Les famílies davant l'elecció escolar

905 views

Published on

Aquesta presentació recull les principals conclusions de l'estudi "Les famílies davant l'elecció escolar. Dilemes i desigualtats en al tria de centre a la ciutat de Barcelona", coordinat per Miquel Àngel Alegre.

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
905
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
484
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les famílies davant l'elecció escolar

  1. 1. Les famílies davant l’elecció escolar Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona Miquel Àngel Alegre Ricard Benito Xènia Chela Sheila González (Grup de Recerca en Educació i Equitat, IGOP, UAB)
  2. 2. Plantejament de la recerca <ul><li>Objectius generals </li></ul><ul><li>Aprofundir en el coneixement, les motivacions i els criteris de legitimació rere les diferents estratègies i discursos familiars d’elecció de centre </li></ul><ul><li>Estudiar les pautes de tria d’escola seguides a la pràctica per diferents grups de famílies en contextos escolars diversos </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Metodologia </li></ul><ul><li>Aproximació quantitativa basada en: </li></ul><ul><li>Enquesta administrada al conjunt de famílies amb fills en edat d’accedir a P3 i a ESO, curs 2008-2009 </li></ul><ul><li>Conjunt de la ciutat </li></ul><ul><li>Qüestionaris rebuts: P3 = 3.245; ESO = 2.535 </li></ul><ul><li>Taxa de resposta: 23 % en el cas de P3, 21% a l’ESO </li></ul>Plantejament de la recerca
  4. 4. <ul><li>Aproximació qualitativa basada en: </li></ul><ul><li>Entrevistes semiestructurades a famílies amb fills en edat d’accedir a P3 i a ESO, curs 2008-2009. </li></ul><ul><li>Barris: Roquetes, Horta, Eixample Dret </li></ul>Plantejament de la recerca
  5. 5. <ul><li>Conclusions bàsiques </li></ul><ul><li>La tria d’escola és un moment d’alta preocupació per a la gran majoria de les famílies perquè consideren que condicionarà el futur educatiu dels seus fills </li></ul><ul><ul><li>84% de les famílies que accedeixen a P3 creuen que la tria d’escola condicionarà el futur dels fills </li></ul></ul><ul><ul><li>74% de les famílies que accedeixen a l’ESO (amb canvi de centre) </li></ul></ul><ul><ul><li>81% de les famílies que accedeixen a l’ESO (sense canvi de centre) </li></ul></ul><ul><li>Aquesta preocupació es distribueix desigualment entre els diferents sectors de la població: </li></ul><ul><ul><li>Les famílies autòctones amb més estudis consideren en major mesura que l’escola triada condicionarà el futur dels seus fills i comencen a pensar en l’elecció escolar cronològicament abans </li></ul></ul>La significació de la tria: dilemes i tensions
  6. 6. Nivells d’anticipació en la preocupació per la tria de centre : Anticipació en la preocupació per la tria escolar, segons curs a què s’accedeix i capital instructiu familiar La significació de la tria: dilemes i tensions
  7. 7. <ul><li>Elements interpretatius </li></ul><ul><li>L’abast i sentit dels dilemes entorn l’elecció escolar tenen a veure amb: </li></ul><ul><li>Concepció sobre paternitats / maternitats “responsables” </li></ul><ul><li> ▫ Les famílies amb menys estudis i estrangeres es preocupen per les oportunitats educatives dels fills, però no sempre inclouen en aquesta preocupació la inquietud pel centre concret on escolaritzar-los </li></ul><ul><li>Alteritat / apropiació familiar de l’escola </li></ul><ul><li> ▫ Les famílies amb més estudis acostumen a concebre l’escola com un espai sobre el qual no només es té dret a opinar, sinó sobre el qual les tenen la responsabilitat d’exercir determinats nivells de control. </li></ul>La significació de la tria: dilemes i tensions
  8. 8. <ul><li>Conclusions bàsiques </li></ul><ul><li>El procés d’elecció escolar consisteix en dos moments de decisió successius en el temps: un primer i principal de descart de certes escoles i un segon de tria d’entre les escoles no descartades </li></ul><ul><li>Els principals factors de descart són: la qualitat del professorat (P3=61%, ESO=57,8%), el projecte educatiu (P3=59%, ESO=54%), el perfil d’alumnes de l’escola (P3=51%, ESO=50,3%) i la proximitat (P3=49,5%, ESO=45,7%) </li></ul><ul><li>Els principals factors de tria són la proximitat (P3=62,4%, ESO=56%) i el projecte educatiu (P3=44,4%, ESO=38%). </li></ul><ul><li>En tot cas, es detecten importants diferències en relació als criteris que orienten l’elecció escolar (descart i tria) dels diferents grups de famílies </li></ul>Els criteris per triar i destriar centre
  9. 9. Pes dels diferents factors de DESCART (exemplificació P3) Perfil d’escola al qual no s’estaria disposat a accedir a P3, segons capital instructiu familiar Els criteris per triar i destriar centre
  10. 10. Pes dels diferents factors de TRIA (exemplificació P3) Factors prioritaris en la tria d’escola a P3, segons capital instructiu familiar Els criteris per triar i destriar centre
  11. 11. TIPOLOGIES de factors d’elecció (P3) 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total 80,4% 62,5% 82,8% 75,6% 91,3% Estat espanyol 5,8% 8,5% 3,6% 8,7% 4,5% IDH alt 13,8% 29,0% 13,6% 15,7% 4,2% IDH mitjà o baix Procedència 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total 34,8% 18,6% 33,8% 30,1% 47,3% Universitaris 36,0% 38,6% 33,5% 42,2% 33,2% Postobligatoris 29,2% 42,8% 32,7% 27,7% 19,5% Obligatoris Capital Instructiu Total (100%) Grup 4 (19,3%) Grup 3 (27,4%) Grup 2 (19,1%) Grup 1 (34,1%)
  12. 12. <ul><li>Elements interpretatius (per factors principals) </li></ul><ul><li>Entorn de la PROXIMITAT </li></ul><ul><li>Els valors de la proximitat </li></ul><ul><li>▫ Comoditat, facilitació i seguretat </li></ul><ul><li>▫ Continuïtats familiars i arrelament comunitari </li></ul><ul><li>La proximitat com a complement vs. condició </li></ul><ul><li>▫ Les famílies amb estudis obligatoris tenen el doble de probabilitats que les famílies amb estudis universitaris de descartar les escoles fora del marc de proximitat (P3 i ESO) </li></ul>Els criteris per triar i destriar centre
  13. 13. <ul><li>Entorn del PROJECTE PEDAGÒGIC </li></ul><ul><li>Dificultats per objectivar i valorar les característiques dels projectes pedagògics de les escoles </li></ul><ul><li>Criteri complementari valorat sobretot per famílies de perfil alt, en el moment de tria final: </li></ul><ul><li> ▫ Les famílies amb estudis obligatoris i les estrangeres tenen menys de la meitat de probabilitats que les famílies universitàries i les autòctones de fixar-se en el projecte pedagògic com a factor de tria (P3 i ESO) </li></ul><ul><li>Principals elements identificats: orientació religiosa, nivell de “catalanitat”, i nivell de disciplina i control (associació amb la titularitat) </li></ul><ul><li>La preocupació “exclusiva” pel projecte pedagògic dels centres (per sobre dels seus resultats i de la composició social) apareix com una opció minoritària </li></ul>Els criteris per triar i destriar centre
  14. 14. <ul><li>Entorn de la COMPOSICIÓ SOCIAL </li></ul><ul><li>Criteri sobretot prioritzat, més en el moment de descart, per famílies de perfil alt: </li></ul><ul><li> ▫ Les famílies amb estudis obligatoris i les estrangeres tenen la meitat de probabilitats que les famílies universitàries i les autòctones de fixar-se en la composició social com a factor de descart (P3) </li></ul><ul><li>Criteri selecció d’un marc “natural” d’escoles possibles </li></ul><ul><li>La composició social com a indicador de qualitat educativa </li></ul><ul><li>Criteri de “filtratge social”: l’alumnat estranger i de baix perfil socioeconòmic com a “marca” </li></ul><ul><li>▫ Fugint de centres “problemàtics” </li></ul><ul><li>▫ Cercant centres “privilegiats” </li></ul>Els criteris per triar i destriar centre
  15. 15. <ul><li>Entorn de la QUALITAT DEL PROFESSORAT </li></ul><ul><li>Dificultats per objectivar i valorar el nivell de “qualitat” de l’equip docent de les escoles </li></ul><ul><li>Percepció que a tots els centres hi ha “bons” i “mals” professors </li></ul><ul><li>En tot cas, c riteri de descart sobretot prioritzat per famílies de perfil alt, amb posicionament d’“apropiació” escolar </li></ul><ul><li>▫ Les famílies amb estudis obligatoris tenen la meitat de probabilitats que les famílies universitàries de fixar-se en la qualitat del professorat com a factor de descart (P3 i ESO) </li></ul>Els criteris per triar i destriar centre
  16. 16. <ul><li>Conclusions bàsiques </li></ul><ul><li>Es constaten desigualtats significatives entre famílies en l’accés a la informació sobre les escoles i sobre el procés d’elecció </li></ul><ul><li>Canals més utilitzats: consulta directa a les escoles (P3=70%, ESO=61%), amics i familiars (P3=51,4%, ESO=48,5%), escola actual de primària (ESO=56%) </li></ul><ul><li>Canals com la consulta directa a les escoles, a familiars i amics, l’ús d’internet, i la consulta a coneguts que treballen com a professors són més utilitzats per les famílies autòctones amb més estudis </li></ul><ul><li>Canals com la Guia de Centres Educatius, i l’obtenció d’informació a través del centre on s’escolaritza actualment el fill són més utilitzats per les famílies amb baix nivell instructiu i famílies estrangeres </li></ul><ul><li>Les famílies amb major nivell d’estudis tenen més informació, formal i informal, més capacitat per rendibilitzar-la i parteixen, per tant, d’una posició avantatjada per maximitzar les possibilitats d’èxit de la seva tria escolar </li></ul>Coneixement i estratègies
  17. 17. Canals d’informació utilitzats Canals d’informació utilitzats, segons capital instructiu (P3) Coneixement i estratègies
  18. 18. Canals d’informació utilitzats Canals d’informació utilitzats, segons capital instructiu (ESO, canvi centre) Coneixement i estratègies
  19. 19. Coneixement dels criteris de puntuació, segons curs a què s’accedeix i capital instructiu familiar Coneixement i estratègies
  20. 20. <ul><li>Elements interpretatius </li></ul><ul><li>Efectes desigualadors del capital social de les famílies </li></ul><ul><li> ▫ Accés a informacions i informants “privilegiats” </li></ul><ul><li> ▫ Coneixement “calent” socialment condicionat </li></ul><ul><li>Domini desigual de les vies “fredes” d’accés al coneixement </li></ul><ul><li>Ús i aprofitament de canals/espais com: </li></ul><ul><li>▫ Internet </li></ul><ul><li>▫ Jornades de portes obertes </li></ul><ul><li>▫ Entrevistes amb els centres </li></ul>Coneixement i estratègies
  21. 21. Tipologies de tria (exercici estadístic, P3) Síntesi Perfil 2 Perfil 3 Perfil 1 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total 80,4% 42,4% 87% 88,5% Estat espanyol 5,8% 9% 4,5% 5,9% IDH alt 13,8% 48,6% 8,5% 5,6% IDH mitjà o baix Procedència 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Total 34,8% 10,4% 31,5% 46,8% Universitaris 36,0% 34,7% 39,5% 33,4% Postobligatoris 29,2% 54,9% 29% 19,8% Obligatoris Capital Instructiu Total (100%) Perfil 3 (16,3%) Perfil 2 (39,6%) Perfil 1 (44%)
  22. 22. <ul><li>Lògiques de tria (exercici interpretatiu) </li></ul><ul><li>Tendències “maximitzadores” </li></ul><ul><li>Alt nivell de preocupació pel procés d’elecció </li></ul><ul><li>Refinament constant de les estratègies de coneixement i priorització </li></ul><ul><li>Atenció progressiva als resultats dels centres i a la seva composició social </li></ul><ul><li>Sobretot famílies autòctones d’alt nivell instructiu </li></ul><ul><li>Tendències “garantistes” </li></ul><ul><li>“ Contagiades” per l’espiral de problematització de la tria (afectacions variables) </li></ul><ul><li>Estratègies de coneixement i priorització que ofereixin unes “mínimes garanties” </li></ul><ul><li>Més “indulgència” amb el projecte pedagògic i el perfil social dels centres que amb la proximitat </li></ul><ul><li>Famílies de perfil social heterogeni </li></ul><ul><li>Tendències “desplaçades” </li></ul><ul><li>Vivència a distància de les pressions de l’elecció escolar (l’important és l’educació escolar, no tant l’escola concreta on es rep) </li></ul><ul><li>Percepció de poca diferenciació en l’oferta escolar i menys preocupació pel perfil social dels centres </li></ul><ul><li>Desavantatge econòmic i estratègic en oportunitats de maximització </li></ul><ul><li>Sobretot famílies de baix nivell instructiu i estrangeres </li></ul>Síntesi
  23. 23. <ul><li>Objectiu general </li></ul><ul><li>Garantir un marc regulador de l’elecció que permeti: </li></ul><ul><li>Generar un escenari on el conjunt de les famílies tinguin les mateixes opcions reals d’accedir a una diversitat significativa d’escoles </li></ul><ul><li>Incorporar positivament les famílies més desplaçades a les lògiques estratègiques del camp de l’elecció escolar </li></ul><ul><li>Contemplar els diferents moments en què es diluciden els processos desiguals de participació en el camp: problematització de la tria, usos dels canals d’accés a la informació, raons de tria i descart, estratègies de maximització de l’elecció </li></ul>Línies d’actuació
  24. 24. <ul><li>Apostar per l’escolarització equilibrada dels diferents perfils d’alumnes en els diferents centres sostinguts amb fons públics, a través d’accions específiques o generalistes </li></ul><ul><li>Modelitzar el desplegament de l’autonomia pedagògica dels centres sostinguts amb fons públics, i generar un marc en què el conjunt dels centres disposi de les mateixes oportunitats d’estructurar i comunicar un projecte pedagògic de qualitat </li></ul><ul><li>Cercar estratègies d’incentivació (econòmiques o curriculars) per atraure i estabilitzar el professorat més qualificat (en aptituds i actituds) cap als centres amb més dificultats </li></ul><ul><li>Insistir en el missatge que projectes educatius diferents no impliquen, per si sols, oportunitats desiguals d’èxit educatiu </li></ul><ul><li>Articular un sistema d’assignació de centres de proximitat que garanteixi per a totes les famílies conjunts equiparables d’escoles, en termes de nombre d’opcions i grau de diversitat interna, generant alhora les condicions objectives necessàries que permetin les famílies optar per centres de proximitat més allunyats (transport escolar i menjador) </li></ul><ul><li>Neutralitzar les barreres a la gratuïtat que suposa, sobretot, l’escolarització en els centres concertats </li></ul>Línies d’actuació
  25. 25. <ul><li>Apostar per la instauració d’Instituts-escola, es tracti de centres de nova creació o de centres sorgits de la fusió d’escoles i instituts prèviament existents </li></ul><ul><li>Recolzar els centres educatius en l’organització i desenvolupament de les sessions de portes obertes, així com en la construcció, gestió i actualització dels seus espais web </li></ul><ul><li>Harmonitzar els protocols que regeixen les polítiques informatives dels centres, especialment durant el període de preinscripció </li></ul><ul><li>Estendre les OME al conjunt de districtes, potenciant el seu rol com a agents d’informació i la seva funció de centralització dels tràmits de preinscripció i recepció de sol·licituds </li></ul><ul><li>Insistir en el missatge que els millors resultats acadèmics de la xarxa concertada són conseqüència del perfil social dels alumnes que escolaritzen, i que la composició social del centre té sempre impactes asimètrics </li></ul><ul><li>Promoure la participació de les famílies, particularment d’aquelles socialment més vulnerables, en espais deliberatius de proximitat adreçats al contrast d’informació fiable sobre el procés d’elecció escolar i les característiques dels centres disponibles a la tria </li></ul>Línies d’actuació
  26. 26. Gràcies!
  27. 27. Les famílies davant l’elecció escolar Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona Miquel Àngel Alegre Ricard Benito Xènia Chela Sheila González (Grup de Recerca en Educació i Equitat, IGOP, UAB)

×