Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
HISTÒRIA DE ROMA
(753 a.c- 476 d.c)
POLÍTICA I ECONOMIA
MEDI NATURAL DE LA PENÍNSULA ITÀLICA
• L’Origen de la Civilització romana es
localitza a la península itàlica, al centre
d...
ORIGEN LLEGENDARI O MÍTIC
ORIGENS I FUNDACIÓ DE ROMA 753
a.c
1- Segons la llegenda Roma va ser fundada
per Ròmul i Rem, do...
EVOLUCIÓ HISTÒRICA
MONARQUIA (753 a.C.-509 a.C.)
REPÚBLICA (509 a.C.-27a.C.)
IMPERI (27 a.C.- 476 d.C.)
LA MONARQUIA ROMANA
- Durant els primers dos segles, Roma va estar governada per una monarquia. Hi hagueren
en total set r...
- Al s. IV Roma es conquerida pels etrucos.
-Sota els reis etruscos Roma es va engrandir: s’hi van construir ponts, aqüedu...
LA ROMA REPUBLICANA (509 a.C.-27a.C)
- DEFINICIÓ DE REPÚBLICA.
- ELS GRUPS SOCIALS I LA LLUITA PER LA IGUALTAT
- EL GOVERN...
I
EL TRIBÚ DE
LA PLEBS
LA LLEI DE
LES DOTZE
TAULES
LA REPÚBLICA
GRUPS SOCIALS
Terratinents
Aristocràcia
AristocràicaGovern...
1.- ELS PATRICIS eren minoria
de població. Tenien tots els
drets i el poder.
Controlaven el Senat.
2.- ELS PLEBEUS formave...
INICIS DE LA REPÚBLICA ROMANA:
Lluita constant entre:
1.- PATRICIS, minoria aristòcrata, descendents dels
fundadors de Rom...
LA LLUITA PER LA IGUALTAT
- Els plebeus, però, no es resignaven a la seva situació i van lluitar per
assolir els mateixos ...
LA LLUITA PER LA IGUALTAT
-Més endavant (450 a.C.), els patricis aconseguiren una compilació
escrita i pública de les llei...
COMICIS
MAGISTRATSSENAT
INSTITUCIONS DE LA REPÚBLICA ROMANA
ASSEMBLEES
Tots els ciutadans romans es
reuneixen en Assemblee...
EXPANSIÓ DE ROMA: CONQUESTA DEL MEDITERRANI
LEGIONARI ROMÀ
En la formació en TASCÓ els els
legionaris formaven un angle agut
per penetrar en les files enemigues.
La formació en TORT...
CATAPULTA
-L’increment del comerç va augmentar la riquesa de Roma, gràcies a això va conquerir
territoris enormes, ja que podia paga...
· Crisi de les institucions romanes.
. Desigualtats socials derivades de les conquestes que provoquen CONFLICTES SOCIALS:
...
Els dictadors romans eren cabdills militars amb poders especials.
Rendició dels gals davant Juli Cèsar
Juli Cèsar, dictador de Roma. El seu mandat
va ser controvertit, apelant al poble, buidà el
contingut democràtic de la Rep...
L'IMPERI ROMÀ (27 a.C.-476 d.C.)
-Mort de Juli Cèsar GUERRES CIVILS triomf del seu fill adoptiu,
OCTAVI L’any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i ...
-Octavi August fou també designat pontífex màxim, primera autoritat religiosa
dels romans. Després de la seva mort fou DIV...
Malgrat que les institucions romanes contiuaren existint només tenien un paper simbòlic.
L’emperador designava tots els cà...
Qui? Funcions
EMPERADOR
(vitalici)
•        Presidia i convocava el Senat
•        Cap judicial (tribunicia potestas)
•   ...
- L’imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió al segle II d.C. Aquest
període es conegut com la PAX ROMANA i va est...
6.1 LA CRISIS IMPERIAL
-Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a
molts ...
6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI
-Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va di...
6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
6.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL
- A Occident la divisió de l’imperi no va servir p...
Saqueig de Roma
Sacrifici ifigenia
Arc constantí
Calçada romana
Circum màximun
Columna trajana
Estàtua
eqüestre
Fris de Pompeia
Llengües romàniques
Maison Carré
Mapa vies romanes
Mosaic de
Pompeia
El Panteó
Pont du Gard
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ

3,537 views

Published on

ROMA DES DELS ORÍGENS FINS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT

Published in: Education
  • Be the first to comment

Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ

  1. 1. HISTÒRIA DE ROMA (753 a.c- 476 d.c) POLÍTICA I ECONOMIA
  2. 2. MEDI NATURAL DE LA PENÍNSULA ITÀLICA • L’Origen de la Civilització romana es localitza a la península itàlica, al centre de la Mediterrània. Límits: Nord: Alps. Est: Mar Adriática Oest: Mar Tirrènica. Sud: Mediterrània. •La península és muntanyosa, i està recorreguda de nord a sud pels Apenins.
  3. 3. ORIGEN LLEGENDARI O MÍTIC ORIGENS I FUNDACIÓ DE ROMA 753 a.c 1- Segons la llegenda Roma va ser fundada per Ròmul i Rem, dos bessos, llançats al riu Tíber i rescatats per una lloba, que els va criar. 2.- Els romans es consideraven descendents d’Enees, príncep de Troia, que va escapar de la destrucció de la seva ciutat amb els seus homes. ORIGEN HISTÒRIC · A la península itàlica hi vivien diferents pobles, entre ells destacaven: -Els estruscos al Nord. Els llatins al centre. Els grecs al sud i a Sicília. • A mitjans del segle VIII a.C, els LLATINS varen instal·lar-se a la riba del riu Tíber (regió del LACI) d’aquest assentament sorgiria després la ciutat de Roma, envoltada de set turons.
  4. 4. EVOLUCIÓ HISTÒRICA MONARQUIA (753 a.C.-509 a.C.) REPÚBLICA (509 a.C.-27a.C.) IMPERI (27 a.C.- 476 d.C.)
  5. 5. LA MONARQUIA ROMANA - Durant els primers dos segles, Roma va estar governada per una monarquia. Hi hagueren en total set reis, 4 llatins i 3 etruscos, que van controlar el Laci cap el segle VI a.C. -El rei tenia els màxims poders: administrava la justícia, era el comandant en cap de l’exèrcit i a més, era el líder religiòs, és a dir, el Pontífex Màxim. -Per ajudar-lo estava el SENAT, format pels ancians de les famílies més importants (aristòcrates terratinents) els PATRICIS. EL SENAT ROMÀ
  6. 6. - Al s. IV Roma es conquerida pels etrucos. -Sota els reis etruscos Roma es va engrandir: s’hi van construir ponts, aqüeductes i temples. A més, va construir-se el primer sistema de clavegueres, la claveguera màxima, així com la muralla que envoltava els set turons. MONARQUES LLATINS MONARQUES ETRUSCOS
  7. 7. LA ROMA REPUBLICANA (509 a.C.-27a.C) - DEFINICIÓ DE REPÚBLICA. - ELS GRUPS SOCIALS I LA LLUITA PER LA IGUALTAT - EL GOVERN DE LA REPÚBLICA. Les Institucions. - L'EXPANSIÓ DE ROMA. Conquesta del Mediterrani. - CRISI DEL SEGLE I: Conflictes i guerres civils.
  8. 8. I EL TRIBÚ DE LA PLEBS LA LLEI DE LES DOTZE TAULES LA REPÚBLICA GRUPS SOCIALS Terratinents Aristocràcia AristocràicaGovernants PATRICIS PLEBEUS Sense drets polítics Camperols Artesans Comerciants Lluita per la Igualtat INSTITUCIONS COMICIS SENAT Votar lleis Ratificar lleis MAGISTRATS Elegir els magistrats Govern de la ciutat Política exterior Política econòmica
  9. 9. 1.- ELS PATRICIS eren minoria de població. Tenien tots els drets i el poder. Controlaven el Senat. 2.- ELS PLEBEUS formaven la major part de la població. Eren agricultors, ramaders i artesans. Tenien drets, però menys que els patricis. 3.- ELS LLIBERTS eren esclaus alliberats. 4.- ELS ESCLAUS no es conside- raven persones. Treballaven sense cobrar. 4.- LES DONES estaven sota el poder dels homes. No tenien dret a vot i es dedicaven a les tasques de la casa. CLASSES SOCIALS A LA ROMA REPUBLICANA
  10. 10. INICIS DE LA REPÚBLICA ROMANA: Lluita constant entre: 1.- PATRICIS, minoria aristòcrata, descendents dels fundadors de Roma. Formen part del govern de la República (elaboren lleis, imparteixen justícia, ocupen càrrecs públics) 2.- PLEBEUS, el grup més nombrós però sense drets polítics, ni propietats. Paguen impostos, formen part obligatòriament de l'exèrcit. LA LLUITA PER LA IGUALTAT
  11. 11. LA LLUITA PER LA IGUALTAT - Els plebeus, però, no es resignaven a la seva situació i van lluitar per assolir els mateixos drets que els patricis. Es per això que l'any 494 a.C. després d'amenaçar que abandonarien la ciutat, van aconseguir el dret d'elegir a un representant, EL TRIBÚ DE LA PLEBS, perquè defensés els seus interessos. EL TRIBÚ DE LA PLEBS podia VETAR les decisions del Senat, entre altres atribucions
  12. 12. LA LLUITA PER LA IGUALTAT -Més endavant (450 a.C.), els patricis aconseguiren una compilació escrita i pública de les lleis de Roma: la LLEI DE LES DOTZE TAULES, espècie de Constitució o codi legal romà. Dotze taules de bronze clavades al FORUM que contenien les normes de convivència del poble romà. -A l’estar a l’abast de tots, els patricis ja no podien tergiversar-les per tal de mantenir els seus privilegis polítics. Per últim, els plebeus van obtenir el dret al matrimoni amb els patricis i l'accés als càrrecs públics
  13. 13. COMICIS MAGISTRATSSENAT INSTITUCIONS DE LA REPÚBLICA ROMANA ASSEMBLEES Tots els ciutadans romans es reuneixen en Assemblees (patricis i plebeus), en un indret anomenat FÒRUM. - Per debatre-hi afers import - Aprovar lleis. - Triar els Magistrats. Són tots els que exerceixen càrrecs en la República romana. Els més importants eren els CÒNSOLS (havien d'haver exercit càrrecs en altres magistratures). És el principal òrgan de govern. Format per 300 cònsols (famílies patrícies). - Dirigeixen la pol. exterior. - Ratifica les lleis. CÒNSOLS EDILCENSORPRETOR QÜESTOR Mana a l'exèrcit. Convoca les Assemblees. Imparteix justícia. Censa els ciutadans segons el seu poder econòmic. Administra la ciutat. Gestiona el Tresor de l'Estat.
  14. 14. EXPANSIÓ DE ROMA: CONQUESTA DEL MEDITERRANI LEGIONARI ROMÀ
  15. 15. En la formació en TASCÓ els els legionaris formaven un angle agut per penetrar en les files enemigues. La formació en TORTUGA permetia als legionaris protegir-se amb l'escut i assaltar les muralles enemigues. TÀCTIQUES MILITARS D'INFANTERIA
  16. 16. CATAPULTA
  17. 17. -L’increment del comerç va augmentar la riquesa de Roma, gràcies a això va conquerir territoris enormes, ja que podia pagar un exèrcit nombrós i eficaç. -Qualsevol ciutadà entre els 17 i els 60 anys era un soldat sotmès a una disciplina militar molt dura. FASES DE LA CONQUESTA 1.- 500-250 a.C. Roma conquereix la P. Itàlica. 2.- 264-146 a.C. Guerres Púniques Anníbal / Escipió Els cartaginesos són expulsats de la P. Ibèrica i les Balears. Roma es converteix en la potència hegemònica del Mediterrani Occidental. 3. Durant els segles II i I a.C. Roma continua la seva expansió i va conquerir Grècia i una part del Mediterrani Oriental, completa l'ocupació d'Hispània, La Gàl·lia, Britània ...... LA CONQUESTA DEL MEDITERRANI: L'EXPANSIÓ DE ROMA DURANT LA REPÚBLICA
  18. 18. · Crisi de les institucions romanes. . Desigualtats socials derivades de les conquestes que provoquen CONFLICTES SOCIALS: Relleu romà que mostra el saqueig de Jerusalem REBEL·LIÓ D'ESCLAUS (ESPARTACUS) . EL Senat confia el poder a caps militars (DICTADORS). Triumvirats: S'IMPOSA JULI CÈSAR, I ES PROCLAMA DICTADOR PERPETUO. L'ANY 44 a.C. JULI CÈSAR ES ASSASSINAT PER PARTIDARIS DE LA REPÚBLICA. LA CRISI DEL SEGLE I a.C. REVOLTA DELS GERMANS GRAC GUERRES CIVILS
  19. 19. Els dictadors romans eren cabdills militars amb poders especials.
  20. 20. Rendició dels gals davant Juli Cèsar
  21. 21. Juli Cèsar, dictador de Roma. El seu mandat va ser controvertit, apelant al poble, buidà el contingut democràtic de la República romana i dona pas a un període AUTOCRÀTIC. Està considerat un dels majors GENOCIDES de l’història. Escultura en honor a Juli Cèsar Rimini, Itàlia
  22. 22. L'IMPERI ROMÀ (27 a.C.-476 d.C.)
  23. 23. -Mort de Juli Cèsar GUERRES CIVILS triomf del seu fill adoptiu, OCTAVI L’any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol d’August, que significa “elegit pels déus”. L'IMPERI. Octavi August reuneix en la seva persona els poders civils i militars que abans exercien els magistrats. -Octavi va ser nomenat CÒNSOL VITALICI i cap de l’exèrcit, amb el títol d’IMPERATOR. -Les lleis imperials s’anomenaven EDICTES, i n’eren redactades per ordre de l’emperador. El Senat va quedar relegat a un paper secundari. LA CREACIÒ DE L'IMPERI
  24. 24. -Octavi August fou també designat pontífex màxim, primera autoritat religiosa dels romans. Després de la seva mort fou DIVINITZAT i s’organitza el culte imperial. Els emperadors foren considerats déus i calia adorar-los per mostrar la fidelitat a Roma. Octavi representat com a PONTÍFEX MÀXIM
  25. 25. Malgrat que les institucions romanes contiuaren existint només tenien un paper simbòlic. L’emperador designava tots els càrrecs importants que havien de dirigir l’imperi. Per facilitar la transmissió i l’aplicació de les ordres imperials es va crear el Consell Imperial. -La dignitat imperial no només fou vitalícia, també va convertir-se en hereditària, passant l’imperi de pares a fills. Aquest costum s’encetà amb Marco Aureli, al qual va succeïr el seu fill, Còmode. -L’Imperi Romà es va organitzar en PROVÍNCIES, cadascuna d’elles estava sota un governador designat per Roma, al qual ajudaven els funcionaris imperials. Les fronteres de l’imperi estaven defendides per FORTIFICACIONS. L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI ROMÀ PROVÍNCIES ROMANES
  26. 26. Qui? Funcions EMPERADOR (vitalici) •        Presidia i convocava el Senat •        Cap judicial (tribunicia potestas) •        Cap exèrcit (imperium maius) •        Pontífex màxim (cap religiós) •        Dicta lleis •        Dicta impostos SENAT Ratifica decisions de l’emperador Pèrdua absoluta de l’autoritat que tenia durant la república FUNCIONARIS IMPERIALS Administren l’imperi A províncies Prefectes: s’ocupaven de les obligacions militars Procuradors: S’encarregaven dels impostos (aduana i altres) COMICIS Sotmesos a l’emperador Gran pèrdua de la influència que tenien durant la
  27. 27. - L’imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió al segle II d.C. Aquest període es conegut com la PAX ROMANA i va estar caracteritzat per l’absència de grans conflictes bèl·lics i la ROMANITZACIÓ dels territoris conquerits. -Al mateix temps Roma va esdevenir en una gran ciutat amb més d’un milió d’habitants. -L’any 212 tots els homes lliures de l’Imperi obtingueren la CIUTADANIA romana, d’aquesta manera l’Estat romà podia obtenir més ingressos mitjançant els impostos.
  28. 28. 6.1 LA CRISIS IMPERIAL -Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a molts problemes: - Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels romans per mantenir la seguretat. - L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre faccions rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el 268 d.c) - Crisis econòmica, al aturar-se l’expansió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual cosa va provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs germànics tallen les vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció artesana. Els habitants de l’Imperi es varen empobrir. Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures davant les incursions dels pobles germànics Restes del mur d’Adrià
  29. 29. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ 6.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI -Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà d’Orient. -La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els successors d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més conegut sota el nom de Bizanci.
  30. 30. 6. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ 6.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL - A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A començaments del segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren dins de l’imperi, creant regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar a acords amb alguns pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars. -Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V. Només una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la desaparició de l’Imperi Occidental. - Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou destituit per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident arribava a la seva fi. - Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident: - Pèrdua de poder militar. - Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i les dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions. - Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.
  31. 31. Saqueig de Roma
  32. 32. Sacrifici ifigenia
  33. 33. Arc constantí
  34. 34. Calçada romana
  35. 35. Circum màximun
  36. 36. Columna trajana
  37. 37. Estàtua eqüestre
  38. 38. Fris de Pompeia
  39. 39. Llengües romàniques
  40. 40. Maison Carré
  41. 41. Mapa vies romanes
  42. 42. Mosaic de Pompeia
  43. 43. El Panteó
  44. 44. Pont du Gard

×