Pensament (j.v)

453 views

Published on

PIMI
Projecte Filosofia 3-18
1r d'ESO
Escola Gravi

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
453
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pensament (j.v)

  1. 1. UN DIFÍCIL RETORNT ot va començar el dia que me’l vaig trobar pel carrer quan anava de camí al’escola. Semblava un gos però tenia alguna cosa que m’intrigava. Tenia elsulls com els d’una persona, la cua recargolada com un porc i a les potes teniaferradures com els cavalls. Semblava trist. Perdó, però encara no me hepresentat: el meu nom és Tommy, però aquest no és el nom que m’han posatels meus pares. Aquest nom me l’he posat jo per explicar aquesta història. Preocupat per aquella cosa que semblava un gos però no ho era, vaig anar aveure si al ser diferent em podria dir alguna cosa. Vaig anar a parlar amb ell:- Escolta, què et passa? Aquella mena de gos es va limitar a fer-me una mirada i prou, com sim’hagués entès però no volgués parlar amb mi.- Bé, si no vols, o no pots dir-me res, me’n vaig que faig tard.- No, no te’n vagis sisplau, potser em podries ajudar.- Si vols que t’ajudi primer m’hauries de dir qui ets i què ets i després en quèvols que t’ajudi.- D’acord, t’ho diré però no has de dir res a ningú. Em dic Llamp, sóc unràpidgos i vinc del món carreraràpid. En aquest planeta totes les coses es fanen carreres, per exemple, en lloc de diners hi ha carrera curta, carrera mitjana icarrera llarga. Si fas carrera curta podràs comprar menys que amb una carrerallarga. Si guanyes alguna d’aquestes carreres, quan vols comprar alguna cosate l’emportes i te’n vas a casa, però si perds has de treballar allà com a mínimun any. És clar, en un lloc on tot es fa amb carreres també ha d’haver-hi algunacompetició. La més important és la FRG que significa Formula RàpidGos. Enaquesta competició participava jo amb el meu entrenador, que també era unhumà com tu, i sempre guanyava fins que un dia va arribar un ràpidgos que esdeia Tro i em va guanyar. Llavors el meu entrenador es va enfadar molt amb mii em va fer fora del món.- I per què m’expliques tot això, podries tornar al teu món i ja està arreglat.- No és tan fàcil com et penses. Per tornar-hi necessito passar 3 proves i anaracompanyat d’un humà.- M’estàs dient que aquest humà que t’ha d’acompanyar he de ser jo?- Si, això és el que t’anava a dir ara. Si vols ajudar-me molt bé i si no vescorrents cap a l’escola que arribes tard!- T’ho puc dir demà? És que encara m’ho he de rumiar una mica. 6
  2. 2. - Però demà sense falta, perquè si no em buscaré una altra persona. M’anava allunyant i allò que deia que era un ràpidgos m’anava dient adéuamb una pota. Ara el seu rostre era d’il·lusió. Vaig arribar just quan va sonar el timbre però la professora va arribar dosminuts tard i vaig tenir temps de preparar-me les coses. Vaig estar-me tot el diapensant en això que m’havia passat al matí. Quan vaig arribar a casa no vaig dir res del que havia passat als meus pares.Durant tota la tarda vaig estar rumiant en allò que m’havia dit el ràpidgos.M’agradava anar amb ell perquè les aventures m’agraden, però no volia deixarels meus pares sols i que es preocupessin per mi. El dia següent vaig anar a parlar amb en Llamp i em va dir que no passavares si me’n anava perquè ell podia parar el temps. Llavors, després de dir-meaixò vaig acceptar anar amb ell. Vam quedar que el dia següent ja ens enaniríem al món carreraràpid. M’emocionava molt anar a un món desconegut i amés faria un nou amic. Tampoc aquell dia vaig estar atent a les classes i mésd’un professor em va dir que què em passava, però jo no volia dir res. Quanvaig arribar a casa no vaig dir res als meus pares, com el dia abans. Ellstampoc em van preguntar si em passava alguna cosa malgrat que deien queestava estrany. Vaig fer veure que no hi havia res d’especial. Va arribar el dia en que anava a un altre món. Quan vaig veure en Llamptenia un somriure en la cara i ja estava preparat per marxar.- Que, ja estàs a punt per marxar a un altre món desconegut per a tu?- Preparat si, però també estic molt nerviós.- Doncs va anem que la porta per passar-hi està una mica lluny d’aquí!- Una mica.. què és per a tu una mica?- Doncs, més o menys… uns 30 quilòmetres.- Ostres, doncs si que està lluny! Va, anem-hi. I així va ser com ens vam posar de camí a aquest món que es deiacarreraràpid. Portàvem 4 hores caminant i només havíem fet 12 quilòmetres. Jo ja estavarebentat i estava una mica penedit d’haver dit que sí perquè allò semblava unatortura més que un viatge. A més a més, el camí era de pujada cosa queencara cansava més i feia molta calor.- Tinc moltíssima set - vaig dir. 6
  3. 3. Llavors en Llamp, va treure una cantimplora del no res, com si fos invisible i altocar-la s’hagués fet visible. Sabia que era una cantimplora que a dintre teniaaigua com qualsevol altra però em va semblar l’aigua més bona que haviaprovat mai. Després de vuit hores caminant semblava mentida que encara quedessin 5quilòmetres. Aquells 5 quilòmetres se’m van fer eterns, semblaven 1000quilòmetres enlloc de 5. Per fi vam arribar, però jo no hi veia res d’especial.- Segur que no ens hem equivocat perquè aquí no hi a res.- No, tranquil que és aquí. Llavors es va obrir una porta en forma de cercle que semblava treta d’unapel·lícula de ciència ficció. La veritat és que a mi em feia por entrar-hi peròquan vaig veure que ho feia en Llamp i no li passava res em vaig atrevir i lavaig travessar. Vam caminar durant una estona i ens vam trobar a un ràpidgos que tenia unacara com si ens volgués desafiar a alguna cosa.- Veig que has aconseguit un humà perquè t’acompanyi.- Doncs si, i penso tornar al meu món. Jo estranyat li vaig preguntar de què el coneixia i ell em va respondre que comque participava a la FRG tothom sabia qui era ell i que li havia passat. L’altreràpid gos va seguir parlant.- En aquesta prova es demostrarà si sou prou bons en els escacs per poderentrar en aquest planeta. Quan va dir això em vaig quedar una mica parat perquè en Llamp m’havia ditque tot es feia amb carreres però dels escacs no m’havia dit res. Llavors enLlamp va semblar que m’hagués llegit el pensament perquè després de la FRGla segona competició més important era la RGE que significava RàpidGosEscacs. Llavors ho vaig entendre. La prova consistia en fer una partida d’escacs, si guanyàvem passàvem a lasegüent prova, però si perdíem ens hauríem de tornar cap a casa. Vacomençar movent ell. Quan va moure la primera fitxa en Llamp i jo ja vamveure què volia, volia guanyar-nos el més ràpid possible per fer-nos fora i haverde tornar a casa sense haver passat la primera prova. Semblava que nos’acabaria mai aquella partida perquè portàvem una hora i només havíempogut matar 2 fitxes i l’altre ràpidgos 2 més. En Llamp i jo ens anàvem tornant itiràvem una vegada cadascú així l’altre ràpidgos no podria dir que només hajugat un i que l’altre només ha mirat. Semblava que ens anava a guanyarperquè només ens quedava el rei i un peó i tenia les dues torres, un alfil i unrei. Però un error seu va fer que aconseguíssim fer arribar amb el peó al final i 6
  4. 4. el vam convertir en una dama. Primer vam matar al alfil i després les duestorres i finalment vam fer escac i mat.- No, no pot ser, m’heu guanyat però jo no us deixaré passar així com així,m’haureu de guanyar un per un, i llavors si que us deixaré passar. En la seva cara vaig veure un toc de malícia però jo volia que en Llamptornés al seu planeta així que vaig començar a jugar contra aquell ràpidgos.Feia pinta de que seria una partida d’escacs molt complicada, la méscomplicada de la meva vida, i estaria molt competit, com la partida anterior.Només començar, amb el primer moviment, vaig veure que volia fer el mat delpastor, el més ràpid de tots però jo em vaig defensar amb facilitat. També vaigobservar que per no fer el ridícul volia fer trampes, però jo, que estava moltatent, li vaig recriminar i llavors va moure correctament. Després d’uns quantsintents de fer trampes, cap sense èxit, va parar de fer-ne. Finalment, després d’una bona estona jugant, vaig acabar guanyant i vacomençar a jugar en Llamp. Volia tornar a fer trampes però no ho va aconseguir. No havia vist mai unapartida tant competida i tant divertida mai, era espectacular, jugaven demeravella. Portaven dues hores i encara no havien matat cap fitxa. Desprès decinc hores en Llamp va aconseguir matar un peó. Era una partida llarguíssima,portàvem deu hores i encara hi havien moltíssimes fitxes al tauler, pràcticamenthi estaven totes menys un parell de peons i un alfil. Tot un dia portàvem i encara no havien acabat la partida quan l’altre ràpidgos,amb una cara de son impressionant, va dir:- Em rendeixo, ja no puc més, podeu passar però deixeu-me en pau que em fal’efecte que hauré de dormir durant una setmana. I així va ser com vam poder passar a la següent prova i vam seguir el camíper arribar al món carreraràpid. Vam començar a veure una silueta, però nod’un ràpidgos, sinó d’un humà. Vam arribar-hi i el humà ens va dir això:- Ara haurem de comprovar si sou prou bons en les carreres per entrar al móncarreraràpid. Haureu de fer 3 carreres en total, tu Llamp competint i el humàque t’acompanya, d’entrenador. Jo no entenia perquè no em preguntaven com em deia, però el més importantera que en Llamp pogués tornar al seu món, així que vam fer la primera cursa.Els ràpidgossos, inclòs en Llamp, que feien la cursa eren molt, però que moltràpids, amb aquesta velocitat podrien competir amb un formula u a la Terra.Sembla mentida que correguessin tant. Jo tenia un comandament on li podia dira en Llamp què podia fer, pujar el ritme o baixar el ritme i que intentes avançar.També havien de passar per boxes un cop com a mínim per veure una micad’aigua i tornar a la cursa. Per fi en Llamp es va posar primer i va començar aseparar-se de la resta de ràpidgossos. Llavors li vaig dir, per un micròfon quehavia de dir-li alguna cosa, si volia entrar a boxes ja, donat que tenia prou 6
  5. 5. marge per tornar a sortir el primer. Ell em va dir que si. A la volta següent vaparar i ho va fer amb una rapidesa espectacular. Jo, impressionat, vaig intentarveure la mateixa quantitat d’aigua que s’havia begut ell així de ràpid però eraimpossible. En Llamp va tornar a la pista en primera posició i els altres estavenbastant lluny d’ell. No entenia per què el seu entrenador l’havia fet fora perquèera l’animal més ràpid que havia vist en tota la meva vida. Quedava una volta ien Llamp anava en primera posició, molt distanciat de la resta. Finalment vaarribar a la meta i vam aconseguir la primera victòria. Estàvem molt contents,havíem aconseguit la primera victòria, només ens faltaven dues. Faltaven cinc minuts perquè comences la segona. Ja ens havíem col·locat a lasortida. Sortíem des de la primera posició, perquè havíem guanyat la cursaanterior. Es van apagar tots els semàfors i tots els ràpidgossos van sortirdisparats. En Llamp va conservar la primera posició en la primera corba. Lacarrera era a 22 voltes i en portàvem 7. En Llamp li portava mes de 5 segons alsegon classificat. Aquesta carrera era més fàcil que l’anterior. Estàvem a la última volta i en Llamp anava primer. Vam encertar de ple en laestratègia. Vam treure més de 6 segons en la estratègia. Ja teníem dos al sac inomés ens faltava la tercera. Justament en aquesta carrera hi havia en Tro, elràpidgos que havia destronat a en Llamp. Tornàvem a sortir primers, i com a en Llamp se li donaven bé les sortides vatornar a conservar la primera posició. I també, un altre cop, vam encertar ambl’estratègia i vam guanyar. En Llamp va fer una exhibició, motivat pel fet depoder guanyar al seu rival. En Tro només va poder ser cinquè, a causa de lamala estratègia que va fer. Havíem superat una prova i només ens faltava laúltima. Vam seguir el camí per arribar al món d’en Llamp. Quedava poc, molt poc.Vam veure un ràpidgos. I ens va dir:- Ja esteu a la última prova i aquesta prova consisteix en: haureu de construirun castell en només una setmana i vosaltres dos sols. Aquí es demostrarà sipodeu treballar en equip. Aquí teniu els plànols. Per sort el castell no era massa gran però havíem de treballar junts, perquèen cas contrari no l’acabaríem. Així que ens vam posar a treballar. En quatre dies ja el teníem gairebé fet i segurament en el cinquè l’acabaríem.I així va ser, el vam acabar, però vam voler decorar-lo una mica i la veritat ésque ens va quedar perfecte. Vam dedicar l’últim dia a descansar, havien estat uns sis dies molt cansats.Estàvem dormint quan va arribar el ràpidgos que ens havia fet la prova arevisar el castell. Ens va despertar. En Llamp i jo vam mirar-li la cara, s’haviaquedat parat. No s’ho creia. Em sembla que era l’únic cop que algú superava laprova, i, a sobre, de la manera en que ho havíem fet nosaltres... Bé, ens vadeixar passar, i el que no sabíem era que ens havia gravat en una càmera 6
  6. 6. oculta. Vam trigar una mica a marxar i no va parar de mirar la gravació percomprovar que no havíem fet trampes. Vam entrar al món carreraràpid. Vaig al·lucinar, estava tot ple de pistes perfer carreres. En cada botiga hi havia una, i hi havia moltíssimes botigues. EnLlamp va anar a parlar amb el seu entrenador. Aquest sabia que havia guanyata en Tro per tornar al seu món i el va tornar a acceptar. En Llamp em va convidar a veure una de les seves carreres. Just quan estavaa punt de començar sentia un soroll dins del meu cap. No el podia suportar.Llavors em vaig despertar al meu llit. Tot havia estat un somni. Em sembla que havia sopat massa el dia anterior.Vaig anar a l’escola amb total normalitat però... quan vaig tornar a casa vaigveure que potser no havia estat un somni... ...Em vaig trobar una fotografia d’en Llamp... Autor: J.V. 1r d’ESO Escola Gravi 6

×