Power point Filosofia

373 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
373
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Power point Filosofia

  1. 1. LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA<br />Fran Bueno 1r batx B<br />
  2. 2. ÍNDEX<br />1 ) Origen del concepte de << ciutadania >><br />1.1) La ciutadania<br />1.2) La ciutadania en l’antiguitat grecollatina<br />1.3) Limitacions de la ciutadania antiga<br /> 1.4) La doble arrel de la ciutadania moderna<br />2 ) Ciutadania moderna<br />2.1 ) Ciutadania i estat<br />2.2 ) Ciutadania i inclusió en l’estat<br />2.3 ) Ciutadania i dret humans<br />2.4 ) Ciutadania social<br />3 ) Dimensions de la ciutadania contemporània<br />3.1 ) Justícia i pertinença <br />3.2 ) Noves facetes de la ciutadania<br />
  3. 3. 1.- Origen del concepte de << ciutadania >><br /><ul><li>UNA DEFINICIÓ USUAL : </li></ul>Ciutadà: l’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los en el govern del país. <br />Característiques<br />Pertinença a una comunitat política, un país que s’estableix d’un mode permanent en un territori.<br />Gaudi d’uns drets que han de ser protegits per la ciutat, s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern de la pròpia política, de forma directa o indirecta.<br />
  4. 4. 1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina<br />El terme ciutadania<br /> prové<br /> Del llatí civis<br />De la mateixa arrel que <br />Tant a Grècia com a Roma, el ciutadà era algú a qui es reconeixia dotat d’un conjunt de drets i deures i on destacava especialment el deure de defensar la ciutat.<br />civitas (ciutat)<br />
  5. 5. La ciutadania en la democràcia grega:tradició política<br /><ul><li>En la Grècia antiga cada ciutat </li></ul>era un estat independent <br />que era autosuficient.<br />- Les reunions se celebraven a l’àgora, un espai públic.<br />- Ser ciutadà era ocupar-se de les qüestions públiques i fer-ho mitjançant la deliberació<br />- L’edat mínima per ser admès com a ciutadà estava fixada en trenta anys.<br />Tres principis:<br />Koinonía o cooperació per aconseguir el bé públic.<br />Isonomia o igualtat davant la llei<br />Isegoria o igualtat de paraula<br />
  6. 6. La ciutadania en l’antiga Roma:<br /> La tradició jurídica<br />- El ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions.<br />- El civis llatí és diferent del polis grec: A Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.<br />- En la seva historia hem de distingir la fase la república i la fase posterior de l’imperi<br />
  7. 7. Limitacions de la ciutadania antiga<br />Podem indicar tres limitacions: <br />En l’antiguitat la condició de ser ciutadà <br />Només es consideraven lliures o iguals <br />Es tractava d’una ciutadania excloent<br />Els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans<br />Proporcionava ser drets en la participació política<br />No inclusiva :<br />Únicament eren ciutadans els homes adults<br />Però els drets individuals no estaven suficientment protegits<br />I no a tot ésser humà pel sol fet de ser-ho<br />
  8. 8. La doble arrel de la ciutadania moderna<br />La ciutadania grega en l’antiguitat ens mostra<br /> dues tradicions:<br />La tradició de la participació política a través de la deliberació (origen grec).<br />La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (origen romà).<br />
  9. 9. 2.- Ciutadania moderna<br />2.1- Ciutadania i estat<br />Terme actual ciutadà <br />Característiques personals per reconèixer la nacionalitat a cada nounat:<br />Estat <br />Va ser utilitzat<br />prové<br />per primera vegada per <br />Segles XVII i XVIII<br />maquiavel<br />El dret de sang, concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares.<br />Dret del sol: que ‘ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional<br />En l’expressió stato<br />Referint-se a l’organització estable<br />
  10. 10. 2.2- Ciutadania i inclusió en l’estat<br />Habermas va publicar un llibre La inclusión del otro, en que planteja que existeixen diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’estat:<br />Una concepció liberal, que manté una separació entre les llibertats i els drets polítics.<br />La segona es republicana i és la que defensa el mateix Habermas.<br />La ciutadania va lligada als procediments democràtics des de l’arrel.<br />Per últim, hi ha una concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals<br />
  11. 11. 2.3- Ciutadania i drets humans <br />- Drets civils<br />Les influències de les idees iusnaturalistes va provocar diversos canvis polítics. Per exemple: <br />La declaració que els indígens americans havien de ser tractats com a éssers lliures.<br />La declaració dels Drets de l’home i del ciutadà de les revolucions franceses<br />L’edicte de Nantes va establir una sèrie de normes per acabar amb les guerres de religions.<br />Les declaracions de drets de les colònies angleses en el moment d’independitzar-se<br />El cos de Llibertats de la Badia de Massachusetts va ser el primer catàleg nord-americà de drets humans<br />El bill of rights va ser el primer d’una sèrie de documents legals<br />L’acta d’Habeas Corpus va establir noves garanties per als detinguts<br />
  12. 12. Drets polítics<br />Drets participació política<br />Es van anar obrint pas a drets que no s’havien tingut en compte abans: <br />Dret de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics<br />El sufragi universal<br />En aquest sentit:<br />Des de del final del segle XIX i durant el XX, les constitucions han reconegut els drets polítics de la dona.<br />Les esmenes 13,14,15 ratifiquen l’abolició de l’esclavitud en tot el territori nacional.<br />
  13. 13. Drets socials<br />La constitució francesa recull disposicions que protegeixen els treballadors<br />Documents importants reconeixement drets ciutadania:<br />Bismarck va impulsar mesures com l’assegurança de malaltia<br />La constitució alemanya regula àmpliament els drets socials, econòmics i culturals.<br />La constitució mexicana reconeix els drets laborals<br />
  14. 14. 2.4- Ciutadania social<br />Marshall publica Ciudadanía y clase social<br />que<br />Defineix ciutadania com el conjunt de drets <br />i deures que vinculen l’individu a la plena<br />pertinença a una societat.<br />La protecció d’aquests drets vindria garantida<br />per l’estat nacional, entès com a estat social de dret.<br />Però això pot aconseguir-ho un estat de justícia, no un estat del benestar.<br />
  15. 15. 3.-Dimensions de la ciutadania contemporània<br />DIMENSIONS DE LA CIUTADANIAIMPLICACIONS DE RECONEIXEMENTID’EXERCICI<br />Política Igualtat de drets civils i polítics.<br />Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions<br />Econòmica Equitat en les relacions laborals<br />Responsabilitat personal i corporativa<br />Civil Ètica professional<br />Intercultural respecte actiu, solidaritat,diàleg de debò.<br />Cosmopolita Solidaritat internacional, equitat mundial<br />
  16. 16. 3.2.- Noves facetes de la ciutadania <br />- Ciutadania econòmica<br />Aquest reconeixement implica una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses, com a consumidors posant en pràctica una ètica del consum.<br />Afecten a tots, tenint com a objectiu <br />l’eradicació de la pobresa.<br />
  17. 17. Ciutadania civil<br />L’impuls ètic té la seva expressió en tres principis:<br />Voluntariat o tercer sector social<br />Les professions de prendre seriosament l’ètica professional<br />L’opinió pública crítica, neix de mantenir obert i viu un debat entre els ciutadans mitjançant l’ús públic de la raó<br />
  18. 18. Ciutadania intercultural <br />Ciutadania cosmopolita<br />Cal universalitzar els drets humans de la primera i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia.<br />L’ètica intercultural. Consisteix a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tots uns principis de convivència justa i feliç.<br />

×