Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Xarxes_Multimedia_ Marcos baldovi PAC 2

79 views

Published on

Treballs perteneixents a PAC2 l'assignatura de Xarxes Multimèdia de l'Universitat Oberta de Catalunya

Published in: Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Xarxes_Multimedia_ Marcos baldovi PAC 2

  1. 1. PAC 2 Xarxes multimèdia Grau de Multimèdia 2n semestre curs 2016/2017 Marcos Baldoví Martínez Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
  2. 2. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació Presentació Aquesta PAC 2 consta de tres parts sobre els continguts del tercer i quart mòdul de l’assignatura. Una primera part on es demanen definicions, una segona part amb qüestions o preguntes teòriques i una tercera part amb un cas real o part pràctica. Competències Aquesta PAC té per objectiu dotar-vos de coneixements i competències sobre xarxes d'ordinadors, treballant les següents competències específiques:  Conèixer l'arquitectura d'una xarxa. Saber diferenciar els nivells i conèixer les principals funcions i serveis de cadascun d'ells.  Aprofundir en coneixement dels nivells de xarxa i de transport d’una xarxa. Objectius Amb aquesta PAC es pretén que l'estudiant demostri el grau de coneixement dels continguts dels mòduls 3 i 4. Prèviament a la realització d’aquesta PAC, l’estudiant haurà realitzat un estudi detallat d’aquests mòduls de l’assignatura. Enunciat Primera part (10%) Definiu els següents conceptes o termes, en un màxim de deu línies per cadascun d’ells: (1) RFC, (2) DHCP, (3) three-way handshake protocol, i (4) DCCP 1) Els documents RFC (Request for Comments) descriuen diversos aspectes del funcionament d'Internet i de les xarxes de computadores així com a protocols, procediments, idees , etc. Totes aquestes publicacions son publicades per l'Internet Engineering Task Force (IETF) ( Grup de Treball d'Enginyeria d'Internet ). La IETF és una organització internacional oberta de normalització, que té com a objectius el contribuir a l'enginyeria d'Internet. Cada RFC que publiquen 2
  3. 3. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació constitueix un monogràfic o memoràndum que enginyers o experts en la matèria els han fet arribar. Els protocols més importants d'Internet estan definits per RFC, com el protocol IP detallat en el RFC 791, el FTP en el RFC 959, o l'HTTP —escrit per Tim Berners-Lee et al.— en el RFC 2616 (entre uns altres). 2) DHCP: És un protocol client-servidor que assigna de manera automàtica les adreces IP així com altres informacions de configuració relacionades com per exemple, la porta d'enllaç predeterminada i la màscara de subxarxa. També permet als host obtenir la informació de configuració de TCP/IP necessària d'un servidor DHCP. 3) three-way handshake protocol: És un protocol que s'utilitza per establir una connexió TCP aquesta connexió es compon de tres etapes: establiment de connexió, transferència de dades i fi de la connexió (tree-way handshake en català protocol de tres passos). Primer des del costat client s'envia un paquet SYN inicial al servidor com a part de la negociació en tres passos. En el costat del servidor es comprova si el port està obert, En cas de no estar-ho, s'envia al client un paquet de resposta amb el bit RST activat, la qual cosa significa el rebuig de l'intent de connexió. En cas que sí que es trobi obert el port, el costat servidor respondria a la petició SYN vàlida amb un paquet SYN/*ACK. Finalment, el client hauria de respondre-li al servidor amb un ACK, completant així la negociació en tres passos (SYN, SYN/*ACK i ACK) i la fase d'establiment de connexió. 4) DCCP: S'utilitza per al control de gestió de datagrames (Datagram congestion control protocol) és un tipus de protocol que pertany a la capa de transport i està dedicat al missatge i a connexió. La seva funció principal es la de controlar la cogestió en els enviaments de dades que no necessiten ni la fiabilitat ni l'ordre que ofereix el TCP. És un tipus de protocol molt utilitzat en aplicacions multimèdia a temps real. Segona part (50%) 1. Detalleu les diferències entre l’adreçament IPv4 i el IPv6. • Augment de la grandària de l'adreça IP, de 32 a 128 bits, L’aparició IPv6 es degut a la llimitació en el nombre de les adreces que presentava IPv4. IPv4 utilitza 4 nombres decimals d'un byte, separats per un punt (per ex. 192.168.1.1), mentre que IPv6 utilitza nombres hexadecimals separats per dos punts (per ex. fe80::b2z8:7123:x5a1:f1s7j34). 3
  4. 4. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació • IPv6 ofereix una simplificació de la capçalera, alguns camps de la capçalera del model IPv4 són eliminats o passen a ser opcionals, oferint un tipus de format més simplificat que millora el tractament en els routers. • Utilització de capçaleres d'Extensió (Extension Headers), es col·loquen en capçaleres suplementàries no tractades per routers intermedis aconseguint millores tant en la seguretat com en l’eficiència permetent un major nombre de paquets per segon. • IPV6 permet tenir major flexibilitat i ofereix més seguretat en l'autenticació i la confidencialitat, mitjançant eines criptogràfiques. 2. Quina és la utilitat del protocol ARP (Adress Resolution Protocol) i quin és el seu funcionament? https://youtu.be/qJZzX0V8Opg El protocol ARP és l’encarregat de trobar la direcció MAC a partir de la direcció IP d’un equip. Quan un dispositiu vol enviar un paquet a un altre del qual coneix la dirécció IP, farà servir el protocol ARP per averiguar la seva direcció MAC. Un cop dispossa d’ella, envia el paquet al router intermitg. Aquest, reenvia el paquet a la direcció MAC de la capçalera. L’equip que vol enviar el paquet, comença consultant la MAC del dispositiu destí a la seva taula ARP (taula on apareixen vinvulades les direccionsIP amb les seves corresponents direccions MAC). Si la IP no es troba a la taula, l’equip origen envia una sol·licitud ARP a les màquines de la seva xarxa local. La màquina que te aquesta direcció IP o el router si és el cas, respon indicant la seva direcció MAC. Per explicar un cas d’us del protocol ARP primer de tot mostraré la taula ARP del meu equip després d’haver-la esborrat. Es pot veure com només apareix el router i direccions de broadcast. Tot seguit possaré en marxa el tcpdump capturant només paquest ARP, per tal de veure la comunicació d’aquest protocol que te el meu equip. El primer que veiem és que el meu MAC rep sol·licituds ARP del router, a les quals contesta identificant-se cada pocs segons. En l’exemple que vull veure, faré un ping a un ordinador de la meva xarxa (marcat de groc). Es pot veure com automàticament el meu equip fa una sol·licitud demanant la identificació de la IP de l’equip de destí. Rep la resposta i automàticament el ping s’executa correctament. Per contra, quan intento fer un ping a una direcció IP inexistent a la meva xarxa, el meu equip envia de forma reiterada sol·licituds ARP demanant la identificació d’aquesta IP (color rosa). Es pot veure com el ping no rep 4
  5. 5. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació resposta. El meu equip, no ha trobat l’equip corresponent a la direcció IP de destí. Amb aquest exemple, es pot veure com el meu equip necessita coneixer la MAC de l’equip amb el qual es vol comunicar i per obtenir aquesta direcció MAC fa la sol·licitud ARP corresponent. Fins que no rep resposta a aquesta sol·licitud, no es produirà la comunicació. 3. Presenteu un exemple en el que es posi en evidència el funcionament de les taules d’encaminament, concretant les dades de les taules. Les taules d'encaminament s'emmagatzemen en el router i disposen tota la informació necessària per poder interconnectar totes les subxarxes que configuren internet. Amb la finalitat que el router decideixi la millor ruta per transportar els paquets de dades segons la taula. Tots els dispositius que tenen assignada una adreça IP disposen d'una taula d'encaminament. Taules d’encaminament : https://youtu.be/gyRXRl_3gJ4 Exercici practic de taules d’encaminament https://youtu.be/XbbB9S0Z6HU 5
  6. 6. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació 6
  7. 7. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació La informació que apareix a la taula d’enrutament ens permet veure com el meu equip gestiona l’enviament de paquets a la xarxa. Així, per defecte qualsevol paquet es enviat a la direcció 192.168.1.1, direcció del router de la meva xarxa. Tots els paquets dirigits al localhost o direcció de xarxa 127, els gestiona directament el meu equip (localhost). Totes les direccions de la xarxa 192.168.1 son enviades al router, igual passa a les direccions de xarxa 192.168.1.1/32, 192.168.1.133 o els enviament directes al router (192.168.1.1) . En aquest darrer cas, apareix directament la direcció mac del router on s’ha de fer l’enviament. També apareix la direcció de broadcast (192.168.1.255, 255.255.255.255/32, broadcasthost) i d’altres direccions especials (224.0.0/4, 224.0.0.251, 239.255.255.250). 4. Quines són les principals funcionalitats del protocol TCP? En quins casos estaria justificat l’ús del protocol UDP? La funcionalitat bàsica del protocol TCP és garantir la comunicació entre dos equips. En aquest sentit, el protocol TCP és un protocol orientat a connexió 7
  8. 8. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació que proporciona fiabilitat, garantint que els paquests arrivin correctament i en ordre al seu destí. El protocol TCP s’encarrega de establir la connexió amb l’enviament d’un paquet de tipus SYN. L’ordinador destí, quan ho rep ha de retornar un paquet del tipus ACK confirmant que ho ha rebut. Al mateix temps, també enviarà un paquet SYN per confirmar la comunicació des del seu costat. El primer ordinador rep l’ACK i el SYN i respon amb un altre ACK. En aquest moment, tots dos equips estan dispossats a intercanviar-se informació. Aquest intercanvi segueix un procediment semblant, fins que un ordinador no confirma un paquet rebut, l’emisor no el marca com enviat correctament, de manera que passat uns segons el tornarà a reenviar fins que li arrivi la confirmació. D’aquesta manera, es garanteix que els paquets enviats han arrivat al seu destí de forma ordenada. Així, TCP garanteix la comunicació entre els dos equips. Aquest tipus de protocol és útil per a aplicacions que requereixen confiabilitat alta i on el temps de transmissió és menys crític. D’altra banda, el protocol UDP és un protocol no orientat a la connexió. Això vol dir que no està pensat per garantir la recepció de la informació enviada. El seu ús te sentit en aquells casos on s’envia informació i no cal garantir que aquesta informació tingui resposta. És molt útil quan es vol transmetre petites quantitats d’informació prioritzant la velocitat. O quan les nostres aplicacions no necessiten una resposta per part del destinatari. Un exemple d’utilització del protocol UDP és en cas de broadcast. També es fa servir en els servidors multijugadors, on la prioritat és la jugabilitat i no es permet els retards a les accions que fa el jugador. 5. Quina és la funció de l’ús dels ports en els protocols TCP i UDP? Es ports identifiquen aplicacions en execució dintre del nostre sistema. D’aquesta manera, quan una aplicació vol comunicar-se amb un altre equip, envia un paquet indicant el seu port. El nostre equip, fa l’enviament indicant la seva direcció IP. Així, l’aplicació queda identificada per la IP de l’equip i el seu port. Quan el nostre equip rebi la resposta, mirarà el port al que va dirigit i sabrà a quina aplicació li ha de fer arribar la resposta. Per tant, l’utilització de ports permet que el nostre equip pugui enviar i rebre paquets de forma simultània corresponents a aplicacions diferents que s’estan executant. Això és el que s’anomena multiplexació per ports. Un exemple d’us podria ser enviar un correu electrònic mentre estem navegant, o actualitzar un arxiu del dropbox mentre escoltem música per spotify 8
  9. 9. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació Tercera part (40%) Es demana que numereu les xarxes: 1,2,... de manera que si dues adreces IP són d'ordinadors de la mateixa xarxa, tinguin el mateix número assignat. Presenteu la classe de cadascuna d'aquestes xarxes (A, B, C,...), detallant quants ordinadors pot tenir com a màxim cada xarxa (dependrà del tipus de xarxa). A més, per a cada adreça IP de la taula, heu d'indicar quina és l'adreça de xarxa, l'adreça del host i l'adreça de broadcast de la xarxa. Hem escanejat diferents xarxes i hem obtingut algunes adreces IP com les que es presenten en la següent taula. xarxa adreça IP adreça de xarxa clase Núm. màx. ordinadors que pot tenir aquesta xarxa Adreça del host Adreça de broadcast 1 154.13.24.67 154.13.0.0 B 216 =65.536 0.0.24.67 154.13.255.255 2 88.126.102.103 88.0.0.0 A 224 =16.777.216 0.126.102.103 88.255.255.255 3 195.182.160.140 195.184.160.0 C 28 =256 0.0.0.140 195.184.160.255 3 195.182.160.142 195.184.160.0 C 28 =256 0.0.0.142 195.184.160.255 4 220.125.222.21 222.125.222.0 C 28 =256 0.0.0.21 222.125.222.255 5 156.11.75.213 156.11.0.0 B 216 =65.536 0.0.75.213 156.11.255.255 9
  10. 10. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació Part II (20%) Cal que accediu a la interfície web de configuració del vostre router (sovint des de 192.168.1.1), i reviseu i presenteu les possibilitats de configuració relacionant-les amb els conceptes que surten en els mòduls 1 al 4 de l’assignatura. 1- Mostrarem tota la informació del router. 2- Dades de la xarxa on es mostra el nom de l'única xarxa que tenim (SSID1) MASMOVIL_Z6xX aquest tipus de router permet emetre fins a quatre tipus de xarxes diferents (SSID1 fins SSID4) també ens informa dels tipus de protocol d'encriptació, MAC, etc. 3 – Ip’s associades a la xarxa MASMOVIL_Z6xX, en aquesta captura es mostra l'adreça del router, la mascara de xarxa, el DHCP IP star/end : informa del que podem connectar 128 dispositius que aniran des de 192.168.1.128 fins al 254. També ens mostra totes 10
  11. 11. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació les adreces MAC i IP de tots els dispositius connectats a la xarxa, el tipus de port és comú en tots els dispositius (SSID1) perquè tots els dispositius es connecten sense fils a la mateixa xarxa. 4- Conexions Ethernet com no es disposa de cap connexió ethernet en el router per defecte ens mostra l’adreça IP i MAC del router en tots els ports. 11
  12. 12. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació Observació: No s’hauran de modificar els paràmetres de configuració que us apareguin. En qualsevol cas, si que us serà útil fer captures de pantalla, com a base dels continguts que desenvolupareu en aquesta part. També us pot ser d’ajuda consultar prèviament el manual del vostre router que podreu localitzar fent una cerca a Internet. 12
  13. 13. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació Recursos El present qüestionari correspon als continguts dels mòduls 3 “El nivell de xarxa” i 4 ”El nivell de transport”. Tipus de Xarxa WAN: espais geogràfics extensos-→ interconnectar xarxes LAN facilitant la connexió d'usuaris a diferents localitzacions Criteris de valoració Cada part de la PAC té associada una ponderació: un 10% per la primera part, un 50% per la segona part i un 40% per la tercera part (que es subdivideix en un 20% de la part I, i un 20% de la part II). Es valorarà l’exactitud de les respostes donades i el seu grau d’argumentació. En concret es valorarà:  Grau d’aprofundiment i argumentació en les respostes donades.  Grau de coherència dels continguts i justificacions teòriques dins cadascuna de les preguntes, relacionant-los amb els continguts dels materials de l’assignatura.  Grau de diferenciació dels principals protocols dels nivells de xarxa i de transport, entenent el seu funcionament, sabent relacionar-los amb el funcionament actual d’Internet.  Si és el cas, adequació i qualitat de les fonts emprades, en base a les cerques realitzades, amb una correcta citació. Format i data de lliurament Cal lliurar la solució en un fitxer Word, Writer de LibreOffice o PDF dins la bústia Lliurament i registre d’AC. Podeu aprofitar aquest enunciat per contestar. En aquest cas, les respostes s’hauran d'escriure en color blau. La data límit de lliurament és el 9 d’abril de 2017 fins a les 23:59 hores. 13
  14. 14. 06.521 · PAC 2 · 2n semestre 2016-17 · Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació Nota: Propietat intel·lectual Sovint és inevitable, en produir una obra multimèdia, fer ús de recursos creats per terceres persones. És per tant comprensible fer-ho en el marc d'una pràctica dels estudis del Grau Multimèdia, sempre i això es documenti clarament i no suposi plagi en la pràctica. Per tant, en presentar una pràctica que faci ús de recursos aliens, s'ha de presentar juntament amb ella un document en què es detallin tots ells, especificant el nom de cada recurs, el seu autor, el lloc on es va obtenir i el seu estatus legal: si l'obra està protegida pel copyright o s'acull a alguna altra llicència d'ús (Creative Commons, llicència GNU, GPL ...). L'estudiant haurà d'assegurar-se que la llicència que sigui no impedeix específicament seu ús en el marc de la pràctica. En cas de no trobar la informació corresponent haurà d'assumir que l'obra està protegida pel copyright. Hauran, a més, adjuntar els fitxers originals quan les obres utilitzades siguin digitals, i el seu codi font si correspon. Un altre punt a considerar és que qualsevol pràctica que faci ús de recursos protegits pel copyright no podrà en cap cas publicar-se en Mosaic, la revista del Graduat en Multimèdia a la UOC, a no ser que els propietaris dels drets intel·lectuals donin la seva autorització explícita. 14

×