Justícia restaurativa

943 views

Published on

Catalan adaptation of the book "Real Justice" by Ted Wachtel

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
943
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
142
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Justícia restaurativa

  1. 1. Adaptació del llibre Real Justice” d’en Ted Wachtel realitzada perGaël Thyus (octubre de 2012).
  2. 2. El sistema de justícia actual tracta els delictes com unasèrie de fets i evidències amb poca o nul·la consideració de les conseqüències emocionals del delicte. El procés es centra en determinar la culpabilitat de l’ofensor i/o imposar la sanció corresponent.A més a més, el sistema judicial es preocupa més delsdrets dels ofensors que dels de les víctimes responent així a la necessitat de protegir l’acusat de possibles abusos de poder de l’estat.
  3. 3. Howard Zehr, en el seu llibre ChangingLenses senyala que la societat occidentalveu la justícia a través d’una lent“retributiva” que interpreta el delicte comuna ofensa contra l’estat que necessita uncàstig.Suggereix la necessitat de canviar la nostraperspectiva a través d’una lent“restaurativa” reconeixent que el delicte escomet contra les persones i que l’objectiude la justícia s’hauria de centrar en larestauració del benestar de la víctima.
  4. 4. 11 DIFERÈNCIES FONAMENTALS Justícia Actual Justícia Restaurativa1. L’ofensa és una violació del 1. L’ofensa és defineix com el dany que es fa a sistema, un crim contra l’estat. una persona o a una comunitat.2. Es cerca determinar la culpabilitat. 2. Es cerca reparar el dany, solucionar el problema.3. S’ignora les necessitats de la víctima. 3. Es reconeixen plenament els drets i necessitats de la víctima.4. L’ofensor és passiu, no s’implica directament en el procés. 4. L’ofensor és part activa del procés assumint la seva responsabilitat.5. La responsabilitat es defineix com a càstig. 5. La responsabilitat es defineix com la demostració d’empatia i la reparació.6. Es tenen en compte els antecedents de l’ofensor . 6. Es focalitza en les conseqüències de la conducta de l’ofensor.7. Forta estigmatització de l’ofensor. 7. Minimització de l’estigmatització.8. Baixa o nul·la incentivació del penediment i el perdó. 8. Elevada incentivació del penediment i el perdó.9. Forta professionalitat de la justícia. 9. Implicació directa de les persones afectades.10. Sistema estrictament racional. 10. Sistema que permet l’expressió de les emocions11. Elevades possibilitats de reincidència. 11. Nivells molt baixos de reincidència.
  5. 5. Les investigacions realitzades a Nova Zelanda (1994) afirmenque les pràctiques restauratives frenen el comportamentnegatiu de manera molt més efectiva que les sancions i elscàstigs:• Redueixen en un 50% la probabilitat de reincidència.• Afavoreixen la reparació dels danys a la víctima: o Més del 90% dels ofensors que acceptaren donar una restitució en efectiu ho varen complir. o Pràcticament el 100% de les víctimes manifestaren un alt grau de satisfacció amb els resultats obtinguts.
  6. 6.  Les investigacions realitzades a Bethlehem, Pennsylvania (Instituto Nacional de Justicia, 1995) confirmen aquests resultats:  Reducció significativa de reincidència.  96% de satisfacció i percepció de justícia entre les víctimes.  97% de satisfacció i percepció de justícia entre els ofensors  94% de compliment d’acords de restitució i de servei comunitari.
  7. 7. Per què funciona? Segons la teoria dels afectes de Silvan Tomkins, la justícia restaurativa proporciona un entorn que permet la lliure expressió d’emocions  minimitzant l’expressió d’emocions negatives  maximitzant l’expressió d’emocions positives Tomkins va identificar 9 afectes bàsics en tot ésser humà:  6 negatius: disgust, disolfat, ràbia, angoixa, por i vergonya  1 neutre: sorpresa  2 positius: interès i alegria
  8. 8. En una reunió restaurativa es dona una progressiónatural d’emocions negatives cap a positivespromogudes per la lliure expressió. A més, elsparticipants reconeixen les emocions dels altres imanifesten de forma quasi unànime empatia.Per altra banda, encara que el to de les reunions ésrespectuós i protector, quan l’ofensor (i la seva família)es veu confrontat a la realitat i comprèn lesconseqüències dels seus actes, generalment manifestauna genuïna reacció espontània de penediment ivergonya, fonamental per assegurar l’èxit del procés.
  9. 9. La Brúixola de la Vergonya
  10. 10. Nathanson (Shame and Pride, 1992) defineix 4 patrons generals dereacció davant la seva pròpia vergonya:  Aïllament: fugida, amagar-se...  Negació: ignorar deliberadament, distracció mitjançant experiències extremes, consum de substàncies addictives...  Atac a un mateix: autohumiliació, autolesions...  Atac als altres: desplaçament de la culpa cap a altres persones, agressió verbal o física...Aquestes 4 reaccions són normals però, sense control, poden sermolt destructives. Les reunions restauratives permeten resoldreaquesta vergonya mitjançant la reparació, l’acceptació i, molt sovint,el perdó.
  11. 11. Des d’una perspectiva sociològica, Braithwaite apunta que l’èxitd’aquestes pràctiques està relacionat amb el seu caràcterreintegrador, no estigmatitzant:  Les societats que reintegren els ofensors en compte d’estigmatizar-los tenen les taxes de criminalitat més baixes.  No reintegrar els ofensors incentiva el desenvolupament de subcultures negatives.  És necessari fomentar el control social positiu que reforci la internalització d’una consciència prosocial.Aquest és l’enfocament típic dels pobles aborígens de tot el món ipermet capitalitzar l’oportunitat d’utilitzar aquesta vergonya d’unamanera constructiva.
  12. 12. Les escoles són un medi de cultiu de les subcultures negatives de la nostra societat. És evident que les escoles no desitgen fer mal als infants però, com la resta de la societat, responen habitualment a la malaconducta amb el càstig amb la falsaexpectativa que aquest ajuda a que Els procediments disciplinaris són els nins canviïn la seva conducta. estigmatitzants i aporten poques oportunitats per a la reintegració i la reparació. Els educadors no en són totalment culpables... Tots ens hem educat en un sistema punitiu i rarament l’hem qüestionat seriosament...
  13. 13. Les pràctiques restauratives parteixen d’una idea fonamental: Tot conflicte i mal comportament representa una oportunitat d’aprenentatge.Si es permet als alumnes tenir una major comprensió de l’impactedel seu comportament en altres persones és més probable que la seva conducta futura canviï de forma positiva.
  14. 14. Conclusions El sistema de justícia actual no es pot considerar objectivament eficaç: la sensació d’inseguretat, les taxes de criminalitat i la població penitenciària augmenten cada dia. Les nostres escoles també experimenten un augment dels conflictes, problemes disciplinaris, absentisme i abandonament precoç. Les polítiques de “tolerància zero” no contemplen la reparació a la víctima ni l’autorresponsabilitat dels ofensors ni aporten solucions a la reincidència. No sembla raonable esperar que els responsables polítics adoptin noves estratègies. Com a ciutadans, necessitem impulsar els canvis necessaris que afavoreixin el control social positiu, la restauració de les relacions, i la percepció de justícia eficaç.
  15. 15. La participació de tots en la transformació social exigeix temps i esforços però a la llarga s’obtenen millors resultats.

×