LA SISENA informació: Logos

                              LA SISENA informació
                                          ...
LA SISENA informació: La castanyada                                                                  LA SISENA informació:...
LA SISENA informació: Agenda                LA SISENA informació:La castanyada
                                           ...
LA SISENA informació:La castanyada                                                              LA SISENA informació
     ...
LA SISENA informació                              LA SISENA informació: La recepta
Per passar l’estona...
                ...
LA SISENA informació: L’entrevista                                                      LA SISENA informació
             ...
LA SISENA informació: El còmic   LA SISENA informació: L’entrevista

                                 Hola hem entrevistat...
LA SISENA informació: L’entrevista                                                         LA SISENA informació: El còmic
...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La Sisena Informació 1

1,041 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La Sisena Informació 1

  1. 1. LA SISENA informació: Logos LA SISENA informació Els alumnes de sisè hem fet aquesta revista, que és interes- sant tant per a petits com per a grans. A la revista hi ha els se- güents apar- tats: -La festa del mes. -La recepta. -L’entrevista. En aquest número hi podeu trobar: -Còmics. -Festa del mes: la castanyada. -Passatemps. -Receptes de cuina: Els panellets. I doncs, què -Entrevistes. espereu? -Còmics. Passeu pàgi- na i comen- -Passatemps. ceu a llegir!!
  2. 2. LA SISENA informació: La castanyada LA SISENA informació: Redactors INTRODUCCIÓ La tardor és un temps caracteritzat pels canvis de la vida quotidiana. LA FESTA DEL MES La festa de Tots Sants anuncia l’inici del cicle a la terra, després de les collites d’estiu ve el repòs i la mort de les plantes i els arbres. Comencen les nits llargues i fosques i els dies són més curts i això supo- sa no tenir el dia amb tanta llum. A la tardor tornen a començar les activi- tats socials i culturals i l’inici de l’escola i el treball. I molta gent retorna al seu hàbit quotidià després de l’estiu. QUÈ ÉS LA CASTANYADA? PER PASSAR L'ESTONA... És un dels costums més típics de la diada de tots Sants. La castanya és el producte que més destaca a la tardor. La castanyera, era un dels personatges típics que podíem trobar pels carrers dels pobles. Actualment les castanyes es venen torrades, calentes i embolica- des. Abans la quantitat de castanyes es mesurava amb testos de fang. Abans s’havia celebrat la castanyada el dia dels morts (2 de novembre), sorprenia molt ja que quasi tothom el celebra el dia abans. Una de les tradicions que es feia, era que abans d’anar a dormir deixaven pels racons plates de castanyes per les ànimes que a la nit se les menjaven i a canvi els deixaven un tros de confitura. Actualment les castanyades es celebren a l’aire lliure amb balls i paradetes de castanyes organitzades per associacions o particulars. RECEPTES DE CUINA LES RIFES DELS PANELLETS A l’època de la castanyera, a més de les castanyes també hi ha panellets i fruita EL CÒMIC confitada. Els panellets són fets amb amet- lla, sucre i rovell d’ou . Els panellets són típics de Catalunya , hi ha gent que els anomena “migetes”. Antiga- ment els pastissers feien panellets amb pell de síndria. Ara poca gent els fa. Les rifes de panellets eren pròpies de ciutats grans i de pobles, anaven rifant-los preocupats per veure què els hi tocava. A Reus el costum de rifar i menjar panellets és força tradicional LES ENTREVISTES i ha durat fins als nostres dies. Abans, les persones dels bars posaven plats de menjar a fora el carrer i començaven a rifar amb boles de l’1 al 10. A qui li tocava podia triar un plat dels que hi havia exposats.
  3. 3. LA SISENA informació: Agenda LA SISENA informació:La castanyada LA FESTA DELS MORTS INFOMARTÍ: Des de fa molts anys, a principis de novembre es celebra la festa dels morts. Des dels celtes als egipcis, dels romans, fins a El proper 24 de nosaltres. Aquesta festa es celebra al novem- bre perquè és quan la natura comença a can- novembre, viar (comença a morir), el temps és més fred i les nits són més llargues. a les 16:00 h. La nostra festa dels morts deriva de la festa celta anomenada Samain o Samhain (en llen- guatge gaèlic) per ells era molt important aquesta festa. Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que Ja ho sabeu, corresponen a creences anteriors al cristianis- me. LES ÀNIMES DELS AVANTPASSATS PENANT tots enganxats a la Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats anessin a les ràdio!!! cases. Fins i tot es sabia l’hora exacta: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sense assegurar que no existís aquesta creença cal dir que a les antigues cultu- Sants fins a l’endemà a la mateixa hora. res, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa. Es creu que les ànimes retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant. CONCERT DE NADALES Tradicions: Posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc vuit per els Serà el proper 18 de desembre, familiars morts. O bé, obrir les portes perquè passessin les ànimes. a la sala muni- Altres creences com: En fer la cipal. castanyada es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes, perquè si nó en deixaven alguna pels morts ani- rien a estirar-los pels peus mentre dor- mien, els nens en deixaven alguna per por i l’endemà trobaven un panellet.
  4. 4. LA SISENA informació:La castanyada LA SISENA informació Recomanacions de … LA SISENA ALTRES TRADICIONS DE TARDOR . FESTES DE TARDOR A GALÍCIA CASTANYADA A POLÒNIA CINETUBE.ES: EN LA WEB DE AMARAL: LA CINETUBE ES PODEN MIRAR GRAN CAN- Els gallecs no deixen passar per alt la festa de A Polònia no celebren la castanyada. PELIS,DOCUMENTALS, SE- Tot i que hi ha castanyes, no són bo- TANT AMARAL la tardor. RIES,ANIME ETC... EN ESPAN- La tardor encadena amb l’estiu, surten les cas- nes per menjar. AQUEST ANY HA PUBLICAT DOS DIS- tanyes i qualsevol motiu serveix per la reunió i YOL SENSE SUBTITOLS . COS DE GRAN QUALITAT : “GATO el festeig. Una setmana abans de Tots Sants ( a JUEGOSIDESCARGAS. COM: NEGRO Y DRAGON ROJO”. SÓN CAN- Per la tardor se celebren les festes de la terra, i Polònia és el dia 1 de EN AQUESTA WEB POTS JU- ÇONS MOLT BONES . l’aroma de les castanyes torrades es barreja novembre) van al ce- GAR I DESCARREGAR JOCS MAGO DE OZ: UN GRAN GRUP DE amb la dels xoriços, el vi, el pa i les carns .Tot mentiri, netegen i deco- SENSE PAGAR DURAN UNA ren les tombes amb MÚSICA POP FA BASTANT QUE NO això deixa pas al pop, fet a la pròpia festa per HORA. les millors Pulperies. flors. PUBLIQUEN UN ALTRE DISC, PERÒ Desprès encara que soni una mica més seriós, La següent setmana CHISTES. COM: EN AQUESTA TOTS SÓN BONÍSSIMS . el dia dels difunts no deixa de ser una celebra- van a pregar perquè WEB ET RECOMANA BONS ció, en què els cementiris es decoren , els morts se’n vagin ACUDITS I ELS POTS PUNTUAR. s’omplen de llums i colors i es veuen alegres contents al cel. com mai. Abans se celebrava posant menjar als cementiris, però la tradició s’ha perdut amb el temps. DEATH RACE “LA CARRERA DE LA MUERTE “: UNA PENITENCIA- RIA PLENA DE PRESONERS CAPA- EL HALLOWEEN LA SAGA DEL PETIT NICOLÀS: EN ÇOS DE TOT, UN PÚBLIC AMB FAM NICOLÀS ES UN NEN MOLT ENTRE- DE VIOLÈNCIA TELEVISADA I UN El 31 d’octubre se celebra Halloween, que és una abreviatura de All- hallw-even, és a dir : la vesprada de tots els sants. MALIAT QUE SEMPRE VA AMB UN E S P E C TA C U L A R C I R C U I T Antigament pensaven que aquell dia els morts podien tornar al nostre món. Per això es GRUPET D’AMICS TAMBE MOLT BA- S’UNEIXEN EN UNA GRAN CARRE- vestien i es posaven màscares per semblar morts i enganyar-los. RRUERS. ES UN LLIBRE PLE RA. Les típiques làmpades de Halloween es dein “jack o lantern” i com que a Irlanda no hi ha D’AVENTURES DIVERTIDES I EMO- 105 MINUTS DE DURACIÓ carabasses taronges, els irlandesos ho feien amb naps per espantar els esperits malig- CIONANTS. EL REINO PROHIBIDO: UN ADO- nes. AUTOR :SEMPÉ GOSCINNY. EDITO- LESCENT DESCOBREIX EL BÀCUL Durant la gran hambruna del segle XIX moltes famílies de l’illa van emigrar a USA i van portar a allà la tradició de Halloween. RIAL: ALFAGUARA INFANTIL. PREU: LLEGENDARI D’UN SAVI GUE- 12, 95 EUROS RRER XINÈS AMB EL QUAL RE- Actualment també se celebra a Catalunya, es reuneixen grups de nens i celebren el Ha- TROCEDEIX EN EL TEMPS FINS A lloween disfressant-se de monstres, de fantasmes , de negre... Van demanant per totes L’ANTIGA XINA, ON INTENTARÀ les cases caramels, i diuen: “Truco o Trato”, que en català significa: “ paga o plora”. Nor- ALLIBERAR-LO. malment posen tots els caramels en carabasses de plàstic.
  5. 5. LA SISENA informació LA SISENA informació: La recepta Per passar l’estona... Com que estem a la tardor he pensat que seria Mots encreuats una bona idea escriure-us algunes receptes de panellets. A veure si us animeu i ho proveu a casa!!! Endevina en les paraules ocultes paraules relacionades amb: planetes, estrelles i un planeta nan. a) Planeta més prop del sol b) Planeta de mida semblant a la Terra c) Planeta on viuen els éssers vius d) Planeta més gran del sistema solar RECEPTA 1: RECEPTA 2: e) Planeta situat entre la Terra i Júpiter f) Planeta més llunyà del sol g) Planeta amb més massa del Sistema Solar Ingredients: Ingredients: - ½ kg d’ametlles picades - 1 kg d’ametlles mòltes h) Planeta que esta situat entre Saturn i Neptú - ½ kg de sucre - 800 grams de sucre i) Estrella situada al centre del Sistema Solar - 150 grams de patata - 1 ou - - 2 ous Pinyons, cireres, codonyat, coco, etc. j) Planeta nan més allunyat del sol - La ratlladura d’una llimona. A Preparació: Preparació: B Agafem una cassola, hi posem aigua i Agafem un bol de vidre i hi posem tots esperem que bulli, llavors hi posem les ametlles, el sucre i un ou, ho barre- C una patata i esperem. Quan ja està gem amb les mans fins que quedi una cuita, peles la patata i, en un bol, hi massa. Fem unes boles petites i des- D posem les ametlles, la llimona, el sucre prés les decorem amb pinyons i cire- i l’ou. Ho barregem tot. Fem boletes res, ho col·loquem en una plata i ho E petites i les decorem. Ho col·loquem fiquem al forn que ha d’estar calent, en una safata i la fiquem al forn durant fins que quedin ben torrats. F deu minuts. G H XEFS: Sara Antri, Francisco I Alvarado, Jaume Casas, Pere Cu- rós, Jordi Leon i Òscar Martínez. J
  6. 6. LA SISENA informació: L’entrevista LA SISENA informació Per passar l’estona... Rosa Gàmiz Va néixer a Badalona al 1965, actual- ment viu a Sant Iscle i té un fill. Al 1995 Acudits DJ-Barcelona Professor i Alumnes va guanyar el premi Butaca a la millor En què s’assembla el Barça a un DJ? En que entre- actriu catalana. Actualment fa el paper na durant la setmana per a punxar els dissabtes. de Berta de “Ventdelpla”. Però també - Mama, avui no vull anar al col·legi. - Què et passa, fill meu? ha fet altres sèries: Un català amb fred: - Doncs mira, primer perquè tinc son, segon perquè - Què fa un català si te fred? m’avorreixo i tercer perquè els nens es riuen de mi. Un per l’altre, Majoria absoluta, Temps - Es posa al costat de l’estufa. - Saps què penso? Que hi has d’anar. Primer, per- de silenci, Jet Lag, Memòria de cara- - I si té molt fred? què és la teva obligació; segon, perquè ja tens 35 - L’encén. anys, I gol, Sota el signe de... , Oh Espanya, TERCER, PERQUÈ ETS EL DIRECTOR. Oh Europa, Qui els va parir! , Tvist, Nit al Dia, Si l’encerto l’endevino, 1 quart En quin projecte t’ho vas passar mi- de 3 i Mandràgora. llor? Hola, com estàs? Bé, però cansada. Amb T de teatre. Com vas entrar a “Ventdelplà”? Sopa de lletres de tardor De petita volies ser actriu, o volies fer Em va trucar el director i em va dir que si BUSCA AQUESTES PARAULES un altre ofici? volia fer un paper a “Ventdelplà”. CASTANYERA, MONIATO, TARDOR, FULLES, PINYA, FRUITS-SECS, ESQUIROLS, Volia ser actriu de ben petita i, amb els Hi ha bones relacions a la sèrie PANELLETS, PLUJA, CASTANYES. meus cosins, fèiem actuacions a casa. “Ventdelplà”? On vas estudiar per ser actriu? Sí molt, sobretot amb els que són del su- C M P T H T A I O L L E Y F F E A l’institut del teatre de Barcelona (tipus per. N A U Y A K Y P Z W A B B S K S d’universitat). T’agrada el paper que fas a U R S R J X P A T B S V B F E Q Quan de temps vas estudiar per ser “Ventdelplà”? P E R T S G A N M U T A U U T U actriu? M’agrada molt. M O N I A T O E T N A X T C Y I Tres anys i uns quants anys fen cursets. Quin es el teu paper somiat? No m’agrada cap en concret. U T T H T N U L R E L D I C V R Quin va ser el teu primer projecte? Alguna recomanació per un aspirant P T I E Z E Y L E P Y Z N E B O A la companyia T de teatre: Amb l’obra de petits contes “misogins”. que vol ser actor o actriu? H A G T L F U E A F E H I S I L Es necessiten parlar idiomes per ser Que si li agrada, que ho provi i que s’ho F C J W M B L T R I S G H T W S actriu? treballi molt. Q O I W Y E H S T A R D O R D N No necessariament. Q P T P W C A U P V E A P C Y F Com et vas sentir quan vas guanyar el F R U I T S - S E C S B F L T M premi Butaca a la millor actriu catala- K C S N X U Y O O T D U U P E Y na? Molt contenta però no vaig poder anar a R A B Y Z C T A I E D R J H T R buscar-lo i me’l van haver de portar. M K T A T D L T M F L C A Q I G
  7. 7. LA SISENA informació: El còmic LA SISENA informació: L’entrevista Hola hem entrevistat als propietaris de la Sabateria de Can Rifà que està situada a la rambla Sant Martí d’Arenys de Munt. Que és una de les botigues més antigues d’Arenys de Munt. A quin any es va inaugurar la botiga? Al 1895. Perquè es diu Can Rifà? És el cognom de la família, però es deia Can Mariano que era el meu besavi. És un negoci familiar? Sí, és la quarta generació. S’ha traslladat mai? Si, estava aprop de Can Pujades. Perquè us han donat un premi la Generalitat? Perquè és una botiga centenària. Ara passarem a fer les preguntes del ofici de sabater. Vas decidir des de petita que volies ser sabatera? No, era perruquera. Què vens més? sabates de grans o de petits? De tot, però més de grans. Saps arreglar les sabates? No, però sé enganxar-les. Quines són les sabates que més vens? Les botes a l’hivern , i a l’estiu esparde- nyes d’espart. Fabriqueu algunes sabates vosaltres? No, abans sí, fèiem espardenyes de beta. On funciona millor una sabateria, al poble o a la ciutat? A la ciutat , però a mi m’agrada més el poble perquè és mes tranquil. Quines són les sabates que es portaran aquest hivern? Les de colors: morat , gris i negre . Les sabates de xarol i d’estil informal.
  8. 8. LA SISENA informació: L’entrevista LA SISENA informació: El còmic MARTA GRANÉ Entrevista a la Marta Grané que és mestra de música de l’escola Sant Martí d’Arenys de Munt. -Quan vas decidir ser mestra de música? Va ser idea de la meva germana gran. Que em va explicar que existia una nova car- rera de música i com que m’ agradaven els nens i la música vaig estudiar magisteri musical. -Volies ser mestra de música des de ven petita? No, perquè no existia aquesta carrera. -On vas estudiar per ser mestra de música? A la U.B (Universitat de Barcelona) -T’ agrada ensenyar música als nens? Em sento afortunada de poder ensenyar l’ àrea de música, que per mi és molt espe- cial i intento que els meus alumnes estimin la música. -A quin any vas començar a ser mestra de música? 1997 -A quin curs t’ agrada més ensenyar? M’agrada ensenyar a totes les edats, els nens petitons fan molt de moviment, ritmes, audicions i també m’encanta fer orquestra i cant oral amb els grans a l’escola. -Has treballat a una altra escola? Si a moltes de Barcelona i Caldetes. -A quina escola t’ agradaria treballar? A la nostra, a la classe tenim tots els instruments i material. Tenim molta sort i també amb els alumnes. -Quin instrument t’agrada més? Aquesta pregunta es difícil , m’agrada molt la flauta travessera, el violoncel, el Djem- be, el Caixo, la guitarra i no acabaria la llista. -Quin instrument toques? I quin t’ agradaria tocar? La flauta travessera, el Djembe, el caixó , una miqueta de piano i guitarra. M’agradaria saber-los tocar tots. -A part de ser mestra de música t’ agradaria fer una altra cosa? Avui en dia el que m’agrada més és ser mestra de música i em sento molt afortuna- da . -Que faries tu per millorar la situació de l’ educació ? Quina situació? a la nostra escola es treballa molt i amb la il·lusió , crec que faig lo millor que sé . Página 9

×