xiquets líquids no estan aïllats, sinó que junt a aquests trobem també el món, la vida o el temps líquid. Aquests es caracteritzen perquè les condicions d’actuació des membres que els integren canvien abans de què les formes d’actuar es consoliden en uns hàbits determinats. Aquest mode de vida, o simplement vida, manca d’una direcció determinada. A continuació presentarem unes dades a mode d’exemple de l’Institut Nacional d’Estadística (INE):7Página El 72,3% de la població espanyola de 10 a 14 anys són usuaris dInternet. El 74,4% disposen dordinador personal.
  9. 9. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD El 70% juga habitualment a videojocs. Tot seguit, presentarem els dos punts de vista amb els quals ens podem trobar en aquesta nova societat. Aquestes perspectives opinen sobre els xiquets líquids. Trobem els següents: - Perspectiva positiva, Jeroen Boschma: els xiquets i joves són més intel·ligents. - Perspectiva negativa, Jean Twenge: els xiquets i joves són més egocèntrics i narcisistes. Tenen una visió materialista i consumista de la realitat. Pel que fa als perills i aspectes positius amb els que ens podem trobar davant aquesta nova visió de la infància en el context de la societat del coneixement, trobem els que a continuació s’exposen. D’una banda, exposarem els perills. Primerament, remarcar la bretxa digital que sorgeix entre els xiquets i els adults(els xiquets mostren majors competències que els seus pares que s’enfronten a problemes d’alfabetització digital i autoritat parental), i entre els xiquets i els xiquets (desigualtat d’accessibilitat als recursos tecnològics). Una mena de definició de bretxa digital seria la següent: expressió que fa referència la diferència en l’ús d’Internet, normalment a la destresa per a moure’s en aquest. A més a més, també trobem un altre tipus de bretxa, la bretxa cognitiva, és a dir, l’exclusió. Aquesta pot donar-se en els casos on un grup no accepta a algun membre per no posseir una destresa avançada en l’ús d’Internet, ja siga perquè no té els mitjans, o per no voler tindre-la. D’altra banda, trobem els aspectes positius. Un d’ells sense cap dubte ésl’agermanament, ja que les NNTT faciliten la cooperació i el treball en equip. Així, les persones que no posseeixen una destresa digital avançada i tenen el desig d’aprendre, poden ser ajudades per altres més expertes que volen recolzar-les. També trobem la potenciació de la població infantil i el diàleg social. Internet té8Página els límits difusos, i això beneficia a la població que vol i no pot opinar sobre els problemes socials que li afecten, per exemple.
  10. 10. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD Un altre avantatge seria que les TIC multipliquen els efectes d’una acció positiva i exitosa. Aquest punt el podem classificar com una conseqüència de l’agermanament anteriorment exposat. Per últim, està la possibilitat d’incrementar les innovacions i potenciar la cooperació. Així, el treball cooperatiu rebria una gran importància, ja que en aquest context s’obrin noves formes de treball col·laboratives i es creen xarxes o espais multiculturals de col·laboració. Per a concloure aquest apartat, reflexionar sobre la possible solució que disminuiria els perills i potenciaria els aspectes positius. És a dir, una mena de solució al problema sorgit amb els perills. Aquesta possible solució seria que tots els xiquets accediren a un Sistema Educatiu que els incorpore a la Societat del Coneixement i els habilite en el maneig de les noves tecnologies. D’aquesta manera, com tots els xiquets tindrien les mateixes destreses, o almenys tindrien l’opció de tindre-les (l’elecció d’estudiar-les/practicar-les o no és qüestió de cadascú), la bretxa digital entre xiquets-xiquets es suprimiria progressivament. LA CIUTADANIA I LA GOVERNANÇA INFANTIL Primerament, hem de dir que les noves tecnologies, propicien una millora per a la ciutadania i la gobernança infantil. La valorització del capital humà permet construir altres escenaris socials de desenvolupament basats en el coneixement com un bé de domini públic, de ajuda mútua entre els ciutadans i el enfortiment dels serveis públics. La ciutadania adquireix una posició prominent en el desenvolupament del nou model societari, que se construeix sobre una vinculació relacional entre les persones que directament intercanvien informació. La Societat del Coneixement renova la participació de tota ciutadania en la societat i en els assumptes públics.9Página
  11. 11. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD La Societat del Coneixement ofereix múltiples possibilitats per al desenvolupament de la presencia i significació d’infància en els assumptes públics. Les possibilitats de mobilització se multipliquen gràcies a les tecnologies d’informació i les comunicacions i les oportunitats d’organització transaccional que aquestes possibiliten. En correspondència a la infància que s’organitza en xarxa, hem de dir que afavoreix la integració i inclusió de la infància en la societat i estimula la participació ciutadana des de els principis de democràcia deliberativa i correspondència. Els xiquets com ciutadans de la Societat del Coneixement participen lliurement conforme al desenvolupament de les seues capacitats i potencialitats. Aquesta participació de la ciutadania infantil haurà de practicar-se mitjançant una sèrie de patrons diferenciadors: L’aprenentatge proactiu que genere competències de participació en la infància. La facilitació dels sistemes d’accés a la participació. Se crearan espais de participació genuïnes per a la infància. S’articularà una regulació de la participació infantil. Cal destacar, que la participació infantil propicia que en la Societat del Coneixement els xiquets assumeixen una nova funció social d’agent de canvi. I també, que en els contextos més desenvolupats, els xiquets se puguen convertir en agent de canvi al aportar elements de creativitat, innovació i interpretació tecnològica. Existeixen diferents patrons d’actuació: Aprenentatge proactiu generador de competències de participació de la infància. Participació infantil primerenca (als 6 anys). Facilitació d’accés als sistemes de comunicació. Participació equitativa entre xiquets i xiquetes. Les funcions educatives les duran a terme per xiquets dinamitzadors. Rehabilitació d’actituds de participació en l’adolescència. Es promourà el sentit democràtic i deliberatiu de les decisions col·lectives. Creació d’espais creatius.10 Regulació de participació infantils.Página Els adults escoltaran als xiquets.
  12. 12. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD Per últim, en aquest apartat, hem de dir que, Internet ofereix la oportunitat de enriquir i adaptar el capital humà a les necessitats del nostre temps, aprofitant les oportunitats que el entorn ofereix. L’ÈTICA DEL FUTUR: LES NOVES GENERACIONS I L’ERA DEL XIQUET Pel que respecta a aquest apartat de l’article, l’ètica del futur, hem pogut avançar i descobrir en la presentació els aspectes més rellevants, tot i això, és necessari que aquests aspectes siguen desenvolupats per tal de poder assolir allò que l’article vol transmetre. Com hem dit, els apartats claus de l’ètica del futur serien: La visió de la societat es construeix a llarg plaç. Nou sentit de responsabilitat: el futur compromès amb el nostre actuar actual. Infància actual: el primer eslavó de la nova societat. Anem pas a pas. Com s’ha destacat, la visió de la societat es construeix a llarg plaç i s’estén cap al futur. Com a conseqüència d’açò, la nostra actuació present es veu qüestionada degut a que el que nosaltres fem hui, repercutirà en la vida de qui hui són xiquets. És evident que pel moment, la societat, i sobretot, la més desenvolupada, juga amb avantatges tecnològics, ja que la bretxa digital impedeix que aquestes arriben a molts racons del planeta. És per això que, entre els grans canvis que aquestes societats generen, hem d’incloure una meta molt important, aquella que permet posar límits a la pobresa i a l’agressió al medi ambient, amb l’objectiu de preservar la dignitat humana i millorar les condicions de vida del planeta. Degut a això s’imposa la nova ètica de la responsabilitat amb el futur de les generacions pròximes. Els nostres xiquets dependran de les nostres actuacions actuals, per tant, això implica una presa de consciència individual i col·lectiva que ens ajuden a11 preveure els riscos i efectes d’allò que fem, com per exemple, l’inadequat ús de lesPágina aplicacions de ciència i tecnologia sobre la vida i la natura.
  13. 13. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD Com deia un cap indi iroquès: “Nosaltres mirem cap a endavant perquè un dels primers mandats que ens han assignat a nosaltres, que som els caps, és el de garantir que cada decisió presa per nosaltres tinga en compte la prosperitat i el benestar de la sèptima generació futura, i aquest és el fonament de les nostres decisions en l’assemblea. Ens pregunten: La nostra decisió beneficia a la sèptima generació? Aquesta és la nostra regla.” Tal i com aquests indis pensaven i com la UNESCO destaca, les democràcies de la Societat del Coneixement han de ser democràcies prospectives que miren cap el futur i que contemplen l’actuació passada per tal de buscar altres opcions que solucionen els problemes anteriorment desenvolupats i que garanteixen un bon futur per a les pròximes generacions. És el moment perfecte per a fer-ho, la tecnologia ens permet pensar com a col·lectiu, una gran xarxa que s’articula a través del pensament i raonament de milions i milions de persones. Segons aquesta visió, i els aspectes claus que hem destacat, la infància actual representa el futur més pròxim, és a dir, aquestes mesures i canvis socials es prenen per tal de garantir una millor vida a aquesta infància, la qual, a més, representa a les generacions que vindran darrere d’ella. És evident, doncs, la importància que rau en que els xiquets siguen presos en compte ja que són els únics i legítims continuadors del projecte humà comú. A més, s’ha de destacar la visió dels xiquets, no podem igualar-la a la dels adults, els xiquets tenen formes distintes de pensar, d’arribar a les solucions dels problemes que els plantegem, és a dir, viuen i veuen la caixa des de fora, no com els adults que ho fem des de dins, i això és perquè encara ningú els ha educat i els ha “reclutat” dins dels marges de pensament que la societat actual denomina com normals. És conseqüència d’això que les seues respostes a les nostres preguntes puguen ser notablement diferents, fixant-se en objectes i detalls que nosaltres obviem, ajudant-nos a crear i confeccionar noves respostes més productives i beneficioses. Finalment, cal destacar que, tal i com està passant en les societats nòrdiques, s’ha12 desenvolupat una era anomenada “l’era del xiquet” o “Planet Child”, en la qual al xiquetPágina se li atribueix el que fins ara venim destacant, un paper central i actiu en la societat, en la qual els interessos de la infància prenen rellevància en l’organització social i política
  14. 14. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD de es comunitats. Algunes de les mesures peses són, per exemple, la defensa dels seus drets,, els pressupostos es revisen segons la repercussió que tindrà en les noves generacions, es generen vies de conciliació de la vida familiar i laboral, espais públics dirigits als xiquets i en general un actuar col·lectiu que s’organitza respectant l’activa participació i presència dels xiquets. En definitiva, obrim la porta gran a tots els xiquets i xiquetes del món, no els apartem, fent que puguen formar part de nosaltres, de la societat, per tal d’arribar a un món millor. CONCLUSIONS Les conclusions a les que hem arribat al llegir aquest article, tot i que coincidim en gran part d’ell, hi ha aspectes que considerem que són massa dràstics o que no es poden aplicar fàcilment. És evident que el xiquet, hui en dia, ocupa un lloc en la societat molt poc valorat, fins i tot, podem dir que, dins de la família també és així. Pensem que això és un error perquè, com hem pogut observar en l’article, els xiquets són els primers interessats en millorar el present i el futur, i aporten nous camins o solucions als quals els adults no podem arribar. No pensem que els xiquets per si mateixos puguen trobar les solucions, però tal vegada puguen donar les idees necessàries per a que els adults, per altres camins, troben les solucions. En relació a açò també hem de destacar que mentre que l’article defén una posició més elevada de la infància en la societat, com per exemple, amb dret a votar, etc., nosaltres considerem que això seria passar-se de la ratlla. Una cosa és que vulguem que els xiquets assoleixen una millor posició en la qual poden expressar les seues idees, opinions, etc., prenent-se en compte i una altra és que li donem els mateixos drets o deures que als adults. No hem d’oblidar una cosa, els xiquets són xiquets i continuaran sent xiquets per més drets que els vulguem donar. Que volem dir amb això? Doncs que13 els xiquets no poden assumir les responsabilitats que els adults assumim, no tenen laPágina mateixa capacitat per a entendre tot el que els envolta i fins a on poden arribar els efectes de les seues decisions, per tant, considerem que el xiquet ha d’assolir una
  15. 15. La Infància en la Societat del Coneixement DCIAD posició més elevada en la societat i en la família, ha d’estar més tingut en compte, la seua opinió ha de ser escoltada i respectada com la de la resta i les seues idees han de ser aprofitades, tot i això, sense llevar-los la seua infantessa, ja que com hem dit, són xiquets, no vulguem arravatar-los eixa especial etapa. Ara bé, açò no vol dir que no els hem de donar llibertat de decisió, ja que en l’error està l’aprenentatge i en la coneixença de la pròpia equivocació, l’encert posterior. Tant és així que la teoria de l’aprenentatge significatiu es basa en aquest particular principi. Aquesta exposa que hem de facilitar al xiquet un entorn i una estudis reals en els que es puga manejar per ell mateix i puga equivocar-se. Ací és on apareix la tasca del mestre o l’adult. Aquest ha d’actuar com a mena de guia. Ha de deixar que el xiquet s’equivoque i aprenga del seu error, per a després ajudar-lo a construir el propi aprenentatge. En conclusió, nosaltres proposem una mena d’aprenentatge significatiu per als xiquets de la Societat del Coneixement, on tot el món ha de col·laborar. Aquest es basaria en què els xiquets tingueren dret a ser escoltats (encara que allò que digueren no fora correcte o del tot cert). Després, els adults haurien d’ajudar al xiquet a què es donara conte que la seua idea o pensament no és l’adequada i perquè, però sense canviar els ideals d’aquest. I finalment, quan el xiquet estiga capacitat per a tindre, a banda de paraula, un pes en les decisions (com per exemple, el vot), ja podria estar inclós dins de l’adultesa. Com sabem que un xiquet està preparat? Quan en compte de jutjar sense reflexionar i errar contínuament, aquest pensa, reflexiona, compara, i finalment, exposa la seua idea degudament justificada.14Página

×