Sumari  1. Pròleg de Joaquim Capdevila i Capdevila..................................................................3  2. ...
2Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                             de Belianes...
3 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belian...
4 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                                 de Bel...
5 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                                   de B...
6 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                                de Beli...
7 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                                de Beli...
8 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                                  de Be...
9 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                                de Beli...
10 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
11 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
12 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                                 de Be...
13 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
14Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                             de Beliane...
15 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
16 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
17 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                                de Bel...
18 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                               de Beli...
19 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                               de Beli...
20 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
21 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
22 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
23 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                               de Beli...
24 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
25 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
26 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
27Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                               de Belia...
28 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
29 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament                              de Belia...
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891

851 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
851
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Municipi i construcció de l'estat espanyol de la restauració. actes de l'ajuntament de belianes de 1870 a 1891

  1. 1. Sumari 1. Pròleg de Joaquim Capdevila i Capdevila..................................................................3 2. Introducció...................................................................................................................13 2.1 Els documents 2.2 La tria del període històric: la Restauració 2.3 Les Corporacions Municipals de Belianes de 1870 a 1891 3. Les Competències........................................................................................................21 3.1 El grau de compliment de les Competències 3.2 Vies de comunicació 3.3 Obertura i alineació de carrers i places 3.4 Proveïment d’aigües 3.5 Escorxador Municipal 3.6 Vigilància i guarderia rural 3.7 Nomenament i separació de tots els empleats 3.8 La prestació personal 3.9 Alienació de terrenys 3.10 Personal i material de les dependències i oficines 3.11 Institucions d’ instrucció i serveis sanitaris 3.12 Administració Municipal 4. El finançament.............................................................................................................41
  2. 2. 2Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891 1 Pròleg.............................................................................................................................3 2 Introducció..................................................................................................................13 2.1 Els documents 2.2 La tria del període històric: la Restauració 2.3 Les Corporacions Municipals de Belianes de 1870 a 1891 3 Les Competències.......................................................................................................21 3.1 El grau de compliment de les Competències 3.2 Vies de comunicació 3.3 Obertura i alineació de carrers i places 3.4 Proveïment d’aigües 3.5 Escorxador Municipal 3.6 Vigilància i guarderia rural 3.7 Nomenament i separació de tots els empleats 3.8 La prestació personal 3.9 Alienació de terrenys 3.10 Personal i material de les dependències i oficines 3.11 Institucions d’instrucció i serveis sanitaris 3.12 Administració Municipal 4 El finançament............................................................................................................41 4.1 El període de 1870 a 1883 4.2 Embargament de béns immobles 4.3 Discurs de l’ Alcalde Gaietà Puig i Boladeres 4.4 Els Pressupostos de la Corporació Municipal de Belianes 5. Conclusions..................................................................................................................49 6. Glossari........................................................................................................................56 7. Bibliografia..................................................................................................................57 8. Índex onomàstic .........................................................................................................58 9. Apèndix : documents..................................................................................................59 10. Notes al final..............................................................................................................147
  3. 3. 3 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891PRÒLEG1. L’àmbit d’interès municipal i el debat municipalista durant la Restauració a Catalunya. Alguns factors a tenir en compte.Volem dir primer de tot que ens és grat prologar aquest estudi de Francesc X. Català Massot.Aquest versa sobre les competències municipals exercides per l’Ajuntament de Belianesentre el 1870 i el 1891, i traça, més enllà, una història del municipi belianenc entre aquestesdates significatives de la història contemporània d’Espanya i Catalunya: l’any que Amadeu deSavoia és proclamat rei, en el cor del Sexenni Democràtic (1868-1874), i el primer any desufragi universal (masculí), setze anys després que s’establí la Restauració borbònica (1875-1931).A cavall del Sexenni i de la Restauració, hi ha diversos factors que fan del municipi – i de lesadministracions locals en general – un àmbit d’interès específic i que situen aquestesinstàncies en el debat polític i públic en un sentit ampli.En aquest sentit, cal destacar en primer lloc un procés fonamental d’aquesta etapa, iniciat amitjan segle XIX i que prossegueix clarament fins a la Segona República; un procés complex,eminentment costós, i conflictiu: la modernització urbana de pobles i ciutats. Podem afirmar,així és, que les necessitats de modernització local d’aquest període i les realitzacions que esfan en aquest sentit, conformen un univers de factors, i més enllà tot un procés, que fanevident la importància dels interessos municipals, que en remarquen la seva realitat pròpia,específica, i que fan palès (contradictòriament) la importància de les competències municipalsper afrontar aquestes interessos, aquestes necessitats, i d’altra banda també, les importantslimitacions dels municipis per fer front a aquestes necessitats, bé per raons d’ordre legal (unalegislació emanada de l’estat, insuficient i desajustada sovint quant a la realitat local),econòmica (insuficiència de recursos), i política (el retraïment polític i la corrupció propis delcaciquisme).Tot i aquestes limitacions ara al·ludides, és un fet que la modernització urbana de viles iciutats, conformada per necessitats i realitats ben diverses associades a la modernitzaciócapitalista i tecnològica de la societat - la portada d’aigües potables als nuclis urbans; la sevaelectrificació (la portada de la llum); la construcció de cementiris nous, de nous carrers id’eixamples urbans; la higienització, l’endreçament viari i l’embelliment de places i carrers;la construcció i conservació de carreteres i camins; el reforçament dels instruments deseguretat de la propietat urbana i rústica, etc.- contribueix, en primer terme, a conferir unrelleu important, una visibilitat pública, i una especificitat patent, al fet municipal, i reforçaper tant, també, el paper dels ajuntaments i de les diputacions en tant que administracionsespecialitzades en la realitat local.Sobretot a Catalunya, durant l’etapa apuntada, hi ha un altre factor bàsic que potencia el valorde la realitat municipal, i que hi fa unes aportacions rellevants d’ordre divers. Ens referim aaquelles opcions ideològiques i polítiques que tenen en l’articulació federal, autonòmica odescentralitzada de l’estat un principi essencial. I és que, certament, cert republicanisme (elfederal, de manera patent) i el catalanisme confien al municipi un paper bàsic en l’articulacióde la societat, en l’administració pública, i en la construcció nacional en el cas delcatalanisme.
  4. 4. 4 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891Ja el 1869, el líder republicà Pi i Margall, defensa, des d’una perspectiva radicalmentfederalista de l’organització de l’Estat, que la ciutat, que enclou uns interessos propis iespecífics, requereix, com la província o la nacionalitat a què corresponen també unes realitatssubstancialment específiques, la unidad evidentemente de una administración y de ungobierno, una administració autònoma quant al seu àmbit territorial, o el que és el mateix, unEstado o organismo (de la ciutat). Segons Pi i Margall, aquest organisme esdevé necessari a fide poder resoldre’s de manera escaient les necessitats immediates del ciutadà: Dentro de sus respectivos intereses he dicho ya que los pueblos, las provincias y las naciones son completa é igualmente autónomos. En el arreglo y ornato de una ciudad nadie manda, por ejemplo, sino la ciudad misma. A ella corresponde exclusivamente abrir calles y plazas, dar el rasante para cada edificio que se construya y dictar en toda clase de obras las reglas que exija la seguridad y la higiene; á ella establecer mercados y lonjas para los comercios, y si acierta á ser marítima, tener puertos en que recoger las naves y tener muelles que faciliten la carga y la descarga; á ella la traída y el reparto de aguas, las fuentes y los abrevaderos, las acequias para el riego; á ella disponer paseos y arboledas, y ordenar fiestas y los espectáculos; á ella organizar la beneficencia y la justicia y facilitar los medios de enseñanza; á ella crear cuantos servicios reclame la salubridad de los habitantes; a ella procurar la paz por la fuerza pública; a ella determinar sus gastos y recaudar los tributos para cubrirlos. ¿A qué ni con qué título puede nadie injerirse en estos ni otros muchos actos que constituyen la vida interior de un pueblo?... 1Dècades més tard, més enllà del federalisme, destaquen pel seu credo i aportacionsmunicipalistes republicans catalanistes i d’Unió Republicana tan destacats com GabrielAlomar, Eduard Marquina, Lluís Zulueta2 o Francesc Layret. També, en un terreny concret,l’actuació municipal de Joventut Republicana a Lleida - sobretot les seves iniciatives mésrellevants com el Dispensari Municipal Gota de Llet i Casa de Socors o el polèmic Mercat delPla - entre els anys 1916 i 1920 palesa una inequívoca convicció municipalista. 3Quant al catalanisme, la Unió Catalanista, en els anys de tombant de segles XIX i XX, posa jaun èmfasi important en la necessitat de regeneració dels municipis. L’associa invariablement adues condicions de sentit invers: a l’expulsió del caciquisme dels ajuntaments i a la conversiódel municipi en un factor primordial de progrés material, cultural i moral.4 No és, però, fins al1 . PI I MARGALL, F. (1877): Las nacionalidades. Madrid, Imprenta de Eduardo Martínez, pp. 289-290.2 . Fixem-nos en una cas concret: el de Lluís Zulueta. Aquest, pedagog eminent i figura republicana rellevant deles primeres dècades del segle XX amb diferents adscripcions polítiques (Unió Republicana, Unió FederalNacionalista Republicana, Partit Reformista…), desenvolupa una moderna concepció del municipi en tant queinstància bàsica de l’acció estatista del govern en pro de la pedagogia social, o si es vol, de la culturitzaciócol·lectiva d’acord amb una perspectiva cívica i laica. Aquest plantejament el precisa, entre altres llocs, en laponència El municipi i l’ensenyament que presenta al Congrés de Govern Municipal de 1909, promogut pelssectors més moderns de l’entorn de la Lliga Regionalista. En aquest plantejament municipalista – i estatista, alcapdavall - en el camp de la cultura, coincideix amb altres prohoms afins al republicanisme com EduardMarquina, sent d’altra banda un enfocament saludat per alguns dels joves noucentistes més excel·lits, inspiradorsde l’al·ludit Congrés. I és que, en paraules de Zulueta, ciertas tendencias modernas pedagógicas-estatistas queconsideran la cultura y por lo tanto, la enseñanza, no sólo como una función propia del Estado, sino como suúnica función esencial de las que todas las restantes son meras condiciones y garantías, no se oponen en elfondo a la descentralización de la Instrucción pública y a la autonomía escolar de los municipios ya que elestatismo de la pedagogía social puede aplicarse igualmente al Estado cuya misión y autoridad docentes estándesintegradas y dispersas en las corporaciones locales. (COSTA, O.: L’imaginari imperial. El noucentisme i lapolítica imperial. Barcelona, Fundació Cambó, p.p. 109-117).3 . BARRULL, J. (2009): Humbert Torres. Metge, filòsof, polític. Lleida, Alfazeta, p.p. 45-53.
  5. 5. 5 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891noucentisme, fins a la programàtica i política noucentistes endegades a partir del 1901 i apartir sobretot el 1906 amb l’accés de Prat de la Riba a la presidència de la Diputació deBarcelona, que el catalanisme no acaba de situar el municipi (i les administracions locals -amb les diputacions- en el seu conjunt) com una autèntica pedra de toc del seu projectepolític.Els noucentistes conceben la ciutat (especialment Barcelona), i entenen el municipi, com afactors bàsics de modernitat i de cohesió social, i de construcció nacional. El correlat simbòlicd’aquest municipalisme catalanista són els ideals de Ciutat – de Gran Ciutat, de Ciutat Ideal,de Ciutat Jardí…-, de Ciutadà, Ciutadania o de Civilitat que els noucentistes tantemblematitzen. Aquesta concepció de la ciutat, eminentment burgesa i moderna, no es potdissociar, en primer lloc, dels interessos d’una burgesia productiva, diversa (amb unaascendència fonamental de la nova burgesia urbana) i d’altra banda d’uns models d’economiaurbana en voga al món anglosaxó: la ciutat-jardí i la Gross-Stadt. S’inscriuen en aquestpensament, alhora que l’articulen i el tradueixen a la realitat concreta, iniciatives i projectesteòrics i científics d’envergadura (i alhora amb una clara orientació programàtica) sobre elmodel de ciutat, com el Congrés de Govern Municipal (1909), el Museu Social de Barcelona(1909), la societat Ciutat-jardí (1912), o el mateix projecte de la Gran Barcelona en un altrenivell, o aportacions rellevants d’intel·lectuals i tècnics vinculats al noucentisme com FredericRahola o els joves Joan Vallès Pujals, Josep M. Tallada, Miquel Guardiola o Cebrià deMontoliu; o ja en el camp purament concret, obres (a tall d’exemple) com la intensadinamització d’un ventall ampli i modern d’ensenyaments industrials i d’oficis, la creació debiblioteques i museus com el d’Art i Arqueologia (1915), exposicions com la d’IndústriesElèctriques a Montjuïc (1917), la urbanització-enjardinament d’aquesta muntanya (1920), od’altra banda, la campanya per la creació de la Zona Franca i la reorganització del port deBarcelona.5Sobretot durant la Restauració, hi ha un altre factor que també contribueix a conferir relleu alfet municipal, a dimensionar-lo. Aquest és el caciquisme. Si bé és cert que ho fa de maneraparadoxal, i de manera sobretot profundament regressiva quant a la realitat municipal.Expliquem-nos. Les possibilitats que els cacics – i el caciquisme- troben ens els ajuntamentsde control polític i social, i de benefici particular -d’abús – a partir de l’administració local, és4 . Per a les agrupacions catalanistes vinculades a la Unió Catalanista, la regeneració local, i especialment lamunicipal, “administrativa” i “moral”, esdevé (amb l’eliminació del caciquisme de la vida municipal com aambició principal) un dels motius principals fins a la primeria del segle XX. Situats en una realitat concreta, laTàrrega dels anys de canvi de segles XIX i XX, exemples indicatius d’aquesta preocupació i de la prioritatdiscursiva que en deriva, poden ser el manifest difós per l’Agrupació Catalanista de Tàrrega amb motiu de leseleccions municipals del novembre de 1901, d’una incisiva orientació anticaciquista, i més clarament l’esbósprogramàtic de regeneració i modernització de Tàrrega que, a manera de carta-article, Josep Güell, puntal del’esmentada entitat catalanista, adreça al jove amic, catalanista i folklorista Valeri Serra el juny de 1900(CAPDEVILA, J.: (2008): Tàrrega (1898-1923): societat, política i imaginari. Barcelona, Publicacions del’Abadia de Montserrat, p. 507. GÜELL, J. (2009): Escrits 1899-1930. Tàrrega, Ajuntament de Tàrrega, pp. 88-89).5 . Sobre les concepcions noucentistes de la ciutat, sobre la seva consagració simbòlica – la Ciutat, la Civilitat…-, i sobre el debat municipalista promogut des de l’entorn tècnic i intel·lectual de la Lliga, pot veure’s, entre altresobres, l’esmentat estudi de Costa Rubial L’imaginari imperial (pp. ); ROCA, F. (1976): “La “Gross” Barcelona:dues introduccions”, a Recerques, Any I, 6, 1976, pp. 119-135; ROCA, F. (1991): Política urbana i pensamenteconòmic. Barcelona, 1901-1939. Barcelona, Universitat de Barcelona (Tesi doctoral llegida el maig de 1977);SABATÉ, F.: (2007): “Noucentisme: ciutat i salubritat (Barcelona, 1900-1929), a Gimbernat, Any I, 48, pp.39-47; VIDAL, M. (1991): Teoria i crítica en el Noucentisme. Joaquim Folch i Torres. Barcelona, Institut d’estudisCatalans, pp. 72-79 especialment; i quant a una interpretació general del noucentisme, el ja estudi clàssic: MURGADES, J. (1976): “Assaig de revisió del Noucentisme”, a Els Marges, Any I, 6, pp.
  6. 6. 6 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891un fenomen que, certament, dimensiona el fet municipal durant aquesta etapa històrica. I si béés cert també, en un sentit contrari, que el caciquisme, pel que comporta sobretot deretraïment i d’indiferentisme polític i social, en els mateixos cacics i sovint en la població engeneral de pobles i ciutats afectats per aquest fenomen, i pel que facilita d’abusos, esdevé elprincipal factor de conculcació del potencial dels ajuntaments durant aquest període: de lespossibilitats configurades en el seu marc de competències legals i de la seva iniciativa engeneral.2. El marc legal de la Restauració amb relació a la qüestió municipal. Algunes qüestions rellevants.Vuit mesos després de la revolució de setembre, batejada com la Gloriosa, el juny de 1869, ésproclamada una nova constitució: és la primera constitució espanyola que preveu un règimmonàrquic parlamentari i liberal-democràtic per a la nación española, consagrada com aprincipal subjecte de la sobirania política. Un any més tard, el 3 de juny de 1870, les Cortssancionen la Llei Municipal, que desplega l’(escàs) articulat que la Constitució dedica alrègim municipal.6La legislació sobre l’administració local del Sexenni i dels dos anys posteriors suposa lasuperació total del caràcter iusprivatista del municipi, vigent encara durant la primera meitatdel s. XIX. I comporta, en contrast amb l’etapa anterior de liberalisme moderat, l’assentamentd’uns principis bàsics: el de l’especificitat –i el de la suficiència - dels interessos locals.Aquesta definició esdevé la principal plasmació de la certa orientació descentralitzadora de lalegislació local d’aquesta etapa, i es converteix en el principi sancionador de una regulaciónmínimamente generosa de las competencias locales y para la autonomía en el ejercicio de lasmismas. 7Desactivat el Sexenni i l’hegemonia de les forces i els plantejaments liberal democràtics,s’inicia a l’estat espanyol la Restauració borbònica (1876-1931). Aquest règim suposa, tot i lagran precarietat (estructural i permanent) de la seva articulació jurídica i política, i tot i elsseus forts desgasts, accentuats amb les crisis del 1898 i el 1917, una etapa fonamental del’Espanya contemporània. No debades, fins al règim actual, en suposa el període més llargd’una certa estabilitat institucional; tractant-se d’una estabilitat que fa possible, al seu torn,una certa (precària, és cert, des d’una lògica d’estat-nació modern) consolidació imodernització del projecte nacional espanyol. La constitució que assenta les bases de laRestauració és la del juny de 1876. L’any següent és aprovada una nova Llei Municipal, quevigirà fins al 1925.La nova legislació local, assentada en aquestes Lleis, suposa, com ha destacat Josep M. Mir,una involució clara –una visió i ordenació restrictives– amb relació a l’ordenament localestablert en la legislació del Sexenni. No obstant, la nova legislació local, com remarca elmateix autor, confirma el previst en la legislació del Sexenni en el sentit que existeixen, enefecte, uns marcs específics d’interessos de municipis i de diputacions, i que és d’aquestsàmbits específics d’interessos que n’emana el principi d’exclusivitat de competènciesd’ajuntaments i diputacions per a la gestió dels seus interessos particulars. La legislació localde la Restauració, així és, tot i el seu caràcter regressiu respecte de la del Sexenni, revalida el6 . La impremta dels lleidatans Josep Sol Bertran i Josep Sol Torrens, pare i fill, vinculats al liberalismeprogressista i al republicanisme, edita la Llei. Vegi’s, així, Ley municipal de 3 de junio de 1870. Ley municipaldecretada y sancionada por las Cortes Constituyentes en 3 de junio de 1870, y promulgada en 20 de agosto delmismo año. Lleida, Imprenta de José Sol e Hijo.7 . MIR BAGÓ, Josep M.: El sistema español de competencias locales y la reforma del régimen local enCataluña, Tesi doctoral dirigida per Enric Argullol Murgadas, Universitat Pompeu Fabra 2008 [Data de defensa:21-3-1991]
  7. 7. 7 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891principi del gobierno y dirección de los intereses peculiares de la provincia o pueblo por lasrespectivas corporaciones; i reconeix, així mateix, els ens locals com a veres“administracions públiques”: se’ls reconeixen funcions polítiques, de govern, per bé -¡!- querestringides al marc (tancat) dels interessos del municipi o província, i mancades bàsicamentd’autonomia legislativa.8Quin és el marc competencial adscrit als municipis en virtut dels capítols de la constitució del1876 que en regulen el poder municipal i de la Llei Municipal del 1877? Serien els següents:9Administració municipal (“administración de Gestió tributària en l’àrea del municipi: quant abienes y derechos económicos”). impostos estatals, municipals, i mixtos. Arbitris, repartiments veïnals, cobraments, i gestió d’impagaments. Confecció o formació dels pressupostos municipals. (Re)negociació de les quantitats moroses amb les administracions superiors.Arquitectura i Urbanisme Arranjament i embelliment de la via pública **Obertura i alineació de carrers, places i altres vies de comunicació. **Circulació viària de vehicles.Infraestructures locals importants **Electrificació local (“portada de la llum” als nuclis habitats) i conducció d’aigua corrent i potable (“portada de l’aigua”) a pobles i ciutats. **Obra i conservació de camins veïnals i carreteres.Higiene i sanitat Contractació de farmacèutics i metges. Supervisió dels escorxadors municipals i d’altres marcs i activitats desenvolupades en el municipi. 10Ensenyament **Institucions d’instrucció.11Policia urbana i rural **Vigilància i guarderia12Preservació de la propietat i seguretat de lespersones.Pacificació social.Foment **Mercats i FiresBeneficènciaPresidiTot i la previsió legislativa d’aquest marc competencial, i unes realitats concretes (lesnecessitats de la modernització urbanitzadora) que en compel·leixen (imperiosament a cops)8 . Ibídem, pp. 256, 264-265, i 283.9 . En negreta, els àmbits de “policia urbana i rural”, que són aquells en què és desenvolupa una major marged’actuació municipal; i amb un doble asterisc, els àmbits més afectats per una legislació estatal superior.10 . Amb la formació de les juntes municipals de sanitat, desagregades formalment dels ajuntaments, sónaquestes instàncies les que nomenen els inspectors municipals de sanitat, encarregats de la supervisió higiènica isanitària d’un conjunt d’activitats exercides (eventualment) en els municipis: escorxadors municipals,carnisseries, prostíbuls, fonts d’aigües, etc.11 . Amb la Llei de Pressupostos del 1902, el Govern acaba per fer-se càrrec dels sous dels mestres.12 . En virtut de l’article 72.1.9. de la Llei Municipal de 1877 es defineix la vigilància i la guarderia com acompetència municipal exclusiva. Altrament, RD 24/2/1908 subordina als caps dels cossos estatals de vigilànciai seguretat, els agents de la guàrdia municipal, els vigilants de clavegueram, alcaldes de barri i serenos.
  8. 8. 8 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891la seva l’exercitació, aquest marc de competències es veu afectat per un conjunt de factors queen dificulten l’eficàcia i desenvolupament. Es tractaria bàsicament dels següents factors:1. El cert divorci de la legislació respecte de la realitat que ha de legislar.2. La concepció tancada – en tant que realitats estanques - dels “interessos del municipi oprovíncia”, o el que és el mateix, la seva restricció a l’esfera de l’especificitat municipal oprovincial.3. La ínfima autonomia legislativa de les administracions locals.4. El caràcter formal i obert (globalment imprecís) del repertori de competències municipals.5. La subjecció d’aquestes competències a la jerarquització que hi aplica l’Estat a partir delcriteri d’“obligació municipal”. A partir d’aquesta jerarquització, el legislador o l’estatprioritza les competències municipals: estableix quines són les més importants; i força, per lavia reglamentària, determinades actuacions municipals de difícil o onerosa assumpciófinancera.6. El condicionament, subordinació, i laminació pròpiament, de les competències municipalsper part de la legislació ordinària i sectorial de l’estat. Aquesta circumstància dificulta lacomesa modernitzadora del municipi (i de les diputacions) en l’esfera local.137. La insuficiència financera per als serveis/competències confiades per l’estat alsajuntaments.Aquesta filosofia legal restrictiva de la legislació de la Restauració respecte dels poders localsno pot desvincular-se de la naturalesa centralista de l’Estat, reforçada amb la Constitució del1876. Una prova eloqüent d’aquesta concepció centralista de l’Estat, o dit altrament, del seupoc interès i de les seves reserves envers l’autonomia (i sobretot política) del poder municipalel tenim en que la constitució de 1876 dedica només tres articles al fet municipal, sent aquestauna tendència consolidada des de la Constitució de 1836. També, d’altra banda, corroboraaquesta orientació el fet al·ludit que durant la Restauració la jurisprudència de l’Estat és proumés invasiva que durant el Sexenni quant a les competències locals i més amatent amb lespotestats de l’Estat.3. El municipi (rural) de la Restauració: competències i camps d’actuació. Entre una certa modernització de l’esfera local i una certa fonamentació (simbòlica) de l’estat en aquest àmbit.El marc de competències municipals fixat en la legislació de la Restauració, fa possible, tot iles importants limitacions i contradiccions que l’afecten (l’ordenament jurídic de l’estat, lamanca de recursos econòmics, i el caciquisme) unes actuacions municipals rellevants en elcontext d’aquest període. Hi contribueixen, així mateix, dos factors fonamentals: lesnecessitats de modernització local acrescudes a partir de l’últim terç del segle dinou (tinguemen compte que la modernització local d’aquest període suposa, malgrat totes lesinsuficiències, l’etapa més intensa de transformació de pobles i ciutats viscuda fins aleshores)i la certa estabilitat institucional, de més de mig segle, que suposa (amb tota la sevaprecarietat) la Restauració.En efecte, el marc competencial de municipis i diputacions alhora que els altres factors arareferits confereixen al municipi, tot i limitacions i disfuncions molt importants, un paperrellevant en dues direccions bàsicament. D’una banda, en una certa modernització (urbana) del’esfera local. I d’altra banda, en un cert assentament (simbòlic, sobretot) de d’estat-nació en13 . Com diu Mir Carbó, durant aquest període “la legislación ordinaria [i sectorial del Estado] es menosrespetuosa con los ámbitos competenciales locales, y más generosa con las potestades cuasi-jerárquicas delEstado” (CARBÓ MIR, pp. 258 i 277).
  9. 9. 9 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891l’espai local. No podem obviar que és en aquest moment, i a l’empara dels règims polítics dela Restauració, que es produeix la primera penetració simbòlica rellevant – o la primerafundació important - de l’ estat modern espanyol en el territori. Els municipis esdevenen, enaquest marc històric, el mecanisme bàsic de manifestació, capil·larització i reproduccióterritorial del capital simbòlic de l’Estat – de l’estat liberal o modern espanyol – i esconverteixen alhora en un factor de dimensionament d’aquest capital simbòlic: això és, de laforça de representació o significació entre la ciutadania de l’estat (de les seves lleis i delsvalors en què fonamenten; de les seves institucions i dels seus agents; etc).14 3.1. Competències exercides per Ajuntament Belianes (1870-1891)Administració municipal (“administración bienes y Gestió tributària en l’àrea del municipi: quantderechos económicos”). a impostos estatals, municipals, i mixtos. Actuacions bàsiques en aquest sentit: arbitris, repartiments veïnals, cobraments, i gestió d’impagaments. Gestió d’impostos de l’Ajuntament de Belianes (1870-1891): A. Impostos que coadjuven al finançament municipal: 1. Rendes (i arrendaments) de béns, drets i capitals de l’Ajuntament. Arrendaments de les pastures, de la carnisseria, dels forns de pa, de la mesura de l’oli i d’altres mesures. Aquesta és una fórmula en declivi durant les dècades abordades per aquest estudi. Com assenyala l’autor, la disminució dels ingressos per aquesta banda, és compensada per la via dels recàrrecs als consums. 2. Consums. Repartiment dels consums amb els consegüents recàrrecs sobre la quota del tresor per al finançament municipal. 3. Arbitris tributaris sobre serveis, obres i indústries locals. 4. Repartiments extraordinaris. B. Impostos ingressats directament a les arques de l’Estat: 1. Impost sobre la riquesa territorial. Repartiment entre els veïns de la població – entre els caps de família – del contingent assignat al municipi a partir14 . Quant al capital simbòlic de l’estat modern, respecte de la seva naturalesa, vegi’s, entre tantes altres obres deBourdieu que incideixen en la qüestió, BOURDIEU, P. (1989): La Noblesse dÉtat. Grandes écoles et esprit decorps. Paris, Ed. Minuit; i BOURDIEU, P. (1992): Réponses. Pour une anthropologie réflexive, Seuil, pp. 142 iSs.
  10. 10. 10 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891 del contingent provincial, i a efectes de la recaptació de les contribucions per riquesa patrimonial. El repartiment veïnal es fa a partir de les “utilitats imposables” (finques urbanes, rústiques –tractades diferentment en funció de si són de veïns del municipi o de forasters -, rendes, jornals, indústries i comerços), tot sent les “seccions de contribuents” (elegits per sorteig) les que determinen les bases de la “utilitat imposable”, i ben entès que de la “utilitat” avaluada de cada veí o hisendat se n’infereix la contribució directa que ha de pagar a l’Estat. Confecció o formació dels pressupostos municipals. (Re)negociació de les quantitats moroses amb les administracions superiors.Arquitectura i Urbanisme Acord municipal sobre la retolació de carrers i numeració de les seves cases (1888). Acord sobre la nominació i retolació del “Raval de la Teuleria” com a carrer Migdia. Alienació d’un sobrant de terra del carrer Sitjar de titularitat municipal (1884).Construcció d’infraestructures locals importants Construcció cementiri nou. L’Ajuntament hi aporta la força de treball del veïnat (a través de la fórmula de “la jova”) i finançament directe i parcial a través d’una part del recàrrec municipal de l’ impost de consums (1884-1885). Préstec municipal – 2676 ptes. - per a la construcció de la Societat de Reg “La Mina”. Proves – obertura de pous - per obtenir aigua corrent i potable per a la vila (1888). Construcció i conservació de camins veïnals i de Construcció del tram de la carretera Bellpuig - carreteres. Tallat(límit amb la província de Tarragona) que passa pel terme de Belianes (1883-1889).15 L’Ajuntament de Belianes, ultra personal, aporta a l’obra les rendes provinents de l’arrendament del forn de pa, cisterna, i carnisseria municipals o comunals.Higiene i sanitat Contractació de farmacèutics i metges. Comminaments a les Juntes (Locals) de Sanitat. En cas – per exemple – d’epidèmies com la verola i el còlera (1884). Supervisió dels escorxadors municipals i d’altres marcs i activitats desenvolupades en el municipi.Policia urbana i rural Vigilància de camp.Preservació de la propietat i seguretat de lespersones.Pacificació social. Nomenament i separació d’empleats municipals. Nomenaments importants: mestre, metge, farmacèutic, i secretari municipal. I a més, de l’agutzil, sereno, guardes i càrrecs eventuals.15 . Sobre la construcció d’aquesta carretera, vegi’s: CAPDEVILA, J. (1999): Maldà, història gràfica i del segleXX. Maldà, Ajuntament de Maldà, p.25; i “Josep Massot Morera” a Segarra, Any II, núm. 48, Maldà 10-6-1927,pp.5-6.
  11. 11. 11 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891 Potestat de confecció dels registres de veïns (homes) hàbils per als treballs municipals i per ser mobilitzats per a obres concretes per a les quals manquen recursos econòmics.4. Vida municipal (1870-1891) i aspectes de conflictivitat local d’ordre general.Ja hem dit en començar aquest marc introductori que aquest estudi de F.X. Català il·lustra,més enllà de l’exercitació d’unes determinades competències municipals per part del’Ajuntament de Belianes i sobre el marc competencial dels municipis rurals de laRestauració, sobre la història municipal i local d’aquest poble l’últim terç del segle XIX. Enaquest sentit, convé destacar dues manifestacions de conflictivitat que tenen, d’altra banda, uncaràcter prou general durant aquesta etapa i més enllà. Ens referim a l’endeutament municipal- a les diverses vicissituds que hi concorren - i a les revenges caciquistes desfermades quanhom assumeix el poder municipal.Comencem per la primera d’aquestes qüestions: per l’endeutament de les corporacionsmunicipals. Són ben diverses les causes de la gran morositat de les administracions locals –ajuntaments i diputacions – durant la Restauració i especialment durant la seva primerameitat. Poden adduir en aquest sentit factors com la sobreestimació (i la impugnació) delsrepartiments municipals per part de les corporacions provincials, l’arbitrarietat (i laimpugnació) dels repartiments veïnals en els municipis de resultes del caciquisme, lesimpossibilitats reals dels particulars (per conjuntures econòmiques crítiques com la crisiagrària de finals del dinou) de poder afrontar la quantitat a tributar, etc. Sigui com sigui, caladvertir respecte d’aquest fenomen, una lògica d’alimentació en cadena: la morositat departiculars – també de propietaris, com veiem en el cas de Belianes – afecta la morositat delsmunicipis, i aquesta, la de les diputacions, que incorren també en situacions financeres límit.16La vida municipal de Belianes del període estudiat per aquest llibre, ens forneix algunes dadesindicatives de (la magnitud de) l’endeutament de l’Ajuntament de la localitat les últimesdècades del dinou. Es ben il·lustratiu en aquest sentit que, com destaca l’autor, gairebé lameitat dels documents que ha triat, relatius al període 1870-1891 – 164 textos documentals -tracten problemes de finançament municipal. A primers de gener de 1889, l’Ajuntament deBelianes fa gairebé un any que no ha lliurat cap quantitat a la Diputació, assolint, el maig de1890, el seu deute fiscal acumulat, 11040 pessetes. Es en aquesta conjuntura que un delegatdel governador civil visita expressament i amb una voluntat de darrer constrenyiment laCorporació belianenca. Aquesta actuació provoca la dimissió de l’alcalde, el dirigentrepublicà Gaietà Puig Boladeres, un dels principals propietaris del municipi i amb propietatsen altres localitats de la geografia ponentina,17 i de la resta de regidors. Tanmateix, amb lacircular dictada per la Diputació el 29 d’abril de 1890, els ajuntaments amb descoberts, com elde Belianes, s’arroguen de la possibilitat de satisfer els endarreriments a llarg termini envuitenes parts.Sis anys enrere, el març de 1885 – el problema de la insuficiència del finançament municipal idel deute municipal és a Belianes com en tants altres llocs una qüestió cronificada -, elConsistori belianenc fa un repartiment extraordinari d’arbitris per ajustar el pressupostmunicipal. Simptomàticament, aquest marc d’urgència financera de l’Ajuntament coincideixamb l’execució de la venda de cases i parcel·les rústiques embargades a vint pagesos ipropietaris del poble (en són afectats terratinents rellevants com Manuel Fontova Farré i el16 . Vegeu, així, quant a la situació financera extrema a què arriba la Diputació de Lleida, el 1900, quan no pot nipagar les dides de la Inclusa, CAPDEVILA, J. (2008): Tàrrega, societat, política i imaginari… p. 130.17 . Una aproximació biogràfica a aquesta figura principal del republicanisme lleidatà, a Ibídem, pp. 353-355.
  12. 12. 12 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891mateix Puig Boladeres), el valor de les quals ascendeix a la important quantitat de 51931ptes.Òbviament, poble endins, la principal conseqüència de la manca de recursos financers i deldeute fiscal és la dificultat o la impossibilitat de satisfer o retribuir els serveis municipalsinscrits en les competències municipals. Aquestes són unes circumstàncies prou comunes enla vida municipal d’aquestes dècades. Pel que fa a Belianes, en tenim proves en les dificultatsreiterades – cròniques, més aviat - per fer efectius els sous als empleats municipals: agutzil,sereno, mestre, secretari, etc. Es així que l’octubre de 1884, l’Ajuntament, que acumula undeute de 1218 pessetes a la mestra Josepa R. Martí, acorda, vistos els constrenyimentsgovernatius que fan al cas, que se le satisficiese la cantidad que (…) que se le adeuda en elmás breve plazo posible sin que pon ningún concepto puedan transcurrir más de dos ó tresaños prometiéndole empero que el Ayuntamiento le entregaría en el plazo del corriente año,la cuarta parte cuanto menos… I en aquesta tradició de dificultats, veiem que el gener de1889 el secretari municipal i l’agutzil porten tretze mesos sense cobrar, i el guarda municipal iel sereno, vuit.Ja hem dit que les vies de finançament bàsiques del municipi belianenc durant aquesta etapasón els recàrrecs sobre els repartiments veïnal dels consums, i sobre serveis, drets i productesmunicipals; i els arrendaments béns i aprofitaments municipals: herbes, carnisseria, forn,cisterna i mesures.En un altre ordre de conflictivitat, aquest estudi de Català aporta informació sobre elsqüestionaments, comminacions i advertiments que fa el consistori sorgit de les eleccions del1883 de les comptabilitats dels consistoris anteriors. Els retrets i les denúncies de manca dejustificacions de despeses i d’ingressos en la comptabilitat municipal - en algun dels seuscapítols- i el frau comptable en general, és un dels aspectes més comuns, més recurrents, de laconfrontació política (caciquista) de les dècades de la Restauració. Podríem adduir-ne ungavadal d’exemples prou concomitants.18 En el cas concret de Belianes, comprovem queJosep Calafell, elegit el 1883, censura les comptabilitats dels exercicis anteriors corresponentsals mandats dels alcaldes Jaume Serret (1877-1879), Francesc Tristany (1879-1881) i JosepPuig (1881-1883). Val a dir que a Belianes, des de l’ajuntament del 7 de març de 1872 no se’nconstitueix cap altre (per raó de la Tercera Guerra Carlina) fins l’1 de març de 1877.Joaquim Capdevila I CapdevilaUniversitat de LleidaSetembre de 201118 . Vegin-se, a tall exemple, quant a la política municipal targarina, les actuacions de conservadors dinàstics iliberal-demòcrates, ascendits al poder municipal el juliol de 1909, envers les comptabilitats – la del Pòsit enprimer terme- dels anteriors consistoris de majoria liberal-ageletista, i la controvèrsia moral i legal queacompanya els repartiments de consums practicats per la coalició de demòcrates i conservadors per als anys1910 i 1911; i respecte de la política municipal a Sant Martí de Maldà, les actuacions dels liberals ageletistes,amb majoria municipal a partir del juliol de 1909, envers la comptabilitat del Pòsit efectuada pels republicans, algovern municipal els anys anteriors. (Ibídem, pp. 290-293 i 304-311; i CAPDEVILA, J. (2011): “Catolicisme iregionalisme catalanista. L’associacionisme catòlic i regionalista a les comarques lleidatanes durant les primeresdècades del segle XX. El Foment de Sant Martí de Maldà (1908) en el seu context” a DDAA: El Foment, centanys i més. Sant Martí de Maldà, El Foment, pp. 43-44).
  13. 13. 13 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 18912. IntroduccióLa lectura de dos textos: “Historia de la Legislación de Régimen Local” i “Història delCarlisme: 1827-1936” dels autors Enrique Orduña i Pere Anguera m’ha ajudat, especialment,a l’hora de plantejar l’elaboració d’aquest treball de recerca. En el primer dels llibres citats hetrobat les bases per a entendre l’evolució de la legislació liberal al segle XIX i en el segon heaprès que la pèrdua del control dels béns de propis i comunals per les lleis de desamortitzacióva perjudicar greument els municipis rurals que estaven acostumats a cobrir les despeses i elstributs amb els ingressos de propis i/o arbitris i els arrendaments dels comunals.Si tenim en compte que la primera Acta que es conserva a l’ Arxiu de Belianes és de 1819 19 , ila meva idea era d’arribar al 1900, havia de triar un període més curt i que fos paradigmàtic del’obra legislativa de l’ Estat liberal i de la seva implantació concreta a Belianes que presentavaen aquella època una agricultura de subsistència.Com diu Nicolás Sánchez Albornoz: “"Característica essencial de l agricultura del tipus anticva ser la seva vulnerabilitat als atzars de la meteorologia a causa de la desmesurada gravitació 20del factor terra en el procés de producció /... / . El clima de Belianes, com el de la comarca,es caracteritza per unes precipitacions migrades, distribuïdes irregularment al llarg de l’any, iper un règim de temperatures molt contrastat.19 Acta de l’1 d’abril del 1819: "Constituido el Magnifico Ayuntamiento presidido por elBatlle Regidor 1º de este pueblo el día 1 de Abril del año 1819 en la Casa del Común ydeseando que no falte la enseñanza Pública que es lo más apreciable en toda Población parael buen manejo y buenas costumbres y â fin también de discurrir un medio oportuno paraasegurar una renta proporcionada para un sujeto que proporcione dicha educación yhabiendo considerado este asunto con la mayor madurez no ha encontrado un medio másseguro y permanente y al propio tiempo menos gravoso que la obligación asegurada dequedar â cargo de los Particulares vecinos de la misma Población el pago de la renta quemás abajo se dirá pero debiéndose observar las condiciones siguientes /…/”20 Sánchez – Albornoz, Nicolás: España hace un siglo : una economía dual
  14. 14. 14Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891Pascual Madoz Ibáñez en el seu Diccionario Geográfico21 assenyala que entre el 1840 i el1850, a part de les activitats agrícoles, les activitats "industrials" a Belianes són: 10 molins doli (se suposa que uns més grans que altres en funció del propietari; un molí fariner, unafàbrica de calç i teules, una terrisseria; tres fàbriques d aiguardent "una moderna i 2d’antigues". La població existent a Belianes per aquella època era de 112 veïns i 672 ànimes(784 habitants).Belianes com a totes les terres de les zones agrícoles i ramaderes de Catalunya, País Basc,Aragó i València es va situar en oposició a la teoria liberal que preconitzava la políticacentralitzadora i uniformadora dels Borbó i preveia la venda dels béns de propis i comunals idels eclesiàstics, fet que amenaçava la supervivència dels petits usufructuaris .De 1870 a 1891 , el període que finalment he triat, es produeixen els fets següents: Cánovas iSagasta són els polítics que marquen les línies de la Constitució de 1876; la Llei Municipal de1877 considera l’ alcalde com a Delegat del Govern i administrador del poble; els partits detorn aprofiten el caciquisme com a sistema per mantenir-se en el poder; només un 5 per centde la població pot votar segons el sistema de sufragi restringit als propietaris fins al 1891 quesota el mandat de Sagasta s’estableix el Sufragi universal masculí.2.1 Els documentsEls textos sobre la història de la legislació de règim local del segle XIX no són gaire conegutsperò ho són menys encara els treballs de recerca sobre la documentació que els arxiusmunicipals dels pobles petits contenen : llibres d ’Actes, llibres de Batllia, expedients deconstitució de l’ Ajuntament, expedients de designació de la Junta Municipal...Les Actes de l’ Ajuntament de Belianes de 1870 a 1891 es conserven en bon estat peròmanquen a l’ Arxiu Municipal les de 1872 a 1876 (Tercera Guerra Carlina) i les de 1879 a1883 (revisió de comptes).Segons Pere Anguera22 els carlins nomenaven Ajuntaments en el territori controlat de maneramés o menys efectiva i el juny de 1874 crearen com a organisme superior una Diputació deguerra amb àmplies facultats. I el mateix autor assenyala que “El Carlisme fou especialmentviu a les zones rurals, on aconseguí l’enrolament de nombrosos joves i on comptava amb el21 Madoz Ibáñez, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y susposesiones de Ultramar22 Pere Anguera: El Carlisme a Catalunya: 1827-1936 (Editorial Empúries, Barcelona)
  15. 15. 15 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891suport de les famílies de propietaris que donaven acolliment a les partides, mentre els seusfills, alguns amb estudis universitaris, s’hi enrolaven com a oficials /.../23La conservació d’aquest documents a l’arxiu municipal de Belianes, m’ha permès interpretarla vida dels nostres besavis a la llum del que deia J. Vicens Vives: “...això ens dóna la pistaper a comprendre molts dels aspectes de la vida política catalana antiga: la força de lescorporacions locals, regides per una transferència de poders del Comú a certes persones de lacol·lectivitat municipal /.../”24 .2.2 La tria del període històric: la RestauracióLes normes reguladores de les Competències Locals es van anar formant des de la Constitucióde 1812 fins a la de 1870. L’objectiu era centralitzar i fer més eficient l’ Administració però elresultat va ser i continua sent fonamentar jurídicament la diferència a l’hora d’acceptar odemanar determinades Competències.Com ja hem dit, el liberalisme preveia la venda dels béns comunals –fet que amenaçava lasupervivència dels petits propietaris rurals – i dels eclesiàstics. Carles VII (Carles Maria delsDolors de Borbó) ocupà la direcció del Carlisme en el moment de la Revolució de setembre iuna bona part de la dreta catòlica fins aleshores unida a Isabel II s’integrà a aquest partit.El Decret del 21 d’octubre de 1868 que declara obligatòries i en vigor les lleis Municipal iOrgànica provincial havia de servir de pauta a les Corporacions populars per tal de consolidarel règim liberal. L ’Estat, la Província i el Municipi havien de ser les tres esferesconcèntriques de dimensions diverses, dintre les quals es desenvolupés harmònicament lapolítica del país.En el mencionat Decret de 1868, l ’Alcalde té la consideració de delegat del Govern i, almateix temps, d’administrador del poble. Aquestes dues funcions li són confirmades a la Lleid’agost de 1870. Aquesta llei va suposar una important reforma en el règim local espanyol.La Tercera Guerra Carlina coincidí amb la crisi de la política espanyola produïda arran del’entronització d’ Amadeu I de Savoia. i la proclamació de la I República. Segons PereAnguera la misèria jugà un paper important en el reclutament d’homes dels sectors popularsper a combatre a les files carlistes. I, assenyala el mateix autor, en els moments previs a la23 Pàgina 77 de l’obra citada.24 Vicens Vives, J. Notícia de Catalunya
  16. 16. 16 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891conspiració, el 15 de febrer de 1869 Joan Prim escriu al capità general de Catalunya queaquesta misèria serà la causa principal perquè augmentin les partides carlistes.Amb la proclamació a Sagunt d ’Alfons XII com a rei d’ Espanya, el 29 de desembre de1875, a iniciativa del general Martínez Campos, s’acabava la curta experiència republicana is’iniciava la primera Restauració. Als seus principals responsables polítics Cánovas i Sagasta,no se’ls pot negar la voluntat de corregir errors i defectes de la política i de la societatespanyola. Ho prova l’adaptació de la Constitució de 1869 a la de 1876, amb algunesmodificacions. 25La proclamació d’ Alfons XII decidí els catòlics conservadors a desertar del carlisme, fet quedeterminà en bona part la pèrdua de la guerra (febrer de 1876). Aquest mateix any fou fundatel portaveu del carlisme català, el diari “El Correo Catalán” per Manuel Milà de la Roca iLluís M. de Llauder i Dalmases. El carlisme havia evolucionat durant la guerra: havia atenuatel seu confessionalisme i incrementat la dimensió autonomista del moviment.El poder “toca” totes les dimensions dels grups humans (econòmica, social, política, jurídica,etc.). De fet, mai no tindrem a la nostra disposició tots els elements d’una estructura de poderlocal determinada. A Espanya la imatge de l ’Estat nacional centralitzat ha ocultat la granimportància que assumien les estructures de poder regional i local.El concepte de revolució liberal té en compte tot allò que canvia mentre que menysprea totallò que roman però les relacions entre l ’Estat i els poders locals i regionals eren dereciprocitat. Els propietaris liberals buscaven una rendibilitat econòmica en les transaccionstant de sòl agrícola com industrial; mentre que els propietaris carlins feien més concessionseconòmiques però exigien més lleialtat i dependència política. El poder local duia a termeuna utilització selectiva i adaptativa de les orientacions procedents del poder central, aixòexplicaria, ja més endavant, la constitució d’una elit de poder a escala de l ’Estat. JoaquimCapdevila i Capdevila26 assenyala , com a factor de col.lisió entre les diferents mentalitats queinteraccionen , en el marc de la transformació capitalista de la societat rural a partir del segle25 “Pero los inconvenientes del caciquismo y las guerras coloniales, con sus secuelasmilitaristas, fueron las causas directas de la quiebra del sistema político de partidos de turnoprimero, y a la postre de la propia institución monárquica.” (Página 138 de la Historia de laLegislación de Régimen Local (Orduña, Enrique)26 “Preservació de la propietat rural i conflictivitat local: Aportació historiogràfica iantropològica a l’estudi del fenomen. Segles XVIII – XX ” (URTX - Revista Cultural del’Urgell ,Tàrrega, abril de 2009, nº 23)
  17. 17. 17 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891XVIII , els sentits nítidament contradictoris amb què la propietat es concep en diferents grupsde la societat. La venda dels béns Comunals amenaçava, com ja hem dit, els petits propietarisi afavoria els grans hisendats.2.3 Les Corporacions Municipals de Belianes de 1870 a 1891La primera Corporació d’aquest període consta com a constituïda a l’ Acta del 7 de març de 271872 . El Sr. Josep Puig i Tristany no volia prendre possessió “/.../ Por no permitirlo suSeñor padre, por lo cual resultaría no poder desempeñar el cargo /.../”. De fet fins al primer demarç de 1877 no es constituirà cap altra Corporació perquè en aquest espai de temps esprodueix la Tercera Guerra Carlina. Altres dos regidors tampoc van voler prendre possessióperquè no la prenia el citat Puig i Tristany. Malgrat la seva oposició, el Sr. Alcalde va manaral Secretari ,Sr. Josep Sales, que continués amb la lectura dels Articles 47 i 48 de la nova LleiMunicipal de 20 d’agost de 1870 que començava a regir aquell mateix any... 28Acabada la Guerra Civil, es constitueix la Corporació el primer de març de 1877 , elsregidors sortints eren els Senyors: Jaume Català, Francesc Tristany, Josep Escribà, JaumeCulleré, Antoni Massot, Jaume Queralt, Jaume Reixachs, Josep Trullols i Francesc Culleré.Aquests regidors havien mantingut la feina de la Corporació durant els anys de guerra. El27 Document 14. Acta 07-03-1872 : Presa de possessió de regidors i nomenament d’ Alcalde“En el pueblo de Belianes á siete de Marzo de mil ochocientos setenta y dos /…/ han decomponer el bienio entrante: Don José Fontova Matas, Don Jaime Fontova Minguell, DonLorenzo Trullols Folguera, Don Roque Escribá Golobardes, Don José Amorós Mata, DonAntonio Fontova Altisent, Don Jaime Queralt Miquel, Don Francisco de Asís Tarragó y DonJosé Puig Tristany /…/28 Document 20. “/…/ se pasó á votar los destinos, primeramente del Alcalde y Teniente,cuyo resultado á continuación va anotado: D. Jaime Serret y Vidal, Alcalde por siete votos; D.José Fabregat y Nogués, Teniente por ocho votos, D. Jaime Tristany y Serret, Regidorprimero y Contador por seis votos /…/”L’ Alcalde, Jaime Serret y VidalEl Secretari, Pere Bosch
  18. 18. 18 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891resultat de la votació dels nous càrrecs fou el següent: Sr. Jaume Serret i Vidal, Alcalde perset vots; Sr. Josep Fabregat i Nogués, Tinent per vuit vots; Sr. Jaume Tristany i Serret,Regidor primer i Comptador per sis vots.El dia primer del juliol de l’any 187929 prenien possessió els Senyors: Francesc Tristany iSerret, Alcalde, Jaume Culleré i Pau, Tinent Alcalde i Martí Duch i Canela, ProcuradorSíndic. S’ aplicava, d’aquesta manera, per primer cop la Llei Municipal del 2 d’octubre de1877, que en el seu Article 53 establia el procediment per a l’elecció d’Alcalde.Les Actes de 1879 a 188330 van ser examinades, pel que fa als Pressupostos, per laCorporació que es va constituir el dia primer de juliol de 188331.29 Document 34. “/.../Hizo presente, acto continuo, el Sr. Presidente interino que con arregloal artículo 53 de la ley de 2 de Octubre29 debía procederse á la elección de Alcalde, yacordando que así se verificase se abrió la votación que fue secreta, llamándose por orden devotos á los Sres. Concejales quienes uno a uno fueron depositando sus respectivas papeletasen la urna destinada al efecto. Terminada la votación se practicó el escrutinio con lasformalidades prescritas en el artículo 55 y dio el siguiente resultado: D. Francisco Tristany ySerret, siete votos. Y resultando que han tomado parte en la votación 7 señores concejales, yque D. Francisco Tristany ha obtenido 7 votos que constituyen mayoría absoluta sin que seprodujera reclamación alguna sobre el acto, el Sr. Presidente interino le proclamó Alcalde,pasando el elegido á ocupar la presidencia y recibiendo las insignias de su cargo /…/ (Acta01-07-1879)30 Document 88. Acta 23-11-1884 : Pressupostos de 1879-80; 1880-81; 1881-82 i 1882-83“En el pueblo de Belianes á veinte y tres de Noviembre de mil ochocientos ochenta y cuatro/…/ El Sr. Alcalde Presidente expuso que en virtud de tener en su poder las cuentasmunicipales de esta población relativas á los años económicos de 1879 á 80 y 1880 á 81; 1881á 82 y 1882 á 83 rendidas por los Sres. Alcaldes anteriores correspondientes las de 1879 á1880 y 1880 á 81 al Alcalde D. Francisco Tristany y al Depositario D. Pedro Bosch, nocontando existiese Regidor Interventor y las correspondientes á los años 1881-82 y 1882-83 alAlcalde D. José Puig Tristany siendo Depositario D. José Costa é Interventor D. FranciscoTristany. No teniendo á la vista más que las cuentas de dichos cuatro periodos, faltando actasde arqueo y demás documentos de este caso puesto que tan solo se acompañan copias de lospresupuestos, se procedió á dar cumplimiento á la Ley Municipal vigente examinando dichos
  19. 19. 19 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891El resultat d’aquest examen, segons acredita l’ Alcalde Josep Calafell, fou el següent:Període 1879-80 : Manca l’autorització de diferents lliuraments per Capítols de despeses perun total de 947,16 pessetes.Període 1880-81: Falta ingressar 924,87 pessetes del recàrrec de Consums i 1.393,25 pessetesdel recàrrec Territorial. Tampoc es justifiquen lliuraments per un total de 594,58 pessetes.Període 1881-82 : Falta ingressar 883,48 pessetes del recàrrec Territorial i manca autoritzacióde lliuraments per un valor total de 784,93 pessetes.Període 1882-83 : Falta ingressar a Dipositaria una existència de 613,44 pessetes.L’ Alcalde Josep Calafell assenyala també que manquen en aquests Pressupostos els ingressospels arrendaments de la carnisseria (2.687,50 pessetes) i els forns de pa (571,50 pessetes) 32documentos por años, capítulos y partidas, cuyas operaciones dieron el siguienteresultado…/”31 Acta 01-07-1883: Presa de Possessió dels Regidors Electes“En la Villa de Belianes á primero de Julio de mil ochocientos ochenta y tres, siendo el día yla hora señalados para la toma de posesión de los Concejales electos en las celebradas los díascuatro, cinco y seis próximo pasado hallándose reunidos en la Sala Consistorial de estalocalidad el Sr. Alcalde D. José Puig, con asistencia de los Sres. Concejales salientes cuyosnombres se expresan al margen, el referido Sr. Alcalde después de leída el acta de la anteriory de quedar aprobada, significó en breves y sentidas frases que en aquel momento terminabael mandato conferido por medio de las elecciones anteriores /…/ y ocupó la presidenciainterina el Concejal D. José Calafell y Serret que es el que obtuvo mayor número de votos[1]en la elección y retirándose los señores Concejales que cesaron de sus cargos /…/”L’ Alcalde, Josep Calafell i SerretEl Secretari, . Pere Bosch32 “/.../Luego expuso el Sr. Alcalde Presidente que según datos obrantes en la Alcaldía, D.Jaime Serret entregó á su sucesor D. Francisco Tristany, en primero de Septiembre de milochocientos setenta y ocho, por cuenta del producto de carnes, que estaba á cuenta delMunicipio, la suma de dos mil seiscientas ochenta y siete pesetas cincuenta céntimos sin queaquellas consten en ningún presupuesto ni se acredite en ninguna forma haberse invertido.Que así mismo consta haber sido arrendados por D. Francisco Tristany los hornos de pancocer en los años de 1879 y 1880 que importan en junto la cantidad de quinientas setenta y
  20. 20. 20 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891Com hem dit, aquests Comptes van ser examinats per la Corporació que es va constituir el diaprimer de juliol de 1883, l’ Alcalde sortint era el Sr. Josep Puig i qui va resultar elegit fou elSr. Josep Calafell i Serret.Aquest mateix Alcalde fou elegit per al següent bienni 1885-1887 : “/.../ Resultando mayornúmero de votos á favor de D. José Calafell Serret, pasando á ocupar la presidencia,recibiendo el bastón como insignia de su cargo. Acto seguido se procedió en igual forma alnombramiento de los tenientes de Alcalde y hecho el escrutinio /…/ Resultando elegido parateniente Alcalde D. José Malet Juní /…/ Seguidamente se procedió al nombramiento deRegidor primero en la misma forma que el anterior /…/ resultando elegido D. Jaime CanelaBosch /…/ Acto seguido se continuó el nombramiento del Regidor Síndico resultando elegidopor unanimidad para dicho cargo D. Francisco Amorós y Mata y para suplente D. JoséAmorós Torrent.” (Acta 01-07-1885).El dia primer de juliol de 1887 fou elegit Alcalde el Sr. Gaietà Puig i Boladeres 33. AquestAlcalde va exercir les seves funcions fins al primer de juliol de 1891 dia de les primereseleccions per sufragi universal masculí en què fou elegit Alcalde el Sr. Antoni Bellart iTristany.una pesetas cincuenta céntimos, sin que se sepa tampoco en poder de quien obra dichacantidad /…/”.33 Document 120. “/…/ Hecha la votación fue proclamado Alcalde Presidente D. CayetanoPuig, como agraciado por mayoría absoluta de votos y pasó á ocupar la presidencia recibiendoel bastón de mando como insignia de su cargo /…/ fue proclamado teniente Alcalde D. JoséMassot, habiendo obtenido mayoría de votos /…/ siendo votados en el orden siguiente losConcejales: D. Ramón Sauch y Cabrol, Regidor primero, D. José Capdevila Bosch, segundo,D. José Malet Juní, tercero, D. Senen Florenza Cots, cuarto, D. Francisco Fontova Cabrol,quinto y D. Ramón Sans Lloreto, Regidor sexto.Acto seguido se pasó á la elección de Regidor Síndico, resultando elegido D. José CarbonellProus por mayoría absoluta de votos /…/
  21. 21. 21 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 18913. Les CompetènciesPel que fa a les Competències, l ’Estat liberal fa recaure sobre els Ajuntaments atribucionsadministratives primordials: vies de comunicació, obertura i alineació de carrers, proveïmentd’aigües, escorxador municipal, vigilància i guarderia rural, nomenament i separació dels seusempleats, prestació personal, alineació de carrers, personal i material de les dependències ioficines, institucions d’instrucció i serveis sanitaris, Repartiment entre tots els veïns delContingent del Municipi en el Repartiment provincial i formació dels pressupostos.Però els Ajuntaments no reben unes contrapartides financeres suficients. Això genera,sobretot en els pobles de producció agrícola i ramadera, un dèficit crònic en les seves hisendesi la incapacitat de satisfer totes les exigències fiscals estatals. Per a fer front a les despeses idèficits municipals són insuficients els ingressos procedents de “propis o/i arbitris” i també,de vegades, els procedents dels recàrrecs sobre els impostos estatals. Es demana, alsAjuntaments, el foment dels interessos materials dels pobles sense que l ’Estat fonamentieconòmicament aquesta demanda. Així les coses, les negociacions entre centre i perifèria,entre autoritats superiors i autoritats locals, van ser tenses i constants. De fet, encara ho són.A les Actes de l ’Ajuntament de Belianes dels anys posteriors a la proclamació de la LleiMunicipal de 1877 hi trobem aplicacions d’aquesta Llei que citem a peu de pàgina. Elsnostres predecessors van intentar aplicar, amb dificultats que tenen semblances a les actualsles competències exclusives del seu govern municipal. Tampoc ells comptaven amb prourecursos per realitzar el que la llei disposava. La Hisenda municipal es trobava en aquest estatperquè no tenia una Administració que l’ajudés a sortir de la seva angoixant situació; perquèhavia anat consumint tots els seus recursos i imposant-li obligacions cada cop més grans enl’ordre econòmic i administratiu. Els Ajuntaments havien de ser una dependència econòmica iadministrativa i no se’ls deixava temps per a ocupar-se ni per a pensar en els seus propisassumptes. Els Ajuntaments vivien sotmesos a una legislació administrativa que feia que esproduís freqüentment el cas que un Ajuntament es trobés sota constrenyiment de l’
  22. 22. 22 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891Administració econòmica de la província per tal que ingressés els productes d’un impost i almateix temps amb una ordre de la comissió provincial perquè no els recaptés mentre ella noaprovés el repartiment.Com ja hem dit, a les Actes hi trobem molts exemples de la manca de recursos de la hisendamunicipal com és el cas que citem34 , que va acompanyat del mitjà legal35 utilitzat per tald’aconseguir ingressos per a atendre les despeses de la Corporació Municipal. Així,l’Ajuntament fa ús de la competència que l’article 75, base 4ª li atribueix, quan les atencionsdel poble així ho exigeixen, per acordar la subhasta entre veïns dels aprofitaments comunalspròpiament dits i, d’aquesta manera, podrà ingressar la renda procedent d’aquells béns comassenyala l’ article 136 de la Llei de 1877.L’arrendatari de les herbes del Comú era qui proveïa de carn el Municipi. Aquest disposavade l’escorxador municipal i de la carnisseria i aprovava les normes que havien de regir lavenda de carn.Pel que fa a les vies de comunicació, eren els mateixos propietaris els encarregats de gestionarels mitjans amb els quals havien de contribuir cadascú per tal de construir el tram de carreteraque passava pel terme municipal. Per a pagar els interessos i amortització del capital necessaris’ havien d’utilitzar els productes de l’arrendament dels forns, la cisterna i la carnisseria.La primera actuació urbanística, pròpiament dita, no arriba a Belianes fins al 19 de febrer de1888: es numeren les cases i es retola el Carrer del Migdia, situat al Raval de la teuleria(ravalet de la teuleria).34 Document 42. “En el pueblo de Belianes á quince de Julio de mil ochocientos ochenta ytres /…/Seguidamente el Señor Presidente manifestó la imperiosa necesidad en que se hallabala corporación que tenia la honra de presidir , de proponer un medio legal que proporcionase áeste municipio algún fondo para atender á los excesivos gastos que pesan hoy sobre todos susadministrados y consiguientemente sobre la Corporación Municipal: que al efecto él creía elcaso proceder al arriendo de las yerbas de terreno común de vecinos, concretándoseexclusivamente al terreno llamado Río Corb, en la parte que corresponde ó interesa a estemunicipio /…/” (Del Llibre d’ Actes de l’ Ajuntament de Belianes, núm. 120)35 Article 136, paràgraf 1: “ Els ingressos seran: Rendes i productes procedents de béns, dretso capitals que, per qualsevol concepte, pertanyin al Municipi /.../”(Llei de 2 d’octubre de1877)
  23. 23. 23 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891Per a la dotació d’aigües potables per al consum ordinari hem d’esperar fins al 13 de maig de1888. Es procedeix a l’obertura de pous de prova per tal d’esbrinar si es disposa de laquantitat d’aigua suficient per a bastir el consum ordinari del veïnat.Quan arribava l’època en la qual el raïm ja és madur, es procurava que el guarda de campexercís la més gran vigilància i fes respectar la propietat dels veïns. Aquesta competència, queatorga l’article 72 de la Llei d’octubre de 1877, s’aplica sobretot en les èpoques properes a lacollita dels fruits.El nomenament i separació dels empleats municipals s’aplica diverses vegades. El noud’octubre de 1884, després de vàries amonestacions a l’agutzil, l’ Alcalde ha de fer ús de lesfacultats que li concedeix la llei municipal vigent suspenent-lo de feina i sou i proposant a laCorporació la destitució definitiva.La Prestació Personal o Jova es concedia als Ajuntaments per al foment de les obres públiquesde tota espècie: podien imposar-la a tots el habitants majors de setze anys i menors decinquanta.Utilitzant l’article 85, paràgraf 1 de la Llei Municipal de 1877 els Ajuntaments poden acordarl’alienació dels seus terrenys com a assumptes de la seva exclusiva competència. L’Ajuntament de Belianes fa ús d’aquesta competència el disset de febrer de 1884. Es tractad’un terreny sobrant de la via pública que existia al Carrer del Sitjar.Pel que fa al personal i material de les dependències i oficines, tant el Secretari com l’ agutzil,el guarda municipal i el sereno es troben molts cops sense poder cobrar el seu sou per laprecària situació de la Hisenda Municipal.Les dificultats de la Corporació a l’hora de fer efectiu el sou als mestres i en general a tots elsdependents municipals responien a la crònica morositat dels veïns a l’hora de satisfer lesseves quotes.Eren molts els veïns que deixaven en descobert les seves respectives quotes malgrat elsrepetits anuncis publicats per l’ Alcaldia per tal de cobrar els quotes trimestrals i satisfer d’aquesta manera el que li corresponia a Belianes pel Contingent Provincial, fins al punt d’haverestat amonestat l’ Ajuntament perquè pagués el que devia.. La fórmula del Repartiment veïnales va imposant a mesura que els arrendaments de propis i/o arbitris deixen de produir prou pera satisfer les càrregues fiscals i cobrir les necessitats del municipi36 .36 “Comunicados por la Dirección general de Contribuciones en circular de 10 del actual, encumplimiento de la Real Orden del 7, los cupos que por Contribución de Inmuebles, Cultivo yGanadería se ha fijado á las provincias en el repartimiento de los 43 millones de escudos
  24. 24. 24 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891Les Instruccions de la Diputació remarquen la necessitat de complir amb puntualitat el deurede formar els Repartiments de la Contribució 37A l’Acta del 27 de febrer de 1887, l’ Alcalde Sr. Josep Malet Juní assenyala que són diversosels contribuents que han deixat de satisfer les seves quotes de trimestres anteriors pel quecorrespon a aquest poble pel Contingent Provincial, la qual cosa ha ocasionat ja unaamonestació a l’ Ajuntament.Tres anys més tard, el quatre de maig de 1890, la Corporació Municipal de Belianes acceptales normes establertes per la Comissió Provincial en la Circular del 29 d’abril del mateixany.Els Ajuntaments que estiguin en descobert per deutes amb la Diputació, per Contingentsd’anys anteriors, podran satisfer-los a llarg termini per vuitenes parts. En el cas de Belianesaquest deute és d’ onze mil quaranta-una pessetes que podrà satisfer a raó de mil tres-centesvuitanta pessetes durant vuit anys.Aquesta solució ve donada després que l’ Alcalde de Belianes, Gaietà Puig i Boladeres,davant el representant del Gobernador Civil que presidia el Ple del dia set de març de 1890,lamentés les mesures que contra la Corporació de Belianes s’havien adoptat, consideréstrencada l’harmonia i l’avinença que entenia havia d’existir sempre entre la representació del(107,5 milions de pessetes) que por la misma se han comprendido en los presupuestosgenerales del Estado para el próximo año económico 1865-66, esta oficina se halla en el deberde recomendar á las Juntas Periciales de los distritos, y muy especialmente á los Sres.Alcaldes como presidentes de las mismas corporaciones y de las municipalidades que han deprestar su aprobación á los repartos individuales de los respectivos Ayuntamientos antes desometerlos á la superior del Sr. Gobernador civil de la provincia, cuiden de llenar todos losrequisitos de instrucción en la confección de aquellos documentos á fin de que,presentándolos en disposición de ser aprobados sin reformas ni rectificaciones, puedan estarloen tiempo oportuno para que la cobranza del primer trimestre del año económico se haga conla legalidad y orden debidos.”( Circular del 10-04-1865 – Archivo Municipal de Mieres)37 “/.../ Insiste, por tanto, esta Corporación en excitar el celo de los Ayuntamientos para que enlas épocas correspondientes se hagan efectivos los cupos trimestrales sin los requerimientos,conminaciones y apremios antes mencionados.” (BOP: 07-07-1899 - RepartimientoProvincial – Circular 1.412)
  25. 25. 25 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891Govern i la del Municipi i presentés, com a conseqüència, la seva dimissió i la de tots elsRegidors de Belianes.383.1 El grau de compliment de les CompetènciesL`Ajuntament de Belianes ha d’exercir les seves competències en vies de comunicació,obertura i alineació de carrers, proveïment d’aigües, escorxador municipal, vigilància iguarderia rural, nomenament i separació dels seus empleats, prestació personal, alienació deparcel·les, personal i material de les dependències i oficines, institucions d’instrucció i serveissanitaris i s’encarrega d’administrar els pressupostos amb el recàrrec sobre la quota delRepartiment entre tots els veïns del Contingent del Municipi en el Repartiment provincial iamb el producte dels arrendaments que tradicionalment eren: les pastures, l’aigua de lacisterna de Casa la Vila, , la carnisseria, els forns de pa i, en general, totes les mesures de l’Ajuntament: les mesures del gra, de l’oli, del vi, de les olives...3.2 Vies de comunicació.39Com assenyala l’ Article 72 de la Llei Municipal de 2 d’octubre de 1877 és obligació delsAjuntaments la composició i conservació dels camins veïnals. A l’ Acta del dos de gener de1883 es parla de la construcció de la carretera o camí veïnal, el Sr. President, Josep Puig,assenyala l’ànim en què es troben la immensa majoria dels contribuents de portar a terme laconstrucció de la carretera que ha de passar pel terme municipal i s’anomena una comissió depropietaris que gestioni els mitjans amb els quals ha de contribuir cadascú per a la realització38 Document 151. Acta del set de març de 1890: “...Guardando el respeto y alta consideraciónque le merece la primera autoridad civil de la provincia, la dignidad y la honra de estaCorporación está en presentar como presenta respetuosamente la dimisión de Concejales al Sr.Gobernador Civil de esta provincia, rogándole que se digne admitirla”39 Document 35. “se nombra una Comisión de entre los mismos propietarios, esta gestionelos medios en que contribuir cada uno para la debida realización de la esperada construcciónde la carretera o camino vecinal. Enterados dichos Sres. acuerdan nombrar a D. José Català iCapell, D. Cayetano Puig i Boladeres, D. José Massot i Duch, D. Jaime Tristany i Serret, D.Jaime Fontova i Mata, D. José Folguera i Sales, D. Francisco Serret i Agustí, D. FranciscoTorres i Morera i D. Lorenzo Culleré i Calafell” ( Del Llibre d’Actes de l’Ajuntament deBelianes, referència nº 120)
  26. 26. 26 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891d’aquesta obra tan esperada. Aquesta Comissió, integrada per nou propietaris, amb onzesuplents, s’ha d’entendre amb els parcers a l’hora d’engegar l’obra.De la construcció d’aquest tram de carretera. En tornem a tenir noticia a l’ Acta del 16d’agost de 1884 ( Acord de cessió del producte dels arrendaments dels arbitris, que esmencionen en les Bases, a la Comissió encarregada de la construcció de la part de la carreteraque passa pel terme municipal40 ). Per a respondre al pagament dels interessos i amortitzaciódel capital necessari caldrà destinar-hi els productes dels arrendaments dels forns, la cisterna ila carnisseria.D’ aquest tram de Carretera se’n torna a parlar a l’ Acta del 25 d’agost de 1889. Un copacabats els treballs d’alineació en la part que pertany al terme municipal de Belianes, esproposa procedir a la venda en pública subhasta de les parcel·les sobrants com a resultat deltraçat definitiu que s’ha donat a aquesta carretera.3.3 Obertura i alineació de carrers i places41A l’ Acta del 19 de febrer de 1888 (Numeració de cases i retolació de carrers), hi trobem laprimera actuació urbanística, pròpiament dita. Es numera les cases i es retola el Carrer delMigdia, situat al Raval de la teuleria ( ravaleta de la teuleria) com bé ens explica l’Acta citada.Aquesta part de la població estava abans fora del seu recinte, orientada cap al sud com diutextualment l’Acta: “/…/en razón á que ocupa una situación topográfica bastante encaradahacia la parte sur del pueblo que se denomine Calle del Mediodía /…/”40 Document 45. “/.../Tercera. Para responder ó garantizar el pago de los intereses yamortización del capital, se destinará el producto de los arriendos de los hornos, cisterna ycarnicería, no pudiendo en ningún caso dichos productos destinarse á otro objeto hasta tantoque esté explanado el mencionado trozo de carretera y amortizadas las 200 obligaciones,cuya amortización se efectuará por sorteo en la forma que se determine./…/”41 Document 128. “/.../Y toda vez que hay en la arrabal conocida con el nombre vulgar dearrabaleta de la tejería se estaba en el caso de darle nombre propio de calle para lo cual nuncacomo ahora podrá el Ayuntamiento consignar á dicha manzana de calles nombre propio parapedir después los azulejos con los nombres que el Ayuntamiento acuerde /…/ se acuerda quedadas todas las circunstancias que concurren en la referida manzana de casas y en razón á queocupa una situación topográfica bastante encarada hacia la parte sur del pueblo que sedenomine Calle del Mediodía /…/”
  27. 27. 27Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891Més endavant, a l’ Acta del tres de novembre de 1889 (Autorització per a la construcció d’unarepresa o relleix), s’autoritza al Sr. Salvador Marimon a construir un relleix42 però es reservael dret a enderrocar-lo “siempre y cuando lo estime oportuno y así convenga á los interesesdel vecindario y ornato de la Calle en donde se trata de edificar”.3.4 Proveïment d’aigües.43L’arrendament de l’aigua de la cisterna de la Casa de la Vila com a sistema que substituísl’expedició d’agua per càntirs es acordat a l’ Acta: 06-07-1883. En l’ Acta següent s’acorda elPlec de Condicions de l’arrendament de la cisterna. En el punt quart d’aquest Plec s’estableix:4º La extracción del agua se verificará a voluntad del arrendatario mientras no lo haga ahoras impropias entendiendo por estas las comprendidas desde las ocho de la noche hasta lasalida del sol del siguiente día.A l’ Acta del 20 de maig de 188344: “Deute de la societat denominada mina de reg deBelianes” hi trobem la primera menció de la Societat Mina de Reg de Belianes a propòsit d’undeute contret amb l’ Ajuntament s’acorda que s’ingressi en Dipositaria la quantitat de 1.280pessetes amb 90 cèntims. Posteriorment aquest suposat ingrés forma part de la revisió delsComptes Municipals del 23 de novembre de 1884: Examen dels Pressupostos dels anyseconòmics 1879-80; 1880-81; 1881-82 i 1882-83: “Así mismo D. José Puig resulta percibióde la Junta Directiva de la sociedad denominada Mina de Riegos de Belianes la suma de dosmil seiscientas setenta y seis pesetas cuarenta y nueve céntimos, por cuenta de lo que aquellaadeudaba al Municipio en virtud del préstamo que para la construcción de dicha obra hizo a la42 Relleix: replanet, sortint de poc vol en una paret43 Document 40. “/…/ el objeto de la reunión era con el fin de acordar las bases con lascuales debía procederse al arriendo del agua de la cisterna que existe en la casa propiedad delmunicipio cuya cisterna venia estando abandonada desde algunos años á esta parteexpendiéndose el agua por cántaros y que de consiguiente era de parecer que debíaabandonarse el sistema que se venía siguiendo y proceder al arriendo de la mencionadacisterna /…/”44 Document 36. ““En la Villa de Belianes á veinte de Mayo de mil ochocientos ochenta ytres /…/ dicho Señor Presidente expuso que estando debiendo la sociedad denominada minade riego de Belianes44 la cantidad de 1280 pesetas, 90 céntimos, acuerdan los Sres. que sehallan presentes unánimes que ingresen en Depositaría del municipio la citada cantidad /…/”
  28. 28. 28 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891sociedad el Ayuntamiento que presidía D. Jaime Serret Vidal de cuya cantidad no se tieneconocimiento de su inversión.” 45A l’ Acta del 13 de maig de 1888 (Dotació d’aigües potables per al consum ordinari ) esconsidera urgent la necessitat d’estudiar els mitjans convenients per a dotar d’aigües potablesper al consum ordinari a tot el veïnat. Amb aquesta finalitat es procedeix a l’obertura delscorresponents pous de prova per tal d’esbrinar si es disposa, dins el terme municipal, de laquantitat suficient d’agües que basteixin el consum ordinari de la població3.5 Escorxador Municipal46El proveïment de carns anava a càrrec de l’arrendatari dels terrenys del Comú on pasturava elseu ramat. Estava obligat a bastir de carn de corder al veïnat del poble i sota una sèrie decondicions que s’establien en el Plec de Condicions d’arrendament dels terrenys del Comú. Al’ Acta del 10 d’agost de 1884 (Acord per a l’arrendament de les terres del Comú isubministrament de carns per al consum de la població) s’estableixen, entre d’altres, lessegüents condicions: “El arrendatario vendrá obligado á abastecer de la carne necesaria para el consumo del vecindario, debiendo ser esta de buena calidad y exclusivamente de carnero /…/ 1 peseta 92 céntimos por carnicera 47 /…/ El Ayuntamiento se reserva el derecho de inspección de la carne que se vendiere /…/45 Document 130. “En el pueblo de Belianes á trece de Mayo de mil ochocientos ochenta yocho /…/ Expuso el Sr. Presidente que era de urgente necesidad estudiar los mediosconvenientes á fin de dotar al vecindario de aguas potables para el consumo ordinario de losvecinos /…/ se acuerda que interín se estudien los medios para el objeto indicado, se procedaá la apertura de los correspondientes pozos de prueba para cerciorarse de si efectivamentepuede haber dentro de este término municipal cantidad suficiente de aguas para el consumoordinario de la población”46 Document 42. “El arrendatario vendrá obligado á abastecer en la carne necesaria para elconsumo del vecindario debiendo ser esta de buena calidad y exclusivamente de carnero,pudiendo elevar el precio de la venta á la cantidad de siete reales y seis cuartos, la carnicera,no pudiendo en manera alguna elevar el tipo del que queda estipulado por carnicera.”47 Carnissera: o lliura carnissera, lliura de trenta-sis unces per a pesar carn o peix (1 kg,200 g)
  29. 29. 29 Municipi i construcció de lEstat espanyol de la Restauració. Actes de lAjuntament de Belianes de 1870 a 1891 Será obligación del arrendatario vender las pieles de los carneros que mate al precio de siete reales cada una /…/”Els problemes financers fan que es busquin ingressos aplicant arbitris per l’escorxament deporcs. A l’ Acta del dia 27 d’octubre de 1884 (Imposició d’un dret sobre l’escorxament deporcs ) es manifesta l’objecte de la sessió: “tratar sobre la imposición de un derecho á todoslos vecinos en general sobre el degüello ó matanza de cerdos /…/ se acuerda por unanimidadestablecer como tipo del arbitrio la cantidad de cinco pesetas por cada uno de los cerdos quese degüellen dentro de este término municipal /…/ ”3.6 Vigilància i guarderia rural48.A l’ Acta del 23 de setembre de 1883, el Regidor Senyor Josep Amorós Torrent exposa que,arribada l’època en la qual el raïm ja és madur, es procuri que el guarda de camp exerceixi lamés gran vigilància i faci respectar la propietat dels seus administrats. Aquesta competènciaque atorga l’article 72 de la Llei d’octubre de 1877, s’aplica sobretot en les èpoques properesa la collita dels fruits. Com assenyala Joaquim Capdevila i Capdevila49 “els sentits diferents,quan no nítidament contradictoris, amb què la propietat es concep en diferents grups de lasocietat” provoca conflictes entre les distintes mentalitats que interaccionen , en el marc de latransformació capitalista de la societat rural.3.7 Nomenament i separació de tots els empleatsA l’ Acta del 19 d’octubre de 1884 (Acord de nomenament d’un nou Agutzil), l’ Alcaldia faús de les facultats que li concedeix la Llei Municipal vigent 50 suspenent de feina i sou l’Agutzil Sr. Josep Juní i proposant a la Corporació la seva destitució definitiva.51 .48 Document 48. “haciendo uso de la palabra el concejal D. José Amorós Torrent expuso quellegada ya la época de la madurez y sazón de las uvas se procurase la mayor vigilancia en laspropiedades de los propietarios del término de este pueblo á fin de que no pueda cometerseabuso alguno procurando que el guarda de campo jurado ejerza la más exquisita vigilancia yhaciendo respetar la propiedad de nuestros administrados /…/”49 “Preservació de la propietat rural i conflictivitat local: Aportació historiogràfica iantropològica a l’estudi del fenomen. Segles XVIII – XX ” (URTX - Revista Cultural del’Urgell ,Tàrrega, abril de 2009, nº 23)50 Article 78. “És atribució exclusiva dels Ajuntaments el nomenament i separació de tots elsempleats i dependents pagats dels fons municipals”

×