“Enseñar a Pensar es posible en la escuela”.

508 views

Published on

L’alumnat d’ESO i Batxillerat de l’institut Florida a Catarroja participa en una experiència innovadora, on a través de la iniciativa, el treball en equip i la creativitat, aconsegueixen desenvolupar les competències emprenedores

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

“Enseñar a Pensar es posible en la escuela”.

  1. 1.    TREBALL PER PROJECTES A FLORIDA SECUNDÀRIA  L’alumnat d’ESO i Batxillerat de l’institut Florida a Catarroja participa en una experiència innovadora,  on a través de la iniciativa, el treball en equip i la creativitat, aconsegueixen desenvolupar les competències emprenedores    Arquitectura i art a l’escola.  Un bosc imaginari, una exposició de maquetes d’habitatges bioclimàtics i un museu “interactiu” del segle XVIII s’han instal∙lat  a Florida Secundària i l’han transformada en un gran museu on l’art, l’arquitectura , la tecnologia, el pensament i la consciencia social s’han fet els protagonistes. Alumnat, famílies i professorat han pogut participar i gaudir d’aquest treball preparat per l’alumnat de 1r i 4t d’ESO i de Batxillerat. Però, d’on han sorgit aquestes exposicions? Doncs són el resultat del treball per projectes interdisciplinaris que s’ha dut a terme al centre al llarg del primer trimestre. L’aposta per aquesta nova manera d’enfocar el procés d’ensenyament‐aprenentatge naix com resposta al desig de millorar la qualitat de l’educació i de convertir l’alumnat en protagonista del seu propi procés d’aprenentatge  “Volem que els nostres joves recuperen l’interès i la il∙lusió per aprendre, que es transformen en persones emprenedores, amb iniciativa, que saben treballar en equip, que dominen les TICs, que pensen per si mateixa i que estan compromeses amb la societat que els envolta”. Aquests eren els objectius que l’equip docent de Florida ens proposàrem aquest curs. El repte no era gens fàcil, però l’alternativa, la rutina de les classes convencionals, sabíem que no ens agradava i que no ens duia cap on ens havíem proposat.  L’experiència té com a punt de partida la programació conjunta d’una unitat didàctica interdisciplinar en cada nivell educatiu, on les especifitats de cada assignatura  s’integren  en una tasca final conjunta, i on s’orienta l’alumnat per a que reflexione, investigue, cree i desenvolupe així les competències emprenedores. Per començar tot aquest projecte, els equips docents es posaren a programar i, després de molt de treball, llançaren les propostes a l’alumnat. Com sol passar quan es plantegen canvis, les primeres reaccions no sempre foren les esperades: junt a la curiositat i l’esforç , ens acompanyaren pors, inseguretats, errades de planificació, dificultats per a treballar en equip...; però poc a poc tot això anà superant‐se i al mes de desembre, en el moment de preparar les exposicions, el centre “bullia”. Alumnat i professorat ens esforçàvem per acabar a temps els productes i per muntar les exposicions. Haguérem de trencar en part l’horari escolar establert i preveure sessions i espais diferents als ordinaris. 
  2. 2. Però tot això va quedar compensat el dia de la inauguració que férem coincidir amb les assemblees de famílies. I val dir que “l’espectacle” ens va deixar a tots bocabadats i plens de satisfacció. Un grup d’alumnes de 4t ens va rebre ballant el “minué” vestits d’època,  i aquesta actuació va donar pas a la visita de la resta d’espais. El bosc que envolta la imaginació.   L’alumnat de 1r ESO va fer un “viatge al centre de la imaginació” que tenia com a fil conductor l’art. Volíem parlar “d’ ART amb majúscules. Una activitat que comporta creativitat, imaginació, somnis, bellesa, que transforma la realitat i és capaç de sanar.” Des de totes les matèries es plantejaren activitats que tenien com a eix central l’art, la sensibilitat i la comunicació. El repte va ser transformar la biblioteca del centre en un bosc imaginari, d’arbres fets des de l’art i que eren art, que reflectien com són els joves que van cada dia a l’escola a aprendre a conviure. Hi hagué espai per als retrats, les reproduccions d’escultures amb moviment de César Manrique, l’astronomia, la geometria, la reflexió sobre la igualtat de gènere, sobre la utilitat de l’art, les noves tecnologies, els éssers imaginaris, els “bellocablos” o les “grimpoparaules”...  Atreveix‐te a pensar   
  3. 3. Aquest és el nom del projecte de 4t ESO i reflecteix també el seu objectiu. La idea va ser treballar amb els i les joves els aspectes que feren del segle XVIII la porta d’entrada a una nova manera d’entendre i organitzar el món, per  a després pensar en el nostre present i en quins són els reptes per a la societat del segle XXI. Per a compartir amb els altres el que havien aprés i pensat utilitzàrem dos mitjans: d’una banda un bloc del projecte on es llançaven les propostes i que enllaçava amb els blocs de cada equip de treball. D’altra, ens ocupàrem de transformar el 2n pis en un museu del segle XVIII. El punt central era un espai d’art amb reproduccions en gran format d’obres d’autors com Ingres, David o Delacroix. Així mateix va donar molt de joc una votació popular:  “L’il∙lustrat més il∙lustrat” on cada equip d’alumnes presentava una personalitat del XVIII i argumentava perquè l’havíem de triar. Podíem també trobar jocs en francès, quadres presentant les llums i les ombres del segle o reproduccions del que podrien ser diaris de personalitats del XVIII escrits en valencià i anglès. Per últim hi havia un gran mural per a la reflexió i la participació, on va quedar reflexat l’esperit crític i l’anàlisi de la realitat actual.  Arquitectura, medi ambient i sostenibilitat   L’alumnat de 1r de batxillerat va realitzar un projecte de Sostenibilitat a través del qual van projectar, per grups,  un habitatge  bioclimàtic. De manera semblant al que podria ocórrer en el món professional, cada grup hagué de construir una  maqueta i defensar la seua proposta davant un jurat. Els alumnes foren organitzats en tres grups: “Gregal”, “Migjorn” i “Llebeig”, cada grup estava composat  per  un  total  de  30  alumnes  i  dividit  al  mateix  temps  en  altres  6  subgrups: Arquitectes,  Enginyers,  Constructors,    Economistes,  Redactors  i  Bombers.  Cadascun  d’aquests subgrups  tenien  unes  responsabilitats  assignades  i  havien  de  lliurar  uns  resultats  concrets  al final  del  projecte:  plànols,  maquetes,  estudis  sobre  com  minimitzar  les  despeses  d’aigua  i electricitat, sobre els materials, pressupostos... Val destacar el grup dels bombers, que eren els qui apagaven els focs, el grup de recolzament que tenia la funció de passar la informació d’uns grups als altres i mantindre la cohesió del grup per tal d’ aconseguir el repte. Per a fer aquest treball  I  per  tal  de  connectar  la  pràctica  escolar  amb  l’empresarial,  comptàrem  amb  l’ajuda d’arquitectes professionals 
  4. 4. L’exposició  es  va  muntar  al  primer  pis  de  l’escola:  allí  podíem  trobar  les  maquetes  dels habitatges  que  destacaven  per  la  seua  creativitat,  innovació  i  qualitat.  També  poguérem assistir de manera “virtual” a les presentacions fetes pels diferents grups.   Com  vegeu,  a  tots  els  projectes,  el  treball  en  equip  ha  estat  fonamental.  Hem  intentat  fer grups  diversos  que  s’aprofitaren  d’eixa  diversitat  per  enriquir  l’aprenentatge  i  que  feren  un treball col∙laboratiu. Hem volgut que l’alumnat aprenguera a pensar i a crear. L’autonomia, la capacitat d’organització, la comunicació efectiva, la presa de decisions, la reflexió sobre el que s’està fent, el posicionament ètic, la creativitat i la innovació són competències que intentem desenvolupar  de  manera  que  ens  ajuden  a  formar  persones  emprenedores  que  podran enfrontar‐se amb més garanties d’èxit a eixe futur incert que els espera. Sabem que encara hi ha molt per millorar i que no estem inventant res, però intentem adaptar‐nos a les noves necessitats dels joves i de la societat. Estem convençuts i convençudes que cal fer canvis. Hem pogut comprovar com l’alumnat s’implicava en el seu procés d’aprenentatge, com gaudia compartint el que havia fet amb els altres i mostrant‐ne uns resultats de qualitat.  Compartir la sensibilitat, la música, l’art, la consciencia social, són  aprenentatges que no tenen preu, i que ens ajuden a evolucionar cap a un nou model d’escola innovadora, inclusiva, emprenedora i diversa. Eixa escola que la societat del segle XXI necessita i que nosaltres treballem per aconseguir. Per a més informació podeu visitar‐nos a la nostra web floridasecundaria@florida‐uni.es .     

×