Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L'èxit educatiu a Catalunya. Una revisió dels indicadors. Bernat Albaigés

649 views

Published on

Ara més que mai ens calen elements per comprendre l'evolució de l'educació al nostre país i les seves cruïlles i tendències principals.
Bernat Albaigés fa una síntesi quantitativa de les millores que han tingut lloc al sistema educatiu català, dels riscos que suposa la crisi per aquestes millores i de les oportunitats que moments tan transformadors com l'actual poden suposar per l'estructura educativa d'un país. Més informació a la pàgina web de publicacions de la Fundació Jaume Bofill

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

L'èxit educatiu a Catalunya. Una revisió dels indicadors. Bernat Albaigés

  1. 1. El rendiment del sistema educatiu Condicionants d’origen •Capital social, econòmic i cultural •Temps i suport familiar •Condicions de salut •Gènere •Llengua Condicionants de sistema •Demografia educativa •Composició social dels centres •Escolarització preobligatòria •Escolarització postobligatòria •Formació al llarg de la vida •Recursos •Entorn i política local Condicionants de destí •Mercat de treball •Innovació i recerca •Cultura / participació política
  2. 2. Taula. Evolució d’indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial, 2000-2012 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Taxa d’idoneïtat als 15 anys 82,9 83,5 82,9 82,1 80,9 70,3 68,5 68,4 69,4 69,5 70,4 70,6 72 % nivell 1 o inferior PISA (comprensió lectora) : : : 19,2 : : 21,2 : : 13,5 : : 15,1 Taxa de graduació en ESO (sobre matriculats) 68,2 69 70,9 69,6 69,6 75,9 75,9 76,7 77,2 78,7 78,2 79,3 ... Escolarització als 17 anys 68 69,9 72,7 75 74,3 76,4 76 78,5 80 81,4 86 86,7 ... Escolarització als 20 anys 46,2 48 46,3 50,2 48,4 49,5 50,2 47,4 48,9 54,4 54,5 56,3 ... Població de 20 a 24 anys amb estudis secundaris postobligatoris assolits 68,1 65,4 ... 61,6 59,3 60,3 65,7 61,2 59,4 61,4 61,7 62,7 64,9 Abandonament educatiu prematur 29,7 29,6 28,1 33,3 34,2 33,1 28,6 31,6 33,2 31,9 29 26 24 Població de 30 a 34 anys amb estudis superiors 29,8 33,2 36,9 37,0 38,6 40,0 37,4 38,3 41,0 39,9 41,3 41,3 41,8 Font: Elaboració a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació. El rendiment del sistema educatiu
  3. 3. 72 15,1 79,3 86,7 24 64,9 56,3 41,8 61,7 18,3 81,2 89,6 24,9 62,8 59 40,1 18,6 90,9 12,8 80,2 54,8 35,8 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Taxad’idoneïtat als 15anys %nivell 1o inferior PISA (comprensió lectora) Taxade graduació en ESO(sobre matriculats) Escolarització als 17anys Abandonament educatiu prematur Població de20 a24anys amb estudis secundaris postobligatoris assolits Escolarització als 20anys Població de30 a34anys amb estudis superiors Catalunya Espanya UE-27 Gràfic. Anàlisi comparada d’indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial, Catalunya, Espanya i UE, 2012 Competència matemàtica 5,7 14,3 24,3 28,1 18,8 7,2 1,5 8 15 22,5 23,7 18,2 9,3 3,3 0 5 10 15 20 25 30 Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6 C atalunya OC DE Competència lectora 4,1 11 24 31,6 22 6,6 0,7 5,7 12,3 23,4 29,1 21,1 7,3 1,1 0 5 10 15 20 25 30 35 Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6 C atalunya OC DE Competència científica 2,9 11 28 32 18,2 4,24 0,2 4,8 13 24,5 28,8 20,5 7,2 1,2 0 5 10 15 20 25 30 35 Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6 C atalunya OC DE Font: Elaboració a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.
  4. 4. El rendiment del sistema educatiu Condicionants d’origen •Capital social, econòmic i cultural •Temps i suport familiar •Condicions de salut •Gènere •Llengua Condicionants de sistema •Demografia educativa •Composició social dels centres •Escolarització preobligatòria •Escolarització postobligatòria •Formació al llarg de la vida •Recursos •Entorn i política local Condicionants de destí •Mercat de treball •Innovació i recerca •Cultura / participació política
  5. 5. Nivell d’instrucció de la població de 25 a 64 anys 0 10 20 30 40 50 60 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ISCED 3 i 4 UE-27 ISCED 3 i 4 Catalunya ISCED 2 o menys UE-27 ISCED 2 o menys Catalunya ISCED 5 i 6 UE-27 ISCED 5 i 6 Catalunya L’estructura formativa 25,8 45,6 46,5 22,1 27,7 32,3 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% UE-27 Catalunya ISCED 2 o menys ISCED 3 i 4 ISCED 5 i 6
  6. 6. 10,3 12 12,7 13,7 14,414,8 15,515,7 16,416,5 17,6 18,518,6 19,419,8 20,420,4 21,321,321,5 22,6 23,3 24,324,5 25,926,4 28,328,7 32,4 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Dinamarca Finlàndia Xipre Suècia RepúblicaTxeca Eslovènia Alemanya Holanda Àustria Irlanda RegneUnit Bèlgica França Estònia Luxemburg UE-27 Malta Eslovàquia Polònia Portugal Hongria Grècia Letònia Lituània Itàlia Catalunya Bulgària Espanya Romania 0 5 10 Taxa de risc a pobresa infantil <16 anys (2011) Despesa en infància i família sobre el PIB, 2011 Despesa en protecció social sobre el PIB, 2011 Alemanya Àustria Bèlgica Bulgària Catalunya Dinamarca Eslovàquia Eslovènia Espanya EstòniaFinlàndia França Grècia Països Baixos Hongria Irlanda Itàlia Letònia LituàniaLuxemburg Malta Polònia Portugal Regne Unit República Txeca Romania Suècia Xipre R² = 0,2729 0,05 5,05 10,05 15,05 20,05 25,05 30,05 5 10 15 20 25 30 35 Abandonamentprematur(2012) Pobresa menors de 16 anys (2011) La pobresa
  7. 7. Gràfic. Evolució de la taxa de pobresa infantil a Catalunya, Espanya i la Unió Europea (2004-2012) 4,8 4,9 5,1 5,3 5,7 6,3 6,3 7 7,1 7 6,9 7,2 7,8 7,7 5,8 5,9 6 6,1 6,5 7,2 7,1 2,7 2,7 2,6 2,6 2,7 2,7 2,8 2,2 2,2 2,2 2,2 2,3 2,4 2,52,4 2,4 2,4 2,4 2,4 2,4 2,5 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Catalunya (pública) UE-15 (pública) Espanya (pública) Catalunya (privada) UE-15 (privada) Espanya (privada) 19,8 19,9 19,5 20,2 19,8 20,4 20,4 20,4 25,2 25,7 27,0 25,5 27,8 26,5 28,3 28,7 28,9 20,2 20,6 22,2 18,9 17,6 23,4 23,7 4,5 3,7 4,4 4,7 5,8 11,1 11,2 12,9 16,6 26,4 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Unió Europea Espanya Catalunya Catalunya (Població de 0 a 17 anys en llars sense ocupació) Gràfic. Evolució de la despesa pública i privada en salut sobre el PIB (2004-2010) Gràfic. Evolució de la despesa en protecció social sobre el PIB per àmbit territorial (2004-2011) 17,4 17,4 17,1 22,1 22,1 21,8 27 26,6 26,1 26,8 29,6 29,3 29 20,3 20,6 20,5 20,8 22,2 25,4 25,8 26,1 0 5 10 15 20 25 30 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Catalunya UE-27 Espanya
  8. 8. 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 14,0 16,0 18,0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Catalunya Espanya UE-28 Gràfic. Diferència de la taxa d’abandonament prematur segons sexes, 2000-2012 Font: elaboració a partir de dades d’Eurostat i Idescat. El gènere 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 14,0 16,0 18,0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Catalunya Espanya UE-28 Gràfic. Diferència del nivell d’instrucció superior de la població jove segons sexes, 2000-2012
  9. 9. El rendiment del sistema educatiu Condicionants d’origen •Estructura formativa •Pobresa i política social •Gènere Condicionants de sistema •Demografia educativa •Composició social dels centres •Escolarització preobligatòria •Escolarització postobligatòria •Formació al llarg de la vida •Recursos •Entorn i política local Condicionants de destí •Mercat de treball •Innovació i recerca •Cultura / participació política
  10. 10. La demografia educativa Gràfic. Indicadors d’evolució de la demografia educativa per països europeus, 2010 0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20 1,40 UnióEuropea Letònia Lituània Estònia Bulgària Polònia Eslovàquia Rumania RepúblicaTxeca Hungria Eslovènia Malta Xipre Alemanya Suècia Grècia Àustria RegneUnit Finlàndia Portugal Bèlgica Islàndia Holanda França Itàlia Noruega Dinamarca Irlanda Espanya Luxemburg Catalunya Índexderenovaciódelapoblacióescolar 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0 Poblacióenedatd'escolaritzacióobligatòria(2000=100) Índex de renovació de la població escolar (Població de 0 a 4 anys / Població de 15 a 19 anys) (2010) Població d'edat d'escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys) (2000=100) (2010) Font: Elaboració a partir de dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. Gràfic. Abandonament prematur i creixement de la població d’edat d’escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys), per països europeus. 2010 Bèlgica República Txeca DinamarcaAlemanyaEstònia Irlanda Grècia Espanya Catalunya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta HolandaÀustria Polònia Portugal Eslovènia Eslovàquia Finlàndia Suècia Regne Unit Bulgària Rumania y = 0,1609x - 0,48 R² = 0,1068 Control PIB y = 0,428x - 24,527 0 5 10 15 20 25 30 35 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 Abandonamenteducatiurematur Població d'edat d'escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys) (2000=100)
  11. 11. Gràfic. Evolució de la demografia educativa a Catalunya, 2000-2013 Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament 100,0 103,2 107,7 113,4 117,9 122,2 127,2 134,2 140,3 143,1 144,9 147,9 146,2 100,0 100,6 102,3 104,7 106,3 108,6 112,5 118,0 122,2 125,1 128,9 131,9 134,1 100,0 100,6 101,4 102,9 105,7 106,7 107,6 108,5 110,2 111,6 2,5 3,6 5,3 7,4 8,7 10,2 11,3 12,3 13,3 13,1 13,5 13,3 12,9 100,0 110,0 120,0 130,0 140,0 150,0 160,0 2000- 2001 2001- 2002 2002- 2003 2003- 2004 2004- 2005 2005- 2006 2006- 2007 2007- 2008 2008- 2009 2009- 2010 2010- 2011 2011- 2012 2012- 2013 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 14,0 16,0 2n cicle Infantil Primària ESO Alumnat estranger Estatussocioeconòmic de l'alumnat estranger(PISA 2009) -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 Canadà* Austràlia Nova Zelanda* Irlanda Estònia Regne Unit Noruega Letònia Suècia Israel* Bèlgica Rússia* Suïssa* Luxemburg Dinamarca Estats Units* Europa Alemanya Portugal Croàcia Països Baixos Eslovènia Àustria Grècia Itàlia Espanya Catalunya Hong Kong* Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants nadius Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants estrangers * Països no UE. Nota: països ordenats segons l'índex d'estatus socioeconòmic dels estudiants estrangers Nota: no s'han inclòs els països amb menys d'un 5% d'estudiants estrangers
  12. 12. El finançament Gràfic. Evolució dels indicadors de despesa pública en educació no universitària per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2000-2011 2,01 1,94 2,04 2,29 2,35 2,41 2,51 2,57 2,75 3,06 2,97 2,81 3 2,95 3,02 3,17 3,16 3,14 3,17 3,24 3,4 3,72 3,67 3,49 3,91 3,95 4 3,93 3,89 3,91 3,84 3,93 4,19 4,18 2.392,06 2.506,46 2.798,31 3.310,33 3.562,72 3.860,64 4.277,28 4.562,93 4.756,33 4.922,22 4.706,82 4.428,70 0 1 2 3 4 5 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (p) 0,0 500,0 1.000,0 1.500,0 2.000,0 2.500,0 3.000,0 3.500,0 4.000,0 4.500,0 5.000,0 Catalunya (Despesa pública en educació no universitària / PIB) Espanya (Despesa pública en educació no universitària / PIB) UE-27 (Despesa pública en educació no universitària / PIB) Catalunya (Despesa pública en educació no universitària per estudiant) Nota 1: La despesa pública per a Catalunya i Espanya no incorpora el finançament privat de les universitats. En canvi, inclou la despesa de beques per exempció de preus acadèmics. D’altra banda, les dades recullen la despesa dels diferents departaments d'Educació i Universitat. En el cas de Catalunya, s'ha tingut en compte la despesa en educació d'adults efectuada per altres departaments. Nota 2: Les dades de despesa pública estan extretes del Ministeri d’Educació, de l'estadística "Gasto público en educación en España". Nota 3: Les dades corresponents a la Unió Europea són estimades per Eurostat. Nota 4: Les dades corresponents a la UE-27 referents a l’educació no universitària fan referència a l’educació no superior. Així mateix, les dades referents a l’educació universitària fan referència a les d’educació superior (en el cas espanyol, per exemple, inclouria també la despesa en formació professional de cicle superior). Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació, l’Instituto Nacional de Estadística i l’Eurostat.
  13. 13. Gràfic. Evolució de la ràtio d’alumnat per professor d’ensenyaments de règim general i del nombre d’alumnat i professorat a Catalunya, 2000-2001 a 2012-2013 100,0 100,5 101,6 104,7 108,4 111,4 120,8 127,0 134,2 132,4 134,3 135,0 129,6 100 100 104 106 109 112 117 120 124 127 130 131 102 12,3 12,3 12,4 12,3 12,1 12,0 11,4 11,3 11,0 11,4 11,4 11,7 12,2 100,0 105,0 110,0 115,0 120,0 125,0 130,0 135,0 140,0 2000- 2001 2001- 2002 2002- 2003 2003- 2004 2004- 2005 2005- 2006 2006- 2007 2007- 2008 2008- 2009 2009- 2010 2010- 2011 2011- 2012 2012- 2013 10,0 10,5 11,0 11,5 12,0 12,5 13,0 Professorat (2000=100) Alumnat (2000=100) Ràtio alumnat per professor Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació. El professorat
  14. 14. L’escolarització primerenca Gràfic. Evolució de l’escolarització a l’educació infantil de primer cicle, a Catalunya. 2000-2001 a 2012-2013 Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament. 100,0 106,5 117,1 126,1 137,0 147,7 154,1 167,1 176,0 179,9 185,1 192,0 175,8 100,0 186,7 206,2 240,6 268,2 292,9 313,9 336,9 315,0 100,0 138,5 143,7 148,4 150,5 150,1 145,0 140,7 105,3 126,1 141,5 164,4 108,0 115,5 120,1 128,3 135,1 27,9 27,6 28,3 29,3 29,8 30,6 31,1 32,5 33,1 33,4 34,5 37,0 34,9 9,8 9,6 10,7 11,6 12,6 13,6 14,6 16,5 17,8 19,1 20,5 22,8 22,0 90 110 130 150 170 190 210 230 250 270 290 310 330 350 370 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012/2013 Índexd'evoluciódel'alumnat/delapoblacióde0a2anys 0 10 20 30 40 Taxad'escolaritzacióde0a2anys Educació infantil de 1r cicle (Total) Educació infantil de 1r cicle (Públic) Població de 0 a 2 anys Taxa d'escolarització Taxa d'escolarització pública
  15. 15. La segregació escolar Gràfic. Evolució de l’índex d’equitat (1999/00 – 2012/13) Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament i Ministeri d’Educació. 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 1999- 00 2000- 01 2001- 02 2002- 03 2003- 04 2004- 05 2005- 06 2006- 07 2007- 08 2008- 09 2009- 10 2010- 11 2011- 12 2012- 13 Educació infantil Educació primària Educació secundària obliga Andalusia Aragó Balears Canàries Castella i Lleó Galícia La Rioja Madrid Múrcia Navarra País Basc Ceuta i Melilla Astúries Cantàbria Catalunya y = -19,605x + 485,99 R 2 = 0,3918 400 420 440 460 480 500 520 540 -2,00 -1,50 -1,00 -0,50 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 Segregació social entre els centres Puntuaiconsenciències(PISA2009)
  16. 16. 30,7 22,2 43,6 33,3 82,2 55,6 69,3 77,8 56,4 66,7 17,8 44,4 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2009 2011 2009 2011 2009 2011 Planificació Implementació Avaluació Sí No Taula. Evolució del pressupost en educació de l’ajuntament, per municipis més grans de 10.000 habitants (2011) Hi ha hagut reducció Hi ha hagut augment No hi ha hagut canvis significatius Total Total (n) Total 51,5 4,0 44,4 100,0 99 Font: elaboració a partir del Panel de polítiques públiques locals d’educació (2011). La coresponsabilitat dels ajuntaments
  17. 17. Catalunya 17,6 26,4 11,4 14,2 0 5 10 15 20 25 30 2008-2009 2011-2012 Espanya 27,8 28,7 26,2 26,9 0 5 10 15 20 25 30 2008-2009 2011-2012 Les beques % despesa en beques Catalunya 1,1 Espanya 2,5 UE 4
  18. 18. Gràfic. Taxa bruta d’escolarització als PQPI per comunitats autònomes, 2010-2011 8,7 4,9 5,1 5,2 7 8,1 8,5 8,8 9,3 9,4 9,6 10 10,3 12,2 12,9 13 13,1 18 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 Espanya Astúries Galícia Catalunya Extremadura Andalusia Cantàbria Madrid Navarra Comunitat Valenciana Aragó Canàries Balears Castella i Lleó Múrcia Castella-La Mancha País Basc La Rioja Els programes de segones oportunitats 2000- 2001 2001- 2002 2002- 2003 2003- 2004 2004- 2005 2005- 2006 2006- 2007 2007- 2008 2008- 2009 2009- 2010 2010- 2011 2011- 2012 2012- 2013 PQPI (PGS) (16- 17 anys) 3,5 4 3,9 3,9 4 3,9 4,1 4 4,2 4,6 5,2 5,3 5,6 PQPI (PGS) n 5.122 5.598 5.348 5.178 5.201 5.175 5.355 5.235 5.521 6.281 7.047 7.113 7.537
  19. 19. 29,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37,2 37 34,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24,5 24 23,7 23 18,1 17,6 17,4 16,3 10,2 52,6 78,5 82,8 84,3 71,7 66,7 56,2 51,1 54,7 64,1 59,1 57,6 46,7 42,8 42,7 54,8 70,8 53,6 50,1 44,1 48,3 44,1 56,5 41,4 38,9 23 34,7 19 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 UE-27 Bèlgica Àustria Eslovènia Finlàndia RepúblicaTxeca Estònia Eslovàquia Bulgària Romania Grècia Itàlia Suècia Polònia Hongria Letònia Luxemburg Lituània Alemanya Holanda RegneUnit Dinamarca França Irlanda Catalunya Espanya Xipre Portugal Malta ISCED3-4pre-vocivoc+ISCED5b/ISCED1-2(*100) 0 20 40 60 80 100 120 140 Taxabrutad'escolaritzacióISCED3-4prevoc-voc+ISCED5b(15-19anys) ISCED 3-4 pre-voc i voc+ISCED 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys) Gràfic. Índex d’evolució de l’alumnat als cicles formatius de grau mitjà. Catalunya, 2000-2012 Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació. 100,0 105,1 110,4 113,6 115,7 115,3 127,2 136,1 150,3 159,3 172,4 181,1 100,0 138,6 149,7 167,8 179,5 195,8 206,9 100,0 102,5 102,1 106,4 111,0 118,1 121,3 129,3 133,5 100,0 95,2 92,1 89,9 88,0 87,5 87,0 86,9 88,1 88,9 88,6 88,3 88,1 119,7 128,2 122,7123,0 119,5 115,1 107,3 101,8 101,5 103,9101,0 85 100 115 130 145 160 175 190 205 2000- 2001 2001- 2002 2002- 2003 2003- 2004 2004- 2005 2005- 2006 2006- 2007 2007- 2008 2008- 2009 2009- 2010 2010- 2011 2011- 2012 2012- 2013 Índexd'evoluciódel'alumnat Cicles formatius (Total) Cicles formatius (Públic) Cicles formatius (Privat) Població d'edat teòrica (16-19 anys) Bèlgica República Txeca Dinamarca Alemanya Estònia Irlanda Espanya Catalunya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Holanda Àustria Polònia Portugal Eslovènia Eslovàquia Finlàndia Suècia Regne Unit Bulgària Rumania IslàndiaNoruega UE-27 y = -0,9752x + 46,547 R2 = 0,2435 10 50 90 0 19 38Abandonament educatiu prematur Pesdel'alumnatalaFPenrelacióamb l'alumnatalsensenyamentsobligatoris La formació professional
  20. 20. El rendiment del sistema educatiu Condicionants d’origen •Estructura formativa •Pobresa i política social •Gènere Condicionants de sistema •Demografia educativa •Segregació escolar •Escolarització primerenca •Formació professional •Programes de segones oportunitats •Finançament / Beques •Entorn i política local Condicionants de destí •Mercat de treball •Innovació i recerca •Cultura / participació política
  21. 21. Bèlgica República Txeca Dinamarca AlemanyaEstòniaIrlanda Grècia Espanya Catalunya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Holanda Àustria Polònia Portugal Eslovènia Eslovàquia FinlàndiaSuècia Regne Unit Bulgària Islàndia Noruega UE-27 y = -0,3529x + 44,8 R2 = 0,1517 24 40 56 2 20 38Abandonament educatiu prematur Ocupaciód'altaqualificació(%) L’estructura ocupacional UE (2012) CAT (2013) CAT 2007 (e) Diferència 2013- 2007 (e) Variació % (e) Diferència 2013- 2012 (4trim) Variació % Qualificació alta 39,7 32,7 29,1 -97 -10% 14,7 2% Qualificació mitjana 43,7 47,5 50,2 -421 -24% 57,9 4% Qualificació baixa 16,6 19,8 20,7 -166 -23% -18,9 -3% Total 100,0 100,0 100,0 -684 -20% 53,7 2%
  22. 22. Font: elaboració a partir de dades d’Eurostat i Idescat. La innovació i la recerca 1,06 1,04 1,18 1,27 1,33 1,35 1,42 1,47 1,61 1,7 1,65 1,6 0,91 0,91 0,99 1,05 1,06 1,12 1,2 1,27 1,35 1,39 1,39 1,33 1,86 1,86 1,87 1,86 1,83 1,82 1,85 1,85 1,92 2,02 2,01 2,03 0,91 0,92 0,98 1,11 1,18 1,15 1,2 1,23 1,33 1,48 1,48 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Catalunya. Despesa interior bruta en R+D (% del PIB) Espanya UE-27 Catalunya. Personal en R+D sobre ocupació (%) Gràfic. Evolució d’indicadors sobre R+D per àmbit territorial. UE-27, Espanya i Catalunya, 2000-2011
  23. 23. 0 5 10 15 20 25 30 35 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ISCED 2 o inferior Catalunya ISCED 3 i 4 Catalunya ISCED 5 i 6 Catalunya ISCED 2 o inferior UE-27 ISCED 3 i 4 UE-27 ISCED 5 i 6 UE-27 Catalunya 30,6 13,4 UE 18,6 6,1 Catalunya 8,3 4,1 UE 10,9 4,0 2007 2012 Font: Enquesta de Població Activa. Gràfic. Evolució de la taxa d’atur per nivell d’instrucció a Catalunya, 2000-2012 El cicle econòmic 2007 2013 Diferència 2013-2007 % Educació secundària 1a. Etapa o inferior 14.78,3 1.027,1 -451,2 -30,5 Educació secundària 2a. etapa 906,1 634,3 -271,8 -30,0 Educació superior 1.126,2 1.155,6 29,4 2,6 Total 3.510,6 2.817,0 -693,6 -19,8
  24. 24. Andalusia Aragó Astúries Balears Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella - la Manxa Catalunya Com. Valenciana Extremadura Galícia Madrid Múrcia Navarra País Basc La Rioja Andalusia Aragó Astúries Balears Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella - la Manxa Catalunya Com. Valenciana Extremadura Galícia Madrid MúrciaNavarra País Basc La Rioja Abandonament prematur i taxa d'atur <25 anys (2012). R² = 0,6767 Abandonament prematur i taxa d'atur <25 anys (2005). R² = 0,0361 0 10 20 30 40 50 60 70 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Taxad'aturdelsmenorsde25anys(2005,2012) Abandonament prematur (2005, 2012) Gràfic. Abandonament prematur i taxes d’atur dels menors de 25 anys (2005, 2012) Font: Eurostat i EPA (INE)
  25. 25. El retorn al sistema Gràfic. Evolució de la participació a la formació de la població de 16 a 24 anys. Catalunya, 2000-2013 Font: Elaboració a partir de dades d’Idescat. 50,5 49,0 48,7 50,6 50,9 50,1 52,6 51,4 50,8 53,2 55,9 59,7 62,0 64,6 29,1 30,3 31,2 33,9 34 33,1 28,6 31,6 33,2 31,9 29 26 24 18,4 17,1 20,3 22,2 21,2 15,8 14,7 13,4 20,4 37,1 39,5 44,1 50,7 52,7 11,9 10,9 13,4 13,7 13,2 14,6 13,2 14,3 17,2 23,2 22,9 21,9 22,0 21,3 31,328,0 24,1 21,8 22,421,5 0 10 20 30 40 50 60 70 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 (1r)Participació a la formació al llarg de la vida (de 16 a 24 anys) Abandonament educatiu prematur Taxa d'atur (de 16 a 24 anys) NEET (16-24 anys) 20 anys o més (CFGM)
  26. 26. El rendiment del sistema educatiu Condicionants d’origen •Estructura formativa •Pobresa i política social •Gènere Condicionants de sistema •Demografia educativa •Segregació escolar •Escolarització primerenca •Formació professional •Programes de segones oportunitats •Finançament / beques •Entorn i política local Condicionants de destí •Estructura ocupacional •Innovació i recerca •Cicle econòmic •Retorn al sistema
  27. 27. Condicionants d’origen •Estructura formativa •Pobresa i política social •Gènere Condicionants de sistema •Demografia educativa •Segregació escolar •Escolarització primerenca •Formació professional •Programes de segones oportunitats •Finançament / beques •Entorn i política local Condicionants de destí •Estructura ocupacional •Innovació i recerca •Cicle econòmic •Retorn al sistema El rendiment del sistema educatiu
  28. 28. Condicionants d’origen •Estructura formativa •Pobresa i política social •Gènere Condicionants de sistema •Demografia educativa •Segregació escolar •Escolarització primerenca •Formació professional •Programes de segones oportunitats •Finançament / beques •Entorn i política local Condicionants de destí •Estructura ocupacional •Innovació i recerca •Cicle econòmic •Retorn al sistema El rendiment del sistema educatiu
  29. 29. Condicionants d’origen •Estructura formativa •Pobresa i política social •Gènere Condicionants de sistema •Demografia educativa •Segregació escolar •Escolarització primerenca •Formació professional •Programes de segones oportunitats •Finançament / beques •Entorn i política local Condicionants de destí •Estructura ocupacional •Innovació i recerca •Cicle econòmic •Retorn al sistema La recuperació econòmica (?) Els canvis legislatius (?) Les mesures d’austeritat (?) El rendiment del sistema educatiu
  30. 30. Gràfic. Relació entre l’alumnat de 20 anys o més als cicles formatius de grau mitjà i la taxa d’ocupació de la població de 20 a 24 anys, per comunitats autònomes, 2011/2012 Andalusia Aragó Astúries Balears CanàriesCantàbria Castella i Lleó Castella-La Manxa Catalunya Comunitat Valenciana Extremadura Galícia Madrid Múrcia Navarra País Basc La Rioja y = -0,3313x + 50,116 R2 = 0,2455 24 38 52 20 37 54 Alumnat de 20 anys o més (%) (CFGM) Taxad'ocupació20-24anys Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació i Institut Nacional d’Estadística. Gràfic. Evolució de l’alumnat de 20 anys o més als cicles formatius de grau mitjà a Catalunya, 2006/2007 a 2011/2012 65,4 61,2 48,3 47,0 42,7 36,9 21,5 22,4 21,8 24,1 28,0 31,3 0 50 100 150 200 250 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012 0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 20 anys o més (CFGM) (2006/2007=100) Total (CFGM) (2006/2007=100) Taxa d'ocupació 20-24 anys 20 anys o més (%) (CFGM) Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament i Idescat.
  31. 31. 2012 2013 4t trimestre 4t trimestre Directors i gerents 151,5 145 -6,5 Professionals científics i intel·lectuals 500,3 501,8 1,5 Tècnics i professionals de suport 270,9 290,6 19,7 Empleats oficina, comptables i administratius 370,3 384,2 13,9 Treballadors restauració, personals i venedors 591,6 622,5 30,9 Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 48,1 47,4 -0,7 Artesans, treballadors indústries i construcció 313,3 326,3 13 Operadors instal·lacions i maquinària, i muntadors 257,3 250,2 -7,1 Ocupacions elementals 307,4 295,6 -11,8 Ocupacions militars 0,7 1,5 0,8 Total 2.811,40 2.865,10 53,7
  32. 32. 27,2 27,1 26,1 26,1 27,2 27,0 24,7 24,4 20,4 23,5 22,6 22,3 48,0 46,7 45,5 47,6 46,6 46,9 47,7 47,6 50,2 47,8 47,4 46,6 24,8 26,2 28,4 26,3 26,3 26,1 27,6 28,0 29,3 28,7 30,0 31,2 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2010 2011 2012 2013 Qualificació baixa Qualificació mitjana Qualificació alta 2007 2013 Diferència 2013-2007 % Analfabets i educació primària 583,1 321,3 -261,8 -44,9 Educació secundària 1a. etapa 895,2 705,8 -189,4 -21,2 Educació secundària 2a. etapa 906,1 634,3 -271,8 -30,0 Educació superior 1.126,2 1.155,6 29,4 2,6 Total 3.510,6 2.817,0 -693,6 -19,8 2007 (e) 2013 Diferència 2013-2007 (e) % (e) Qualificació baixa 667 520,1 -147 -22 Qualificació mitjana 1.442 1.088,5 -353 -25 Qualificació alta 808 728,6 -79 -10 Total 2.916 2.337,2 -579 -20
  33. 33. La formació professional Gràfic. Pes de la formació professional en relació amb els ensenyaments obligatoris per països europeus, 2011 29,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37,2 37 34,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24,5 24 23,7 23 18,1 17,6 17,4 16,3 10,2 52,6 141,9 78,5 82,8 84,3 71,7 66,7 56,2 51,1 54,7 64,1 59,1 57,6 46,7 42,8 42,7 54,8 70,8 53,6 50,1 44,1 48,3 44,1 56,5 41,4 38,9 23 34,7 19 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 UE-27 Bèlgica Àustria Eslovènia Finlàndia RepúblicaTxeca Estònia Eslovàquia Bulgària Romania Grècia Itàlia Suècia Polònia Hongria Letònia Luxemburg Lituània Alemanya Holanda RegneUnit Dinamarca França Irlanda Catalunya Espanya Xipre Portugal Malta ISCED3-4pre-vocivoc+ISCED5b/ISCED1-2(*100) 0 20 40 60 80 100 120 140 Taxabrutad'escolaritzacióISCED3-4prevoc-voc+ISCED5b(15-19anys) ISCED 3-4 pre-voc i voc+ISCED 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys) Font: Elaboració a partir de dades d’Eurostat. Andalusia Aragó Astúries Balears Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-La Manxa Catalunya Comunitat Valenciana Extremadura Galícia Madrid Múrcia Navarra País Basc La Rioja Espanya y = -0,2067x + 18,638 R2 = 0,3569 8,0 13,0 18,0 15 30 45 Abandonament educatiu prematur Pesdel'alumnatalaFPenrelacióamb l'alumnatalsensenyamentsobligatoris Bèlgica República Txeca Dinamarca Alemanya Estònia Irlanda Espanya Catalunya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Holanda Àustria Polònia Portugal Eslovènia Eslovàquia Finlàndia Suècia Regne Unit Bulgària Rumania IslàndiaNoruega UE-27 y = -0,9752x + 46,547 R2 = 0,2435 10 50 90 0 19 38Abandonament educatiu prematur Pesdel'alumnatalaFPenrelacióamb l'alumnatalsensenyamentsobligatoris Gràfic. Relació entre el pes de la formació professional i l’abandonament educatiu prematur per comunitats autònomes i per països europeus, 2009, 2010 Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament, del Ministeri d’Educació i d’Eurostat.
  34. 34. Gràfic. Estructura de l’ocupació per nivell de qualificació per països europeus, 2010 L’estructura ocupacional Bèlgica República Txeca Dinamarca AlemanyaEstòniaIrlanda Grècia Espanya Catalunya França Itàlia Xipre Letònia Lituània Luxemburg Hongria Malta Holanda Àustria Polònia Portugal Eslovènia Eslovàquia FinlàndiaSuècia Regne Unit Bulgària Islàndia Noruega UE-27 y = -0,3529x + 44,8 R2 = 0,1517 24 40 56 2 20 38Abandonament educatiu prematur Ocupaciód'altaqualificació(%) 26,1 24,5 23,6 23,2 22,7 22,6 22,1 21,9 21,3 20,8 20,7 20,5 20,0 18,9 18,6 17,9 17,5 16,7 16,2 16,1 15,6 15,6 15,1 14,9 14,7 14,2 14,2 13,6 43,8 31,7 38,9 36,4 45,1 42,3 45,0 56,3 37,2 44,0 42,2 54,0 39,3 38,5 43,6 40,1 42,6 47,5 37,8 45,9 40,3 38,8 38,0 41,4 51,0 38,3 36,3 42,9 30,6 30,1 43,9 37,4 40,4 32,2 35,0 32,9 21,9 41,5 35,2 37,1 25,5 40,7 42,6 37,8 41,9 39,6 35,0 45,5 37,9 43,5 45,6 46,4 43,4 34,2 46,9 49,5 42,9 55,9 17,8 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Bulgària Estònia Eslovàquia Letònia Xipre Espanya Catalunya Romania Eslovènia Hongria Malta Portugal República Txeca Lituània Itàlia França Unió Europea Polònia Bèlgica Àustria Regne Unit Dinamarca Finlàndia Alemanya Grècia Suècia Holanda Irlanda Luxemburg % ocupació baixa qualificació % ocupació mitjana qualificació % ocupació alta qualificació Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa).
  35. 35. Gràfic. Evolució dels hàbits i de les pràctiques culturals a Catalunya (2000-2012) 56,2 64,2 66,0 71,8 71,8 74,6 39,5 39,3 41,8 45,2 45,8 44,8 45,6 45,1 45,8 43,6 42,4 27,9 30,2 29,6 28,9 29 25,4 24,4 23,7 21,9 22,6 20,2 19,8 2,2 2,7 2,7 2,8 3,0 3,0 3,0 2,8 2,5 3,6 4,2 3,6 4,0 4,8 4,9 5,3 5,2 4,4 0,7 0,6 0,6 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 -10,0 0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Ús internet darrers tres mesos (persones de 16 a 74 anys) (%) Audiència acumulada de diaris Espectadors cine (milions) Espectadors teatre Espectadors música popular Espectadors música clàssica Font: Ministeri d'Educació i Cultura i Institut Nacional d'Estadística
  36. 36. o L’estructura formativa de les famílies o La demografia educativa: el fet migratori, la pobresa o Les polítiques d’equitat: les beques, l’escolarització equilibrada, la política local… o L’oferta d’ensenyaments postobligatoris:FP / Programes de segones oportunitats o La crisi econòmica o El cicle econòmic, el retorn de la inversió o L’estructura ocupacional o El gènere Condicionants
  37. 37. La recuperació econòmica (?) Els canvis legislatius (?) Les mesures d’austeritat (?) Com evolucionaran els resultats educatius?
  38. 38. o La regulació de l’escolarització equilibrada d’alumnat o L’avaluació del sistema educatiu o La promoció de l’autonomia escolar i del lideratge dels centres o L’ordenació dels diferents ensenyaments reglats o La personalització dels processos d’aprenentatge i l’atenció a la diversitat als ensenyaments obligatoris o El finançament de l’educació o La promoció de l’oferta d’ensenyaments postobligatoris Les millores estructurals del sistema educatiu: el paper de la política educativa
  39. 39. Condicionants d'origen E C Condicionants de sistema E C Condicionants de destí E C Capital social, econòmic i cultural Creixement i diversificació de la demanda educativa Educació i ocupació Temps i suport familiar Segregació escolar Societat del coneixement Condicions de salut Coneixement de les llengües Participació cultural i política Gènere Escolarització preobligatòria Escolarització postobligatòria Formació al llarg de la vida Recursos Entorn, oportunitats educatives i polítiques d’acompanyament a l’escolaritat
  40. 40. Gràfic. Coneixement de la llengua catalana per nacionalitat, 2011 Font: elaboració a partir de dades del Cens lingüístic (Idescat). Llengua Gràfic. Diferència de puntuacions en comprensió lectora segons llengua parlada a casa (2009) Font: elaboració a partir de dades de PISA 2009. 96,2 97,6 61,1 82,1 76,9 79,7 27,1 36,3 76,6 83,8 28,4 52,9 51,7 61,0 13,3 26,7 0 20 40 60 80 100 120 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure + 21 + 2,8 + 9,2 + 7,2 + 24,5 + 9,3 + 13,4+ 1,4 6,9 (ns) 7,6 (ns) 18,1** 27,4*** 0 5 10 15 20 25 30 35 Diferència 'bruta' a favor dels estudiants que parlen català a casa Diferència quan considerem que tots els estudiants tenen el mateix origen immigrat Diferència quan considerem que tots els estudiants tenen el mateix origen immigrat i el mateix estatus socioeconòmic Diferència quan considerem que tots els estudiants tenen el mateix origen immigrat, el mateix estatus socioeconòmic, el mateix sexe i
  41. 41. Les desigualtats educatives: la reproducció del sistema Taula Diferència de puntuacions en lectura, matemàtiques i ciències de l’alumnat de 15 anys segons si ha participat o no a l’educació preprimària (ISCED 0). Catalunya, 2009 Lectura Matemàtiques Ciències Diferència entre els estudiants que diuen que hi han participat més d’un any i els estudiants que no 44.1*** 54.0*** 37.4** Significativitat: *** p < .01; ** p < .05; * p < .10. Variables de control: índex d’estatus socioeconòmic i cultural, sexe, origen immigrat, llengua parlada a casa. Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades OCDE-PISA 2009. Taula Indicadors d’escolarització dels infants estrangers a l’educació infantil de primer cicle a Catalunya. 2011-2012. Curs 2011- 2012 % d’alumnat estranger 4,5 % d’infants estrangers 20,2 Taxa d'escolarització infants 0-2 anys 37,0 Taxa d'escolarització infants estrangers 0-2 anys 8,2 Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament i d’Idescat.
  42. 42. Taula. Evolució de les ràtios d’alumnat per unitat per sector de titularitat i nivell educatiu, a Catalunya. 2006-2007 a 2012-2013 2n cicle Ed. Infan til 2006/2007 2012/2013 Total 22,5 22,9 Públic 21,6 22,4 Privat 24,4 23,9 Primària 2006/2007 2012/2013 Total 22,2 22,9 Públic 21,1 22,0 Privat 24,4 24,8 ESO 2006/2007 2012/2013 Total 27,1 28,0 Públic 26,8 28,3 Privat 27,6 27,5 Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament. Gràfic. Ràtio d’alumnat per grup d’educació primària (ISCED 1) per països europeus, 2011 15,3 15,6 15,9 17,1 17,4 17,5 17,5 18 18,2 18,3 18,5 18,7 18,9 19,3 19,4 19,9 20,4 20,8 20,9 20,9 21,2 21,3 22,7 22,9 24,1 24,8 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 Lituània Luxemburg Letònia Grècia Estònia Eslovàquia Xipre Islàndia Àustria Polònia Eslovènia Malta Itàlia Romania Finlàndia República Txeca Dinamarca Portugal Bulgaria Hongria Alemanya Espanya França Catalunya Irlanda Regne Unit
  43. 43. Immigrants (1a i 2a generació) (%) 0,3 0,5 0,5 1,7 2,1 2,3 2,6 4,5 5,5 5,5 7,8 8 8,3 8,6 9 9,5 10,6 11,2 11,7 12,1 13,1 14,8 15,2 17,6 40,2 0 10 20 30 40 50 Romania Bulgària Eslovàquia Lituània Hongria República Txeca Finlàndia Letònia Portugal Itàlia Eslovènia Estònia Irlanda Dinamarca Grècia Espanya Regne Unit Catalunya Suècia Holanda França Bèlgica Àustria Alemanya Luxemburg Estatus socioeconòmic de l'alumnat estranger (PISA 2009) -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 Canadà* Austràlia Nova Zelanda* Irlanda Estònia Regne Unit Noruega Letònia Suècia Israel* Bèlgica Rússia* Suïssa* Luxemburg Dinamarca Estats Units* Europa Alemanya Portugal Croàcia Països Baixos Eslovènia Àustria Grècia Itàlia Espanya Catalunya Hong Kong* Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants nadius Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants estrangers * Països no UE. Nota: països ordenats segons l'índex d'estatus socioeconòmic dels estudiants estrangers Nota: no s'han inclòs els països amb menys d'un 5% d'estudiants estrangers

×